La ràdio d'Esvern, sintonitzes la ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, la ràdio d'Esvern, la ràdio d'Esvern. Every where you look, every where there's a heart, there's a heart. I hear the whole song too. Every where you look, every where there's a place. For somebody who needs you. Every where you look. When you're lost out there and you're all alone. The light is wakin' to every you hold. Every where you look, every where there's a place. Every where you look, every where there's a place. For somebody who needs you. Hola, què tal? Què passa? Bona tardes, tothom. A les 8 i 5 minuts, al vespre. Uuuh! Vam estar bé. Dem una mica de tard, sí. Hem començat amb la capçalera de Padres Forzosos. Per què, Carlos? Perquè el Xavi ha dit una notícia molt especial davant de tothom. Sí, perquè ens donaven a Sant Agna a posar-la, és aquesta la notícia. Ah, ja està. Sí. No som la primera pareja gay des en Just, hem d'adoptar un bébé? No, no, perquè ens han denegat l'adopció del bébé. Ens van fer una valoració psicològica. I van dir primer, no sou homosexuals, i vam dir, bueno, però què passa? No, bueno, i crem-nos un bébé, i si crem-nos ser pareja homosexuals, sin ser homosexuals, podem ser-ho. I ens van dir que no, que era requisit imprescindible, no sé per què. Però, bueno, en qualsevol cas, adoptarem el Marc, que ens fa una cosa que es deixa adoptar, i més per una parella de hombretones com nosaltres. Estem una mica... Diuen diàleg? Una mica crefridita, no? El Marc, jo no sé si... No, però es deixa. Sí, de vegades, quan arribo aquí a la ràdio, li faig xic-xic-xic sota la barbeta. Ah, jo li faig fer el rotet. Sí, i fa una cara de tot. Com que tenim tota aquesta història, hem pensat que, si et sembla, podríem fer-lo personatja la setmana al Marc. Et sembla bé, o què? Quina bona idea estic tu. Aquesta setmana, el nostre personatge especial és el Marc, que dirà unes paraules. Endavant. Marc? Som-hi. Va, digues alguna cosa. És el teu moment. Tots 15 minuts de llibre. Va, Marc, aquest gag del silenci en d'estudi ja hem fet molts cops, eh? 26 programes i encara no parla. Encara no. Bé, doncs sí. Pots personatjar la setmana mut, per primera vegada, la història del programa no dirà res. I ja, si et sembla, entrem en farina, si et sembla, vamos. Vols dir alguna cosa, així, com per anar presentant la història? Que et dius xaviro el dan, que em dic Carlos Jacomelli. Això és el condensador. Benvinguts a tots. Bé, baixem una mica de les revolucions de la música, perquè tampoc és clar que ens posem a parlar de negre, sobre Blanco, amb aquest punkarra, amb aquest pelotazo de Jonset. Exacte, en Bad Reputation. Parlem d'una història que ha sortit ara fa poquet, i ja hem tingut temps de llegir-la, perquè és una d'aquelles coses que es deixen que no se l'encino, que se devoren, se t'enganxa les mans i no s'adcau, que és el nou disc, ah, el nou llibre de Melino Tom. Farem un llibre de més de 100 pàgines? Estan allò. Em sembla que intentarà un dia aprovarà d'ajuntar-los tots, i sortirà potser un llibre tan angoia, una mica més mediànito, no tan angoig, com acostuma a fer a cada publicació d'aquesta dona. També és veritat que si volgués ajuntar-los tots, no ho tindria difícil, perquè la veritat és que segueixen una certa continuitat temàtica, sempre de totes les seves obres, per qui no la conegui, recordem que té aquesta mena de doble vessant, per una banda, explicar històries bastant de ficció, i per una altra banda, explicar històries que són de la seva biografia, són coses que li hem passat i explica una mica la seva vida. És una autora... una mica... no diríem acocèntrica, però li agrada molt explicar la seva vida, i la veritat és que s'ho mereix, perquè té una vida bastant apassionant. És una noia que va néixer a l'any 67, a la ciutat japonesa de Kobe. Ah, mira, no sabia què fos japonesa. Qui, la Meli Notom o el Kobe Bryant? No, la Meli. La Meli, és japonesa, nascuda japó de pares belgas. Ara ho entenc. Perdó, perdó, perdó, perdó, perdó. De pares belgas, no tom, com tothom sap, és un nom molt belga. Tenim amics de Bèlgica. Tenim la nostra amiga El Estiguel. Està por ahir voltant per Bèlgica. Avui em sembla que no ens acompanya, però... Sí, que la Meli... Si no s'està sorllent de l'Estiguel, per favor, confirma que a Meli Notom és belga. Bé, és bèlgica, de facto, perquè realment és belga, de facto, perquè els seus pares, com dic, són belgas, però ell va néixer a Kobe, perquè els seus pares, el seu pare és diplomàtic, o era diplomàtic, no sé si el senyor Gràcia viu, suposo que sí, o potser no. O potser no ho sabem. Doncs estava en missió en diplomàtica bèlgica, perquè això és el que fan els diplomàtics. Hi ha missions diplomàtiques. I era ambaixador, em sembla, de Bèlgica, a Japó, i allà va néixer la Meli Notom, i a partir d'allà va començar a viure una vida molt mogudeta, per primer països de l'àcia de l'extremoriente, que podríem dir, com ara Japó, com Xina, i després també va viure la Índia, va viure un món de llocs, ha voltat per tot el món, i a partir d'aquí aquesta noia ha anat construint les vivències i la seva propia autobiografia. A través d'una bibliografia que és bastant extensa ja, tot i que va començar a fer tot just 20 anys, aquesta noia. El seu debut, diguem, de posta de largo, va ser l'any 92, amb aquell hygiene de l'assassinó, que ja va donar bastant, bastant que parlar. I, en fi, amb 20 anys ha escrit, doncs, 20 llibres, si no m'equivoco. És que no m'estranya. Llibres llargs, sí, a cinc qualque era, no? Bé, vale, sí, però... Home, però la tia s'ocorre bastant, de lo de todo. Que no, que sí, que sí, i a més s'agraeix, tu. Per a què l'argar no és inargarable? Exacte, exacte. No hi ha més, no hi ha més. Doncs... ha anat construint, ha anat deixant petites perles de la seva propia biografia, i el llibre que ara es publica, que es diu Una Formada de Vida, també forma part d'aquesta base autobiogràfica de la Notom, que, bé, se centre una miqueta en la seva part, diguem, que és de contacte amb els seus fans. Aquesta noia, el que fa és contestar a tots els fans. Si et fan d'ella, li pots enviar una carta, i ella et fa cas, et fa cas. Se la llegeix, i si ho creu convenient, se la... Podríem entrevistar-la. Sí, és... T'intervistamos para el condensador de fluzo. T'estim deixant molt bé. Exacte. Bueno, segur que ens contestaria... Gràcies per vosaltres atencions. No hablo espanyolo. Si habláis japonés, ya saben que no parláis japonés. Si habláis japonés, me decís algo. Llavors ens quedaríem sense entrevistar a la Notom. Però, bueno, ho podem provar, si vols, un dia... Què m'estàs dient? Que la truquem ara, aquí, en directe? No, l'hem d'escriure en una carta, no? Ah, sí, una carta. A Merinotón, Calle Célgica, número 5 Bélgica. Bélgica. Al costat, al lado de Iemen. Doncs... Per què els xats ens diuen que és una excel·lent manera d'enganyar-se la vida? Clar, fent llibres curts i ràpidets, i vinga. I...Vamos tirando, embolsando. I aconsellar premios i crítiques, no? I pasta, sobretot pasta. Sí, sí, és una bona manera. Ara que dius això del xat, va, explica una mica el xat, què passa? No ens veiem, però diuen que ells, si que ens veuen nosaltres, de què tot està bien, saludem a l'agent del xat. Per cert, ja que diuen la cinza de ríplica és superfant de la Notom, pel que veig. Que sempre ha dit no som. Bueno, és belga. És belga. Els francòfons no, no, no. La teila Agno, la pronunciant. Que jo sàpiga. Però no ho sé, no ho sé. Pot ser no som. Pot ser no-thom, o pot ser no-thom. Jo sempre amb ell no tom. De tota la vida, des que la llegeixo. Doncs aquí la pronunciant no-thom em fot un mastegot a la cop de punya a los intestinos i em diu que el que mola és que s'hagin relatos cortos. Què? Que ja m'ha estat una mica en fotent. Escribem més llarg. La cinza de ríplica diu que no. La gràcia és que sento. Sí, que són gairebé... No hi ha cus, perquè tenen senificos pàgines, però són petites perles. Petites slice of life, com diguéssim. Petites momentos de vida que es llegeixen superbé, es devoren molt, de veritat. I aquest últim, una forma de vida, no és menys. També es llegeixen en una tarda. Són sen i escatx pàgines. I de què va? Això d'explicar una mica aquesta relació que tenen els fans. I concretament, la hipotètica relació que va establir amb un fan, pot ser que sigui tot inventat, per descomptat és més jo crec que deu ser tot inventat, que li escriu i li explica que ell és soldat a l'exèrcit americà, destinat a Afghanistan, o a Irak, perdó. I, en fi, no sé fins on explicar, perquè tampoc és plant que destripi tota l'obra, que estic 20 segons parlant i ja t'ho he explicat tot. Però, en fi, establereixo una certa relació amb aquest soldat, i a partir d'aquí comença a parlar una mica sobre els seus propis fans, explica el tipus de personatges que li escriuen, i hi ha gent una mica friqui, hi ha gent molt normal, pel món, per sort. I, a partir d'aquí, també comença a parlar sobre l'institució de l'exèrcit nord-americà, fent-ho extensiu, si vols, a la societat nord-americana, fent una miqueta de crítica així, una mica, per damunt, i, bueno, parlar sobre el que... Una mica et pots imaginar que pot parlar quan es parla d'un fan així, sobre la solidaritat, sobre la individualitat, sobre la necessitat de tenir algú a l'autre lado... I també, a més, no explicaré per on va, però també fa una mica de radiografia del món de l'art modern. Si qui vulgui, la giro, hi ha un tendre, quan ho llegeixi, però fa una mica de crítica àcida sobre tot l'art modern i les consideracions artístiques actuals, i tota aquesta història. A partir d'aquí... Quants has llegit? Quants has llegit, ja ho diré, de la meva vida a tothom? Quants m'he llegit? Em pensava que anaves a dir, ojo, quants m'he llegit des que em vaig llegir aquest. Han sigut molts, eh? Em sembla que uns 8 o 10, flipa. Doncs, en el top 8 o 10, on posaries aquest? No, no. Dic que en ell he llegit 8 o 10, des de llavors. De la Meli no tothom... De la Meli no tothom... A partir d'aquest, de la Meli, dius... Ah, no, no. En general, en general. Fa fatal. No, de la Meli no tothom, sí, me'n puc haver llegit també 8 o 10, sí. I aquest què? En el ranking, en el top, home, no estaria dels primers, però estaria una mica del mig. Sí, és bo, és bo. La tia ha recuperat una mica la inspiració, que dèiem havia perdut en les últimes obres, i ja era una mica ramblings, divagant-ho. I aquesta és punyena, eh? És bastant xula. No és de la millor de la millor de la Meli no tothom, perquè té grandíssimes obres, com Biografia de l'Ambre, o com Metafici de los Tubos, o... No ho sé, tantes altres. Però està... està ahir, ahir. Molt bé, sí. T'he començat, o què? Sí, sí, i tant. 100 pages, tio. Sí, que m'agrable. Em vas convèncer amb això. Eeh... Estareu notant? Puc fer-ho evident, o què? Allò que hem parlat abans. Vinga, que estem semblant... Sí, estem sense música, de fons. És una nova tècnica. Estupori temblores, apuntar si ni serà ríbli. Exacte, el meu preferit, he de dir. Estupori temblores és el millor, el top. A mi és que quan em poses en un veritat d'aquests de... Digue'm un tal, digue'm els millors, no sé què, en un backup, o sigui, i a més, contra més, per exemple, en preguntes... Bill Wilder, un dels meus directors preferits de la història, m'he vist totes les seves pel·lícules, unes quantes vegades totes. Ara no t'han cedit ningú, no, tio. Bueno, sí, aquella del tònic... El pare de la Gemma Ilecurtis, això. Però, bueno, en fi, a el que hi va... No, no, és com un col·lapse que em ve, tio. Quan em pilles així, pam, em colatjo. A partir de la tècnica de la setmana. Molt bé, t'ho agrairé. Bueno, no, no, que estem provant una nova tècnica de parlar sense música, de fons. Posem una cançoneta i després ens quedem així. Digueu-nos què em penseu, si queda bé, si queda malament. Bueno, aquí sembla que està emulant bastant la idea. Si us agrada, ens quedem així. I, si no, triem un gran desèxit. Com fem cada setmana. L'objectiu és que ens esculteu més. Escolten-nos més, sisplau. Doncs, ens ho podeu dir. I ens dieu, si us agrada més, si us agrada menys. O a l'Ocasio de Santa Canà, viatjat, a 3bdoplas.radiodasvern.cat. Via telefònica al 93-372-361. I, més vies, Facebook... Ah, sí, Facebook.com, barra condensador de Flutzo, Twitter... Projecte Flutzo. Projecte Flutzo, Twitter.com, barra Projecte Flutzo. Això que obrim sempre. Projecteflutzoarrolajmail.com, en fi. Ens trobeu, ens trobeu. Ah, exactament, ahí estaremos. Habla de una vez quiero que nos lo cuentes todo. ¿Qué lo cuentes todo? Cuéntalo todo. Todo? Está bien. Hablaré. En tercero, llevé una chuleta al examen de historia. En cuarto, Robert, tu pé de mi tío Maxi me lo pegué en la cara para hacer de moisés de la función del colegio. En quinto, tira mi hermana Edy, escaleras abajo y eche la culpa al perro. Por eso mi madre me mandó a un campamento para niños gordos. Y un día, a la hora de comer, me dio la veré y me puse atrás como un loco. Pero lo peor que he hecho nunca fue. Fue una vez que vomité en casa y... y luego jugué al cine y me escondí la vomitona en la chaqueta. Y subí al gajinero. Y entonces empecé a hacer un ruido así. Y luego la tiré por encima de la barandilla a la gente de abajo y entonces fue horrible. A la gente empezó a darle asco. Y se vomitaban unos a otros. Y nunca lo he pasado peor en toda mi vida. Mama, este crid empieza a caerme bien. ¡No, soy muy joven! No quiero tocar el violín. No la mano. ¡Vos haces la verdad! Bueno, crec que sí. Fesimón, a cierte, en TV321, ¿ya qué película es esta? Yo, sin palabras. Mira, yo la he dibuixada a la pel·li. Si seguíssim una càmera de alta definició, no la veiem. No, no. El nostre tècnic de sol ensenyarà una mica en plan. Vaig a seguir l'any que viene. Què, què ensenyaràs a la càmera? Es veu si ensenyo el dibuix de... No ens veiem, directe. Sí, es veu de conya, segur. Què sentíem? Estem parlant dels guunis. Pal·labres mayores. Ara que hi ha molts exercicis d'arribar i valer que no s'ha tocat a viure, que sigui fenòmeno per un lado, que sigui pel·lícules que fan homenatges evidents... Doncs els cinès a diagonal han tirat d'oportunisme. I s'han tret d'Alemànica una gira nacional... Vaja, espanyola. Internacional. Una gira per tots els cinemes dels... Segons los guunis, Spanish Tour. Exacte, un Spanish Tour. Per tots els cinemes que tinguin marca cinès a diagonal. La feien només un dia a cada cinema. La feien a diagonal al mar. Hòstia, hem arribat tard. I quin dia era? El 17 d'abril la fan al finesa Aeron City, que està per Barcelona, Dícen. Sí, al barri d'Aeron. És allà d'Aeron. A mi això em sembla una iniciativa incomiable, però no tinc la sensació de ser una mica oportunista. Vé per nosaltres perquè podem veure els guunis en pantalla, no? Però són una mica com a... Podem veure'l en pantalla gran sense passar pels fenòmetres. Per què? Què passa als fenòmetres? Puc parlar als fenòmetres? Bueno, si vols, ja ho sé. Seu que rascaràs. Jo m'imagino un tio trajeat al senyor cinesa, dient, va, pau, saber, amb aquell... Semmo com un matrilello, no? Pau, saber. ¿Qué es lo que está tirando ahora mismo? Pues mira, senyora, li ve un vacari friki, que porta una samarreta de Night Rider, del cotxe fantástico. Senyor, hay una película de los guunis. Ponga, ve, trescientos gramos de los guunis, ese, y lo ponemos por todos. Me lo distribuya y nos forramos, es una mica això. Forra, forra, no sé per què les entrades valen dos euros. Evidentment es forran en tota la resta, la mercadotecnia que acompanya, però les entrades són dues euros. I, evidentment, el nostre esperit índi i sumament anticomersial es caga en tots aquests exercicis de treure pasta, però, joder, posats a fer-ho, doncs fem-ho bé. Fem-ho amb dos euros i amb pel·lis mítiques. Han començat amb los guunis. Ara, després d'Eron City, van a una altra ciutat, tornaran al maig, en penso, al cinese diagonal. ¿Los guunis lo puede petar? Sí, vols dir. La pantalla són molt grans. Ah, bueno, lo puede petar en el sentit que et posen de l'audio mullant. Té camular, té mueres, no? Em pensava que deies petar a nivell d'èxit. Ah, no, no, crec que ja... Precisament allà, tots els nens pijos que van al cinema no entendran el que és això. Pregunta d'examen, què veuen els nens pijos? Està clar que no veuen els guunis? Sí, tots els dies de la meva vida. Tots els dies de la meva vida, què és això? Està patant la comèdia... El drama romàntic d'una dona que té un accident i perd la memòria i el seu marit cada dia ha d'anamorar-la per reconèixer-la. El que conegueu amb ell? Amb el xanitátum? Exacte, això anava a dir jo. Surts en un xanitátum que s'assembla a eslot de los guunis. Oh, oh, molt bé, molt bé. Pots prosseguir amb los guunis. M'has deixat un poco de cuento. En fi, els guunis, no sé si algú no coneix aquesta pel·li del Richard Donner, el Richard Donner que ja venia de fer la profecia de Superman i va dir... Ara ho conec. I després va fer armaleta. Bueno, una d'aquí i una d'allà. És una de les millors pel·lis, potser, de les nostres anys més mozos. I potser de tots. Si no l'heu vista, jo heu d'anar. És que jo heu d'anar. Crec que la fan en castellà. En este caso... Està per més, està per més. Està per més que la veieu doblada. No sabem com és. La confesió de Gordy ha de sentir-se en castellà. I és això. A Ponteusa, el 17 d'abril, al cine Saron City, només un dia, i després tornaran al marge el Diagonal 3D. En el cas, ja... Ja tornarem a recordar, no? Doncs molt bé. Queda a diet a los gunis. Reposició necessària de nostres dies. Sí, molt bàsica. Exactament, ja anirem i us ho explicarem. I tant. Ara sentim una mica de musiqueta que venen directe a Barcelona aquesta nit mateix. Quan acabi això, podeu anar corrents cap al... I... I veurà... I... I never really miss someone. Miss someone. I never really miss someone before. And now I'm going to the country to paint my mailbox blue. I'm not going to paint myself on you. I'm going to the city to dine or more. You can make me a pallet on your floor, but I won't stay the night beside. I know that some day I'll do better So don't kiss me, kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me, kiss me tonight Don't kiss me, kiss me, kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Don't kiss me, kiss me Perdida en el aplàntico, hasta el sur en el oceano, abandono la batalla, hasta el sur en el aplántico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Hasta el sur en el aplántico Hasta el sur en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico Perdida en el aplàntico