Fluzo del 9/1/2014

... Número 30, Éxits. Número 1. Escolteu-me, vampires. What I might do? Look like you're working up an appetite Oh, then I get it My dad, I just sat at the back Keeping you out The way you act He been straying down Getting out of line I'm making you back in your place All is well and all is good Stay in your place Don't be no rule, we'll get along right You look like a type that will drive right There's no been a friend to me You don't want to love him yet But please don't know what I might do I knew just what it had to be I knew just what it had to be Look like you're working up an appetite Oh, then I get it My dad, I just sat at the back Keeping you out The way you act He been straying down Getting out of line I'm making you back in your place All is well and all is good Stay in your place Don't be no rule, we'll get along right You look like a type that will drive right There's no been a friend to me You don't want to love him yet But please don't know what I might do I knew just what it had to be Look like you're working up an appetite Oh, then I get it My dad, I just sat at the back Keeping you out The way you act He been straying down Getting out of line I'm making you back in your place All is well and all is good Stay in your place Don't be no rule, we'll get along right You look like a type that will drive right There's no been a friend to me You don't want to love him yet But please don't know what I might do I knew just what it had to be Look like you're working up an appetite Oh, then I get it My dad, I just sat at the back Keeping you out of line I'm making you back in your place All is well and all is good Stay in your place Don't be no rule, we'll get along right You look like a type that will drive right There's no been a friend to me You don't want to love him yet But please don't know what I might do I knew just what it had to be Look like you're working up an appetite My knew just what it had to be When I heard you say What it said to me every day Caldex Ara escuches radio d'Esvern Centonitses radio d'Esvern La ràdio de Sant Giunt I els tornaran de fer un pas. El just de la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven a ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-la. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Està en d'èxit de públic, està omplint, gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests drogues més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un Barça Madrid, pots quedar clasificat a per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. De dilluns a divendres de 4, 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7, parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història, o el que passa a l'exterradi, també parlem de televisió, esports, bandes conorats, o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el que és el de Joves de Sant Just. Fem un cara a cara, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim la vostra analogia, el vídeo i jocs de llibres, i així de concerts al cinema. Esteu fars que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. No va temporada del fluxo. Cada dijous a les 8 del vespre, a Ràdio d'Esvern, cine, música, sèries, còmics i llibres, per parar un tren baix. Fluxo, culturama. Vinga. Benvinguts a Bab continent, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre Dijous de 9 a 10 del Vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Vilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del Vespre va a Vilònia. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. Ara escoltes ràdio d'espern, sintonitzes ràdio d'espern, per la ràdio de senyors d'un altre punt. Stopp! Bona tarda a tothom, bon any condensado... No, fluzo, encara m'ha quedat un nom del programa. Per què l'has canviat el nom? Per què l'he canviat el nom? Sí, és una pregunta que sempre t'he pogut fer. Hola, què tal? Bon any a tots. Cala, cala, no t'he presentat, perquè no puc parlar perquè estaria parlant sol. Vull dir 3 minuts ràdio d'Esvern a un programa que es diu Fluzo, Fluzo, on parlem de... Que hipster. De còmic Calla. Home, ets una sorpresa. Ah. Espera't. En parlem de còmics i de música i de llibres i de cine i tot això. I avui hi ha dos convidats d'autèntica excepció, dos personatges, dues persones, aquí m'ha apreciat moltíssim i que han hagut de marxar l'últim moment i en el seu lloc t'han posat el pau i el Carlos, perquè els tenia aquí i dic, hòstia, podeu anir o algú? El Marc, a quin nivell l'apreciàs, el tècnic de so? No, el Marc, el Marc sempre el porta el cort. Ah, d'on és? El cort. No, pregunto. El porta el cort. I per què s'han caigut? Perquè havien de... Perquè s'havien reunit amb el president. Ah. Treu això, Carlos. Gràcies. És l'última d'aquest. Ah, això no seria? Sí, home. Sempre em barallo amb aquesta història. Bueno, doncs això, avui el nostre productor executiu, el senyor Carlos Giacomelli, ha decidit passar-se per aquí per controlar que tot més o menys vagi bé, que no ens estan gastant els diners del pressupost en dones i amb el col. I el pau, doncs, està aquí fent la seva secció de justificat de pau, que durarà tota la hora de programa, perquè diu que no té res preparat, doncs, mira, l'incloca així a l'hora, a tota l'hora sencera i ja està, ja està aquí. Diuen la seva. Digues la teva pau, digues algú. La meva. Salut d'algú. Salut de tothom. Bueno, ja veieu, ja veieu que hem començat l'any cada pitjor del que estàvem, que és dir... Tot el pressupost de la temporada de 2014 s'ha gastat en el viatge de pau, que per fi el tenim en directe en comptes de tenir-ho. El viatge de nada i de tornada, que jo el volia tornar. Això ja ho parlarem. Això ja ho parlarem. Bueno, doncs ells ens acompanyaran tota la tarda, bueno, fins a les 9 del vespre, en aquest programa, que comença ara mateix, i que sabeu que podeu, doncs, contactar-nos a les vies habituals, al telèfon 93-372-361, i avui, home, ja que han vingut aquestes dues persones, aquests dos senyors, t'estruqueu i els dieu, hola, el saludeu, perquè per exemple el pau no el podreu saludar més, ja, perquè se'n tornarà a fer juzgat des de Nova York, i el Carlos doncs és molt maco, no se m'acudia res més per tu. Porta una barba de violator. T'ho truqueu a nosaltres 93-372-361, o ens contacteu al chat al www.radiudasvern.com. On surta el barri? On hi ha el barri. Sí senyor, després ens farà la seva secció directa, i ja veus que ja ens està dient que el programa d'avui està molt interessant, ja acaba de començar. Sí, sí, sí, ja ho està patent al xat. El nano diu que el programa d'avui està molt interessant. Sí, és un comentari d'ahir. Bueno, però diu d'avui, ja refereixo avui, doncs això ens dieu el que vulgueu, i ja està, què més puc dir. Ah, bueno, sí, que el Carlos l'autèntic motiu pel qual el tenim aquí és perquè farem una sovastada de solteros, i llavors qui truqui i ofereixi més diners per ell podrà sopar aquesta nit i el que surja. Et sembla bé, Carlos? Tira música! M'han dit que truques! Tira música! Bueno, mal rotllo, mal rotllo, hop, eh, què anava a dir, ah, sí, una cosa, l'altre dia quan li vaig comentar al Carlos, hòstia, va, vine al programa amb un altre cop, em vas dir que és que el final no ho faràs tot el que tens pensat de fer de xixa, no ho faràs, i llavors el que he fet, si mires el guió, és posar tota la xixa al principi, veus? Còmics! Mira, llibres i còmics, avui es parlarem de còmics després de lliures, després de còmics, i ja el que quedi... És el que surja. Doncs ja el que surja, ja més guió, ja més cosa preparada, però aquí ja podràs soltar-te tot el que vulguis. Per què el Pao no parla bé, no? No. No, no, però me'n referia a tu, perquè vas treure aquest tema, i a més... És pèlis de les estrenes d'aquesta setmana, és veritat, sí, no, no, clar, és que mira, si t'hi fixes, hi ha una part d'aquí, que diu, estrenes de la setmana, i em va falta posar Carlos, i a més al final del programa ens estrem barallant amb la lleu de trucades de solterones desesperades que estiguin trucant per sopar amb tu, però això és un altre tema. Doncs, com us dic, n'hem fet enviar, ràpidet, parlem de còmics, Pao, què tal? Què no explica? No estàs dient res. Sembla bé parlar de còmics? Sí, parlant de còmics. Molt bé. Has llegit algun còmic interessant últimament? No. Doncs jo sí, un dels còmics interessants que he llegit derribament és un tomo de Panini, que segueix amb la seva línia Marvel Gold, on ja sabeu que estan publicant tot aquell material bàsic de la història de Marvel, des dels inicis gairebé de l'editorial, van traient en aquesta col·lecció Marvel Gold en algunes de les millors etapes dels millors personatges de la casa. I ara el que han fet és començar una col·lecció de Capitán Amèrica que pretén donar testimonis sobre una de les millors etapes dels personatges, del personatge de la història del personatge, que és la que va orquestrar el JTM de mateix amb el Mike C, que és una etapa que va començar l'any 81, concretament el juny, i que es va allargar durant uns quants anyets, i que com us diem, Panini recuperarà en aquests tomos. Aquest concretament es diu Sonyeus Americanos, i això documenta el principi de l'etapa, plega els números 258 a 267, és a dir, fins a l'any 82, primers anys 80, unes 200 i els cats, pàgines, i és un còmic com els que es feia abans, molt dels anys 80, qui li agradi el còmic de finals dels 70 fins als 80, doncs una mica ja s'haurà d'aquest parlem, i això són aventures que encara són bastant pures, encara no s'havien contaminat per tot el que vindria després, especialment finals dels 80 i molt, molt, especialment els 90, són, doncs això, unes històries que tenen una part d'innocència i una part de camdor, però que ja comencen a ser una miqueta més adultes, i sobretot segueixen sent tot allò imaginatiu que havien sigut els primers anys 60 i 70. Aquests dos personatges que han escrit això, que han escrit i ho heu estat això, són, com us dic, el JTME de mateix, que és un senyor que va fer una etapa molt xula, molt bona en aquella JLE, JLE, aquella sèrie de... També hi havia JLE, eh? Sí, però bueno, aquest senyor va guionitzar això i era molt guai, ha estat a Vengadores, ha estat a Spiderman, i té un còmic de Spiderman, que em sembla que a tots dos, ara que està aquí, heu llegit que és l'última caceria de Craven. És possible que l'heu llegit? Sí, jo l'he llegit. A poder-ho contestar. Sí, l'he llegit, però m'importa un carajo. No, no, jo, si l'he llegit, t'estava escoltant perfectament. No, jo no t'he portat aquí perquè m'escoltis, jo t'he portat aquí perquè em faltava una cuota de sexe a pilmes col·lí. Ah, vale, vale. Llavors, llavors, he portat... He vist que s'ha quedat faltant cuota i llavors per ser portat al parc. Jo crec que entre els tres arribarà el mínim. Sí, el vam llegir i va. Però bueno, el Marc fa coses, però com no, parlen de res, doncs... És que tu no ho saps perquè estàs en aquella banda, però aquest vidre, tu ens veus a nosaltres, però nosaltres ens veiem a nosaltres també, d'aquests com d'interrogatori de l'FBI, per això no me'n recordo mai. A veure, a la webcam no ha sortit, eh. A veure, et vols posicionar una mica millor a la webcam? Espera, que estic viejo, ja. Esties, que vam retar. Ah, mira, sí que s'ha t'ha vist. Ah, i hi està, per rus, doncs... Que per cert, no sabia l'actriu que s'havia d'hauria del per rus. Continua la banda còmica. No, aquí, la Sharon Stone, la Sharon Stone no sabia, no, claro. Que no, que no, que no. No, no. La Sharon Stone és molt modosa i no sabia i, a més, això l'ha motivat un enfador de 30 anys, clar, o de 20 tipus d'anys. JL, JL. Escolta'm una cosa, que sí, no, això que ha fet el JL de mateix, sí, última caceria de Craven, és un dels millors, de les millors històries de l'Espidermen, i per el que fa el Mike Jack, doncs va estar Secret Wars, també va tenir una tapa a Espidermen i també va tenir una tapa a Punisher, o sigui, gent una mica amb credencials, que van fer els anys 80 aquesta història, i comencen bastant fort, amb una saga on la para és Crani o Rojo ja, acabo d'achafar una sorpresa. Ah, molt bé. Sí, sí, és una saga que hi ha un villano més nervioso que dius, quin serà, quin serà i al final és Crani o Rojo. Vale. Però és que la portada ja sura el Crani o Rojo, llavors, és una spoiler, minor spoiler, i sura altra gent il·lustre de l'orbitral, de l'orbitral. Res a veure que coincideixi amb l'estrena de Captain America 2, no? Res a veure, és totalment... Tot a veure. Coincidència. No, suposo que és premeditat, però és normal, però em sembla que els mateixos ja diuen, aprofitant l'estrena va... Ja port la cara. Home, està bé, però està molt guai. Això és el millor que ens pot passar, perquè quan es va estrenar Tor 2, per exemple, Panini va aprofitar per treure una cosa que ja vam ressenyar abans de les vacances, que era un toxalt bastant important, també de línia Marvel Gold, tot xalt de volum, de les primeres aventures del Tor, i va reeditar, va rescatar el Tor del Walter Simons, i això és tan molt guai. Per mi, que es trenin totes les pel·lis del món de Marvel, primer, perquè m'agraden, i segon, perquè aprofita Panini i treu material, o sigui que, de conya, l'has encertat molt bé, Carlos. Has vist? Sí, estàs en todo. De res, Panini. Fa el que ho podries, ja n'ha d'anar algú, no? De debat i n'està mierda. Doncs sí, probablement aprofitaran això, però escolta, si serveix per què... Doncs per això, perquè reeditin material tan, tan, tan bo, com aquest, aquesta tapa de Captain America, que a més de bona, és molt mítica, i els fans del personatge tenien moltes ganes que tornes a sortir, doncs escolta, per mi, que tiri en aquests sonos americanos, i tot el que venga tu. Dame un billete. Dame un billete. Me gusta tu grupo, de verdad, me gusta, de verdad. Lo escuché en una fiesta hace poco, estábamos terminando de grabar, y vamos a grabar con Paco, loco. Sali otro, experta el sello, nos dijo, no, no, no. O con Carlos Jean, o con ese otro, el americano ese que grabó a la gente. Y cogimos a la americana. No sé si fue ahí, o fue en otras fiestas, en una de Mondo Sonoro. No sé, la gente estaba muy puesta, no sé, la gente estaba muy puesta, y por supuesto yo el peor de todo. Yo, yo, camello, camello, yo. Os pareceis a los dos, y un poco atiriana, pero me gusta ir más vosotros. Yo puedo meteros en algún festival, yo soy un tío que controlo. Escribo el arroz de luz, y también en la staff manejo bien el rollo. Yo estoy donde tengo que estar, y sabes que yo también toco. Yo, yo, camello, camello, yo. El mes que viene vamos a triunfar, vamos a sacar un single, dos EP's, un vinilo. Seguramente nos lo edite muy ronfilo. Es uno de los sellos underground que más en el mundo. Es uno de los sellos que más en el mundo. Es uno de los sellos underground que más se mueven, y de los más conocidos, mi grupo está muy bien. Tenemos la voz, el carisma, tenemos el estilo. Buenos contactos, cuatro videoclips, un DVD, 223.000 amigos. Yo, yo, camello, camello, yo. Pásame tu carné, que creo que el mío lo he perdido. Pásame tu carné, que creo que el mío lo he perdido. Yo, yo, camello, camello, yo. Si tú quieres, te cuero en el camerino, no hay ningún problema. El man allereje amigo mío, y además todo el mundo me conoce en este sitio. La semana pasada me compre un amplificador de válvula, uno petino, y una fender que aguarda el 73, la toco yo, el trámer, en su cuarto disco. Yo lo de cambiar el mundo, lo veo unas hiripolles, yo solo quiero hacer algo divertido, no me quiero comer en la cabeza, lo único que quiero es montar una buena fiesta. Y que la gente se lo pase bien conmigo. Yo, yo, camello, camello, yo. Aguáltame el sombrero. Mira, yo soy de los que saben los que quieren. Conozco la industria, conozco su secreto. Este es el lado de la raya, el que más te conviene. Bueno, el Marc no li mola a Ponibravo. Els tres presents en aquest estudi em sembla que sí. Camello. Marc, t'hauràs de... t'hauràs de fer fotre. T'hauràs de fer fotre tu ara, i després m'hauré de fer fotre jo quan ja deixis de fer-me el programa. En realitat, en tens agafat. Bueno, doncs, Ponibravo, tot i que el Marc no li sembli, és una de les millors coses que van passar l'any passat a nivell musical en aquest país, o al costat. Sí, Marc, això és així. Bueno, abans de marxar de vacances estàvem repassant algun dels millors alguns grups, temes, digueu com vulgueu, del 2013, i ara, en aquest primer programa de 2014, seguim una miqueta esgarrapant aquelles coses que van quedar al Tintaira. I una d'elles és Ponibravo, i aquest tema tan xulo que es diu Midenei. Es diu Midenei, el tema. Des de Palma, sí que seria. Puseu una miqueta de la música i fer-hi clar. Bueno, parlant de coses que ens va deixar l'any passat i que no ens podem oblidar, doncs parlem ara d'un llibre, un dels llibres dels quals se'n va parlar més durant l'any passat, com a mínim, a nivell de narrativa internacional, si voleu dir-li així, que és la derrera proposta de Diom a Kiwan, que ja sabeu que és un senyor que ens agrada molt, perquè en vam parlar l'any passat i em sembla que va ser el primer programa, tio, que es va posar entre els top 10 llibres del condensador de fluxo. Sí, és veritat. Sí, és veritat. Sí, és veritat, amic Carlos. El vam posar en el top 10 dels millors llibres del condensador de fluxo. I em sembla que ens va servir això per començar aquesta singladura. Que guai. Que entrenyable. Que joves que érem. Quan érem aquí, per encara, i ens estimàvem i tal. Érem joves i necessitàvem els diners. No ens va pagar ningú els diners, eh? No, encara no. I ja no som joves. Ja parlaré jo. Oh! Amb qui? És veritat, tu ets el producte. Si no, no, ara, si s'ha d'anar a trencar cames, doncs ja has d'anar a tu. Recorda de tallar les mans i els peus i arrancar les dents, perquè ningú pugui reconèixer els cadàvers. Doncs parlant de Diom a Kiwan i la seva derrera proposta, que es diu Operación Dulce. Molt bé. És un títol una mica raro. La veritat és que el títol original no és aquest. Em sembla que és suïtto, si me'n recordo malament. Sí? Crec que sí, és que m'agrada. Corbores? Això l'he comprat en anglès. Ah, molt bé. Doncs està bé, està bé, perquè si pots apreciar la prosa. I, a més, els diners que t'has gastat en llibre van directament, reparcuteixen sobre l'autodirectament. Sí, sí, sí. Doncs... que en la grama pública Operación Dulce, en la grama, doncs, és l'editorial que ha publicat les altres obres, o la majoria de les altres obres, d'Ivan a Kiwan, com ara... Expiación. Expiación, com ara solar, que va ser el llibre que ens va... Ui, que tuntos que estem. Va ser el llibre que ens va servir per obrir temporada l'any passat. Oh, que guai, te'n recordes? Espera, això. No hi tornem, deixa-ho, deixa-ho. I ara, doncs, ara publicen aquest llibre, d'aquest autor que té altres coses com... El jardín de cemento, que va ser el seu debut de l'any 78, com el placer de Llejero, El Inofente o Amor Perdurable, o Amsterdan Finiciud, pel qual va guanyar el Booker Price. A part d'això també té alguns llibres de relats, només té númeres llarges, com ara Primer Amor Último Rito, que és un recuperatori, o Entre les Sábanes. Però el que ens arribarà, doncs, com us dic, és una nova novel·la que suposa un nou gir artirístic... Artirístic? Un nou gir artirística. Estic tonto. Tanto ponibrao. Sí, estic... Estic tonto. Un nou gir artirístic, doncs, a la seva carrera, perquè si abans ens presentà una mena d'altra psicomèdia sobre un senyor una mica patètic, amb una certa dignitat, i abans d'aquest, em sembla que ja venia expiació, que era, doncs, expiació, que us vull contar. Ara ens parla d'un personatge, una noia jove, a l'Anglaterra de la Grametanya dels anys 70, que és molt apassionada als llibres, i destaca, en certa manera, intel·lectualment, entra a treballar a l'M15, l'Agència de l'Intel·ligència Britànica, i, a partir d'allà, la contracten per tirar endavant una iniciativa, una nova iniciativa, que se suposa que és com una mena de maçanatge cap a escriptors britànics, però resulta ser una mena de tapadera per espiar aquests autors i que no facin entremededures ideològiques, que no tenen, doncs, que no cogen del pie comunista i aquesta mena de coses. Llavors, clar, és un llibre que una mica entra, diguem-ne, als estil·lemes del senyor Mekihuan, introspecció, no, introspecció potser no tant, però molt estudia de personatges, i molt parlada de personatges femenins que estan en aquella etapa de la vida, però introdueix aquesta mena de component d'espionatge. No és un llibre apurament d'espionatge, però té una miqueta aquests punts claus del que vindria a ser la literatura d'espionatge. A partir d'aquí, doncs, això fa aquest retrat d'aquesta jove a la vida intelectual britànica del 170, i una mica fa una petita, dona una petita visió de tota aquella època de la paranoia ideològica, i aprofita també per fer una petita mirada a tot el que és la creació literària, perquè aquesta noia el que fa és trobar-se amb un escriptor en concret i assignar-ne un escriptor aquí, i m'estiguerà, aquí assessorarà, però també d'aquí informarà, i, bueno, doncs, suces en algo entre els dos, que no diré què és. Què serà, què serà? No, no, no, jo què sé. Doncs podria ser que tots dos fossin del Manchester City, per exemple. És molt difícil trobar-se a dues persones del Manchester City. El Manchester City. No, no, clar, clar, és que és veritat. Tu de què eres, del Manchester United? Claro. Ai... Tu de què en Manchester City? Ai... Ara és el millor equip d'Europa, eh? El Manchester City. Sí, sí, sí. Vull al cortar ja a veure-los. Jo em sé molt de futbol, com pots comprovar. El Marc Esculeia em diu que no és el millor equip d'Europa. Espera't, espera't els vuit anys de final. Bueno, tu, que surts ja ja algú entre aquests dos personatges, que no t'ho diran què és. És amor, és amor. És una obsidició. És igual que és. Lo important no és que és. Lo important és que aquest tio escriu com Déu. I com a tal, doncs, escolta, jo soc el seu profe de la Terra, i en veritat us dic que heu de llegir les seves escritures. Operación Dulce, pública anagrama per un preu massa baix per la quantitat de valor que té. I sisplau, compreu-lo, i veu que és el millor que va deixar a 2013. És el millor equip d'Europa. I don't need to look I don't know that voice anywhere Everything hurts, but it's fine It happens all the time Oh, it happens all the time Oh, can't be out, you won't mind Can't be out, you won't mind I don't need you, I don't need you I was thinking about it, what you don't I don't need it, can't be out Everything hurts, but it's fine I'll call you back again Honey, why you were hatchin' at the door for me? I was thinking about that, what you've done to me Honey, pretendin' life never happened I'll call you back again Honey, why you were hatchin' at the door for me? I was thinking about that, what you've done to me Honey, pretendin' life never happened Honey, why you were hatchin' at the door for me? Honey, why you were hatchin' at the door for me? I was thinking about that, what you've done to me Honey, pretendin' life never happened I'll call you back again Honey, pretendin' life never happened I'll call you back again Honey, pretendin' life never happened I'll call you back again Honey, pretendin' life never happened I'll call you back again Sí, no sé, no sé, m'ha parlat de futbol constantment Bueno, escolta, perquè m'estic intentant, jo també... Un dia que no vinguis tu, perquè estiguis malalt, us faré un fluzo de futbol tota l'hora T'artulia te la veig igual, es dirà fluzbol I el mal part de si farà allò, s'havia allò Bueno, que torres, Honey, des del Honey, que és un disc que es diu Honey, de torres Escolta, parem una mica de estranyes de la setmana M'he atret el tema de Museu Coconom, mentre estaves sonant torres I em sembla que de 4 personatges que estan avui a la ràdio només va veure el doble capítol, una persona, que sóc jo Exacte, ara ho has dit bé, perquè jo vaig començar a veure-la Tu vas començar, tu vau... Jo me la vaig esperar, la vaig descarregar, ja està online Són uns pirates... No, no està online per entendre-la Són uns pirates de merda No, però que estan legal Ah, si vas amb neocs... Són pirates simàtics Sí, però em sembla que et foten anuncis Cada dos partes... Una altra vegada És que jo per això, jo te n'anava a dir, jo vaig començar a veure la sèrie Però estava costant-me una mica, sincerament El primer capítol de la tercera temporada m'estava costant una mica És una merda, es pot dir merda amb cadascú És una merda, el primer capítol és molt dolent Jo no ho sé Vaig de sabre moltíssim Jo no ho sé, però va començar que costava una mica I de cop i volta, sense haver presentat encara tots els personatges com Déu mana Ja van posar un tall de publicitat de 20 minuts I de moment de nada, a mig d'una escena vaig dir, fuera És que no se puede ver la tele No es pot veure la tele Però és que a part d'això el capítol l'encirà molt dolent Ja m'ho imagino Hi ha una parada de zombies que dius, cal Cala, que estàs alçada, fer una parada de zombies Però el segon és molt millor Sí, ja estem allà Molt millor i té moments molt, molt, molt mòmores Es troba molt a faltar el Julián López Doncs sí, la veritat és que sí No hem posat un de nou i fa ràbia, només pel fet que no és un tall Sí, es va perdre... És el seu, no? Un limbo catòdic o algú, no sé, no me'n recordo Però... És una mica tonto, parlar d'aquest tema Què parlem, si no? Estrenes de la setmana, per exemple Mira, jo d'aquesta setmana havia vist una estrena I anàvem als dures fets d'una estrena Aquest matí teníem un altre, que teníem un passeig de premsa Que tal? Quina has vist els passos de premsa? Una pel·lica no pensava recomanar Mira, quasi hauran guanyat algú, perquè no pensava parlar de aquesta pel·lícula Ni muerto, però ara en parlo Smir, es diu... Preparen-se Es diu Grouchmatch I en castellà la Gran Revanza La ràbia la òltima revanza del Gussi És una pel·lícula de Silvester Estalón Fem dos dels papers que els van posar a l'estrellato, que són respectivament Rocky Balboa i Jake Lamota. Però són ells? No, són altres personatges, perquè avocen aquells dos. Fan de dos boxadors en hores baixes i a grans que es tornen a trobar les cares. Jo he anat al passeig aquest matí, ningú ens havia avisat i era doblada en castellà. Jo sé que aquestes coses no li interessen un carajo al públic, perquè és un desastre. És igual, no entrem en detalls. Que no parlem d'aquesta pel·lícula, ni l'he vist. El boxeador. Qui doble? Robert De Niro. Robert De Niro, qui es queda a la veu? Hauria estat molt guai. Hauria estat molt guai. Els solans. A l'apel·li del hit, com... Sí senyor. De Niro també. I a 88 minuts també es quedava de Niro amb la veu. També de Pacino. És que Pacino ja té un no doble del que és aquest. Com on és? No m'interessa. Ah, sí, hombre, sé qui és. Acabes de parlar com... no és per treure valor a la teva imitació, però que has de parlar com el 90% del doble. Aquesta és la teva, és cosa d'ells. A part, un dobleatge nefast. A mi el tema de dobleatge em posa negre. No em suporto, però a més, estava molt mal fet. Així que no parlem d'aquesta nova estrena. Espera, deixem-hi una cosa. Hauria estat molt guai que els protagonistes haguessin estat Gekle, Motta i Rocky Balboa. I que, a més, el doblador haguessis doblat a tots dos personatges. Llavors sí que hagués estat acollonant allò. Fem veus, no? Sí, sí, sí. No tenen visió. No, hauria sigut més divertida, com a menjar una pel·lícula. A mi m'agradava el que em la pena. No ho digues tu? No, no l'has vist. No, no, no, no, passo. Aquesta secció l'he posat expressament perquè venies tu. No et pensava posar-la. Però te'n vas dir, jo vius perill. Ves tan xulo, vius molta espera aquesta setmana. Bueno, visc recomanables, així... Perdó, perdó, perdó. Pau, tu no has vist alguna? D'estrena aquesta setmana? Sí. Jo van haver-hi algunes últimament, però no sé si s'estrena aquesta setmana. Ara no em sabràs. Perdó, era per curtesia. I tu hi has vist de Grandmaster, la nova del World Carway? Doncs aquesta és una de les que ens arriba aquest divendres, si no m'equivoco. És veritat, no? S'estrena aquest divendres? Sí, demà. Molt bé, doncs és la nova, la nèssim adaptació de la història de Ip Man. Que és... A veure, pots tornar a dir? Ip Man. Molt bé. A mi m'agrada més dir-ho així. I-P-Man. Que guai. No, perquè és com en Nic. Sí, perquè parlen així. A Corea parlen... Ell és coreà, el World Carway és coreà. Ja, però la pel·lícula és producció... És una producció hongkong, és, em sembla. És a dir, xin. Però l'Ip Man és xinú? Sí, sí, sí. Era un xinès. Perquè a moltes vegades hongkong és per les conflictes japonès, xinos i tal. Bueno, el cas és que és la nèssima, perquè em porten com 4 o 5 versions d'Ip Man en els últims anys, però que estàs del World Carway. I, clar, aquesta és la màscol. Realment, jo vaig tenir la sort d'haver vist alguna de les pel·lis prèvies, d'aquestes que s'han estrenat recentment. Ja et dic, hi ha una que es diu Ip Man, Ip Man, que es pot trobar en totes les DVD-teques, i que és un biòpic normal i corriente, que empieza, t'explica la història i s'acaba. I llavors s'entén una mica tot. Perquè, si no ha de dir Grand Master, a nivell argumental, no m'entrarà de res. No sé d'acord, aquesta pel·li. Va d'un xinó, que és... Bé, no hi ha toques. Sí, sí. Hòstia, quan altres, sí, xerra amb gent. No sé ben bé qui són. I aquesta gent també de vegades es toquen. Hi ha un senyor, que em sembla que és Antoni Lleu, i hi ha una senyora. Sí. I llavors jo vaig assumir que hi havia una història de mort, també, a la pel·li. Podria ser. No ho tinc, no ho sé. No, no, de veritat, no t'ho dic amb conya. Hi ha aquest senyor, guapo. No és molt guapo, aquest senyor. I aquesta senyora també és molt guapa. I com que és Juan Carhuay, doncs se suposa que... Vaig dir que aquests estan enrullats. Sí, i com que aquests planos, que estem mirant però no a la càmera, és amor. És amor. Sí, efectivament. Argumentalment és complicada, però a nivell visual i tècnic, i a nivell purament cine, Juan Carhuay, és una meravella, aquesta pel·li. És una pel·li que s'ha d'anar a veure, s'ha d'anar a veure amb condicions. És a dir, en pantalla gran. I en versió original. Clar, però és que aquesta només s'ha d'anar en versió original, crec. Bueno, jo dic per si de cas. Vale. I, a més, tenen aquestes coses que el xino sembla molt, però el subtítol és com una paraula, saps? Això està molt bé sempre en les pel·lis orientals. Però, bueno, no t'entraràs de res igualment de l'argument. És una pel·li per anar allà, obrir els ulls ben oberts, i quedar-te allà en cefaleurà amb el plano, i agaudir, perquè és un espectacle per la vista de bo, que és una de les pel·lis millor fetes dels últims mesos, diré. Anys, dècades. Ah, dècades. Dècades. M'ha agradat aquest personatge que he creat. M'ha agradat. El que et parla així. Sí, és un senyor que sempre... sempre està fent propaganda de la versió original, però té veu de doblador. Vale. És un senyor que parla així. Enversió original, per favor. Ja està. És que el Santino Romero. Está vivo. En fi, de gran màster, i obligatòria, absolutament obligatòria, pels fans de One Coway, pels fans de les artes marcials, ojo, perquè seria el màster, no? Sí, perquè es peguen, però és que es peguen, rotllo entre màtrics i la casa de les dades voladores. Ja, però pensa que els fans de les artes marcials ja els hi va, no? Sí. Sí, excepte els encarregats de gimnàs, totes les restes són d'aquests de, no, és que a mi les artes marcials m'emola per el hit conedu, i m'emola per la filosofia que... Per què vol conlleva? No, llavors el símola del tema de la filosofia es flipa, i tal. I aquesta pel·li parla una mica de la filosofia de les artes marcials. Sí, sí, sí, de fet, durant bona part de la pel·li, tu estàs veient tolles, però el que més importa és que t'intenten explicar amb aquestes tolles. Jo a mi m'és ben igual, el tema de la filosofia de les artes marcials. Ah, no, a mi també, però a mi també. Però a mi també estàs més xulo. Però sí, moltes, és un subidon. És un subidon. Això sí, visualment, té molts anentís, i molta lluvia congelada, i molt voletà, i molt cop de punya a la cara, càmera i perlenta, i tal. És molt màtric, en aquest sentit. Però bé, és que la pel·li es va fer fa 5 anys, o sigui, en aquell... Ah, no, fa 5 anys. Bé, va trigar 5 anys a enfer-la, aquesta pel·li. Ah, bueno, bueno. I llavors encara estava de moda, màtrics. És que això és així. Bueno, de gran master. De gran master. Vale, guai, molt bé. I una altra que vull recomanar només en... Barça. En Barça original, sisplau. Així m'agrada. Agosto, agosto, l'agosta. Estic cregut una de merda, que té el micro. Perdó, eh? Però mira. Mira. Ah. Que brillet es blava, estic brillet es blava en la boca. Pensa que hi ve molta gent, hi ve molta gent molt gran. M'estàs parant de tant de dues que surten més parades en moments. Sí, amic. Bé, en fi, vull recomanar Agosto o... August Oshkony, que és la... Oshkony. Oshkony. Oshkony. Oshkony. És l'adaptació d'una obra de teatre o Monima, que està protagonitzada per la Meryl Streep i la Júlia Robert. Les dues estan nominades als globus d'or, i segurament alguna de les dues estigui nominada pels Òscars. I només per veure les dues interactuant entre elles, ja val la pena aquesta pel·li. És una adaptació d'una obra de teatre, i per tant és molt dialogada, de la importància de veure-la en versió original. I és una de aquestes reunions familiars. Saps allà de tres dies amb la família? Doncs imagina't tu, en comptes de ser a Girona, a l'Amèrica Profunda. Ahà. Es reuneixen aquí tots tres filles, la mare, i són una más malvicho que la otra. Llavors el que havia de ser una reunió, d'aquestes d'una comidita, un pare de dies en casa del campo i tal, doncs és una autèntica batalla campal, totalment dialogada. És una d'aquestes guerres on van sortir, mentre estan partint al menjar, surten problemes del passat, de la mare com ha educat les filles, les filles com li responen a la mare. Aquestes coses que van creant, perquè és una comèdia molt negra, va creant una mal rotllo i una tensió interna, que quan s'ha acabat la perill dius, ui, que sí que menys mal. Sí, sí, sí. Gràcies a tots, perquè s'ha terminat. Amb la boca celebració? També. També, sí, sí. Amb la boca una mica... No l'he vist, eh? Ja està, ja ho diré. A mi em va recordar també, per exemple, per estar un exemple... Aquí hi ha un tema d'Hersina Wolf. Ah, jo no l'he vist, aquesta. Ah, bueno, sí, és una mica mal rotllo. Ens diuen pel xat que va veure el rotllo entre l'estrip i la Robert. Ja podria ser, perquè hi ha una escena, on s'estan escridassant l'una a l'altra, que dius, aquí hi ha algú més. En tot cas, això mola, perquè... No se'n demasiado, bien. Sí, exacte. Això implica que facin encara més bé del que ja ho fan. I sobretot la Julia Roberts, a mi m'ha sorprès molt gratament, a mi quan li van donar l'Òscar per aquella cosa de les tetes, i dir l'aigua amb càncer. El caso de les tetes i l'aigua amb càncer. Sembla una mena de tintin tras, eh? Tintin i el caso de les tetes i l'aigua amb càncer. Bueno, ja m'heu entès. El cas és que m'heu entès perfectament. Si hagués dit la pel·lícula social... Doncs aquella la vas trobar una mica exagerat, aquell Òscar. Però aquí, si li donessin, doncs escolta, per mi és la millor Julia Roberts. Li donaria l'Òscar a la millor actriu secundària, però, eh? Sí, exacte, la secundària podria ser protagonista, tot i que la millor estrip. És que, com a aquestes pel·lícules mai no saps qui és el protagonista real. Ja. Ho dic passant amb les denominacions dels globos d'or, simplement. Exacte, sí. Que està nominada com a millor actriu secundària. Em recomano perquè sobretot, a més, surten un fotiment d'actors i actrius bons, surt la Julia Lewis, surt el Dermot Mac... Ah, tu ets dels que diuen? Julia Lewis, eh? Com es diu? No ho sé, jo dic Julia Lewis. Ah, doncs Lewis. I després hi ha Lewis? No, no, és una observació que faig. I després hi ha gent que diu Julia Lewis, i gent que diu Julia Lewis, i gent que diu Julia Lewis. I Lewis. I Lewis. I Lewis també n'hi ha, eh? Surt l'altre programa. Surt la Julia Lewis. Julia Lewis. I surt el Benedict Cumberbatch. Fans de Sherlock. Ja està, vinga, tot. Aquest tio està tot arreu. Ja està. Ja està, ja està. Estic tenint una mica de backlash. Avui em cansa molt. Vale, apuntades. Marc, tira música, sisplau. Gràcies. Endavant. Com vols? Tira. S'enfadarà. S'enfadarà. Vinga, se'n té una mica de mà, sisplau. Ara no ens treu la llumeta, el tio. I aquesta hora del vespre saludem el nostre expert. ¿Cómo estás, tío? Hola, buenas a todos. Feliz año. Hola, feliz año. Ah, y te me has adelantado. I va a felicitarte yo el año. Bueno, pues tenemos una vez más al barri. Amb la seva s'ha accedido al barri. Hablándonos de series de novedades televisivas. Y además estamos en enero. Y ahora empiezan cosillas nuevas. Cosas que vuelven y todo esto. ¿Qué tenemos? Eso es. Después de las navidades, tenemos ya los primeros estrenados de Meet Season. ¿Qué tenemos? ¿Qué tenemos? ¿Qué tenemos? ¿Qué tenemos? ¿Qué tenemos? ¿Qué tenemos? ¿Qué tenemos? ¿Qué tenemos? ¿Qué tenemos? ¿Qué tenemos? Tenemos ya los primeros estrenados de Meet Season. Que siguen los primeros. No son los mejores. Hemos ido catándolos. Ah, perquè tu estás así de enfermo. Y ya está. Y lo haces igualmente, ¿no? Eso es. Muy bien. Estupendo. Todo para el cuerpo. Era un cumplido. ¿Y qué ha pasado? Ha sido Killer Woman. Que es una serie de ABC. El título pinta un poco mal, eh. Ya te digo. Nada. Es todo postureo. Es una serie de la mar de digna. Mentira. Sí. A ver, mentira. Mentira que es digna o mentira que es postureo. Mentira que es una vasofia infumable. Sí, las críticas creo que no han sido muy favorables. Pero en fin, ya sabes que queremos aspirar tu crédito. Todos los blocs estadounidenses han puesto a farir. Y la audiencia ha sido penosa. ¿Y qué ha pasado? O sea, ¿qué pasa? ¿Por qué es tan mala? Yo, cuando empecé a verlo en los primeros minutos, son tan ridículos que dices, esta serie tiene que ser una comedia encubierta y lo están haciendo toda postada. Pero luego ves que se la toman en serio y entonces ya nada coaja. ¿Esto es la serie de Tricia Helfer? Tricia Helfer, eso es. Exacto. Estancia por Galáctica. Ahí está. Y aquí la tenemos como una Texas Ranger en Texas. Luchando contra cárteles de la droga y el machismo de la policía. Vale, vale. O sea, debe ser una serie súper feminista y que defiende unos valores súper equilibrados. Sí, por lo menos fuera en ese sentido, ves que tienes a Tricia Helfer hablando con tres policías y el de la derecha la única dirección que le han dicho a la hora de actuar ha sido mira a las tetas, al tío mirándole las tetas, mi cara de placer rinaba, solo mirándole las tetas durante un minuto. Con el rostro impertérrito, ¿eh? De quien mira unas tetas porque se lo han dicho, porque el pobre señor, pues no sé, igual no le gustan las tetas. No miren ninguna culpa. Exactamente. ¿Y todo el resto de la serie es equiparable a este momento, en calidad? Sí, o sea, Tricia Helfer, cuando dispara su arma, pone cara de susto, la música es horrible, es que no se salva nada. Ya te digo, en los primeros minutos me parecen magistrales, pero porque parecen la secuidad de Machete. Vale, yo es que eso te iba a decir un poco, vi el tráiler, pues ayer hablando contigo y tal, me dijiste tal, y me puse el tráiler y me pareció una especie de exploit de Machete, como si hubieran querido sacarle el jugo a... Incluso te la venden como una serie al estilo Quentin Tarantino. Sí, sí, eso me dio la sensación, que te la vendieron un poco así. Y que nada, ¿no? Tiene fundidos a negro y rojo y sí, es bastante guijarra en ese sentido, pero es que se toman en serie a sí misma. Yo pensé que iba a ser una serie de estas placer culpables, que son tan mamarraches que las disfrutas, pero es que no. Es que no. Madre, dios. Bueno, no dediquemos ni un segundo más a esta bazofia televisiva. Tu Dixit. Le llaman la que llama Hannah Shakespeare. ¿Cómo? ¿Cómo? Hannah Shakespeare. ¿Qué es Hannah Shakespeare? Perdona. Su creadora. Hannah Shakespeare. O sea, ¿cómo de los Shakespeare de toda la vida? De la familia. No me lo puedo creer, ¿en serio? Es un hombre, si se lo ha puesto... Viva, viva. Si lo pago. No, no, bien, bien, bien. Pues gente humilde, eh, y con... Bueno, pues, oye... Si la chica escribía, pues mira, la cieloción. No se iba a poner, yo qué sé, deniro, ¿no? Si lo que quería de ser escritora. Vale, pues nada, esta fuera. ¿Cuánto va a durar en tu predictor barriésco? Creo que tienen ocho capítulos grabados y con tres millones de espectadores y un 0,9 endemos no nos dura la semana. Que panorama. Bueno, pues alguna obra que valga la pena, a partir de esta, o no? ¿Qué más hay por ahí? Yo, personalmente, recomiendo Chicago Police Department desde el spin-off de Chicago Five. Ya han hecho un spin-off, pero si esta serie acaba de empezar, ¿no? ¿Cómo que lo dice? Estamos hablando de la NBC. La NBC no le funciona nada. En el momento que vio que Chicago Five tenía unos datos medio aceptables. Medio aceptables, eh. O sea, tampoco estamos hablando de un pelautazo, ¿no? O sea, una serie que... Nos manda el 1,9 cuando está muy alta, endemos. Ajá. Y entonces han decidido que, puesto que esta es su serie estrella, en cuanto a audiencia, van a sacarle un spin-off, ¿no? Es decir, van a hacer una serie paralela. Con veros de Chicago es el Departamento de Policía. ¿Pero comparten algún personaje o...? Sí, sí, sí. Durante la primera temporada en Chicago Five había una trama que involucró a la policía. Y ahora los protagonistas de esa trama son su propia serie con personajes nuevos. Vale. ¿Y mantienen el nivel de la serie madre o no? Solo hemos podido ver el piloto. Y teniendo en cuenta que Chicago Five es una serie muy estándar, se puede sacar algo... La quina importante será que desarrollen los personajes en el gran punto de Chicago Five. Chicago Five, yo lo poco que he podido ver, me ha parecido un poco... No lo digo como cosa pejorativa, sino todo lo contrario. Una especie un poco de urgencias con bomberos, ¿no? Es una serie muy nueva entera. Exacto, exacto. Una serie mental de toda la vida. Sí, como muy canónica, bien hecha, digna y con tramas, un poco de personajes... Ni el de Ghani ni lo necesita, a lo que no funciona, no funciona. Bueno, pues oye, el spin-off de Chicago Five, para quien le guste Chicago Five, pues imprescindible, y para quien quiera una serie de polis, otra más, quiero decir, pues que tire hacia aquí. ¿Cómo dice que se llama? Sofi Abus. ¿Cómo? ¿Sabes quién es? Sofi Abus. Ahora mismo no caigo. Es la chica con la gotronka más sexy que hay en televisión. La conocimos en One Tree Hill. Sí. Luego estuve en el rémic de carretera al infierno. Ajá. Y ahora la tenemos por aquí. ¿Y cómo se llama, esta chica? Sofi Abus. Sofi Abus? Sí. ¿Cómo no hay bus, digamos? Como yo. Ah, bus, vale, bus, claro, es que tú eres del norte, entonces claro. Vale, pues apuntada esta historia, también. Ha habido más estrenos, no sé si has hecho bien los deberes. No he llegado, pero si quieres hablamos de inteligencia. Ah, hombre, inteligencia. Sí, sí, la cosa está... ¿No la has llegado a ver todavía? Todavía no lo he conseguido ver. Yo vi el teaser, digamos, la parte que viene antes de los créditos iniciales. El Cold Opening. Y bueno, pues nada, ahí está, bien, pues bien, oye, no sé. Jake2.0, que se ha convertido en Jake3.0. No sé de qué me estás hablando, gracias. ¿No conoces Jake2.0? No, si de entrada no. No me extraña. Una serie sobre un informático que se le inyectaban, mil microchips o una barbaridad, lo convertían en una especie de superhombre. O sea, una especie de Jack, eso te heu de dir, Jack, pero en superhombre. Entonces, ¿qué pasa? Que esto va un poco por ahí. ¿Y tuyo qué...? ¿Cómo era? Jake2.0 falló estrepitosamente. Yo he querido dos temporadas, sí, pero fue un fracaso. Y ahora han intentado un poco hacer lo mismo, pero en base a qué, es decir, no sé dónde han visto el éxito ahí, porque soy él, pues en su momento, sí que tuvo... ¿Y a nadie se ha acordado de que hay un hologuay? Yo por lo menos ya ni me acordaba de este hombre. Home, ya me ha acordado de él, por simpatía y tal, pero no, no, no, la verdad es que yo sé pas, salió en una secuela de emisión imposible un ratito y poco más, pero bueno, oye... Aquí te acompañan, pues, Margel Helgenberger, que es la chica esta de CSI. Sí, la chica esa de CSI, claro, sí. ¿Y luego, Meganori, que fue la caperucita... de World of Honor Time? Momentos, ¿cómo? ¿Meganori? ¡Meganori! Vale, vale, guai. Confirmo que tiene nombre de monstruos gigantes japonés, ¿eh? Pero, hombre... A ver, el hecho de que tú, siendo tú, amigo Barry, no lo haya visto todavía, a mí no me augura muy... cosas muy positivas, sinceramente. Yo no tengo mucha confianza, la verdad. Pinta un poco regulera, y además es CVS, ¿no? CVS. Uf, CVS... Bueno, CVS, en fin, los... CVS es Sergi Comodín para pasar el tiempo. Exactamente. Bueno, pues, oye, si te parece lo dejamos aquí, estas sería Intelligence, yo no te voy a pedir que la veas, pero... Me comprometo estas formas a la semana que viene y ya daros una opinión. Eso te va a decir. Sé que estás enfermo y que la vas a ver igualmente. Así que, la semana que viene, oye, di no saber qué tal, igual es una sorpresa positiva, no sé... Ya tendremos estrenos más jugosos. A ver, a ver si es cierto. Señores de las teles, pónganse las pilas. Bueno, pues, Barry, gracias por tu estupendérrima, como siempre es sección. Nos vemos la semana que viene con más tele, más series y más historias, ¿vale? La semana que viene, sabimos. Venga, cuídate un abrazo. Bueno, adiós. Bueno... Tenés planejat, eh? Doncs, senyors, aquí s'acaba el guió. Bueno, però podem fer les coses. Sí, no, no. O sigui, el guió físic, mira. Mira. Ah, mira. Dramàtic, això. Espera, espera, espera. El fin del periodisme, o com... Paura, lo conocíamos. Ara, per la pau. Sí, venga, pa, venga. Sí? Per la pau. 5 minuts, per la pau. 5 minuts de... de speech, venga. És que tot el que tinc preparat és de... coses visuals i tal, sis. Per fórmames. Per fórmames, sis. Cosa de sí. No, jo el que volia proposar és que parlem una mica d'aquelles coses que ha deixat el Nadal i que no hem acabat de... parlar a nivell cinematogràfic, ja que estem en una mica de repàs de les últimes flecos del 2013. Què ois, va, què ois aquest Nadal? Mira, he destruït algú i he tingut coses de totes apuntades. És veritat. Pau, parla de la... Parla de la del Scoen. Ho he de fer un poble. No, el Pau ja ha parlat de la del Scoen. Sí? Parla tu, va. Jo ja he parlat, torna a parlar. Per mi no, només he dit que acaba de començar el 2014 i ja tenim la millor pel·li del 2014. I punto. I ja podríem tancar la paradeta, ja, eh? Sí, per mi sí. Ja està. Sí, xapel, eh? No hi ha res. Què vols que hi hagi millor, aquesta pel·li? És una autèntica meravella. Per mi no hi ha res. Per mi no hi ha res. Doncs ja està. Aquesta setmana s'estrenen algunes coses guais. S'ha acabat el cine. Doncs que anem al cine, ja. Hòstia, mira, quina risa. Puc recomposar el guió i fer... No us perdeu, no us perdeu que no s'ha acabat. Fem el que jo vulgui. Te'n veu d'anar informat. No, Inside Lo and Davies, una de... Bueno, la millor pel·lícula que ens ha deixat en Nadal, sense cap mena d'adopte... En versió original. En versió original. Podria ser una de les dues millors pel·lícules que ens ha deixat en Nadal, aquest any, si no fos perquè la segona no l'hem vist sencera, hem vist la meitat. Ah, vols parlar d'en Infomaniac? En Infomaniac. En Infomaniac. És que no puc parlar d'en Infomaniac. No puc parlar d'una pel·lícula, doncs els nostres uvients més informats sabran que és la derrera proposta de Lars Montrier, que era una pel·lícula que durava 5 hores. Sí. I que no només li van retallar les escenes més picants, perquè és una pel·lícula sobre sexe, ara ho explicarem. Tu dius que ell ha llegit per a ell, que la va retallar ell mateix, eh? Va dir, faig una versió més light. I ara és que ell té una versió, que és la que ha aprovat, i que l'estranarà només a la propera, no sé si Berlinal o no sé quin festival. Ah, sí? Sí, ha sigut una cosa d'aquestes. Doncs que no li surti el tiro per la cura, perquè no sé si... bueno, no ho sé. No, no, no, vull dir que els festivals de classe A només pots estrenar pel·lícules que no s'hagin estrenat abans, òbviament. Clar, però tècnicament aquesta és una pel·li nova. No m'ha recordat. Estan parlant amb la propietat intelectual i heu retornat a registrar la pel·li. Heu repagat els 5 euros que costa el registre. No. No, no, no. No, em siguis picó. He anat al senyor Bontrieria i he dit, hola, vengue-me una pel·lícula nova, ah. Ah. I aquesta tenim a les pàfines. 5 euros. Firme aquí. És molt graciós en el d'això. Sí. Doncs que... bueno, doncs això no només està retallada la pel·lícula de 5 a 4 hores, sinó que, més, distribuïdors que són autèntics mercats xifles, han decidit estrenar-la en dues parts, l'han tallat per la meitat, però a més a l'Ocafre, i l'estrenen en dues parts. Hem vist aquesta primera part i, doncs sincerament, jo és com si no hagués vist res. He vist una pel·lícula que crec que m'agrada molt, que em dona molt bones vibracions, que em fascina molt a nivell visual, em sembla, però que no puc fer, no puc amètre cap mena de judici sobre aquesta pel·lícula, perquè no sé ni de què va, no sé ni quina... Has vist la meitat d'una pel·li, s'hauràs de veure la segona meitat, però després, quan se'ls treni la versió oficial, ho tornaràs a veure tot. Sí, ho faré. Has invertit 10 hores de la teva vida en tetes. En una bona pel·li. Ah, perdona, una bona pel·li, perdona, perdona. Ara se'n diu així. En una bona pel·li de la Tontrier. Que es diu Nymphomena. Que es diu Nymphomènia, exacte. Bueno, escolta, no sé, és la història d'una noia que ha relat a les seves aventures sexuals, des que va néixer. Sí, dic bé, des que va néixer no, però des que era molt petita. És una pel·lícula, doncs, forta, impactant, deslinguada, òbviament per públic adult, però que penso que és una proposta fascinant a molts nivells, em sembla. El gener arriba a la segona part, el 24 de gener em sembla que s'estreni aquesta segona part, i jo moro de ganes d'hora, la de veritat, t'ho prometo, però fins i llavors no podrem ametre un judici seriós, no? Jo m'espero. Tu, Pau, tu l'has vista, la meitat d'en Nymphomènia, què, vols dir això amb mi? Sí, més o menys el mateix, és com estar d'allà en una pel·li i no sé, anar al lavabo un moment, i estar al lavabo d'anomés sencer. Hòstia, fent què? Que estàs fent el lavabo perquè, gràcies a aquesta pel·li, que, vau, deixem aquí. Quins assegons per acomiadar aquest fluxo que ha tingut l'acompanyament estimable del Pau, el Rodani, el Carlos i el Comeli, els controls del Marc Pedernàu, i jo mateix, el que us parlava, el Xavier Rodan, moltíssimes gràcies per ser l'altre banda, ens trobem dijous que ve a les 8 de l'espai. Adéu, adéu. Bona tarda, benvinguts un dia més al Babilònia, el primer babilònia de l'any. Bona, avui no és un dia més, eh? Per què? Perquè és el primer dia que fem un caràmer. I com que la felicitat és total quan estem junts, avui és el primer millor dia de l'any. Exacte, molt bé, mare amb mare, adéu, senyor, ja, home. Bé, estem a puntes de plorar. Moltes gràcies, eh? No plogis, que pot, igual. Has de fatal a l'ordre, de tota manera. Tenim d'emissió especial, d'emissió especial. I cada ben segur ens trobarem la setmana que ve a ella, que ens explicarà altres cosetes, no? I tant, ja tenim ganes de sentir-ho. I tant, i tant, seguríssim. Molt bé, doncs comencem un any més el que dèiem, no? Seguim aquí, és bo, vol dir que encara no s'han fet fora, i... Seguim aquí, és bo, vol dir que encara no s'han fet fora, i... I això vol dir que ho fem bé, sinó que ja estaríem allò, doncs mira, a la sessió nocturnada a les 5 de la matinada, o directament al carrer Jaume. Molt bé, doncs, com sempre, seguim a la mateixa línia, no han canviat res, la mateixa sintonia, la mateixa gent maca que som aquí tots plegats, la Rosa, el Jaume, el David, el Cesco, la Lourdes que tenim a la nostra memòria... No, no vol dir... Ostres, la tenim present, vos dius... Ostres, perdó, Déu... No, no, no em feu riure perquè no l'afareix. I tant, i si l'explicaré, ja explicaré. No, si ho escoltarà ell, si té internet, David. Que està de corresponsal, home. Exacte, està veient el Tio Vanya, el que sí. El Tio Vanya, el teatre lliure, home. Ja ho adavantem, perquè la setmana que ve tindrem aquesta obra de teatre del Xehoff. Però avui començar la Rosa parlant-nos d'una obra del Tennessee Williams, la Rosa Tatuada, i després parlarem de literatura. El David es parla d'Anna Karenina, un lliure molt masculí. És una broma, eh? Jo m'estic llegint, el fiel ha volgut declarar a Sánchez del primer planeta, que no l'ha acabat encara, i allò és totalment carn per dones. És així, eh? Vull dir, és lliure... Ahir, amb aquests topis, reunidor... No, no, no, Rosa, Rosa, Rosa. Però és que la setmana que ve t'ho explicaré. Ah, d'acord. T'explicaré per què? Perquè realment vaig dir, mare meva, com és que un premi planeta agafa un llibre amb tan poca qualitat? Una, Barbara Carlin. Que vagi amb aquest enfocament tan masclista, des del punt de vista de la lliutorial, perquè se sap que la dona és més lectora que l'home. I és un producte totalment pensat per la dona. Ja, m'ha caigut que sí que seria un producte preparat, ja. Exacte, és això. És un producte al·laborat i servitiu. Bueno, típic, el premi planeta i de totes maneres. No estem parlant molt més d'unes somres de greix, que ja és un públic molt concret, però hi ha uns tocs i unes coses que dius, i hi ha una cosa estranya. Això ha de portar a polèmica. Sí, sí, tant. Farem una mica de debat. Ja el diré després. Explico ràpidament l'entrada i ara una mica el somari. No, tranquil, el Jaume, l'àlbum del Cordill, ens explicarà què és això, que jo una mica no coneixia, i és el calafnac, hi ha aquestes... Coses d'avis. Molt bé, no, no. Però, home, la saviesa també hi és. Espirant i tant. Sí, però no passa amb mi en el llibre. No, bueno, no, bueno. Llavors tenim el cinema, pararem de Gràviti, pararem del Hobbit, la segona part, o de Solació de Smog, pararem de la Gran Vallesa, i el Divo, una pel·lícula que la Rosa ens ha dit que sorprenen les dues pel·lícules, del Paolo Sorrentino. Les brujes de Zugarra Mordi, que ja pararem, a propòsito d'Lewin Davies, dels germans coin, i acabarem fent una mica, pel·lícules una mica més antigues, com el Comalós, o Decisit, un documental sobre Michael Jackson, i pararem també del documental del mes, que també la Rosa ens farà un petit abans, sobre aquesta història. Rosa. Hola. Teniu següent-hi? La Rosa, la Rosa Tatuada. La Rosa Tatuada, exacte. La Rosa de la Redundant. Sí, sí, sí. No és el mateix Rosa que Rosa, eh? No. És moltes gràcies. És Rosa. Les moremes, també. Ponte, sí. Ponte, tu, a Rosa. Vinga, i tant. Digues. Vinga, és una obra de teatre, que actualment s'està representant també al Teatre Nacional de Catalunya. Sí. És del Tennessee Williams. Us recordo que el Tennessee Williams va néixer el 1911, va morir el 1983, per tant, és un autor contemporani, de Nord-Amèrica, va néixer ja als Estats Units. Va fer altres obres de teatre per situar-nos, doncs, de repèn, o sigui, de sobte, l'últim estiu, l'últim verà, no? La gata. Dos i 12 pages de juventura. La gata sobre la taulada de zinc. El zoo de cristall. El zoo de cristall, la nit de la iguana, Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Força prolífica, eh? A veure. Aquí està obra de la band representant primer als Estats Units. Va ser als protagonistes eren el Marlon Brando i l'Anna Magnani, dirigida per ell a casa. Vull dir que és interessant això, no? Que té una història. Llavors, aquí els protagonistes són el Bruno Oro, que és aquest noi que fa totes aquestes imitacions al Polònia, sobretot conegut. Això també ha actuat. Ha fet força obres de teatre. En concret, jo me'n recordo que, a veure, havia vist abans, quan feien els bolos, la gira, amb una obra que es deia... A veure...