Gràfica Sfèl! Durant l'avui, un urbà! Gràfica Sfèl! Durant l'avui, un urbà! Gràfica Sfèl! Durant l'avui, un urbà! Gràfica Sfèl! Durant l'avui, un urbà! Gràfica Sfèl! Durant l'avui, un urbà! Gràfica Sfèl! Durant l'avui, un urbà! Gràfica Sfèl! Durant l'avui, un urbà! Gràfica Sfèl! Durant l'avui, un urbà! Gràfica Sfèl! Durant l'avui, un urbà! Gràfica Sfèl! Durant l'avui, un urbà! Gràfica Sfèl! Durant l'avui, un urbà! Gràfica Sfèl! Durant l'avui, un urbà! Gràfica Sfèl! Durant l'avui, un urbà! Gràfica Sfèl! Durant l'avui, un urbà! Gràfica Sfèl! Durant l'avui, un urbà! Gràfica Sfèl! Durant l'avui, un urbà! Gràfica Sfèl! Durant l'avui, un urbà! Gràfica Sfèl! Durant l'avui, un urbà! Gràfica Sfèl! Durant l'avui, un urbà! Gràfica Sfèl! Durant l'avui, un urbà! Gràfica Sfèl! Durant l'avui, un urbà! Gràfica Sfèl! Durant l'avui, un urbà! Gràfica Sfèl! Durant l'avui, un urbà! Gràfica Sfèl! Durant l'avui, un urbà! Gràfica Sfèl! Durant l'avui, un urbà! Gràfica Sfèl! Durant l'avui, un urbà! Gràfica Sfèl! Durant l'avui, un urbà! Gràfica Sfèl! Durant l'avui! icítia minimalista que ens proposen els tindrístics. Parlem una mica de llibres. Parlem de una de les novetats del món de Dori, no ha sigut aquest més, del més passat sinó del davant, però és una novetat força recent, d'aquelles que val la pena ressenyar, que sigui un cop per setmana, mira, ja ho fem aquí, i es tracta d'una obra que no... Ara, si no acaba de sortir ara mateix, va sortir fa uns quants anys, però ha sortit la ciutadeta en aquest país ara mateix, que és una de les últimes obres de Córmac Macarty, el gran Córmac Macarty, que mentre esperem el seu rector, després d'aquell pràmiadíssim i perlaureado, la carretera, aquell llibre que va donar tant que parlar, i que més va generar una pel·lícula, doncs ara podem gaudir d'una peça d'entretiempo, que no és, sinó, un guió per una obra de teatre, o sigui, no és una novel·la. Per fer aquesta obra de teatre? Em sembla que no es va arribar a interpretar, però sí que es va fer una pel·lícula. Oi que sí, que m'hi sonava tu. S'en va fer una pel·lícula. Estem parlant de The Sunset Limited, o el Sunset Limited, que és, com us dic, un guió, per tant, té forma de guió, total llegeixes, i és purament 100% un guió teatral, que va ser adaptat per la televisió, sinó, m'equivoco, parlar, veo... En una pel·lícula que dirigia... Sí, pots dir-ho. I aquestes flashes. Memoria prodigiosa. Samuel L. Jackson i Tommy Ligons, que també dirigia la història, en un diàleg, que és el que planteja en Cormac McCarthy, entre dues personalitats ben oposades, començant per a ser parença física, un és blanc i l'altre és negre. I, a més, es diuen així, no? Sí, a més, un es diu blanc, que l'altre és negre, no tenen nom, i tenen tot un diàleg de 100 i picopàgines, és cortetes, és ràpid, són qüestions purament metafísiques. Abans que res, perquè no sàpiga qui és el Cormac McCarthy, és un escriptor nord-americà. Se'l considera un dels més grans escriptors nord-americans de l'actualitat. Potser el comparen en importància i en rellevància amb Philip Roth, per exemple. I és un tio que no té una obra molt extensa, té 10 novel·les, a part d'algunes obres de teatre, com aquesta que ens ocupara, i algun guió cinematogràfic, també. Però és un tio que cada cop que treu una novel·la, suposa una mica de terrestre literari, perquè és un tio que es dedica a remoure les bases de la societat d'una manera molt sanglant. Home, de fet, amb la carretera va guanyar el Pulitzer, no? Correcte, va guanyar el Pulitzer de literatura amb la carretera, i... Allò és nada. Sí, sí, sí, no, vull dir. Palabres mayores. Normalment, eh? Normalment, eh? Jo he llegit alguns Pulitzers que dius... Però, bueno, en aquest cas, justificadíssim, el Pulitzer que es vandu per la carretera, té altres obres com... No esperejos. No esperejos, correcte. Tots els hermosos caballos en la frontera, té una trilogia que la composen aquests dos llibres, tots els caballos hermosos en la frontera, i un tercer que es deia... A qui m'epilles, eh? No, no, jo me l'he llegit. Bueno, m'he l'hi deia, no de sang, té una obra que, ja dic, no és molt extensa, però és molt punyent. A mi és un tio que em xifla. Per tant, ja et dic que estem esperant la seva última obra, mentre tant podem tenir aquesta censet limitat, que, com us deia, és un diàleg, bàsicament, bueno, bàsicament no, és un diàleg, de preguntes i respostes, on dos personatges exposen dues postures contraposades davant la vida, i davant una mica la, diguem, l'esfera religiosa de les persones. Tenim aquest negre, que és un ex convicte que ha sigut reformat per una sèrie d'experiències a la presó, que ara creu en Déu i en tot el poder de la radanció divina, i per altra banda, el seu contraposat, que és un blanco, que és un pratesament il·lustrat, un senyor que més em sembla que és professor d'universitat, si no recordo malament, un tio amb molts estudis, que té la postura oposada. Sí, sí, sí. A més, tot partes d'un esdeveniment, no? Justa el Sanset Limited, que és un metro, allà passa alguna cosa, on posibilitza... Això és el fet que es trobin, i a partir d'aquí és on comença aquesta conversa. Exacte, és una autèntica batalla dialèctica, com les grans batalles dialèctiques, no? Tira i afloja, un rifi rafa, allò... Estrapidant, estrapidant. És molt trapidant, és només un diàleg, però realment sembla que estiguis gairebé davant d'una seqüència d'acció, d'una seqüència de boxa. Jo recordo la facultat, en definien els bons diàlegs, això, com a una seqüència de lluita, amb l'un a l'altre, i el que ho ha posat a Davi Tx, que es diuen, que ho ataqués de l'un cap a l'altre, i va veient cada cop com guanya terreny un, o recula i guanya l'altre. Es pot percebre molt bé, perquè el cor Macartí és un tio que redigua, fia els sentiments de l'espècie humana, d'una manera, jo diria, molt admirable. Dita això, bueno, jo es conmino a que llegiu aquest llibre, si teniu un momentet, perquè és molt ràpid de llegir. Un viatge de tren, de sària a l'autona, més o menys. Sí, no? Has fet un calculació de les xifres. Sí, a si a la teva pronta... Alguns passionetes després... Quan anem a serriar, agafeu el Sense & Limited, vull dir, el llibre, físicament, i us ho llegiu perquè jo crec que, si esteu disposats a petits reptes i a històries que us remoguin les entrelles i el cor, el Sense & Limited és el vostre llibre. Molt bé. Ara que tirem. Ah, és veritat. És veritat, Marc. Què fem, Carlos? Fem una mica de cinema. Tu ens faria alguna de cine? Ens acaba de fer un recte. El nostre tècnic de sou ha dit... Hijos de la gran, etcètera. Estoy hasta los huevos de vuestros guiones, así que a partir de ahora tiro yo las cançons, y en función de las cançons vosotros os feu el guión. Parlau del que us vingui de santo gusto. Bueno, doncs, està tirant ara emir costúrica. Ja l'hi hem dit nosaltres, que tirés cine. Calla, hombre, que llavors no té gràcia. Ai, perdó, perdó. O sigui, ja ho has dit tu, que tiràvem cine, no? Ah, sí, és veritat. A partir d'ara no ho sabrem, és veritat, no? Sí, a partir d'ara sí. D'acord. 100% real. Lo que ve en sus pantallas es lo que hay. Doncs, tirem de emir costúrica, perquè és com l'autor del que parla, tothom el que diu que li agrada el cinema d'autor. Tot i que és una mica allà, ja està. Ja està, està passant. Emir costúrica, emir costúrica, 1997. Vull dir, en aquella època estava bé. Bueno, sí, sí, sí. Està aquí, que en vull entendre el meu primer apuya, hacia lo que hablamos ahora, que la entienda, como tal. A partir de demà i fins als 6 de maig, si no m'equivoco, comença a Barcelona el festival d'apostro... Ah, festival de cinema d'autor, que tindrà jo 3 cinemes. Bueno, a dos cinemes, 3 sales. El cinema arriba a 2 i a la filmoteca de Catalunya, la renovada filmoteca de Catalunya, que és a un tiró de piedra ara. I en faran una mica una selecció de pel·lícules actuals, recents, no necessàriament del 2012, perquè, de fet, algunes ja van estar nominades als Òscars. I faran un recorregut també de la Claire Dennis. Lo pronuncio así, ¿vale? Especialment aquest recorregut, que pinta molt interessant, és el que tindrà jo, que a la filmoteca. La resta passarà als cinemes Arribau. Llavors, de què va aquesta història? Doncs el que deia, amb un recuperatori, amb dos passes per pel·lí, d'una selecció de pel·lis que algunes arribaran, vés a saber com, vés a saber quan, algunes ja han arribat, hi ha un cas d'unes quantes, sobretot de les catalanes, i d'una que es diu l'estudiante, que ja han arribat... Per la teva reacció de ir a contenida, poc de tu que ja has vist aquesta pel·lícula. No, la has vist a tu. Ah, el estudi... No, home, no sé què està, no sé què l'he fet jo. No, home, no, aquesta pel·lícula fan el festival. Hombre, si hi ha un altre estudiante. Argentina. De 2011? Jo diria que sí. A veure, la qüestió és que hi ha una sèrie de pel·lis... una mica... aclèctica. Aquestes estudiants, sincerament, no ho sé. Elles, si t'ho he dit, hòstia, tot xavi, la gràcia. És una pel·lícula que a mi no em va agradar. No em va agradar gens, però... Escolta, si n'he sentit... És una mena de cine, el seu públic. Hi ha una altra mena de cine, que té menys públic, que no és tan conegut, i que és millor. Però, bueno, no, escolta, no... Això no sale en un festival de cinema d'autor. Ah, no, no. Cal dir que no ens han acreditat. A veure, fem un repàs de les pel·lismes interessants. Per mi, de l'acte d'Ernest, la possibilitat de veure travel every day. El cinema en altre cop, jo firmo. Podríem haver posat un tema dels tindrístics, que feien la banda sonora de travel every day. Podríem, però es creen mil costuris que molt a més. Sí, no, a més, els tindrístics els hem tirat abans. Ah, sí? Sí, és una cosa que he fet d'alguna cosa. Sí, de vegades associo idees, tio, t'ho juro. Sí, clar, com no tinc algú jo. Després, què pot haver-hi així, interessant? Una muda de Junès de... Escolta, pots pronunciar normal, eh? No, com les persones... Si vols, eh? És molt divertit. Aquesta, crec que s'ha confirmat que s'estrenarà, Mia Hansen Love. Ara m'he tirat del carrer, és igual. Sí, és la directora del Padre de Missijós, que era una pel·lícula brutal. És una pel·lícula que van estrenar l'any passat en quatre sales. Jo la vaig veure a l'Alexandre, em sembla, que és aquella sala que tiren pel·lis quan ja no les veu ningú. Jo hi vaig anar. I era una gran pel·lícula. Aquesta també s'estrenarà. Després hi ha Into the Abyss, la nova del Bernard Herzog, que és un documental que també hi ha d'estar molt interessant. El retorn del Jonitor amb Life Without Principle. Un dels meus veus personals, Jonitor. Exacte. Una de les grans del mondillo autoril i índi i engafapàstico, que és Once Upon a Time in Anatolia, que va guanyar Can, que és una pel·li de 150 minuts, un thriller... Bueno, que diuen que realment és una entesión. Després, el professor Lazar i Bullhead, que són dues que van estar nominades a l'Òscar, i una d'elles, el professor Lazar, s'estrenarà d'aquí poc, l'Apollonid, que és una pel·li sobre un prostíbulo... O francès del siglo pasado, que és també interessant a mi. Vas a veure les fotos i tot es veu en perotes. Digo, esta la quiero ver yo. Bueno, sí, vale, vale. Yo iré a ver esta. La de las tetas. En tu línia. Amb una selecció de pel·lícules catalanes, algunes ja s'han vist com ara Open 24 Hores, que per molts és la pel·li de Carles Torres, una de les més bones catalanes d'aquest any. Nosaltres no l'hem vist. Sí, jo no l'he vist. I, per exemple, Orson West, que és la nova pel·li de la Fran Rovira, que és una pel·li sobre... Bueno, un equip de cinema que vol fer un western a un lloc on se suposa que va anar a l'Orson Welles a intentar fer un western en el seu dia sense aconseguir-ho. Llavors és un estudi metade de tot, de què també es parla molt bé. És a dir, aquestes 10 pel·lícules, es podeu fer un festival com Déu mana, habitant altres coses que potser són un poco mestres. Toncillo. Del 27 d'abril al 6 de maig, a preu de cinema normal, 6 euros més o menos, a preu de cinema normal i qualitat de cinema superior. Exacte, per si en original s'ho titulada. Aquesta és superior. Fin. Bueno, doncs em sembla que... sé quina secció toca per la música que ens està posant el Marc. Una secció que és la única que no podia tocar a Marc, perquè, normalment, fem aquesta secció quan ja hem parlat de tele. Però avui me n'estou exacte. Això ens ha dit. Bueno, doncs com ho fem, en això? Doncs tens un minut... Sí, en aquell moment recomano una petita sèrie... de la meva invenció, però que existeix. En aquest cas és una cosa que es diu Friday Night Dinner. Molt bé, aquí... Sí, tota la fanbase de Tim Riggins s'ha aixecat de les cadires i... No, Friday Night Dinner. És una sèrie... és una petita comèdia britànica que emet I4, el subcanal de Channel 4, que... Bueno, que és una comèdia eta, que no passa res, no va de res. La premissa central és una família que es reuneix cada divendres, a fer un sopar, per això es diu Friday Night Dinner, i ja està. I, fins, què més vols que et digui? No passa res, és una comèdia britànica, amb això. Però no veus com un rellòsit com i tot això? Bueno, és d'aquelles coses que fan els britànics, que no acaba de fer risa ni plorar, però fa una mica de dubte. Fa una mica de risa, surts gent coneguda de la paròquia seriófila britànica, com ara el Simon Burt, per exemple, o... Tamsin Grig. Sí, Tamsin Grig. Saps el Tamsin? Sí, no, és una dona. És Tamsin Grig. És aquella noia que sortia fent episodes aquella sèrie amb el Jou i de Friends? Ah, sí, clar, clar. Exacte. Sí, exacte. Fem de guionista... Meta, meta, també. Era meta. Que també surt a White Kid, que és una altra sèrie britànica. I el Simon Burt és un dels protagonistes d'Invite Winners, una de les meves sèries juvenils petitge. N'has arribat a parlar, aquesta aquí? No. Doncs ara no sé, ara en Pilles, ja ha anat de sèries que ara ja no recordo. Un dia parlarem d'Invite Winners i, si ho han fet, ho tornarem a fer. Tampoc s'etraran. Aquesta gent i d'altra conformen una família que es troben els divendres, i la veritat és que ja et dic no descollones, però li vas agafant un carinyet a la sèrie, una cosa, com una sèrie gràcia, que al final t'acaba una mica ficant en aquesta cosa que tu també necessites. A veure què fan aquests per sopar. És una sèrie, com dic de l'iFort, de 6 capidolets, com totes les angleses, que està preparant ja segona temporada, i que, potser, més important, si cabe, s'està fent una versió americana. Oh, que no m'he d'anar! Qui l'està fent? Tu qui diries que la fa? Si haguessis de dir algun nom, encara que no sigui un nom concret. Quina hòrbita? Entre l'hòrbita a ajudar Pato... Més o menys. Perquista. És l'hòrbita d'Eoffice. Espera't un moment. Estan una mica lligats, per això t'he interromput. El grec Daniels, que és el productor executiu d'Eoffice, i el creador, el que va tirant davant la versió americana d'Eoffice, està tirant davant aquesta versió americana de Friday Night Dinner, amb el Ken Kwapis, que és director d'alguns capítols d'Eoffice, i no sé si hi havia algú més perquiliat, però... Ah, sí, l'Ali Sonjani, tio, l'Ali Sonjani de West Wing, Serà la mare, o sigui, farà de temps en cric, a la versió americana de Friday Night Dinner. És fàcil de veure, és divertida i se li agafa carinyet. Que el productor d'Eoffice americana ja passi totalment del projecte, pot dir alguna cosa? De quin projecte? De d'Eoffice. Ah, de d'Eoffice. Vol dir que ha passat a d'Eoffice, vol dir que d'Eoffice és un peso muerto ja, que no vol ningú, que està donant una mica d'audiència, i passò l'NBC l'està aguantant, però que ja no agrada ningú. Jo ho sento molt, però estàs així. Surten. Els crits, els crits i la moixa de quan ho sentim. Els crits, a vegades, quan hi pensa, es descobreixen ja mateixa, sospiran per ser al furat. Podria ser el que falta, o allò que supina. Amb les seies és d'aquells que fan el sol. Els crits, amb les seies és d'aquells que fan el sol. Els crits, la mateixa, mor imbensa, de lluny en anir des tier. La mateixa, mor imbensa, de lluny en el fons d'un riu. Sovint sense donar-se, va a les ales i al botal i creixen mil milions de flors, frans i mulloses. La termitat és els colors. I la força amb aquests que fa cançons dels crits. I la força amb aquests que dels crits fan cançons. La mateixa, mor imbensa, de lluny en anir des tier. La mateixa, mor imbensa, de la nina quan somriu. La mateixa, mor imbensa, de la nina quan somriu. La mateixa, mor imbensa, de la nina quan somriu. La mateixa, mor imbensa, de la nina quan somriu. La mateixa, mor imbensa, de la nina quan somriu. La mateixa, mor imbensa, de la nina quan somriu. La mateixa, mor imbensa, de la nina quan somriu. La mateixa, mor imbensa, de la nina quan somriu. La mateixa, mor imbensa, de la nina quan somriu. La mateixa, mor imbensa, de la nina quan somriu. Ens posem de buen rotllo amb el Blur per parlar de sèries. Ens posem de buen rotllo amb el Blur per parlar de sèries. Parlem d'una nova estrena a la TV, una nova estrena a l'ACPO. La nova estrena a l'ACPO és la nova comèdia. La crea la Armando Yanucci, un tio que per mi és un crac. Va fer The Thick of It i la seva versió cinematogràfica Into the Loop. Vam ser dues temporades i algunes especiales de Nadal. La pel·li va veure fa mil anys. Era una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. La pel·li va ser una sèrie molt divertida. Va ser una sèrie divertida i la pel·li va ser una sèrie divertida. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. Va ser una sèrie política amb un personatge ja tipus haus. que dius, bueno, empecemos con el thriller. Vale. Tiremos de Madurez. Tiremos de drama personal. Tiremos de... no sé, hi ha un fotiment de temes eficats allà amb una qualitat impecable. Les històries van sosseint-se amb un estil... amb un estil i amb un joc del guió... supernent, supernent, a mi em va sorprendre. I t'atrapa, t'atrapa, i a més agafa un misteri, i no tal... Et va donant pistes, però no t'ha de dir què està passant exactament. Et deixa amb un mal rotllo, el cuerpo. Bueno, veig que no vols explallar-te molt, perquè és complicat, eh? És complicat, i també part de la gràcia de la pel·lícula. No està bé que m'entenguis el misteri, però, bueno, llavors, em quedem amb això. Jo diria que us fixeu. Això sí que es pot dir. A nivell de direcció polidur és brillant. Se sembla que no, però és una passada. És molt important el que faci amb la càmera. I el tio sembla que... Bueno, sembla que sigui un maestro consumado, ja. Sí, sí, fixeu-us en l'interpretació d'ella, per suposat. Per suposat, i és que no puc dir res més, tio, és que em sap molt greu. Jo vaig anar totalment a Virgen sense llegir la sinopsis, sense llegir la teva crítica, i vaig sortir flipant, flipant. Bueno, bueno, me n'alegro. És un punt molt important, és un punt calent de la pel·lícula, a la interpretació de l'Isabel Dolce, però hi ha gent a la pel·lícula que... Sort un de perdidos. Com? Qui? Sort un de perdidos. Sí. Qui? Un que és molt primet. Per no dir gaires pistes, un que és molt primet a la pel·lícula, i és així una mica més... Maiorce-te. Ah, sí? Sí. Sortia a l'última temporada de perdidos. Ah, bueno, bueno. Doncs també surt una altra persona, que potser és la mateixa que dius tu, i jo faig a l'espoiler que és John Hawks. Podria ser mateix. Bueno, soc John Hawks fent... No és cap espoiler, vull dir, és un dels actors de la pel·lícula, fer un papel espectacular com ens té acostumats, aquest tio. A mi és un tio que em xifla. Si m'hagués de quedar amb un actor d'aquesta generació intermitge, i tal, ara mateix, diguem, d'aquests actors americans, que més sempre fan papers de l'Amèrica Profunda, i tal, em quedàvem John Hawks. És aquell tio que vam veure a Wintersburg, que va estar nominat per l'Òscar, que ha nominat per alguns premis, no per l'Òscar, per aquesta Marta Meysen-Merlin, i no he dit el títol, però bueno, i que jo conec des de les èpoques de Deadwood. I, per cert, sóc un altre personatge de Deadwood, que és Sara Polson, si no m'equivoco, és que ni bé a dues Sara Polson, ni paula mal com són. Les confonia. Doncs una d'elles dues que vam veure a Espírit, per cert, suren a aquesta pel·lícula, és la germana gran de l'Elisabet Olsen, i també ho fa prou bé. És una tia que a mi m'agrada veure, d'aquells actrius de... com peso, de raza. Ja dic, la pel·li, prepareu-se perquè desmonta. La pel·li desmonta, si voleu anar una mica més enllà, et fa reflexionar bastant, i et fa reflexionar una mica en com està la situació, i tot partent d'una... Escolta, gairebé, de... de... de... de Chichinabo, puriduro, peliculero, eh? Bueno, doncs, si voleu veure una pel·lícula que us desmonti, on deponti, i us deixi una mica a Chichinàbicos, doncs aneu ara a aquesta Marta Macy May Marlin, que s'estrena demà i que us recomanem, con el sello, garantirà fluzo. Fuisteis creados para ser gobernados. Al final, cada cual irá por su cuenta. ¿Qué hacemos? Prepararnos. Tuvimos la idea de reunir a un grupo de personas excepcionales. Y cuando las necesitaramos, podrían librar las batallas... Bueno, crec que ja... Més o menys ja veiem per on va, els dius. Nunca mejor dicho, ¿no? Jo, que us deia, i descarbar, i de buscar, no es quedés en lo comercial, etcètera, etcètera, i s'estrena a los vengadores. És complicat, eh? És complicat recomanar una pel·li de autor indi totalment a estrenar-se a los vengadores. Nosaltres som aclèctics, en el fons. Sabeu que ens agrada recomanar una mica les coses més invisibles, les coses que passen més desapostobudes? Mira, també tenim les nostres debilitats. Jo, personalment, demà és el dia cumbre de la meva vida. El que s'estrena a los vengadores és... O sigui, la meva vida s'ha enfocat en aquest moment. A més, s'estrena... Estem escoltant Batman de fondo, ah? Perquè s'estrena, com a mínim, als Estats Units, aquí ja veurem, amb un trailer de Batman. O sigui, que lo mismo... Lo mismo tenemos hasta suerte, y a banda de los 142 minutacos de los vengadores, tenim tres més de Batman, el caballero oscuro, la leyenda, lo que sea. Y doble ración de... Sí, sí, sí. Bueno... En fi, ens posem seriosos. Arriba en los vengadores. Què són, los vengadores? Què són, los vengadores? És l'equip de superherois de la Marvel, més o menys tots. Tret d'Espiderman, perquè Espiderman ja llegarà massa delante. Alto, alto. Tu no estàs al dia de los vengadores, no? Perquè Espiderman és un vengador, tio. Bueno, ja, però digue la pel·li. Ah, la pel·lícula. Perquè acabo de dir que Espiderman arribarà més tard. No, no, que això t'ho ha dit, però que això ja ha d'aniver-la. Sí, però fins i tot... Però fins i tot a la Civil War ja l'ho tentaven, imagino. Em recordo que ja sortia. Ja pot ser, pot ser. Eh, no tenia ni puta idea, eh? Perdó, perdó, perdó. No era per deixar-te malament, tu. Està l'Espiderman, ha passat per vos vengu... Tothom. Richard i Sir Richard han sigut vengadores en algun moment de la seva carrera. De veritat. Que l'omés m'aguro. Que l'omés m'aguro. Que l'omés m'aguro. Aquí a la pel·li sabem segur que surt en Jul, que surt Iron Man, que surt Thor, que surt la viuda negra, que surt el Nick Fury, que surt el Capitán Amèrica. Feta algú, veït tot, surt Loki, surt Thor... Ara creu que ja està. Sí, pot ser que ja estigui. I què són tot aquests? Bueno, el que hem anat veient cinematogràficament en els últims anys, totes aquestes pel·lícules, estàvem preparant aquest macro-plan per anar a coincidir en aquest mega-cross-over, que com és mega en tots els sentits, ja ho han dit, dura dues hores i mitja llarga. Sí, sí. Qual cosa a mi ja m'has borrat de la llista de veure la demà, jo demà no la n'hi veuré. A mi m'agradaria, que també surt Maria Hill. Ah, exacte, surt Maria Hill, que és la Coby... Coby Smulders. Feta Maria Hill, que és una de les integrants de SHIELD. De com conocia a vostra madre, la Criu. Feta Robin, de com coneixia a vostra madre. Dirigeix Joss Whedon, que, com a director, de moment encara té molta cosa a dir. Però com a guionista de còmics, per aquí me conozco a alguno que li agrada. Sí, jo soc un fan del Whedon. Jo vaig a si de Ranoways i també em va fer molta gràcia. Sí, i la seva etapa als X-Men és antològica. I bé, doncs, tot això, totes aquestes pseudo-decepcions, pseudo, bueno, falta alguna cosa més, aquestes presentacions de personatge que hem estat veient en Iron Man, no Iron Man, no, però en Tor, en Capitan Amèrica i tal... Bé, a Iron Man també tenia...Sí, però a Iron Man m'amolava. Ah, bueno. Teòricament tot això té sentit a partir de la pel·li que veurem demà, dels vengadores. Què més hem de dir? Hi ha molts misteris, encara, per saber... Per saber... Sabem més o menys que anirà sobre una menaza intergalàctica que viene a cargar-se el mundo, que ninguno de ellos puede por separado, y que tendrán que reunirse... Ja es coneix, eh, la menaza intergalàctica? Sí, els molt friquis la coneixen. És una rassa que va sortir en un moment determinat de l'altre. No són les escals? No, no, no, no, no, no són les escals, com es diuen. És clar. És clar. No, és una altra rassa que va sortir en un moment, em sembla que dels anys 90. A partida, pinta espectacular, pinta en 3D, me cago en la puta. Però, bueno, aneu a veure la que voleu que es diem. Són los vengadores, es el momento que todos estábamos esperando. Y a partir de aquí prepareu-nos, porque si te ha exit la cosa, esto no se acabará aquí. Vengadores 3, vengadores 2, vengadores 3, 4, i hasta donde lleguen los números, ¿no? Sí, sí, sí. Bueno, tenen en compte que hi haurà aeromant 2. No, aeromant 4. No, aeromant 3. Gràcies. Per cert, molt important, que han fet passe a Barcelona, per això no es poden dir res més. Gràcies, Disney. Però la fan en versió original del Cicària, que això és molt important. Sí. I Cària, versió original 3D. Si voleu anar a veure-la en condicions, aneu a veure-la allà. Això sempre. Alguna cosa més de los vengadores? Que va molt en un huevo. Doncs... Què et sembla si parlem de los vengadores? Una estona més. Us heu currat aquí, eh? Exacte. Teníem preparat més coses de los vengadores. Com que es trena de mala pel·lícula, o sigui, no parlem més de los vengadores, de la pel·lícula. Però sí que podríem fer, si et sembla, un petit repàs. Tots aquells que no us agradi al Gènere Superheròic, que els còmics que t'esconnectin, perquè podríem fer un petit repàs del que s'està cuent ara mateix en el mercat comiquero. Per això deia nacional. Sí, sí, exacte. I si ho sembla, us ho expliquem, perquè, clar, i ara Panini està aprofitant, doncs, per publicar tot el que tenen, tot el fons de catàlboles vengadores, no, de veritat, o sigui, hi ha una quantitat de material que està publicant Panini i de los vengadores, que és que fa ràbia i tot. I hem pensat, bueno, farem una petita selecció, i direm una miqueta les coses importants que hi ha. Em permeteu que ho tinc tot apuntat en un guió. És complicat, jo em sé algunes coses de memòria, però no tot. La memòria us puc dir que si no us fa el pes, el còmic de Superheròic actual, hi ha bastantes coses antigues de tots els heròics, per descomptat, dels heròics Marvel i de fer, però dels vengadores hi ha coses molt interessants. Vull dir que si totes aquestes novetats no us tiren, sempre us podeu encomendar a les biblioteques Marvel, que són aquells comiquets petits que recopilaven material clàssic des de gairebé de tots els superheròics, des de gairebé al principi de les seves carreres. Són aquests que posa edició en de bolsillo a la portada? No. Ah, vale, vale, us. Ah, no, no, tu dius uns que diuen best sellers, no? Esto, esto, esto. No, no, són aquests, són aquests. Això... no, no. Són llibrets petits, són de la mateixa mida, són de bolsillo, però no són de la portada. Que recopilan ingent de quantitat de material antigüot, de los vengadores, que és aquell moment en que l'any 63, si no recordo malament, el Jack Kirby i el Stanley, els dos popes de Marvel que es van inventar tants i tants superheròics, van decidir ajuntar uns quants que ja tenien creats per a ell, van ajuntar, doncs, a Iron Man, a Jodelkons, si no recordo malament, ja està la primera formació, a Lombe Gigante, a la Bispa i tal, els van anar a buscar el Capitan Amèrica, que estava congelat en un bloc de cel, i van fundar els vengadores. Vull dir, a saco, saps? Vinga, un montón de superheròics. Si molt a uno no va anar molt a Arcinco. Vinga, mete-los a tothom. A partir d'aquí van guanyar la història. Tot això ho teniu. I també teniu aquells Best of Marvel Essentials que recopilaven algunes hagas una miqueta antigues dels 90 o dels 80, amb cara dura i amb tapa dura, això, que, bueno, que els podeu trobar, i és material guai, una miqueta cara. Però, bueno... No té la tapa dura en el còmic? No té la tapa dura en el còmic. No, aquestes rústiques, tio, són una locura. Sí, sí, sí. Rústiques, però són preciós de... bueno... En fi, a part d'això, teniu les sèries regulars de los vengadores, que si l'academia vengadores, que si els joves vengadores, los nuevos vengadores, los pedrosos vengadores, vengadores oscuros, vengadores secretos, tot això està al mercat ara mateix, i es pot trobar, i són sèries regulars. Cada escuna per separat, eh? Per separat, et podries comprar aquestes sèries cada mes. Et deseries la pasta, però a més, et deseries la salut mental. I les històries actuals que s'estan publicant ara, no han acabat, ni res. Perdó, perdó. Sí, sí, són sèries obertes, com han sortit. Jo, sincerament, personalment, no em segueixo ni una. Però hi ha coses... Hi ha coses que sí que m'interessen. No, no, no, és que a mi, els vengadores ja n'atapes com m'agraden, i n'atapes que t'agraden mateix. No m'atrevoc, especialment, però... Tiren molt de públic. Però sí que hi ha coses que podeu trobar interessants, com l'última història de los vengadores, que és una mena de what if, un que passaria així. Aquesta és molt... Exacte, que es traslladarà una mica... Doncs això, l'última història de los vengadores. Al final de los vengadores, que escriu el mític illes endari Peter David, aquell tio que va fer història de Hulk, a la sèrie regular de Hulk. Què més podeu trobar, doncs, Marvel deluxer de los poderosos vengadores del Vendis, uns quants tomos d'aquests medium-vendis, qui sàpiga que hi hagi llegit algú de Brian, i ja sabrà per on van els tiros. Cañero. Què vols dir, Cañero? És així molt de... Vinga, vinga. Sí, és molt diàleg, també. Té molt de diàleg. El Vendis, el que té és que tira diàlegs molt llarg. Vinyetes, vinyetes, vinyetes, i globos, i globos. Però de cop i volta faca de cosa que no ve? Sí, li mola tant en tant, fotre bastant de caña. Però els seus detractors, li recrimino una mica això, tio, que és com una mala cosa, perquè això comença a parlar. Però sí, no, però té... El tio saps si la va estant entre això i la caña pura i dura. I fa poc es va ressetejar els vengadores amb tota una nova tanda de Yultimates. Yultimates és aquesta estratègia que segueix Marvel per rejuvenir els seus superherois. Es va tornar a fer una altra operació i els vengadors també van tenir el seu lavador de cara. Va començar molt, molt, molt bé amb uns primers números que a mi m'agrada molt. I després, bueno, el Marc Miler em sembla que va ser, que va prendre les regnes i se'n va anar tot una mica a no risc. Això va ser quan el capítol del Next Fury es va fer Samueli de Jackson als còmics, o no? No, això ve abans, això ve abans. Jo estic parlant d'una altra tanda d'Ultimatització. Intento situar-me. No, no, no ho fas bé. I ara entrem ja a l'OMAS. Si teniu 40 euros per all o 35 o 37 i com sembla que val. Podeu anar al vostre llibrari espacialitzat més propera i fer-vos amb un Marvel Gold de los poderosos vengadores que reuneix el millor de lo mejor en un toxal gegant. No, no, no, és veritat, és un toxo molt bèstia. Home, sí. Sí, sí, sí, això és així. Bueno, és el que té, vull dir, és car. Escolta, és el que hi ha. Que reuneix... 40 euros. Sí, 40 euros. Que reuneix em sembla que del número 40 fins al número 60 de la sèrie regular. A l'època en que va la cosa eclosionar i va donar els millors frits de los vengadores. Abans de l'etapa del 70 o 80 que va tenir també una gran sortida. Doncs ho podeu trobar en un toxal. Vaig a llegir-ho una mica. I després uns altres Marvel Gold més petitets que reuneixen algunes etapes del Roger Stern, del Roy Thomas i de l'Estifa Engelhardt, que aquests tres noms, jo diria, que són l'OMAS de l'OMAS amb vengadores, són els tres autors claus a l'extrema dels vengadores, i que recopilen algunes etapes mítiques de los vengadores que tot fan del supergrupó. Ha d'haver llegit, com ara, la caïda de Jaqueta Marella, la Guerra Criscral mítica, la Bruja Escarla Televisión, que més ho tinc per aquí puntat, la Saga de la Corona Serpiente, la Saga de Corbach, el Condenafària, tot això. Tot són una sèrie de sagues supermítiques dels anys 70, que són brutals i de rexupeter, són l'OMAS en gènere superheròic, que les podeu trobar en petits tomos d'uns 15 o 20 euros. Bé, bastant assequible.Correcte. I, a més, és còmic, molt xulo. A part d'això, ah, un parell d'edicions de la col·lecció extra-superhéroes que recopilen dues etapes del curviosec, que jo crec que és l'últim millor que s'ha fet de vengadores, farà uns 10 anys una cosa així, 12 anys. Em sembla que va ser cap a l'any 99 o 2000. El curviosec, que és un dels grans, es va ajuntar amb el Jos Pérez per fer una vez vengador, exacte, un gran, també, i amb el Carlos Pachéco, que és aquest dibuixant en de l'ús, per fer sempre vengadores. És una de les millors sagues recents de los vengadores que les podeu trobar al kiosk, en 100 o dos tomos, molt fàcils i molt manejables. ¿Heu anat a tot a més? No, m'he quedat a bus, ja està.Sí? Sí. Va bé, anava dient, Marc, tu mateix. Gràcies, Marc. Ara ha patat trobar la pàgina del guió, eh? I aquí la tenim, oh, tot el que ha parlat de cinema, una altra vegada. Serà que serà l'últim tema que havia previst tot per a la tarda? Sí, amigues, tornem a parlar de cinema. I és que si no heu... Bueno, si heu anat al festival d'autor, dius que heu quedat amb ganes. Si heu vist Marta, Marc, Simé i Merlin, aneu a veure aquesta pel·li, i dius que heu quedat amb ganes. Si heu vist les dues hores i mitja dels vengadores, i encara teniu ganes de més cinema, aneu a Cinema Naples. Els cinemes Naples. Perquè a partir de demà i fins als 3 de maig, hi ha una revisió en clau altra definició, imagino, crec que sí. Les han recuperades totes en altra definició. Una selecció de pel·lícules entre clàssiques i clàssiques antigues i clàssiques noves, de les quals, com a mínim, el 95% són imperdibles. Després hi ha una que jo tengo misdudes que ara et preguntaré, però hi ha algunes? Doncs per exemple, des d'aquest divendres... Hòstia, m'he equivocat, no és fins al 10 de maig, és fins al 31 de maig. És tot el mes, tot el mes. El 27 d'abril, el 31 de maig fan aquesta revisió de clàssics. Sí, el que passa és que ho han intercalant. Per exemple, del 27 d'abril al 3 de maig fan una cara d'Àngel, una cara con Ángel, i xarada, de l'Estan li donen... Home, que grans, home. Sí, sí, sí, un present de plaça. Després, si no, les uvistes, os jodeis, perquè del 4 al 10 de maig, canvien i fan cançó de cuna per a un cadàver del Robert Aldrich i suspèncer del Jack Clayton, que també... Bueno, el de os jodeis és literal, perquè passem d'una cara con Ángel i xarada, que són dos pel·lis de considerable bon rotllo, que en fem de cuna per a un cadàver i suspèncer, que són per a mi dos pel·lícolons brutals, però brutals, a qual mejor, dels 160 que... bueno, que és que... que... que... Són poques comades, vull dir. Divertides, sí, sí. Pura comèdia, eh? Correcte. Bueno, si un neus ha tallat les benes, a partir de l'11 de maig i fins al 17, teniu la huida de Sant Pècimpa, ahir és nada, i la que a mi em genera ses dubtes, que és Tell My Louis del Ridley Scott. Estan d'acord? Que et genera set dubtes, sí, estic molt d'acord. En genera molts dubtes. A tu no, et trobes una obra mestra? No, no, no, és una pel·lícula catalana. No, no, jo soc més de la pasta de Cano, no m'agrada gaire. A mi personalment no, però bé, tampoc... És una pel·lícula molt de prestigi, vull dir, agrada molta gent. A mi no em pinta gaire, però tot sigui per escafemotors abans de prometeu. Sí, sí, sí. Veig que és una mica temàtic, també, no? Aquesta tercera setmana, si la segona setmana, seria amb els rotllos, a la tercera són cotxes. Són escapades en cotxe, no? Sí, perquè tampoc té gaire... La coincidència acaba aquí, no? Hi ha algun escapada de cotxe aquí i allà, però ja està, perquè Tell My Louis i la huida són com... bueno, no ho sé. Sí, sí, sí, no tenen gaire a veure. La huida és una pel·li bastant xula, per cert. A mi és de les que m'agrada menjar el Pècimpa, però tampoc. Sí, però molt àtiu, veure si anem a això, no, no, no, i tant, i tant, i tant. I després, no n'heu a veure, Tell My Louis, dius, tia, pues va, voy a resarcirme, i a partir del 18 de maig i fins al 24, veieu la invasión de los ladrones de cuerpos, que aquesta és fonamental per tots els demans de la ciència ficció, a més, i tant. És la versió del 56, o així, de Don Sigal. Molt bé. Crec que és del 56. Sí, el 56, sí. I què fos de Baby Jane del Robert Aldridge? Bueno, que seria, per mi, un complement perfecte, cancion de cuna per un càver, vull dir, que està guai. Pots anar a veure una setmana cancion de cuna, i l'altra, què fos de Baby Jane, que tenen una certa similitud. I la que per mi és una de les platots fortes, és aquesta, que sona ara. Continuem amb el rotllo. Aquest mes de recuperacions acaba amb el outro de Robert Mulligan, i la semia del diablo de Roman Polanski. Que, bueno, potser... Per mi és un brotxer de oro, que lo flipes. Jo no hagués escollit aquesta com a última pel·lícula gran clàssic, però sí que és veritat que és una obra mestra que ha de veure tothom. Així que ens han fet un favor. Sí, i tant, i tant. També, un preci d'entrada normal, dia de l'espectador que no sé quina és 4 euros, descomptes de la Fnac, de la biblioteca i tal. Ho teniu allà tot el mes de maig, i començant a partir de demà. Doncs una setmana més, el comdessor de Fluxo, us ha organitzat l'agenda. Hòstia, molta feina, eh? Sí, de un i dos. Ho ha de fer tot. Farem exàmens, exàmens superes. Ai, molt amola. Vale.