Fluzo del 24/10/2013

De 10 a 1. Smooth jazz. De dilluns i divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns i divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Esteu fars que us diguin que heu de sentir, que heu de llegir i que heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. No va temporada del flut o que ha de disous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern, cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un trambaix. Flut o cultura mà. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefòlic. Diuen que havia plogut, conduia el meu germà, i es veu que va amb relliscar, i venia un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no conduia. Em va ser culpa del meu germà o culpa de l'altra, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. El just de la fusta. Parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha apagat de la seva butxaca, tinc olipatia. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'experiència, i tant d'experiència, i tant d'experiència, i tant d'experiència, i tant d'experiència, i tant d'experiència, i tant d'experiència, i tant d'experiència, i tant d'experiència, i tant d'experiència, i tant d'experiència, i tant de indgus. Sí, gairebé cada dia. vivim senyors tan directe, cada matí de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda, smooth jazz club, que hi esperem. Història i sonora Hola! De tot el món, de tots els programes? Bona tarda a tothom, bon vespre, benvinguts al Fluxo, el programa per dir-li d'alguna manera. Ja ho sabeu que l'associació de programes encara no m'han donat el sello oficial. Això és un programa, no, amic, és un espatio radiofònico de lamentable nivell i lamentable tono. Hòstia, avui estem hipercontents al marc, el marc se sube per les paredes de l'estudi, perquè no pot més, està fent... Bueno, se sube per les paredes de l'estudi i fa... Heu anat mai al zoo de Barcelona i heu anat a veure els micos, les coses que fan les seves gàbies? Doncs això està fent el Marc, tirant-nos cagues. Marc, estàs tirant-nos cagues. Perquè tenim un convidat molt especial que es deia... Carlos... Carlos... No, és convidat, és convidat. És el nostre producte executiu, és veritat, és veritat. Ai, ai, ai, ai... Doncs ha decidit venir per aquí a veure si tota la pasta que està posant s'està invertint amb l'ordre correcte. Jo crec que espero que sí. Carlos, ja com he dit, bona tarda. Bona tarda, Xavi. Marc, tira un efecte de so de plàusos, va. Ja veig que la pasta l'has de invertir bé, eh? Sí. En aplausos. Carlos, qui et porta per aquí una altra cosa? Què tal? Doncs tu, que m'has dit ben, i he dit, doncs val, eh? Ja saps que el meu somni sempre ha estat, venia aquí... Mira, s'ha pagat l'ordinador. S'ha pagat l'ordinador. Perdoneu, és que van entrar a l'estudi... Què és el teu fet amb la meva pasta? Vam entrar a l'estudi i li he demanat al Marc que em deixés el cabler de l'alimentació i m'ha dit, aguantarà tot el programa. Minutú, i ja s'ha mort. Bueno, estem rient del tema de l'ordinador perquè... Què ve com ens ve? Bé, estem rient d'aquest tema perquè l'ordinador... Doncs estem connectats... Tothom té força a vent durant una hora. Tothom té força a vent durant una hora. El 3bdoplas.radiodasvern.com, on tenim el chat i on us diem coses, si ens funciona l'ordinador, i si no, us dieu coses entre vosaltres. Si us plau, entreu, ens escoltem per el ràdio, entreu el chat, us doneu dalt que és gratis i us regalen un pernil a sortejar. I ja està, i... O que truquin, no? Això en creus, eh? Sí, mira, ara és que, com que no puc estar sense tu en aquest tema, si us plau, aquí al guió, els nostres televidentes, veuran que el guió tingui una retaïla de coses apuntades, que són les vies de contacte, perquè si no, no recordo. Sí, t'ho juro. Podeu trucar al telèfon, 93-3-7-2-3-6-6-1, i entrareu directament en directe amb nosaltres. Ens podreu dir el que vulgueu, i ens podrà recomanar el que vulgueu. Sisplau, feu-ho. Sisplau, sisplau. Sisplau, truqueu-nos. Gràcies. A part d'això, ens podeu visitar el projecte flutzo.blogspot.com. Com trobareu cada setmana actualitzat el tema del podcasteo. Bueno, sempre, escolta. Si us veig d'agost, torna a sentir el programa. Ho tornem a fer i ho tornem a fer. A vegades, de veritat, estic treballant, no estic fent el vídeo, jo em vaig a posar-me a la ràdio. entre el Monaraco i a això es collo això. És qualitat. Nivelló. Em torno a sentir. I si no, més vies a contacte al Facebook, al Twitter... No ho sé. Ah, nois, recorda el teu e-mail també, el projectafluçorrobajemail.com. No l'he dit? Sí, entro de vegades i gestiono tota la lleu de mails. Si no us contestem, és perquè tenim tants que... Potser triga una mica, però... Una altra cosa que us vull dir, aprofiteu molt aquest programa d'avui, perquè la setmana que ve, torna a no haver programa. Ai, és que és festa. És bispera de festiu. El dia 1 és dia de les castanyes. Dia nacional de les castanyes. El DNC. Toma castanya. DNP, dia nacional de los panellets. I no em deixen manera ràdio. Jo volia portar una safata de panellets de tamaño o portaaviones. En canvi, jo he vingut avui, perquè així a mi sí que me n'aportaràs. Sí. I tot el que fins aquí dues setmanes no tornem a seguir, aprofiteu, traieu tot el suc a aquest programa, que comença ara i que té la... Doncs això, la inestimable companya del Carlos i les nostres seccions habituals del Pau, del Barri, i totes aquestes coses. I les cosetes que us parlo jo de tant en tant, tipus cine, tipus còmics, tipus música i aquestes coses. A mi m'agradaria la tarda i espero que a vosaltres una miqueta també. Carlos, en vens de Perles, avui per parlar dels comics, perquè... Mira, que és veritat, que és veritat, dir-me que està aquí, parlarem dels muertos vivientes que ja tocava, perquè arriba un nou volum de la sèrie que va molt més avançada que la de la tele. Va tan avançada que no té res a veure, ja. Sí. Però que jo us recomano inquerecidament que la llegiu, perquè si us agrada la sèrie, segur que us agrada més el còmic, i si no us agrada la sèrie, el còmic igualment us pot agrada, perquè jo penso que té moltíssima més xitxa a nivell personatges, a nivell argumental, i a nivell tot plegat, excepte sang, que la sèrie va forta amb tema de sang i fetge. Bueno, però sempre fa el mateix. Comença amb moltes sang les temporades i després es va reduint, reduint, reduint, reduint. Sí, i què queda? Algo, però poc. Queda merda. Se convidat puc dir el que vulgui, no? Home, sí. Després ho editem, i posem una paraula avi ensonant. The Walking Dead és una merda. Ja, canviar-la per... Nostres ullens han sentit The Walking Dead és una mariposa, posem alguna paraula si bonica. La sèrie, els còmics són molt guais, estem molt enganxats, i tomo re a tomo dels que va editant en planeta, doncs... bueno, se'ns reafirma l'enganxa i ens fem una miqueta més jonquis. Ara surt el número 18, que es diu Lo que viene después, i lo que viene después suposo que fa referència a lo que viene después de todo lo que vino antes. Com si diguéssim. Digo, eh, no sé, no... Tampoc sóc un erudito en The Walking Dead, però diria que la cosa va així. De què va, aquest tomo? Hòstia, te'n recordes, eh? La cosa és, el tomo anterior era aquell important, on hi havia el número 100, on passaven aquelles coses que ja vam dir en el seu dia, quan encara formava part d'aquest programa, que el més interessant no era el fet que passava. Aquella forma es para, aquest programa. Bueno, sí, però més implícita, no? Abans era explícito. El que va passar és que el número 100 passava una cosa molt important, però el més interessant era el que vendria després, que no va passant el número 100, però si passaran aquests nous recopilatoris de 4, 6, els números que siguin... 4, 6, els números que siguin. Quants números són? 6. És que passen tan ràpid que se'n fa molt curts. Home, que sembla que siguin 4, molt bé. Ben salvat, ben salvat. Què passa aquí? En realitat, no era el que m'esperava, jo m'esperava que ja hi haguessin conseqüències greus, però no m'havia acostumat al Kirman, que és el guionista encara, si no m'equivoco. Jo, home, sí. Què sé, com a vengucin guionista. Vaja, experto! Què he portat? Encara no he metit de la gamba, i ja hi vam... Tu no metes la gamba, home. El cas és que s'espera una cosa molt important, que ha de passar abans o després, però com sol passar amb el Kirman, es pren el seu temps, es va preparant el terreny. I ara ho torna a fer. I com ho torna a fer en aquest volum? La figura del nen, del fill, del ric. Cal. El cal, que també va passar per les seves vivències, una mica xunges. Un petit calvari, el pobre nen. I aquest còmic, gran part del còmic, la part més interessant és, precisament, a veure què li passa amb aquest nen, que ja està fent-se cada cop més gran, que té tots els traumes físics i psicològics, es pot imaginar. Sí, objectivament, és un d'aquests còmics on no passa gaire cosa d'acció, no hi ha cap gran moment d'aquells que diguis que s'organitza aquí, però és un còmic dents, és un còmic d'aquells que recupera una mica l'essència de la sèrie a Vinyatera, que no... Que no televisiva. I, de fet, és una mica una patada en les pelotes, la sèrie televisiva. Jo soc molt fan d'aquest número 18, tot i ser una mica més intranscendent a nivell d'activitat del que podíem esperar. Sí, és intranscendent, i estic totalment d'acord amb tu, però el Kirman és que realment sempre fa el mateix. El col que sembla intranscendència, però, com que de tant en tant, et fot un... Perdó, un hòstiaca, doncs hi ha els següents números, ja t'esperes que et pugui passar qualsevol cosa. Potser no passa massa res, massa gran, però l'atenció la tens. Sí, sí, exacte, exacte. I com que ha passat una cosa bastant gorda últimament, amb aquest nen, amb el cal, dius, hòstia, que si li ha passat en aquest nen això, que li ha passat qualsevol cosa, i estàs una mica amb el garratí bé allò instal·lat. Sí, de fet, la cosa que passava també al número 100, també era una senyora Cosa, que també era d'aquelles que dius... ui! Molt bé, moltes gràcies, senyor Kirman. Cada dia t'assembles més a un escriptor de cierta saga de tronos. Saga de tronos. Sí, la realitat és que... jo segueixo molt enganxat. Em passa el que em passa sempre, que triguen tant en sortir un número després de l'altre, no és culpa de l'editorial, és culpa del que té la regularitat, que jo sempre m'han oblidat després del que ha passat, però que... No ho estan no trigant tant, tampoc. No, no, si els ho fan bé. Sí, sí, no, vull dir, que no triguen tant, sinó que no he passat tant de temps, tampoc he entrat. Tenen en compte algunes sèries que hi ha en porai, que encara estem esperant números que han de sortir, que perses l'esperança. Saps que els mortos viventers té èxit, vent, i bueno, escolta, el planeta s'està aportant, i està bé, està bé. No, si la cosa és que no, el Kirman s'ha d'escriure primer. Està que no s'ha d'escriure el, és el que té, no? No està massa l'espera. A mi em va agradar, de fet, em va deixar molt millor cost, fins i tot que el número sent, perquè m'esperava tant, que inevitablement em vaig acabar una mica, doncs, de sabent. I aquí, com ja no m'esperava res, doncs, molt bé, molt guai, un còmic profun, un còmic de personatges, de personatges ben elaborats. En la línia, en la línia. Algun personatge nou, també, algun personatge que ja havia sortit abans, i que ara és quan es desenvolupa. Exacte. Concretament un, que és molt potent. I és el que t'ho dius, una mica la línia, Kirman, que de vegades és millor, però mai és pitjor. No sé si m'explico. Ui, ui, estic... bueno, florida, eh? Jo només tinc una petita cosa a dir-li, i és que ja acabem, perquè no sé quant de temps tenies pensat a la secció, i és que, al nivell... Ho tenia pensadíssim, eh? La secció, la porta, la porta, vamos al segon, si ens passem, uuuh, se me moverá todo. Els que no ens han de ser escrets, no han de ser dibuixats, tio, que això no sirve. Bé, escolta, les platxetes, els meus ninots... El que deia, que el que sí que li trobo una mica... És una mica, ja, cansament de... de repetir una mica els quemes. Al final, ja ha quedat clar la part més bàsica dels zombies, que és l'enemigo. Sempre és el ser humano, nunca són els zombies. I ja potser, en aquest punt, sí que es comença a repetir. Sempre hi ha un enemigo que entra, sale, i ja veurem com ho resuelven. Després trobaran un altre enemic més o menys igual, o potser una mica més gordo, però sempre partint de la mateixa essència. I això sí que, a veure si el proper, canvia una mica, no? Bueno, mentre estan, ens ho passem bé, ens ho passem bé, és d'aquella cosa. Disfrutar el viatge i no el de allò. Tens tota la raó del món, que és una esquema que repeteix, però és una esquema que està ben fet. I què comença, eh, vull dir? Encara queda vida. Exacte. Bueno, ja ho sabeu, walking... Muertes viventes, no walking den muertes viventes, número 18, el tomo, número 18, que recopila els números cènico, que es diu el que viene després... Home, no comenceu per aquest. Posa'ns a començar, busqueu els primers, fàcil disposició de tothom, a la FNAC sempre els tenen allà, a tots els exposats. I ara venen amb posters i coses. Exacte, venen amb quadernillos, amb les portades i tota la història. I amb publicitat entre les pàgines. No em va caure en la publicitat del Còmic de Torrenta, o alguna cosa d'aquesta? Ah, sí, és veritat. Escolta, gajes de la fricció. Què més que eres? Doncs això, que... que els qui au de començar a començar a parlar, però els qui estigueu llegint, tira un debat perquè la sèrie va tirant bien d'un poble. Mola, mola. Mola, mola. Mola, mola. Mola, mola. Mola, mola. Mola, mola. Mola. Mola. Mola. Mola, mola. Mola, mola. Mola, mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola. Mola.