Fluzo del 10/10/2013

Socs, thinking this is life when you wake up in the mornin' and your head goes west, you decide where you're going to go, where you're going to go Where you're going to sleep tonight and you sing in the songs, thinking this is life when you wake up in the mornin' and your head goes west, you decide where you're going to go, where you're going to go where you're going to sleep tonight where you're going to sleep tonight i a l'esquadra, i a l'esquadra, i a l'esquadra, i a l'esquadra, i si vius cal pendium. i si vius cal pendium. i si vius cal pendium. i si vius cal pendium. i si vius cal pendium. i si vius cal��릴게요. A l'esquadra s'ha d'anar a l'esquadra i a l'esquadra s'ha d'anar a l'esquadra. I l'esquadra s'ha d'anar a l'esquadra i a l'esquadra. I l'esquadra s'ha d'anar a l'esquadra i a l'esquadra s'ha d'anar a l'esquadra i a l'esquadra. Té una xifra de l'esquadra s'ha d'anar a l'esquadra. Sempre parlo de 3bdoples.radiusband.com, on ens podeu sentir via internal, però també ens podeu sentir com als hiallos, per la ràdio normal, allò de connectar la ràdio a sentir i surt amb veus, doncs són nosaltres. Benvinguts a tots. La ràdio el que té és que no té un chat. La internet té el chat del 3bdoples.radiusband.com, el qual jo encara no he pogut accedir perquè no m'ha donat temps, però després, quan tingui un retet, doncs, quan soni alguna cançó, alguna musiqueta, intentaré entrar per parlar una mica amb vosaltres, mentre tant, vosaltres aneu deixant-ho més o menys carentet, aneu escalfant els seients, perquè això comença i bé, la tònica serà una mica la mà, totes les setmanes, parlar una mica de còmics, una mica de cine, una mica de música, però aquesta setmana estem bastant marcats, per no dir completament marcats, per l'arribada del festival de Sitges. Tant és així que la setmana que ve no farem programa. Ai, ja ho dic ara. Estem allà, mirant pel·lícules com uns porcs, tot el dia, tot el punyatero dia, no sé si surten. A quantes pel·lícules diàries surten, marc? Sí, exacte. 6 pel·lícules diàries, més o menys 5, 6 pel·lícules. O sigui que no farem el programa, però serà per 6, 7, 8. El marc aposta per 8 pel·lícules. Em sembla que és matemàticament impossible, però bueno, és el que hi ha. Doncs això que no farem programa, però que estarem... realment estarem fent programa, perquè estarem agafant material, per lo que ens reservarà l'any en matèria d'estrena, perquè a moltes de les que veurem esitges, més endavant en podrem parlar en aquest programa. Així, doncs, ja us aviso d'endemà, no comencem programa i comencem parlant de setges. Ah, no, no, val, abans de res, abans de començar. Vies de contacte, ja us he comentat el tema del xat, el 3bdoples.radiodesbern.com us doneu dalt al xatín, i és molt fàcil perquè és gratis, i entre tots els qui us apunteu, no us sortegem res, però us ho podeu passar molt bé al xat. I, si no, doncs ens podeu trucar a part d'ara final 93 3 2 3 6 6 1 i explicar-nos el que us vingui de gust, com sempre, com cada setmana que ens truqueu i ens explico coses d'aquelles que ens encanta que ens expliqueu. Vale, no costuma trucar mai ningú, però bueno, sisplau, truqueu-nos, va, que ens fareu feliços. A part d'això tenim un Facebook, tenim un Twitter, tenim el log del programa, el projectafluzo.blogspot.com on setmana a re de setmana, l'amic Carlos, productor executiu de Pata Negra, doncs apensa amablement els programes en forma de podcast, perquè sentiu la meva veu una i una altra vegada, de manera reiterativa, compulsiva i obsessiva. Bueno, dit això jo que sí que començaria el programa. ... La música fa hiúdio, eh, de naïf? Doncs fa mal rotllo, la veritat, però molent, de naïf, molent. Però en qualsevol cas, el tema del mal rotllo el podem aprofitar per parlar una miqueta de sitges. Ja us dic durant el programa anirem fent un parell de visites al festival del Despresso. Us expliquem una mica quines són les pel·lícules potser més aprofitables d'aquests 10 dies que ens venen el damunt, però primer dic que estem a la 46ena edició ja del festival i que comença demà mateix divendres i s'allargarà fins diumenge a 20 d'octubre. Ja sabeu els desidos al festival que al darrere diumenge doncs és una mica un dia ja d'acabar de veure coses que us heu perdut, ja no hi ha cosa nova, hi ha les maratons, hi ha l'entrega de premis i totes aquestes històries. Aquest any la temàtica és satànica, una mica sempre has buscat un tema central que articuli tot el festival i aquest any han decidit fer una cosa satànica, però d'un rotllo una mica ràbil, no sé si heu vist els anuncis, són aquests anuncis que surgen com de veritat, com dient d'aquella gent que després diuen mi marido dejado de roncar i totes aquestes coses, parlant de com s'han apuntat a cultos satànicos i com la vida és més feliç vista des del punt de vista de Belcebú. Per tant aquest és el tema, aprofiten la semella del diablo, com a humanitzada el cartell i per qui anirà la cosa. Comvidats que tindrem, doncs es passaran pel festival, ho dic ja per tema grupi, grupi EO, generalitzat, hi ha gent, consta que hi ha gent que va al festival només per veure cares conegudes i després s'entornen a casa, no hem vist res, però ho sempre ho intenten, però en qualsevol cas si tenen sort podrà veure a l'Lgavut que hi ha bastant, em sembla que va ser l'any passat, presentant Mèniac i també hi haurà un gegant com és el Jodorowsky, aquest senyor que fa covetes, fa pel·lícules, fa guions, de còmics, fa llibres, és un filòsof, és un bitxo raro de la cultura mundial i hi haurà el mestre, bueno sí, el mestre digue-li com vulgui, està Kashi Mike, aquest senyor japonès que fa aquestes pel·lícules a raó de 5 a l'any més o menys, aproximadament, el Festival de Sitges en projecte un parell. També tenim a Leli Roth, aquest conleguilla del Tarantino, que també ara presenta pel·lícula, i el Ter Guíliam, que també ens porta sota el braç, una de les seves últimes pel·lícules. A part de tot això hi ha una cosa que es diu Sitges View, que és una mena de visió cap a les sèries de gènere, farà algunes estrenes d'alguns capítols, d'algunes temporades de sèries, com ara Hemblocrove, o com Worldking Dead, el tema fandom eu és anagraïzat de sèries, doncs qui vulgui veure els Worldking Dead en pantalla gran podrà veure'ls abans que ningú, quan dic abans que ningú em sembla que és un dia una cosa així, però ja és abans. I en pantalla, que a Gordaca, el Festival de Sitges és el primer capítol de la quarta temporada. A part d'això també passarà pel Festival dels Game of Thrones, que aprofitaran per projectar un capítol que ja hem vist, aquell de Rains of Castamer, que va donar tant per parlar entre els fans generalitzats per les coses tan gordotes que passaven al capítol, i a part de tot això la presència de Aníbal, Slippy Hollow i d'altres sèries, una mica del panorama actual de gènere fantàstic. A part d'això també el Charles Dent, el senyor cafè de Tywin, a Coca de Tronos, una minència de, bueno, de casa seva, però que és un tio conegut, i presentacions de les dones temporades de Veïts Motel, o de Los Asesinatos de Fialbacac, que és una sèrie que està a la parrilla de Sali d'ara mateix, que és adaptació d'una sèrie nòrdica, no m'equivoco, i que diuen que té molt bona pinta. A part de tot això també, una sèrie d'animat bastant potent aquest any, amb un capítol de Carlos com el Cap de Cartellos, recordeu el capítol de Carlos, aquells dibuixos animats, aquell manga de quan eren petits, que feia bastant por. Tu te'n recordes, Marc, del capítol de Carlos? Ai, jo m'acollonia un pirat especial, Space Pirate Captain Carlos, que es diu la pel·lícula, és un pirat especial. A mi m'acollonia molt, sortia un personatge que tenia dues cares, si te'n recordes, una cara a partir de part de mi. Oh, quin joio, era molt obscure, era molt obscure. Doncs ara hem fet una pel·lícula d'endurada allar-matratge, i és una de les grans caps de Cartell de Sitges, i sobretot d'aquesta secció animant. Una mica això és el que ens depara el festival, i ja us dic que d'aquí una estoneta us podem fer una llista de recomanacions, ara hem parlat bastant de les sèries, però jo sincerament les sèries tampoc n'hi veuran, però sí que hi haurà un munt de pel·lícules, de les quals algunes ens podem esperar grans coses que després d'aquí una estona us glossarem. I don't know what you tell us all, you know you watch me turn it to how I feel, to listen to the rain, I still don't know what you tell us all, you know you watch me turn it to how I feel, to listen to the rain, I still don't know what you tell us all, you know you watch me turn it to how I feel, to listen to the rain, I still don't know what you tell us all, you know you watch me turn it to how I feel, to listen to the rain, I still don't know what you tell us all, you know you watch me turn it to how I feel, to listen to the rain, I still don't know what you tell us all. Veio tots treus, no?, no?, només vamos atrás. Comencem per la curiós d'una altra manera. 6, oi oi Obre magna de Garón, Sotxilla i Nobuaki Minekishi, que és el boi i que no necessita més presentació. És la història del manga del qual Parchanguk va fer la seva celerèrima pel·lícula. És un còmic que enganxa molt i que és molt xulo. És una miqueta diferent a la pel·li en alguns punts, però la premissa és la mateixa. Un senyor està tancat durant un fotiment d'anys en un zulo, i no sap ben bé per què, sense gairebé contacte amb l'exterior, més que un televisor, a través del qual s'entén de les coses que passen al món. I un bon dia és llibertat, també, sense explicacions, i decideix investigar qui és el desalmado que el va tancar en aquest quart. El manga parteix d'aquesta base i, com us dic, té algunes diferències una mica substàncials, però, bàsicament, comparteix amb la pel·lícula, que, com us dic, enganxa bastant, i que construeix un relat de sèrie negra bastant intens i bastant guai. Una altra cosa que té en comú amb la pel·lícula, tot i que no és buscat, és que és un còmic molt cinètic, és un còmic que ja de per si sembla una pel·lícula, és un d'aquells còmics que es llegeixen amb un moviment per peto i amb una narrativa superfluida, perquè aquests dos senyors, especialment el senyor Míneguixi, el dibuixant, és un autèntic mestre de la planificació i del ritme. La veritat és que aquest all-boy, doncs, per molt que un conegui la història, un més o menys pugui saber de què va tot plegat, t'enganxa irremediablement en aquest espiral que comença en aquest primer volum que presenta ara Rando Haus Mondadori, la seva edició de butxaca, i que se'n llegarà durant dos volums més, que si no m'equivoco aquest octubre apareixi al segon. A veure, si no us agrada el manga, no sé, no sé si recomanar-vos, perquè és un manga puro i duro, però qualsevol que es vulgui animar, segur que ho agraeix, perquè és gènere negre d'òptima qualitat. I una altra cosa, i aquesta te la volia haver portat, Marc, i després se m'ha passat totalment, és una cosa que estic realitat de la piedra, li dic el Marc, que és aquesta senyora que tinc dins del meu cap, perquè sé que és molt fan de tota aquesta motxachada. Per cert, l'altre dia em va sortir una lleuna de Coca-Cola, Marc, que deia Rosario, tio. A la lateral, ara hi ha noms, les lleunes de Coca-Cola, tu tens la meva, la teva, la que diu Marc. Jo tinc la del Rosario. Ah, la del Rosario. Com em perdo, eh? Joaquín Reyes, a tret ara un recopilator. Joaquín Reyes, a part de ser xanante actor i caricato, i totes les coses que és, doncs també és dibuixant, i a més és un gran dibuixant, és un tio que dibuixa molt bé, es va formar l'escola de Belles Arts de... On, Marc? Tu diràs això. De Massa Chussets. Marc diu Massa Chussets. Doncs es va formar l'escola de Belles Arts de Massa Chussets, i és un gran dibuixant, i això es nota tot i que sempre el seu estil és bastant caricaturès, qui sempre està a mig camí d'entrar al naturalisme i la paròdia, però és que el tio domina molt bé les eines del dibuix i per descomptat de l'humor, perquè aquest realitat de la piedra que recopila algunes de les seves vinyetes està plena, bàsicament està fonamentada en un sentit humorístic de la vida, perquè la premissa central és la recopilació de historietes d'una plana de xistes de gags d'una sola pàgina, protagonitzats per pedres, pedres de tota mena, pedres tontes, pedres llestres, pedres que parlen, pedres que estan quietes, pedres que estan més quietes encara, pedres, pedres de la tota la vida, pedres que senten el pas del temps passar per damunt de la seva pell calcària i veuen els canvis del temps reflectits com si fossin moments d'un segon, perquè no em para, sisplau, marcatura'm, és un album que tot i ser una pura conya, tot i reunir gags estúpids i idiotes, té un cert posso existencialista bastant important, jo ja us dic, no sé, són aquestes historietes que a tothom de les lleis dius quina tonteria iinaparida, però una reira a l'altra acumulades, doncs donen un sentit, no sé, de eternitat i de finitud humana bastant important, però bàsicament són això, gags tontos, gags bastant xanantes tuts, bastant tròspits en general, i que cultiven allò que es diu anti-humor, que allà cosa de, ostia, em fa gràcia perquè no em facen mena de gràcia. A part d'això, a tu, a part d'això, aquestes historietes aquests gags estan en una plana, a la plana de la dreta, mentre que a la plana de l'esquerra, a cada pàgina, hi ha un dibuix animat, de allò que passes les pàgines ràpidament, i veus el dibuix animat, no sé si m'explico, és com si hi hagués un fotograma a cada pàgina, llavors tu fas així, tata, tata, tata, tata, passes ràpidament, i veus un dibuixat animat tonto, no? Dius, gastes la meitat del llibre per fer una següència de dibuixos animats, que prou feines durar 3 sabots, però escolta, també té certa gràcia. És una altra de les novetats de Random House Mondadori, i és una de les coses que més risa tonta m'ha fet últimament, i no sé què, escolta, si us plau a apuntar, esteu convidats. Però em vull una estigua per tu, m'he de cantar per tu. Té clar que ho faig, i m'ho agrada. I now say goodbye, but I don't want you. Then I don't have to. Pau Roldan, com anem? Bona tarda. Hola, bona tarda. Ui, hi ha una mica de retrasa, eh? On estàs? Que estàs lluny? Que estàs en Nova York. Estic en Nova York. Correcte, bueno, com sabràs. Mira, ja ens estem treballant l'una a l'altra, quina risa. Ui, això a la ràdio quedarà de conya. Com sabran el nostre deshuyent, el Pau fa la secció del Juscat de Pau des de Nova York, Life from New York, i ens explica algunes de les novetats culturals que se cuecen a la Gran Mansana, amb l'esperança que potser algun dia arribin per aquí o no, o no ho sabem, ja veurem. Però bueno, de moment el tio està allà vivint-ho i està fent la seva, has pogut veure alguna cosa xula últimament, alguna manifestació cultural, alguna cosa digna destacar? Bueno, aquesta setmana vaig anar al concert del Vilcala, que no heu estat parlant els últims dies, em sembla, perquè ha fet un 19, ha tret un 19 i aleshores no el va venir a presentar aquí a Nova York, en altra via, que com es posa el que si ets músic, doncs és el primer lloc on vas, a Nova York. I sí, vaig anar a veure qui han d'anar aquí. Escolta, Pau, se'n sent una mica fatal. Les coses del director, de Things from the Life, tens la camera encesa, perquè la podries apagar i si la tens encesa... Apagades, apagades. Ostres, pues malament. Bueno, ja ens disculpareu els nostres uents, són les coses de la tecnologia. Vilcala Hamar va tocar a Nova York i què tal? Acomplert-ho, perquè aquest tio em sembla que fa uns directes al·lucinants. Sí, sí, sí. La veritat és que l'últim dit no l'havia sentit, no el coneixia gaire, i el que he sentit molt sentit era l'anterior, aquest tio apocalit, que em va agradar moltíssim. Aleshores, bé, bé, bastant molt bé, va donar una conservació una mica intimista, era només ell i... Bueno, no sé si és una persona, no sé si és gaire intimista això, tenia ell, que està a tocar la guitarra, i dos més guitarres, i un bateria. Aleshores, em va semblar... em va agradar bé, o sigui, em va agradar molt, però em va semblar... era una mica massa... un tal massa elèctric, me l'esperava una mica també, més càrrec, més d'acústic, diguem. Sí, eh? I sí, va estar bé, però una miqueta elèctric. Tenia un tio al costat que estava fent distorsions tota l'estona, i això que al principi ja estava bé, però després com que... ho recarregués una mica massa. Sí, això és de vegades, eh? Que vas a veure un concert, i al revés també passa, eh! Que vas a veure un concert d'un grup que fa música lèctrica i que fa descarregues de l'aliment importants, i te'ls trobes amb guitarres acústics, que dius... I que veia a la jona, tio! A mi s'ho va passar amb l'Estand-stil, per exemple, de les cines d'apokes més hardcore, de anar a veure-les a un concert i de cop surten tots... que dius, oi, sí, va bé, maco, maco, no et diré que no, però una mica de canya. I amb el Bill Kalahan ha passat una mica del revés, però de totes maneres el Bill Kalahan... Sí, però el Bill Kalahan sempre ha tirat bastant d'electricitat, sí que és veritat que la imatge que té de folk i de songwriter i tot això encaixa més amb una música més acústica, més... igual els seus discos sempre han sigut més cantants amb veu baixa, entre momentes, però sempre ha tingut remà a les teves elèctrics. No obstant, no m'esperava que tot un concert fos així més elèctric. No va ser molt, molt elèctric, el que feia és que sí que jo m'esperava una cosa molt... Sí, ell és que és la seva posi, una mica, també, no?, que la forma com m'ha vestit, també, fins i tot, o sigui, els tipus de cançons que fa, els temes, els seus discos, fins i tot les portades, són així molt, molt, molt, molt country, que no seran el punt d'altra paraula. Sí, sí, sí, sí, és una americana que diuen, americana. Una música d'aquesta, entre el country alternatiu i el folk, una mica, doncs, una mica més moguda. Exacte. Aleshores, jo l'últim disc no l'havia sentit, em van dir, jo vaig anant amb un amic, em va dir que el... que no sé, que no estava tan bé com els últims, que... no sé, que utilitzava... els instruments que mai havia utilitzat i que no acabava de convence, però igualment no els va portar aquest dia, que hi van ser només guitarra i bateria. Sí. I sí, em va sonar una mica com l'anterior. Jo, que sàpigues que aquests dies he estat recomanant molt aquest disc aquí a la ràdio i, pràcticament, ara... Sí, però sí. No, no, sí, però és que, bàsicament, m'ho cal desmuntar amb aquest instrument. Està bé, està bé. Sí, sí, però, bueno, escolta, està bé. No, no, no, la disparitat d'opinions està bé. Jo, doncs, els nostres uvients, els he dit que no li fa un empuñatreu que és en aquest senyor, que potser avui és el seu últim dia de secció, perquè potser et faig fora i que em feu cas a mi, però que la disparitat d'opinions està molt bé. És broma, no et farem fora d'un moment. Bé, doncs, bon concert, que estarem esperant a veure per aquí Barcelona, el senyor Calahan. Sí, jo imagino... Mira les trasses i em sembla que ara està fent tur per Amèrica, però jo imagino que en qualsevol moment no mira Europa i... Sí, sí, em sembla que té previs venir per aquí aviat. No seria la primera vegada, perquè és un tio que tinc constància que el que li va de Barcelona li agrada passar-se per aquí i fer concerts d'aquests petits, no, són molt multitudinaris, però són concerts que val la pena veure. Algú que li ha vist que m'ha deixat bastant frapat. Val Calahan, estupenda, ostres, doncs, alegro que puguis veure aquesta bona música. Tens algun concert més, pendent l'horitzó al qual pots anar? Sí, sí, la veritat és que sí. Ara ve un munt de gent i jo aniré a veure la mia el dia 9 de novembre. Home... Que... bueno, que té un disc que fa com un any que hauria de sortir i encara m'ha sortit. S'estan derranyant coses males, sí. Sí, s'estan derranyant moltíssim. I, bueno, el sing en aquest que té va a aquells que... que està tenint un excitat que fa molt de temps ja que té. I res, jo és una tia que sempre m'agrada moltíssim i sempre me l'he perdut que a vegades que venia a Barcelona veia el metro i veia el metro el cartell i veia que... que havia vingut els mesos anteriors. Sí, sí, sí, sí. I quan és el concert de la mia? Sí, em sembla que el dia 9 de novembre. O sigui, aquí un mes més. Estupendo, ja tens sexiu per primer de novembre. Ja tinc sexiu. Jo la mia és una tia que m'agrada, però ara una mica he canviat el... el que enfocava cap a la mia era ho enfoco cap a la Janel Montaer, que m'agrada més. Ah, ja. Ah, doncs malament... Has de sentir a la Janel Montaer, perquè és el més... Has de sentir a la Janel Montaer i quan vingui, quan vagi cap a Nova York, t'ordenaré que hi serà una ordre, una ordre directa, que vagis a veure el concert i ens expliquis a veure què tal, perquè la Janel l'ho pega, ahora mismo, l'ho peta. Ja, ja, ja ens portem d'acord. Exacte. Bueno, doncs, Pau, alguna cosa també tens a la Xistera? Doncs no, sí. Bueno, vaig en el cine, però em sembla que ja l'heu vist. Vosaltres per allà també vaig veure a Gravity, m'agrada moltíssim. No és una pel·lícula, és una experiència. Sí, arriba és una miqueta, ja l'hem comentada. I molt bé, sí, però... bueno, sí, vaig tard. Bueno, mira, per primera vegada els de Nova York no sou els primers. Bueno, doncs, Pau, moltíssimes gràcies pel teu jutgat de Pau. El jutgat del Pau valora positivament aquest concert de Vilcàleghan. I esperem... Esperem la setmana que ve, no l'altre, perquè la setmana que ve ja hem dit que no hi ha programa, perquè estarem a Sitges. Tu a Sitges ja no vens, no? Diguem? Ui, no ho sé. Bueno, guarda un seient allà al costat, a veure si ja arribo, però... Jo et guardaré un seient i a tothom que vagi venir li diré no, no, està el culpat, està el culpat. I si apareixes, doncs, bé. Doncs, Pau, rodant, moltíssimes gràcies fins aquí. Dos dijous, gràcies per la teva càl·lica. Cuida't molt i ens veiem d'aquí poc. Gràcies a tots els drets, vinga. Això del Pau, molt econòmic de surt, no? Ara, és que si no em punxes no li puc contestar. Eh, ja tenim un trol en antena, Marc. Sí, sí, sí, sí, sí. Se'ns ha acolat un trol aquí i tu no t'has d'anar ni cuenta. Espera. ¡Hombre! ¡Eh! ¿Qué pasa? Escolta, aquí és vostè, identifiquis ara mateix. Jo... Bueno, espera't un moment, espera't, espera't. Ara, identifiqui't. Però una altra persona més? No, no, queda un minut per a llamar. Que ens estàs trucant tu per telèfon, no? Ah, sí, sí. Dic als ullens que estaven sentint el Pau i de cop senten una veu estranyament similar, però diferent. I dient una quantitat de vaginades, doncs també és bastant similar. Dic, hòstia, doncs que no. La gent no es faci la pitxa un uiu, la pitxa punt. Qui ets, Carlos? Jo, hòstia, ara volia fer una broma, no me'n recordo. El personatge aquell del Jordi Domènec, la senyora aquella vella. Ah, la senyora Consol. La Consol? La senyora Consol, ah, la senyora Consol. Ah, no faré, no faré, sóc en Carlos. Molt bé, Carlos, bona tarda. Tio, què tal, el nostre producte executiu, què et truques? Per dir-nos que ens talles el pressupost. Sí, sí, sí, bàsicament, perquè això de trucar als Estats Units no sé com va, però no m'ha acabat d'agradar. Bueno, tenim aquí un trapitxer, o... Bé, és una, no dir-ho per antena, és una de les úniques enfades. Escolta, truques des de... O sigui, s'ha de trucar des de Nova York, doncs va, és Nova York, però tu truques des de Sitges? I tant. Oh, my God, de veritat. Pujant al cacher, sí, sí, sí, ja ens hem traslladat aquí. El fluxo oficial ja té la seva delegació de Sitges. Sí, eh? I res, ja ho tenim tot muntat, hem estat engegant ordinadors, hem estat comprovant que tot funcionés, de males buitimitzes. Clar, és que això no va dir-te... T'has de canviar l'ordinador ja? O tu aquí estàs? Hi ha coses que no ens estàs explicant? No, no, no. Jo ja sabia que alguna cosa passaria. Effectivament, l'internet no funciona bé... Bueno, normal, però on està la normalitat? Spain, Spain is different. Spain is different. Escolta, com se coce l'ambiente? Clar, perquè ara et diria, ostres, doncs, fes uns 5 cèntims de locaures per Sitges i tota la pesca, que ja ho faré jo d'aquí una estona. Llavors no vull que em xafis el programa. No, i tant, no em xafis el programa. Així que et pregunto, què se coce? Com està? La gent ja s'està preparant. Els cartells ja els han penjat o els penjan aquesta nit? Doncs és el que te n'ha de dir. Una mica fredot a la cosa, eh? No fotis. Primer no hi ha cap carrito ardiendo enlloc. Ja pots buscar el carrito de bebé ardiendo. Això és publicitat enganyosa, no? Això és un timo. I res, el carrito que suren al cartell, un carrito cotxat de bebé, és que ara en ve el cap un cotxat com del súper del Mercadona. No, un cotxat de bebé. Perquè fan l'omanatge Rosemary's Baby a la semilla de Diablo. Això. Doncs el cartell sura aquest cotxat amb flames i a Sitges no hi ha cap cotxat amb flames. Una publicitat enganyosa. I penso que tots ens hauríem de revelar i anar a demanar que ens tornéssim els diners. Però, bueno, o sigui, jo demà... Perdó, jo demà aniré el matí cap allà. No em troaré res. O sigui, serà com un dia normal un laborable amb tothom anant a l'oficina. Et diré més. Hi ha molta publicitat d'una festa paral·lela que no t'hauràs de veure amb els diners. Quan és la festa? Quan és, no sé, aquest cap de setmana m'hauria d'estar muntant les paradetes. Però coincideix, eh? Ah, vale, una festa amb paradetes i tot que coincidiran amb les paradetes de... Doncs m'encantaria que aquesta festa paradera fos una festa de famílies, de famílies republicanes. Això seria superguai. I llavors que coincidissin, aquests nens mojigatus amb tota aquesta fauna lamentable que correm per Sitges, amb mi'n cloc, eh, a la fauna lamentable, que coincidissim, seria xulo. No, no, no, serà una cata de vinos de tothom tot el cap de setmana, però quasi, eh? Estaves ahir. Cata de vinos, bueno. L'altre serà cata de birres. Tampoc hi ha tanta diferència. Ja està, només hi ha això? Sí, sí, sí. Alguna programació es pot trobar per aquí i per allà, però poca cosa, poca cosa. I els famosos, que no han arribat encara? Rè, he vist molta gent de les passes de premsa, aquests crítics de Barcelona... Sí, sí, els nostres amics de sempre, sí, sí. Algú ja para per aquí i em saluden en pla... No, no, jo no sóc fric i jo estic aquí passejant per Sitges. No m'incluyes, ja, clar. A veure, tots sabem a què anem. O sigui, Crid, a veure, recapitulem. Paradetes que no són del festival, crítics que són dels passes de premsa, però que... També tampoc estaria malament si no hi anessin. Algú més. Doncs sí, una primera sorpresa, i és que ja hi ha un canvi d'horari, que dius, doncs moltes gràcies per haver-hi de més. Viva, quin? Sí, demà mateix, a les 9.45 del matí, posen com a primera pel·li a l'auditori, que és el cine gran, recordem que hi ha tres cines a Sitges, un és molt petit, el que es diu Prado, que és molt gran, no? Doncs posen el Mar de Os en una edició de restaurada en 3D, que és platform del festival, i la posen demà a les 9.45 del matí. I on has dit, a l'auditori? A l'auditori, sí, sí. Però llavors... Bueno, ja parlarem tu i jo en privat, d'això, perquè... No és que ara també fes partissa per la gent dels passes de premsa i de totes aquestes històries. No, és obert, és obert. Perquè anàvem circumstàncies normals, no m'importaria, perquè és una pel·li que m'agrada molt i és molt mítica. Sí, no ho sé, seria raro, però guai, guai, però no ho sé, que és raro, i llavors les pel·lícules que hi havia programades per demà, què? No, no hi havia res, començava tot a les 12 amb gran piano, que és la... Ah, vale, a l'auditori hi havia... No hi havia res, les pel·lícules estaven als altres dos cines. Això no varia, això no varia. Menos mal, menos mal... Bueno, doncs no sé qui hi anirà, jo no. Perquè preveig un altre cop bastant important i ha de cine demà, com per començar ja l'esmou i pico, veuré una pel·li que hi ha vist mil milions de vegades. Bueno, doncs mira, queda apuntat aquest canvi, tu, escolta. Estem a l'última, els rossos estan a l'última, eh? Sí, home, de fet, encara m'indica, pel Pincà Ninjo, que encara no s'ha confirmat aquest canvi, que només ho sabem nosaltres, eh? Toma ja, explosiva. Sí, no sé ni l'Àngel Sala. Ara podràs trucar a l'Àngel Sala i dir-li que hi ha un canvi. A mi m'han dit que aquest programa és en català i l'Àngel Sala no pot participar. Pam! Alguna cosa més que no tingui res a veure amb l'Àngel Sala? Sí, gent de l'any 20, de la creïtació de l'any 20, era conya, us estimem molt, gent de Sitges. Sí, home, i tant, i tant. Tot això és un broma, tot això és públic, i és una cosa gràtida, vull dir, que tampoc us en fareu molt. Sabem alguna cosa de reservar entrades a les set del matí de les històries? No, no sabem com començarà això. No se sabien. No, no, no tenim ni idea. Això demà anem a Sitges, jo demà jo voler ser del matí per veure què passa, i reia, a partir d'aquí comença un festival, un festival estrany, aquest any. Sí, una mica estrany. Hi ha coses molt interessants, però poques, però coses que no són gens interessants, però, bueno, ara farem un petit repàs de la programació d'aquí, un estoneta petit. Però, en fi, de moment, l'ambientillo està, doncs, el dia d'ésim, com pudeu comprovar. Sí, sí, sí. Vamos, tothom està allà. A Sitges i... Faig un petit spoiler de la teva secció. Imagino que no, però, bueno, que si ens voleu trobar, demà ens podeu trobar el botimit ja del matí, a dos quarts de nou del matí. El retiro, vaja en contracte. Ho dic perquè si entreu al cine i està avui, i hi ha dues persones allà segudes, serem nosaltres. Exacte, exacte. No caldrà que ens posem un clavell rojo en la solapa de l'americana, perquè reconeixereu de seguida els únics dos pringats que estarem veient. Quina pel·li, és contracte, tios? Contracte, sí, aquesta de una noia lesbiana que es fa a Zombi. Que es fa a Zombi? Sí, sí, sí. Però es fa a Zombi en plan... M'he cansat d'ara de ser, no sé, estudiant de Magisteri i em faig Zombi. Bueno, això és que té una nit de festa esbojarrada i el dia següent, literalment, li cau la vagina. Oh, no, què? Bueno, no és igual. Hi ha un motiu pel qual vaig a veure les pel·lis de Sitges per saber de què van, eh? I és aquest, per trobar-me aquesta mena d'obres mestres. Doncs ja saps, és tot l'agobació demà, eh? Sí, sí, sí, fa pinta, fa pinta, comença així. El festival es començava amb bon peu. Molt bé, doncs, Carlos, tio, moltíssimes gràcies per haver trucat. Com funciona això? Perquè, clar, tu pagues aquesta trucada, però a l'hora de després el sou reberteixen sobre tu mateix i no sé, és una mica raro, també, no? Sí, no sé, ja li drem el Marc que pagui ell. Sí, vale, tu tu pagues el Marc. Doncs, Carlos, jo tu et veig demà i amb la resta d'uyents si vols trucar algun altre dia, haurà de ser d'aquí dos dijous, perquè per això, perquè estarem en pleno festival. Sí, d'aquí dos dijous parlarem una mica de com ha anat, també, no? Sí, mai tant, si vols trucar a tu o qui sigui, vos parleu, si no, ja en parlareu. O venir, diu el Marc. Diu el Marc amb la seva veu, que no hi sento jo. Diu, o venir. Bueno, bueno. No sé què diu de l'equipatge. Marc, no en parlis perquè, si no, em lio. Em sento a mi mateix, el Carlos, i a tu, això és un liaco. Carlos, que moltes gràcies, una abraçada molt gran, ens veiem demà. Gràcies per trucar, eh? No, m'agrada res, m'agradaria més. Fes un detorn bé aquesta nit, eh? I tu també, eh, no veig més perills de sitges, eh? Abans de veure-les. No, no, no, aquesta nit, no, perquè tinc molta feina. Abans del festival he de tenir moltes coses preparades, precisament per portar-les allà. Doncs això no facis molta estulteria. Ens veiem demà, eh? Molt bé, a veure qui recomana. A veure, a veure, no ho responc de mi mateix. Molt bé, adéu. No, no, no, deia que em fessis entrar, però ara que m'has fet entrar, deia que t'anim més, és tu també a la festa, Marc. Que, bueno, ja que m'ha fet entrar el Marc, Marc Koselec, és aquí, estem sentint, el líder de Red House Penders i de Sant Quilmón, un senyor que es diu Jimmy Lava i ha entret un disco preciós, que es diu Perells from the Sea, que sona bastant folqui, com sempre, sonat ell, però amb un puntet electrònic molt xulo que es veu reflectit en temes com aquest carola. I va sentir-m'ho amb un estometre, clar. I va sentir-m'ho amb un estometre, clar. I went to the ground and underneath the whimper and I could hear the siren sound. I rattled off the list of everything I missed like going to the movies with her and the way she kissed me. Driving into Wheeling and showing her off at backyard barbecues and reunions in the park. I said I loved her skin when she started laughing and while I clenched down on her wrist she said that's quite a list. There's one thing you missed. You missed my heart. You missed my heart. That's quite a list of what you really missed. You missed my heart. You missed my heart. That's quite a list of what you really missed. Running through the parking lots running through the fields policeman on my back something hit my skull and cramp dragged me up to jail set a million dollar bill where I tried to tie this but I failed my promise when racing through the prison you're a shot down by a towel guard he got me in the shoes and he got me in the arms he's dropped me in the gurney too. Buenas tardes, ¿cómo estamos? Buenas tardes a todos. Bueno, doy la bienvenida a nuestros solletes. A tu sección habitual de cada semana el gent del barri en la cual, como ya sabeu, al barri experto en series nos explica un poco cómo está el panorama televisivo y cómo está el panorama televisivo, tío. Pues de cap a caída. La semana pasada vimos los relativos éxitos que hemos tenido esta temporada y esta no nos toca otro que los fracasos y serías canceladas. Todo lo bueno conlleva su parte negativa. De todos modos, la semana pasada, hablabas de lo bueno, pero creo que salió el primer capítol. ¿Cómo ha ido el tercer capítol? ¿Tú lo sabes a niveles de audiencia? A nivel de audiencia ha seguido cayendo, sigue siendo de a todos aceptables, creo que eran 7 millones con un 2-conocción de mos, pero es una serie extremadamente cara y supone que iba a ser el excitazo de la ABC, pero no estaba funcionando como debería. ¿Tú pronosticas cancelación o qué? Mientras se mantenga así, no, pero si sigue bajando, sin duda. En la mejor línea... Es complicado, porque el resto de series que han estrenado no les está funcionando a nada. Esto ya es una tendencia que viene de lejos, yo creo que ya en los últimos años, bueno, esto lo sabrás tú mejor, en los últimos años la cosa ha sido un paramo, a nivel de estrenos nuevos. Sí, pero han tenido su once upon a time, revents, que son series que han ido discretitas, pero les han funcionado muy bien. En el pasado sí que fue bastante mefasto para todas las cadenas, y este año incluso la CBS, que siempre se han mantenido con buenos datos, sus series están fracasando mucho y arrastrando las que tenían buenos datos, como el Subrokels, por ejemplo, que está cayendo bastante en audiencias. Pues vaya, plan, es una auténtica pena, porque tú, Brokels, es una de aquellas series que yo creo que apenas conoce nadie por aquí, pero que merece la pena, por lo menos por las risas que te pegas. Y ahora sí, venga, te dejo hacer tu sección. Y ahora es que no se ha dejado este inicio de temporada. Tu dirás. Vamos con la primera cancelada, que ha sido Lucky 7 de ABC. Era el rèmic de una estrella inglesa sobre un grupo de gente pobre que gana la lotería. Sí. El mayor fallo que les veus, que ha sido que al rèmic a quedar la serie, l'han ampliado a 40 minutos. Sí. Cosa que me parece excesiva. En un Assetcon podría haber funcionado, pero con 40 minutos, con los mejores conocidos, estaba condenada el tercer caso. Y eso ha durado dos episodios. ¿Y puede ser que tenga una cierta indefinición esta serie? Que no acaba de ser nada. Exactamente. O sea, tiene una premisa... No es social, pero es comedia. Es bastante ganada lo que tú dices. Exacto. Lo que los americanos dicen llaman dramedi, que es un poco... no decir nada. Tenemos dramedis que fiquenlo, dicen todo como simles, pero en este caso no es indescribido. Exacto, no. No digo que todas las dramedis sean malas. Pero quiero decir que a veces, igual, no saben muy bien... ¿Cómo clasificar la serie? Dicen, pues dramedi. Muy bien, pues nada. A quien le gustara, si es que hubiera alguien, pues se va a quedar sin ella. ¿Qué más? ¿Qué más ahí? La siguiente en caer ha sido Huillarmén, que es un aborto en la CVS. ¿Pero aborto quieres decir que...? O sus cuatro protagonistas tienen a sus cuatro protagonistas sin camiseta. Dicen, bueno, ¿esto qué es la CVW con Raui y demás? No. Tenemos ayer Río con él, enbañador turbo, durante todo el piloto. No, me lo puedo creer. Ayer Río con él. Arrancarse los ojos. Uf, uf, uf, malo, malo, malo. No me apetece nada ver ayer Río con él, se me desnudo. ¿Y qué más? ¿Qué más hay por ahí pululando? Tenemos al protagonista de esta serie... No caigo, pero te lo digo en un momento. Es Tony Salope. Ah, hombre, Monk, ¿no? Sí. Sí. Y luego un cómico para Indio, para aportar el nivel de internacionalidad y un joven actor que no ha hecho nada más. Pues vaya plan, pues vaya plan. Casi mejor cancelada, ¿eh? Yo a veces pienso... Sí, pienso en esta serie, si digo mejor cancelada, y luego pienso, ostia, y la gente que le gustaba, pero es que yo no sé si la han cancelado, es que claramente no le gustaba a nadie, pero la gente que le gustaba a Guiarmen necesita horas y horas de terapia. De psicólogo, pues nada, no, no es problema, porque ya está fuera. ¿Hay alguna cosa más que también haya caído en los pozos de la miseria? Por ahora no, pero tenemos candidatas para aportar un tren. ¿Qué hay por ahí? Está Betrayal, que es un dramón, así sopópera de la IBC. Sí, una... La ha colocado el Domingo, otras... ¿Eso que es zona de muerte, ya, no? Eso es. No tenía muy complicado, y es una serie que no tiene nada. Una FERS, película de antenatres por las tarderas. Madre Dios, madre Dios, qué plan. ¿Y hay alguna más que suene? No podía llamar la atención, era a James Cromwell, que está en la temporada pasada, lo hizo fantástico, en la América del Corro de Historia, James Cromwell. Bueno, a James Cromwell está en todas partes. Tampoco es mucho mérito tenerle. Pero en laza Cromwell hace un personaje desde lo realmente bueno de la temporada. Está muy bien, y no va a repetir, supongo, ¿no? Cambiando todo el... No, esta temporada no lo tenemos. Ah, vale, vale, perquè sempre... La temporada es todo Gear Power. Porque América del Corro Historia cambia el reparto casi todo, temporada a temporada, con lo cual él no estará. ¿Y qué dices, que es todo, todas mujeres? Casi todas mujeres. Creo que ha ido tres actores implicados. ¿De qué va, esta vez? Brujas. Ah, de brujas. Orleans, voodoo, brujas de Salem... Sí. Acaba desde estreno ayer. Entonces tenemos... No, todavía no. Igual la semana que viene nos puedes hablar de ella. La semana que viene os la recomiendo, seguro. Ah, ahí está, ahí está, muy bien, nos esperamos menos. Pues, oye, alguna cosa más? Tenemos otra que también está a punto de caer. Está, en principio, era de la que mejor pintaba, en los subfronts, pero es que ha sido un fracas absoluto. ¿Qué es, Costas? El día de Tony Colés con... con Dylan McDermott, que también salía de América del Corro Historia. Es verdad, es verdad. Ustia, este tío pobre no dura mucho, tampoco, en las series, ¿eh? Sí, tenía un reparto a priori interesante, pero no ha funcionado. Eres no acoajado. ¿Qué ha pasado? Sus audiencias han sido francamente malas. Ha perdido frente a la NBC y demás canales que, en teoría, hace meses la que siempre lleva los mayores dotos. Pues está se hundido. Es que la serie en sí falla a tontos niveles. Ve a tener una progresión de la trama en la que te vayan guardando secretos. Es arrítmico. Te los revelan. Antes de que los necesites, falla muchos niveles. Pues muy mal. Esto sabe por qué pasa, ¿no? Porque CBS se ha salido del procedimental. CBS... Bueno, no sé, yo no soy muy de CBS, pero diría que triunfa bastante en procedimentales. Entonces, claro, cuando meten una trama así más serializada, pues supongo que hacen aguas. No saben, claro, no saben. Mira que llevan años haciendo hotel esta gente. Es más corta que los 22-24 episodios normales. Sí, ni por esas. Ni por esas. Pues nada. Estás de la lista. ¿Qué más has dicho? Betrayal. Exacto. Y la que se ven. Pues todas estas. Casi que quien quiera ponerse con ellas, pues que ya no lo haga. Si quiere ver dos episodios, pues exacto. Allá ellos, ¿no? Sí, sí. Y ahora, por favor, que te agradezco, que te agradezco profundamente por supuesto, en plazo para la semana que viene. Como siempre, te doy profundas gracias. ¿Vas a estar en Sitges, no? ¿Me parece, por cierto? Efectivamente. Vale, vale, vale. Ahí está, vale. Es que este programa lo estamos centrando bastante en Sitges. ¿Y que también presentan varias series? Ah, pues mira, si te animas a contarnos que tenemos preparado para la semana que viene. Exactamente. Amigo Barry, muchísimas gracias. Jendal Barry. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Que fes un kek déu ven parts en escaç. I els han segrestat un grup desconegut, els ha retingut i han demanat un rescat per ells. Ara diuen que ja estan sants i estalvis, però ha sigut un episodi, una mica bizarro que ha viscut el grup Basc. Posa una nota una mica negra, la seva gira actual que ens està portant a presentar pel que es veu per a tothom, el seu darrer i superchulo disc, a part que conté temes com aquest Distitut Time. És rara, la notícia és rara, però ja estan bé. Però sí, queda 3 minuts i mig i fem una miqueta de repàs de la programació de sisges, perquè hi ha moltíssimes coses, moltes que potser es poden evitar, però moltes altres que són interessants, com ara la pel·lícula que serveix d'inauguració, que és Gran Piano, és el retorn d'Eugênio Mirá, que fa uns anyets no ens va acabar de convèncer amb la seva proposta engnòsia, però jo crec que amb aquesta l'encertat, les primeres crítiques són bastant positives. És una pel·lícula que protagonista l'Elè ja ha hagut en el paper d'un pianista amenaçat per per una sessió, una història així, sembla que si deixa de tocar se'l carregarà. És una pel·lícula que pinta xula i pinta hitscoquiana. A part d'això, els grans noms, el Nils Jordan amb la seva proposta de Vicentium, una cosa de vampires bastant al·legant, NMI del senyor Dennis Vilnef, que aquesta setmana el tenim a les nostres cartelleres amb una altra pel·lícula, que es diu Prisioneros. Aquesta NMI és una de les propostes més recents, és el director d'Encendéis, que és un tio interessant segur, i aquesta nova pel·lícula. Si està tan bé com Prisioneros, que no és impecable però està prou bé, segur que reserva bons moments. Una altra que reserva bons moments és el Kiyoshi Kurosawa, el senyor que està una mica xiflat, que és japonès i que porta una cosa que es diu Rial, que pinta una mica malaltesa. Si us agrada el cine així més fosqui i més estrany, segur que Rial és la vostra pel·lícula. La dança de la realitat, la nova cosa del Jodorowsky, abans de que el Jodorowsky vindrà al festival, vindrà a presentar aquesta pel·lícula. També es fa una pel·lícula a part d'aquesta, que es diu Jodorowsky's Dune, que és una mena de documental del que no foi. Espereu que el Jodorowsky va intentar fer una versió de d'un del llibre i algú ho va documentar i ara presenta la pel·lícula. No hi ha una pel·lícula de dune per a Jodorowsky, però hi ha aquesta mena de making of. A part d'això, el Captain Harlock, el capità Harlock, que us parlàvem al principi, ha plegar a tots els fans de l'anime segur i a qui no ens ha agradat l'anime també, per la pura curiositat i la nostàlgia. The World's End, darrere la proposta d'Edgar Wright, que tanca la trilogia del corneto. Potser no sabeu de què us parlo, però els fans segur que sí, ja estan esperant amb candeletes aquesta mena de comèdia sobre el fin del mundo, que té molta comèdia, però també té tonyes totxes i robots que suplanen de les persones. De Giro Ciurem, la darrera proposta del Terry Gilliam, que també us dèiem que estarà presentant-ho al Festival de Sitges, un senyor que ja és una mica gídua al festival. I com a dues coses així, per comercials, la segona part d'incidius del James Wan, que el tenim una, que ho prendrà nosaltres aquest any després de Conjuring, i el Machete Kill, segona entrega del que podríem anomenar Saga d'aquest machete. A mi no em fa gaire gràcia, però és molt comercial. A part d'això, moltes coses més interessants, però se'ns està acabant el temps. Marc, teniu raó, apunteu ràpidament, si no, sentiu el podcast. Però tenim a Fielding England, Europa Report, Only God For Gives, del Nicholas Winding-Refn, Only Lovers Left Alive, la darrere del Jim Jarmus, Posse, això en d'avidentament doze, que més upstream color, una cosa molt experimental, i tantes coses que en fi, fiquem-vos a la programació de Sitges, i us ho mireu vosaltres mateixos nosaltres, ens trobem d'aquí dues setmanetes, moltíssimes gràcies, adéu a tothom, cuideu-vos, adéu! Comencem un dijous més al Babylonia, i com sempre ho farem acompanyats de la millor gent que es pot acompanyar en aquest programa. Com és, la Rosa? Hola, bona tarda, amb una presentació com aquesta no podem faltar cap tard d'aquí, que el vespre. Faltaria, i el Jaume, que amb un to més baix, eh, vull dir, que aquí el Jaume em vas apareix. Bueno, el Jaume és... Aquí tots igual, home. I el que us parla el Chescor Ramos, que ja m'auto-presento, clar, que estic aprenent, m'ha costat un any, eh, d'anar-me i a mi mateix. Ara ja t'ho presentes tu, Flet. Això de les presentacions és molt fàcil, però a vegades és curiós. A vegades dius, clar, però et pot agradar això de presentar-te, i llavors dius, ignores a la gent i ets l'únic. Ui, a més, jo se'n diu una paraula una mica així. I això sí, però a vegades passa, eh, aquí hi ha gent, no, això és broma, faltaria, però hi ha molta gent, i això és veritat que amb el món de la ràdio i amb el món de la televisió ha passat, no?