I don't know what you even know. But we can go up, up, up, up, up. When it all starts up, you put your head in my hand. It's a souvenir, so when you go up, up, up. You're coming later, before you get seen in my holes, your own mess. And the mother we share will never keep your fine head from fall. The way it is long, but you can make it easy on me. And the mother we share will never keep our cold heart from fall. No. 30, Eixis. Número 1. I aquesta és una de les novetats d'aquest més de març que no ha aconseguit Òscar a la millor cançó des de la banda sonora de Grudos, però és el número 1 d'aquest més de març a la llista, el top 30 de ràdio d'Esvernes, Farrell Williams, i això que porta per títol Happy. Comencem. I never long you give you feel, like that's what you want to do. Bring me down, can't run, bring me down, the love is true. Bring me down, can't run, bring me down, I say. Because I never long you give you feel, like a rose in the open. Because I never long you give you feel, like the happiness is true. Because I never long you give you know, what the happiness is, yeah. Because I never long you give you feel, like that's what you want to do. Because I never long you give you feel, like a rose in the open. Because I never long you give you feel, like the happiness is true. Because I never long you give you know, what the happiness is, you. I you're singing my songs, thinking this is a life and you wake up in the morning and your head puts twist your stars and you're gonna go, you're gonna go, you're gonna sleep tonight. I'm gonna go, I'm gonna go, away you gonna sleep tonight. I see trees that are green, red roses too. I'll watch them bloom for me and you and I'll pay to myself what a wonderful world. I see skies of blue, clouds of white, bright blessed days, dark sacred nights, and I think to myself what a wonderful world. The colors of the rainbow so pretty in the sky are also on the faces of the people passing by. I see friends shaking high, saying, how do you do? But they really say that I love you. I'm gonna go, I'm gonna go, away you gonna sleep tonight. I'm gonna go, I'm gonna go, away you gonna sleep tonight. Hola, tothom. Entrem un pèl, ara avui, però seguim aquí a les vuit i sis minuts del vespre en directe. A les vuit i sis minuts del vespre és obvi que és en directe. Si dic l'Òrespar no ho dius en directe. És el cabelló de cada setmana, eh? Sí, no, però vull dir que no aprendo, saps? Sí, sí, sí, és un clàssic, ja. Bueno, benvinguts a tots a la ràdio, aquesta ràdio, la vostra ràdio, i aquest programa que es diu Fluzo, i que té amb nosaltres una altra copa, el Carlos, que s'ha tornat a estirar i ha tornat a venir a fer-nos companyar. Per una vegada que no vinc ja em truqueu i dic, bueno, vos tendré que venir? No, no, confessa, va sentir el programa de la setmana passada i va dir menudo, tostonazo, el programa de la setmana que he pujat aquest matí perquè me n'havia oblidat. Aquell mateix programa. Sí, aquest programa. Ah, aquest programa. Problemes tècniques en la web. Però l'has escoltat aquest matí, no? Sí, l'has escoltat. És més, abans de pujar-lo l'has escoltat per fer control de qualitat. Tenia la competència ja i dic... No! Jo me l'he escoltat la competència. Posa't el Fluzo, jo he dit, aquí he que... Tengo que venir. Bueno, molt bé. Bueno, bona feina, eh, la teva cada setmana. Sí? Vull dir, estic aprenent moltes coses, sobretot de còmics. Ah, molt bé, estupendo. Vale, gràcies. T'ha agradat quan vam parlar del Frank Miller? Sí, los vengadores. Vale, molt bé. No has escoltat el programa perquè no vam parlar del Frank Miller. Bueno, ja estem tontos. Acabem de començar, ja estem tontos. Què anava dient? Què? Tens tanta cosa que parlar avui que calla i... Estiran... Que anem per feina, no? Sí, sí. No, no, no. És que avui no tenim la secció del barri perquè estava enfainat, paura. Doncs ens ha demanat... La ràdio de tothom, menys del barri. Bueno, escolta, és lliure de fer el que vulguis, la seva secció, i no li pago molt. Si una setmana diu que no li va bé, doncs no va bé. Escolta, tenim moltes sèries acumulades, també. Cada setmana... Teniu que mirar a això, teniu que mirar a l'altra. Doncs mira. La cabeza de caballa l'has enviat, ja? Jo soc més de... Bueno, és igual. Però bueno, la resta d'acusats les tindrem aquí, tu has vingut, i has venut a parlar de tu llibre, o no? Sí, de un par o tres o uno, o ningú, no hi haurem. Los que haigan, los que... Los que quepan. Bueno, doncs... Los que acaben. Doncs, si et sembla, no menú... esperen llibres del programa? Sí, només durant 5 minuts, així. No, no, sempre que vulguis, doncs dius, mira, m'he llegit un llibre guai, doncs... Diu-s'ho que vas per... Vale, perfecte. Sí, jo és que últimament, mira, m'he quedat sense temps per llegir llibres. He de sacrificar coses, el primer que sacrifico la cultura, la literatura, el saber. Jo ja et dic que d'aquí hi ha gran hermano, ja només un pas. Deixen els llibres i s'acaba vient-ho, això. Un minuto per a vosaltres. Sí que ja sóc llibres, però ja sóc altres llibres que no són narrativa i que no l'interessin el nostre públic. Llavors, no és fictat. No sé, tinc la sensació que tinc moltes coses a dir, no sé què, sí que no tenim ordinador, però sí que tenim xat igualment. Sí que tenim ordinador. Ostres, el Carlos és una joia. Desparlem, desparlem. No em sap que no n'hi havia. Tenim telèfon, tenim telèfon. No tenim ordinador, sisplau. Truqueu-nos al telèfon 93-322-3661. Serà pres. No et porto aquí perquè fiquis amb mi. Et porto aquí perquè és supervís i és en funció de productor ejecutiu. Doncs, però que tenim telèfon, tenim xat, el xat està operatiu a www.radiodesverb.com que més tenim un mail, si voleu dir algú ara mateix el mail, també podeu fer, però seria una mica tonto, però ho podeu fer, no, és veritat, és com qui envia cartes escrites, saps? Això del mail l'està obsolet. És veritat, els mails l'estan obsolets, ja ho veuràs, fes-me cas, fes-me cas a mi, que jo d'esto sé, si no truquem a l'Oriol i que ens expliqui ell. Ah, no, l'Oriol l'està recu, ara ja. Ah, sí? Sí, no? Carles, l'Oriol l'està recu, oi? Tècnic que invades al nostre estudió. Com és? L'Oriol... L'Oriol... El fric informàtico. Un hombre o un ordenador pegado? El fric informàtico, sí, està uns quants dies fa 6 anys. Mira, eh? Ahir sentia el basté, eh? Jo sento el basté. I vaig dir, aquesta veu em sona, era l'Oriol. Bueno, i així 10 minuts ja, sense contingut de programes. Sí, sí, sí. Havíem de començar a parlar d'alguna cosa. Hem dit totes les vies de contacte. 93-3-7-2-3-6-6-1, sisplau, per una vegada. El públic ens truqui ja exacte, si no, doncs teniu el Facebook, el Twitter, el programa, teniu tota la pesca. Tindrem una mica de música, si a l'Arlo que hi hagi, i comencem? Vinga. Vinga. Bueno, passa. Passa de cançobar. És igual, fem-ho, sí, ja. Tu volies que quedés així com polit, que no es notés. És igual, eh? Sí, sí. No sé per què, però m'estava començant a donar contes. Algú, algun indici hi havia, no? Bueno, doncs, fem intentant que sigui una mica sèrio, i parlem de còmics. Mira, avui toca parlar d'un còmic molt, molt, molt, molt bo, Carles. Carles, Carles, Carles, Carles. És veritat, no ho havia pensat. Carles, i Carles. És tan bo que no sé què diré d'ell. Llavors l'he portat, que és el que faig. No, és veritat, és el que faig quan no sé bé què diré dels còmics, me'ls porto i faig així, els fulleixo en directe. Jo ho aplicaré a això per escriure-ho. A mi m'ha de desmirar-me'l. A veure si m'inspiro. Però és que és difícil d'explicar, però és molt xul. Llavors, amb això ja hauria de confiar-se en el nostre criteri. Però, bueno, ho intentaré. És la darrera obra... Mira, és que ja començant pel títol... Pots llegir el... Em sembla que és itàlia. Pots llegir el nom de l'autor. Ah, sí? No, no és itàlia, no? És un senyor que es diu... Olibert Schrauen? Ah, Olibert Schrauen. Schrauen, segurament. Que és un dels grans autors de còmic europeu, però un senyor bastant alternatiu. No és un Jones Fart, qualsevol cosa que treu a Rassa, sinó que és un senyor una mica que opera per ambients una miqueta més... no sé com diu, més índies, més... més autorals. Ja dic, és un senyor belga, va néixer a Bruixes a l'any 77, i va estudiar a Cante. Et sona això de Cante? A veure si el xap tenim algú que visqui... Mítala! Sí que hi és! Sí que hi ha algú de Cante que no està escoltant. Sí, és que tenim un avuyent que ens està escoltant des d'acà. Tu i l'Àstia. A les muy buenas. Mira, l'Àstia, este señor, estudio en tu ciudad. És veritat. Llavors aquest senyor és responsable d'alguns còmics molt xulos, molt guais, però ja dic molt autorals i una mica difícils de llegir, però que tant d'aquests... Contra més difícil de llegir, més gran és el repte, i llavors més recompensa. Sí, és veritat. Coses com mi pequeño o com el hombre que se dejo crecer la barba, són dos dels seus títols, diria que els dos únics que estan editats en el nostre país, fins que ha arribat aquest, que es diu, Oliver Schrauen. Sí, coincideix el títol amb el cognom de l'autor, perquè és la història de l'avi d'aquest senyor, de l'avi de l'Oliver Schrauen, de l'Arsens Schrauen, que es deia, Oliver Schrauen. A veure, aquí és l'avi, aquí és l'oliver. És igual, no m'ho facis dir més cops. Schrauen, sisplau. La família Schrauen. Sí, a veure, Oliver, no, és que... Ho he dit al revés, sí que no et canvien cada cop, no? Tornem-hi, tornem-hi. Autor Oliver Schrauen. Avi, Arsens, és el seu avi i això narra les aventures vitals d'aquest senyor als anys 40, i de com s'envenen a les colònies, estem parlant d'això, d'aquestes històries que encara tenia les colònies i aquestes històries. I ja està, realment, què passa? No, és veritat, és que el important no és què passa, sinó com ho explica, ho explica amb un estil molt raro, entre retro i permodern, no sé, propè a les avantguards europees dels anys 20 i tota aquesta història, de manera que és un d'aquells còmics on el fons és important, però la forma també és molt important. I quina editorial millor per publicar això? Fulgecio Pimentel, que és una d'aquelles editorials que ja sabeu que estem locos per Fulgecio Pimentel, perquè fan aquestes edicions tan xules i aquest còmic no és l'excepció, és un còmic finet, primet, però no sé, no està molt ben presentat. Bicolor, no? Bicolor. En blau i tronxa. Què guai? Sí, és l'inici de la trilogia d'aquest senyor, una trilogia que anarà a la vida d'aquesta persona. I bueno, jo... Barteixo que és un repte, però ja he dit que és un repte que després paga la pena, perquè és un còmic molt atmosfèric, molt misteriós, molt estrany, molt enigmàtic, però que enganxa... no d'aquella manera com et podria enganxar una... no sé, una barrita de Snickers, però, bueno, interactualment... Mira, abans deia que... Podia haver dit això, podia haver dit un bounty, un Mars d'aquells que se t'ha quedat pegats ahir, o un Lion. Un dia em vaig intentar menjar un Lion. He dit intentar, t'ho prometo. En fi, això, nou imprescindible de Folgencio Pimentel pels amants del còmic d'autor, arriscat, interessant, independent i de tot, sisplau, feu-vos amb ell i després ja ens insulteu, i al moment hem de dir-lo, que somaràs. I here you see silence in vaps, silence in vaps. I here you see silence in vaps. I here you see silence in vaps. When I truth I'm on the floor, you're on the floor. My nightingale, wake up, yeah, I'm dead. My nightingale, wake up, yeah, I'm dead. My nightingale, wake up, yeah, I'm dead. For fortunes I ask that you remember me As the greatest fruits of the world. By the seaside I sometimes I'm sad, days. Tony, Finn, fish will be bent by my own. My nightingale, wake up, yeah, I'm dead. My nightingale, wake up, yeah, I'm dead. I'm dead, I'm dead, I'm dead, I'm dead. I'm dead, I'm dead, I'm dead, I'm dead. I'm dead, I'm dead, I'm dead, I'm dead. I'm dead, I'm dead. I'm dead, I'm dead. Bueno, no sé on estem. Estàvem escoltant música. Quina? Hospitality. Com es deia el tema? Nightingale. I la resposta és, Carles. Correcte, molt bé, molt bé. Estàs en allò. Aquesta setmana es trenen moltes coses al cine, moltes. Una d'aquelles setmanes ben nutridetes de pel·lícules i, a més, moltes, interessants, si més no, bones, fins i tot. Hi ha algunes bones, molt bones, que no són tan bones, però són interessants, com... per què no les diem? Ja que estàs aquí, no me'n recordo. Bueno, sí, sí, digueu-t'ho, que ho tens més por la mà. El moment de dos o tres estrenes importants, no a nivell comercial, perquè a nivell comercial només la gent anirà a veure en un stop, que ja està, o no, perquè aquesta ha reçat d'estats Units. Sí, jo suposo que sí, tot el que fa ser... Però tot el que fa si li hem nis on convertit en Bruce Willis, acostuma a funcionar. I, a més, dirigeu un acollet ser, en fi, alguna cosa... La cabra tirarà al monte i, a més, surt màscara i... Julian Mur. Oi, quina confusió més tonta. Això... S'estrena pel·lis molt interessants. S'estrena, doncs, Jimmy Peh, del director de Cuento de Navidad, si no m'equivoques. Exacte, s'estrena Byzantium, que suposo que ja en parlarem d'aquesta més endavant. És el retorn del Neil Jordan a les pel·lis de Vampires. S'estrena... I és el retorn de la Gemma Arterton, a Seques. Bueno, ja està, pot marxar i tornar a tot el que vulgui. La Gemma Arterton quan torna, doncs està bé. Sí, s'ha d'anar a veure, ara. És que l'Oboa, i aquí en l'Azo, és que la Sao Irse Ronan, com es digui, també és una de les protagonistes d'una de les grans estrenes d'aquest cap de setmana. Estàs tan la sopa, Sao Irse Ronan és la nova Nick Cage. No, és que aquí hi ha una mica de truco. I és que ara parlarem de la nova pel·li del Wes Anderson. I la nova pel·li del Wes Anderson vol dir que segurament puguin sortir tots els actors que existeixen en actiu en aquest moment. És veritat. El Budapest, on surt un arllista d'actors que no te l'acabes. Tothom, menys l'Uferriño, que és el que feia de Hulk. Exacte. No sé per què m'ha vingut el cap, però no surc. No, crec que surti a l'Institut Nicolás Cage per allà. Tu no estàs aquí, però... És igual. Estic esperant que m'agregui com a amic en Facebook. Això li diu el Wes Anderson. En fi, el gran hotel Budapest, la gran estrena de la setmana, la gran estrena de l'any, i vés a saber si n'és. Jo ja ho he dit. Per mi, jo ja tinc clara quina serà la pel·li d'aquest any. Desbancando a Los Coen, pisa fuerte el gran hotel Budapest. Ah, ja està. És la darrera pel·li del Wes Anderson. Si hi ha algun empanao per ahir, Wes Anderson, va venir a fer el Montreis Kingdom, va venir a fer el Fantástico Sr. Zorro, ha fet Life Aquatic, ha fet Academia Rashmore, ha fet los Tenenbaum. És a dir, és un tio que, per aquí, amamos. Sí, en Asensia no m'has fet pel·lis bones i punt. I no té el punt de dret de cine. Ja ho he dit. Pelis bones, pelis que han fet una firma, han anat polint un estil, un estil que, a l'hora, és personal i, a l'hora, és evidentment d'autor, ja ho diré, de fotiment de gènere i d'estils i de directors, a los que, evidentment, hi ha de l'altre, i que aquí, amb les coses, l'estil i les referències, doncs col·lapsen en el que és una borrada de pel·lícula. És una borrada. El gran hotel Budapest és una pel·li que s'ha de veure moltes vegades. És una borrapest, exacte, exacte. No només perquè surti en tots els actors del món, no només perquè sigui una comèdia d'aquestes ni tan sols 100 minuts, d'aquestes que es veuen, i a tomar-te un helado. No només perquè sigui hiperentratinguda. Un cupcake millor, no? Un cupcake millor. Sí, sí, un cupcake. Ho has dit bé, perquè la pel·li és rosa, és com un carmel. Aquesta pel·li és... Ai, que empalagoso, és. Però, bueno... És bona o no és bona? No, no, és que això són mixets. Sí, sí, sí. Això posaria els peros de punta més d'un, però estem parlant de Wes Anders, un director que ja de part sí, és un especialista en hacer cupcakes. I aquesta pel·li ve a confirmar el seu estil. El seu estil basat en travelings laterals que van passant d'una habitació a otra. El seu estil basat en... Doncs això, en colors exagerats, en unes històries, perquè també a nivell argumental, ell és el guionista. Històries, doncs, entre... En qui? Si et pregunto, en qui, a pillo? Sí, perquè no me'n recordo. No tens la punta... No, no, no. És algú, però no sé qui. La història és, doncs, això, és una mena de barreja entre comèdia amb gags, que fins i tot podríem funcionar a nivell mut, amb temes fins i tot hits conyanos, que hi ha un assassinat al principi de la pel·li, és una mica un batiu... M'ha encantat, perdona. L'enjectiu hits conyano, de hits conyano. De hits con... De hits con... Sí, sí, no està guai, està guai. S'entén, soc un puñadero. En fi, que al final el que ens trobem és una comèdia activa, per dir-ho d'alguna manera, però sobretot ens trobem amb la confirmació de l'estil del Wes Anderson. És una pel·li increïblement personal i, alhora, és un canal cine, perquè la pel·li comença el 85, després passa el 60 i després passa... A 1985. Exacte, comença aquí amb un pròlogo. Després va el 60 en segons i després passa els anys 30, que és on passa tota la pel·li. Tot aquest procés de només 5 minuts, fins i tot la pantalla arriba a canviar, fins i a convertir-se en 4 terços. Sí, exacte. I a partir d'aquí, tota la pel·li és plano, re-re-plano, re-re-plano, re-re-plano, un homenatge constant. El cinema, la xàplina, tot, tot. És que ho trobes tot, és tota una classe de cinema, però tota l'hora, o per capítols. Va rejant. És que va per capítols també la pel·li. És que ja et dic que s'ha de veure moltes vegades, perquè és una pel·li que has de pillar fins i tot una marca de la cara que té un dels protagonistes té un significat. Si ja estem parlant d'això, és evident que un solo visionado no el pots gaudir sense. La pel·li és absolutament entrenyable, és màgica, és pura màgia, aquesta pel·li. I ja et dic, jo la tinc com el número 1 i no crec que baixi, per molt, com es diu allò, interstellar que ens arribi. Interstellar. Això és lo del amic, no? Christopher Nolan. Sí, sí, sí. És una pel·li única, és una pel·li personalíssima i ja et dic que és una classe de cinema. És a dir, és veure... Fem proves amb somres i colors. És que estem parlant d'una pel·li que comença des de l'Origins al cine fins als anys 30 o 40, que és on més o menys va petar el rosa de l'escena. Impressionant, absolutament recomanada. Jo hi tornaré i la vaig veure a fa una setmana. S'ha de veure en versió original. No sé què més dir, és que fins i tot la banda sonora funciona. Tot, tot, tot. Bueno, doncs... No ho sé, potser... Potser hi vaig. Bueno, tampoc... Tampoc és per tant, eh? Ara m'estàs mirant, eh? Si has vist Transformers 3... Ja està! És que només l'he vist una vegada, Transformers 3. Mira, com que volia tornar a veure Transformers 3, en lloc de veure Transformers 3 veuré el gran hotel Budapest. Perfecte. I ja veurà si fa el mateix efecte. Sí, sento el hype, però és que és així. És absolutament acollonant. Sí, no, no, no. Sí, sí, sí. Ho sento, ara ja ho has fet. No sé, segurament et demanaré explicacions la setmana que ve. Vinga. I tindrà conseqüències d'alguna mena. Si tornes que t'ha agradat, si no tornes que no t'ha agradat. Per favor, que no t'ha agradat. Vinga, el gran hotel Budapest, imprescindible d'aquesta setmana, imprescindible del mes, imprescindible de l'any, i ja veurem si més, segons tu i tu. Farà història. A partir de demà la darrera pel·li del Wes Anderson, en tots els cines. No sé si tirem la línia de Perhax. Espera, que s'ho subpensa. Bueno. M'ho estàs dient, m'ho estàs preguntant, o m'ho estàs obligant. Estic invitant. És que ens han quedat així, saps? Tu vols que la posi? No, per enganxar. Ah, sí? Aviam agafat el nivell de programa poc seriós. Escolta, què passa que si parlo jo és poc seriós o què? No, parlàvem al principi. Ah, vale, vale, vale. El que vulguis, el que et vingui de gust, de veritat. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho. Jo vull que estigui incomodant-ho.