Fluzo del 30/1/2014
...d'Exits. Número 1. I el número 1 d'aquest més de genès, ni més ni menys, que Drake amb Màgic Jordan. I just you hold on, we're going home. I just you hold on, we're going home. I got my eyes on you, you're everything that I see. I want your high love and emotion, and lastly, I can't get over you. You left your mark on me, I want your high love and emotion, and lastly, cause you're a good girl and you know it. You act so different around me, cause you're a good girl and you know it. I know exactly who you could be, so just hold on, we're going home. Just hold on, we're going home. It's hard to do these things alone, just hold on, we're going home. You're the girl, you're the one, get your mark, say I love, I think there's something. You're the girl, you're the one, get your mark, say I love, I think there's something. You act so different around me, cause you're a good girl and you know it. I know exactly who you could be, so just hold on, we're going home. Just hold on, we're going home. Just hold on, we're going home. Just hold on, we're going home. Gràcies Marc. Què ha passat? Bueno, hola a tothom, a les 8 en punt del vespre. A veure, va, torna, tira, va, tira. Bueno, presentació del flux automadors, no sabem què passa amb el tema del tema. Tampoc sabem la contrasenya de l'ordinador, Marc, tampoc, si algú dels que ens estàs sentint és hacker, sisplau, fiqueu-vos al sistema internaútic de la ràdio i tranqueu la contrasenya del d'això i ens la dieu, perquè mentre tant no us puc parlar viatjat, però sí que podeu fer-ho entre vosaltres, doncs ja sabeu a l'adreça de la ràdio, el 3bdoples.radiodesbern.com, ui, ara m'he liat, 3bdoples.radiodesbern.com, teniu el chat habilitat per vosaltres, jo de moment no hi sóc, però de seguida que descobreixi la contrasenya de l'ordinador, sé que és trist dir-ho així, però és la veritat, doncs us interpelaré i us punxaré. Ara ens dieu coses vi aquí o via telefònica, el 93-372-3661, no em cansaré de repetir aquest telèfon tot i que després no em feu ni puny a treu cas, jo el torno a dir, però sisplau, avui feu-me cas, perquè avui estic sol, ja ens han abandonat els nostres col·laboradors perquè estan aquí por un tiempo limitado, com les ofertes del club del col·leccionista, i s'han tornat a les seves respectives coves al Pau, s'han tornat a Nova York, després el sentirem, farem una connexió amb ell, la seva sàxia habitual, el juzgat de Pau, i el Carlos s'ha anat a fer de producte executiu, que és el que millor s'ha de donar, posar pasta. Però jo sí que hi sóc, serem vosaltres durant aquesta hora que comença aquí, i compartirem doncs una mica el de sempre, ja sabeu cultura, còmics, cine, telèfon, el barri, no ho sé, el que surta una mica, el que ens espiri. Tirem una mica de música i comencem, Marc, vinga, va. Clarify, you must find your own. Oh, so, tell me, I'm the only one you want. Bueno, he parlat de tele, estem pendents de tenir el nostre col·laborador habitual de tele, el 6.000 barri, que no sabem si podrà entrar en directe avui, perquè té històries, té coses que francament no són tan importants com això, em sembla que s'havia de reunir amb algun al càrrec del govern, però més igual, vull dir, barri, has tomat un compromís amb nosaltres, si no hi ha més, no passa nada, vinga, va. De manera que no sé si encara tindrem sàxia de tele, i que és que no la tinguem, no sé amb què nascos ompliré la història, si ens voleu suggerir temes, doncs endavant la ràdio és vostra. Mentre tant, el que sí que m'agradaria parlar una miqueta, és a tot aquest tema del primer. Segur que, com sabeu, dimarts abans d'ahir, dimarts passat, es va fer pública el cartell, finalment, del festival, i, bé, quan arribi el moment, al maig, a finals de maig, ja ens en farem resò, ja posarem alguns temes, algunes històries, però, bueno, ja que s'ha donat el cartell, s'ha donat tota la llista de noms, en mania d'agost una mica, a tastar les propostes musicals que té per nosaltres al festival Barcelona. Una mica d'hiper sobre, a fer un petit ullada de vista Bèbara, d'aquest cartell que ha sortit de la mateixa, que es va fer públic, per cert, a través d'un curmatratge, que es deia Line Up, dirigit per Àlex Julial, van passar al cine, és una operació de màrqueting una mica estranya, però no poc original, perquè la veritat és que, bueno, és una manera innovadora i diferent de fer públic un cartell, van projectar aquest cur en els cines, a les sales de cine, i també hi havia streaming per internet, doncs per tots els qui no vam anar a les sales, com uns friquis a veure el cartell. Durant aquest cur, durant aquest matratge a aquesta pel·lícula, es va nassabent el cartell, que, al conforme, doncs, tota mena de noms, a part dels Pixis als Arquet Fire i els Newstrel Milk Hotel, que són els tres noms que coneixien fins ara que s'havien fet públics, i sabem que venen alguns dinosaures, com Quins of the Stone Age, com Arana and Inch Nails, com Snowdive, grups bastant mítics de la cena rock de les últimes dècades, gairebé diria, televisión o, fins i tot, Caetano Veloso, que, per mi, personalment, ha sigut un petit emparador, what the fuck, però que em sembla perfecte que vingui, perquè sempre serà interessant veure'l, o com ara, doncs, indis consagrats del tipu de nàxona, del tipu Saint Vincent, del tipu Jules Holter, d'en Dam Girls, o com els Shellac que venen cada any, i a cada any, doncs, tampoc, a part d'ells, també hi ha els Gots Pit i Black Emperor. També altres grups que van donar la campanada durant la temporada passada, del 2013, com eren els Churches, com era Haim, com era Volcano Cuyer, Blot Orange, Darkseid... En fi, tota aquesta cantera de nous noms que suposo que ens depararan, moltes i molt agradables sorpreses en festivals del futur, i, sobretot, en aquest primer saun, hi ha gent que ve del metal, com era Tye Segal, com Toshia More, propostes electròniques, tipus Disclosure, tipus Hacks and Cloak, tipus Vatican Shadow, hip-hop de la mà de Kendrick Lamar, del sweatshirt, i la quota de grups nacionals, doncs, com cada any, que venen Stan Steele, venen Super, venen Refri, venen el Grupo d'Expertòsia Univer... En fi, tota aquesta cantera de noms que ja són habituals en el primer saun, i que en requiran aquest cartell, que, insisteixo, es va fer públic d'i març passat, abans d'ahir, i que formarà el gruix d'aquest primer saun que se celebra del 29 al 31 de maig de 2014 d'aquest any. Com us dic, anem tirant alguns temes per anar a escalfar motors, com, per exemple, temes xurxes, marca el temps de mar. Ei, això és... això és de ugan, i, pues, vindrà el primer saun. I never believe why I see it now. I'm learning your lesson, I'm learning your lesson. It makes you feel so clever. Did you wear it on your sleeve? Did you see another picture? Where I was not apart so far in twine. There's no other way, never before. Take it good, swing at me, and everything is even. So finally we agree, no place for promises here. You better, you better. I will hide, hide, out of under bridges. I will be a gun, and I'll see all come for it. Hide, hide, now it's all so easy. I will be a gun, and I'll see all come for it. How are you to tell me how to keep myself afloat? I tread in water all the while. You stuck in the knife that you held at my back. Didn't make you feel so clever. Did you wear it on your sleeve? Did you see another lifetime? Where I was not apart so far in twine. There's no other way, never before. Take it good, swing at me, and everything is even. So finally we agree, no place for promises here. You better, you better. Hide, hide, out of under bridges. Now I'll be a gun, and I'll see all come for it. Hide, hide, now it's all so easy. I will be a gun, and I'll see all come for it. There's no other way, never before. Take it good, swing at me, and everything is even. So finally we agree, no place for promises here. You better, you better. Hide, hide, out of under bridges. Now I'll be a gun, and I'll see all come for it. Hide, hide, now it's all so easy. I will be a gun, and I'll see all come for it. Hide, hide, out of under bridges. Hide, hide, out of under bridges. Hide, hide, out of under bridges. I should I come home, I love you, baby. I love you, baby. I love you, baby. Bueno, els xurxes són dels grups que vindran en aquest primer braçau i per me va com un dels més esperats. S'ha acabat de produir aquí a l'estudi una situació de jodes auron, que és aquelles situacions que quan estàs molt a prop d'algú no ho veus. És com a la joda d'auron, quan estàs allà tirant el amig o al monte del destino, no et veus. Doncs s'ha produït el mateix perquè tenim la contraseña a la... Ui, no, millor no dir-ho, no. Està la contraseña, no fos casca. Vale, vale. Estava molt a prop nostre i no la veiem. Però bueno, ara de seguida, quan s'inici l'ordinador, si vol, doncs estarem amb vosaltres viatjat. Mentrestant, neudien coses, i si no, doncs el 93-3-7-2-3-6-6-1. Amigos, 6 mi barris, si quieres llamar para hacer tu sección, tu sección, doncs estaré bé. Mentrestant, mentre esperem el barris, si és que acaba trucant, això és un cimvivir, eh? Jo fer un programa així, Marc, no puc. No puc, jo no puc, però bueno, en fi, estic a les mans d'un loco norteño. Mentrestant, us parlem una mica de còmics, algunes tenim un parell de novetats de Panini per la setmana. Ui, què ha passat? Marxa la veu, no? Què ha passat? Jo m'he deixat de sentir, eh? No, com us deia, tenim un parell de novetats de Panini per aquesta setmana, i ja en tindrem més de cara a futures setmanes, bueno, doncs, queixen amb el seu pla de publicació superaròic bastant xulo. Sabeu que ells publicen Marvel, i una de les sèries, òbviament, que publicen, és la que hi ha oberta ara mateix Dirt Devil, la que porta el Marc White, i que ara, doncs, estrena justament un tercer volum recuperatori d'aquesta sèrie regular, i que, bueno, doncs, tornar a arrosar a l'excel·lència. Més d'un cop, més de dos, més de tres, i no sé, ja quan us hem dit que aquesta és una de les grans sèries de Marvel, torno a insistir junta amb Ojo del Con, sempre he de fer el comentari, Ojo del Con i Dirt Devil, i amb aquest tercer volum, doncs, el nivell es manté. Per qui no sàpiga, Dirt Devil, em sembla que no hem parlat mai, però és un superheroi sec, és aquest justícia de la ciutat de Nova York, de la Cocina del Infierno, que, quan era petit, es va quedar sec per culpa d'un accident amb un camió que aportava residus radioactius, i la contrapartida de quedar-se sec va ser que va obtenir supersentidos aumentados. Amb la qual cosa, el senyor pot combatre el crim de Nova York, tot i ser, doncs, tot i no veure-hi. Com us dic, ara arriba un tercer volum, que no només està tan bé com l'o anterior, sinó que, a més, jo crec que puja les apostes, perquè si a Malgus caracteritzava aquesta sèrie de Dirt Devil, és, bueno, doncs, amb moltes coses, però també que barreja amb molta classe i amb molta mà, aventura, comèdia i un puntet de drama. En aquest cas, el drama puja una miqueta l'intensitat, perquè tenim una certa situació dramàtica amb Foggin Elson, que és l'amic de tota la vida, de Matt Murdoch, el Terego, el Dirt Devil, que es fica en un merder de salut una mica important. No us direm que per no fer spoilers massa bèsties. Però, en fi, ja us dic, hi ha aventura, hi ha comèdia, però hi ha aquest puntet una mica més dramàtic, que converteix la lectura de Dirt Devil en un entreteniment de primera classe, però també en una cosa una mica més profunda. Hi ha Uera, ja tenia una part d'intensitat bastant important, ara augmenta. Mark White, doncs, ja sabeu, és aquest senyor que s'ha caracteritzat sempre per tenir un domini del gènere molt bèstia, perquè, a més de ser un gran escriptor, se l'intueix un gran acte de còmics, i és aquell senyor que va escriure la mitiquíssima Kingdom Come per la competència de D.C. amb l'Àlex Ros, i que va estar a Marvel fent coses tan xules durant els anys 90 i durant els anys 2000, com Captain America, com 4 Fantàsticos, algunes de les antepes més destacades d'aquests personatges, i que es va fer correcte a Dirt Devil, ara fa uns quants mesos, i la cosa, a nivell creatiu, tira viento en popa, ja us dic, tornar a rescatar el personatge, tornar a fer atractiu, aquest poble personatge que ha tingut èpoques tan bones, com les del Frank Miller o la de la Nochenti, però també tan baixes durant tota la seva història, ara recupera les bones èpoques del Dirt Devil, i insisteixo tornar a convertir la sèrie en una de les imprescindibles del panorama Marvel actual. I make believe And I want the red The hands fed I got a cheek So can you not go away And just go on again Impossible, possible How to feel now How to feel now in a world What's there to tell me you I'm sorry about you And I can't get enough space Space Space Space I'm going away I'm always going away I make believe I should be ashamed I wake and say I'm only My lonely My lonely I cannot breathe No follow me You push and try I've had enough Best believe So can you not go away I just go out there Impossible, possible I'm coming out, out I'm coming out, out I'm coming out, out I'm coming out, out I can't get enough space Space I can't get enough space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Space Ja comença a venir gent i, si no, el 93-3-7-2-3-6-6-1 estaria guai que truquessi-ho, més que res, perquè ja us dic, no sé si una de les seccions que teníem pensades empatinarà i ens quedarem sense xicha, igual, no sé, Marc, si ens quedem sense xicha a I-40, què faríem? Què tiraries? Tens algun programa de... Això que és un consultori sexual, alguna cosa? Tu estaries disposat a fer un consultori sexual? Rollo 20 minuts, doncs veus 20 últims minuts, però no teus, no, tu no hauries d'explicar res teu, et trucaria la gent de casa, no? Bueno, ho podem parlar, ho podem parlar, quan arribi a I-40, que és quan em quedaré sense tema, ho podem parlar. Gent que ens escolteu des de casa o des de l'internet, si no voleu sentir el Marc fent un consultori sexual, sisplau, truqueu, no mentida, no ho estic veient bé perquè tu no em voldràs sentir-te, doncs, si truqueu, us regalem un pernil, mentre tant, parlem una mica de cine, perquè doncs tenim alguna estrena bona aquesta setmana, com per exemple l'última del Polanski, és que estic pensant de si saludar... Hola, gent del Txat, vau saludar un directe. Hola, gent del Txat, sisplau, entreu més gent del Txat. Doncs l'última pel·lícula del Roman Polanski s'estrena aquesta setmana, aquest divendres, demà mateix, i us he de dir que és una gran pel·lícula, si parlem aquí ja sabeu què és per recomanar, perquè no ens agrada recomanar pel·lis que no estan bé, diguem tontos, però, bueno, doncs crec que val la pena anar a veure aquesta lavenus de les Pieles, que és com es diu, que és una pel·lícula, doncs, francament, molt minimalista, que potser no agrada tothom, no és per tots els parades, per tots els gustos, però sincerament és una gran pel·lícula. Ah, veus? És que jo estava fent, estava com allargar, no, perquè no sabia. Dèiem, Marc, va, és que el Marc m'ha fet el gesto universal d'ahir a una trucada, és veritat, això, ahir a una trucada, és al barri, a veure, hola, bones tardes, hola. Hola, mira, és que està a casa, i està escoltant el vostre programa, i he escoltat que rebreu un pernil. Sí, sí, per d'escomptat. Ah, doncs jo he trucat. Vale, però no és un pernil real, és una representació virtual, un pernil. O sigui, el seu nom, sisplau. Però Marta. Marta Vargas. Marta Vargas. Hola, Marta Vargas, encantada de sentir-te. Escolta'm una cosa. Vale, un moment, deixa'm que t'expliqui una cosa. Porto tota la punyatera temporada fent un programa dient que ens truqui algú i ho faré en regals a canvi. I mai m'ha trucat ningú, i un dia que no tinc cap regal de veritat, resulta que em truques tu demanant el regal. Amb què? Conformes? Un? Un estrictis, strepteaces. És que el Marc em sembla que no estarà molt disposat a fer un estrictis. Que no me l'ha de fer, m'ha de fer tu. Escolta, la webcam té una definició molt dolenta. No, però havíem sabut que jo treballava fins ara. I llavors avui just acaben les tràctiques, i llavors ara els puc escoltar, i clar, els altres dies no feia que hi havia regals. Però avui és una mica de tot i donar-me un regal, no? Quin regal vols, a veure? Que no sigui un pernil, sisplau. Que entre què puc triar, però clar. Doncs mira, pots triar entre una pel·li? Sí, però quina pel·li. No, no, és sorpresa. Ah, el fontanera, la senyora i altres coses que he metut. És que no està editada. Però jo diria, pots triar entre una pel·li, que no saps quina és, i una altra pel·li, que tampoc saps quina és. Doncs tria una pel·li, entre què saps quina no és? Vale, doncs escolta, et farem arribar la pel·li, però, però... No m'hi faràs arribar, queda del meu número. Ara et demanem les dades, no te'n valis. No te'n valis. M'està cridant el pare. El pare d'aquí. El meu pare. Marc, això què és? Tu no filtres les trucades o què passa aquí? Ja que has trucat, digues algo, si us plau, constructiu. Ah, bueno, podia ser que em pensava que Pixis actuïa el primavera. Què em penso jo personalment? Sí. Per què no ens ho dius tu? Bueno, és que a mi m'agraden, però no sé com sonen últimament, saps? Ah, jo t'ho puc dir, sonen fatal. Doncs llavors no m'agrada. A tu t'agraden els Pixis de tota la vida? No. A mi m'agrada molt. A mi m'agrada molt. Doncs llavors no m'agrada. A tu t'agraden els Pixis de tota la vida? Bueno, a mi m'agraden les cançons típiques de where is my mind. Clar, la que fan servir les bandes sonores, no? Clar. Mira, els Pixis és un dels bruts de capçalera de tothom, bàsicament. Sí. Van fer una... Van fer dos o tres discurs absolutament bestials, a finals dels 80 i fins als 90. Sí, aquests que a tothom coneix. Exacte, els que a tothom coneix i ja no són els mateixos. Ah! Sí. Això és molt surrealista, eh, Marc? Bueno, escolta, ja és el que hi ha. Digue-li que es mengen unes olivetes, mentre tant. Doncs això que no són... Si vols que es mengi unes olivetes! Tu això és normal, Marc. Marc s'està tirant per terra. Has dit que s'acaben unes pràctiques, no? Sí. És una empresa focus. Sí. Jo també domineu el tema d'aquest cultural i tal, saps? I, bueno, estàvem allà pendents de saber que faria primera sauna, i ens va sorprendre una mica el cartell de veritat. Vale. Bueno, això d'explicar, sí, sorprèn, però ja vam manifestar un parell d'anys i ja està. Però és que jo et volia preguntar una altra cosa. Tu fas alguna cosa als dijous de les 8 del vespre? Perquè necessitem uns quants personatges? Dijous de les 8 del vespre. No, a les 9 tinc teatre. Ah, a les 9 tens teatre. No t'ho dic perquè sembla que tu estàs fent personatges que estaria guai que vinguessis. Escolta, tens aquí... També puc fer de xoant, però si vaig de xoant tinc 8 anys. Però és que llavors és il·legal. Però no perquè tinc 8 anys i ara vull estar sopant i no cora, no? Que truqui? Mira... A veure, sisplau, aquesta família ha de ser en aquesta ràdio en algun moment o altre. Et demano, i quan tinguis 28 has de passar per aquí, sisplau. Escolta, m'amic meu. Tot això jo he trucat perquè em donaran un pernil. El pernil no te'l donaré. Ja t'ho dic ara. Mira, el Marc que jo sàpiga no té formació de notar-hi. Per tant, la cosa era una mentida. Tu vols un pernil? Et podem comprar amb el pressupost de la ràdio? Ara, no, ara en seriu. Un pernil a l'Area de Guisona, d'aquest de l'Onxites, que està molt bé. Està francament bé. Et fas unes lonxes amb uns tranxetes i et dius que tindrà un pernil. Et deixarem al bar de Canxi i tu mateixa passes i l'agafes. Vale? Vale. I si tens ganes de fer huerga, truca a la xarxa que vulguis. Vale. M'has deixat una mica desconsertat. No passa a tots. Després ho enamoreu de mi. No donis les coses tan percentades. Moltíssimes ganes per trucar. Tu passes molt bé. Bé, escolta, 10 minuts de 60 que han sigut divertits. Ara hi ha la resta dels uents que poden pagar la ràdio. M'agrada molt el teu programa. Això és superfanteva. Ja, i em pots dir alguna cosa que sigui veritat? Sí. Que ets molt guapo. He dit alguna cosa que sigui veritat de veritat. Veritat de veritat. Que m'agrada molt el Jordi Humènec. Això sí que m'ho crec. És que és un cas a nou el Jordi Humènec. Però me l'he visiticament. Tens raó, t'ho emperso. No ho sé. Li dic que et digui que et digui que emperso. No et digui que et digui que et digui que et digui que et digui. I el Jordi, que et digui que et digui que et digui que et digui. Ara no vol. Ara, com que ara no ho cobres. No, diu que no vol. Va. No ho sé. Jordi. Et reclama una noia super simpàtica, el seu pare, que té gana. Endavant, Jordi, sisplau. Això és per aquí? Això és les orelles. Ai, ara estic molt nerviosa, que parlarem amb el Jordi de veritat. Estàs en ella, amic, estàs connectada. Marta, mira, sopar. Però aquest no és el teu. Que sí que és el Jordi de veritat. Marta, ha hagut de venir aquí a la ràdio per dir-te que vagi a sopar, que no fas cas a casa. Això és plau. Papa, he dit que et mengis dones olives. Ja, ja, ja. Ja t'has menjat les olives, papa. Papa, no? Sí. Té una filla de soportable. Da, da, da, da. Això sembla una mica... sembla que siguis jo fent-te de ventriloco. Sembla una mica... Efecto monchito. Jo no m'ho crec, hi tenia una veu molt dolça. Efecto roquefèlex. Espera't a marar molt la ràdio, eh. No havia estat mai aquí. Hi tenia un moncheringuito muntat. Aquesta planta és vostra. Jordi, no s'està creient que ets tu, tio. Digues, digues el com la té a veure d'actor professional. No ho aconseguirem. No ho aconseguirem i, mentre estan, l'audiència està fent així, està baixant, l'audiència que havíem col·locat aquí dalt, està disparada cap a baix. T'ho has buscat? No, no, ja ho sé. T'estàs posant en un jardí que... És que no n'aprenc, no? T'admiro, t'admiro. He vingut a casa per dir-te que t'admiro. Em pots dir, Lloda? Gràcies per donar-me l'oportunitat d'estar en el teu programa. Sempre vols que com ho diguin. Gràcies per acompanyar-me el teu programa. De res, home, de res. Gràcies a tu per venir. Adéu, home. He vingut perquè m'has acompanyat. Això, qui és aquest home? El teu pare. Papa. Què? Perquè no, però si te l'has espullat. No puc anar a la ràdio. Bé, he vingut a la com a sortir. Papa, no te la pelis, que es coneixem. No. Va, penja el telèfon, ja. Penja el telèfon que... Vaig variant l'accent. Ho heu fixat o no? Pots consistent, eh? Jo crec que m'he fet tono. Jo estic trucant desgràtics. Va, perdó, jo ja marxaria, eh? Ja marxaré. Escolta, amiga, moltíssimes gràcies per trucar, suposo. I no sé, és molt divertida. Què vols que et digui? Ja tornaràs a trucar quan vulguis. D'acord. I també anirem a l'autògraf del Jordi. Ah, no, no, no, que no puc fer promises amb tu. No, vull el per mi. Jo truca pel per mi. D'acord? Ara hi ha d'haver una pata negra. Bé, jo te'l deixo a Canji, vale? Vale. Gràcies. Adeu. Adeu. Ciao. I don't know why this thing is to show us. And I do and do, this thing is to show us. And I do and do, I can't contest with the facts that I've changed. This is it once, this morning gets across my desk each day, I got a call. Time was limited all the way, like you claimed, per la segments d'un new type. Això ens ha explicat molt la la waerrγα! Un programa molt poc accidentat. Amb la tecnologia a punt, de l'amic Seif Mibarri dient que no arribarà a fer la secció. Ai, no tenim ració de tele. D'una setmana ens podem posar el dia de totes aquelles sèries que ens han anat recomanant i que se'ns han quedat acumulades. Sí, sí. Escolteu, que us està parlant de l'última pel·li del... Còpola, no va dir, del Polanski, que s'estrena aquest divendres, que es diu La Venus de les Pieles, i que jo crec que és una pel·lícula molt disfrutable, molt divertida, però que sincerament tampoc potser és per tots els palades, perquè és una pel·lícula, doncs, com us deia, em sembla que jo ho havia arribat a dir, molt minimalista, que transcorre només en un sol escenari, concretament l'escenari d'un teatre on una aspirant actriu va a fer una prova arribar tard, però el director encara l'accepta, per una versió de La Venus de les Pieles, la famosa obra del segle XIX. A partir d'aquí es produeix una mena de joc de confusions, d'intercanvi de personalitats i de confusió entre realitat i ficció, que acaba, com us podeu imaginar, com el Rosario de la Aurora. Es tracta de Polanski, per tant, les coses molt normals no seran. És una pel·lícula molt cuidada a tots els nivells, ja us dic que és molt minimalista, però està molt ben lograt a tot el tema de la cenografia, la il·luminació, fins i tot la música és molt xula, i està interpretada per dos pedazos d'actors, que són Matias Malric i Manuel Senyor, que es posen en l'apell d'aquest autor teatral i la seva aspirant actriu, i, bueno, a partir d'aquí el Polanski construeix aquesta pel·lícula bastant malaltissa, bastant perversa, diríem, fins i tot, però tremendament divertida, una pel·lícula que, primer, potser es fa una miqueta espesa, però que a poc a poc es va agafant en branxida i acaba, per tot el alto, com una autèntica locura de l'escalidad en el Polanski. És una pel·lícula pels fans del director, si és que n'hi ha algun que ens estigui escoltant, que em recorda bastant les seves pel·lícules d'abans, com el Kimmerick & Kilino, per exemple. Una pel·lícula molt més a la línia del Kimmerick & Kilino, que ha de les seves darreres produccions, tipo dios salvaje o tipo pianista. Potser amb un dios salvaje té a veure que té una forta component teatral, però la veritat és que es desmadre bastant més que l'altre, i, doncs, això deixa una mica el tocadet, que és com mola en les pel·lícules, no?, quan et deixen una mica tocat, es diu la venus de les piles, i s'estrana, doncs, demà mateix. I say I've seen it all before, and the light dance me. I say I've seen it all before, and they all tell me, hey, mister don't you want to be right here, hey, mister don't you want to be right here, I feel I'm not without your love, I feel caring, I feel I'm not without your love, in your eyes don't scare me, I feel the mood to love myself, and I know I'm trying, I feel the mood to love myself, I want to be loving, hey, mister don't you want to be right here, hey, mister don't you want to be right here, hey, mister don't you want to be right here, hey, mister don't you want to be right here, hey, mister don't you want to be right here, hey, mister don't you want to be right here, hey, mister don't you want to be right here, I'm feeling down, I say I've seen it all before, and the light damns me, I say I've seen it all before, and they all tell me, hey mister don't you want to be right here, hey, mister don't you want to be right here, hey, mister don't you want to be right here, hey, mister don't you want to be right here, To be right here, love, calm down. I'm feeling down. Love goes down. I'm feeling down. I'm feeling down. Bueno, seguim amb els grups que es passaran pel primer arassau, que van confirmar dimarts al cartell, i ara sentíem els màgicals clauts, que ha deputat endavant l'any passat, amb un álbum que contenia temes com aquest, Mister. Un álbum curiós, xulo, i bastant diferent a tot el que havíem sentit fins ara. Seguim, tornem a entrar en el tema de còmics, perquè tenim una altra de les novetats de panini interessants per aquest mes, que es tracta d'un volum que recopila la primera etapa dels primers números de la primera etapa del Carcenis de la capçalera de Punisher. És, doncs, això, uns primers números que documenten l'arribada del guionista escosès a la capçalera Marvelera, i que suposen un retrobament amb el Steve Dillon, que és aquest dibuixant amb qui van parir plegats predicador, la mitjiquíssima predicadora. A part d'això, Ennis, per a les llavandes, sense el Steve Dillon, ha destacat en coses com Hellblazer, ha destacat en coses com The Boys, com Ghost Rider, com Max Fúria d'aquí, ja us vam parlar fa poc, i com d'Authority. Doncs aquests dos, el que van fer, es van ajuntar, es van tornar a ajuntar després del predicador, i van, dintre de la línia de Marvel Knights, van reprendre les aventures del Punisher, del Frank Astell, des d'un punt una mica... una mica xungo, les darreres aventures abans de l'arribada d'ells que han estat una mica rares, estranyes, mal rebudes pels fans, i el que vam fer aquests dos va ser tornar a edificar les bases del personatge, tornar-lo a ficar en ambients una mica negres, una mica de màfies i tota aquesta història, i tornar-li a donar tota la força que es mereixia. A partir d'aquí, la tapa de Marvel Knights de Punisher es va fer molt mítica, molt ben valorada, tant per fans com per crítica, i més tard va donar peu a altres aventures, i hi ha la línia Max, una mica més adultes, més carregades de violència, de tacos i totes aquestes històries, però la veritat és que aquesta primera línia va bastant pujar en temes d'acció i en temes d'assassinats. Potser no són uns còmics extremadament violents, però sí que són bastant canyeros. Ja sabeu que el Garzenes, qui el conegueu, és un tio que li agrada fotre bastant de marro dintre els seus còmics i ser bastant transgressor. Estem parlant d'una tapa que es va donar a principis dels anys 2000, concretament a partir de l'abril de l'any 2000, i que està carregada d'acció, però també d'humor negre, d'aquell humor negre que també li agrada posar en pràctica el Garzenes, i que completa un Punisher, al qual se li intueixen bastantes arrestes i bastants claroscurs. El Marc m'està assenyalant quan... No, bueno, anem bé de temps, no? Jo crec que anem bé de temps. Sí, Marc, gràcies. Bueno, anem... No, no, és veritat, gràcies, Marc. El Marc m'està pica en la cresta perquè tenim encara la sèrie del Pau Pendent. Al final, mira, se'ns tirarà el temps al damunt. Bé, res, dir només això, que si voleu llegir una bona etapa del Punisher, és més, una de les millors etapes del Punisher dels darrers anys, i, doncs, en portar-vos a casa uns còmics molt, molt ben fets, molt ben escrets i ben dibuixats, i especialment molt divertits, doncs doneu-li una oportunitat a aquest volum de col·lecció i a l'extra superhéroe és que treu ara mateix Panini i que seguirà, espero, durant molt de temps. I aquesta hora de la tarda saludem el Pau Rodent, que està, doncs, a Nova York, Pau, què tal? Hola, què tal? Com estàs? Sembla que estiguéssiu aquí la setmana passada, i... Doncs quasi que sí, no? Sí, és veritat, estàs aquí la setmana passada i ara el Pau s'ha anat tornant a la Gran Mençana, doncs, per seguir fent directe la seva secció del Jusgat de Pau, on ens explica les manifestacions culturals més granades que es poden produir a la ciutat i que esperem que algun dia arribin aquí, perquè senyor, quin és el sentit de tot això, no? Però, bueno, escolta... Estan arribant, més o menys? Sí, bueno, algunes coses sí, home, clar, concerts, doncs, bueno, ens hem d'esperar més, però, per exemple, les pel·lícules van arribant. Escolta, què tal, el viatge bé? Bé, bé, bé, bé. Vas ligar amb una rica heredera d'un imperi de l'Europa de l'est? No, no, no, tenia un tio d'aquells que s'adormen abans que sorti l'avió, un d'aquells bordacos que ocupen tot la ciutat, el tenia just al costat i... Una mica al costat i una mica a sobre, no? Exacte, exacte, no ho vaig dir gaire, no. Un d'aquests senyors que diu... Ja s'ha acabat el viatge, home, és clar, com que s'ha passat dormint fredores seguides, que això no va a fer ni en su casa. Però, bueno, no tinc entès que els usos polars hivernen, i llavors, clar... Bueno, i com segueix tot allà? Està tot en ordre? Tot en ordre, moltíssim fred. Està tot anava. El problema és que va anava com fa dues setmanes, però com fa tan fred, la neu segueix allà, o sigui, no se fos. No ha tornat a anava, però ja la neu va bé. Aquí s'està fresquito. Exacte, jo m'he quedat aquí. Està aquí, no vinga un senyor amb una pala, jo no m'ho he d'aquí. Molt bé, i llavors què passa? Has quedat allà tancat en la teva cova, o has pogut sortir a catar la vida culturant de la ciutat? Bueno, ho he fet, vaig anar al cine l'altre dia, un parell de pelis que no sé si s'han estrenat, em sembla que no s'han estrenat Espanya encara. Home, podies haver fet una mica de recerca, eh? No, segur, segur que no s'han estrenat. Ah, vale, vale, vale. Què vas veure, seguides les vas veure? Les vaig veure seguides, sí, sí. Era un dilluns d'aquests tontos, clar, com he arribat aquí, no tinc gaire feta encara. Sí, un segon dilluns. El dilluns a les 5 de la tarda, amb els jubilats i altres persones al món. Correcte, perquè a Nova York també hi ha els jubilats d'aquests, que van al cine, en sabatilles... Ui, sí, sí, sí, sí. I van a veure les obres escriudes als obres, tot això, no? Exacte, sí, sí, sí. És un imbresal. Exacte. I què vas veure al cine? Doncs mira, primer ets veure Filomena, que és la nova pel·li de l'Estefan Friars, i després vaig veure Nebraska, amb la nova pel·li, del tio Gat, que va fer entre copes, que sempre hem oblidat el seu nom. Alexander Payne. Que tu hagi de dir jo... Alexander Payne. Tu no veus pel·lícules que no estiguin nominades als Oscars o algú així? Pregunto, eh? No, ara mateix no. M'has ocupat per veure coses que no estiguin nominades. Exacte. I què tal, l'experiència? Jo he de dir que aquest matí he vist Nebraska també. Nebraska, sí, sí. No estic segur de si m'agrada aquesta pel·li. Va, comencem per Nebraska. Potser és perquè no vaig veure després el Filomena. Sí. I Filomena em va agradar moltíssima, les explicaré. Ahà. Però Nebraska em va semblar una pel·li una mica tostón. I a mi, normalment, les pel·lis tostón no m'importen si són bones, i aquesta és bona. El que passa és que no li vaig veure el que. No sé què em digues, tu, de Nebraska. Oh, bueno, jo no ho faig la secció, eh? Perdona, aquí se't paga perquè la facis tu, la secció. Ah, no, bueno, però això és la... La meva opinió és aquesta, que no... Ah, vale, vale. O sigui que sí, si em va agradar, em sembla una bona pel·li, que penses que també, no sé, una mica facilona, també. Ahà. I no... no sé, no sé, que li falta algo. Estàs esperant que tingui la meva opinió, eh? Sí, sí, sí, sí. Doncs saps què? He decidit que no te la diré. No? No, no te la diré, perquè no et vull treure el protagonisme. No, però sí que... Vull de tot, m'ha encantat. No, no m'ha encantat, m'ha encantat. M'ha semblat una gran pel·lícula, molt sòbria, molt subtil, però que penso que no és perfecte. Estic una mica amb tu. Tostón, bueno, no se m'ha fet tostón, però m'ha semblat una pel·lícula, doncs, que tenia massa clares les coses. De vegades hi ha aquestes pel·lícules que sembla que no flueixi, perquè l'Alexander Pein diu que ja sé perfectament què faré, però no hi ha cap cosa. Llavors no hi ha sorpresa, veus la pel·lícula i no hi ha sorpresa. I a part, alguns personatges m'han semblat una mica plans, alguns personatges secundaris... Tot el missatge de la tele, és un tema que ja l'he vist moltes vegades i l'he vist millor tractat, també no em va cridar l'atenció. Sí, sí, exacte, exacte. Tot i així, a mi em sembla una gran pel·lícula, a mi em sembla una pel·lícula molt... molt feta amb unes interpretacions que estupendes especialment la del prot del Bruce Dern, que fa un paper l'on i després hi ha el MacRobert i una senyora gran. Doncs escolta, bé, bé, no, no. Això és el reparto, eh? Bruce Dern, MacRobert. I el Stacy Kitch, aquest tio que té la mateixa cara des dels anys 80. Sí, exacte, o des dels anys 70 fins i tot, quan va fer aquella pel·li amb el John Houston. Doncs recomanació a mitges, Nebraska, probablement... Bueno, hi havia recomanació en tant que és una pel·li d'Oscar i és una pel·li que potser és possible que guanyi un millor guió, per exemple, o el Bruce Dern sembla que està nominat, o sigui, és una pel·lícula de la pena. Sí, sí, i ojo, quan l'estrenin, com a mínim aquí, serà de les millors propostes que puguem veure a la cartellera, tampoc ara passarem a l'altra costat. És simplement una qüestió, ja em perdonaran els uents, perquè no sé si els interessa gaire, però la pel·lícula m'esperava una obra mestre i reproxable, i no ho és, però és una gran pel·lícula. Sí, no ho heu anat a dir. I què tal Filomena, va? Filomena molt bé, jo no tenia ni idea de qui era aquesta pel·li, no sabia ni de qui anava, ni tan sols tira comèdia o drama o el que era, i em va sorprendre molt positivament. És una pel·li, diguem, convencional en les formes i en la història una mica, però... no sé per què, molt bona. És una pel·li molt, molt bona. Avui ja estàs en una secció niquelada, eh? Una mica. És molt bona, no sé per què. És un tostot, no sé per què. Vale. Bueno, doncs intentem... No sé per què, eh? Clar, és una d'aquestes sensacions que només tens quan veus la pel·li i tu mateix, no és... Vale, o sigui... No sé. Una pel·li superdirecta, molt concisa, molt... molt humana, però molt honesta també, sense que me n'agafi la grana, i després... Si tracta un tema molt dramàtic, ho trasi, però... té un punt comic... molt, molt... molt entrenyable. És molt amable a la pel·lícula, però... et veig una mica... una mica porat, eh? Fem una cosa. Per què no comences per la part tècnica de la pel·lícula? Qui dirigeix això? Per què em sembla que amb la tonteria no ho hem dit? Sí, el director és el de Stephen Frears. Correcte. És el director de... de la reina. No sé si era la seva última pel·lícula de la reina. Sí, jo diria que és la seva última pel·lícula que vam veure per aquí, la de la reina, que a mi em sembla una pel·lícula excel·lent, per cert. Sí, i bueno, en el seu moment va fer les amistades perilloses, jo crec que és la seva millor pel·lícula, eh? Sí, tant. Bueno, hem pogut mirar-nos a la banderia, eh? Que cuida din, aquesta pel·lícula, cuida din, eh? Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. És un tio, sí, que fa coses molt diferents, sempre, em sembla. I, rei, està protagonitzat per Judy Denge i Steve Cogan, i l'Steve Cogan també fa el guió. Ostres, això és més que interessant, eh? Sí, quan escriu el Cogan. I el Steve Cogan és un gran còmic britànic. Sí, sí, sí. No sé si la pel·lícula és obertament còmica, però, bueno, que és un gran, el Steve Cogan. Digues, digues, perdona. Jo crec que la pel·lícula és un drama que passa que té punts còmics molt, molt encertats. I la fa molt... És molt, molt agradable, a veure. Tot i que és un tema dur i és un tema espionós, però és una pel·lícula molt diferent. Es basa en una història real, no? La història d'aquesta senyora, aquesta tal filomena, que no sabem bé què li va passar. No sé si vull que ens ho expliquis per no desballar molts detalls de la trama, però, bueno, em sembla que aquesta persona va existir, no? No sé si a la pel·lícula ha passat algun tràngul, o ha passat alguna història. Bueno, sense dir gaire de la història, és la relació entre aquesta dona, que és una dona gran, que, bueno, li va passar alguna cosa quan era jove i, aleshores, coneixer un periodista i aquests dos tenen una petita aventura, diran, no? I, bueno, gran pel·lícula és la relació entre els dos. I les actuacions són esclànides, són meravelloses, l'ajudí ens fa un paper puníssim. I, sí, l'estic cogant, també, posant el punt còmic aquest, que és molt necessari, realment, del tipus de pel·lícula que és. És una història molt tràgica, molt dramàtica, però la relació entre els dos posa aquest contrapunt còmic que està superbé, sí, sí. Bueno, molt bé, molt bé. Doncs has d'escrit bé, suposo, la pel·lícula, has parlat de dues interpretacions, i, especialment, no has dit l'expressió, Judi Dench, la gran dama del cine britànico, cosa que et felicito. No, no, està molt bé, està molt bé. És tan difícil que... Ja l'he cagat, ja l'he cagat. Era tan difícil com parlar del Modóvar i el director Manchego. Director Manchego, exacte. Doncs, bé, recomanada aquesta filomena, el teu juzgat de pau és positiu, mentre que el juzgat de pau de... Digue-ho tu, va, que queda més maco. El juzgat de pau de filomena és...? Positiu. No, no, digue-ho amb... Digue-ho amb êmfasi, amb êmfasi. Vinga, el juzgat de pau de filomena és...? Positiu. Què vols dir, êmfasi? Bueno, no sé, êmfasi, no sé, sí com de Nova York, sí com de... I el juzgat de pau de Nebraska... És... Xèpi, xèpi, no? Bueno, positiu, positiu. Si em descull entre positiu i negatiu... No pots dir xèpi, xèpi? Pots dir xèpi, xèpi amb êmfasi, sisplau? Xèpi, xèpi. Molt bé, doncs... Això de êmfasi no ho entenc, a veure. Ja en parlarem de cara a futures entregues de la teva secció. T'he de dir que aquesta setmana ho has fet bé, ho has fet prou bé. Ara consultarem la nostra paleta de jutges, tenen uns cartellets amb números, doncs en xacaran el número, i et farem... et comuniquarem la mitjana. Si no és superior a 6,5, ja en parlarem de cara a setmana que ve. A veure si tornes. Ja m'ho direm. Moltíssimes gràcies per la teva secció, i moltes gràcies per la teva feina. Ens trobem la setmana que ve. Abriga, t'hi menja. Molt bé, i tant. Gràcies, una abraçada. Adéu, una abraçada. Adéu. Acabo de donar-me que soc una d'aquelles persones que volen tenir la última paraula quan s'acomiaden. Adéu, vinga, adéu, adéu, adéu, adéu. Parlant d'acomiada amb el programa, queden dos minutets, un programa una miqueta accidentat, en el qual ha trucat gent totalment anònima de casa seva de manera espontània que no coneixíem de res, demanant-nos per nils, això ha passat, i ja està, hem aconseguit... Ho hem parlat de tot. Menos de la gran estaf americana, perquè és molt divertida. A part d'això, hem acabat tot el que teníem previst sense comptar al barri. Moltíssimes gràcies per ser amb nosaltres, ja ho sabeu, com cada setmana. La setmana que ve... serem a la mitjana, les 8 del vespre, ràdio d'Esvern. Intentarem fer una miqueta millor. No es pot prometre massa res. Us prometo que convidem aquest programa una miqueta de bona música, com la que ens portaven als anys 70 TV, darrere dels grups que posem avui, que passen pel primer abraç d'un any. Aquest tema mítiquíssim que es diu. Bé, amb ells ens acomiadem fins la setmana que ve. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies. Avui el podríem donar-li un subtítol que seria algo així com amb la intimitat. Rosa. Sí, sona molt bé. M'agrada, m'agrada. Amb permís del Jose. Avui estem la Rosa i jo. Ja ho sé, escolti. Estem solets. Vull dir motius extra... Com es diria, un to a tu? Exacte, un tetetet. Però bé, és el que diem. A vegades, quan hi ha molta gent, també ens despistem tots. Aquí ens va bé tot. Si estem els cinc, tots cinc, la mar de bé. Si anem sense final, quedem dos, doncs dos. També, el que no fem mai és quedar-nos un solamente. Perquè la setmana passada va passar una qüestió també personal i determinada. I bé, doncs bé, vam poder salvar la situació com vam poder, però el que diem, que intentem sempre compartir aquests bons dependiments culturals, sempre parellats. Ara amb més ganes, encara. I tant que sí, tant que sí. Molt bé, doncs avui, com sempre, tenim un programa ple. Encara que siguem dos aquí, és que ens faltarà segon altra hora per acabar el programa, com sempre. I comencem parlant de música. La Rosa ens parlarà de la Sinfonia Alpina, de Richard Strauss, i una cosa peculiar de música japonesa o xinesa? Japonesa, japonesa. És a dir, que sempre és peculiar. Nipones, sí. També es parlarà d'un cicle de conferències sobre economia. I també passarem a parlar de la literatura, en aquest cas, amb dos llibres, un que és l'increïble història de Barnaby Croquet, i un conte de por de Stephen King, que es diu en la hierba alta, que realment m'ho explicaré i ja s'acabarem. Quina por. I dedicaré la segona part ampliamente, abastament, amb cinema, i tindrem clàssics i cinema actual. Ens haurem a Corea i parlarem de El Arco, i també en el seu lloc. És un llibre. Molt bé. Un llibre de Quim Kiduk, que són dos pel·lícules meravelloses i recomanables. Dos novetats, 12 anys d'esclavitud de l'Estif McQueen i Blugesmine del Baudi Allen. Seguirem també amb altres pel·lícules una mica més antigues, però també d'actualitat, perquè el cinema mai passà de moda i acabarem amb una comparativa de les semistades perigroses i Balmón, que, en aquest cas, he pogut veure i que s'ha pogut... versionar, en aquest cas, les dues versions, i del mateix any, això ho explicarem després. Molt bé. Doncs mira, amb aquesta musiqueta de fons, con un miqueta ens ambienta, parlem d'aquesta sinfonia alpina rosa. Vinga, molt bé. La sinfonia alpina, que és la sinfonia de Richard Strauss, que abans deia, avui és de Johan Strauss, de Richard Strauss, bueno, clar, és la família Strauss, eren tantes famílies, per als fills, feien falsos, fien bretot. Eren prolífics, no? Que es diu? Era una família molt, molt, molt prolífica, molt professional, a més a més. A veure, és un concert que es va fer a l'auditori, a l'auditori de Barcelona, la setmana passada, el cap de setmana. Ellos recordo que els concerts es programen per setmanes, i llavors es fan els divendres d'aquell cap de setmana, el divendres es fan a dos quarts de nou, del vespre, els dissabte es fan a les set de la tarda, i els jumelles es fan a les onze del matí. O sigui que hi ha oraris diferents per poder triar, eh? I són concerts que val molt la pena. En concret, clar, forma part del que ells diuen els concerts espectaculars, no? Un cicle, un abonament de concerts espectaculars, perquè, bueno, són concerts que d'entrada enganxen més el públic, saps que no cal entendre massa, tampoc de música, per poder gaudir d'aquesta música clàssica, no? Llavors, aquest concert de la setmana passada, amb què jo em vaig anar a dissabte, dia 25, eren dos, són dos peces les que es tocaven, eh? La d'Estraus també, clar, perquè és la més llarga i és la més emblemàtica, la més coneguda, la que tira, la locomotora del concert. Però en primer lloc es va tocar una peça d'un autor japonès, que es diu Toru Takemitsu. Mira. Sí, sí, sí, és un autor contemporani, eh? Va morir res l'any 1996, és molt contemporani. Sí, sí, de segle XXV. És una peça que es diu November Steps, és una peça que és un fruit d'una encarra que va tenir el Takemitsu, aquest compositor, la barra que té encarra de la filarmònica de Nova York, per commemorar el 125è aniversari de l'Orquestra, de l'Orquestra de Nova York. Llavors va ser la primera cop que era autor, però hi ha dos instruments tradicionals japonèsos en una obra sinfònica. Són dos instruments que això... Clar, que tota la peça i l'actuació en sí va ser molt exòtica, eh? Perquè ja dic que és una mica de sinfònia petitona, corteta. Japonesa, llavors amb dos solistes, que toca amb dos instruments japonèsos, eh?, tradicionals, japonèsos. Un és el saco... A veure si ho dic bé. Sacuachi, és una flauta, és una flauta així més grandota, un tot arrodona, com una... Com si fos... No una flauta travesera, sinó com diria jo, com un tuf, un tuf de fusta, una miqueta més gruixeta, més gruixuda de les que nosaltres tenim, vale, doncs així. Com si fos la flauta de la gaita, no? Més en pla. Més en pla, encara. Més gruixuda, sí, més gruixudeta, sí, un dia més gran. I l'altre instrument, això tocava un solista, un senyor, us dic que és un home, si voleu, que és una mica divertit, el senyor, home, el solista es diu Kifu Mishu-hashi. Mishu-hashi, ara. A veure, això no ha de ser un home, però és que és impossible...