I don't like us, you like the spark in my bonfire. People like us, we don't need that much, just some. One that starts, starts the spark in our bonfire. People like us, we don't need that much, just some. One that starts, starts the spark in our bonfire. People like us, we don't need that much, just some. One that starts, starts the spark in our bonfire. No, no, no, el 36. Ara escoltes ràdio d'Esvern, Centonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, I els turans de fuit conden. El just de la fusta parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara m'ho tis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Hi haurà una mica de notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests grups més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse en Madrid. Pots quedar clasificada per vida. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a una. S-M-U-T-J-S S-M-U-T-J-S De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smoth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. S-M-U-T-J-S 100% música relaxant. Cada dia de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smoth Jazz Club. Ja veieu el recepció oyeu del strepeatrop de la belts d' RC, que seu nom és Abe Mal正 i que создava les pumps i li grandeu la motor payment, amb la llum de 10.000 euros per caixa de molts minutes. De veritat s'ha fos el llum, però l'hem vist que feia plaç, i ara mateix, per 6 instants. Què? No? No s'ha fos el llum? Què fas? Però deixem en pau, deixem parlar. Ens està sentint tothom. Mira, fem una cosa, com que ja no sé si ens està prenent el pèl, el marc, i no sé si estem sortint en directe, en l'aire, si estem sortint en l'aire, truqueu-vos per telèfon, si algú ho sent aquesta crida, sisplau, que truqui per telèfon al 93-372-361, i simplement digui si us estem sentint, i ja està. Bueno, i després si ens vol explicar més coses, més coses. O sigui, després que es quedi a nosaltres, tota l'estona que vulgui. Però, com anem, sisplau, algun ànima caritativa que ens truqui i ens digui, esteu sortint en l'antena, i resem perquè no us senti tot això, el director de la ràdio, perquè llavors dirà, però este cachón diu què és? No, este cachón diu què és. Senyor director de la ràdio, també he conegut, com a Jordi Domènec, posa una puta llum, que funciona i collons. A veure, senyor Carlos Jacomelli, estàs aquí de convidar, no?, en funció del programa, sisplau. Bona tarda! Bueno, si ens esteu sentint, doncs us donem la benvinguda al Flutho, a les 8 i 3 minuts del vespre. Això, de dir, la hora cada dos per tres es fa per corroborar que estaven directes. És una cosa que sempre m'ha fet molt de risa. Sobretot, va bé, va bé, vas en directe i què? Com si no hi anessis. Exacte, jo què sé. Què va passar, no cogerim les llamades? Exacte, exacte. Mira, ja... Sí, és que nosaltres no tenim ni ordinador avui en altre cop, i anem una mica perduts, però ja us està dient això, doncs que tenim convidat al Carlos, el nostre analista, en Òscar, i sembla que teniu una trucada. Hola, bona tarda! Bona tarda, com estem? Molt bé, i vos? El seu nom, sisplau. Daniel Martínez. Ui, jo no la conec, aquesta. Has de conèixer a tot el poble? Pregunto, eh? Bueno, què ens vols dir, sisplau? Jo, doncs, mira, és que... jo soc un gran fan de Radio Desbem, a part de que faig una petita secció a la penya del Morro, també he parlat els cards i moltes coses, però ho sento bastant, els diumenges, i ell es diu, jo us perdó, es diu, i he sentit aquest secret de dit, va, i ha trucat el condensador de Fufo. Oh, que bien, que bien, que bien, molt bé. O sigui que ara se'n se'n sent, eh? Funcionem, funcionem, estem sortint a l'aire. Lo de la llum se sentit tot, tot, tot, tot. Ah, doncs mira, si fas un programa aquí que ho sàpigues, la pròxima vegada no sabràs si estàs en l'aire o no. Exacte. O sigui, cuida dintre. Una petita secció a la penya del Morro, o sigui que... Quin dia estàs a la penya del Morro, perdona? Jo els divendres, els divendres de 5.20 a 5.40 amb els gunis de Sant Just. Amb els gunis, hòstia, que guai. Com la pel·lícula, mira, ja que tracteu de pel·lícules i de tot aquest tema. Home, i nosaltres que som uns fans a cèrrimos de los gunis i del cine dels anys 80, una persona que ens ha caigut bé d'entrada. Que ens truca i ens sent, també, perquè senta que parlem. Això està molt bé, moltes gràcies. Potser és perquè abans he dit un programa de cine. No, no, no, no, mira, mira, és veritat. Moltíssimes gràcies per trucar-nos, per donar un senyal de vida. I, a partir de ara, d'aquestes... De què va la secció, perdona? No t'he preguntat. De moltes coses, però més o menys... Últimament va més encarada per joves, adolescents, però també fem entrevistes, parlem de cuina, fem una mica de tot. És un magazine, és un magazine, per dir-ho d'alguna manera. D'una sensació que feu el programa que nosaltres no fem. És a dir, fem un programa amb tanta cara i ulls, com nosaltres no fem. Amb contingut. Està molt bé, això. Ja està, tu, ja teniu dos seguidors més per nostre, ja ho sentirem. Sap greu, no coneixeu d'entrada, però és que no coneixem tota la programació d'esquena. Però, escolta, moltes gràcies per trucar, per això, per haver donat un senyal de vida. De res, home, a vosaltres per aquest programa. Vale, truca sempre que vulguis. Exacte, truca, truca. Fem una abraçada. Adéu. Vale, fem una cosa. Que guai, quina trucada bestula. Fem una cosa, Marc. Fem algun llenguatge en clau, algun codi o alguna cosa per saber quan estem a l'aire i quan no, perquè si ens puguis putejar bé, saps? Sí, si fas així... Quan no Marc li va ante la mano, nosaltres pararem. I quan fas així, vol dir que no estem punjats. I a partir d'aquí, tu ja decideixes si ens fas putades o no. Sembla bé? Bueno, Carlos, què deiem? De què va, això? De què va, què? Per la sent que ens està escoltant ara. Si no ho hem dit, crec. A l'inici, una mica accidentat. I quan? No, també. Sí, m'alegro que em fes dir aquesta pregunta. És un programa, com ja sabeu, de cultura, de recomanacions culturals, on entra cinema, on entra en còmics, on entra en series, on entra en llibres, on entra música, i on entra, bueno, una mica del que surta. Aquesta setmana, però, estem una mica centrats en el gran esdeveniment... No sé si m'atreveixo a dir-li cultural. El que n'han estat veniment... És un espectacle del món de l'espectacle. Mediàtic. Del mes, que és la cerimònia d'entrega dels Oscars. Per això hem portat aquí el nostre senyor producte executiu, que és expert en moltes matèries, i una d'aquestes matèries... Totes inventades? Sí, sí, sí, per d'escomptat, per d'escomptat. Ens va dir, soc expert oscareològic. I vaig dir, bé, doncs perfecte, vine cap al programa. I parlarem una miqueta de com vas presentar la gala dels Oscars, quins són els nominats, i quines són les nostres repostes i tot això. Guai, moltes ganes. De res, i... No, ganes, eh, no? Ah, vale, vale, perdona. I què anava a dir? Així que ja sabeu si vosaltres també teniu els vostres candidats, les vostres coses, i de llavors ens podeu trucar. Podríem fer una porra? Sí. Una porra així en directe. Tots els que ens truquin... Una cosa. Vale, alguna pel·li o alguna cosa. El que encerti més categories de les principals. Ah, de les quatre principals. Vinga, millor pel·lícula, millor director, millor actor i millor actriu, i millor guió. No, i guió, no, que n'hi ha dos, i ja és una mica polló. Pel·lícula, director, actor i actriu, truqueu-nos, expresseu les vostres preferències, i si sou els que encerteu més categories de totes, no sé si m'estigues explicant bé. Doncs això cuenyeu que hi ha alguna pel·li o alguna cosa. Dispongo de barcos. Oh, dispones de barcos, i regalar-les un dels teus llates aquí ens senti? No m'hi has entendit. No, no t'he entendit. La pel·lícula Dispongo de Barcos, una de les pel·lícules més interessants. Jo crec que sí. Interessants. Deixem-ho en interessants. De l'interessants sinespanol. Què fa el tècnic? Està fent com un... Sí, sí, sí. Fiar-los, estos chicos. Tu l'has vist, Dispongo de Barcos? Sí, claro. Amb Antonio de la Torre. Tot el que faci amb Antonio de la Torre s'ha de veure teòricament, no? Sí, sí, sí. Protagonitzada per Antonio de la Torre. Doncs escolta, si us volem portar una fabulosa còpia de Dispongo de Barcos, truqueu-nos. Ens dieu els vostres candidats, i clar, és que si només us truco una persona, ja tindrà el premi assegurat. Sí, tu anava a dir, però... T'ha deixat... Ja se'n volava, eh? Sí, també una altra opció seria que no ens truques cap persona. Millor, així em quedo jo la pel·li. Sí? Això és així. Vale. Bueno, doncs, qui truqui i proposi la seva porra dels Òscars, i encerti la màjora quantitat de categories d'entre aquestes quatre principals, d'aquí quatre, per no complicar-ho molt, doncs em portarà aquesta pel·lícula. Podríem dir els candidats ja, els nominats, no?, per començar. Per començar. És que la gent ja s'ho va així pensant, vinga, tu mateix. A veure, millor pel·lícula. Deixem dir jo el titul i ja us estudis la cosa. Oh, que grande. Mejor pel·lícula. Doce años de esclavitud, Capitán Phillips, Gravity, Filomena, la gran estafa americana, Ger, Nebraska, el Lobo de Wall Street, apunteu el Lobo de Wall Street, perdó, i Dallas Buyer's Club. Mejor director. Alfonso Cuarón, per Gravity. Steve McQueen, per Doce años de esclavitud. Alexander Payne, per Nebraska. David Orrassel, la O, es de Overrated. Por la gran estafa americana, mejor actor. Al de Doce. Queda autèntica. Al de Doce años de esclavitud. Matthew McConaughey, per Dallas Buyer's Club. Christian Bates, per la gran estafa americana. Bruce Dan, per Nebraska. Leonardo DiCaprio, Leonardo DiCaprio, Leonardo DiCaprio, per el Lobo de Wall Street. Mejor actriz. Kate Blanchett, per Blue Jasmine, Imeras Comparsas, com ara Sandra Bullock, per Gravity, Judith Dent, per Filomena, Imi Adams, per la gran estafa americana, Thai Яseg, per la gran estafa americana, Exactament. Doncs, bueno, tirem via... Sí. No, digues-hi en polèstia. Volia dir una cosa, fem un petit... Lo sentimos mucho por Harold Reimies i... Ah, és veritat, és veritat. Cada setmana penso... No m'agrada fer necrologiques, però penso... Aquesta s'ha de dir, se'n va passar el Filipe Sir Mughorn. Se'n va passar... I ara no vull que se'n passi, Harold Reimies. A més, ningú està dient que és un puto crac i és un puto crac i ja està. És el que és. Un record cap a Harold Reimies i la va marcar. Estic dintre? Sí. És un cac, és un cac. Estava cantant, ara, espero que no... No, jo crec que... Són la que hem entrat des que he dit que estem dintre. Abans d'entrar en cine i abans d'entrar en totes aquestes històries, també, per cert, tenim el barri. No he fet el... Podia haver adelantat una mica. Tenim el barri, després, per les seves sèries i les seves històries fent la seva secció de gent del barri. Deixem-ho que us parli de còmics una mica, perquè la setmana passada us vam parlar d'una de les novetats de la cúpula i pensàvem parlar-vos de dues novetats, però se'ns va tirar el temps a sobre i no ho vam poder. De manera que deixo-me ni que sigui molt rapidet, fer, esment, aquesta altra novetat de la cúpula, que jo penso que és molt interessant, tot i que és també bastant delicada, perquè és una opció autoral molt... Complicada. Diguem que és més que un còmic, més que una història de ficció, més que un TV propiament dit, és que era bé un reportatge dibuixat, un reportatge fet en format còmic. És la història de... gairebé autobiogràfica del senyor Davodó, que és l'autor d'aquest còmic, anant-se'n a una zona rural de França a documentar una mica la vida d'aquelles persones que s'han adaptat en el món rural. Rural és, com es diu, el còmic. Rural, còmic, de un conflicte. És un còmic, com es dic, de tient Davodó, que va fer això. Semana va començar a documentar com vivien aquesta gent i es va donar que el que estava a punt de passar és que en aquesta gent, que són dos núcles familiars, que estan ja perfectament integrats, se'ls comunica que molt aviat els hi passarà una autopista per damunt i acabarà amb totes les seves històries. És a dir, esteu aquí al camp, no? Us ho passeu bé? Teniu les vostres vaquets? Doncs no us acostumeu molt, perquè us posarem una carretera per damunt i us haurà de buscar la vida d'alguna altra manera. M'he explicat, com us dic, des d'un punt de vista molt objectiu, molt de reportatge i, d'entrada, potser costa una miqueta. Jo he de reconèixer que tot i que m'agrada molt aquest senyor, el còmic, d'entrada, de bones a primeres, costa una miqueta. Doncs per això, no?, perquè tot tan radiogràfic que imprimés el senyor Davodó. Davodó, per cert, té en Davodó, perdoneu que vagi a ser una mica desordenat, però penso que és important dir que és el responsable de còmics tan importants pel TV o, diguem, Europeu, d'anys com l'olomujer desnuda o com l'os ignorantes. Són dues de les seves darreres obres publicades en el nostre país. I ara el que ha fet la cúpula és recuperar des de 2001 aquest rural, doncs això, que comença com una mena de reportatge molt fred, una mica objectiu, però a poc a poc et vas ficant a la vida d'aquestes persones i vas empatitzant amb elles i, a mesura que et vas explicant la seva vida, els seus costums i les seves maneres de fer, més o menys mal pensar en com acabarà tot això. Té una part de crítica cap a tot això, cap a l'organització tan salvatge, però no deixa de ser un testimoni bastant fi de digne de tot això. Una mica en el que feia el Josep Col, l'únic enlloc d'anar-se a anar a un lloc bèl·lic i en un lloc de context de guerra i tot això, és en un lloc molt més cotidià, molt més proper, i, bueno, també molt més identificable. Recordos, diu rural, crònica d'un conflicte, de les novatats de la cúpula, i jo crec que tindrà el seu públic, crec que mereix un cop d'ull, com a mínim. És com l'alternativa dels combaixirs, però del revés. Que dels combaixirs era aquell documental animat que va sortir que es va estrenar fa poc. Un documental convertit en còmic. Un documental convertit... I què era, els combaixirs? Els combaixirs no te'n recordes, era un documental, però animat. Ah, era un documental, no era ficció? Era un documental. Després se li va l'olla, però es venia com a documental. Ah, sí, sí, sí. En aquell cas era un documental, que s'havia basat en format animat, i en aquest cas és un documental escrit en còmic. És guai. Perdona, estic bé. Però els amics són llentes. Treu-me aquesta tonteria amb alguna cançó xula. Tens l'Àngel Olsen? Tens? Ah, vale, deixaràs una banda. Tens l'Àngel Olsen? Tens l'Àngel Olsen? Tens l'Àngel Olsen? So I turned down a picture, so I disappeared the lines. As memories came flooding in the tears blew out of my eyes. I see an elevator, a moment I'm above. I look for you, for someone who can still remind me of you. Com sempre ja sabeu que tenim amb nosaltres el nostre expert en sèries encargades de la secció gent del barri. Amigo barri de gent del barri, què tal? Hola, buenas a todos. Com va tot per allà arriba? Bien, muy bien. Fíjate, no bien, sino muy bien. Estupendo, estupendo. ¿Qué nos traes esta semana si nos traes algo? Tengo series. ¡No me digas de verdad! Un giro inesperado. Es un auténtico twist. Este programa no va a parar sorpresas. Probablemente hayamos matado, provocado un infarto en alguna abuela que nos está escuchando. ¿Y qué series nos traes? Esta semana hemos tenido unos cuantos estrenos, un par, y una serie que todavía no se ha estrenado, pero ya hemos visto el piloto porque se ha filtrado. Claro, puedes hablar con propiedad. Hemos visto el piloto porque somos unos malditos piratas. Yo soy de personalidades múltiples. Sí, porque yo creo que no sé qué te refieres, pero creo que no lo he visto. Así que sí, has hablado por ti y tus otros yoes. Todos ellos piratas, además. Vale, adelante. ¿De qué vale la historia? ¿Qué es esto? ¿Qué es eso? Es el remake de una serie d'Anesa, que está en el canal AIE. Este canal que también es encargado de... No, no, no, que no es un canal. No, no, no es un canal. Está en EBC, está HBO, ya está. Y está CBS, pero eso de... A ver, vuelve a decir por favor el título del canal. AIE. O sea, entres en la onda stars y todo esto, ¿no? Eso es escable. Vale, bueno, los tipos que emiten... El canal ya tiene bastantes series en carteras. Sí? El canal que emite Bates Motel, Longmire, que también funciona bastante bien. En la que está haciendo su jubilación Starbucks. Ahí he ido, ahí he ido. Starbucks, no? ¿Dices que tiene éxito esta serie? ¿Está tirando? El Longmire tiene una audiencia bastante... de las mejores del canal, creo. Yo habría dicho que estaba canceladísima por baja audiencia, pero no. O sea, que no la vemos aquí no significa que yo no sea un panzelo. No, no, no, no, por supuesto, por supuesto. Por supuesto era una presunción que había hecho yo infundada. Vale, entonces, AIE ha presentado ahora un piloto, ahora mismo. Bueno, no la presento todavía, pero lo presentará. El 13 de marzo es el estreno oficial. ¿Qué es, Dos Kukil? Dos Kukil, eso es. La serie de Anesa, creo que tuvo... era en como 6 tv-movies, repartidas en episodios de 40 minutos. Ah, vale, vale, o sea, tv-movies cortaditas, en episodios cómodos de fácil declución. Creo que tenía una distribución bastante rara, porque una cosa es como la distribuyeron ahí, otra como nos llegó en... nos llegó a Inglaterra. Sí, en Inglaterra. Y después, aprovechando todo el tirón de estas series nórdicas, que son Mumbum, AIE ha dicho... voy a tener la mía. Y al contrato para protagonizarla, a Klojse Vigni. Hombre, Klojse Vigni. A ver, vayamos por partes, perdona, perdona que te interrumpa. La original ha vist-te? Él ha visto. ¿Y qué tal? Era una serie justita. O sea, no tenía nada que reprocharle, decir, esto está mal hecho, pero sí que es una serie que no aportaba nada nuevo. Era bastante normalita y protagonistas... normales, que era muy normal. El panorama està saturado ya, de series nórdicas de sesionatos, pues supongo que es lo que tú dices. Si no tenía ningún extra, ningún incentivo, ninguna cosa, pues oye... No llegaba al punto de Brom Brown o de Frots Weidelsen. Vale. Que esta es The Killing, digamos, la versión original de The Killing. Entonces, tú planteas esta situación. AIE decide que ellos también se apuntan al carro de series nórdicas y remaquean... Que es la que quedaba libre. La que no sacaron nada a bailar. ¿Y el resultado? Horrible. Horrible. Si la serie no era original, era normalita, pero correcta, este es uno de los pilotos que más me ha hecho taparme en la cara en mucho tiempo, y no por lo que estaba viendo que era tenebroso, es realmente mala. O sea, ni por close, ni ni. Mira que yo le tengo cariño y no. Incluso a ella le veo actuar mal. Ha sido un bajo. Yo esperaba que... que sería... Vale que a AIE no es un canal muy arriesgado, pero sí que esperaba que... algo diferente. La dirección está Joe Carnazan, que es el director de Infierno Blanco, por ejemplo, que es un tío que es bastante potente en la hora de dirigir. Sí, es un tío que dirige la acción y la tensión la maneja muy bien. Y en este piloto, los momentos de acción tienen sus puntas hoy que pueden sacar algo disfrutable. Es que el resto iluminación todo es... es baratísimo. Vaya, vaya, plan, vaya, plan. Pues, bueno, yo creo que ni siquiera le dará segunda oportunidad o sí. Es close, Bigny. Me cuesta. Hombre, dale una segunda oportunidad, por lo menos. El piloto era bastante similar al piloto original. Espero que más adelante vayan encontrando su astropia. Jueves, ¿qué tienen hombres? Esa, que lo es, Bigny. Y luego está James de Arcy, que es el hombre británico de cara a la Garto, que sale en muchos sitios. A ver, hombre británico. Es posible, no te lo digo, pero hombre británico con cara de la Garto me vienen siete o ocho a la mente. O sea, que tampoco es que... Los altres... no sé cómo... Están muchos sitios, pero nunca... ¿Conoces el nombre? ¿Conoces la cara? Pero igual no los asocias. Vale, pues... Piloto malo, piloto muy malo. A mi forma de parecer. Vale, oye, pues, tomamos nota negativa. Tachado, piloto de dos Júquil. Por lo menos hasta que hayas visto el segundo capítulo y digas, es una maestra y caberlo. ¿Qué más? Compensa esto de alguna manera. Luego también tenemos Samdan Channel, un canal que es bastante nuevo en esto de producir sus propias series. Tu aquella que era Rectify. Luego también está en la coproducción de Top of the Lake. Y ahora nos ha presentado de Red Road. De Red Road, vale. De nuevo, te pido un pequeño alto. Rectify, que era una serie de un tipo que volvia a la vida pública després de la càrcel, es así, es posible? Eso es. Tuve unas críticas más o menos positivas, que creo que no se ha comido demasiado a nivel de... Samdan Channel no tiene mucha... Ya, supongo que los estandas que tiene nervios tampoco son muy elevados. No puedo esperar mucho. Pero más o menos la crítica no la dejo del todo mal. Y Top of the Lake fue una de las sorpresas del año pasado, con lo cual, por lo menos, las reviertes iniciales son positivas. Y ahora llega Red Road. ¿Y de qué va esto? ¿Lo has visto o está todavía por esto? No, esta es la que me falta. Vale, vale. Aquí la explica de qué va. Sí, adelante. Tenemos a Martin Henderson, que era uno de los protagonistas de Alfa, aquella X-Men de Sci-Fi. ¿La cancelaron, aquella serie, sí? Sí, al final de la segunda temporada. Bueno, mira, un duro. Y bueno, pues aquí lo tenemos y de interpretando a un policía en medio de una comunidad india que esto es un tema que están utilizando casi todas las series en este momento. El rollo de las reservas indias, la mafia india y demás. Sí, ahora tiene tirón esto, este tema. Y pues es este hombre que se enfrenta a todas las dificultades sociales de un mundo estilo, que es el mundo indio en este caso. Y como cabeza de ese mundo estilo tenemos a Jason Momoa, que es el famoso caldrogo del Juego de Tronos. Un pobre tipo que parece que iba a hacer mucho y luego no ha hecho nada. Nunca parecido que iba a hacer mucho. Bueno, no sé. Que no hubiera leído el libro por lo menos de Juego de Tronos podía pensar, mira, este tío va estar aquí siempre. Y luego también hizo Conan que tenía que ser un perotazo y no se comió tampoco un colín, porque era infumable. Vale, entonces aquí hace de Jefe Indio. Va probando todas las sendias, digamos, todas las razas. Exacto. Y ahora hace de Jefe Indio. ¿Hay críticas de esto, por lo menos? Creo que tiene. He visto críticas muy buenas y críticas muy malas, pero en general creo que son positivas. Con RectiFi paso lo mismo. Había gente que no le gustó porque son tonos muy diferentes, son tonos muy peculiares. Esa han lanzado al fin y al cabo. Entonces, no tengo nada claro con esta serie. Prefiero esperar a verla y... Y tomar tu decisión. Vale. Bueno, a ver, por lo menos de entrada. Esto puede ser bastante interesante. Sí, sí, sí. Tiene posibilidades. ¿Y había una tercera propuesta? Eso es. Y hablamos de Rowenape Fissers, que es una serie de NBC. La presento después del cierre de los Juegos Olímpicos para aprovechar el tirón. Y es la serie que tiene a Jota Casimons interpretando un padre de familia que es ciego. Y dices, ¡oh, minuto Dramón! Sí, dentro... Hombre, a Jota Casimons, mucho Dramón tampoco me inspira, la verdad. Me inspira como más... ¿El qué? A Oz, la serie Oz. Ah, Oz, no, no, no. Es un ciego que le ves y dices, hay que más gente. Es que luego de eso dices... Ya. No puedo contigo. Yo le tengo un cariño especial a Jota Casimons. Bueno, es este tipo... Explica quién es, porque habrá gente que no caerá y también es una de esas caras hiperreconocibles en el cine actual. La serie de recorrente era El Padre de Juno. Exacto. I salí en Spider-Man, también, hacía de... De jefe del diario. Entonces, la serie está, ¿qué tal? La serie, pues... Es bastante... dulce y blanca, pero tiene un punto que, no sé, es entrañable. Cuando otras se pasan de pastelosa, esta tiene su punto de entrañable. No es picante, ni tiene ningún punto de... ni esa trevida, ni nada. Es muy blanca. Pero sí que lo encuentro su punto. Bueno, yo no sé si estamos muy para series de humor blanco, pero sí que es cierto que tiene que haberlas. Y que si... Esta serie, además, tiene a Jason Baitman como narrador. Anda. Ah, eso mola. Otro punto más. Eso mola mucho. Bueno, Jota Casimons ja mola. De la madre de la família, tenemos a Llena del Man, porque Parker se fue nada más... nada más grabaron el piloto. Ah, grabaron el piloto con Parker Posey y se piró por lo que fuera y han puesto aquí, perdona. Ah, Llena del Man. Ah, Llena del Man. Ah, bueno, oye, pues, no está mal. Es una chica que nunca llama mucho la atención, pero me parece verdaderamente buena en lo que hace. Vale, oye, ¿cómo se llama la serie, perdona? Growing Up Fisher. Growing Up Fisher, pues... Growing Up Fisher apuntada de las tres propuestas. Si tiene tiempo y el corazón blandito. Miremos. Tienes que ser un tipo como muy duro para tener tu momento de Growing Up Fisher ahí y tu momento de debilidad. Vale, muy bien, pues... Como les hayas y curioso, el piloto lo dirige David Schumer, que es Ross & Friends. Ah, ui, ui, ui, ui, ui. O sea, i vas bé, eh. I vas bastant bé. Con esto, David Schumer. Bueno, David Schumer no és maldirector, ha dirigido algunos capítulos de algunas cosas. Incluido experiencia y... Exacto, y tampoco siempre ha sido un tío solvente y dirigió alguna TV movi tal que... Bueno, venga, le echaremos un vistazo, venga. A Ross se le tiene que querer. Sí, no, claro que sí, a Ross se le quiere, pero David Schumer no mucho. Claro. No, hombre, yo contra los gather no tengo nada. Bueno, pues amigo Barry, muchísimas gracias. Nos vemos la semana que viene. Exactamente, más series, más movidas y más historias la semana que viene, ¿vale? Perfecto. Un abrazo. I'll get by, nice and teeth. Ooh. I want all of your mind. People turn it to the only looks just like a window. Yeah. People turn it to the only looks just like a window. Yeah. Digits of innocent. What's the point of even sleeping? And I can't show it, you can't see me. What's the point of doing anything? This is no time for confessing. I want all of your mind. People turn it to the only looks just like a window. Yeah. People turn it to the only looks just like a window. Yeah. Digits of innocent. What's the point of even sleeping? And I can't show it, you can't see me. What's the point of even sleeping? This is no time for confessing. People turn it to the only looks just like a window. Yeah. Digits of innocent. What's the point of even sleeping? And I can't show it, you can't see me. What's the point of even sleeping? I want all of your mind. Digits of innocent. What's the point of even sleeping? And I can't show it, you can't see me. What's the point of doing anything? Digits of innocent. Digits of innocent. Digits of innocent. Digits of innocent. Digits of innocent. Digits of innocent. Digits of innocent. Digits of innocent. Digits of innocent. Digits of innocent. Digits of innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent. Digits de innocent.