Condensador de Fluzo del 20/6/2013

I hope that I know you got it, I need it all. Some money, the fame, the cars are close. I can't just let you run up on me like that, all on me like that, yeah. I see you aiming at my pedestal, so I think I gotta let you know. I'm so hard, yeah, yeah, yeah, I'm so hard. I'm so hard, yeah, yeah, yeah, I'm so hard. I'm so hard, yeah, yeah, yeah, I'm so hard. I'm so hard, yeah, yeah, yeah, I'm so hard. I'm so hard, yeah, yeah, yeah, yeah, I'm so hard, yeah, yeah, I'm so hard. I'm so hard, yeah, yeah, yeah, I'm so hard. I'm so hard, yeah, yeah, yeah, I'm so hard. Go hard or go home, i'll make you a resident. I ara, com que no hi ha res, la gent que no ha de fer el que vol, no ha de fer el que vol. I ara, com que no hi ha res, la gent que no ha de fer el que vol, no ha de fer el que vol. Aquest estiu torna la ludoteca d'aigua al Museu òkber. En Gauin trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinànines... o participar en curses d'allò més divertides. Deixeu-vos-se duir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipollets. Del 25 de juny, el 4 d'agost, veniu al Museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del Trembaix. T'hi esperem. Museu òkber de les aigües. On l'aigua viu? On vius l'aigua? A l'escoltes, ràdio d'esper. Sintonitzes, ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Sintonitzes, ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Sintonitzes, ràdio d'esper. La ràdio d'esper. La ràdio d'esper. Sintonitzes, ràdio d'esper. La ràdio d'esper. Va bé, no? Perquè, madre deus, quina tela, eh? Home, ja va bé, no sé, d'una realitat, va fatal. No, va bé, va bé, a nivell emocional, però no... Ojalà no haguéssim de posar aquesta música, però és el que hi ha. Carlos, ja que m'he dit, bona tarda. Bona tarda, Xavier Rodán, no sé si és bona tarda. Marc, Pere Arnau, ara... Què, tio? És tarda, és una tarda, i és bona, no és molt bona. Jo, ahir, em vaig fer pols, directament, ahir a la nit. Quan ens vam assabentar de la mort de James Gandolfini, un dels grans actors televisius dels nostres temps, que ens ha deixat el 51 anys, molt jove, eh? Jo crec que, bueno, ho he dit per algun jo, que just ara començava l'època a la que Martín Escorsese podia fixar-se en ell. Per començar a ser dramas mafiosos italo-americanos, a Martin Escorsese, a Leonardo DiCaprio i a James Gandolfini. És veritat, ara s'havia perdut ja una mica la Raseca Soprano, i ja podia començar a fer... Però mira, no pot ser, James Gandolfini s'ha mort d'un atac d'acord. Diuen que sí, diuen que sí. Diuen que s'ha acabat la fiebre Soprano, però justament fa poc va sortir una nova lista de les mejores periods de la història, que, teòricament, hauria de ser fixa, però no, va canviant. És una lista de les mejores periods de la història que va canviant, i la Soprano es va... Series, llavors. Perdó, perdó, series. Sí, la llista s'ha de ser una sèrie més ben escrita, no? Exacte, exacte. I la Soprano va superar The Wire, i es va col·locar com la millor sèrie absoluta. Doncs mira... Doncs ara queda com un record. És una autèntica pena, és una autèntica llàstima, un programa... Bé, ara tampoc cal exagerar, però és igual, sí. Estem una mica... jo estic debajo, no? Sí, a més que ha fet pols, ahir. A més, com ha passat, tu? Anava a Roma de vacances i, a més, per presentar... fer després una taula rodona amb un desmocchino, però hi ha molts desmocchinos per a l'Itàlia perdidos. Però, vaja, que estàvem plena forma, el tio, i, a més, havia fet una pel·li per estrenar, havia assignat un contracte per l'HBO per fer una nova sèrie... Fa poc, havia fet Killing Them Softly, que ens recorda l'Aerastical, hola, l'Aerastical. Hola, Estiguer, gràcies per recordar-nos. Hola, Estiguer. Hola, Estiguer. Sí, havia fet... Com es va traduir aquesta pel·li? Mata-lo sovament, no? Mata-lo sovament. Que era una bona pel·li, una molt bona pel·li. I feia un bon paper al gran del final. Com també em feia un... Perdona, és que jo sempre... Jo sempre hi vaig dir que era una pel·li que a mi em va encantar. Sí, eh? Aquella satira política on ell feia de... ministre de defensa norteamericana, si no m'ho he equivocat. Home, i tant, i tant, jo, si mai hagués de designar un ministre de defensa americà... Ara ja, no? Ara hauria de designar el Joe Pessi. Però després del mal tiempo. Eh? No hi hauràs el mal tiempo? Sí, sí, sí. És com la mano de jugo de tronos. Què passa amb la mano de jugo de tronos? No, que diuen que és la posició per mal dita, no? Ah, no ho sé, no ho sé. Ja ha desconectat. Es va acabar fa una setmana la sèrie, no? Sí, sí. Ja no me'n recordo poble. De què? Bueno, doncs això, que tenim aquesta nota trista per començar l'últim programa de la temporada. Està bé, està bé, guai, guai. És l'últim programa de la temporada, torno a dir... I és el programa en el qual tots vosaltres, bueno, de temporada o de la història, en el qual tots vosaltres agafareu el telèfon i ens trucareu a 93-332-3661, un telèfon que el Carlos ha escrit amàbriament, tenen xat. Sí, abans de començar, ja en plan, eh? I dos haciendo la idea. Ah, sí, sí, no, no, no. Això no és una sugerència, és una oblidació. Exacte, no us lo toméis como... No us vau deprendre com un sugeriment, no us vau deprendre com una invitació. No, no, no. És una obligació. Els qui esteu allà sempre a l'altra banda, pues... Feu-nos-ho a saber, sisplau. De fet, la vostra última oportunitat. Els que sou a l'altra banda, que molts ja comenceu a aparèixer pel xat, ja sabeu que radiodesbern.com ens teniu per allà. Enviu-hi un director. Van serió de les trucades. Avui tenim un guion minimalista. Això va en serió, perquè comptem amb les vostres trucades. Si no, acabem... parlem i vinc, la paradeta. Això és així. A les 8 i 20 diem. Bé, no n'ha anat mai que comptar. Està bé. Està una altra vida. No sé què em trobeixo, però et sento a la ment. Ho sento, Marc, que ara és d'entrenentena. Sí, és veritat. Avui el Marc també ha entrenat. És l'últim programa de la història, Marc. Si no, no marxem, eh? Sí, va, sí. No sé si era el moment i l'ocasió per fer-ho, però vull aclarir que la temporada que ve... Hi ha ahora més programes, ara diferent. Hi ha ara programes. Suposo que si hi ha les renovacions pertinents de contractes, els dijous a les 8 del vespre hi ha una més cultura, hi ha una més fluxo, però serà diferent. Perdona, que tenim grans estigüents per anar avisant de qualsevol normatat que puguis haver. Sí o no, us anirem informant puntualment, però en principi, doncs... Bueno, ja ho estarem vosaltres. Ja ho veurem. Ja està. Però bé, que jo sí que faré coses que ara no ho deia, perquè perdó, que veia que no estigués algú de la ràdio, algun jefe de la ràdio, Santina Xiolecto, el Marc, i digués... El Marc és el jefe de la sombra, i digués... ¡Ah, vale! ¡Oh, qué guay! Me he librado de ellos. No te has librado de nosotros, o por lo menos no de todos nosotros. Doncs, va, tirem i comencem el programa. Vinga. I'm not ready for the second wave, the way you see it through. No be forgotten, forgotten, life for my life. No et volia dir res, Marc. Bueno, doncs, va, parlem de... parlem de còmics. Hombre, sí. Jo pensava, hostia, l'últim programa no parlarem de còmics. ¡Ah! ¡Walla! Vinga, molt bé, molt bé. Sí, clar. El Jordi Umena que ens faig així amb el dit, si el Jordi Umena diu que sí, és que... Ja ha trucat. Dentro de la llamada està dintre, ja. Hola. Sí, sí, estic aquí. ¡Oh, hombre! ¿Quién habla? Por amor de Dios, por favor, dinos tu nombre, ya. Bueno, el Asti, para vosotros... Bueno, ya puedo... Bueno, ya sabéis mi verdadero nombre, pero vamos, que entre los otros el Asti, ¿no? Vale, sí, se puede mantener el anonimato. No te sientas obligada aquí. Me llamo Mónica y que us llamo desde el extra radio. Un poco tiempo fuera de... Desde el extra radio me encanta cuando dices eso, tía. En serio, es supergraciaso desde el extra radio. ¿Se puede decir desde donde llamas? Por favor, también déjalo en el anonimato. Bueno, no es que tenga muchas cosas que contaros, la verdad. Porque, aunque me voy a ir empapando de todo lo que contáis, la verdad es que el tiempo libre no es que sea muy fuerte. Haces aquella cosa tan bonita de... Menopunto la lista. Sí. No me lo voy apuntando, ¿eh? Y voy viendo cosas. Bueno, bueno. Ya sabía dejen de dar el disco duro para que ocupiera la lista. Sí. Mira, me lo di un libro que me recomendó Xavi. ¡Qué bien, qué bien, qué bien! ¿Y qué te ha gustado? Uno que dará Peter Cameron, un título muy largo. ¡Qué bonito! Todo este dolor... Pues mira, eso me lo leí. ¿Y qué tal? Gracias a vosotros. ¿Y qué tal? Pues muy bien, muy divertido, ¿no? Iba un poco contigo. Este libro, yo creo que te pega. Te pega, por lo que sabemos de ti, creo que te pega. Es este libro, como, bastante generacional, ¿no? Sí, bueno... Algún día todo este dolor te puede ser útil. Es muy entretenido, ¿no? Además, es muy divertido de lo que va contando. Es un poco... también tiene ahí el clásico, ¿no? de Salinger. Sí, es un poco Holden Kauffel. Un poco todo negativo, ¿no? Identificando a todo el vecino que entra en su vida, ¿no? Sí, yo me siento identificado. ¿Para qué engañarnos? Yo, con este rollo de criticarlo todo, pues me siento identificado. Pero es lo que hay. Ah, pues celebro, ¿no? No sabía que te lo habéis leído. ¿Qué guay? Resto del mundo. Pranewa, exemple, sisplau. Da el asti, que nos hace caso. Un reto granito, vos. No, poco a poco, porque luego la gente pues tiene sus cosas y sus responsabilidades diarias. Pues, oye, qué ilusión que nos haya llamado. Ahora, Carlos, te voy a hacer una pregunta. Ya voy a llamar el último programa, ¿eh? Ha tardado, ¿eh? Ha tardado. A ver, ahora. A sobre, que ens truca, no... Punchis, no la burchis. Que ha llamado a coro revertido, que esto no lo veis. Pobresica. Un día te mandaremos un cheque o algo. No te preocupes por estas llamadas que has hecho. Va, te lo pongo difícil. La mejor serie de Gandolfini, ya sé que dirás que sos soprano, porque es la única que ha hecho. Pero la pel·li en la que mejoras vistas, James Gandolfini. No, es muy complicado. Me niego a... No he visto muchas pelis suyas. Yo te digo últimamente la de... Sí. La de Andrés. Exacto. Pues ya es... Yo es que estoy en desacuerdo con esta pregunta. Porque no, es verdad. No ha hecho mucho. No se ha produido mucho en el cine. Perdona, amor, hay que más ropa. Bueno, que sí que ha hecho cosas. Perdita Durango. No la he identificado en ese momento. No, yo tampoco. Te diré más y echaré por tierra vuestra teoría. Hizo la noche más oscura. Ah, sí, es verdad. ¿No has visto la noche más oscura todavía? Está en la lista, ¿no? Está en la lista, ahí sí. Perdón, perdón. Hòstia, qué guai. Nos hace muchísima ilusión que llames. Si quieres decir algo más, tienes todo el programa por delante. Si no, lo vamos a dejar. Un programa que intento no perderme. Ah, muy bien, muy bien. Muchas gracias, pues... Bueno, una buena y que espero seguir hoy en el año que viene. El año que viene estaremos aquí. Pero bueno, de otra manera, estaremos. Digamos que uno en cuerpo y otro en alma. Sí. Pero ya está bien. Si las cosas cambian, esto va así. Pues el haste y muchísimas gracias. Te queremos un montón. Gracias por llamar. Muchísimas gracias, de verdad. Que sea la primera de más. Pero que si no hay más da igual porque ya tenemos a la vida. Ha dejado el esto muy alto. Ha dejado el esto muy alto. Muchas gracias por llamar. Nos iremos hablando por todas partes, seguro. Un abrazo muy grande. Ciao. Que guai, eh? Sí, que una il·lusió. Molt bé, molt bé. La gent que ens estimem ens estima tots els nostres uents per igual. Jo crec que l'elastia ja de manera oficial i ara en antena, i aprovechant l'últim programa que ja pot fer el que m'he rote, hauria d'inmitar-la formalment a una mariscada com a dios manda, en Barcelona. O sigui, l'elastia ja va molts anys sense venir. Nosotros la invitamos y ella paga. Nosotros la invitamos a venir. Esa és la cosa. Pobre, que està pagant aquestes trucades. Bueno, si voleu fer com l'elastia i voleu trucar... Repetem-ho, no? Repetem-ho, no? 93-372-361. 93-372-366. Ho direm que de cinc minuts. Cronometro. Que anàvem a parlar de còmics abans de la trucada. Una novetat que ha sigut part de tot esto, que publica edicions de punent. Que, com sabeu, és una editorial que fa còmic una mica de més arriscat, no és un mainstream, és bastant autoral. I és el cas, perquè això es tracta d'un còmic, d'un noi que es diu Martín López-Lam, que és peruà, no?, i parla de històries de peru, històries de lima, sobre joves. Són historietes també molts generacionals, sobre gent una mica com nosaltres, que fa les coses que fem nosaltres, com nosaltres se n'amoren, es desenamoren, fan grups de música, passen estius intensos, i passen totes aquestes històries. Aquest recuperatori són quatre historietes que oscilen una mica entre el costumisme i entre el drama d'adolescents, i pretenen una mica això, marcar com tota aquesta mena d'història, aquest passa a la edat adulta, aquest còmic on feig que es diu, que sempre ha bé marcat per el mateix. De sempre, les relacions entre les persones, les relacions de tipus amulors, de tipus sexual, de tipus del que sigui, de l'amistat, totes aquestes històries. I per una mica de la responsabilitat de la gent que també és incapaç de deixar enrere l'adolescència, que potser ja són una mica grandets, però que se resiste a deixar tot aquest món. I l'Opeth Lam ho fa amb una sensibilitat i amb una gràcia bastant considerable. Tot i que són una de les històries que triques una estona tan llegir, perquè són històries amb molt de tex, tenen uns quadros de tex bastant importants, però de veritat, que manies. Si són còmics, no pongues textos. A veure si ja tenc lloros. És un còmic. No pongan letres, ja està. Hi ha còmics tan enxpatits que no tenen lletres, i són molt monos. Com es deia el tio de Dragon Ball? A la quira Torillama? Sí. Aquell va fer aquella cosa del dinosaure que no tenia lletres. No era el tio de Torillama, sí. De qui era? Per què sortia ell? No me'n recordo com es deia. Per què sortia ell devia ser un reclam publicitari. Un reclam publicitari. L'autor era un altre que no me'n recordo com es deia. Si ens ho veu viatjat, si ens estiguessis escoltant en Simons... Sí. Podria trucar, no? Potser podria trucar Gernus, com es diu, a l'autodagon. No crec que ens estigui escoltant perquè té coses més importants a fer. Però per qui, per això, ja no és a l'Índia. Ai, perdó, eh? És que esteu més a l'Índia. No vull saber què va fer l'Índia. Doncs que ens truqui i ens ho digui. No, això té bastant de tex, però és un tex de xichudo, que explica bastantes coses que connecta bastant amb l'espost i amb les vivències dels adolescents i d'això, de totes aquestes històries que hem passat nosaltres, i que té un apartat gràfic bastant xulo, perquè és brutet, és una mica agreste, salvaje... Doncs així, fins i tot, tosco, podríem dir. A mi em recorda una mica d'una mena de Frederic Peters, aquell senyor que va fer píldona de zules, una mica menys... Doncs això, més bèstia o més tosco. Però té el seu rotllo, jugava bastant amb les ombres i llums, és blanc i negre, puro i duró, i acaba d'entrar, per la vista, aquestes històries que connecten molt amb el de nosaltres i que són xules. Escolta, no sé, no és pyjameo, no és superhéroe, però està guai, perquè li agrada el còmic independent. I vulgui conèixer noves latituds, què? Deute. Deute. I vulgui conèixer noves latituds, que es faci amb aquest part de tot això que ha dit Additions de Ponent, vai Martín López Lam. ... Me voy a intentar un plan para escapar hacia adelante. Me voy a intentar un plan para escapar hacia adelante. Ven, ven. Sabes que esto es lo único importante. Y sabes que no es lo mío suplicarte. Pero ven, ven. Pero ven, ven. Y si luego resulta que hay dudas. Y si luego resulta que hay dudas. Será perfecto para volvernos a escapar. Adelante, adelante. Ponga para ver que vamos tarde, que vamos tarde, que vamos tarde. Me voy a intentar un plan para escapar hacia adelante. Ponga para ver que vamos tarde, que vamos tarde, que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde, que vamos tarde, que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde, que vamos tarde, que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde, que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde, que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde, que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde, que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde, que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde, que vamos tarde, que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde, que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde, que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga. Ponga. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde. Ponga para ver que vamos tarde.