Vull visitar el camp de l'Ontinyent. Està en bona línia l'equip Rausén, que només ha perdut un partit dels últims cinc. En canvi, l'Ontinyent no coneix la victòria en les últimes cinc jornades. També jugant partit de tercera, a migdia, balaguei Gramanet, a les 12 de la trentena jornades, va haver de suspendre per la pluja. Finalment, jugarà demà a les 12, la Grama necessita un triomf per sortir del descens, mentre que el balaguei viu més tranquil, però ja fa tres jornades que no guanya i tampoc pot badar. I pel que fa a la Copa de Regions de la UEFA, que es mantaves demà, la Selecció Catalana a les 12 del migdia és un campionat a Mater, amb jugadors de tercera divisió, i que es disputa cada dos anys, demà a les 12 a Catalunya jugarà a les semifinals, contra Castella, Llaó, a Gijón i, si guanya, disputarà la final contra el vencedor del Múrcia Astúries. El campió passarà a la primera fase europea, que es disputarà Ucraïna prèvia a la fase final, entre els 8 millors del continent. Els completíssim a l'agenda del futbol català, que ens espera per demà, ben etapaïda i ben íntensa. Gràcies, Cristina. Com esforç vespre, els esforç són així. I amb aquest ritme tan intens, han començat de fet, estan ara mateix fent-se els primers entrenaments del gran premi de catarra motociclisme, la primera prova del Mundial. Jordi Cervantes, bona tarda.Bona tarda. Com estan de moment, aquests entrenaments? Doncs la primera associació d'entrenaments i ha acabat, a MotoGP Estoner, ha estat primer, per davant de Lorenzo Hayden-Espis i Dani Pedrosa. Per tant, comença com va acabar el Mundial a MotoGP. A Moto2, l'util al Suís ha estat primer, per davant de Rabat Espargaró i Marc Márquez, que ha estat quart, i Toni Elias ha estat dinover. A Moto3, Maverick Vinyales ha estat el millor, el més ràpid, per davant de Rossi, no és el germà, si no és un francès que es diu Lucas, i també Salom, Lluís Salom ha estat tercer. Isab Vinyales, el germà de Maverick Vinyales, ha estat el 23è. I ara, 5 minuts per les 8, ara mateix començaran els segons lliures de Moto3, i ara, 10 minuts per les 9, els segons entrenaments lliures de Moto2. Demà es faran els terceros entrenaments lliures, dissabte la classificació i d'oment de la cursa, les 6 a la Moto3, a les 7 i 20 a la Moto2 i a les 9 a la MotoGP. Gràcies, Jordi. Adeu. I ràpidament marxem cap a Girona, cap a la freqüència de com Girona per saludar el Josep Guardiola, perquè deu ni tot dia intents, també, anar a la bàsquet Gironi amb acusacions creuades entre el Sant Josep i el Girona, ens explica millor el Josep Guardiola. Bona tarda, Josep. Bona tarda. Quin pollastre ets? D'en fi, de foc creuat, setmana de foc creuat, i més, pràcticament, per oblidar. En tot cas, aquest matí, Francesc Ferroni, el president del club, aquesta Girona que apareixia en rodes de premsa, per dir que no havien cobrat 150-200.000 euros, que teoricament li deuria el Girona Futbol Club, com a patrocinador de l'equip de bàsquet, i que aquests són gran part dels problemes que té l'entitat del món de la Sistella. Aquesta és la nota de premsa feta pública per el club de Montilivi. Diguem que les consideracions de Ferroni no són ajustades a la realitat sobre el contracte de patrocini entre les dues parts, instant a Francesc Ferroni, que la veritat la marca en els balanços, i que, per tant, torni, li torna a demanar, que mostri aquests documents, que són els únics que poden aportar, diu la nota, la veritat sobre aquesta situació. A més, ja fegeixen que aquests documents aclariran els dubtes que ha exposat en la mateixa roda de premsa, l'entredador de l'equip zantàbats diuen que quan l'entredador del club és Sant Josep, disposi d'aquesta informació de ben segur que els seus dubtes al respecte desapareixeran. Per tant, a foc creuat, 3 quilòmetres justos els que separen a fontejao de Montilivi, en fi, sembla que visquin bastant més lluny. A veure si es calman aquestes aigües als pròxims dies. Josep Wariola, des de Comgerona, moltes gràcies. Bona tarda. La Bíblio Fleta. A tres minuts per arribar a les 8, com ens agrada l'Ajuntament, la Bíblio Fleta. La Bíblio Fleta. A tres minuts per arribar a les 8, com ens agrada els dijous, posar una miqueta de cultura també a la futbol i a l'esport vincular-ho tot plegat amb el David Fleta. David, bona tarda. Bona tarda, Ignasi. Què ens porta a la Bíblio Fleta? Avui us porto l'entropologia. Tomà. Hi ha un llibre que es diu, Futbol metàfora d'una guerra freda, estudia antropològic del Barça. És de la Jordi Salvador Duc i de l'editorial Proa. L'antropologia, Ignasi, és la ciència que estudia a l'Esaloma. Hi ha molts lligams entre antropologia i futbol. Per exemple, suposo que s'ha entit moltes vegades la teoria de la massa del futbol per alliberar tensions. No? Perquè hi ha moltes frustracions de la feina, de la crisi, dels problemes. Doncs el Jordi Salvador rescata una teoria, que es diu teoria de Liás Dúning, i afirma que no, que el futbol el que es va realment és a recuperar les emocions perdudes. Tu vols el futbol a patir, vas al futbol a gaudir, a identificar-te amb un altre. Per tant, el futbol, el futbol, el futbol, el futbol, el futbol de la civilització, hem anat perdent emocions com, per exemple, no es pot cridar en públic, no es pot cridar en públic, que mira guanyar seguretat. Doncs anar al futbol d'alguna manera descontroles, de forma controlada, aquestes emocions. Mira, aquest llibre estudia al Barça, des d'unes fesferties que m'agraden molt. Diu-me si segur que has fet algun d'aquests ritus. Abans d'un partit del teu equip, segur que abans has fet ritus com posar-te l'equipació, agafar la bufanda, quedar davant d'una tele concreta, posar-la sobre la tele, quedar amb unes persones concretes, amb una samarreta concreta, en efecte, durant el partit, càntics concrets, intimidar el rival, insultar-lo, aplaudir d'una determinada manera, i després celebracions, llocs sagrats, canaletes, per exemple, el cas del Barça, de la repetició de càntics, fastejar, d'aquesta forma, fas uns rituals que, enfer-los, sents propi d'una comunitat i també sacralitzes. Li vas donant cada vegada més importància, aquests ritus, aquestes accions, i es converteixen en algú gairebé sagrat. I ja per acabar, al llibre aquest, hi ha acusats interessants, per exemple, un repàs dels insults, que algunes aficions són només entre Barça i Madrid, sinó que algunes aficions es dediquen quan s'han d'enfrontar, com a mínim, de mal gust. Amb temes de mort, amb temes de malalties, i amb temes de racisme, que, al cap i a la fi, també formen part, malgrat que no ens agraia que fos així, d'Alesa Roma. Les funcions socials que compleixen el futbol i el catalitzador que acaba sent per aquestes emocions que com ens feia referència. Interessant, com sempre, molt la Bibliofeta. Gràcies, David. Adeu. No tenim temps per a més, us deixem aquí. Més esports als pollatins horaris, de la mitjana i nosaltres t'estonem. A dos quarts d'avui, gràcies. Bona tarda. Com ràdio. Notícies. Bona tarda, són les 8. Parlem, Sonia Keri i Manel Carvajal. Al fons monetari internacional avala els ajustos que proposa el govern central i insta a tirar-los endavant per complir amb l'objectiu de déficit que reclama Brussel·les i també per calmar els mercats. Per segona jornada consecutiva, la prima de risc ha tornat a pujar per sobre dels 400 punts i la bossa espanyola ha tancat plana després d'una sessió de pèrdues. El govern central atribuix aquesta desconfiança dels mercats a un problema de confiança en el creixement econòmic europeu i no tant a un problema estrictament espanyol. Per això el ministre d'Economia, Luis de Guindosa, ha defensat que la recepta és aplicar els pressupostos i mantenir l'agenda de reformes. Si m'has vist en les últimes dues altres dies que s'ha incrementat la especulació dels mercats i la volatilitat de los mismos con ataques importantes en una serie de países europeos, incluidos a España. Y ante esa situación, yo creo que lo fundamental es reafirmar lo que es la convicción del gobierno español con las medidas que se han ido tomando y que se van ir a tomar. Una de aquestes mesures és la reforma del sistema finance. Doncs bé, avui mateix l'executiu central ha dit que el procés de sovasta de Catalunya Caixa començarà la setmana venent en lloc de l'estiu o després de l'estiu com es preveia. En marxa la segona fase de l'operació sortida per les vacances de setmana Santa. De moment, però, hi ha tranquil·litat a les carreteres, excepció d'un accident que s'acaba de produir, a la C14, a Verdú. Rack, Maria Mast, bona tarda. Hola, bona tarda. Aquesta hora destaquem un accident que s'ha aprofit fa uns minuts a la C14, a Verdú, però, de tàrrega, en aquest punt l'havia estat allà d'en Santit Sud i es fan desviaments pel Boral. Continuen les retencions a la Nacional 340 entre el Vandrell i Comarroga en Santit Sud, i ara també veiem un tram puntual de Turades, a l'AP-7, a la sortida d'Altafulla, i també en Santit Sud. És tot des del Rack. Bona tarda. Coneguem també la previsió del Temp, Jordi Miralles. Bona tarda. Bé, més endavant, intentarem connectar amb el nostre company del Temp. S'afegirem que el 12 d'abril a les 6 de la matinada és l'hora límit marcada pel Mediador, cofianant per la fi total de les hostilitats a Síria. I és que, fins ara, el rèsim de Bachar he laçat incomplerta el compromís de retirar-se de les ciutats assatjades i manter els bombardejos. Només avui han mort 27 persones segons l'oposició corresponsal de com ràdio als Estats Units. Eva Font, bona tarda. Bé, sembla que tampoc és possible aquesta connexió. Recuperem ara si la previsió del Temp, Jordi Miralles, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. El Temp que continua encapçalada per la inestabilitat, que ens continua afectant a llarg d'aquest divendres, també llarg de les sols. Estòtica aquesta tarda no ha estat tan moguda com el matí. La previsió per demà ens indica que no vol dir de veritable el matí, a tot Catalunya, amb clariones, però també amb risc de roxats a les comarques de Lleny, de Tarragona, de Carles a Tarda. Aquest risc de presentacions s'extendria també a les comarques del Pirineu i del Privineu, però, en principi, no afectaria les comarques de l'Itroal de Barcelona. Jo no vull descartar el 100% de Carles Vissabtas, sola del país, a la tarda, alguns afacapalaris del Pirineu, i viumenge i villons, dos dies amb sol i amb temperatures més altes. A partir de la 6 de la matinada, deia més l'hora límit marcada pel mediador Kofi Annan, per la fi de la total de les usturitats a Síria, recoperem ara la connexió amb la nostra corresponsal als Estats Units, Eva Font. Bona tarda. Afectivament, Kofi Annan, amb dit de conferències de Ginebra, ha informat sobre la situació de Síria a l'Assemblea General de l'ONU, en una exercicia que apremia a mostrar preocupació, perquè la violència diu continuar a Síria, que hi ha 9.000 persones i està augmentant. Annan ha recordat que el govern Síri s'acompromesa que el dia 10 d'abril hagi retirat les seves tropes i artilleria pasada de les poblacions, i que l'oposició farà el mateix de les 48 hores següents al 10 d'abril. Annan ha posat com ha dat a límit el 12 d'abril. Un cop el govern Síria hagi complert els seus compromisos dimarts 10 d'abril, totes les parts implicades haurien, de manera immediata, posar fi a tota forma de violència. Així, aquesta haurà d'haver acabat a les 6 del matí, hora de demà esc de dijous 12 d'abril. Annan ha dit també que el govern Síria ha informat que ha començat la retirada de tropes en 3 localitats de manera parcial. D'altra banda, Annan ha fet una crida al govern, i la violència es posi en marxa un procés polític que inclógui a tothom. Així, com ha demanat accés de l'ajuda humanitària per als ha dit un milió de siris que la necessiten. Com Ràdio, Nova York. Bona tarda, us parla David Amador. Primer, entrenaments del gran premi de catar de motociclisme, el primer de la temporada i que es fa aquest cap de setmana, al circuit de Los Ailes, en moto GP, millor temps per a Casey Stoner, Jorge Lorenzo, s'ha quedat a una dècima en moto 2. Primer, Tomas Luti, per davant, d'Esteve Rabat, Paul Espargaró i Marc Márquez, en moto 3, millor crono per Màveric Vinyales. I en ciclisme al català, Joaquim Purito-Rodríguez, ha guanyat la quarta tapa de la volta al País Vaz, el líder de la prova per davant de l'Hastoria Samuel Sánchez. Però internet ho va canviar tot. Va sabotejar l'aparell d'informació del règim que va deixar de controlar el missatge. Els blocs van obrir una bretxa en el monopoli informatiu que ja havia esgarrapat a fons el jazzira i els bloguers van passar a ocupar el paper de periodistes independents. De sobte, els qui havien estat fins a les hores consumidors passius d'informació es van convertir en actius productors de notícies. Van començar a parlar d'històries que la premsa tradicional ignorava i les van explicar a més d'una forma diferent. Uael Abass, el més genuí representant egipci del que el bloguer nord-americat d'Anguilmor va batejar com a periodisme militant de la gent i per la gent, explicava que havia començat a bloguejar d'altres motius perquè la premsa tradicional no feia la seva feina, eren genduls, tenien por i molta autocensura. Seguim una setmana de guerrilles d'altreclat, la revolta dels bloguers àrabs des de dins, l'Ali Sant Diomenja editorial la magrana febrer 2012. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Mil realitats, mil històries. Tots per tots, perquè el futur ja no és el que era. Bona tarda, com va? Són les 6 i 7 minuts de la tarda a Dakar, on ahir es va formar el primer govern del nou president Maki Sall. El constitueixen destacades personalitats de la que durant molts anys ha estat oposició al president Abdolà Yewadi. Del govern en formen part 6 dones i un nom que coneix el gran públic és el de Yusu Endur, el famós músic i cantant que s'encarregarà del Ministeri de Cultura i Turisme. Endur va intentar competir per la presidència, però la seva candidatura va ser invalidada pel Tribunal Constitucional en una decisió força discutida. Estamia, que Abdolà Yewadi no acceptés l'alternança en el poder, però ho ha fet, l'acceptat, i és un molt bon símptoma de la salut de la democràcia al Senegal. Creiem els dits. Aquesta música és de Nana Cherry i Yusu Endur. Esperem que Yusu Endur, com a nou ministre de Cultura, ho faci també com cantant. De 8 a 11 de la nit, tots per tots, la com solidària. L'any 2000, la doctora Anatomia Ferbestent actuava per primera vegada al hospital de Sant Joan de Déu. Com ell de mateixa explica, va veure com una vocació es feia realitat i complia el seu desig d'ajudar a tots i que descompte els nens i nenes que estava en el lloc de fet, es feia a la presidència del Tribunal Constitucional, que va ser el que va fer a l'Àfrica i de la ciutat. La reunió de la presidència i la comissió de la misèria i que descompte els nens i nenes que estaven a l'hospital acabava de néixer Pallapupes. 12 anys després, la doctora Anatomia Eferbestente, o el seu alter ego, l'Àngi Rosales, tanca la seva tapa com a pallassa activa, però continua amb el nasc posat per presidir Pallapupes, en un moment clau, per aconseguir que aquesta feina sempre necessària no desaparègui, i és que els Pallapupes també els han afectat les retallades i la crisi i han vist reduïdes les seves actuacions en alguns hospitals catalans. En aquest sentit, iniciatives com les d'Enric Gómez, que avui corra la marató del pol nord amb un nasc vermell posat, fan que més persones coneguin els Pallapupes i els puguin donar suport. Per parlar del passat, el present i el futur de Pallapupes pallassos d'hospital tenim ara mateix el telèfon L'Àngi Rosales, la seva fundadora i ara presidenta, Àngi, bona tarda. Hola, molt bona tarda, com anem? Bé, abans que res, l'anora bona per aquest 12 aniversari, si et sembla, potser comencem fent un balanç relativament ràpid d'aquests 12 anys de Pallapupes. Com t'en recordes? Com va ser quin record tens de la primera actuació? Una barreja de nervis impressionant, amb ganes brutals, una barreja molt estranya. Com totes les estrenes, ni més ni menys, moltes ganes de treure allò que s'està passejant molts dies, i l'hora molt nerviosa per si el resultat és l'esperat, únicament que Pallapupes no va acabar aquells dies, sinó que continuava dia, res de dia. I això és un desafiament gran. No és una funció que s'acaba aquell dia, sinó que el dia següent ha de ser millor i l'altre millor. Llavors, això ho complica, però l'hora et fa estar molt viu i molt actiu, també, a nivell de metogologia artística i d'intervenció. El llibre de Pallapupes ja l'heu escrit, ja està fet. Ens ho han proposat, però encara no. Encara no, encara no. Doncs... Potser sí, no queda massa, perquè ja ens ho han proposat d'alguns llocs, ens ho han aconsellat d'uns altres, però, bueno, jo és que sóc una mica obsessiva que les coses facin ben feta, i potser passen algunes coses abans de poder-nos posar a escriure-nos. Però, bueno, és un pensament molt personal. Abans d'escriure-ho, explica'ns d'on va sorgir la idea de crear Pallapupes. Doncs mira, la idea ja havia començat als Estats Units, feia uns 15... Ara mateix heu fet uns 20 anys, aproximadament ens portaven 10, més o menys, avantatges en el seu moment, i jo vaig tenir la sort de fer un càsting a Mallorca per una nova professió que jo no coneixia i que finalment va ser la professió de la meva vida. I així vam començar. Jo vaig començar a treballar allà de Pallasa d'Hospital, per circumstàncies personals vaig tornar a la meva terra, a Catalunya, i vaig decidir, juntament amb ells, muntar Pallapupes i que en un altre indret de l'estat hi hagués Pallasa d'Hospital, animant a les persones que estaven malaltes en els hospitals, en aquells moments els infants. Ara ja visitem a moltes més persones. Quan dius d'ells, a qui et refereixes? Jo vaig començar de la mà de la Sonrisa Mèdica, una associació que hi ha a Mallorca, amb els que vaig començar per accident, perquè jo treballava com a crió a una companyia de carrera allà, i un dels integrants d'aquesta companyia de carrera també treballava de Pallasa d'Hospital, i em va dir, vina, vina el càsting, i jo li vaig dir, estres, que dius, què de fer? Què de fer amb un càsting de Pallasa? Encara no estic preparada. I em va dir, vina, vina, vaig fer el càsting i em van escollir, i els 12 dies, quan entrava per formar-me, algú dintre va esclatar molt profund, molt profund, molt profund. Algú em va passar brutalment dintre, que vaig dir, bueno, jo em vull dedicar això quan sigui gran, i aquí estic dedicada, en cos i ànima. Hi ha un cas concret, algun nen, alguna història que impulsés aquesta decisió? Home, doncs, curios que ho preguntis, perquè si va haver-hi una que em va acupçar moltíssim, no? Home, era un nen que estava a una UCI periàtrica, que, a més, era un infant que sabien... Vull dir que ha parlat patologia, que patia, havia d'estar ingressat fins que morís, dintre del centre, tenia moltíssimes complicacions de salut, des que havien escut. Els seus pares tenien dos fills més, però sempre anaven a visitar l'hospital, perquè l'hospital era casa seva, i així també ho evidenciava el personal, que estava malament com si fos el fill de tots. I el veure en aquella situació tan dura, tan difícil de portar, jo ara mateix, com a mare, no? Tant l'entrada d'un pallàs en aquell moment que es podia fer d'aquella manera respectuosa, però traient-lo millor, que hi havia de cada una de les persones que hi havia en aquella UCI, em va semblar meravellós. Em va semblar una cosa impressionant. I una crida que jo portava com actriu de diòstres, però no pot ser que això que fem només es quedi dintre dels teatres, com dues coses a l'hora que es van sincronitzar, i que li van donar sentit a la meva professió en aquell moment. Però sí, el tinc molt present, aquest nen, i els seus pares, sí. Paves d'una inocència inicial, com vas començar? Què n'hi ha ara, d'aquella inocència? Home, hi ha una base que continua, honestament, no? L'idea inicial de que els Falla Pupas estarien a tot Catalunya, i que després Espanya, i que després d'Europa, aquesta continuem. I que aquest projecte funciona, i que ho veus en els ulls d'aquí amb qui participes, amb el que li fas l'actuació cada dia. Això encara continua viu. La veritat és que ni l'acció econòmica, ni social ni les complicacions, ni ha fet que aquesta inocència, que aquest estat més cur, hagi canviat, aquesta és la veritat. Si quedes tres, doncs un va creixent com a persona, com a professional, com a persona que porta la veu d'aquesta entitat, i vas aprenent, no?, i coses que les tenies, jo crec, com més idealitzades, doncs se'n vas adonant que no és tan així. Però jo faig un balanç molt positiu de la feina que ha fet Falla Pupas. Estem actualment en 14 hospitals, vam començar amb un, a Sant Joan de Déu, a ser per tot arreu, o sigui, per tot arreu, i jo valoro molt positiuament, crec que l'objectiu que teníem, que era establir les nostres arrels aquí a Catalunya i aprendre el major nombre d'infants, s'està complint, no tinc cap queixa. Heu estat pioners a moltes coses, començant pel fet d'entrepellassos als hospitals, fins i tot als quiròfans. Ara feu el posit de quiròfans. Sí, el projecte quiròfans fa 4 anys que es fa. Actualment, a Semi-Novan, el programa de tietra social amb persones amb malalties mentals de totes les edats, i el projecte de la gent gran, que tampoc era un col·lectiu el que visitàvem, i que també la sent visitant, i amb moltes ganes de fer créixer el projecte, no?, perquè estan aventint moltes sorpreses, molt agradables, realment, és un col·lectiu que té 70, 80, 90 anys de vida a les seves esquenes, i que socialment els tenim molt relegats, realment, perquè han deixat de ser productius, però, ostres, a la que han tingut l'oportunitat, i un altaveu, i un micròfon, com si diguéssim, que és el que fa per allà per les seves sessions, ells han aprofitat i explicant moltíssimes coses que els hi passen, i nosaltres, com ja saps, li transmetem al personal sanitari, perquè nosaltres el que fem és terapèutic, s'acaba convertint en terapèutic, i nosaltres no som terapèutes, llavors, en aquest sentit hem de treballar absolutament de la mà del personal sanitari, perquè hi ha molta informació que se'ns escaparia. I si ja no era prou complicat la vostra feina, ara, les retallades? A veure, retallades. Com us ho feu? Com ens ho fem? Nosaltres ja fèiem un parell o tres anys que ja havien incorporat el finançament privat, perquè, a prop, ja va marcar com a objectiu diversificar les seves fonts ingressos, no?, públic, privat i socis i donants. I, home, clar, ens ha afectat, hòstia, hem hagut de readaptar-nos, però crec que, com tothom, també sí que vam plorar entre cometes en el seu moment, però ara estem molt activs amb les noves propostes que tenim davant, i amb la manera que ens hem de reinventar perquè aquest projecte continuï, no?, per tant, hem plorat, i ara ja estem en marxa. Ara ja estem en marxa. Estàs en un hospital, perquè m'has sentit amb volàncies de fons? No, no, no, no, no. Avui ja he sortit, avui ja he sortit. Teniu l'Enric Gómez amb un nas vermell, fent una marató pel Pòl Nort, no se'ls congegarà allà. Home, jo vaig parlar amb ell el dia... O sigui, ahir vaig parlar amb ell per desitjar-li moltíssima sort tot el recolzament des que hi ha allà. Puc que s'hi hem fet molt de recolzament, perquè realment, marament, aquest objectiu que s'ha marcat és impressionant, no?, i és fàcil de caure. Ell té molta fortalesa, no només física, sinó també psicològica. I ahir, bueno, pató, pató, molta sort, molta sort, ànims, ànims, estem amb tu, estem amb tu, i, bueno, esperant en qualsevol moment la trucada d'ell per veure com ha anat tot això. Nosaltres també l'esperem. Escolta, tot i patir les retallades pel que fa al suport de les institucions públiques, com van les relacions amb les persones, amb els particulars, que potser són els que han de donar la cara ara per ajudar-vos quan no hi arriben les institucions. Doncs mira, força bé, també és veritat que hi havia, fins fa, jo diria, un any, aproximadament, els estudis demostraven que Espanya, bueno, que és un dels països amb menys col·laboradors, en citats del tercer sector, que això ja ho sabíem, però sí que hi havia un grau de fidelització important. Amb la crisi això s'ha pressavallat moltíssim, no?, però jo he vist ara la tendència és que són moltes persones que col·legoren, a més d'una causa, i amb pocs diners, no?, llavors, doncs, Palletupas també s'està adequant, en aquest sentit, aquesta nova modalitat, amb campanyes Cipus de Marató del Pol nord i unes altres que aniran sortint a mi de cabell i avançant l'any. I no queda més remei que la doctora anatomia F.R.S.T. Pangereslavata? Bueno, l'he penjat, home, a dedicar-me la gestió. Jo crec que ara mateix l'equip és suficientment sòlid, bo, té les coses clares, conèixer la perfecció de la metodologia, i jo em quedo molt tranquil·la de no ser-hi, no?, i ara sí que hem de donar un empenta important, aquest nou enfoc que fins ara no era així, i ara és important que jo estigui al capdavant, motivant l'equip i n'explicant cada vegada que es necessiti, quin és el camí, quin és l'objectiu i quin és la nostra direcció. Ara mateix és això el que toca, i així és la vida, tu, que aguantar-se, no aguantar-se, no ho sé, és el que toca, no em sap tampoc... Home, et sap greu, òbviament, em vas a l'Hospi, no?, i deixes de fer, doncs és la teva professió, però és el que hi ha, no hi ha temps per la queixa. No em convenceràs que algun dia tornar a sortir, quan menys sense us parem l'anatomia, i fer-ho bé sent en un hospital. Sí, jo quan tinc mono em poso la bata i tiro endavant, o vaig a l'hospital i veig tot el que hi ha allà, i allò li dona sentit al projecte, també ho tinc claríssim, com t'he dit al principi, els ulls de les persones amb les que treballem ens diuen que està molt bé el que fem, que funciona, que necessiten aquest aspecte més humà, quan pateixen la malaltia, perquè com diu la nostra missió, quan una persona cau malalta, la malaltia passa a ser més important que la pròpia persona, i això és un error. Jo crec que aquesta persona té un cor, un cap, li passen coses, estan situacions personals millors, pitjors, té parella, no?, té situacions econòmiques bona, no?, no sé, són molts factors que també han de tenir en compte, això és el que fem. Portant viatra al servei de la Salut per humanitzar-la, i 12 anys més, 12 anys més. Saps segur que està bé la feina que feu? Pallapupes.org, la gent que vulgui fer-se a so si, col·laborar puntualment, com a empresa, muntar actes solidaris, fer-se voluntari, Pallapupes.org. Sí, ha saps tot ben explicat algú. Sí, sí. Àngi Rosalis, enhorabona, per aquests 12 anys de Pallapupes, esperem que siguin molts més, com deies, i molta sort en aquesta nova dava. Moltíssimes gràcies, una abraçada d'en Gran, bones vacances a tothom... Tins aviat. Que vagi bé, fins aviat. Crec que adoneu classes també a la Facultat de Medicina, de Vallvitge. Sí.Com va, això? Doncs vam rebre una proposta... Podríem dir que s'han humanitzat els metges. Estan en ell, jo.Sins escolten, ens mataran. No, estan en ell, jo. Jo crec que el tòpic de metge del senyor Mèdico d'abans n'hi ha, va, que s'agraden. Però jo crec que hi ha molta gent jove, amb un altre cap i un altre esperit, que té ganes de... de tindre el pacient d'una altra manera. Altra cosa és la gestió sanitària, que això donaria molt que parlar. Tots per tots pensem i plegats. La mort sense descendència de Martí Lomar, el 1410, va posar a fi el llenatge reial català. Sense un succeso clar, cada núcle de poder va ensetar les seves maniobres pertinents, perquè l'alegit fos algú a fi als seus interessos. Dels fins a cinc noms que van sorgir el guanyador, el contrapronòstic va ser Ferran d'Antequera. La decisió va marcar per sempre les relacions entre Catalunya i Castella. El compromís de casc pacte conxorxa. Aquest és el reportatge de portada de la revista Sàpia en aquest mes d'abril. I per parlar-ne, tenim un dijous més la cap de la redacció de la revista Sònia Casas amb nosaltres. Sònia, bona nit, bona tarda.Hola, bona tarda, Fisco. A vegades he sentit a dir que tots els problemes en les relacions entre Catalunya i Espanya arrenquen d'aquest moment. Com va ser el compromís de casc? Realment va ser un moment crucial de la història de Catalunya. És d'aquells moments que canvien la història. El que passa és que un problema que té és que és bastant complex. És un episodi bastant complex d'explicar. Potser hi pot ser molta gent on no en sap greu o bé. Potser els hi sona, però no saben ben bé com va anar tot. És un episodi que en aquest sentit es rememora o s'ha explicat molt poc. Nosaltres ens hem dedicat 10 pàgines, perquè avui parlarem només d'un reportatge, de la història que es va fer a Catalunya. És un dels pares que va fer. És un dels pares que va fer el paper. És el que va fer la part del paper que van tenir les dones. És bastant clau de la nostra història. Per una raó molt clara. És el moment en què Catalunya passi a estar sopeditada. La corona era agüera, però Catalunya. S'ho miren des d'aquí. Passa a estar sopeditada al control de castell. És el moment en què hi ha aquest traspàs. Com serem per sempre més ser així. És just en aquest moment. És el moment en què s'assigna el compromís. Tu dius que és un episodi històric complicat. Anem, doncs, potser pas per pas. El 1410, el rei de la corona deragó, Martí Lomà, mort sense descendència, i cal buscar un succes. Exacte. Aquest és el punt d'inici. És la fi de fet d'allinatge, com molt bé deies a la principi, d'allinatge aquest que comença amb diferents pilotes. Jaume I, a veure, tot aquestes. És la fi, ell, mort sense descendència, però el problema, de fet, és que hi ha moltes teories, i, de fet, hi ha tota una mena de relats del que va passar en el llit de mort de Martí Lomà, que això s'explica en el reportatge. Algun dia s'ha de fer una pel·lícula. De fet, és estrany que no se n'hagi fet. En qualsevol cas, ell, mort, no hi ha cap succes. Clar, d'alguna manera, el candidat natural, o el que hauria sigut el més lògic, era Jaume Durgell. Ell era el governador general de la corona, que és el govern de la Covid. Ell era el president de la corona, que és el que era el càrrec immediatament inferior al rei. A més a més, ell era una família noble, una família de l'alta noblesa, entruncada amb la reialesa, i, per tant, era com això, com el candidat natural. El que passa és que, en aquests moments, ja sabem el paper sempre important que han tingut les Corts. Els consellers i diputats que estaven a les Corts, de la Generalitat, podien dir, com nosaltres diem, no se l'empassaven, realment. Vull dir, no el podíem veure de cap manera, i una mica, perquè és això, ell era de l'alta noblesa, i ells eren com la nova burgésia, no? I sempre era el moment en aquell acumenament de lluita de poder o interessos contraposats entre uns i altres, no? I per això que aquest candidat natural, que és el que hauria tingut que ser, doncs podem dir que no troba el suport de les Corts catalanes. I quin candidat els agradava, a les Corts catalanes? Clar, qui ens els agradava, no? Aquest és el problema, una mica. Ells no tenien cap candidat clar. És l'únic que sabien, o una mica, del que es pot desprendre de com va anar tot plegat, és que volien un candidat, podem dir, o un rei de perfil baix, és a dir, per poder-lo manipular, no? O sigui, una mica, de fet, ells ja volien crear una mica l'estat modern que tenim nosaltres ara, no? Que el poder recaigués en el poble, o teòricament, recaigués en el poble que eren ells, ells es creien en la classe política emergent, que es creia, doncs, això, la veu del poble, llavors volien, doncs, un rei manipulable en aquell moment. Això podem veure un modern en aquell moment, i ells és el que intenten, no? És a dir, ja saps que això és una mica trampa, i no és ben bé així, no? I s'acaben de cantar per algú, o no? Exacte, no, ells comencen a... ells comencen a fer tot de mena de maniobres polítiques, una mica per allargar el nomenament del succesor, no? Llavors, en aquest procés, que comencen a allargar amb totes les estratgemes, doncs, ja dic, de caire polític, diplomàtic, es fan, ràpidament, es constitueixen dos vandals, no? I en els orgelistes, que són els partidaris de Jaume d'Orgel, i els anti-orgelistes. Aquests anti-orgelistes, quan comencen a buscar opcions, doncs podem dir que aquí comencen a sortir com volets candidats, no? És això que deia al principi que apareixen fins a 5 candidats. Mira, comencem. No tenim, miradament clar, o sigui, dels 5 candidats, tots amb el seu projecte concret, amb els seus partidaris i detractors, amb la seva reivindicació d'arbigenològic, allò per donar arguments de pes per legitimar-se, i és un moment en què, cadascun dels vandals, podem dir que això abraça a tot Europa, no? Perquè la corona de la Goya, molt important en aquell moment, és una peça clau europea, i, per tant, podem dir que és un moment que tot Europa està pendent d'aquest moment crucial, no? Qui serien aquests candidats? Doncs comencem, no? Tenim a Jaume d'Orgel, per una banda, que seria el principal. Llavors comencem. Comença, Lluís Danyjo. Aquest era bàsquet de pera serimonials, i ell, jo sempre et diré d'això, la legitimació és eneulògica, va? Va ser bàsquet de pera serimonials i sempre tenia... Hi havia un balador, una persona que interseria per ell, que en aquest cas va ser una dona, violandabar, que era la seva àvia, una dona d'Armes Tomar, va ser una dona molt influent, i, de fet, era un candidat que la burgesia, que va salonir en aquesta burgesia anti-urgelista, els agradava, però tenia un problema, que tenia 9 anys. I problema greu, eh? Però altres vegades ha passat que hi ha hagut reis que comencen, però en aquell moment això es veia com un contra, més o menys que un pro. El segon candidat, també era un nen, tenia 8 anys, era Frederic de l'una, i era net del rei que havia mort a la Martí. De fet, sembla que el rei era la persona qui volia ell, legítima. El que fa és que per a alguna raó no se sap per què no ho va acabar de fer. Ell hauria designat com a seu succesor Frederic de l'una, doncs hauria acabat el problema, però Martí l'Homà no ho va fer. I, en qualsevol cas, amb aquest personatge, Frederic de l'una, candidat amb un balador, que és un balador molt important, que volem que juga un paper crucial, que és el papa Benet XIII. Saps qui és el papa Benet XIII? Jo sé que el papa ara és el Benet XVI, però no hi van ni molta cosa més. Si es va inspirant ell, ell és el famós papa l'una, aquest que et deu sonar, el papa l'una, d'origen aragonès, i que, a més a més, és aquest papa que es troba en tota la problemàtica del sismes d'occident, que va durar molt, i ell va ser un dels papers que més problemes va tenir en aquest sentit. Per la gent que no ho sàpiga, per els agents que no sàpiga, el sismes d'occident és aquest moment en què les iglesies fragmenten per una sèrie de doctrines i de temes una mica teològics, i hi ha un papa a Roma i un altre a la ciutat de Vinyó, al sud de França. Doncs aquest Benet XIII és un papa d'aquests de Vinyó. Ell està en plena guerra per a interessos propis, per aconseguir aliats que vagin a favor d'ell i es decantin per ell en la seva guerra interna, i això serà crucial en el compromís de cas. Ell comença donant suport a Fraderit de l'una perquè una mica ell era amic, podem dir, del rei Martí. Aragó era el principal balador de Benet XIII, i ell passa a començar a donar suport a Fraderit de l'una. El que passa és que aquí apareix un altre candidat, Ferran Dantaquera, que és el important, perquè és el guanyador, i, mica en mica, la balança Benet XIII acabarà optant per aquest candidat. Explica'ns coses d'aquest candidat, de Ferran Dantaquera. Ferran Dantaquera, podem dir, que ningú donava un dur per ell, era net de pera serimoniós, era també infant de castella, de fet era el més gran terratinent de castella, era un home fet i dret, aquest no era gabcriu, tenia 30 anys, i, a més a més, tenia un exercit, i això va ser bastant crucial perquè ell va invali, va invali en aquest moment, invaix una part d'Aragó, ho intenta amb valència, això va desestabilitzar molt el moment, i, a més a més, és com una prova de força que li demostra davant del paper Benet XIII, Benet XIII se n'adona de com a que, si potser, dona suport a Ferran, ell, en la seva pugna interna, en el sismes d'occident, ha aconseguit tenir també suport de castella per a ell mateix, i és el moment en què Benet XIII decideix canviar i començar a donar suport a Ferran. Tenim quatre candidats, no? Jovo Lergell, Lluís D'en Jú, Adrica Luna, Ferran Dantaquera, ens falta un. El cinquè també és molt bo, és el fons de Gandia, que aquest era net de Jaume II i Blanca d'en Jú, són aquests que estan en el Panteo Santes Creus, amb Pere El Gran, aquestes tombes que es van restaurar ara. Doncs aquest el fons de Gandia també tenien contra l'edat, però no per ser massa jove, sinó per ser massa d'ell. Tenia 78 anys, sisco. Amb aquella espada de vida. I, de fet, de fet, pobre va morir en el procés. Vull dir que ell mateix es va com a autodescartar, perquè, clar, va morir, vull dir, no va tenir temps. Vull dir que a poca cosa va fer poca el fons. I quant temps estiguen pensant la decisió? Clar, és llarg, és un procés llarg. Dos anys es triga entre la mort del rei quan es fa realment el compromís. Són dos anys imaginat, dos anys de moltíssima tensió, de cires i arrons, el Parlament aquí a Catalunya, d'ambaçadors i emissaris, en un iabai. El 1400, on, per exemple, s'ha explicat el reportatge, hi havia... va haver un moment que hi havia fins i tot cinc parlaments a l'hora reunits debatent. Tot això, perquè clar, un tema hem de pensar, no? La corona d'Aregó, doncs hi havia els regnes, no? Hi havia... no hi havien principat, hi havia Aregó, València, hi havia Balears, que descomnoven els seus interessos, amb els seus nobles, amb els burgesos, tot jugant les seves cartes, i així van passant els mesos, no? Es produeix aquesta invasió i incursió dels exèccits de les tropes de Ferran de Castellà a Aregó, que Aregó era ferma partidària de Ferran, i tot això desestabilitza molt. I d'alguna banda, com que va néixer 13, està embolicat amb les seves històries a Papals, li agafa compresa, ell perta el suport de França, i França comença a donar suport a Lluís Dengiu, i això en ell no li agrada, i per interessos propis acaba convencent, d'alguna manera, els parlamentaris catalans, de que els hi dormireu, sabeu què? El que heu de fer és nominar una comissió de nou juristes, i que aquests nou personatges decideixin qui és el nom de succesor. I què decideixen? Clar, podem dir que són els nou compromisaris de cas, no? Llavors, aquesta gent, les ha de triar, no? Ells seran els que poden dir la decisió final. Llavors, aquí comença, cada regna, o sigui, són nou perquè s'havien de ser 3 per cada regna, en aquest cas València, 3 per València, 3 per Aregó, 3 per Catalunya, perquè Balears havia quedat com integrada dins de Catalunya. A les Balears, els mallorquins eren urgellistes, recordem, el candidat natural. El catalans no ho volien, no? Com que no ho volien, podem dir que tot i que els 3 emissaris que anaven amb nom de Catalunya i Balears, doncs els catalans no van voler sediar la cuota de poder a les Balears. Això ja va ser una patinada, perquè realment van perdre l'opció de tenir un vot a favor de jaume d'urgit. Tot i que ells no ho volien en aquell moment, però clar, com a resultat final, doncs, possiblement, potser ho haguessin preferit. No ho sabem. De patinades n'hi va haver moltes, per Catalana. D'alguna manera, els especialistes, els estudiadors que han estudiat aquest període, diuen, perquè sempre s'ha plantejat com si va ser un enfrontament entre interessos de catalans i d'aragonesos, perquè, evidentment, Ferran, que era el candidat de Castella, era com va ser com era el candidat d'Aragó, també, no? D'alguna manera, al final, doncs, no va ser tant això com que els catalans es van convuicotejar entre ells mateixos, val? I el dia de la votació? Sí, però hi ha una gran sorpresa. Molt emocionant. Ferran, tant d'aquella que era el candidat que, a més a més, contrapronòstic que ningú volia, és el que surt. Com va anar el repartiment de votes? Esclar, els tres compromisaris d'Aragó, lògicament, voten a favor de Ferran. Això és lògic. El que passa és que aquí va haver-hi tot de maniobres per anar influint en els altres candidats, de manera que, dels tres de València, tot i que també de Nosellistes, dos votes van ser per Ferran i un vot va ser en blanc, per una sèrie també d'explicar-nos el reportatge. Jo en aquí a la ràdio no tinc temps de explicar-ho, que van perquè s'entengui, no? I com s'ho van prendre, els urzillistes tot això? Els urzillistes, home, imagina't... Malament, no? Trien, de sobte, el tronc català passa amb mans d'un rei castellà. Doncs van quedar-me un pa amb d'anars, podem dir. De fet, no ho van païmai. Ell, bueno, Ferran primer ja, nomenat rei, va regnar només tres anys i mig, no sabem si va dur a poc els disgustos que li van anar a l'escurt, perquè aquí a Catalunya, perquè realment el van volcotejar tant com van poder, i no van tenir una relació, no vull dir, regnar a quin, per ell, no va ser cap regal, en el fons, però sí que podem dir que és el que et deia, no és l'inici de la dinàstia trastàmera, que podem dir que en aquí ens canvia la història, no? Ni que se n'ha fet, què se'n va fer, de Jaume d'Urgell? Pobre Jaume d'Urgell, que és el que potser ens hauria anat millor, que li hagués trucat amb ell, home, i ell es va rebalar contra el rei, perquè ell es creia el digne successor, i el que li tocava, no? Llavors, en aquesta revolta, va ser empresonat, castigat, li van confiscar els vents, i de fet, va morir empresonat aixat, i va al 1433, al dissortat, se li acaba dient, jaume d'Urgell, una mica per aquest tris final, tot i haver tingut una vida important, i sempre al final, a vegades, acaba el revés de com comença. Escolta, Sònia, vols dir que els nostres polítics estan al cas de la història, aquesta, que ens has explicat, del compromís de cas? Home, jo pot dir que sí, tot i que... Bé, no ho sé, caldria veure, segons el polític, no ho sé, però el que no hi ha dubte és que mirant la història s'apren molt de les coses, i s'entén molt bé coses que passen ara, no? I a vegades, potser per no repetir els mateixos errors, o per, bueno, per fixar-nos en aquestes coses, estaria bé que, com a mínim, s'assapiguessin. Sí, sí. Crec que una vegada vaig sentir amb una xerrada, que jo li poso la idea que els polítics havien de saber, ara en recordarem 3 coses, però una de les que vam mencionar era història. Vull dir que esperem que ho sàpiguen, o si més no, que almenys que comprin sàpigues, aquest mes. Ja saps que a mi la història és una matèria que em resulta difícil, però m'encanta com ens ho expliques tu. Bé, sí. Bona nit, Sònia. Bona setmana santa, a veure. I ja us creu. Vinga, adéu. Com radio. Correcte. En català hi ha diferents expressions per indicar la posició del nostre cos. Per exemple, de 4 grapes, que vol dir amb les mans i els peus o els genolls a terra. És incorrecte dir, a 4 grapes o a gates. L'expressió correcta és de 4 grapes. Si volem dir que estem amb les cames arronsades, de manera que les natges se'ns toquen els talons, aleshores estem a la gatsoneta. Però potser volem dir que estem boca ball, de boca a terra, aleshores és que estem de boca terrosa. Si volem dir que estem cap per munt, en posició normal, no invertida, aleshores estem de cara en l'aire i no de cara per munt. Si volem dir que estem drets, només descansant, solamente sobre els peus, aleshores estem d'en peus. D'en peus s'escriu tot junt. Doncs i digues la teva. Aquest diumenge no et perdis segona educació. Conversarem amb la cantautora i coach Samantha de Siena i parlarem de col·laboració. Col·laboración es explorar. Es entender que tenemos en común, entender que somos el mismo equipo. No es míder, contratuida. Segona educació. Els diumenges de 3 a 4 de la tarda amb Salva López, com ràdio. Em pregunta moltíssimes vegades per què t'agrada cobrir les guerres i sempre explico que hi ha companys que els atrau una certa èpica. A mi m'agrada per què és l'oportunitat de visitar un món creat pel diable i no per Déu, que és aquesta hipòtesi prohibida a l'Evangeli. És una oportunitat d'exemple el nostre catalan de sentiments. El nostre patria quotidiana sabem el que és la maldat i sabem el que és la bondat. Però en la guerra tot això s'accentua molt més. I la maldat és extrema, veritable. I l'abundat també és extrema i veritable. Bona tarda, Marius. Bona tarda, bé. Tens trencat les vacances? Com dius si hem trencat les vacances? Però una estona només, una estona tan petita. No podíem dir trencat, tampoc. Ja m'agrada, sí. Estic a gust. Avui, en un lloc per viure, parlem de les Esmarcities, les ciutats intel·ligents. Mira, és un tipus de ciutat que fa servir mitjans tecnològics i d'informació per construir una infraestructura que permeti assolir nivells d'òptims de qualitat ambiental. Això seria el que és la definició. Això explicant així pot semblar una cosa entre incomprensible i futurista. Però no és més que mitjançant els eventos tecnològics dels que disposem avui en dia, doncs podem cendre-ho a pagar els finals dels carrers quan convingui, per exemple, o recollir la brossa dels contenidors quan aquests estiguin plens. Per exemple, ara ha de dir-te que ara, per la setmana santa, hi haurà molta gent als barris que llançarà menys brossa, si tinguessin una ciutat intel·ligent, el camió i no li caldria anar a recollir aquests containers. Home, el d'Organi, sí, oi? Per problemes de celebritat pel Davidra, per exemple, no caldria, no? Algú deu pensar en això, no? Ha de ser... Home, el que no és àgil és portar una persona que primer, abans del camió, vegi si està ple o no. Una ciutat intel·ligent ha de poder tenir uns censors que digui que aquell contenidor ja és ple. O, per exemple, informar els ciutadans dels nivells de contaminació a temps real i, en funció d'aquestes dades, conduir el trànsit o reconduir-lo. Tot això sempre, amb els temps que vivim, el mínim cost econòmic i energètic possible. Econòmic perquè vivim en un moment no massa bollante i energètic perquè ja sabem que gastar energia és gastar medi ambientament, no? O sigui, contribuir tecnològicament, allò que se n'amena, sostenibilitat, tot i que tu això de la sostenibilitat no t'acaba d'agradar, no sé si perquè la paraula és molt complicada dir o... No m'agrada la paraula, m'agrada el concepte de la paraula, no m'agrada més parlar de ser respectuós amb el medi ambient o... O sigui, un dia ja us explicaré per què no... Ara no seria massa el moment, perquè no m'agrada la paraula sostenibilitat. Les ciutats, avui, són un tipus d'organització social que cada vol són més importants, encara que només sigui pel nombre de gent que hi viu, no? Hi ha gent, inclús que diu sociòlegs, que poder acabarem vivint altra vegada amb aquell model de ciutats d'estats de l'edat mitjana, no? Això no sé si passarà. El cas és que pensa que l'ONU ha fet una predicció, que l'any 2030, 5.000 milions de persones viuran, o de vegades sobreviuran, o fins i tot malviuran, a les ciutats. Mentre que l'any 2008 només, entre cometes només, hi vivien encara no 3 milions i mig. El que vol dir que la població urbana haurà augmentat en un 50% al planeta el 2030. Aquest 50% d'aument ens indica que aquesta imigració humana és imparable, perquè això no se li... No crec que ningú se li passi pel cap com poder-ho fer. La gent va cap a les ciutats, el món és així, no? M'ho dius, malviuran, he pensat que realment m'ho viurien. Sí, sí, sí, ja està passant, ja portem segles. Doncs això encara serà més potenciades de pensar que si acabem vivint uns 5.000 milions, de 7.000 milions, és molta gent a les ciutats, no? Doncs la gent ha vendut l'encamp. De vegades, quan sentim parlar d'aquestes cifres, aquest ball de cifres, sobretot en termis de temps tan llargs, no, en 2030, en 2050, no? Perdem una mica allò que ens... que volen dir, aquestes cifres? Sí, és com quan parlen els pressupostos de tants mils i mils de milions, no et perdem, ja t'entenc el que vols dir. Totes aquestes dades que acabem de dir, per això, volen dir en definitiva que al planeta, 60 milions de persones a l'any, es desplacen des del món rural cap a les àrees urbanes, i la majoria ja s'hi queden. És a dir, és això. I s'hi queden, potser, segons com, malvivint. Sí, queden, esclar, sí, queden malvivint, però... Té molts exemples, no?, de l'ums i coses complicades... Sí, de faveles i de tot aquest tema, sí, doncs és aquest, no? Per això és tan important, medi ambientalment parlant, a solit bons nivells de qualitat ambiental als entorns urbans, perquè si hem d'anar cap allà, el problema d'estar aquí, no? Perquè si no hi ha una clara política econòmica d'equilibri territorial, l'escenari de futur serà aquest, la gent a la ciutat. Aquest és el retrat robot del futur que ens espera, les gens a les ciutats. I aquestes ciutats intel·ligents pot ser la solució que necessitem? En un escenari com aquest, les ciutats hauran de ser una solució per força, no?, perquè si no, no s'ha begut el que, no? La solució des d'un punt de vista racional, entenc jo, seria l'equilibri demogràfic entre el camí i la ciutat. Però si, com sembla, això serà impossible en el futur, doncs les ciutats intel·ligents poden ser una solució, o sigui, ho poden ser, o no? A Barcelona no fa gaire se'n va organitzar un congrés, no? Sí, al final de l'any passat es va fer a Barcelona la primera edició de l'esmart city expo World Congress, i per il·lustrar una mica això de que les ciutats intel·ligents són una cosa que agafa empenta, que no és una antelèquia, només cal veure que en aquest congrés es van a plegar més de 6.000 professionals i 118 empreses. I d'aquí em va sortir la creació del primer clúster, això també està molt de moda, els clústers, doncs aquí va sortir el primer clúster d'empreses esmart city, que ha quedat ubicat al 22 a Roba, d'aquí de la ciutat, de manera que podríem dir que la ciutat de Barcelona és ara, diguem-ne, entre altres coses, una mena de factoria mundial de les ciutats intel·ligents, que no està malament, si ens agafa de la bona, ho podem seguir-ho. I podríem dir intel·ligent amb els altres esmars, no? Sí, però clar, però el tema d'anglosexons no... Van al seu, aquests. Sí, no es pot lluitar. Hi ha alguna ciutat mundial que ens pugui servir de referència com a esmart city? Jo diria que com a concepte integral o global, no. Més que res, perquè això de convertir una ciutat convencional en una ciutat intel·ligent no és cosa de quatre dies. Però sí que hi ha uns premis, els words mart city, que es lliurem a ciutats i empreses, no per actuacions globals, sinó per actuacions puntuals que vagin en aquesta línia. En aquesta edició s'han presentat més de 100 candidatures de 19 països, i han estat triats Ioko Hama, en categoria de ciutats, Àquvar, aigües de Barcelona, en categoria de solució, Inissa, com a categoria de projectes. Inissa va guanyar, no?, la categoria de projectes... Inissa va guanyar a la categoria de projectes, sí, sí. Però una de les 6 finalistes va ser la ciutat de Sant Cogat del Vallès, pel seu projecte de carrer intel·ligent. En Jordi Puigneró és el tenent d'alcalde de governació, seguretat, mobilitat i tecnologia de Sant Cogat del Vallès, abans que res, Jordi Puigneró, bona tarda i felicitats pel recmaixement en el seu carrer intel·ligent, a l'esmart city expo World Congress. Doncs bona tarda i moltes gràcies per convidar-me. Què té aquest carrer que no tinguin els altres carrers? Bé, aquest és un carrer que, i ara has quantat la sentida de l'entrevista, que intenta donar una solució integral, eh?, precisament, per no buscar, doncs, només, diguéssim, les solucions concretes en algun temps concret, sinó que hem intentat, doncs, fer d'un carrer, el que ha de ser, doncs, un carrer intel·ligent de forma integral, no? I ho hem fet, sobretot, amb un propòsit, que és l'estelvia. A aquests moments, les ciutats intel·ligents ja no són, diguéssim, una oportunitat, són una necessitat per als municipis. Per què ens han de permetre, pogués pelviar en aquelles grans factures, i tenint en compte la situació que tenim de baixar d'ingrés als municipis, doncs, això és, és, és essencial en aquests moments. I quan parlo de les grans factures, doncs, parlo de la factura de la recollida, de la recollida escombraries, parlo de la factura de l'aigua, de regar, doncs, els parcs, jardins, etc. Parlo, també, de la factura de la llum. Per tant, tenim molts fanals a les ciutats i elements, doncs, que tenen llum. També parlo dels temes de mobilitat, i per això, doncs, hem decidit fer aquesta prova integral en aquest carrer, perquè, a partir d'aquí, poguem anar extenent, doncs, a la resta del municipi, doncs, aquestes solucions. Hola, mira, bona nit. De moment tenim un carrer intel·ligent, això sembla clar, no? Del carrer intel·ligent, a la ciutat intel·ligent, quin recorregut hi ha? O dit d'una altra manera, què fareu a Sant Cugat per esdevenir una Smart City? Bé, en altes gràcies, un projecte que he portat mi a dos anys treballant. Per tant, no és una cosa que ens hagi apuntat ara aquí a la moda, sinó que fa dos anys ja vam creure convenient que calia apostar per aquest camí, i vam definir un pla allà on és vista. Per tant, la ciutat intel·ligent no es construïa en dos dies, però, evidentment, és un camí que hem d'adreçar i hem d'anar avançant. Nosaltres, aquest pla, primer, com a ciutat, tenim un repte molt important, que és el repte d'espesa de l'aigua, per exemple. Som una ciutat molt verda, amb molts parcs, i aquest és un indicador per nosaltres no molt positiu, perquè som una cosa que consumeix força aigua. I, per tant, és un dels primers temes que hem trobat en profunditat, i per això ja no només el carrer intel·ligent, sinó en altres parts de la ciutat, estem intentant incorporar el que és el rei intel·ligent, que permet tant d'altres coses. El que em passava fa un temps, que regava, em va ser un rellotge, i no teníem compte que el rellotge sí plogia, sí faria fred, etcètera, sinó que ara el col·locar sense os, en aquest cas, en els parcs, i també, estacions climatològiques, podem fer una previsió bastant exacta, doncs, si demà plaurà o no plaurà, o si plaurà els propers dies, i, per tant, decidir si rega o no rega, i amb això podem fer un estalvi important en el que és la factura de l'aigua. A més a més, incorporarem elements, com pot ser el tipus de base d'això que hi ha a cada parc, doncs, encara podem estalviar més. Fins on 40% d'estalvien amb la factura de l'aigua, perquè, evidentment, no necessita la mateixa aigua o un pi, doncs que l'agispa. I, per tant, tots aquests elements d'informació que ens poden ajudar a gestionar millor la ciutat en cada un dels àmbits. Vivint en temps econòmics difícils, és un bon moment o és un bon moment per apostar pels carrers i les ciutats intel·ligents? Jo crec que és el moment, és que les ciutats que no ho facin, no s'adonaran, és així, jo crec que amb el déficit o amb la baixada que tenim en aquests moments dels municipis i dels problemes econòmics que hi ha, doncs, i que dia a dia veiem, doncs, a la televisió, nosaltres, que som una ciutat, doncs, que hem fet els deures, i que, per tant, a nivell econòmic, estem patint, però estem bé. Estem complint tots els ràtios que ens marca la llei en l'àmbit de la morositat o en l'àmbit de no el ferèficit, en el leutre, etcètera, complint-me els ràtios que se'ns marquen, tot i així, debilament, estem patint. I, per tant, doncs, si nosaltres que ho complim, però estem patint, creiem que no hi ha altra solució que anar cap a la ciutat intel·ligent, per exemple, per estalviar i per oferir millor serveis amb els ciutadans, doncs, qui no ho faci d'aquí uns anys, ho patirà molt. I totes les innovacions tecnològiques que es pensen de cara al futur aplicar el tema de Smart City, passen primer obligatòriament per aquest carrer intel·ligent, o el carrer intel·ligent ja està tancat tecnològicament i hi haurà altres actuacions que ja les fareu directament a altres carrers? En el carrer... aquest carrer, una mica, és un projecte pilot, que el que hem fet ha sigut una experiència de col·laboració público-privada, en la qual empreses, empreses catalanes de CEPs, totes elles, han decidit seguir-nos la seva tecnologia en diferents àmbits, en l'àmbit de la llum, en l'àmbit de la mobilitat, el recull de regidus, en l'àmbit de la seguretat, tenim un pas d'hebre intel·ligent, van en molts àmbits diferents. I, per tant, nosaltres, el que hem fet ha sigut agafar aquesta tecnologia, instal·lar-la, per tant, diguéssim, sí que hem portat el cos de la instal·lació, l'abrigada municipal ha hagut de fer la instal·lació de tots aquests artilugis, sensors, estacions climatològiques, tot el que és la tecnologia que permet que el carrer sigui totalment intel·ligent, no? Tenim tota aquesta informació, el que fem és que la veiem al centre de control i, en aquests moments, l'estem analitzant. Això, el que ve la gent es veu inaugurar el novembre passat, i, per tant, ens en donarà un any per una mica, tenir tota aquesta informació per veure exactament quina funciona millor que... O sigui, ens han trobat que, per exemple, hi ha coses que funcionen millor que altres, i també en la mateixa empresa li ha servit per millorar el seu producte. Per tant, aquesta col·laboració ens està permetent que, també nosaltres, veure exactament en quins àmbits podem fer més estalvi, i podem rebre més costos, perquè, de cara als produts, concursos públics que n'hi hem tragin als propers anys, perquè algun s'ha d'anar anuant, doncs aquests concursos públics, doncs, per exemple, de l'any humanat, doncs, en els plecs de condicions del concurs públic, i introduir-hi clàusules smart. Això vol dir que l'empresa que vulgui guanyar el concurs de manteniment de l'any humanat, doncs haurà de fer una proposta en la qual, doncs, la renovació dels finals, si vagi incorporant un sensor de presència, per exemple, perquè, d'aquesta manera, aconseguim fer un estalvi en aquest cas d'un 30 o 40% en la factura de la llum, que, a més a més, pot ajudar després també en aquest estalvi a reinvertir-lo, amb més continuar avançant en l'estat intel·ligent. Una mica, aquest és el camí que hem seguit a Sant Cogat, i jo crec que és la línia que també s'han seguit moltes ciutats europees i del món que estan també en aquests moments d'entrar en aquest camp, no? Doncs seguirem aquest camí, ja veureu on ens porta, i ja hem seguit, a vegades, que a Sant Cogat pot guanyar a Anissa, eh? Bueno, nosaltres participàvem en la Regra Yokohama, estàvem en l'apartat de ciutat, i, bueno, vam quedar de Regra Yokohama, però no pot venir a acompatir amb Yokohama, és una ciutat molt gran i molt important, i els japonesos, amb els temes d'anologia, doncs, evidentment, estan més avançats que nosaltres, però en tot cas, molt contents de ser... En aquest cas, em sembla que l'únic que ha sigut catalana va ser finalista d'aquest Congrés, que s'ha fet Barcelona, i, bueno, nosaltres, en definitiva, tampoc ho fem per aquest premi, no?, si ens diem el fem, perquè entenem que, si no ho fem, d'aquí uns anys patirem, no? I, al final, poder millorar els serveis de la ciutat tal manera que es facin de forma més eficaç i que, si està al dia en què li és al ciutadà, doncs és la forma que hem vist per poder, diguéssim, subsistir els propers anys. Doncs, moltes felicitats, moltes gràcies. Jordi Pujonerot, tenint d'alcalde de Guarnació, Seguretat, Mobilitat i Tecnologia, de Sant Cuart del Vallès. Confiem que els carrers intel·ligents vagin millorant les nostres ciutats en un futur el més pròxim possible. Molt bé, moltes gràcies. I ja ho anem a portar, eh? Esloua Tengans. Esloua Tengans. Què diu la cançó? El típic ho diu, clar, no?, més lent que les pistoles. La contaminació mata més lentament que les pistoles, però, al final, mata, no?, i diu algunes frases o, com, per exemple, pot sentir la boira artificial que comença a girar els teus plomons, més lent que les pistoles. Pots veure el color dourat, com donar voltes al voltant de la teva ciutat, i va caient a la ciutat. Milles i billes de fum de benzina i l'aire com tombes transparents. El D&T far relaxar els bitxos i es posa el teu menjar com a puntes de venir. Fota tothom que et dins, acaba, sàmica. És de l'èpoques dels anys 70, i és una mica una denúncia de tota aquesta contaminació atmosfèrica que patien les ciutats americanes. I, bueno, a cap dels anys estem millor, en general, però hi ha ciutats com el Caida o Pekín, que no estan gaire millor. Per tant, és una denúncia. Piles de fum darrere les fàbriques, aquesta terra de cigarrets, estigues segur de tot el que hi ha al teu voltant. No m'imaginava jo a Iron Butterfly cantant coses ecologistes. Hi ha cançons molt reflexives, eh? Slower Dangan, després més lent que les pistoles. Gràcies, Marius, te'n vas cap al teu poble intel·ligent. Vaig cap al meu poble allà, és molt intel·ligent, perquè hi ha moltes vaques. I they're all around here. Piles and miles of gasoline fumes in the air like transparent tune. De 8 a 11 de la nit, tots per tots, la com solidària. Bona nit, són les nous, parlem Sònia Keiri i Manel Carvajal. El govern central atribueix el càstig dels mercats financers sobre Espanya a la desconfiança en el creixement econòmic europeu i no tant a un problema estrictament espanyol. Per això el ministre d'Economia Luis de Guindos ha defensat que la recepta és aplicar els pressupostos i mantenir l'agenda de reformes. Hemos visto en los últimos dos o tres días que se ha incrementado la especulación en los mercados y la volatilidad de los mismos con ataques importantes en la serie de países europeos incluidos a España. Y ante esa situación, yo creo que lo fundamental es reafirmar lo que es la convicción del gobierno español con las medidas que se han ido tomando y que se van a ir a tomar. Unes reformes que precisament avui han estat avalades pel Fons Monetari Internacional. L'organisme ha instal·lat l'executiu de Mariano Rajoy atirant davant els pressupostos per complir amb l'objectiu de déficit que reclamar brusales i també per calmar els mercats. I és que, per segona jornada consecutiva a la prima de risc, ha tornat a pujar per sobre dels 400 punts i, llavors, s'espanyola tancat plana després d'una sessió de moltes pèrdues. El Consell de Gran Dieses Statutàries considera que la reforma laboral aprovada pel Govern central té almenys dos articles que van en contra de la Constitució. Segons aquest Consell, que és només consultiu, el text vulnerat drets com el de negociació col·lectiva, a més de les competències de la Generalitat en matèria de treball i relacions laborals. Un incèndia calcinat la primera planta d'una casa de l'Hospitalet d'Allobregat sense provocar ferits, segons ha informat els bombers de la Generalitat. El FOC s'ha declarat poc abans de per motius, que encara s'investiguen poc abans de les 3 de la tarda en una casa del carrer de Caball Bernat, el barri de Santa Olàlia, en les tasques d'extinció i han treballat 5 dotacions dels bombers, les 3 persones que hi viuen ara van donant l'edifici pel seu propi peu i cap d'elles, com deia Marc, ha quedat ferida. Els sucals dos i un octubre una llargarant l'horari de tancament durant els dies festius de setmana santa d'acord amb l'ordre d'horaris aprovada el desembre pel Departament d'Interior. D'aquesta manera, des d'avui i fins dilluns, els bars, restaurants o sales de concerts podrán pertongar l'horari de tancament en 30 minuts, mentre que les discoteques se les devalli, se les defesta, amb espectacle, ho podran fer 45 minuts sobre l'horari habitual. Els pressupostos generals de l'Estat han rebut crítiques també des de diferents punts del territori, agents socials, econòmics i polítics, assegurant que afectaran especialment la construcció d'algunes infraestructures clau per Catalunya. A la provincia de Tarragona, per exemple, els diners que s'hi destinaran aniran a parar majoritàriament el corredor mediterrani pels diputats tarragonins del PSC i de Convergència i Unió, però els 14 milions... milions pressupostats són encara insuficients. Escolta'm Jordi Gené, diputat de Convergència i Unió. Quan tothom sap que això és absolutament escàs. Per tant, s'ha de prioritzar el corredor mediterrani, perquè veiem que sí que es prioritza l'AVE cap a Galícia, i en canvi, un obra tan essencial com el corredor mediterrani no té les dotacions que hauria de tenir. També han criticat que aquestes partides econòmiques no contemplen projectes clau per la ciutat com és el mercat central. Encara et marxa l'operació sortida de la setmana Santa, i fem un cop d'ull a l'estat de les carreteres RAC. Maria Mas, bona nit. Hola, bona nit. La C14 continua a tallar del seu pas per Bertú, prop de Tàrrega, a causa d'un accident que s'hi ha produït fa una estona. Maire de Euro-isesa.