-♪ For she only cares when she's got the time, and I've done so much, I thought it'd love it, I wish you'd let me be, but a destiny's got a sense of twine. -♪ And this is me, I fought you, I get a shit, but when I see you with those other guys, wearing the jacket, I fought you. I can't help but lose my temper, and I don't know why. -♪ I'm your chance, but I'm too cool to admit it, when the families talk to my girl, I ain't with it. I ain't with it, I ain't with it. I ain't with it, I ain't with it. What is she thinking? Too much uncertainty? Why can't she give some sort of sign? You know, and I know, a thing I do about loyalty. Ooh, but that girl don't pay her no mind. So it's a really bad font. I get a shiver when I see you with those other guys. When you check it out on the box. I can't help but lose my temper and I don't know why. I get jealous. Well, I'm too good to admit it. Because I'm the best. Fucker my girl, I ain't with it. I get jealous. Well, I'm too good to admit it. Because I'm the best. Fucked up my girl, I ain't with it. I ain't with it. I ain't with it. I ain't with it. I ain't with it. I ain't with it, I ain't with it, I ain't with it, I ain't with it, I ain't with it, I ain't with it, I ain't with it, I don't know why I wish I loved you from the lovin' I wish you'd give it a see But she only cares when she's so inclined And I've read so much about her lovin' I wish she'd let me be here Destiny's got a soul and a twine Back in 2011 I decided And I'll let this play with my mind But when the boys were out of town They come back around I feel like I'm meeting a crime I could tell us But I'm too cool to admit it I could tell us Talk to my girl, I ain't with it I could tell us I'm too cool to admit it I could tell us Talk to my girl, I ain't with it I could tell us But I'm too cool to admit it Talk to my girl, I ain't with it I could tell us But I'm too cool to admit it I could tell us ...talk to my girl I ain't willing to... ...do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do, 36. Catalans, catalanes, l'atri estrena nou espectacle. 15 anys no és nada. O sigui que ens tocarà treballar un altre cop gratis. No et perdis la prestrena. 17 dematge a les 8 del vespre a la Teneu de Sant Jus. La diversió no està assegurada. I per a tota la família. Venda d'entrades al Casal de Joves de Sant Jus d'Esvern. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Babilònis. No us ho perdeu. Gràcies a tots els dijous de 9 a 10 del vespre. Gràcies a tots els dijous de 9 a 10 del vespre. Hola. Ah, estem en antena. No tenim llum. Ah, que guai. Vale, vale, hola a tothom. Benvinguts a el condensador de Fluzo. Un programa lleno de sorpreses. Un programa vostre. Sí, ple de sorpreses. Des del minut 0. És que abans de començar a parlar ja hi havia sorpreses. S'ha fos el llum i no sabíem que... I no és la primera vegada en aquest programa. No és la primera vegada, és veritat. Escolta, acabem d'inconsar aquest programa que és el vostre programa, un programa ple de cultura. Sempre dic ple de cultura i que parlarem d'un munt de coses i després sempre ens quedem curts, ja ho sabeu. Però no, no, és que avui tenim xitxa bona. Perquè el guió és així com un curtet, però perquè no l'he omplert. Saps? No l'he fet gran. Però hi ha unes quantes coses que crec que poden donar bastant de xoc. Exacte, durant aquesta tarda en la qual estarem entre vosaltres en els progrés de 60 minuts. I no he presentat a ningú, Carlos, com ell. Gràcies per ser aquí una setmana més. Vinc sense treballar, o sigui, perfecte. Què vol dir que veig sense treballar? Que me preparo el guió. És el plan perfecte. Jo vinc aquí, hablo, em llevo el protagonisme i ja està. O sigui, gràcies a tu per convidar-me. Les redes socials estan... etxant de humo... per les teves participacions. Realment la gent t'escolta a tu i ja està. Jo he llegit tuits que se caia ese otro, saps? Sí, és el otro. No, el Carlos no és. Exacte. Que tu també t'estima. Que se quede la camiseta i tot això. Això ja sabeu que estarem amb vosaltres. I que vosaltres us podeu contactar amb nosaltres via telefònica 933723661. Mira, ja funciona. Això, 9337... Ui, ara, veus? 32361, ara. I si les línies estan col·lapsades, com acostuma a passar cada setmana, doncs ens podeu parlar via viatjat al 3bdoples.radiodesber.com. Doncs... ens podeu dir la vostra i totes aquestes històries. A part d'això tenim Facebook, tenim el blog del programa que és projectefluzo.blogspot.com i un correu electrònic, ja no cal ni cal dir, perquè, si no, ja són massa dades. Et dic tot això. Entrem en Arena perquè tenim el barri ja preparat. Podem saludar o què? A veure, barri. Anda, te teníamos ahí esperando, ¿no? Estava ahí, sento que no entro, ¿no? Hòstia, perdona, perdona, es verdad. Es que no te he podido avisar así en previa con... Sí, me habéis pillado de improviso. El próximo día presentas tu programa. ¿Verdad? ¿Verdad? Bueno, no sé, hablarlo, yo no soy... No, sí, tu eres el productor ejecutivo, algo así. Tú también tens voz y voto. Bueno, barri, ¿qué tal, tío? Por cierto... Barri, espera, espera. Nos comentan que te acerces al teléfono, tío. Está pegado a la mi boca. Vale, tècnic, hasta aquí hemos llegado. Te lo puedes tragar y hablar desde tu sófago. Será mejor. Baja el volumen de la televisión, por favor. Hay retorno. Bueno, oye, barri, ¿qué pasa? El barri ens porta la seva sàxior gent del barri, com que de la setmana a una sàxior no ens recomana coses de sèries i de tele o ens das recomana. No sé qué tendrás hoy preparado para nosotros, pero que sea bueno, más te vale. Sí, o sea, dentro de la mierda que suelo traer, en nuestra semana es bastante pasable. Bueno, mira. Bueno, ahora he creado de expectación y luego... Bueno, has dicho bastante pasable. Tampoco nos emocionemos. ¿Y qué? Si queréis, empezamos hablando por una que ya se ha estrenado, una serie británica que se ha estrenado en ITV. Me hace mucha risa el nombre de ese canal, eh. Perdona, ya está. Siempre que lo dices, digo... Perdona. Bueno, muy esnopo, muy de... Bueno, es igual. ¿Qué pasa? Déjalo, ya está. Sí, sí, sí. Y bueno, es una minisería de tres episodios que está protagonizada por Dion Sim. Sí, sí, sí. Está protagonizada por Dion Sim, que este es el hombre que si le ves, lo recordarás de Mad Dogs, Doctor Who, l'iPhone Mars. Ha intentado muchas series, pero ninguna la ha funcionado verdaderamente. Bueno, hombre, l'iPhone Mars en su momento tuvo su... su movida por lo menos de culto, ¿no? ¿Qué? Bueno, la versión inglesa, por lo menos, l'americana el remix un dio bastante, pero bueno. Vale, Dion Sim... No tiene más, si no me equivoco. Bueno, pero es un poco un clásico de culto esta serie. Es un poco coñazo, pero... Sí, sí, sí. Bueno, vale, entonces... Yo creo que yo a cuatro temporadas, si no me equivoco. ¿Cuál Mad Dogs? Estas son los festivaleros, ¿no? Que se van a Mallorca y todo eso. Sí. Leticia Dolera, ese señor. Era chula esa serie. Vale, ¿qué más? Siga usted. Pues tenemos aquí a Dion Sim interpretando a un policía que... encuentra un cadáver y comienza a investigar una... en un caso antiguo con un personaje muy turbio y de la noche a la mañana aparece, tras una discusión, su mujer y su hijo muertos. Bonita comedia. Es el principal sospechoso y empieza una... una persecución entre la policía, sus antiguos compañeros y el intenta escapar en lo innocente mientras todo parece indicar el lo contrario. Vale, no es que sea la premisa más... Canvies mujer y hijo por el presidente y tienes a Jack Power, ¿eh? Canvies a Dion Sim por Harrison Ford y tienes el fugitivo. Pero... bueno... Bueno, sí, como premis es bastante... bastante estándar y incluso no llega a explotar en ningún momento. Lo que es sí tiene un contrapunto al protagonista, que es Rosy Cavaliero, que es un actriz que solo ha hecho papeles secundarios y demás, pero que en esta serie realmente brilla. Tiene un papel de mujer rechoncha, chiquita, con mala leche, frustrada emocionalmente y una cabrona infinitiva que es la encargada de perseguir al protagonista. Vale. Puc dir-us, no? Carlos estava tecleando en Google el nombre de... Rosy Cavaliero? Carlos es un tipo... Es verdad. Es un superficial, es verdad. Cuando ha dicho rechonchita no se queda fet. Por favor, tú. Es una mujer, pues, nunca, y a ver, no es rechoncha. ¿No lo peores? Es que no, en la serie le ponen a correr pero como una loca, o sea... bajándose al tren... Por su bien. Y aguantaga, o sea... Es increíble. Tomas, ¿no? No, pero te lo ponen todo en una y si no, no acaban ni cansada. Le ves a Johnson sacando el pulmón por la boca y ya sigue ahí como una jabata. Es curioso, es muy curioso. Bueno, oye, pues buen papel de... ¿Cómo es? ¿Rosy Cavaliero? Rosy Cavaliero. Bueno, vale, buscaremos. Para una serie que todavía no sabemos muy bien cómo está, porque, vale, has descrito esta premisa... un poco estándar. Y es lo que te digo. La premisa es bastante floja y tiene momentos muy casposos. El momento de persecución es muy visual, muy... muy dinámico. Funciona bastante bien. Bueno, estupendo. Série apuesta de Británica de ITV. Que... Bueno, nos apuntamos, ¿por qué no? 3 episodios al final. Sí, 3 episodios muy largos o qué? 40 minutos. 40 minutos de más. Vale. Pues... Ligera, pero contundente. ¿Algún nombre así un poco de peso detrás esto? No. No, lo estuve mirando. Y bueno, el director sí que es un director que ha hecho bastante televisión inglesa. Ha hecho alguna película, pero sin demasiada importancia que era una en la que aparecía... la maldición de Rackford, no sé si os recordáis. Sí, está la vista con el niño de Jodotronos. Efectivamente. Y alguien más salía ahí, ¿no? Salía Magnaltis, no me equivoco, también. Bueno, pues muy bien. Queda apuntadísima. O se me apunta. Y ahora ya podemos hablar de Louis. ¿No? ¿Verdad? ¡Claro! Home, ha vuelto Louis. Ya no ha sido. Tú me vetaste en esa serie. ¿Estás preparado para verla? No, es verdad. No te lo dije así. No te lo dije así, te dije... Si no conoces a tal persona, ¿no estás preparado para ver esta serie? No, no, no, no. Ya me acuerdo lo que pasó. No, claro, claro. ¿Qué actriz salía a ver? No me acuerdo. Es que sé que es la mala de Blade Trinity. La mala de Blade Trinity. Vale, salía Parker Posey. Y tú me dijiste, ¿quién se estapaba? Y te dije, tío, es Parker Posey, amigo. Y dijiste, ¿quién se estapaba? Y te dije, no veas esta serie. Porque hay que conocer a Parker Posey para ver Louis, para disfrutar bien Louis. Es así. De hecho, me la vetaste. Jamás te he vetado nada. Pero yo creo que ahora ya estás preparado. Pequeño Padawan para ver Louis. Ahora pensaré si quiero verla. La veré si me da la gana verla. Vale, no, no, pues venga. No hablamos de Louis. Ya hablaremos otro día. Cuarta temporada, si no me equivoco. Sí, cuarta temporada. Y estás surgiendo en Estados Unidos un run-run que me parece muy interesante. Si viene en Gills, se criticamos Goyón. La borda de Lennard Adam como protagonista, directora y amistad. A Louis es todo lo contrario, se le alaba. Porque eres un tío. Efectivamente, no. Es algo muy básico, pero... Yo creo que esto va así. Es tan básico como que Lennard Adam es mujer y no está buena. Y es joven. Que sea una mujer, sea joven. Y no esté buena. Hay mucha gente que esto le quema, le pincha. En serio. Y estoy haciendo una crítica furibunda hacia estos sectores y hacia este sexismo tan salvaje que hay en la industria del espectáculo. Si Lennard Adam estuviera buena, en función de unos canones... Diablo Cody. Como Diablo Cody sería hiperrespetada. Sin embargo, se la carga todo el mundo cuando hace un trabajo brillantísimo. Y digo esto de que está buena o no está buena. Habla un poco en estos términos porque es lo que funciona. Sí, es como la califican. Exacto, es como la califican. Y una de las mayores críticas que ha recibido Lennard Adam es la cantidad de desnudos que hacen en su serie. Sí. Cuando estos desnudos son una obvia puesta en crisis de un poco de su propio cuerpo y de sus inseguridades. Si Lennard Adam tuviera un cuerpo que se ajustara a los canones de belleza, nadie habría dicho que se desnuda demasiado. Nadie. Es indignante. Una rueda de prensa, no sé si era el palaí, si es alguna de estas de series. Una periodista le hizo esa pregunta. Sí. Y Diablo Cody salió diciendo que porque seguís haciendo esta pregunta. Seguimos sacando desnudos de Lennard Adam porque seguís formulando la misma pregunta. Sí. Me parece brutal. Esto chinamos ahí. La verdad es que es un tema muy lamentable. Básicamente porque el trabajo que está haciendo esta chica es brillantísimo. Creo que queda de lo mejor del año definitiva. Sí, segurísimo. Creo que a esta altura se puede decir que la tercera temporada es mejor que las primeras cuntas. Primera era un poco la presentación, la segunda era un poco experimentación. Y la tercera tiene el punto justo de las dos. Bueno, pues ya la veré. Sí, podrías verla. Quizá la empieza la tercera temporada. En algún momento, indeterminado. Vale, no. No hablamos de Luis, no hablamos de Gels. ¿De qué hablamos? Venga. Pues hablamos de un preestreno, penedratful. Perdón. A ver qué vas a decir de penedratful. Es la serie que tiene a Juan Antonio Ballona como director de los primeros episodios. Perdón, ¿eh? No sé hasta. No sé. O sea, he visto el piloto. Sí, yo también. Mi primera impresión fue... Pero es que luego creo que puede crecer. ¿Qué va? Una cosa que empieza tan mal. Sí, di, di. Exacto. Y por Eva Green. No, pero Eva Green no es... Si acaso es una hacha al final de la... ¿Qué nivel? Es una serie de protagonistas de Eva Green, Josh Harnett y una cuadrilla de británicos que encontramos a Billy Piper la compañía de Dr. Hu. Ah, hombre, ha hecho más cosas. ¿Perdón? No, no, no. Creo que ha hecho más cosas Billy Piper. Sí, diario secreto de una... Ah, sí? ¿Eso hizo? Sí, esa serie es brillante. ¿Pero barri brillante o objetivamente brillante? No, no sé. El sexo no mayor me suena británica. Vale, vale. Perdona, persigue. Y lo he dicho. Esta serie es de Showtime. Se estrena el 11 de mayo pero el piloto ya recorre internet como pasa con todas las series de Showtime. Y busca mezclar todos los grandes iconos del género de terror. Tenemos a Frankenstein, Vampiros, probablemente tengamos Hombres Lobos. Sí. Abañitas digitales. Hemos hecho iconos del terror en un drama victoriano ni británico. A mí me ha parecido una mierda, tío. Pero una mierda pinzana. La diplomacia se va por el presidente. Pero bueno, sigue, sigue. A ver, el piloto pues es una presentación un poco torpe. No te cuentan demasiado. Estan ahí de repente toda la historia en la cara. Juan Antonio Allona hace lo que mejor sabe que es poner las cosas bonitas e fingir ser emocional pero es más vacío que... Exacto. Y ser la persona menos personal del mundo detrás de una cámara tan eficiente como impersonal. Esta serie es tan vulgar que parece la pelea que hicieron Van Helsing. No es vulgar. Yo encuentro algo muy raro con esta serie. Pero luego es como que tiene una falta de lógica física. O sea, las escenas de acción no tienen ninguna lógica pública de... Tiene. No sé cómo explicarlo. Hay que verlo y te das cuenta de que algo falla. Falla muchas cosas. A mí me parece... no sólo eso. No me parece sólo que esté mal hecha. O sea, físicamente está mal hecha. Es que además tiene un guión que es de Chicha y Navo. La gran sorpresa que te pegan al final es de pañolada. Y si puede ser a Bayona mejor pero principalmente al guionista. Es un desastre, esa serie. Está llena de clichés. No lo tomo tanto como una sorpresa de ese giro final. O sea, es lo que más me gustó del piloto, de hecho. El giro final, no te lo esperabas. No me esperabas, lo sabía de hecho. Pero me parece bien desarrollado. En serio? O sea, la escena en sí. Un giro de tuerca al mito del personaje. Curioso. Bueno, si tú lo dices... Yo no sé de qué habláis. Yo voy un rato callado porque no he visto la... No, espérate, espérate, un momento. Perdona, no sé de qué habláis. Sé que hay un giro al final del piloto de Premier Dreadful. No es un giro. Hay una presentación de un personaje, ya está. Y se supone que no sabías quién era. Y dicen, Dios mío, eras tú. Estrácula. Casi. No, no, casi no, no me digas nada. A mí me da igual, pero no es pues la misma audiencia. ¿Quién será este? Pues sí, es uno de estos. Si nos dracuras la momia sin lo Frankenstein, si no es quien sea. Durante el piloto dicen su nombre, que es muy probable, porque lo presentan a los personajes y más. Por aquel entonces ya estaba con un ojo abierto y otro cerrado, la verdad. Hostia, qué risa, tío. Perdona, eh, Barri. Perdona que he interrompat tu sección, però és que tenim una... una participant nova al chat que ens saludem. Hola, girls. Es diu girls. No sé si hablas en castellano. No sabe quién somos. Realmente tenemos espectadores que no saben quiénes somos. Sí, sí, sí. Que es normal que no es que seamos las personas más famosas del universo. No, porque dice que no son colegas. Ha pasado por aquí y dice... no sé quién soy. El chico de negro se ha hecho un selfie. Se ha hecho un selfie hace un rato. El chico de negro. Bueno, los dos son chicos de negro, en realidad, pero bueno... Yo soy el enemigo público. Sí, tengo la camiseta de enemigo público. Bueno, girls, ahora bienvenida... No sé, bienvenida a esta programa. Llama. 93-372-3661. Llama. Ja la estic apuntant aquí. Barri, lo he dicho. A mí la gente... La gente está encantada con penedrez full. A mí me parece una soberana... A mí no me gustó nada. No me gustó. No me gustó, pero me puede gustar como sería. ¿Por qué? Si el pirote es una mierda, no las sigas. Produces enmendes, no va a cambiar. La cabecera, la cabecera me gusta. Ya es, ya es. Entonces, ¿cómo queda la cosa? ¿Es bien o es mal? Es muy descontentante, porque como piloto funciona muy mal. O sea, la historia arrenca muy pronto, luego pega un frenazo increíble... No entiendo qué han querido contarnos. Me imagino que esto era una serie de las que, si peras un maraton y es vato ese piso de seguidos, la simil es mejor. A mí te digo que no es llevadera de ver. No es llevadera de ver. Está complicado el tema. Está complicado, es que son malos tiempos para la lírica. Y perdernos en este tipo de cosas ahora con la cantidad de... Pero bueno, no sé. Bueno, le damos un botel de... No, tú no le das ningún botel. Si queréis, sí. Yo no sé lo doy. Perdí mi tiempo absolutamente. Yo tengo el piloto ahí guardado, pero he pensado, como no lo emiten hasta. ¿Cuándo, lunes? Lunes, ¿no? Lunes 11. Pues oye, ya lo veré, como si no me hubiera enterado de que se había filtrado. Ya está. Bueno, pues ahí están apuntadas estas dos series, sin contar girls. ¿Tienes alguna cosa más bajo la manga o qué? Quería hablar de Happy Valley, que es una serie de BBC nueva, pero no he tenido tiempo de ver el piloto, entonces me la guardo por la semana que viene. ¿Happy Valley de BBC dices? Sí. O sea, inglesa, pues bueno, y otra cosa de pocas, ¿no supongo? Una gente policía, madurita en el plan de las no... nada sexual, Carlos. Joder, ¿cómo te ha leído? ¿Cómo te ha leído? Vale. Una... ¿Qué imagen tendrá girls esta nueva oyente o este nuevo oyente de mí? No lo entiendo. Pues nada, una totalmente distorsionada, pero muy distorsionada. Bueno, pues amigo Barry, muchísimas gracias como cada semana por estar ahí por hacernos, mira, un tercio de programa, de gratis. Y nada, nos vemos la semana que viene o nos hablamos la semana que viene. ¿Vale? Venga, un abrazo muy grande. Un abrazo... I don't know what it's like, I don't know what it's like Swag, Swag, Swag, Swag, Swag, Swag I know no, I know no, I know we won't be together I know no, I know no we won't be together I'm not the only one who makes it down I'm not the only one who makes it down I said something too confidential I said something too confidential I said something too confidential I said something too confidential I said something too confidential I said something too confidential I said something too confidential ¡Sopra, sobra, sobra! Gràcies. Ai, has entrat en antena. I gratis! I gratis. Estava parlant al Carlos i... M'ha tocat una entrada gratis per veure el nou Pierser. Ah, sí? Ja sobre, es doble. Eh... Sí? Que guai. Portaré una de les ullens. No sé si ens estàs escoltant o ja. D'on has tret una entrada gratis del nou Pierser? De un sorteig que vam fer al Festival de Sitges via Facebook. No preguntes. Tu ets un d'aquests personatges? No ho fens. Que viuen de promocions, tio. Què vas, és la primera vegada que guanyo una cosa? Tu sempre vas per la cara, als postos. Què cojones, què va? Sí, eh. No, no, no. Sempre vas al cine, per la cara. Ah, no? Atreueu l'espero de carmina iament, però ho vas fer perquè no ho feien així. O sigui, no... tontos, oi, gilipolles, no. Si diuen, el miércoles, ven gratis al cine. Mira, el tècnic em fa... Un poco de cara. Però si diuen, ven gratis al cine. Sin hacer nada, pues voy a ir. Home, no, no. Si no, no. Si no, anar crítica, tio. Ara no parlo més. A cagar. Ara! Oye, oye. Hola, he tornat. És que parlem de còmics, llavors. He de poner esto un poco alto. Perdona una mica d'acord. Tot això que venia, acabaves el nou Pierser. Doncs ara parlarem... Sí, ara parlarem una estona dels nou Pierser. Va, sense fespoiles. No ara, sinó d'aquí un retet. Abans parlem de còmics. Ah, no, i dic que hem sentit els clau-nothings, que jo és una banda que xifla, però a l'hora no sé si m'encanta, o si és un guilty pleasure, tio. Perquè els sento i em sona una mica... Tenen un punt irbana. Sí. Un guai. Però tenen un punt també... Panc melòdico d'aquest, eh? D'aquest d'una mica duracent, que, però, bueno... A cercàndose, l'hem molt perigrosament. Bueno, si tu dius... No sé, però m'encanten, a l'hora m'encanten. I llavors els tens i dius, hòstia, és que és tan melòdic i tant d'allò. Però, bueno... Fúria juvenil. Clar, no tinc d'un xaval que, a més, és molt jove, insultant, menjó, una d'aquestes persones que et recorda l'ucanyant que ets, els teus 30 anys. Bueno, en fi... Doncs ens hem sentit a ells amb un tema que es deia Giving Into 5, que està extret del seu darrer àlbum Gironowarals, que acaba de sortir, que és molt xo. Vinga. M'ho escoltaré per Spotify. És guai, Spotify. Comprar. S'ha de comprar música. Què et va dir? Que parlàvem, sí, de cómics. De cómics. Una de les novedats xules... Bueno, sempre són novedats xules, no fotem... Però una de les novedats guais d'aquest mes o del mes passat, no me'n recordo si va sortir el mes passat. Quin mes estem? Maig. Maig, crec. Un d'aquests mesos fa poques setmanes, en Planeta, va editar un còmic que venia molt de so, de ruidor de fonda d'aquest crític, perquè venia balat per crítiques molt bones, per comentaris molt positius, i també per una nominació als Premis Eisner, que són... Los Oscars de los Còmics. Sí, senyor. Concretament, a la categoria de millor sèrie limitada, per l'arc argumental que ara mateix s'edita en el nostre país, que es diu Cint Salida. El còmic del qual us estem parlant és Black Beetle. És un còmic d'enganxa, que és un Black Beetle, un escalabajo negro, és un superhéroe, molt arregat a la cultura palp, té un rotllo, sí, com de cine negre, com dels anys 40. De fet, el còmic passa en una mena d'anys 40. Una mena? Sí. Sí, són els anys 40, perquè hi ha nazis i tota aquesta història, però els són uns anys 40 paral·lels. Llavors, això és una proposta que ens arriba de Francesco Francavila. Francavila. No, és la geminada, no, Francavila. Perdona, em dius. És la geminada, no, i després em dius Francaviauguà. És doble L, no L. Quina és la catalana? L, italiana. L. Continua, Francesco. No, no, vull dir bé. Francesco, això ho dic bé, no? Francesco, és una mica... Francesco. Eh, Francesco. Eh, Francavila. Vale, millor. Vale. It's me, Mario. És la Francavila que havia dibuixat i acusat-te'ns. Aquí fa les veces d'autocomplet. I dimuixa i escriu per Dark Horse aquest personatge, doncs això, que té aquest rotllo molt, molt palp, molt, molt de noir, molt d'aquestes històries, de gangsters, de trames una mica surrealistes i d'aquestes coses, amb nazis també eficats pel mig, una mica tipo Hellboy, cells nazis que volen controlar el món a través de, doncs, no sé, de l'esoterisme i de paratejos màgics i d'aquestes coses. Saps aquesta? Com aquestes menes de llegents desurbanes que circulaven en torns dels nazis, perquè als anys 40 també hi havia llegents desurbanes. Suposo. Doncs una mica, partez de tot això per construir aquest personatge nou, que veu una mica dels superherois clàssics, especialment del Batman, té un rotllo una mica Batman, fins i tot li construeix un nemesis molt potent, que podria ser un joker, que en aquest cas es diu Labyrinth, si no recordo malament, perdona, perquè ara fa dies que el vaig llegir, però que és un personatge com un antagonista molt icònic. Què passa? Home, no recordo exactament. No recordo si era Labyrinth o Labyrinth. Labyrinth o Labyrinth, Labyrinth. Bueno, és igual, un malvat com molt icònic, molt... Supervivientes ayer, bien, no? Supervivientes? El reality de TV5, tu estaves allà, tu no estaves així, en el cómic, no? Sí, sí, clar, estava veient supervivientes, claro. El chinoasco y todo eso. Eso es, con gran hermano, es Lost, ¿no? Sí, pero amb el chinoasco, de un príncipe, para Corina, hará de supervivientes en una playa. No estoy cantando en res. No sabes que es el chinoasco... No, yo coné que el negro nace. No, ya pararé un día al chinoasco. Bueno, un día en pararé, pero es un chinoasco. Vasco, sí, al xiste que el de los vascos nacemos donde los cojones, es la transunificación del xiste. Sí, sí, sí. Vale, pues el chinoasco, tot això queda, eh? A que tu no estàs pendent pel cómic, perquè estàs veient el reality de TV5. No, no, la qüestió és que vaig així, aquest cómic, fa unes setmanetes i encara no havíem tingut ocasió de parlar-ne. Però, en qualsevol cas, això és un cómic d'aventures clàssiques, amb un punt una mica violent, per gent gran, és Dark Horse, no és una cosa blanqueta, sinó que ja és una cosa com una mica més adulta, i que, sobretot, si en algú destaca, és en el seu apartat gràfic. Aquest tio és un fiera, el Francavila, aquest és un tio que dibuixa de conya, que planifica com a los dioses, i que té unes tintes i té uns jocs d'allum i de color, i d'allums i d'ombres, que són francament espectaculars. És un cómic d'aquells que són xulos de llegir per la història, però sobretot entran per la vista. Ja us dic que és una de les novetats de planeta. Tenen moltes i molt interessants, però, de moment, ens anirem quedant... i si després tenim temps parlarem d'una altra cosa més de planeta, totes les xifres. Ui, sí, tindrem temps. Sí, tindrem temps. És tardat, eh? Va, tira el segon cançó, va. Vinga, vinga, vinga, vinga, va, sisplau, va. I now you know me by now. You do, you do. Dance on wild, start the conversation, call it occupation. Dance on wild, dance on wild, before it's too late. Before you betrace it when I do, do, do. I went to the leve, dug into the water, dug into the water, dug into the ocean and my life, I fade the believer, sent the fact that you look in the flight to see the sun close to the sun. But she knows me by now. Bueno, la setmana passada no vam poder sentir els encant wigs, i aquesta setmana, doncs, la meitat, anem. Bueno, està bé, molt a la... Estic en desacuntrol de realització que tenim una trucada a tu, Carlos. Hola, buenas tardes. Hola, buenas tardes. Ay, esa voz, esa voz. ¿Cuánto tiempo sin oírla? ¿Qué mono tenía de tu voz? Sí, es cierto. Pues, bueno, como os he dicho de querer recomendaros un libro. ¿Honda? Eh, guay, guay, guay, ¿por qué? Por cambiar de tema un poco, ¿no? No, está bien, está bien, porque la gente suele recomendar pelis, que está de coña, pero mola, así cambiemos un poco de tema. La pelis, como la siempre, las ves vosotros mucho antes, por eso. Eso es cierto, eso es cierto, no se puede con nosotros. El torrent en San Just funciona de puta manera. Sí, la verdad es que tira, tira bastante. Pues, mirá, no, es que además es un libro que es muy poco conocido, porque es la primera novela de un escritor, bueno, un periodista, bastante joven, que se llama Iván Riera, que se ve loado, y se llama Liquidación. Liquidación, uuh, pinta, pinta. Y, bueno, la acabo de terminar, es súper divertida, y habla un montón de cine. Por eso que también va un poco con el hilo de vuestro programa, ¿no? Sí, y también encargado. Que sino también, ¿eh? No, o sea... No, pero está guay. Es muy irónico, bueno, y sarcástico, bueno, hay mucho humor negro por ahí, ¿no? Qué guay. Con un poco con todo, ¿no?, en general, cómo estás. Bueno, la síntesis de la historia es un crítico de cine, ya una asmadura, o así, al borde de la jubilación. Ya me gusta. Ya me gusta. Y entonces, ya, bueno, pues, como ver el mundo, ¿no?, a través de, sobre, estar en la calle, ¿no?, de no saber qué hacer con su vida, y con mucha nostalgia, ¿no?, pero muy bien. O sea, es irónico, es humorístico, pero también tiene un punto amargo, por lo que dicen. Pero, sobre todo, bueno, tiene mucha nostalgia, eso de aquello de cualquier tipo pasado fue mejor, como... casi al repí de la letra. Y, luego, bueno, pues, muchas referencias al cine, el gran cine, ¿no?, a lo que ha sido el cine, no solo el cine, sino que lo que ha sido la vida de la gente, ¿no? Ah, qué guay. Bueno, en la época en que la gente iba al cine, como una cosa, ¿no?, ahora ya, parece que lo día al cine, es como, bueno... Sí, es precioso. Sí, es como una... es ir a pasar el rato, ¿no?, era al cine, ahora. Antes era un ritual, casi, sí. La sala de cine, ¿no?, lo que se cocía ahí dentro, ¿no? Exacto, es coda para comprar la entrada. Bueno, es muy divertido, a veces no tiene mucha ironía, luego... Bueno, está bastante bien, me ha gustado mucho, por eso que... Qué guay, qué guay, pues que recomiendo hacer más chulas. Sí, y que te hacen... De lo que pasa este hombre, desde que se ve en la calle, ¿no? Pues sí, y bueno, está bastante bien escribido, vamos. Creo que está... tiene un... o sea... tiene mucha... no sé cómo explicarlo, porque yo tampoco sé muy de letras. Que no es crepusculo, vaya. Tiene un lenguaje, no, tiene un lenguaje muy fácil de leer, digamos, pero aparentemente, ¿no?, está muy bien escrito. Exacto, estos, los grandes escritores, yo creo que son los que dominan esto, ¿no?, que hacen fácil lo difícil, ¿no?, que parece que lo lees como... Paul Auster es un maestro en esto, ¿no?, que... pues hacer libros que se leen rapidísimo y súper fácilmente, y aún así te enriquecen, ¿no?, y ves que el tío domina perfectamente los recursos literarios. ¿Cómo se llama? ¿Va a haber autor que no me ha quedado? Iban Reguera. Reguera, reguera, vale. No está apuntando yo, sí, lo está apuntando. No ve la liquidación. Vale, hasta ahora era periodista, este chico, ¿no? Sí, el estudio periodismo, bueno, a ver... Yo le conozco. ¡Ay, mira! Es un amigo, vale, vale, vale. Bueno, sí, es un... bueno, yo sí, que le conozco es que era pequeña, una familia y casi... Pero bueno, hace mucho que no... O sea, cuando lo veis tomando unos vinos así, va rápido y rápido, o sea, que tengo una amistad, pero vamos... Sí, su periodismo y lo he estudiado también en cine. Está puesto, está puesto en el tema. Sí, sí, este tipo de cosas nos hacen tilín, ¿no?, cuando... Vale, ostia, pues apuntadísima... Pero, literalmente, Carlos ha sacado el muy del apuntado. Sí, pero apuntado. Porque tengo una memoria de pez y no me acordaré. Y, oye, pues, qué guay. Me alegro muchísimo. Bueno, nos alegramos muchísimo. Que hayas llamado, que sigas aquí siempre, porque eres de nuestros oyentes más fieles. Y que nos hayas hecho una recomendación que pinta tan bien. Si no nos gusta, pues... No sé, en... Le me damos un sobreconantra. Ah, la, la. Seguro que nos gusta, porque además es que siempre, aparte de que tú tienes un gusto muy guay, lo has demostrado, estamos bastante en la misma onda a todos. O sea, que nada, pues queda apuntadísimo. Muchísimas gracias por llamar. Y un abrazo muy fuerte, como siempre. ¿Qué guay? Es un buen programa, de todas formas, que no se ha dicho nada. Ah, acá ya, tonta. Mira, no temos ni presentado. Que somos como de la casa, ¿no? Sí, no, claro, es que ya, bueno, para los oyentes que corran por aquí, pues es la amiga, la Estiguel. Sobre estar por el char. Pues eso, que muchísimas gracias. Sabes que cuando vengas a Barcelona, pues te invitamos a lo que sea. Siempre, es algo que tenemos en mente. A ver si puedo eserciar, si puedo escapar. Vale, un abrazo muy grande. Un abrazo a todos. Diuen que... And there I see you all again, in time we all disappear. Not yet, and I won't believe that I know what I need to know. You know my mind, you know my mind. You dream. Baby, I feel as if I'm the victim, on grass and the seas, you fall. And I see how it waver. And I see how it waver. I'm coming, you're coming back. Bueno, d'on hem sentit un hastonet, a més, del retorn dels Afran wix, que tot això torna a la palestra després de 17 anys. Els anys em sembla que feia del 1965, que era el seu anterior i fantàstic disc. Doncs ara tornarem du de vist, que és un disc que sembla que no hagi passat el temps, no para mal, de vegades dius, hòstia, aquests estan encallats. No, simplement aquests són una música tan intemporal, que sempre te la menjes, el grec d'oli és que és un gran. Bé, ha dit això. Parlem una miqueta de cine, que queden 20 minuts i encara no hem parlat del tema estrella, per quina tenim dues pel·lis de recomanar aquesta setmana. Hi ha unes quantes recomanades, però... Exacte, perquè hi ha moltes més. Bueno, hi ha dues més. Bueno, quines? I una entrada. Endem body scenes, aquella com es diu aquí, no sé com es diu aquí. El destino... No és país per a... Per a Ben Affleck, perquè s'ha de casar a Affleck. Que és que sí. Casi a Affleck. Casi a Affleck. Doncs va, recomanem Snowpiercer, que la vaig a veure demà. Ja sí, el caso és que tinc dos. Parlo jo d'un altre, que es diu Rome Cops, que és una pel·li que faran potser a un cine, que es dirà segurament somzeig, i ja està. Bueno, no, potser... Potser no facin algun idiota altre. És una recomanació arriscada, eh? A venti, aquestes dues cas... Quina necessitat? No piercer. Endem body scenes. Endem body scenes, hi ha Malditos Vecinos, que és una comèdia molt divertida. Hi ha un castelló en Itàlia que no està mal. Que pinta bé, sí. Sí, està bé, està bé. És una mica conyazo, però està bé. És una bona pel·lis, una bona pel·li de Valeria Bruni Tedeschi, i no sé si hi ha alguna cosa més així recomanable. Però no sé per què ens hem quedat amb dues. Perquè sempre ens hem de quedar amb dues. I una és Rome Cops. Comencem per aquesta, doncs. Ja havíem començat. És que em fa molta il·lusió que s'estranya aquesta pel·li. Jo no sabia, ho vaig veure ahir. Diclo, jo ho vaig saber i escribo la crítica. És una pel·li que vam veure a Sitges a l'octubre. És la tercera pel·li de... La tercera, si no m'equivoco, del Quentin Dupier. Potser com hi ha la tercera. Ravetsoni, és a dir? No. Ravets. No, Ravetsoni era el de... que era cosa xunga. Xunga. Ravets era la famosa pel·li de la rueda assassina. Segurament ha estat la rueda assassina. Sí, rotllamentalista. Primer va fer això, després va fer una cosa que es deia Rome, on tot estava malament, aquella pel·li, era la gràcia que tenia. Plovia dins de les oficines, la gent caminava del revés, i hi havia moltes coses així. Mira el chat coneix en Gels, coneix Rome Cops, d'alguna de les d'altre. I llavors, Girls no és qui jo pensava que jo pensava. La has vist? RON COPS, Girls. Vinga, contesta por el chat o por teléfono. O por teléfono, el 93-372-3661. Sí, digues, digues. Després va fer RON, i ara fa RON COPS, quanti en d'opïe, i segueixen la línia loca, surrealista, absolutament tret de mare. Aquesta pel·li, de què anava, de fet? Jo no sé de què anava, no me'n recordo. En un país no, era un llot. En una situació exacta. On els polis ja no calen, i llavors són tots gordos, i fan, doncs, coses, com tocar la gent... Para anar una perquè està bona, en la comença a no tocar, un altre és DJ, l'altre és un gordo sin màs, i són una mica pollastres tots, i toquen els nassos a la gent, i són mala gent. Mira, els Simi Barrins diu que també s'estrena de màixin, a part de Snowpiercer. Tenim problemes amb aquesta pel·li. Tenim problemes, a mi no m'agrada. Jo diria que va ser l'última pel·li que vaig veure, si gestió estava en el sovidon. Té que segur que si la torno a veure ara, la trobaré un error, però en aquell moment... Va ser l'última que va ser, a banda d'una Marta final, que ja no compta com... La darrera a darrera, el fin de fiesta va ser el Castillo... El viento se levanta. La darrera sorpresa va ser aquesta de màixin, i era digna en un festival horrorós. Mira, aquells li va agradar de màixin. Ja s'ha anat de màixin. És una pel·li molt estranya. És com una pel·li a temporal, en referències evidents, el cine de Poe dels anys 80, el cine d'acció dels anys 70, ja una mica et va des de Romero estar pec impa sin arrogar-se, amb una música que sembla treta de Carpenter. Hi ha un fotiment d'això, perquè sembla que el Quentin Dupi aquest, el director extravagant aquest, és el que ha respirat durant tota la seva vida, i així se queda la pel·li. Aquest tio, el vam conèixer per primera vegada, el misteroizo. Era el tio que hi havia darrere del misteroizo. Us en recordo, el misteroizo, que el bicho... Mira-lo, el técnic. Que el bicho croque, el moped, que... ballava o algo. No era guai, era emulada, en feia gràcia, en feia risa, el misteroizo. I em sembla que el Quentin Dupi haurà de parar el retorn del misteroizo. Sí, que podria ser. El tio és músic, és productor de música i tal, amb la qual cosa, és més multidisciplinar. La música és seva, la música que surta aquí, és seva també. I, a part, una cosa que no... Mira. Ah. Sula. Bueno... Sí, no, que anava a dir que... que va fer una petita... eh... Toma de contacte amb el món Ron Cops, abans de la pel·li, amb un cur que va fer, va rodar un cur. No has arribat a veure? No, no l'he trobat. L'he buscat i no l'he trobat. Però, bueno... I ara... Misterizo, sí senyor. Quins reflexes, el Carlos? Jo, vaja, tècnico. I ara porto, no sé, quants anys a la ràdio. D'això, aquestes... La de Pirata del Caribe, la de... La de Sau. La de Sau i la de Sau. La de Sau que me l'han robado. Bueno, doncs això és Misterizo. L'hi has contendut. Ja ens diuen pel chat que la música de la pel·li és brutal. Sí, és brutal. Jo és una de les coses que me'n recordo. I sobre el Mari Lemansu també me'n recordo d'això. Fent com de nen, skater, xungo... Fent de personatge amb síndrome de Peter Pan. No se n'ha anat a la molt rara. No sé, si voleu veure una cosa arriscada, absolutament irrecopenable, absolutament boja, absolutament única. Veieu primer les dues pel·lis de Quentin Sussier i acabem amb aquesta, que és un final de trilogia. Per mi em sembla que és la millor, la que m'agrada més de les tres. És la més... Sí, potser sí. Potser sí, és la menys icònica, potser, perquè la pelota assassina, la roda assassina és una roda assassina. És una roda assassina. Era semblable insuperable, però no sé, és una pel·li imperfecta, estranya, xunga, però m'encanta. Però et detenen la seva bola, que... Sí, sí, sí. Una de les dues recomanacions, no hi ha més, però no les farem, no, com ho hem dit, això. A veure, endem body scenes? Sí, aneu directament, a veure, endem body scenes i en un lugar sin lei. En un lugar sin lei, correcte, correcte, correcte. I malditos bèfinos, si teniu ganes, partiros al GT un rato sense... complicar-los la vida. I si no, teniu una altra possibilitat, que és Snowpiercer, que és aquesta pel·lícula que es diu Rumpenieves. Que la fan aquesta nit al Canal Plus, per cert. What? Sí, sí, és un acord que ha arribat la distributora de aquesta pel·li. Primer es fa un passe a Canal Plus i, a més, es trena les cines. Sí, la he posat a gravar abans, o sigui que sí, ja te la confirmo. Ah, o sigui que no aniràs al cinema, ara. Sí, jo sí, la he posat a gravar fes uns pares. Ah, vale, vale. Els pares no van al cine. El cine no existe pa' los padres, son los padres. De los padres. El cine son los padres, los padres van a los padres. És... uf! Snowpiercer. És un saturd. Jo crec que s'ha de veure el cine, aquesta pel·li, no sé. Feu els socis del Canal Plus i voleu, però no... Si són pares, veu... Si no, neu al cine. Jo no la vaig veure al cine, però la vaig veure al Plus a tot. Molt bé, molt bé, molt bé. És com un cine, però millor. Toma. No, és millor, però bé. I és la terrera pel·lícula de Bong Joong-ho. Uu, moda. Bon Joong-ho. Aquest tio va fer de host. Sí, senyor, el director de Moderí de Host, un senyor nord-coreà que... Memories of a Mother, també. Que l'Opeta bastant és un... Sud. És un tio molt estimat pel fandom del cine coreà. Perquè tot el que fa molt, de moment, no? De moment tot el que ha fet... Entre altres coses, per això. Sí, de moment el tio està fent pleno. I ara ha fet aquesta pel·lícula que és com una mena de... Superproducció, no? Sí, és com si, però no, no? Sí, però no, exacte. Té un reparto internacional, davant del qual hi ha el Chris Evans, que és el capítol d'Amèrica. També surt la Tilda Swinton. El John Hart. També surt el Jimmy Bell. Quero bailar, Billy Elliot. Ho vaig dir en per seguir. Sí, és curiós ajuntar el John Hart amb el Jimmy Bell. No sé, que de com raro. És una mena de pel·lícula rara, que sembla molt comercial, però després és un bizarra i, alhora, és molt convencional, però alhora és molt estranya. Bueno, molt estranya, no és, però té un punt raro, com de compte, com de coses rara. De fet, és l'adaptació d'un còmic, no? És l'adaptació d'un còmic francès, que sembla que si s'ha arribat a publicar aquí fa bastant de temps i no va tenir molta ressò, ara sortirà l'absolut. No, que es reeditin, sisplau, i jo, si es treuen un absolut, escolta, que era l'absolut. La ràbia que fan els absoluts. Ja no existeix el formato d'Oxalt. Sí, un toxalt, formato d'Oxalt. Mira, s'està enganxant. Doncs això, adaptar aquest còmic, i és la història d'un futur postapocal·líptic on l'humanitat s'ha acabat gairebé i els únics personatges que queden, les úniques persones que queden vives, perquè tot per fora està anavat i és inevitable. Les úniques persones que queden vives estan dins d'un tren. És un tren que està organitzat amb un sistema com sigui així de castes de classes. La gent pobre està a la cua i la gent rica està a la trompa. No. El cap. A la part de davant. Tenia un nom, però val. Sí, tenia un nom, però li he tret. Si algú sap com es diu el vagó del principi de los trenes, que ho digui, ho comoto ara. Però jo no em referia a la cua. Jo em referia a tota la part de davant. Però és igual, el que no és la cua. És igual. La prova. I llavors, doncs, és una pel·li de la pel·li. És una pel·li estranya, curiosa, que a ratos dius quina superproducció més xunga que ha sortit. A ratos dius quina cosa més brillant. Al final a la pel·li dius quina cosa més absolutament brillant, perquè és una burrada de pel·lícula. Però és estranya. És descompensada, irregular, xunga. Però és una pel·li molt fascinant. Molt, molt, molt. És una pel·li fascinant, segons es miri. És molt fascinant i té moments que podrien ser gairebé de cine familiar en aquests moments, que sense arribar a ser ultra-gore, són bastant violents, té una violència una mica descarnada. Molt en la línia d'aquest director. Si recordeu per exemple la de Host. Sí, passava justament això. Era una pel·li de monstruos i de copio voltarà una comèdia familiar. I bastant idiot, també, com a comèdia familiar. I molt idiotes, també. I és una pel·li que m'encanta. Sí, sí, tant i tant. Però bueno, com el barco, però... En fi, que... Ja en tinc en aquesta setmana. I ho fan bé, eh? Sí, amb els originals, totes les peces que està rodant d'anglès per cert, que treus el tema, i algun dia a la Can Corèa, però és una pel·lícula que, en principi, tu la veus i sembla per... per els elements de base que té sembla una pel·lícula americana, però després la veus i no és americana, té aquest... aquest to, té aquest... aquest tempo i aquesta cosa com molt oriental. I llavors, bueno, No sé si és molt satisfet allò en blanc, o la pel·lirudona, però és el que mola, que et decites compensant. Bueno, Snowpiercer, a partir d'aire de mañana, és el que els millors tindran, el Fluide de Blanca. Igual que Ron Cops, igual que Ron Cops. No sé si és el que mola, o la pel·lirudona, o la pel·lirudona. No sé si és el que mola, o la pel·lirudona, o la pel·lirudona, o la pel·lirudona, o la pel·lirudona, o la pel·lirudona. No sé si és el que mola, o la pel·lirudona, o la pel·lirudona, o la pel·lirudona, o la pel·lirudona, o la pel·lirudona. But I heard something inside you With my head to your chest Oh, then All the wrong they say I have done their lives I see a million more just waiting to come Per què posem suons? Avui va saltar la notícia de l'any a nivell d'actuacions musicals I ara tornem a l'octubre A l'octubre A l'octubre A l'octubre A l'octubre A l'octubre A l'octubre A l'octubre A l'octubre A l'octubre A l'octubre A l'octubre A l'octubre A l'octubre A l'octubre A l'octubre A l'octubre A l'octubre A l'octubre A l'octubre A l'octubre A l'octubre A l'octubre A l'octubre A l'octubre A l'octubre A l'octubre A l'octubre A l'octubre A l'octubre