Ah, s'ha enjuïsturant de ver com dur. A les 8 i 5 minuts del vespre, amb aquesta energia que no ens caracteritza, però amb aquest glamour que derratgem per tots els nostres poros. Comencem una setmana més al condensador de Fluxo de Radio Desvern. Carlos Jacomelli, bona tarda. Bona tarda, Xavier Rotan. Què tal, bé? Bé, està pensant que aquesta cançó podria ser la banda senhora d'entrada de cada Fluxo d'ara endavant. A què mola? Molt en aquest cas. És com topet glamour. Sí. Bé, tenim amb nosaltres avui una convidada molt especial, l'Aia Badiou, bona tarda. Bona tarda. L'Aia ens acompanya en qualitat d'experta en usos i costums de la Carniseria Cosher. Que una cosa que era una mica de setmana, que tampoc és que sigui... Bueno, però s'ha d'explicar perquè està aquí, no? Valora, sí, sí, perdona. Doncs alguna innovació en el terreny de la Carniseria Cosher? Últimament, així, per sobre? No, no pots dir que no, si no n'hi ha cap, no. Jo diria que no. No, segueix tot igual. Els porcs i les badelles, tot igual. Bueno, molt bé. Doncs amb l'Aia i tots vosaltres que esteu aquí al xat amb el Marc. Sempre li agraïm al final, però mai el saludem al principi. Hola, Marc. Perquè sempre saludes tu i sempre t'oblides. És veritat, és veritat. Doncs ens atem aquesta hora, que estarà plena d'emoció, il·lusions i màgia. I alguna cosa, també. Intentarem colar una mica de cine i de música. Algún còmic, alguna lluna? No sé, a veure què ens inspirem. Dit això, sembla que tenim un personatge de la setmana. Tira la capçalera del personatge de la setmana. Bueno... Jo me'n huele per on hi van els tiros. Sí, per el tema, el títol de la cançó i tal. I, bueno, perquè està aquí en el guió, bàsicament. Però digues-t'ho, digues-t'ho. Em sembla que ha sigut idea, potser, més teva que no pas meva. Bueno, no, de fet, ens va trucar el personatge de la setmana. Aquesta setmana, avui, sortiu. És la meva, és la meva. Portàveu unes quantes setmanes trucant-nos, demanant-nos-hi el personatge i la diem. És que, a veure, no ve a quinto. Portàveu uns anys, de fet. Portàveu molts anys trucant. I no li agafàvem el telèfon, directament. Però ara, mira, ens va trucar i van dir, oi, oi, sí. Oi, sí, Dumbo. Queres ser el protagonista de la setmana? Dumbo. I em va dir que sí. Bueno, Dumbo, nostre protagonista de la setmana. Per què? Per què? Doncs perquè és una pèrida d' Disney molt bonica, que ens agrada tots molt. Sí, a mi m'agrada molt. És una de les pel·lícules del primer Disney. Però hi ha algun motiu, així, sobreptitio? És que fa uns dies que no hi hagi sort a aprensa, d'alguna cosa amb el fans. Bueno, no ens enganyem. Vam dir, el fluxo no es pot quedar callat amb tota aquesta moguda de la Casa Reial. De la Casa Reial... De la casa? De la Casa Reial. Sí, de la Casa Reial. Doncs aquest show que està muntant cada setmana, que ens en munta una, cosa que també els agraïm, jo m'estic rient molt. Ah, sí, sí. És... bueno, hi ha algunes teories que diuen que és tot una gran obra d'art, que estan fent com una mena de art modern, Perquè fixa que el príncep és l'únic foco de la família que encara no ha rebut merda. Espera, espera. No, però això és per ensalçar-lo, saps? En plan, ara vien a ser el rei. Exactament, exactament. Bueno, en qualsevol cas, don Juan Carlos I el Campetxano, ha tingut aquesta cosa que ha tingut amb un elefant. I l'hem dit, fem personatges de la setmana al rei, i vam dir, bueno, sí, però aquest home, el món de la cultura tampoc té molta relació. Com no sigui el món de la cultura de xupar la sang a la gent. Però, a part d'això, doncs, ben dit, trate. D'un bo que és una... Bastant i la brillant idea. És una pel·li molt bona i és personatge de la setmana. Doncs així queda. És un elefant de volar, volar, volar, volar, volar, volar. Bueno, viatjat, el Fede ja ens està enviant cosetes, que si us fiquem vosaltres també al Txata, www.radiodesbert.com, vosaltres mateixos, obri, nosaltres estem allà, perquè avui a l'ordinador nosaltres fem tot unes sabatilles de la fan. Però és el que és. Estàs un regal de fer nosaltres? Vale, espero que Fede siguis tu qui porta aquestes sabatilles i que portis, bueno, ja veig que portes pantalons. Bueno, doncs, prosseguim després d'aquest incisionístic de los elefantes y los reyes. Que humor. Sí, que humor. Vio un elefante, sí, vio un rei volar, que és aquest, no? Bueno, volar, no, vio caer. Exacte. Bueno, doncs, comencem una mica la cultura ja, perquè ja portem uns minuts, estirem del fil. I parlem de llibres, perquè avui tenim un personatge, diguem, bibliogràfic, bastant especial, que ha tornat, però no ha tornat. Vull dir que està a punt de tornar a treure un llibre en material nou aviat, però aquest senyor, el que ha fet ara és recopilar algunes de les històries precedents. Estem parlant d'Irving Wells. Com ho volem? Ensona, tu saps qui és l'Irving Wells? Com o no? És el, jo t'ho explico, l'Aya. És el, clar, com que no és Cocher, doncs no ho saps. És l'escriptor de Trenxpoting. Ara sí, no? És aquest senyor que escriu, és un senyor escosès, que va néixer auting per aquí a l'any, minuts, en 1958. Vull dir que ja està t'ha ajudat el senyor. Vull dir que va escriure Trenxpoting i a partir de llavors va escriure una sèrie de historietes sobre tota aquesta tropa que rodeja als barris d'Escòcia, que es dediquen, bàsicament, a com seria drogar-se, a veure birra i anar al futbol, bàsicament. I fer una altra cosa que comença per F. Sí, dia a futbol, exacte. Futbol, no? Ah, sí, sí. Ho has dit. I ell en formava part d'aquesta gent o no saps? Això no ho sé, jo no ho sé, però podria ser que sigui, perquè la veritat és que el senyor parla molt de coneixement o de causa, i a més utilitza molt la jerga, no? Aquella manera de parlar, que tenen aquesta gent, amb la qual cosa també s'ha de dir que m'imagino que amb la traducció és per molt, amb els llibres de les lingüelles. De fet tu ho apuntaves, no és com ho imagini jo, Esca. M'he recordat que ho t'ho veies tu. La meva única frase del guió en llibres ja me l'has tret. Ualla, és veritat, perdona, tio. Bueno, esto no ha ocorrido nunca. Segur que traduit està molt bé, les lingüelles? No, jo crec que per molt traduit. Ah, bueno, doncs et farem cas. Perquè com dic utilitza aquesta manera de parlar, de parlar aquesta, bueno, aquesta jerga, aquesta cosa del carrer, no?, i de les paraules malsonantes. De les bajos fondos. De les bajos fondos. I a partir d'aquí, doncs, construeix una sèrie d'històries, sobretot de partadors, d'alcohòlics, d'avorratxos, d'aquesta, que són bastant sordides, però també són bastant divertides. Són macabres i xunges, tenen aquest humor salvatge, però, bueno, és el que tenen, perquè és una altra tradicional que mai està excentó d'humor, que mou al món, no? No, i que els personatges n'estan cauen malament. Per molt que siguin els millors hijos de puta, són majos, tu. Al final, el mateix és una mica i tal. Bueno, i n'hi ha molts, de fet, de fills de puta en aquest llibre de relats, perquè... Bueno, de fet, en aquest hi ha tots, perquè... Sí, bàsicament tots són... Si no, recordem-ho, hem vuit relats. Em sembla que ho ets apuntat, però és una mica de memòria, de dimensions variables, alguns són... 5, 10 pàgines i escaig, i l'últim sembla que són unes 80 pàgines, i gairebé és una petita novel·la. I l'atabàtica és una mica tot semblat. La veritat és que, bueno, és un material, doncs com diem, que s'ha recopilat de publicacions antigues, van editar revistes antigues, excepte l'últim aquest de 80 pàgines, aquest últim, que es diu Mayà Míso i jo, si no recordo malament, Mayà Míso i jo, que aquest és inèdit. Tota la resta es podrien trobar revistes introbables, Sí, en relats estan a les revistes, però les revistes no les pots trobar. Gràcies a l'agenda anagrama, doncs ara els podem trobar recopilats en aquest llibre, que per ser encara no he dit el títol, es diu col recalentada. No hi ha cap relat que es diu col recalentada, no ho sé, el tio s'ho va il·luminar i va dir col recalentada. Bueno, per aquest rotllo de recuperar... Vijas lorias i tal. Sí, de recalentar, de referir... I sacar-se dinarita i després ja farem. Exactament. Llavors, bueno, partint d'aquestes places, les històries mouen en aquests ambients més o menys sordits, amb aquesta gent que són uns drogotes tots, recupera algun personatge antic, com, per exemple, el Beckby de Trainspotting. De fet, hi ha un que els cita tots, no? Que surten una llista, diuen, este, este, este, este... Sí, exacte, exacte, hi ha un moment, em sembla, que els cita tots. Protagonista només és el Beckby, però sí que... Es veu que tot això és un macroalienzo que s'ha creat ell, un món mental fictici que tampoc té tant de fictici, perquè a mi m'he de que tot és molt així. Llavors, bueno, que diguem que no podeu trobar una gran subtil·lesa en aquest llibre, però sí que és un llibre contundent i, allò que diuen els anglèsos, histèricament divertido. La veritat és que hi ha moments d'un salvagisme tan brutal, concretament la primera història. Em sembla que és la primera, aquella del tren que passa, passa un tren i... ocorre un accidente, no parlarem massa més de l'altre, doncs són això, historietes molt contundents i molt macabres. No obstant, jo em quedo de totes... Bueno, et parlo tu perquè tu l'has llegit, també. No sé si consideres a mi, però jo em quedo amb l'última. Jo tinc un dubte entre l'última, que no també és una mica del qualitatiu i certes intencions i tal, i el dels extraterrestres. Bueno, el dels extraterrestres ha dictat el tabac, doncs... és memorable, és molt memorable, i després aquesta última que comento jo, que és aquesta de meia més o jo, té una qualitat literària molt molt alabada, la veritat, és que sembla que el tio hagi dit, que hi ha algú diferent una miqueta. Això no vol dir cal que els altres rats no tinguin qualitat literària, perquè jo penso que només aquesta empenta i aquest arrofo que el tio demostra, i aquest domini del tempo i del ritme de la narració, doncs és molt ressenyable i molt notable. Tens que... De tota manera, això queda ja amb avanç de la tradució. També es gaudés més l'últim giro, perquè és més descriptiu, i per tant la tradució no és tan... no ha aguantat tant de paraules, abusant de, eh, joder puta, jodió, cabró, no sé quantos, i no peguen gaire. Bueno, abusant és que... Bueno, no, clar, imagino que com te l'ho deixes això, tampoc ho puc posar de cap altra manera. Sí, no, no, exacte, és que són els parells de la tradució, no? En fi, jo crec que la gent parla així, suposo, no, d'algú en parla així, en aquell estirres de dios, i, en fi, el pobre traductor que s'ha fet això, i t'has de traduir-ho tot així, no? És que sigui una mala tradució, no? És que no es podria fer millor, però clar... Exacte, però és el que hi ha. Si podeu pillar-vos col recalentada en anglès, que rèquid et cabecs, correcte, doncs feu-ho, i si no, si sou una mica ganduls com nosaltres, us ho podeu pillar en castellà, bueno, per obre gràcia de la gent d'anagramà. Molt bé. Molt bé. Moltes gràcies. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta. Fem la reta. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta i la venga. Fem la reta. Fem la reta.