We're different and the same Gay or another name Switch up the batteries If you gave me a chance I would say It's a shot in the dark But I'm brave It's snowing blue in the heart You can't shame me When I am with you There's no place I'd rather be No, no, no No place I'd rather be No place I'd rather be No place I'd rather be No, no, no No place I'd rather be We sat out on a mission To find out in a piece Make it everlasting So nothing can leave It's easy being with you Sacred simplicity As long as we're together There's no place I'd rather be With every step in the way Heard of schools today Strollin' for casually With different manners, eh? Yeah, you and I are the same We're each of the batteries You gave me a chance I'll take it, it's a shot In the darkness I'll make it Snow in blue and a heart You can't shame me When I am with you There's no place I'd rather be No, no, no No place I'd rather be No, no, no No place I'd rather be No, no, no No place I'd rather be When I am with you There's no place I'd rather be Ara escoltes ràdio d'esper Sintonitzes ràdio d'esper La ràdio de Sant Just Sintonitzes ràdio d'esper Sintonitzes ràdio d'esper Sintonitzes ràdio d'esper Sintonitzes ràdio d'esper Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. El 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Vilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre va a Vilònia. Connecta-te al català. Bina el consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. Per seguida, actualitat del Baix i l'Obregat, informatiu comarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix i l'Obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiu comarcal.com A l'hora de veure el que passa al Baix i l'Obregat, informatiu comarcal.com A l'hora de veure el que passa al Baix i l'Obregat, informatiu comarcal.com A l'hora de veure el que passa al Baix i l'Obregat, informatiu comarcal.com A l'hora de veure el que passa al Baix i l'Obregat, informatiu comarcal.com Informatiu comarcal.com informatiu comarcal.com informatiu comarcal.com Doncs bona tarda, us parla Carlos de Comellli, Xavi Roldán acaba de desaparèixer a la mateixa de l'estudi, no sé on para, però bueno, se n'has fet i quatre. He de començar proves, no tinc guió, però és que si el tingués tampoc me'l sabria, perquè jo no me'l preparo, perquè jo no sóc representador d'aquest programa. En tot cas, comencem un nou condensador de flutso, un programa que va sobre temes tipus còmics, de les que parlarà Xavi si bé, llibres que intentaré parlar jo, alguna pel·li que, de la que no recordo, absolutament re, i el barri, imagino que ens trucarà per parlar de sèries, imagino, perquè no sé, esto es el despil porrio. Hombre, acaba d'arribar a Xavi, mentre estan, mentre se seu i tot això us recordo, ens podeu trucar al 93-3-7-2-3-6-6-1, truqueu, recomaneu pel·lis, dieu que heu vist, has estat la festa dels cine aquests dies, segur que ja heu anat al cine, què heu vist, digueu-nos-ho i la criticarem, perquè nosaltres també l'hem vista, espero. Hola, Xavi, què tal? El Carlos, doncs és un convidat d'aquest programa, bueno, és el 50% de l'ànima d'aquest programa, però ets el 50% de l'ànima, només, no de la força motora, perquè tu pots venir sempre que vulguis cada setmana, però el que no pot ser és que jo no he siguit, ha sigut a començar el programa, tu sol, d'exculpes, a tu, els nostres ullens, ja t'ho he plegat, jo porto aquí una quanta estona a la ràdio, que tampoc ho he fet tan malament, no? No, si ho has fet de conya, però és que em sap greu que jo aquí vull que vinguis amb tot el gust del món i després resulta que ets tu qui farà feina bruta. No, no, que deia que porto aquí molta estona a la ràdio i fins que no he entrat aquí, i m'has dit tu, quants lloons tens? No he caigut, que en necessito dos, i no un, havia vingut amb un guió, i el pobre Carles l'havia deixat sense... Les hem pres bé per això, eh? Sí, no, hòstia, ara que ho dius és veritat, mira, hi ha coses que han quedat fora. Mira, mira, com ha quedat. No, perdona, això... Sí, ja ho sé. No, tranquil, tranquil, ara no és una tècnica que s'ha sacrificat per nosaltres. El guió el tenim normalment, però no el fem servir mai, jo porto 4 anys aquí, aquest any ja no hi sóc, però mai hem fet servir el guió. Sí, que hi ets i ets en espari, però... No, però per saber, ni que sigui que bé. Sí, això sí, això sí que estaria bé, perquè de fet, sembla que comences tu a parlar, he dit, és molt bé. Sí, si vols, pots començar a tu parlar, però... No, no, no, que benvinguts, gràcies, no sé, tu ho has dit tu. Sí. A sobres que ha començat ara el programa per a Masinri, ja està, has dit, les vies de contacte? He dit una, el telèfon, que la repetiré, 93-3-7-2-3-6-6-1. 6 què? 6-1. Molt bé. Com el Zidane, el Zidane, el Zizu. Truqueu, de debò, truqueu, segur que heu vist alguna cosa, segur que esteu comptant els dies i es esteu mossegant les humores perquè comença a jugar de tronos, doncs pot empatar a xerrades, si voleu d'això, no? Veus com ens imprescindiblement ni se m'havia acudit que comença a jugar de tronos. Ah, no, estàs pensant en això. Quan comença? El 6 d'abril. Això què és? Aquest que comença? Osti, i jo què? Vaig així de fer-hi per la vida. Tu tranqui, sí, sí, sí. Aquest diumenge comença a jugar de tronos, a veure, potser el Barri ens podria parlar una mica de la sèrie de la setmana que ve. Doncs això que gràcies a tots per ser aquí, benvinguts al programa, saludem a tots els nostres web o llentes, radiollentes, todollentes, i això, tenim el xat, el 3b2plus.radiodesbern.com, doncs ens podeu sentir en directe i veure'ns perquè hi ha la webcam, i podeu parlar i escriure i explicar el que vulgueu. Avui tens molt guapo. T'ho dic perquè en comparació aquí. No, no, el Carles. Home, no, tu. El Carles, que és un senyor, no. En comparació tu. Gràcies. No, pregunto. Sí, clar, sí. Tu sí que vens guapo, que vens d'un elegant de Carlos. Bé, doncs, voleu veure dos personatges amb l'ego així d'inflat per la tele, doncs, ho podeu fer. A nosaltres aprofitem per saludar tots el nostre públic, que ens sent des de casa. La gent que ens sent des de Rússia, avui tenim ullens des de Rússia. Ha marxat allà a la... T'ho prometo, els nostres ullens de Rússia. Tenim una fanbase... A la taixa. A la taixa... Si ho veuràs, si ho veuràs. També, també, també. Ens escolten des de la província de Leninowski. Doncs, bueno, ja està, només això. Consobot, que és sus cosas. Sí, sus cosas. Comencem, ja. Comencem, comencem. Tira alguna música així de relleno i comencem va. Comencem amb una mica de tema, parlem de còmics. Us prometo que avui només parlem de còmics, em sembla. Mira, Carlos. Ah, gràcies. Ah, què importa. Adéu, hola! Ens porto un paquet. Tito, pors aquí, anem a obrir-lo. Avui hem arribat un de camió, a mi. Què tens arribat de camió? Entre altres coses, una pel·li de la que parlarem avui. Per això tu preguntava. No per far de davant de ningú, eh? No perquè far d'aquestes davant de ningú. Hem arribat una pel·li amb DVD. Sí. De la qual ens en parlaràs aquesta tarda, aquí. En parlarem perquè avui està al guió més que res. Ah, vale. Ah, sí? Sí! Ho he posat al guió? Espera, ja en parlarem. Bueno, no sabia que avui ha posat el guió. Bueno, doncs, parlem de com ho sé, de còmics. Fa un parell de setmanes, em sembla, la setmana passada... Ah, no et demana't disculpes, però la setmana passada és que estava com una sopa, m'agafa un gran negalipandria d'última hora. Bueno, doncs, la setmana passada, no l'anterior, vam parlar d'un còmic, em sembla que va ser l'anterior, que es deia la... La barba? Sí, la barba, que era el mal. Jo vaig dir, jo. Jo estava a part del guió, eh? I vaig dir, no, no, tu juro que vaig dir, és un dels millors còmics que he llegit aquest any. Seré sent-ho. Ah, d'acord. I tu juro que m'he quedat amb l'àmbit. Bé, és igual, era una de les recomanacions de la cúpula, i us sembla que us vaig dir que n'hi hauria una altra, i avui us parlem d'aquesta altra. Són dues novetats molt, molt, molt, molt, molt xules, i aquesta segona té un extra com d'emotivitat, perquè és una nova obra de Beto Hernández, que Hernández, qui ens ha sigut sentit durant aquests anys, durant aquests mesos, aquestes últimes temporades, sabeu que els Hernández són una gent que ens agrada molt, oi que sí, Carlos? Som-hi, tant i tant, tota la vida. Són aquesta gent que van contribuïtant, tant i tant, el creixement del còmic Andercan, el nord-americà, el còmic independent durant els anys 80. Eh, què? Concentrat. Estic concentrat. Vale, vale. Però, clar, si em vas fent així... Ah, no, li faig coses al Carles. Ja, però de mi? No, de tu no, de tu. No, no, clar. Em interessa molt. Esteu rejant de mi, entre tots dos. Segur que teniu una línia directa entre el micro i els auriculars, si esteu rejant de mi, si és que ja us conec. Bueno, doncs és igual, encara que tu no t'interessin, i sí. Hem parlat uns cops dels germans Hernández, Jaime i Gilbert i Beto, que és qui ens ocupa, doncs per explicar-vos això, que són la gent que han influït molt en el còmic independent nord-americà durant els anys 80, creant aquelles històries tan mítiques, aquelles revistes, tipo Loven Rockets i tot allò que contenia les històries de Maguitxascarrillo i de tota aquesta penya, que després van ser les loques, que també estan editades per cert. Doncs... Me'n recordo. Te'n recordes, no? Sí, sí, de debò. Clar, doncs... Que sí? Que sí, que clar. He dit clar-ho. No, no, jo no he dit coses amb ironia, sí que és clar-ho. No tinc clar la prioridad de la campós, no sé per què. De Anna Rosa. Doncs que això és una gent molt important i que encara segueixen fent còmics, segueixen fent les seves històries, concretament Beto Hernández té algunes coses bastant xules com l'estimadores o com una oportunitat en el inferno, i té coses que no només són xules sinó que són imprescindibles per entendre el còmic americà dels últims anys, com a mínim el còmic independent, com ara Palomar, com ara Luba, que era un espinof, un dels personatges de Palomar, va tenir la seva pròpia seria, o com Río Veneno. Bé, aquest senyor Beto Hernández, un dels germans, ara ha fet aquesta cosa que us portem, que es diu Tiempo de Caniques, que és una mena de relata autobiogràfic que explica la seva vida de nen en aquesta California plena de hispanos i de barreja, una mica multicultural, i explica una infància, doncs, rodejada d'items culturals i pop, una mica d'aquells d'alguns que anaven petits, doncs que els vivíem, no? Tipus còmics, cròmics, caniques, òbviament, totes aquestes històries. Llavors, rodejats de tot aquest caldo de cultiu, aquests nens veiem com la vida anava desplegant-se davant seu, i com el món dels adults, doncs, anava tenint les seves rècoles i les seves pròpies històries. És la història d'una infància, una mica friqui, però és una història molt emotiva, molt tendra, i que, bueno, que apela una mica a tots nosaltres, com a animals, que érem així, tu dius que, vale, jo no he viscut a California ni en Média i Hernández mai, però és veritat, ets una mica... M'he hagut jugat a les caniques. On d'on he jugat? On d'on he jugat a caniques, al col·le, o a mos, jo a futbol, no, però... Que ja, que ja, continuem. No, no, sí, sí, sí, sí, que jugàvem a caniques, fèiem uns... allà al Montseny, al Montseny hi havia... bueno, fèiem uns carrarons i... Bueno, una cosa, no, és veritat, ara ja no, això ja no... Ja no surt, no, ja no es fa. Tothom són Gameboys. Tothom són Gameboys i Pokémon. Tothom són Gameboys, que la Gameboy, no Gameboy, no, Gameboy, es va caducar en l'any 92, o sigui, però, bueno, ja ens hem quedat, o sigui, està parrajant, ens hem quedat engrados en el passat. Bueno, doncs, doncs, si us agrada rejar, com a nosaltres, i sou una mica nostàlgics, segur que us agradarà aquest còmic, que és com convencional, però raro, guai, reconeixible, però estrany, diferent, però... igual, és una mica... No, és veritat, és com normal, el vas llegint, el vas passant pàgines, però té un esperit molt xulo, molt propi, i un temps narratiu com molt estrany, va fent com sals, però es va tassinassi mateixa a través de petits episodis que semblen independents, però que formen, com sempre, a les històries dels esnandets, un gran tapis, que al final, doncs, està poblat de personatges encantadors, tots ells. Com la Rúe del Percebe, però en California? Doncs no, però sí. Si voleu aquesta Rúe del Percebe en California, que no té res a veure amb la Rúe del Percebe, però que és molt guai i molt emotiu, ho tenim aditat per la cúpula amb el nom de Tiempo de Caniques. I'm just trying to make some sense of it before I lose another human. It's so warm that I can't do it. I'm just trying to make some sense of it before I lose another human. And it's much better, but it's making me uncomfortable. And I'm just trying to make some sense of it before I lose another human. And it's making me uncomfortable. I I know you, but you won't see me. I I know you, but you won't see me. Stepping off a stone, do I want to know I do? It was clear and white, the path I left behind, and now I feel alone. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Because it's so hard to feel and control you. El nano주는 unaнойpenada. En высant הזil. What can he had I'll win now, I don't know how I've not been clear Won't do us any sense fear I'm just trying to make some sense of this Before I lose another you I don't know how I've not been clear Won't do us any sense fear I'm just trying to make some sense of this I'm just trying to make some sense of this I'm just trying to make some sense of this I'm just trying to make some sense of this I'm just trying to make some sense of this I'm just trying to make some sense of this I'm just trying to make some sense of this I'm just trying to make some sense of this I'm just trying to make some sense of this I'm just trying to make some sense of this I'm just trying to make some sense of this I'm just trying to make some sense of this I'm just trying to make some sense of this I'm just trying to make some sense of this I'm just trying to make some sense of this I'm just trying to make some sense of this Jo no he caigut Jo no he caigut Jo no he caigut Jo no he caigut Jo no he caigut Jo no he caigut Jo no he caigut que és aquest director Nioh Yorki, Talindi, ni hipster i tant, tot ell. Però és un hipster diferent, no és un hipster... Wes Andersoniano, no va dir por l'Anderson, no. Wes Andersoniano. Tot i serà la mateixa quinta, no? Sí, també. I són col·legues i, fins i tot, hem sortit que hem treballat junts alguna vegada. El com a guionista, no? Correctament, sí. Però el Novovojo és diferent. Si com el Wes Anderson és més cucó, és molt, molt... Que caramero, no? És molt madalena. Neu a veure el gran hotel Vull de Pest. Perdó, sí, continuo. Doncs el Novovojo és com una mica més, no sé, més sec, més... no sé com dir-ho, potser menys, menys... té menys editius visuals, però jo penso que és un dels grans valors del cinema amàrica actual. Potser és una mica més incòmoda, no? Per les grandes masses. Sí, com l'altre, Super Wes Anderson, el pot veure tothom. Sí. Aquesta és una mica més... Cuida-ho. Sí. Ah, mira, entra una trucada, ja. Carai. La tenim, ja, dintre. Mira, sinó a visar. Iñaki, buenas tardes, tío. No soy yo, ¿cómo sabes que soy yo? Pues mira, porque Carlos me ha puesto un cartel que decía Iñaki en el... en el... en el cristal, ¿sabes? Pero si no, no habría sabido que eras tú. No son la magia. Ya, claro, claro. Seis mi barri, con su sección semanal, Jendal Barri, entrando por la puerta de atrás. Suena fatal, pero esto es así. Lo hablaremos de Francesja. ¿O te querés cagar en Francesja? Mira, sí, hablando, tío. Hola, Seis mi barri. ¿Estás ahí? Te decía que, como estáis, he escuchado Francesja. Sí. Ah. Y de repente, o sea, mis interiores se han envuelt y yo tengo que llamar ya. Vale, o sea, te hemos invocado, ¿no? Cuando alguien dice Francesja en algún lugar del mundo, apareces tú ahí. ¿Cuál... cuál champiñón? ¿Quién está a tu lado? Que maco, jo. Joder. Es sacar Francesja y te vuelves loco. Lo siento, pero no te va a tocar hablar de Francesja porque tú eres el experto en tele. Ah. También eres un poco experto en cine, pero te jodes. ¿Te has ligado a Greta Gerwig en cómo conocía a vuestro padre? Ah, es bueno. Ya lo has ligado, ¿eh? Ya te has llevado a Greta Gerwig a tu terreno. ¿Te has ligado a Greta Gerwig? Sí. Mira, no decía que no. Bueno, ¿qué tal? Bienvenido. Bienvenido a este programa tan caótico y anarquico, como siempre. ¿Que no volíamos comentar cómo anda la parrilla televisiva? Que sí o que no. ¿Cuál es la pregunta? Que hacía semanas que no. Ah, vale, perdona. Estoy muy tonto, oye, como cada semana, pero hoy extra tonto. Bueno, pues va, explícannos cómo está la parrilla televisiva. ¿Hay alguna novedad, alguna cosa? Novedad, siempre. Si quieres, hablamos del estreno que dejamos pendiente la última vez. Sí. Ah, sí, sí, sí. Que se la ha pegado, por cierto. Se la ha pegado en audiencia. Sí, el primero fue bien, pero luego ya ha ido bajando y ya están hablando de cancelación. Experto en serias corroboras? Sí, el primero lo estrenaron un lunes aprovechando de Boyz. Hubo datos aceptables. Lo pasaron al domingo y se ha pegado la hostia. ¡Vaya! ¿Qué mal me sabe? Entro y lo que cabe, la noche la comparte con Crisis, que es la nueva serie de Gillian Anderson. Ah, está como de Poli, si no sé qué más, ¿no? Sí, sí. Y como eso hace peores datos, todavía tengo esperanza de que vení sobreviva. Pobres Gillian Anderson, no me cae mal esta mujer, pero me parece un tostonazo importante de señora. ¿Qué poco pesada ya con sus policías? No, increíble, infinitamente pesada. Mira, yo... Ya, sí, claro, sí, sí, sí. Bueno, sí, sí, es espíritu válvium, pero, oye, yo... yo qué soy, pero expediente, que es como el que más, como el cualquier hijo de vecino, y que amo a Don Ascali, como todo el mundo. Exacto, si no escucho a algún joven, Gillian Anderson es Rascali, despeyante de que... Exacto. Yo me estoy dando cuenta, tío, en mi trabajo se está rejuveneciendo mucho en la media de edad, y la gente no conoce nada ya. Exacto, los compañeros pasan y tú te quedas, ¿eh? Sí, sí, sí. Esto es como la uni, como la uni, exacto. Pues... Había una serie, antaño, que se llamaba Expediente X, que protagonizaba Gillian Anderson y que hacía un papelón, y no abandonaba ese papel desde entonces. ¿En crisis qué hace lo mismo o qué? Pues hace de... Yo creo que las tres últimas series que ha hecho siga haciendo el mismo papel. Ehh... Animal. Donde hace un papel pequeño, pero muy interesante. Vaya. Luego está The Fall, que es la británica ésta con el... ¿Qué pereza? Con el mar homo de 50 sombras de Grey. Sí. Y ahora crisis. O sea, tiene tres series en antena, nada mucho. Ah, alto, alto, alto. ¿Pero siguen, Animal? O sea... No lo sabemos. Vale, no... A ver, es un anti-spoiler, ¿no? No, que no, es un anti-spoiler, es un anti-spoiler. No es que haya pasado nada, anti-spoiler. No, que salió un tiempo, pero ahora ya ha llevado tiempo sin salir. Solo eso. Y no... Yo creo que volverá. Y otra cosa, y The Fall, claro, The Fall renovó, ¿no? Renovó, y ahora van a comenzar la segunda temporada, cuando Jimmy Dornan ha terminado el rodaje de... De la Grey, esta, de anatomía de 50 sombras. Que es un coñazo, eso sería. The Fall, yo tengo que decirlo. ¿Tú la viste? No, no. A mitad. Pero me gustó, o sea... Lo que digo me gustó, pero no he podido. Claro, claro que te gustó, porque... Era un episodio, ¿no? 6, 6, ¿no? No, 5. No, no, era pocos. 4, 5, 5 igual. Que perros, estais. Me voy una temporada y estais ya, que no se puede salir a sacar a pasear. No, es cierto, es cierto, es verdad. Nos descontrolamos y vemos The Fall. Bueno, vale, pues... ¿Qué estamos haciendo? Estamos hablando de belief. De belief, belief, belief. ¿Qué pasa? Es la nueva serie de Alfonso Cuarón para la NBC. Mm-hm. Un high concept en principio, que... Una vez el piloto te deja claro que no, que es una serie mucho más pequeña. ¿Cuál es el high concept, perdona? Eh... Una sociedad secreta que busca una chica, y esa chica va pasando... de padres autivos en padres autivos que van siendo asesinados. És a dir, la niña está pequeña, ¿no? Repelente. Con súper poder. De repelente nada. Pero vamos a ver, es una niña pequeña con poderes. No es ya simple, pero que la química entre la niña y su protector es fantástica. O sea, es muy divertida, y es lo único que me ha hecho seguir con las series. Como héroes, ¿no? Pero del revés. No, en serio, para nada. O sea, la química entre estos dos protagonistas es buena. Eh... bien, compro química. ¿Algo más, aparte de la química? No, nada más. La secuencia, ¿no? Alfonso Cuarón, la secuencia, pero más tramposo que el de True Detective. O que el de Gravity. ¿Por echar leña al fuego? No sé. La secuencia donde todo es digital. A mí eso es que no me entra. No, eso no es un plano secuencia. No sé, narrativamente es un plano secuencia, pero a nivel técnico, ¿no? Porque Gravity te la vendían como el plano secuencia que duraba, no sé, 15 minutos. Nada más empezar. Sí. O media hora. O 45 minutos. Bueno, si todo es digital, no sé hasta qué punto. Ya, bueno, el actor está ahí durante 15 minutos y todo lo demás pues ya es añadido. Y en el caso de Belief también, creo que es una secuencia en un coche, ¿no? Al principio del piloto. El inicio es en un coche que tiene un accidente y recuerda en parte a... al gran plano secuencia, así que es un gran plano secuencia de hijos de los hombres. Correcto, sí, sí. El bueno, el plano secuencia bueno de Cuarón, ¿no? Una cámara dentro de un coche que va dando vueltas. Todo el rato, sí, sí, sí. Alrededor de los integrantes, de los que están metidos en el coche, y ya está. Y durante... No sé cuánto horas ese plano se puede ver. Entraba y salía por eso también del coche, ¿no? Sí, no, era de... Ese plano era alucinante. Vale, entonces, claro... No sé, no sé, ya sí... Dejamos ahí, Billy, después... Si tienes ganas de una serie entrañable, pues prueba, a ver qué te parece. Como dato curioso, la niña que interpreta la protagonista se llama Johnny Sequoia. Hasta ahora no me habías comprado. Mira, hasta ahora no me habías comprado, pero ahora la voy a ver. Johnny Sequoia. Vale. Bueno, es un... Es un nombre, oye, es un nombre como cualquier otro. Ahí está. De los sources de toda la vida, o es... ¿Sabes si es un nombre de verdad, o si busca un nombre artístico y ha dicho, voy a guardarme este? Ni idea, no? Vale, bueno, pues ahí queda Belief, con un gran enorme signo de interrupción encima. ¿Hay alguna novedad más por ahí, o qué? Sí, sabéis que la serie es tímida para crear productos y subproductos. Ah, ya sé de qué vas a hablar. Los 100. A ver, venga, adelántate. De 100. Efectivamente. Ah, lo ves, te he pillado. Te conozco demasiado bien. Esta serie de la CW es la última que les quedan por entrenar esta temporada, creo. Y es una serie en la que en un futuro... creo que lejan, ya no lo sé. Un futuro, es genérico. Está ya una... bomba nuclear, o no sé, tampoco hay mucha explicación en la Tierra, y la humanidad se ve obligada a vivir en el espacio. Ahà. Pasados unos cuantos años decían enviar a un grupo de 50 juveniles a la Tierra para comprobar si se puede vivir o no. Sí. Aquí mando a un grupo de juveniles... Sí, claro. Tenemos científicos medioambientalistas, por un lado, y tenemos misfeeds delincuentes por otro. Aquí mandamos a los misfeeds, desde luego. Si sobreviven las chismas, vamos nosotros. Está muy bien. ¿Qué pasa a todos con unas pulséricas para comprobar si están vivos o no? Buscan unas tijeras, y cual pulsera del primer asam de hace tres semanas la cortan. Y se la quitan. Es como cuando Homer le hace un conductor de un submarino nuclear. Por su experiencia nuclear. La palabra es nucelar, contratado. Es un mismo estilo. Vale, vale. La serie, o sea, defectos visuales, es muy bonita de ver y todo, pero, o sea, es catetas, tan límites... Una tica se mete en un lago, le ataca a una serpiente gigante rara, y cuando le sacan, hace un tío una broma, y cuando empiezan a reír, incluso la chica con las piernas sangrando, todo ríéndose. Pero eso es muy traje, eso mola, ¿no? No. En este caso no. Es de vergüenza la gena, de beso a la tía con las piernas sangrando, y ríéndose. Como lo vea el Joan Curnaya te hace un cómic. Sí, sí, un poco Joan Curnaya. Entonces, vale... La parte de jóvenes. Luego tenemos el cast Maduro, por así decirlo, que va a volver a Anatomía de Grey. Que ho ve? Hombre, el brother, ¿no? Ah, claro, brother. Yo me conste pero... Normal, pues como en escándale. Se me ha aburrido ahí, y soltar sus frases, y se va a casa. Ahá. Luego ahí se ha ido a Washington. Hombre, ha vuelto a la televisión. Me lejo prodigo. Sí, va a volver a Anatomía de Grey. Sí, va a volver a Anatomía de Grey. Sí, pero claro, porque ya echaron al otro, ¿no? Echaron al que... a la víctima y de sus... A O'Malley. A O'Malley, y vuelve este. Se anda a Rhymes y ya no sabe qué hacer, ¿no? Eso es. Y luego tenemos a Keleju, que es la china comodín de TWL. No sé si és racista, hasta límites no sospechas, o qué es. Sí, un poco de ti. La china comodín. Tinte racista sí tiene esta cosa. Es asiática. No la regla, sí, tío, lo estás empeorando. Sí, ahora se lo falta, ya chupa, chupa, marinerita. Y ya la tenemos liada. Bueno, la china comodín, como china, está en esta serie también. No sé. Es una serie de mala, es realmente mala. Sí. Pero es tan bonita de ver que me la quedó. Ya como tantas otras, ¿no? Sí, sería bonito eso. Estantes australianos y canadienses... soltados en un bosque ahí... ¿Pero se matan entre ellos algo así? ¿A lo va a te arrollar algo por el estilo, o no? Tiene un punto a los... En el que ves a un... Empezamos a sospechar... No, no, sospecharnos, te lo hice en el primer episodio. ¡Oh, hay más gente en la tierra! Espera, espera. Un ciervo con dos cabezas y por la radiación nuclear... Ah, eso, mola, hombre, ciervos con dos cabezas, mola. No, es como Aníbal, pero el doble. Y calaveras deformadas, pero... Es la CW, no vamos a tener nada. No, no, no, claro, claro. Esto va a ser como el barco, aquella sería ciencia ficción española. No lo había pensado, pero... O sea, es más general. Pues ahí, ahí. Americanos copiando ya a españoles, esto ya es lo nunca visto. Bueno, pues vamos a rebotizar tu sección. Yo que sé, en lugar de Jendal Barri, lo vamos a poner... No sé cómo le podemos poner, pero es una sección de anti-recomendación. Sí, Jendal Trashi, la podemos llamar, si te parece. De partir de ara, de Jendal Trashi, perquè solo hablas de series trash. De barri en de Trashi. ¿Quieres hablar esta semana de algún reality, alguna cosa? Pues sí, mira, ya que estamos y me lo pones ahí en bandeja... Yo sabía. Sí. Sí, lo que es un challenge es decir este nombre tú, eh. Con tu mínimo máximo del inglés. Sí, bueno, pues es un grupo de artistas de... No sé cómo decirlo. Del moñeco, artistas del moñeco. Y cada semana tienen que crear diferentes moñecos, articularlos, moverlos, crear los mecanismos... Acabare tirando la tele. Y yo sé que acabare tirando la tele. Bueno, pues con tu reality de moñeco, si te parece, te iba a preguntar por juego de tronos, como estaba todo... Igual, si te parece, lo vas a dejar. He estado a seguir viendo cosas. Ví el primer trailer y dije, no voy a ver nada. Hasta que empiece la temporada. Haces bien. Si no me equivoco. Empecé este domingo, según dice Carlos. Sí, sí, sí. La semana que viene, cuando lo hayas visto, hablamos de ello, a ver cómo empieza la temporada. A ver si nos puedes dar alguna buena noticia, alguna recomendación positiva o algo. Si te parece, hablamos del inicio del juego de tronos y del final del vídeo. Y así os doy tiempo a ver si termináis. Ay, no, calla, calla. La semana que viene no hay programa. Toma. Porque nos vamos de vacaciones ya. Es la semana que ve cuando marchemos de vacances, es la sa buen. Vale, pues la sí... Bueno, no sé... Eh... que... Eso, que no sé... Esto es lo que hay. Cuando hablemos hablaremos. Bueno, esto es lo que hay. Cuando hablemos hablaremos, ¿vale? No tienes que disimular. ¿De qué? No tengo que disimular. Ya me quitas tal programa. No, que aquí te queremos mucho. Ya lo sabes. Que no, que de verdad te queremos. Oye, barri, tío, que... no sé, cuídate. Fue un buen fin de semana para ti y abrigate que hace frío, ¿vale? Vale, nos estamos. Vale, hasta luego. No posis música, Carles. Vull acabar de parlar de Francesca, que ho hem deixat una mica mitges. Ja, Francesca. Vols parlar tu o parlo jo? No, no, no, tira, tira. És que s'ha estrenat després d'Ovoi, que és una mena de Francesca en xico. Aquesta és la versió en xica i nord-americana. És una dramèdia en blanc i negre protagonitzada per la Greta Gerwig, que és una mica entre indie, hipster, entre Nobelback, entre Truffaut... Bueno, sí, clar. Entre Jim Jarmusch, entre... Què més diem? Digues més referents de Francesca. Que sabéssiu, l'has dit? Exacte, també. I és una pel·li... Vinga, doncs, també. Una pel·li molt interessant, molt curiosa, amb temazos, amb interpretacions brutals, amb un guió exquisit... Ja està, no? És que era per acabar el tema. Doncs d'una noia, que és una mica nini, i ja està, és a trobar i punto. Sí, és una d'aquelles pel·lícules que no va massa de res, però que reflecteix una època de la vida de les persones, que és aquell pas de la juventut de la data adulta, si vols, aquells 20 tantos a punt d'entrar a l'altra antena, i, doncs, una pel·lícula molt ben feta. Molt ben feta, molt sincera, reflecteix. Molt humana, sí. Molt, molt, molt xula, realment, molt xula. I, a més, té, al cap de banda, com dius, a la creta Kerwig, que és una autèntica fuerza de la naturaleza, que coescriu el guió i protagonitza la pel·lícula, amb la qual cosa... sobra, és una pel·lícula agradable a veure. No, és veritat, és veritat, ens agrada molt la creta Kerwig, pors tots pagos. Francesca, tu, una de les novetats d'aquesta setmana als cinemes, dirigida per Nova Hombach, que aneu a veure l'home, i si no t'agrada, ja ens truqueu i ens truqueu. I tant, i tant. Va, quina. I tant, i tant, i tant. I tant, i tant. I tant, i tant, i tant. I tant, i tant, i tant. I tant, i tant, i tant. I tant, i tant. I tant, i tant, i tant. I tant, i tant. I tant, i tant. I tant, i tant, i tant. I tant, i tant, i tant. I tant, i tant, i tant, i tant. I tant, i tant, i tant. I tant, i tant, i tant, i tant. I tant, i tant. I tant, i tant, i tant. I tant, i tant. I tant, i tant. I tant, i tant. I tant, i tant, i tant. I tant, i tant. I tant, i tant, i tant. I tant, i tant, i tant. I tant, i tant, i tant. I tant, i tant, i tant. I tant, i tant, i tant. I tant, i tant, i tant. I tant, i tant, i tant, i tant. I tant, i tant, i tant, i tant. I tant, i tant, i tant, i tant. I tant, i tant, i tant, i tant. I tant, i tant, i tant, i tant. I tant, i tant, i tant. I tant, i tant, i tant. I tant, i tant, i tant. I tant, i tant, i tant. I tant, i tant, i tant. I tant, i tant. I tant, i tant. Un dijous més, comencem a la Babilònia, que avui tinc la gent desmandada per aquí. És que al públic no sap el que passa abans d'obrir la llum, aquest pilotet que tenim aquí, però aquí està amb una festa i parlant d'unes coses amb una profunditat. Que algun dia ho explicarem quan fem la versió X de la Babilònia. Com és el me kinoff? Un me kinoff, una mica jo, en aixovidal... Com que ja m'ho han sent. Molt bé, doncs, tornem a comportar-nos com a personatges. Bé, doncs comencem parlant de teatre, com a parlant les noies del programa amb l'Onada. Són les teatrines. Les teatrines, sí, eh. Se lo ven todo, eh, una cosa. I molt bé, parlant de l'Onada, del lliure de Gràcia, i també l'Hurdes ha vist dones com jo, no com jo, com ella, de té de teatre, el Teatre, Auditori de Renollers, un teatre espectacular que tenim... Que consti. A la capital del Vallès occidental. Oriental. Ai, ai, ai, ai. Ai, la geogràfia... A l'Info amb pisa, què? No és Sabadell o Terrasse. El què? Sabadell, Sabadell. La d'Oxidantal és Sabadell. La d'Oxidantal. I Terrassa, que és capital? No, no és capital. No és capital. Sí, però se la disputen allò amb Sabadell, normalment. És algú episcopal. Terrassa sí que és el centre religiós, per dir-ho d'aquesta manera, i Sabadell és el centre polític. Sí. Administratiu, sí. Literatura, viejas historias de Castilla, la vieja, Miguel de Líbes. El David ha descobert el Miguel de Líbes i està encantat, i és el que deia amb el Trabient, de descobrir-lo, perquè hi ha gent jove que no ho coneixen, sobretot que entrava en literatura amb un nivell i una qualitat. Si la naturaleza és la resposta, qual era la pregunta Rosa Jorge Wagensberg? Sí, senyor. Parlem. Parlem d'això. En les preguntes. Molt bé, molt bé. La veritat és que hem de fer un llibre que ens lligés. És que aquestes dones de la boca, jo... Jo m'he fet caçar amb totes. En serio. Ui, el David... El David ha ponit cara a cara. No feies aquesta cara, David? No, no, te'n sabràs. Tinc un punt musulmà. Ho faig al meuarem, me'n porto. Bé, seguim. Malament, avui no acabarem mai. Explosió d'art, la Lourdes Pitarre, el 1864, el 1866, el TNC, el vestíbol, també un personatge peculiar del teatre d'aquella època i cinema tindrem clàssics com Dragstore Cowboy o Europa Europa la gran belleza del Sorrentino, una pel·lícula peculiar i magnífica i també comèdia 8 Pellidos Vascos amb el David i ònico Superviviente que bueno que és aquella de Vamos a ver cine, ¿verdad? O sigui, Palomitero. Palomitero, exacte. Molt bé, doncs comencem amb teatre, l'Aunada, los micrófonos son vuestros. Vinga, Lourdes. Bé, comencem amb l'obra a l'Aunada. Dèiem que ja havíem fet la pel·lícula, potser el 2006 o el 2007, i és una obra de què ens parla. Comença l'idea és que estem en un institut, de secundària, i hi ha un professor que li toca fer un crèdit, ens podem imaginar com un crèdit variable o mal, sobre tot el que té a veure amb el nazisme. I comença l'obra que es pregunten els estudiants i ell, com pot ser que hi hagi hagut el nazisme, com pot ser que la gent s'hagi, entre cometes, apuntat a això, i com pot ser que la gent que vivia allà no s'interessa de tot el que passava. Llavors l'obra de teatre jo penso que és molt didàctica també, perquè comença dient, bueno, potser a veure quina de les coses podríem fer, perquè tinguessin més, per dir alguna cosa, més efectivitat amb tot el que fem. Perquè siguem més resolutius, tal. I ja s'escriu a la pissar la primera paraula clau, que és disciplina. Com més disciplinats siguem nosaltres, més resolutius serem, més aprofitarem el temps, més tal. I llavors comencen, per exemple, ja amb disciplina només, per exemple, de postura, la postura corporal, física. De respiració, fins i tot, de mantenir l'esquena així recta. Això. Llavors, clar, tot això relacionat també amb la disciplina a nivell acadèmic, no? Bueno, després entra amb l'altra paraula clau, que jo penso que és la que surt en segon terme, que és la de comunitat, no? La de comunitat, no? Llavors, bueno, clar, perquè nosaltres puguem ser també com millors, què podem fer? Tenint compte de la comunitat, per exemple, però si tu saps de matemàtiques i tu m'ho expliques a mi, i en canvi tu ets molt bo amb, jo què sé, amb història. El grup, la idea del grup. De partanya, un grup. De tota manera, clar, quan es planteja aquest segon terme important, que el veus a la pissar a disciplina a comunitat, llavors també hi ha l'altra part de dir, escolta, David, tu no em vas dir que m'explicaries mateix, perquè jo he explicat, no sé què, amb un altre i vam quedar amb això, no? Començo una miqueta, tota la idea que val, i la comunitat, però en una mica d'edició, faig això, tu també has de fer això per mi. Això és que fa molt actualment, és el truè, que és famós. Això és que fa molt habitualment, tu converteixes, que t'ensenyen, exacte, t'ensenyen rus, i tu ensenyes que es talla aquesta persona, si tens la capacitat, vull dir, això es diu truè, i actualment es fa bastant, sense pagar diners, hi ha un feedback entre persones per ensenyar-se coses. Bueno, re, llavors, hi ha tot el procés, és que si la gent no vol anar a veure, hi ha tot el procés a partir del qual uns alumnes que no tenien res a veure amb el nazisme, acaben tenint, podíem dir, o acaben estant absorbits per aquest tipus d'idees, de tal manera que la gent de fora, bueno, després volen dir, volen entre cometes agafar gent de fora i també portar-los cap a aquestes idees, i si no fan això, doncs no som ben vistos pel grup aquest, diuen. És que, bueno, quan arriben els tems una miqueta... No violència, perquè no s'arriba a la violència, a l'obra de teatre, sobretot, no es veu, però sí que et fa una miqueta de respecte, una miqueta força respecte, perquè parteixen de la idea que tu explicaves l'URDES, de que es estan valorant la classe, com va ser possible arribar, en un país com Alemanya, a tenir aquelles idees, aquell nazisme, que tantíssima gent... Gent culte. Gent culte, s'hauria apuntat que la gent no qüestionés i que ningú hagués estat possible d'aturar-ho. I tots els alumnes diuen que avui dia això seria impossible, i el profe diu segur que seria impossible, això. I és també una mica aquest punt que s'hi fa pensar. No és impossible. Jo els faré veure, no? I un exercici que dura una setmana només. Sí. Una setmana, i dius, amb una setmana com cada dia, amb una pauta marcada, fins i tot arriben a marcar el pas. És un pas una mica així com d'exercici. Quan s'aixeca. Però no deixa d'imitar també una mica una marxa militar. I com van, el tema era uniforme també. Doncs estan d'acord. Perquè preguntin els grecs amb això, l'Amanecer Dorado. Exacte. Al França, la Maria Pen també. El que jo vull comentar és que a la pel·lícula, a l'obra de teatre no es veu tant, però a la pel·lícula, dins del grup que inicialment hi ha aquella classe, hi ha alguns, sobretot dos alumnes que ja no segueixen. El segon i el tercer ja surten, ja no hi van, perquè veuen que allò entre cometes per ells és una barbaritat.