I the mother is here, we'll never be a cold heart from the cold. I the mother is here, we'll never be a cold heart from the cold. I the mother is here, we'll never be a cold heart from the cold. I the mother is here, we'll never be a cold heart from the cold. I the mother is here, we'll never be a cold heart from the cold. I the mother is here, we'll never be a cold heart from the cold. I the mother is here, we'll never be a cold heart from the cold. I the mother is here, we'll never be a cold heart from the cold. I the mother is here, we'll never be a cold heart from the cold. I the mother is here, we'll never be a cold heart from the cold. I the mother is here, we'll never be a cold heart from the cold. I the mother is here, we'll never be a cold heart. Són les 8. Notícies en xarxa. A l'esport l'Unió Sportivauló ha renovat Carlos Martinet per dues temporades al davant de Mataruní. És el màxim volejador de l'equip. I en ovei patins, Albert Casanova, es deixa els reus de portiu. El capità jugarà la pròxima temporada a la nivelldència de Portugal. El Parlament de Catalunya portarà al Tribunal Constitucional la reforma local del govern de Mariano Rajoy. La Càmbara Catalana ho ha aprovat amb els vots de Convergència Unió Oscar republicana al PSC, iniciativa i la CUP. En paral·lel, el Consell de Governs Locals i l'Ajuntament de Barcelona s'han reunit amb la delegació del govern central a Catalunya després de recollir el suport de 2.300 ajuntaments en contra de la llei, Miquel Buques, president del Consell de Governs Locals. Uns mesos segur no donava ni un miro per el que estem fent ara, però ara hem demostrat amb escris que han superat el salol dels objectius que ens podíem plantejar, que és aquesta presentació de més de 2.000 ajuntaments a l'estat espanyol que representen més de 16 milions de persones. El jurat popular declara culpable per unanimitat l'acusat del triple crim de la sagrada família de Barcelona. Considera que va matar a cops de martell els seus exsogres, una parella d'avis de 86 i 78 anys i la seva ex-neboda de 16 anys el desembre del 2012. L'acusat hauria de conèixer els assassinats com a venjança perquè la seva esperella l'havia deixat. El jutge ha de fixar-la a la condemna, però el fiscal demanarà 81 anys a presó. La Diputació de Girona estudiarà si s'ha fet un ús indegut dels terrenys de l'aeroport de Girona. Els terrenys no són propietats de l'estat, sinó de la Diputació segons a revelar televisió de Girona. Televisió de Girona, Oriol Mas. El president de la Diputació de Girona es l'ha ensadurat que es punyeran quina base legal i regerà la propietat dels terrenys de l'aeroport que encara estan a nom de la Diputació. I fins a quin punt l'estat n'ha fet o no un ús indegut durant aquests últims anys. En aquest sentit, considera que si es demostra que hi ha suficients arguments jurídics per reclamar, la Diputació començarà primer un procés de negociació política per aconseguir la gestió de l'aeroport des del territori. Aquesta precisament és una de les reconescions principals de la societat civil i econòmica dels últims anys. Si no, girauts tampoc han escapat de dir un procés inicial, però ha assegurat que primer organisme d'esgola s'ha assegurat correctament sobre el tema abans d'aprendre cap possessió. L'escala a l'alampordà col·loca una estació de bombeig al pla de Mungut i es tracta d'avitar l'estancament de l'aigua de pluja. Ràdio l'escala Bertha Masbon. Aquest projecte se'n marca en el ferit d'actuacions que du a terme el consistori per millorar la vacuació d'aigües plujanes en diferents punts del municipi. Aquesta alda és la de més envergadura i compta amb un pressupost de 100.000 euros. El regidor d'urbanisme, Víctor Puga, explica que la problemàtica de Mungó és el fet que el carrer queda per sota del nivell del mar. El que ha fet és fer una petita estació de bombeig i ens permetrà, quan plou fort, bombar l'aigua i portar-la a la plaga. La problemàtica d'aquest sector és de tal menut que fins i tot hi ha veïns de segona residència que, quan saben que ha de ploure, eviten anar a l'escala per estalviar-se les inundacions. El dia després de la tragèdia del Vandrell, el Parlament acorda la creació del Registre d'Habitatges Desocupats. Tots els grups dret del Partit Popular Català i han votat favorablement també s'ha aprovat per unanimitat la publicació anual per part del govern d'un informe de la població malallugada. Tàrrega, l'Urgell posa en marxa un festival de creació contemporària. Vindrà lloc al museu que altra part. Ràdio, tàrrega, a l'escola. La iniciativa respon el nom d'enverrat en el·lusió al sistema d'accionament de màquines de l'antiga fàbrica Targarina. El festival enverrat es desenvoluparà del 6 del 24 de juny i naix amb l'ànim de generar noves experiències participatives en torno a l'Art de Vanguarda. Jesús Vilamajó és un dels impulsors de l'enverrat. A principis del segle XX, aquesta energia arriba a les màquines a través de l'enverrat. Avui aquesta energia arriba als artistes, els meus creadors, a través també de l'enverrat. I d'aquí neix una mica la idea. L'activitat central del festival serà l'exposició col·lectiva a la gran màquina instal·lada a les naus de la funeria de Caltrapat. Els participants entre 8 i 12 artistes se seleccionaran mitjançant una convocatòria oberta d'arts audiovisuals innovadores. I notícies amb xarxa. I don't you ask me to give it back. I know you know it doesn't mean that much to me, baby. I'm not in love, no, if it could. Oh, you wait a long time for me. You wait a long time for me. You wait a long time. Oh, yeah, oh, yeah. Oh, you'll be with me, baby. Oh, you wait a long time. Oh, you'll be with me, baby. Oh, you wait a long time for me. You wait a long time for me. Oh, you wait a long time. But you didn't wait. Oh, you wait a long time for me. Oh, yeah, yeah. Oh, you wait a long time. Oh, boy don't give me love. Oh, you wait a long time. Oh, you wait a long time. Oh, you wait a long time. Oh, you wait a long time. Oh, you wait a long time. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.ufm. I don't want to fall in love. You're the girl that I really enjoy. Don't you wanna fall in love. Don't you wanna fall in love. Don't you wanna fall in love. Don't you wanna fall in love. Don't you wanna fall in love. Don't you wanna fall in love. I thought our love could overcome the circumstances. But my ambition wouldn't allow for compromise. I could stay in the distance all the dreams that were near to me. Each choice I had to make left you on your own. I don't know what I mean... Somehow we started down and split a sun there. Too late to realise how far apart we grow. And how I wish I was a little bit more. Now shoulda wudda kudda means I'm out of time. Shoulda wudda kudda can't change your mind. I don't change your mind and I wonder what I'm gonna do. Shoulda woulda coulda are the last words ever to you. People ask how it feels to live the kind of life for the stream of life. I tell them everybody gotta face their highs and their lows. And in my life there's a love that I put aside. Cause I was busy loving something else. That's one for every little thing you hold on to. You gotta let something else go. I wish I could have a little bit more. I shoulda woulda coulda means I'm out of time. I shoulda woulda coulda can't change your mind. And I wonder what I'm gonna do. I shoulda woulda coulda are the last words ever. Who if I would never say the opportunity is a fake. I know I'm right the way I belong. But sometimes when I'm not that strong, I'm shy. I wish I could have a little bit more. I shoulda woulda coulda means I'm out of time. I shoulda woulda coulda can't change your mind. And I wonder what I'm gonna do. I shoulda woulda coulda are the last words ever for you. And I wish I could have a little bit more. I shoulda woulda coulda means I'm out of time. I shoulda woulda coulda can't change your mind. I shoulda woulda coulda means I'm out of time. I shoulda woulda coulda can't change your mind. I shoulda woulda coulda means I'm out of time. I shoulda woulda coulda can't change your mind. No m'ho vull conó. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Ràdio de cel. Un dijous més, comencem amb el Babilònia i avui tornem a ser la mateixa gent de l'altra via. Estem al David. Hola. Bona tarda. Hasta la Rosa. Hola, bona tarda. I és el Cesco. Ja no podem demanar respecte. És el que hi ha. És el que hi ha, no? Vull dir que els bons... Estem aquí. No, que és broma. No. Que la Lourdes la tenim malaltona i el Jama no pot venir i llavors, evidentment... No, és un avi ocupat. Un avi tribolat, digueixi. Exacte, exacte. És el que hem de fer. Molt bé, doncs avui tenim temes, també, per a un carro única. Bueno, no tens com a setmana passada, ni més tranquil. Se n'ha passat a semblar que tinguéssim... Digue-me que aquesta setmana vivim de la que vam veure l'altre passada. Exacte. Vull dir que és a setmana. Bàsicament, no? Perquè realment. Doncs bé, tenim literatura, parlem del Prisionero del Cielo, una obra del Carlos Ruiz-Zafón, que la Rosa no li ha fet molta gràcia i això podem comentar perquè aquí hi ha seguidors, detractors... I fantàstic, em sembla. Clar que sí, clar que sí. Sí, sí, és parlable. Evidentment, evidentment. Acabem de parlar de l'Ereje, que el David es va deixar una mica en esqües. M'has diuen que està allà, i a veure si ens remata aquesta informació. Teatre, amb un clàssic, el caballero de Olmedo, del teatre lliure, que ha pogut veure la nostra òstima de Rosa. I el cinema, parlarem del Gran Piano, farem una mica d'especial de cinema com Espanyol. Ha coincidit, mira, ja que ja és clar que passa la vida. Gran Piano, Déu genio, mira, les brujas de Zogar Ramurdi, d'Àlex de la Iglesia, de l'Ocho Apellidos Vascos, de Emilio Lázaro... Em sembla que és, no? Bueno, sí, Emilio Lázaro... No sé com es diu, em falta un nom. Cúbero Lázaro, em sembla que és. I del lado del verano de Antonio San Juan. Per últim, rematarem amb una pel·lícula punyent, que en un millón es dona per parlar una miqueta, també. És una mica de debat, si es dona el càssit de dintemps, que és Nymphomaniac, la U i la 2 de l'Ars Montrier, que aquí tenim teca per quedar-nos a, vull dir, ornis, de tanta informació i de tanta claretat cinematogràfica. Com? Abans de que et podies quedar a orni, si feies segons què. Exacte. I tu que has vist les brugues, no sé què vols. Aquí passa de tot... I se'n podia secar el cervell. Tot, tot, tot. El cervell i el que és el cervell, no? Sí, sí, ara ho veus. Amb una piltra pilla. Molt bé, tindrem de fons, avui, tota una senyora, que és la Maralla Carey, que avui compleix 43 anys, justament. 43 anys? Sí, sí. Bueno, és que ha hagut-hi tot molt gran. Bé, ella... Com està? No, però està tan, diguem-ho així, retocada. Exacte, és neumàtic. Dius... Ja no saps què és fals i què no és. És aquelles que li prens un llumí i pren. Sí. Perquè tot és de plàstic, no? Tot està ativat. Totes retocada, això és evident. Ja estima, perquè són dones molt guapes i crec que... No li cal. No cal. I de seguida es comencen a retocar amb 20 anyets, es comencen a estirar per aquí, i estirar per allà. Nicole Kidman. Escolta, amb una dona més bella que aquesta dona, més maca... Sí, i era... I s'ha espatllat. Era un robot. La vaig veure l'altre dia que em feia a Austràlia per l'1. I dius... Ostres, Pedrín. No pot ser. Que no pugui... D'aquí 110 anys diran. El 1930 la gent es retocava tant. Sí, sí, és que és veritat. Però ho diran amb una veu metàl·lica. Metàl·lica. Que seran robotillos. I escoltarem una cançó especialment que segur que hem ballat aquí tots. Potser per època... Bueno, sí. Allò de les Boats, les discoteques, que és Lady Marmelade, de l'Aslavel, que avui compreix 39 anys, aquesta cançó. La cançó. El voler, que ho saberé com a S.S.U.A. 39 anys. La cantava la Nora Kidman. Exacte, justament parlàvem, però abans era la versió original de l'Aslavel, però que ja et dic que són 30 o 40 anys, aquesta cançó. A mi, jo la ballava. Bueno, no és que tinguis aixanta, però... Era una criatura, la ballava. Sí, no. I quan anaven a la discoteca de la tarda, en 12 o 13 anys es recuperaven, i m'agraden molt, però bueno... Què hem de fer, doncs ve, callo. Rosa. Hola. El prisionero del Cieló. A veure, és una novel·la de Carlos Huizafón. Sí. Que és un autor d'aquí... I situa les seves novel·les a Barcelona, a la ciutat de Barcelona. A més, ha posat temó de fer rutes de les rutes turístiques per a Barcelona, seguint les... Aquí es va fer... Les alentures, els personatges... El Gener es va fer, senyors, una sortida d'aquestes característiques. Molt bé. Estava amb una de les promocions que es feia aquests senyors. És veritat, és força jove, aquest escriptor. Sí. 40 i algo. Sí, sí, dos joves. Sí, el 60 de poc. No, el 60 molts. 1960, ja ho veus. Doncs aquesta és la tercera part de la trilogia, que va començar amb l'ombra del vent, i que després va continuar amb el joc de l'Àngel. De fet, el joc de l'Àngel, no? Sí, sí, sí. És la preqüela de l'ombra del vent. Quina protagonitza? Quina protagonista surta el joc de l'Àngel, que després surta l'ombra del vent? És el pare. Ah, és el pare. Del noi, em sembla, de què és. El bibliotec. Exacte. El llibreté, això és la llibrenia. Un misteri que hi ha amb l'Àngel que apareix, que és una cosa comunament de fantasma. Digues, digues. Jo l'ombra del vent... L'ombra del vent ja us ho he dit. És que vaig quedar a meitat, no vaig poder continuar, però no sé, potser perquè no acabava jo d'entrar al tot. Mira que és agradable, que és molt amena, i aquesta que us comento avui, el prisioner del cel, el prisioner del cielo, també és... O sigui, l'agafa si de seguida. Entra molt bé. Entra molt ràpid, és molt amè, molt àgil, la lectura, no? I el que explica també de un idò, no? Deixem ganes de continuar el capítol següent i vinga, vinga, vinga. Per això és una nombra, per mi és una gènere que és molt senzillet de llegir. És com un bercèder. Sí, exacte. Jo veig com una literatura comercial. D'acord. Això estic totalment d'acord amb tu. És molt fàcil de llegir. Però és una literatura comercial. No és una literatura, no és una literatura ni molt menys, però enganxa i et provoca el fet de dir vinga, no sabrà què passarà, com un misteri. Els personatges estan ben treballats, crec jo. Sí, sí, però llavors, clar, comences a llegir la història, també torna una mica al tema dels cemeteries, dels llibres. Dels llibres, sí. També passa a la llibreria, però a la llibreria els anys 1959. És posteriori, no? Sí, però fa salsa en el temps. Però què és anterior o posterior? Jo estic l'home del vent no me'n recordo de quina data estava... És el 60, al principi és el 60. Aquesta llavors és pràcticament coetània, contemporània, perquè... Perquè el Félix Romero, aquest de Torres... El Fermín Romero de Torres, sí, Fermín. Ah, el Fermín Romero de Torres, sí. Sí, sí, 60, 60. Sí, 1957, després... És que va fer salsa, va fer feedbacks cap al passat, cap als anys de la guerra i de la postguerra espanyola. I ha treballat a la llibreria? No, ell treballa a la llibreria en el temps actual. Quan fa el salt enrere, cap als anys de la guerra, sí, sobre la postguerra, ell està presoner el Castell de Montjuïc. Això recordo ara. Ell està presoner el Castell de Montjuïc i, clar, tota aquesta part és molt bèstia, molt bèstia. Jo, que feia poc, havia acabat de llegir. Jo havíem comentat que el llibre és el llibre del Virgillac. Memòria d'un suís pintat, que també de unidor. El que passava era el Castell de Montjuïc, amb la gent que encara va parar allà a presoner. O sigui, tocava anar a la soldat i el que feien fer, no?, de fos allà a altres persones. Doncs, clar, costes una altra vegada el Castell de Montjuïc. Déu-n'hi-do. Quina gent de negre que hi ha en aquest castell, no? Molta. Però, curiosament, és molt dur, perquè, clar, les condicions que estaven aquelles persones allà amb presonats, és que era per tornar-se a boig, de fet, hi ha un personatge, que és el Martín, ja diré, el cognom. Eh... Un comentari, una miqueta, que aquesta persona ja ha tornat boig, ja està allà tancat. És una persona que escriu molt bé, però que el director de la presó s'aprofita, perquè li escrigui o li retoqui uns manuscrits que té ells, que no valen res, que són molt mediocres, i a veure si d'aquesta manera, amb aquest escritó, li arregla i ell dos es pot fer un escritó famós. Però, de fet, això és una miqueta com l'escurs. El tracte que tenen allà és horrible, les condicions higènicas de pudor, de brutícia, de... de infeccions, que dius que no moren més, perquè ja és impossible que morin més, que de unidos y cada semana muriéndose cuants. Eh... però clar, recorda... El... el conte de Montecrist. Sabeu la novel·la, no? Sí, sí, sí, sí. El conte de Montecrist. És que dius que ho estàs llegint i jo pensava que això és el conte de Montecrist. I la forma que ells hi la xingenia per poder escapar de ja. Fes-ho passar per mort, que ara fiquin amb aquella saca, en marge suposa, i després caigensen amb els cadars, també. Ostres, llavors, aquestes persones que estan ressuscitant... O sigui, literalment, no ja és metafòricament, és que literalment estan ressuscitant dins els morts. Dins els morts, clar. Jo penso... És que, com que de Montsequí, ja estava escrit, no calia ara. Si em permets un comentari, jo crec que l'ombra del vent era suficient. No calia estirar ni per dalt ni per baix. S'hauria d'haver dedicat a una altra cosa. Exacte. Però aquest home va escriure aquell llibre del vent que va tenir tant d'èxit, va ser tan brutal, el llibre més venut amb no sé quants anys a rodar la seta espanyol. I es va tirar tres anys, promocionant el llibre, tres anys. No va trobar cap llibre més. Va voler seguir el que havíem estirat per aquí.