Fluzo del 19/9/2013

I fall, for the sweetest thing. You've got blue skies up your head, putting this rain cloud. You know she wants to try, kind of mine. For the sweetest thing. I'm loosing you, I'm loosing you. Oh, oh, oh, oh, oh. He loved the sweetest thing. I wanted to run but she made me crawl. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh. The sweetest thing. She turned on fire, she turned me to strong. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh. The sweetest thing. And now I got black eyes, but my bird. So bright for her. Guess it's a black kind of love. им Simp Blue-eyed boy, he s'obrab a d'aquella shapes you can throw it up but you still see the same Ara, escoltes radio d'esper Sintonitzes, ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, dure'm de 8 puntus. Sintonitzes, ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, dure'm de 8 puntus. Ara... no. Volia fer una entrada de triomfal. No hi haurà manera. Hola a tothom. Radios venen a les 8 i 5 del vespre. Això és el Flúthor, us en recordeu? Aquell programa que feia amb la temporada passada, on parlàvem de cultura i de coses, i era amb dos personatges bastant estambòtics i impresentables. Doncs he guanyat, he guanyat, sortiu guanyant, perquè ara només en queda un que surt jo, el Xavi Rodent. Aquí fent una mica el pari per cada setmana amb vosaltres. Marc, escolta, ara que estic sol, aquesta temporada, em podries ajudar una miqueta, no podries entrar en l'antena? Ja sabia que em diries que no. Bueno, els qui no... els qui sigueu neofitos, si és que n'hi ha algun, dubto que hi hagi algun neofito, i dubto que hi hagi algun també va tarar, perquè no ho hem anunciat gaire. Però, bueno, sentireu que parlo amb un tal Marc. No és amb un neus, una veu que està al meu cap. Es diu Marc, però és una senyora gran que li agrada sortir al carrer d'Espollada. No sé per què fa aquestes coses. No sentireu que l'interpel·lo i no em contesta. Però potser algun dia contesta, no ho sé, ja veurem, eh, Marc? A què sí? Segur que sí. Doncs us donem la benvinguda a tots en aquest programa, que intentarem passar-nos la temporada parlant d'això, de cultura, una mica de cinema, una mica de llibres, de còmics, de totes les coses que se'ns puguin acudir. Però ja ho sabeu, la temporada passada ja era així, i aquesta temporada encara més necessitem la vostra col·laboració, però bastant a tope, perquè dius que ara estic sol, i no dono a bast. Sisplau, truqueu-nos per telèfon al 93-372-361, o bé ens parleu viatjat encara, encara no estic al xat, perquè no he tingut ni temps d'enjagar l'ordinador gaire bé com aquell que diu. Quan tingui un retet d'aquí 10 minuts, m'hi posaré. Marc, m'hauràs de donar la contrassenya del wifi. Gràcies. Sí, estic parlant amb la veu dins del meu cap, cosa que indica que en realitat sí la contrassenya del wifi. De totes maneres, truqueu-nos, diueu-nos algú, diueu-nos coses pel xat a www.radiodesvern.com. I si no, per això podeu contactar-nos via el correu electrònic, projectafluzoarrobajemail.com, i el nostre bloc, que ara mateix no recordo i que el Marc em recordarà. Gràcies, Marc, projectafluzo.wordpress.com. És que si no hi ha el Carlos, jo aquestes coses del 2.0, i de la comunicació així com més cibernètica, no en sé. El Carlos és això, mira, tenia coses millors a fer, li ha sortit un nou projecte personal i laboral, bastant interessant, es diu, no fer el fluxo, i no estarà aquí, però, bueno, escolta, sempre podeu trucar i reclamar la seva presència. Potser si fem una mica de pinya i de força, el tio torna. Què us sembla si ho ansem? Som-hi? I'm not sad, baby. And I'm sad, baby. And I'm sad, baby, I'm all alone, I need you now. And I'm sad, baby. And I'm sad, baby. And I'm sad, baby. I don't wanna be that tonight. You made me hope, you made me go. Make me harder than you. Wanna be the one that makes me out. You made me love, don't make me happy. Make me harder than you. Wanna be like God, I pray you man. You never wanna be out. Fast and big time. You made me love, you made me go. You made me love, you made me go. You made me love, you made me go. You made me love, you made me go. You make me love, you make me love. I need a go, go, no ever. Me, me, me. You make me like oh, my baby. I need a go, go, no ever. Me, me, me. You make me love a lot. I like it anymore. I'm making it, no, no, no Don't ever leave me, no, never leave me, no Never leave me, don't follow me, no, no, no I just call you out to get that wave, I'll say, I'll say, I'll say I'll say, I'll say, I'll say, I'll say I just call you out to get that wave, I'll say I just call you out to get that wave, I'll say, I'll say Don't ever leave me, no, I just call you out to get that wave, I'll say I just call you out to get that wave, I'll say, I'll say Don't ever leave me, no, no, no, no I just call you out to get that wave, I'll say I just call you out to get that wave, I'll say I just call you out to get that wave, I'll say Bueno, doncs, molt bé, tenim problemes al primer programa s'escapant de les nostres, del nostre control de moment encara no tenim chat, però... bueno, mentida, hi ha chat, però jo no puc accedir a ell ai, parleu vosaltres i digueu el que vulgueu i em diu al mar que tenim un altre... això és lligar i baixar el santo vale, doncs, hola, bona tarda, qui ets? Hola... Qui soc? Soc el Carlos, tio, que primer dia i ja l'estàs calant Carlos, què? Carlos, proposta personal, no hago el fluzo Ah... ¡Hombre! Carlos, què tal, molt bé... Ah, des de casa sí que el fas, no, ganant? I tant! Però això, com ho sé, com he? No ho cobraràs, eh? Ah, no? No. Hòstia, si no ho vam parlar, llavors. Això és presencial, vens aquí, tens... va, 3 faltes Si faltes 3 dies, no cobres Mentre tant, el que sí que faràs és cobrar com a productor executiu Volia fer-ho al final del programa El Carlos està... T'ha portat ja sentit, eh? Ai, no calia, que sí que t'he citat El Carlos està amb nosaltres, en espíritu, no en cuerpo, però sí en alma Fem de productor, de tota aquesta cosa De tota aquesta història, ell ho fa possible Gràcies Més o menys Ell controla tot el que vindria a ser... Ja sabeu les coses que es controlen I després, ja parlo jo No vull dir que aquest programa seguim sent 3 en aquest equip I això és així. Bueno, què te comptes, tio? Truques per alguna cosa o només per dir que... Sí, sí, sí, perquè com a productor us he de corregir la direcció del blog Això per començar Ah, vale, veus? Ja sabia, ja sabia que... Veus com sí que escoltaves? Ai... Bé, no pots fer d'igues? projectafluçopontblogspot.com Ah, que ens vam canviar, és veritat Sí, amigots, si voleu entrar al WordPress en treu Però trobareu un últim podcast de l'any 1 antes de Cristo Vale, és veritat, és veritat Vam començar WordPress i ens vam passar... Bueno, ens vam passar, no, ens vam passar a tocar-los, perquè... Com dic, ets qui fas tota la feina bruta Doncs, vale, doncs queda diet... Tornarà a la dica, no me'n recordo Com era? projectafluçopontblogspot.com Vale, apuntat És que m'ho he apuntat tota aquí en un full, t'ho juro, eh? Està el telèfon, tio I això no m'ho he apuntat, tio, mira, ja me n'he oblidat Bueno, pel proper programa em recordaré Aquesta temporada els guions continuen allà i... Sí, eh, per tot el alto, tio Sí, sí, sí, igual, igual Bueno, ja ho veuràs Exactament igual, solo que lo mismo O sigui que, bueno, aquí estarem tota la temporada Si és que aguantem Vols dir alguna cosa d'aprofito, era només per dir... Sí, home, però estàs treballant... Ah, i gràcies, gràcies, gràcies, amigo mío Moltes gràcies, amigo mío Què estàs fent ara? Doncs ara mateix absolutament re, tio No, res, de res S'està molt bé, així, eh? Sí, sí Bueno, el Marc ha posat una cara de... Però és té, tio, però bueno, vale Disfruta del teu no fer res M'estic preparant que tinc un sopar d'aniversari Ah, tens un sopar d'aniversari Escolta, aquest personatge que fa anys Et creus que es posaria el telèfon? Ah, no sé, però ja s'ha preguntat tu És que ara m'has xafat la sorpresa, és que volia fer-ho I ara m'ho has xafat, però... Ah, doncs truca tu, que ja caia en la lletra, eh? No, ella no ho sap, que estàs trucant No, no, no No, no, clar, clar, vinga, va, que se... Que se ponga! Vinga, va, estarem esperant Marc, no tens un efecte, és un ordre de plousos? No Tens algú, Marc? No Vale, estupendo, ja faig els aplausos Uf, que patètic Bueno Ah, ja està, ja està, Marc Marc, Marc, hola Hola Con la pel·li del festival Ai, la pel·li del festival, como te vamos a echar de menos Oye, que... Ara sí, no? Gràcies, gràcies! Sí, es cabrit, quan li demano jo, no? I quan surt una beu de dones i així... Doncs tira, tira els aplausos Escolta'm, la pel·li del festival Vols que tiqui la pel·li del festival o diem el teu nom? O ens inventem un altre nom? No, no, el porti i tant, i tant Què tal, Mònica? Escolta, moltíssimes felicitats Et volíem trucar a mig programa en qualitat d'una de les nostres ullens més fidels fins al juny passat Ara ja veurem No, no, no, que ho entendré I, bueno, doncs, ens ha arribat que és el tionesari i hem dit que hem de fer-li una sorpresa encara que molta gent potser no sàpiga qui ets però, bueno, aquesta gent que sàpiga que és una de les nostres ullens més fidels la que va pujar als nivells d'audiència està a límites estratosféricos Doncs avui fas anys Escolta, és el teu dia, és el teu moment Tu és 15 segons de glòria, vols dir alguna cosa? Sí, com de persona ja gran? Ai, que moltes gràcies que estic molt nerviosa per sortir davant de tantes persones que estan escoltant Tota Espanya t'estàs escoltant de mi a mi Ai, saludo a mi familia Ai, bueno, ja està Moltes gràcies, que molta sort amb el programa que sou molt bons Gràcies, que la protagonista ets tu i moltes felicitats Gràcies per estar a l'altra banda i que passeu molt bona nit al Carlos i tu fent el que us vingui de vos fer Gràcies, torna a trucar algun dia sisplau, sisplau Un pató molt gran Adéu, adéu I a cut girl I'll come to sell, won't give in You tell me, baby I know that love can get so hard Look out that window You could be planted in the yard And I know it's crazy But we've got to find a spark Keep on burning And we'll be dancing in the fire I tried to walk a thin line But it didn't do anything I tried to shut up my mind But it didn't do anything You said that I'd never... Bona, doncs, això ja ens perdonareu que tenim una mica de dificultats tècniques bàsicament relacionades amb el chat ja us dic, el chat va tirant, em treu a 3bdoples.radialsbarn.com em us doneu daltes i és que no ho esteu fets ja i parlem entre vosaltres i jo no puc parlar amb vosaltres si voleu parlar amb nosaltres, si ens voleu dir qualsevol cosa, qualsevol suggeriment de cara a la temporada, qualsevol insult, qualsevol recomanació sobretot especialment recomanacions siguin de cinema, siguin de tele, siguin de... jo què sé, de literatura, de teatre, de macrame, de futbol, el que vulgueu, ens truqueu bueno, ser possible de futbol, no ens truqueu i ja ens odieu el 93-3-7-2-3-6-6-1 i n'hem fet enviar perquè portem 20 minuts de programa i encara no hem fet res bueno, sí, hem felicitat aquí a la Mònica que fa anys avui és una de les ullens d'aquest programa però no podeu esperar si sou ullens d'aquest programa que us truquem amb persona i us felicitem, que no hem trucat nosaltres, sinó que hem trucat ells però, bueno, serveix igual i escolta, Marc, parlem de còmics, una estoneta, va que ja sabeu que això dels còmics és un tema que ens tira i ara feia uns quants masets que no podíem parlar-ne perquè, bàsicament, no fèiem programa i hem de posar-nos el dia una mica amb les novetats de l'estiu especialment les que us portem avui, que són les novetats de Panini que és, com ja sabeu, si sou ullens del programa sabeu que són els que porten tot el tema de Marvel és a dir, persones, a mans dels còmics que només us agradi el còmic d'autor bueno, una va dir que no és el vostre moment però el que hauria de dir és, sisplau, expandiu horizons perquè les novetats dels últims, de les últimes setmanes dels últims mesos de Panini i de Marvel són bastant xules per exemple, tema de Daredevil, ja us havíem parlat del Daredevil i probablement us haguéssim dit una cosa que us diré ara també i és que és una de les sèries publicades en tomo més interessants del panorama amb Marvel, ara mateix una amb el Jodelcón, probablement i és una sèrie que és, realment, d'aquelles sèries divertides que es llegeixen, que són nutritives, però que sobretot tu passes molt bé en concret ara surt un tercer volum, ja anem pel volum 3 i ja és una mica de material publicat, però sempre podeu anar enrere i agafar els dos primers que tampoc són tecars i a més es disfruten bé que reuneix 10 números de la sèrie regular i que mostra això a un Daredevil en plena forma a mans del guionista Mark White i de uns quants dibuixants i una miqueta de ball de dibuixants, però podríem dir que el més fix en aquest tomo és Chris Samny, doncs que construeixer una sèrie de històries bastant divertides molt entretengudes, sobretot molt imaginatives d'aquelles que tornen, bueno, allò que es diu el sense of wonder, aquella cosa del sentit de la meravella, aquella cosa de què dius, hòstia, estic llegint un còmic, però m'estan meravellant, m'estic enrullant, no, Mark? M'estàs mirant a cara, sí, segur, segur. Ai, ara m'està llet el rotllo, que allà veu interior del meu cap. Ja està, ja no hi ha res a fer, anava molt bé. No, això que us deia, són històries molt entretengudes, molt divertides, són històries que tenen contingut i tenen, diguem, un guió bastant treballat i un dibuix bastant xulo d'una línia força clàssica, però que sobretot t'ho fan passar molt bé, amb aquest Daredevil, amb aquests enemics estrembòtics que van sortir amb aquests dramas gairebé col·lebronescos que, en aquest cas, es centren en una mena d'enamistat sorgida entre Madmurdok, d'Aliès Daredevil i Foguinelson, el seu millor amic i company de bufet d'advocats, com sabeu, el Madmurdok és advocat, doncs el seu company, i ell s'enfada, perquè ell sembla que s'està tornant i no sap ben bé què li passen. No, desballarem què passa al final, descobriu vosaltres mateixos, i segur que us ho passeu molt bé, amb aquest còmic que, a més de tot això, té un puntet, una miqueta popera, una miqueta de còmic clàssic que acaba de més rematar el senyor Michael Rett, que és un dels dibuixants convidats en aquesta etapa i que afirma un dels números més divertits a nivell visual i en la seva línia de locura i d'accentricitat. Hi ha més cosa, hi ha més cosa de Panini, i més coses una miqueta més clàssiques, com ara un tomo dels nous mutantes, que els nous mutantes són un grup que va sorgir, paral·lel, diguem-ne, a la patrulla X, i que també eren mutantes, però eren un altre rotllo més diferent, eren més jovenets, i tenien un rotllo una mica més alternatiu. Tenen una etapa molt bona, aquesta gent, sempre escrita per Chris Clermont, i dibuixada per Bill Sinkiewicz, que és aquest senyor que, bàsicament, jo el definiria com un senyor boig, perquè fa aquells dibuixos tan grillats i tan esquizofrenics, i també, doncs, per tenir una etapa junts amb els nous mutantes, i jo penso que és una de les grans etapes dels mutants dels anys 80, però avui de la que us parlem no és aquesta. És una que ve abans que s'ha dit ara un tomo, que enllaça amb aquesta etapa de la qual us parlem de Bill Sinkiewicz, i que es diu, a la nina oscura, i reuneix un parell de coses per una banda, una petita miniseria de quatre números que es diu Màgic, i per altra banda, quatre números de la sèrie regular. Són uns còmics molt 80ers, qui us agradi el còmic així amb un toque, un punt, doncs també qui ets, un punt, bueno, qui ets, no, però un punt així retro, doncs està molt bé disfrutar d'això, bàsicament perquè reuneix alguns dels personatges més importants a tota la història del còmic mutant, com ara el Chris Claremont o com ara el John Busquema, que és el dibuixant de tot això, i en fi, presenta una trama que, a n'ha d'entrar a realitats, d'uns personatges que estan a entrar aquest món i el món de l'infern, especialment aquesta màgic que els turistes d'ara ara mateix ja és una mutant reconeguda, però en aquell moment encara no era, era un personatge bastant secundari, de nom humà i liena respotint, germana de Coloso, i que va tenir la seva prova de foc per convertir-se en una mutant, en una dona, i en un personatge clau en tot aquest univers, doncs en aquests números que estan molt bé, que us recomanem des d'aquí, recordeu que no és mutant, és la nina oscura, i que teniu les vostres llibraries des de fa unes etmanetes. Només aneu d'anar allà, pagar quatre xaves, ricos, ricos. Escolteu, aquesta temporada intentarem... Tira una mica més de música que la temporada passada, per fer-ho tot una mica més llavadero, i, bueno, no podíem tirar res més aquesta setmana, que coses del van, perquè aquest cap de setmana ja sabeu que hi ha aquest festival Barcelona Action Musical, que està per a tothom de la ciutat conmemorant les festes de la Mercè d'Anguany, que són dijous divendres i seti diumenges, i que té un dels punts forts en l'actuació d'estanstil, que sonen des del seu darrer, amb un tema tan chulo com M'he Gusta Tanto. M'he Gusta Tanto, ir de tu mano, m'he Gusta Tanto, ir de tu mano. M'he Gusta Tanto, ir de tu mano, m'he Gusta Tanto, ir de tu mano, m'he Gusta Tanto, ir de tu mano, m'he Gusta Tanto, m'he Gusta Tanto, ir de tu mano, m'he Gusta Tanto, ir de tu mano, m'he Gusta Tanto. Estanstil, el BAM Barcelona Action Musical, les festes de la Mercè, 4 dies de música, s'anarèix com la plaça Reial, com la plaça dels Àngels, la plaça Joan Cromines, l'antica Fabricadam o el Forum. I a part dels grups que us punxarem en aquest programa, que potser al final no són dents, perquè veig que se'ns està tirant el temps al damunt, i també tenim altres arietes de la independència nacional, com ara els Manos de Topó, com ara el Society of Western Culture, els Dorian, el Pau Elvé, el petit de Calariel i els seus hermanos Cobero. Bueno, seguim sense el chat, no ho sé, el chat va tirant, de per si... Bueno, pues... hi ha algú. Vale, pues hola, gent d'enxat. Si no hi ha ningú m'ho pots dir, Marc, no em traumatitzaré. Gent d'enxat, sisplau, si... 10, 10, 12, 20, 30 persones, 12 persones, molt bé. Bueno, ja és algú. De totes maneres, si voleu interactuar amb nosaltres i dir-nos qualsevol cosa, ja sabeu com ho podeu fer per telèfon a 93-3-7-2-3-6-6-1. I si teniu algun sugeriment o alguna cosa que ens voleu dir per escrit, o ens voleu enviar alguna invitació en algun còctel o alguna cosa, podeu fer via el correo electrònic a projectafluzorrobagemail.com. I ara parlem de llibres. Va, que hem parlat de còmics. Seguirem parlant de còmics després, més temes de panini, però parlem una mica de llibres, perquè també hem de fer una miqueta de vista enrere i rescatar algunes de les coses que han sortit en aquest estiu, que han sigut algunes molt brillants, molt, molt, molt brillants, com el darrer llibre de Jeffrey Eugenides, la trama oficial que hi ha, en si mateix, per mi és un esdeveniment, perquè aquest senyor no ha escrit molts llibres, tots els que ha escrit són absolutament brillants, especialment l'anterior en aquest, i ja fa uns quants anys, de Middlesex, que era aquella gran novel·la americana que se centrava en les peripècies d'una família amigrada de Grècia, ell mateix és fill d'amigrans grecs, i Middlesex donava una mica de voltes sobre aquest tema, però ara, sense deixar de posar-se autobiogràfic, se'n va cap a altres llocs, la trama nocial és una mena d'història, un triangle amorós, entre tres personatges, una de les quals és una noia que està fent una tèsi universitària sobre la literatura victoriana de Jane Austen i companyia, la literatura romàntica, i ella mateixa es fica en un, com us diem, en aquesta mena de trio amorós, dues persones que no podrien ser més oposades, un noi que està fent, diguem, tasques altru... Bueno, un senyor idealista, molt altruista, que està fent tasques gairebé ajudant els pobres i totes aquestes històries, i després un senyor molt més pragmàtic, que és un científic bastant idealista. Entre aquestes dues persones es mou aquesta protagonista nostra, i el Gèfrio Genidis el que aprofita és, per una banda, fer una presentació de personatges molt impegables amb aquestes tres persones, que la veritat són d'aquelles que les vas llegint, i a poc a poc les vas acompanyant en les seves vides, perquè són persones o són personatges absolutament tridimensionals, molt ben dibuixats amb uns caràcters absolutament ben definits, i que ell diu que es basa una mica en la seva pròpia vida per haver dibuixat a un d'aquests personatges. Per a l'altra banda, l'Atramà no Ciala és un llibre una miqueta dents, bastant gruixut, un punt intel·lectualitzat, perquè, a més, està centrat en aquests ambients universitaris i fa referències que, de tant en tant, costa una miqueta de seguir, de filòsofs i de gent de nivell advanced, però tot i així es disfruta moltíssim, perquè és que aquest senyor escriu tan bé que un no pot, si no, meravellar-se a cada pàgina, a la seva prosa tot i així és fluïda, és d'aquelles que et va atrapant a poc a poc, i, si bé, al principi potser costa una miqueta al final del llibre, a mi m'ha deixat amb la boca bastant oberta. Jo ja us dic, per mi, les cadenials ja és suficient per comprar aquest l'Atramà no Cial, que, repeteixo, és de Jeffrey Eugenides, autor de mi del sexe, autor de les virgins suïcides, aquell llibre que va portar al cine la Sofia Còpola, i, bueno, si voleu, doncs, teniu una idea de com funcionen les relacions amoroses en aquesta Amèrica, que, a més, és l'Amèrica de principis dels anys 80, amb la qual cosa el senyor també fa una petita visió sobre tots els ets i uts d'aquesta societat en els últims 30 anys, doncs ja sabeu, llanseu-vos a parlar amb l'Atramà no Cial, perquè després, al final d'any, quan fem aquelles famoses llistes, tothom dirà, ah, l'Atramà no Cial, un dels millors llibres de l'any 2003 o Jeffrey Eugenides, ah, i no podreu dir que no us han avisat. Anagrama, esteu avisats. Anagrama, esteu avisats. Ai, em sap greu tallar els cromàtics, però hauríem de fer un altre cop d'ull el que es coure en aquest bamb, si ara us tiràvem un tema d'estan estil. No menys espectacular pot ser el concert de Cuello, que són aquests valencians que toquen dissabte a quarts de nou del vespre, a la plaça de Joan Crominas, i que sonen amb un tema que es diu Tras el amor, Don Stombe, com això. No menys espectacular pot ser el concert de Cuello, que són aquests valencians que toquen dissabte a quarts de nou del vespre, a la plaça de Joan Crominas, i que sonen amb un tema que és diu Tras el amor, Don Stombe, com això. No menys espectacular pot ser el concert de Cuello, que són aquests valencians que toquen dissabte a quarts de nou del vespre, a la plaça de Joan Crominas, i que sonen amb un tema que és diu Tras el amor, Don Stombe, com això. No menys espectacular pot ser el concert de Cuello, que són aquests valencians que toquen dissabte a quarts de nou del vespre, a la plaça de Joan Crominas, i que són amb un tema que és diu Tras el amor, Don Stombe, com això. No menys espectacular pot ser el concert de Cuello, que són amb un tema que és diu Tras el amor, Don Stombe, com això. No menys espectacular pot ser el concert de Cuello, que són amb un tema que és█ Tras el amor, Don Stombe, com això. ¡Juega el to! ¿Quieres a tiempo? ¿Quieres a tiempo? ¡Jure con penetración! ¡Ande huele pa' pasar! ¡Sabe la inclinación! ¡La verdad pa' pasar! ¡No se trata de infusión! ¡Aquí corre la guia sin parar! ¡Llamaré! ¡Llamaré! ¡Llamaré! Sí, estàm dintre. Això és un rotllo, si no, i el Carlos està clar que això no funciona. No podem accedir al chat, com us deia. Bueno, estarem així tot el programa. Seguiu parlant, seguiu dient coses entre vosaltres. I jo, quasi que quan arribi a casa us llegiré. I ara sé ho he dit d'algú. I si no, insisteixo, 3, 2, 3, 6, 6, 1. Aquí estem. Ja m'he perdut, com que hem tirat aquest tema de cuello i tocava un altre, doncs no sé per on anem. Què fem, Marc? Va, deixa-us collir tu. Vols que fem una mica de... què? No ho sé. No, fem còmics, una altra cosa. Vinga, que és que... no, Marc, no deixa de parlar dins del meu cap. Queda molt lletja això, o sentit des de fora, Marc, perquè la gent sent un tio parellant se'n simateixi amb els seus propis dimonis interns. No, fem una mica de còmics que... Bueno, ja us deia que estem posant el dia totes les novetats interessants de Panini, i n'hi han hagut moltes. Ràpidament, que és que fem una mica justets de temps. Jo em pensava que el cap de 10 minuts em acabaria el tema, Marc, veus? Ah, veus? I no, falten 20 minuts, i encara falten moltes coses per parlar. Com, per exemple, l'Obezno Inecforia Conexión Escorpió. A veure, anem a PAMS. L'Obezno, sabeu qui és. X-Men, hombre X, mitat, hombre, mitat. Esqueleto de Adamantium. Inecforia, director de l'ascència de Xil. Ara, Samuel L. Jackson, abans, un personatge blanc. Bona, doncs, aquests dos van fer un T-Map fa uns temps, els anys 90, finals dels 80, principis dels 90, i van fer una sèrie de, podríem dir, novel·les gràfiques, cortetes, que ara són les que a Grupa Panini, en aquest tomo, que es diu Conexión Escorpió, i que, doncs, això tenen com a denominador comú aquest equip, aquesta parella impossible entre aquests dos, que al final m'acaba sent el que es podia esperar des d'un principi, és a dir, que es posa absolutament bestial en pos de les maquinacions d'un personatge aquest escorpió del títol Conexión Escorpió, que, doncs, està fent de maloseu pels puestos, i aquests dos s'han d'aliar. Què passa? Doncs això, que al final acaben xucant, acaben fotent-se hòstiaques com panes, i nosaltres posem això que no es llevamos, perquè són uns còmics molt disfrutables que aconsegueixen evitar totes aquestes... Bé, totes, no, però bastant aquelles tendències, bastant xungues, que van portar, si els anys 90, de tios hipermusculadors, noies bastant jamones, dents apretades i armes més grans que un autobús, aconsegueixen cop una mica de talent del guionista, del guionista Archie Goodwin, i Howard Shekin, que també era dibuixant, però també va fer les veces de guionista, aconsegueixen convertir-se en històries molt llegibles, molt xules, i que, bueno, una mica fan petita reflexió, sobretot la condició heroica dels súpers, i tota aquesta cosa que té... doncs ser bueno, ser malo, ser més malo, i posar les regles pròpies per davant de la legalitat i dels processos normals. És, com us dic, un còmic que... o un tomo que arronés tres històries, la connexió és còrpio, decisions sangrientes, i la rebelió és còrpio, potser per nom, doncs són una mica rars, però de veritat, que si us agrada també el còmic retro, com us deia abans, amb el tema dels nous mutantes, doncs és una cosa bastant xula. I una altra cosa, fins i tot diria que més xula, i que també va una mica per la línia, perquè se centra en una aliança de dos personatges insospitats, que no hagués dit mai que treballarien junts, però que en aquest còmic sí que ho fan, que són el doctor Estranyo i el doctor Muerte. Per què és estrany això? Per què és raro que s'alina aquests dos? Bàsicament perquè el doctor Estranyo és de los buenos i el doctor Muerte es de los malos. És aquest senyor que normalment s'ha associat amb els quadrofantàstics, no que s'hagi associat, no, amb mala paraula, que tothom identifica amb els quadrofantàstics, perquè són d'aquells villanos clàssics de Marvel, i que en aquest cas es va haver d'associar, era l'any 1989, el senyor Roger Stern, un dels guionistes més adorats en el Marvel dels anys 80, responsable d'una gran etapa de Capitán Amèrica, es valia en Mike Minyola i van donar sortida aquesta mena de novel·la gràfica, en repeteixo l'any 1989, es podria imaginar també a les portes dels 90, i que suposa el punt de trobada entre aquests dos personatges que s'han de liat per una causa major i que acaba sent una causa molt major, perquè acaben enfrontant-se de tots dos contra el mismíssimo maligno, el Mephisto, les forces del mal, el diable, que ha sortit, s'ha tret alemànic en una argúcia, i el doctor Muerte, doncs, s'hi juga molt, i el doctor estrany, doncs, decideix ajudar-lo amb l'excusa d'un concurs de Max, a veure qui té més màgia, té més força, al final acaben en això, anar a l'infern i enfrontar-se amb aquest Mephisto. És un còmic bastant... bueno, que té un to, una mica de fosc, un còmic on brívol, bastant un punt profund, que examina els sentiments dels personatges, i que, bueno, especialment es fixa en el doctor Muerte, en les seves motivacions i en les seves coses psicològiques, en els seus conflictes morals, i et dona, doncs, una profunditat bastant important en aquest personatge que potser fins ara, o fins aquell moment, no havia tingut molta profunditat, era un villano muy maloso, molt popular, però que ahir estava, i a partir d'aquí, del guió del Roger Stern i dels dibuixos d'un Mike Minyola, que està en plenes facultades, tot i que encara no havia començat Hellboy, doncs converteix tot això en un còmic d'aquells imprescindibles. Ja us dic, guió xulo, dibuix espectacular de Mike Minyola, ja es comencen a detectar algunes de les constants que tindrà el Mike Minyola, el domini de les llums, i de les omres, totes aquestes coses, que els seguidors de Hellboy tan li valoren. És un llibre petitet, és ràpid, però recorda, jo el vaig dir durant l'estiu, però és un d'aquells que m'ha deixat bon gust de boca. Ei, més cosetes d'Alba. Vinga, oh, soleone, toquen, des de Mocragora, un disc retador i interessant, temes com ara aquest cactus, el diumenge a quarts de nou i el vespre a la plaça Joan Crumines. Aquí ja segurament hi vagi. Aquí ja segurament hi vagi. Aquí ja segurament hi vagi. Aquí ja segurament hi vagi. M'he deixat la porta oberta de l'estudi, Marc, passarà alguna cosa? Què? No, ja ho sé, ja ho sé, que encara faltava, però bueno, si em tires en directe, esculteu que oh, soleone, bam, cactus. El Marc m'ha demanat per activa hipopressiva que posi Rapsus Clay. Tio que és un dels grups que vindran a les festes de la Mercè, i si ho diu el Marc, jo m'ho crec. No ho sé, després tirarem alguna Rapsus Clay, no ho sé ni què és, no ho he sentit mai en la meva vida. Si pots estar maculant aquí, no sé, canto Gregoriano Technodum. Sí, per aquí la cosa. Busquen una i després ens la tiràs. I a partir d'ara, Marc, faràs una secció tu de la cançó recomanada al Marc. Què et sembla? Si la presento jo. No, no, si fas secció la has de presentar. Tu, no fotem. No? Vale, vale. Què et sembla si parlem de cine una mica? No, no, no. Bueno, fem una cosa. Vaig a fer una publicitat gratis. Demà... Bueno, és autopublicitat, també és veritat. Demà al matí, soc el programa de la Carme, a partir d'ara els divendres, passarem un ràdol pel programa de la Carme, i diré quatre coses. Una de les coses que m'ha demanat és que li faci una mica de cartallera del cine. Li dic que val, eh? Però bueno, si la he de fer en els dos llocs, hi ha coses interessants, hi ha coses que estan mig bé, però jo diria que no hi ha res especialment recomanable. Sí que passarem de la cartallera, i si voleu el que podeu fer és sentir demà el programa de la Carme dels Matins. Aquí no no comença, Marc, a les 10? Sí, a les 10. Gràcies, Marc. I em sembla que cap al final del programa hi seré jo parlant de les estrenes. Però, si no, el que podeu fer, en lloc d'anar a veure aquesta biografia del Jops, que no té xitja, és una mica tontona, està bé, però és tontona. Si no voleu anar a veure la pel·li de la Miley Cyrus, perquè està en una pel·li de la Miley Cyrus, aquesta setmana, una Miley Cyrus pretwerk, suposo, o aquesta cosa, un xunga que es diu RIPD, doncs sempre podeu anar a la filmoteca que fa un cicle que no està mal, especialment després d'haver patit els ànims que vam patir el 11 de setembre de la setmana passada, la filmoteca s'ha apuntat un tanto i està tirant endavant un cicle que es diu 1714 Història i Identitats. Breument, de què va això? Doncs del 1714 han programat una sèrie de pel·lícules que reflecteixen el que està passant en el món en aquell moment, el 1714. O bé, també, una sèrie de pel·lícules que entren en aquesta categoria que parlen o reflecteixen com aborda el cinema les identitats culturals. És a dir, tot una mica racionat com aquesta cosa que ens toca tant. Les teniu allà a la filmoteca? Ara mateix, el cicle ja va començar fa unes setmanes, ara mateix encara podeu rescar algunes de les pel·lícules les més interessants de les quals potser podrien ser aquest l'últim dels movicants, l'últim movicant de tota la vida, del Michael Ma, la versió de Daniel Day-Louis, un pel·lícul molt important, o bé, coses una mica més antigues, però que a mi m'agraden molt una mica més enfocades a la cinefilia més hàrcor, com podria ser la mujer pirata, o si ja ho sé, després me n'aniré al programa dels iaius, Marc, no em miris amb aquesta cara. I a gent que li agrada aquest cine, a mi m'agrada aquest cine, o Corazones Indomables, la obra mestra western magistral del John Ford, que l'estatiu a la filmoteca ara mateix amb aquest cicle de l'estatiu de Daniel Day-Louis. Rapsus Clay, queda clar, eh? El que tenen els hip-hoperos és que sempre saps què estàs escoltant, perquè no es cansen de dir el seu nom i una altra, i una maldita altra vegada. Una proposta diferent, el Marc diu que és un dels millors rapperos del país, m'agrada molt el hip-hop, soc un profúnament del hip-hop, i el Marc diu que és bo. Però està guai, els hip-hopers tenen això, tenen aquesta mena d'ego. El Kanye West, abans li preguntava al Marc què li sembla l'últim disc del Kanye West, a mi em sembla una obra mestra, té una cançó que es diu All Am Got, o All Am Got, o sigui que ja està, de la línia, d'homiltat. I després, si queda temps, us faré una última ració de còmics, perquè... També és veritat que tres racions d'una tacada de còmics potser és una mica hardcore. Parlem una mica de TV. De sèries, concretament. La setmana que havia d'entrar avui, tenim un col·laborador bastant guai, jo estic molt content de tenir-lo a les nostres files, que és una persona que la temporada passada ja va estar per aquí durant voltes, que el seu nom de batalla és Safe My Barri, el seu nom real de persona humana, ja li preguntarem si el vol dir la setmana que ve, o si el segueix, el seguim, coneixint com a Safe My Barri, que és un senyor que és, bàsicament, una malalt de sèries i de tele, i de coses d'aquestes, que ho ha vist tot, fins i tot les coses que encara no s'han fet, ja ha vist dos capítols d'una sèrie que encara no s'ha estrenat, doncs ell trucarà per telèfon i tindrem una petita xerrada de veritat. Per mi ara mateix és el meu guru televisiu. Però avui, doncs, no he pogut venir, no he pogut entrar, perquè encara estem d'estrena, ja veieu que avui estàs sortint tot una mica malament i és una mica per culpa meva, que m'han cofat tot bé. Bueno, quatre coses, estan sortint malament. Marc, no miris amb aquesta cara, sisplau. Digues-ho, digues-ho a l'interior de la meva ment. Gràcies per l'insult. Em quedo només amb una de les dues paraules que has dit i em sento insultat. Això que el barri no ha pogut entrar. I la faré jo a veure si em surt bé. Tu em veus a mi parlant de sèries? Sí, no? Uala! A mi no m'agrada com ho faig. Parlem d'una sèrie que es diu Picky Blinders. És una mica agusarat per la d'ella perquè només és un capítol i aquesta nit se met el segon. Però jo no me'l perdo. Vamos, ni de conya. Perquè és una sèrie de la BBC, concretament, se met per la BBC. Tu, la segona, la que vindria, és una sèrie de la BBC o el 33. La BBC és positiu. BBC 33. És una sèrie d'època que transcorre el Birmingham dels anys 20 i s'escentra en totes les trapegeus gangsterils que van haver en aquella època. Perquè es veu, van ser molts. És una sèrie que intenta nada una mica l'estela de Borgwell Campire, que està super sèrie que fan ara mateix l'HBO de les màfies i dels primers passos del crime organitzat a Long Island. És Borgwell Empire, si no Long Island. Aquesta no, aquesta transcorre Birmingham és més anglèsa. I no deixa de ser una versió una miqueta més petarda, una miqueta més nerviosa, una miqueta més salvatge de Borgwell Campire d'entrada, perquè falta el rigor de musical que sí que té Borgwell Empire, que no es posa en músiques d'aquella època, aquesta no, aquesta tira de músiques actuals. És una selecció molt xula i molt assenyada, perquè queda bastant bé. Però perquè us fa una mica la idea de Perón Valto. És una sèrie quedada per Stephen Knight, que és un senyor que aquest any el veurem pels cines, o no, però ha rodat un parell de pel·lícules, una de les quals es diu Hammemberg i l'altra es diu Locke, que ha agradat bastant a Venècia. I aquest primer capítol al dirigeix un tal Otowat Kurt, que sincerament, tampoc sé qui és, però fa una feina bastant excepcional. Perquè la sèrie no només té un factoron a nivell de producció, sinó que està realitzada de manera molt, molt, molt, molt elegant. Gairebé una mica escorcessiana, fins i tot diria jo, de Martin Scorsese. I és aquella sèrie que les veus i realment et poses una mica la pell de tots aquells personatges trasllades en aquell moment, en aquella època, i fas costat a aquesta sèrie de mafiosos i de grups armats i de gent xunga, bàsicament, que revien el nom de Picky Blinders, que és com es diu la sèrie, que s'instal·laven a les gorres, en aquelles boines que portaven, portaven unes boines d'aquestes típiques amb visera, s'instal·laven a la visera una, com es diu això, un ganivet, una coxilla, per atacar els seus anàmics i a la gent que els deia, sí, sí, sí, rollo cop de cap, i els treien els ulls. D'aquí el de Blinders, Blinders sec, Picky Blinders, gent xunga, sèrie xunga, però molt guai, molt, hem fet de molt xula, molt adictiva, i que des d'aquí us recomanem, que en més i mig la tindrem mentilada i ja podrem pensar en altres coses, però jo, des de llavors, ja us dic que potser quan arribi a casa ja està... Bueno, ja es pot veure, perquè, com que són anglesos, no fan les sèries a la matinada. Si va bé, a final de temporada, tornarem a parlar-ne, per repassar els nous bundats innegables d'aquesta gran sèrie. Bona nit. Escolteu, doncs, anem arribant al punt de les 9 del vespre. No ens podem quedar més estona. Gràcies per ser a l'altra banda, de veritat. Per mi ha sigut una prova, a pesar del meu primer programa en solitari, l'any passat ja feia mal marquí o el petit índi, no us enganyaré, i ara en directe ha sigut més complicat. Jo no he pogut parlar amb vosaltres viatjat, però he sentit la vostra presència a l'altra banda. I la veritat és que m'he sentit acompanyat d'alguna estranya manera metafísica. En qualsevol cas, gràcies per ser aquí. Dijous, nosaltres, de la setmana que ve, tornarem a ser aquí també. I d'aquí, en endavant, cada setmana, a les... Ui, anava a dir les 9, a les 8 del vespre, al red de les 20, moltíssimes gràcies a la setmana que ve més cultura. I ara, per cert, ens acomiadem l'últim dels grups convidats que passaran pel... pel primer graça, oi? Ojalà, pel BAM, aquest any, que són els anímiques que presenten un disco molt, molt, molt, molt xulo, que es diu Hannibal, i que obre amb una cançó com aquesta, Horses Main, amb la qual us diem. Gràcies, adeu. Fins la setmana que ve. ... Per cert, hola, un altre cop. No m'he despedit de manera correcta. Escolteu, aquest programa... Hòstia, que no és això, Marc, això d'haver despedit de tornar a entrar. No ho sé, que aquest programa no seria possible sense l'inestimable ajuda del Marc, el control tècnic, el Carlos, o el fantasma del Carlos, en tasques de producció, i jo mateix, que em dic Xavi Roldán, Carlos Jacomelli i Xavi Roldán, Marc Pérez Arnau. Moltes gràcies, ara sí, adeu. ... ...