Bueno, doncs, 8 i 3 minuts, i això comença força bé. Benvinguts al condensador de Fluzo, un programa on cada setmana em passa una de nova. Què ha passat aquesta setmana, doncs, moltes coses? Per començar el nostre jefe de capo de tutti i capi, bueno, l'únic que està aquí cada dijous, corrents de guions i tal, avui no hi és, i és el Xavi Roldan, que ha anat dillà a cobrir el festival del Primavera Sound, dillà a vivir el festival del Primavera Sound, perquè no crec que ens truqui si ens truqués, és el favor que no seria. Això d'una banda, d'altra banda, teníem preparat un seguit de cançons, precisament del Primavera Sound, amb alguns grupets així que molaven, que si xic xic xic, que si xarxes, que si solenia bé, una mica de tot. No sé si podrem sentir res de tot això, perquè tampoc funciona l'USB, acaba de funcionar, a fin de 1958 funcionava, ara no funciona. Así que estamos, el Carlos aquí i el Carles allà, el Carles és el tècnic, jo sóc, hei, hola Carles, jo sóc el que es parlarà una mica d'alguna de les coses que normalment es tracten al fluxo, que acostumen a ser còmics, llibres, cine, sèries i de vegades alguna altra cosa, com ara teatre, jo faré una selecció de còmics, jo no en parlaré perquè fa anys que no hi hagi un còmic, parlaré bastant de cine, i espero que el barri truqui o el truquem nosaltres perquè faci la seva secció de sèries, de fet ja el tenim en directe, doncs oye, esto va com va, tenemos que llenar una hora a base de cosas, así que barri, buenas tardes. Buenas tardes. Què tal, com estàs, tio? Muy bien, muy bien. Espero que hayas preparado un guión importante esta semana. Tengo para cubrir la hora entera por mí, solo ya se hace falta. Tampoco nos pasemos. Bueno, bueno, bueno. Tampoco nos pasemos que cobrar por horas. Verdad, verdad. Bueno, antes que nada, barri, especialista en sèries del fluzo, el más profesional de todos los presentadores, llama la presentadora, llama l'X de este programa. Què nos traes esta semana? Pues prometí la semana pasada que tras el final de Aníbal, hablaríamos un poco de cómo ha ido la temporada, y si te parece vamos comentando. Ja saps que a mi Aníbal és una sèrie que m'encanta des del principi o hasta el final, así que adelante, por favor. Sí, tío, porque no has visto más, entonces... Correcto. No puedes criticarla. Intentaré, mira, ayer llegué a una conclusión. Intentaré verla este verano cuando ya no le importe a nadie. Eres tan yo. En qué me has convertido, tío. Caldí que el barri tiene como ocho años menos que yo, eh, que lo sepáis. No, pero soy una alma antigua. No, que yo de mayor quiero ser como tú, esto es así. Muy bien, muy bien. Pues venga, a ver, que sonuda temporada de Aníbal. Sí. Que empezó la temporada pasada, siendo una sèrie con unos datos bastante pobres en la audiencia, pero sí que sorprendía por el apartado visual y lo cuidaba que estaba. Sorprendió a todo el mundo con una renovación. No sabemos qué trato oscuracho habrían fuller con la NBC. Tampoco creo que quiera saberlo. No, no, vamos a dejarlo, porque tampoco es una sèrie que pegue mucho en la NBC, ¿no? No, no, no, es que no pegan una televisión en abierto. Las cotas de violencia y el apartado visual de la serie y todo es cable puro, pero además puro, puro. Que, por cierto, si hay algún perdido que no sepa de qué va la cosa, Aníbal no es nadie más ni menos que el famoso caníbal de Danas Pelis, del Sencia de los Corderos, de Van Hunter, del Dragón Rojo, etcétera, ¿eh? Eso es. Vale, vale. Que Brian Fuller, el creador de Criando Malvas, dan muertos como yo y demás, ha hecho una reinvención de las novelas cogiendo tramas de una novela, cogiendo tramas de otra y añadiendo a él mucho de su estilo, porque es un tío con bastante estilo. De hecho, es que el principio, lo que vi yo de Aníbal era realmente, seguía bastante la primera, llámale, sí, la primera novela, yo es que no la leí, la primera adaptación, que era aquella de Manjante o el Dragón Rojo, que luego la remaquearon. I era esto, ¿no?, en que Aníbal pues ayudaba un poco al principio a algún caso. Sí, con el personaje de Will Graham, y Will Graham es el verdadero protagonista de Aníbal. Aníbal es simplemente un secundario que poco a poco va ganando más protagonismo, pero todas las series gira alrededor de Will. Igual, entonces... Una primera temporada, entre los fans, entre los que me meto, fue bastante exitosa, pero hay que reconocer que tenía bastantes fallos. Fallos a la hora de crear tramas procedimentales, que tenían unas presentaciones brutales, pero ninguna, ninguna, ninguna conseguía cerrarse de forma coherente o interesante. Vale. El año. La serie partió pues eso. Con cierto, la cota alta, pero eso, tenía sus fallos que pulir. Ninguna queja esta temporada. Ha sabido llevar mucho mejor la serie, los casos procedimentales son menos, pero los que ahí están muy bien llevados, y sí que han metido mucho más trama, no quiero decir de la novel·lesca, pero más entre personajes, trama horizontal, y ha sabido corregir muy bien los fallos que tenía. I alcançando, bueno, subiendo todavía más las cotas, ¿no?, de violencia y de sangifecho. Las cosas que he visto en esta temporada, Aníbal, es que Mason Berger, que era el personaje que interpretaba Gary Oldman, aparece en esta segunda temporada, interpretado por Michael Pitt, y yo lo podéis imaginar. Michael Pitt, el amigo de Portugal Gamepire, el amigo de Funny Games, el amigo de Soñadores, ¿eh?, este tío que intenta... Ya parece interpretando a este personaje tan... tan turbio que era el personaje de Gary Oldman en Aníbal, la de Ridley Scott. Es curioso, ¿eh?, porque este tío con la cara de niño bueno, es como una especie de versión desmejorada. Es tan bueno que es malo. Sí, es una versión desmejorada de Leonardo DiCaprio, llamándose como Brad Pitt, pero sin parecerse a ninguno de los dos. Es una cosa muy curiosa, este tío. Verdad, verdad, verdad. La primera part era una lucha entre Will y Aníbal, que es verdad, que no es verdad, no quiero desvelar tampoco demasiado, porque si no has visto la primera temporada, tampoco te la voy a reventar hablando de la segunda. Y la segunda parte de la temporada, sí que es más un romance encubierto, que no sabes qué cara es real, qué cara no... Pero muy romance, o sea, muy romance encubierto. Es una lucha declarada, pero tenemos un matrimonio en pantalla, un matrimonio de psicòpatas ahí. Y, o sea, teniendo en cuenta que Brian Fuller es un tío que le gusta mucho eso, ha vuelto loco al fandom, todos los fans están ahí emocionados con Will y Aníbal, y termina con una sesión final. ¿Qué vale, qué sesión final? Y eso indica que tiene que ser potente, pero es que esta es muy potente. Sobre todo, si has llegado a tener cierto apego emocional. Vale, que es lo que me costó a mí con el piloto y parte del segundo. La primera temporada costaba mucho más coger el amor a los personajes, pero durante la segunda temporada ya te llevo a un trabajo mucho más las traumas emocionales, y de verdad que yo la dejo ahora como una de las mejores del año. ¿Todo esto para que luego la cancelen o la han renovado? ¿Qué ha pasado al final con esta serie? Es curioso, sí. Que siga haciendo los mismos datos de mierda de la primera temporada, pero es el renovado. Bueno, bueno, sí que es verdad que está ganando cierta... cierto renombre. Hace más ruido. Sí, hace más ruido y le da una imagen a la cadena, a la NBC acostumbrada, cosas un poco más... de tardes. Y lo curioso es que además la emiten en noche de viernes, que el viernes és el cementerí de la serie, que nadie ve la televisión en los viernes. Sí, sí, sí. Pero sí que la NBC está intentando construir una noche de viernes bastante enfocada al gener del terror. Primero tiene Grimm, que es esa serie, pero yo cazaba en piros pero con monstruos. Sí. Y para la temporada que viene tiene Constantine. Ah, otro de los... uno de los estrellos más llamativos. Y otro más de cómic, ¿eh? Es un no parar. La temporada que viene vamos a aburrirnos de cómics, entre Netflix, ABC, Nfc... Es que cada canal, ahora que lo estoy pensando, quitando las CBS, tiene su propia serie de basar en un cómic. Sí, bueno, a mí que me llamen la atención está la de Constantine. Bueno, la de Constantine me llama atención de momento. ¿Cómo pasará con la peli, que será una castana? Dime, dime. Que será una birria. Sí, claro. Clarísimo. Yo de todas, de Flash hablamos la semana pasada y me interesa lo mismo que la semana pasada, es decir, entre cero y menos. Yo, están recibiendo muy buenas críticas el piloto de Flash, igual que lo he recibido el de Arrow. Ya se puede ver el piloto de Flash? No, no, no, no. Pero sí que a las personas que lo han visto en Estados Unidos, estoy teniendo bastantes buenos comentarios. Que también lo estuvo el de Arrow, lo repito, pero luego a Arrow le costó mucho saber qué tipo de serie iba a ser. Yo de Arrow vi 7 episodios, ¿eh? Y es como si habrías visto solo uno. Dime, dime. Y es como si solo hubieras visto uno. Sí, todos iguales, todos iguales. Era una especie de festival de abdominales. Sí, me hizo replantear un poco mi sexualidad durante un tiempo, otra serie más. Pero se acababa de me olvidar de ella, o sea, que sexualidad restaurada, no pasa nada, amigos. Con Arrow 1 se perdona. Vale. En cambio la que... De sacar que eso, en esta segunda temporada de Aniva, lo que decimos es que está haciendo más ruido. De eso, Hugh Dancy, que es el protagonista, el que ha interpretado el Cragham, ya ha sido nominado a Mejor Actor en los Critics Choice Awards. Ah. Entonces, ya por lo menos va raspando algo más. La primera temporada no recibió ninguna nominación de nada, pero aquí ya se empieza a notar. Bueno, bueno. En verdad, Mad Mickelsen, que siempre está fantástico, aquí lo gorda. Mad Mickelsen, otro tío muy majo, ¿eh? Sí, es un actor con esta cara de bueno que le hizo hacer de malo en, por ejemplo, en Casino Oriol. Yo digo que tiene cara de lagarto romano, y es que es así. También, también. Si te hace hombre lagarto ahí de UB, pero es romano, ahí... Bueno, no sé. En eso, Aniva es muy recomendada, sobre todo, esta segunda temporada. ¿Cuánto? Ha sabido corregir sus errores, y yo orgasmo con ella. Hola. Muy bien, orgasmo con una serie que habla de la gente que se come a la gente. Está bien. ¿Qué te va a decir...? No, lo peor de todo es que cuando les ves cocinar te dan hambre. Dices, tío, ¿qué son personas? Ya se los dan hambre. No sé yo, eh. De verdad, confía en mí. Aquí ya no sé. En septiembre volvemos a hablar. Bueno, bueno, bueno. ¿Y qué te va a decir? Temporadas 12 episodios, 42 minutos. En eso hay 13 episodios y 40 minutos. Bueno, bien. Asumible. Es que me lo estoy apuntando ya en plan de veres. Es que hace pocos hable dos series británicas. Prey y Happy Valley. Sí. Prey eran tres episodios, de 40 minutos, una bazofia. Y Happy Valley es la que está recibiendo muy, muy buenas críticas en el Reino Unido. Pero todos los medios que hablan de ella la ponen muy bien. Dicen que es muy demasiado bestia para lo que es una serie sobre policías. Pero la están poniendo muy bien. El problema, los episodios son 58 minutos. Es que es todo... Y dices, va, voy a ver el pilote. Dices, 58 minutos. Es que me da tiempo de ver dos series enteras. Sí, no, no. Está claro. Y que es un sacrificio, es a mí lo de los maratones de series, no lo puedes hacer. No, es que dices, cada hora, una hora. Quien ve un episodio en una hora. Entre qué para, reina. No sé el que sea de Weyer, que es la mejor serie del mundo, igual que los Soprano, y que Portugal, que Empire y demás. HBO. It's no TV, it's HBO. Exacto. Esa son las únicas series que llenan los 58 minutos que duran, o la hora y cuarto. También estamos hablando de Trulot. Vale, la única cadena en donde la mayoría de las series llenan. Bueno, Trulot ja se acaba. Se termina esta temporada. Exacte. Ya tocaba, ya tocaba. A mí me da pena. ¿Por qué? ¿Lo sigues? No he terminado la temporada anterior, pero Trulot fue muy buena en sus inicios. Fue muy loca, vamos a dejarlo así. A mí la primera temporada me parece genuinamente buena. Bueno, yo la tengo de WD, así que te lo compro, pero... Sí, pero... Era Alan Ball, tío, que venía de American Beauty y eran como un tío respetado. Ahora nadie respeta Alan Ball. No, claro, normal. Normal, es que se volió muy petarda, y en muy poco tiempo. La segunda temporada ya empezó a bajar, la tercera ya fue. La tercera, en la segunda era... Aquí pasó algo raro. La tercera era esa estrés. Sí, sí, sí, sí. Pero bueno... Trulot siempre en nuestros corazones. No, la verdad es que no. En el tuyo quizás, pero en el mío, no. También hay que contener en cuenta que destrozó a un personaje como el de Ana Paquín. Sí, que además ahora... Ana Paquín va a patrir hasta que se metió en Trulot. Que además es una tía a la que han cortado del montaje final de X-Men, o sea, que la tía lo ha apetado. Se la acaba la serie, no sale en el mayor blockbuster del verano. Así que bien, bien, Ana Paquín. Conseguiéndolo. Sí, sí, por lo más alto tú. Bueno... Bueno, si te parece, vamos a hablar un poco hace un par de semanas por los subfronts, que es donde todas las cadenas se preparan la parrilla que van a presentar en septiembre. Y si te parece, hablamos de la... No la mejor, pero sí igual la serie es que más destacan o que mejor oportunidades pueden tener dentro de cada canal. Venga. Por parte de ABC. Sí. Que este año no... Lleva varios años que no le funcionan demasiado bien las cosas. Desde que se ha acabado perdidos. Efectivamente. La temporada del 2004 fue cosechadero y después iba arrastrando. Sí. Presenta muchas comedias de jóvenes noyorkinos y demás. Y una que presenta que es muy, muy peculiar es Galavant. Ni idea. Ni idea. Es una comedia medieval. Ah? Y musical. Bueno, bueno. O sea, es como si fuera Frozen, pero en personajes reales. Vaya. Y el creador es el creador de Naibots. Era la serie esta que mezclaba alienígenas en una comunidad en los suburbios americanos. O sea, también será una serie cortita. Comedia de 20 minutos y demás. Eso es. Aquí creo que se pasa los 40 minutos. Vaya. Y ya te digo. Comedia medieval. Musical. Bueno. Pues apuntada queda. Yo de verdad. Yo no he traído y todo. Pues no creo que funcione la cancelera en seguida. Claro. Pero nos dejaron un par de episodios bastante resoñables. Bueno, no sé si de todas, por lo menos es original. Eso es. ¿Qué más tienes en el tintero? Podemos hablar de Fox, que lleva una serie creándola durante dos años. La última adquista de esto fue Terranova y ya vimos cómo pasó. Sí. Fue muy bien a Terranova, sí. Hay Terranova y los dinosaurios. Pues la serie que de la que hablo es Wayward Pines, que es la serie creada por M. Night Shyamalan. El director del sector sentido. Eso es. Y de mucha mierda después. O no. O sí. Según se mire. A no derer. Vale. Bueno, pero eso no. Pero ahí tiene cosas muy buenas también, este tío. A veces les reivindico, a veces les odio. Le amo por el... ¿Cómo se llama? Unbreakable. ¿Cómo se llama esa peli? Intocable, creo. Sí, la de Bruce Willis, siendo una especie de superhéroe de cómic. Y le amo por algunas pelis... Dime. Señales, el bosque. Señales, el bosque. El incidente me gustó a mí. También me gustó mucho a mí. Muy bien. No, sí, al final le queremos, pero... Ya le tenemos como preconcebido que le tenemos que odiar. Sí, sí, sí. Pero bueno, esta serie tengo ganas, yo también, al Wild Wild Pines. Sí, más imágenes que han salido. Es una mezcla entre el prisionero y Twin Peaks. Resuma Twin Peaks por todos los lados. A nivel del pueblo en el que se desarrolla la historia, la iluminación, todo. Funcionará, ¿no? Es muy difícil decirlo. Bueno, esta es igualmente... Estas igualmente importantes. Matilón, Melisalio, Karla June, Gutino. A ver, que no son importantes, pero a lo acostumbrado a lo que nos tiene a televisión últimamente. Hombre, acabas de dir actores, por lo menos, de cierto pedigrís, cierto recorrido. La Melisalio, además, es especialmente buena, como actriz. Y Juliet Leguiz, que a mí, personalmente, siempre, donde aparezca, me han atendido. Dobby Jones, también está. Tiene bastantes nombres. Es el gran esfuerzo, ¿no? Eso es. Pues a ver, a ver qué tal. Tengo ganas, tengo ganas. Veremos qué pasa. ¿Y qué más? Y bici Fox, CW. Sí. Ahora es cuando yo he apagado el cerebro, ¿eh? Tú ves hablando. Mira, de cerebro les vamos a hablar justamente. Va a presentar de Flash, que es su gran apuesta. Y luego también va a presentar, y Zombie, que se ha basado en un cómic y está desarrollado por Rob Tomás, que es el creador de Veronica Mars. Bueno. Aquí tenemos a una chica Zombie que se mete a Medico Forense para comerse los cerebros de los cadáveres. Bueno. Ya está, así. Son mis adolescentes en el CW. Jai Konse explotado miles de veces, pero bueno, bienvenido a ese otro. Es que ves las primeras imágenes y son tan tristes, pero le tengo a cariño. Bueno, ya nos la contarás tú, porque yo no pienso verla. Verdad. Luego tenemos en NBC que está intentando volver a encontrar sus comedias ahora que nos ha cancelado Community. Bueno. Esto de que se ha cancelado Community está por ver todavía, ¿eh? No sé si lo has leído. He leído lo de Hulu, pero... se habla mucho, no sé. Bueno, bueno. Quizá vuelva. Community es aquella comedia... Queremos que vuelva. Sí. ¿Y cómo va a volver? Con una sexta temporada y una película. Ya está. Y la película tendremos que pagar porque será un profundo inseguro. Pues la pagaremos, encantados. Es esta comedia... No sé si creo que... Yo creo que hay que dejarla morir ya. No, no, no. Community es una comedia que, desde aquí, me recomana admirar las devagadas. Perdona, eh? Les pongo en situación a nuestros amigos oyentes. Una comedia sobre un grup d'estudiants a una universitat que és terrible i on passen les coses més surrealistes. És una comedia supermetacinematogràfica, supermetalingüística. Sempre promés 6 temporades i una pel·lícula té un hashtag, que és Six Seasons and a Movie, l'han cancel·lada al final de la cinquena. Hòstia, por lo que poco que faltaba, pues seguid. I sembla ser que ara, via Hulu, podria tenir la sexta... Com a mínim, la sisena temporada, després ja veurem la pel·lícula. Sí. ¿Has visto bien mareado? Sí. Y pues tienen que buscar rellenar ruocos, porque también termina part de la recreación este año. Entonces tienen que encontrar su nueva comedia que funcione. Ya. Una comedia que no es muy llamativa, pero a mí me ha llamado la atención, es Bad Judges. Que es como Backteacher. Sí. Pero con una jueza. Vale. Y esa jueza es Kit Walls. Exacte, exacte. Y esa protagonista de Private Practice, anatomía R, y que también está saliendo últimamente en Fargo. Sí. Está saliendo bastante descocada en Fargo. Efectivamente. Y bueno, pues es la típica jueza, que tiene una vida muy alocada. Y demás, lo que me hace creer en esta serie, han contratado al creador, no, al showrunner, de Narcilla Key. Y Narcilla Key es una serie que no ha tenido nunca mucho éxito, pero me parece realmente buena. Y con este tipo de personajes tan diferentes, puedes sacar cosas muy interesantes. En Narcilla Key era aquella con Eddie Falco, la ex Toni Soprano. Es una serie renovada, y de las pocas comedias que le quedan a la Showtime, con algo recorrido. Bueno. Entonces eso. Yo confío en ésta por su showrunner. Vale, pues le cederemos cierto voto de confianza. ¿Hasta qué te la cargues tú en este programa? Efectivamente, que está en el segundo episodio, porque pesa, es pesa. Bueno, al tiempo. Y ya, para cerrar, vamos terminando con CBS, el canal aburrido. Vale. No creo seguir nada de la CBS ahora. Ya, es que, la pereza. Hasta Jaguarí 5.0, que decías tío, la playa, acción, tal. ¿Te aburrías? Es algo increíble. ¿Y qué? Te voy a hablar de una serie que pinta bastante coñazo. Vale. Madame Secretari. Sobre una ex analista de la CIA que se convierte en la secretaria del presidente de los Estados Unidos pinta de Good Wave en la Casa Blanca. Es un poco lo que intentó hacer Sonda con Scandal, pero aquí parece que lo van a hacer con buena mano. O sea, sin ser petarda. La creadora es Barbara Hall, que fue la creadora de Joan de Arcadia, y ha escrito cosas para Homelan y demás series. Y la protagonista es de Leonid. Ah, bueno, le tengo cariño por Jurassic Park 3. ¿Qué lo voy a hacer? Es triste tenerle a alguien cariño por Jurassic Park 3. Sí, tengo la melodía en el móvil de Jurassic Park 3. De la 3, no de la 1 en el mediador, de la 3. ¿Y has escuchado hablar de la premisa de Jurassic Park 4? No, no he querido escuchar nada todavía. Vale, pues te la ahorro. Vale. Lo mejor que puedo hacer. Jurassic Park 4, iré a verla el día que salga, pero vamos a la primera sesión y haciendo cola. Y yo con Chris Pratt. Jurassic Park, Jurassic Park. Pues estas son las series que yo creo... No son las grandes apuestas de los canales, pero sí que me parecen las más... que pueden tener algo oculto. Muy bien, pues apuntadísimas quedan. La verdad es que yo voy muy perdido este año. O sea, que de cara a la próxima temporada, insisto. Si crees en la temporada, ni siquiera yo voy a ser capaz de ver todas las series. Porque no he podido terminar los trailers de alguna de las. Ya, a mi también me ha pasado. La de Shyamalan, la de Shyamalan sí que la veremos. No la testaremos a los 5 minutos, pero la veremos. Bueno, será muy recargada, como siempre. ¿Alguna cosa más, amigo? No, pues te dejo estas. Vale, pues... ¿Te arreglas tú solo? Sí, creo que me arreglo. No sé si sentemos canciones o no. Tarín Cansons, Tarín Cansons. Si tenemos canciones, todo es más fácil. Bueno, el medio programa. Y aún no lo he presentado. Ni he dicho el número de teléfono para que nos llame. Imagínate. Ahora lo diré, ahora lo diré. Bueno, pues, oye, como cada semana, en nombre de Xavi, que el tío se tiene que estar pegando la vida a padre ahora mismo en el... No tiene pinta de bailar con la mano en el bolsillo y moviendo el hombro. Bueno, porque es muy así, pero el disfruta así. No, la cosa es que ayer cayó un diluvio de la hostia y hoy, que esperaba yo, mira, le va a caer. Y no, mira, ha salido el verano otra vez. ¿Qué le vamos a hacer? Primaveras, ¿a dónde estas cosas las tienen? Pues eso, muchas gracias en nombre de los dos. Y nada, seguimos por vidas privadas. Y en abierto el jueves que viene. Eso es. Bueno, un abrazo. Música Música Música Música Música I can we are gonna fall in need of snow where no wasted time I'll be a thorn in your sight till you die I'll be a thorn in your sight far away If we say we left our laws I'll be a thorn in your sight far away If we say we left our laws I'll be a thorn in your sight far away If we say we left our laws I'll be a thorn in your sight far away Only beats in the evening will tie watching full flight I'll tell you to cut it out if you make me look all right This close bark is a breather, how high, how you decide I'll be a thorn in your sight till you die I'll be a thorn in your sight far away If we say we left our laws I'll be a thorn in your sight till you die I'll be a thorn in your sight far away If we say we left our laws Snowman, you can't smile Can't you not see why? Say, say, say, love wise Say, say, say, if she cries Can't you not see why? Say, say, say, love wise I'll be a thorn in your sight till you die I'll be a thorn in your sight far away If we say we left our laws I'll be a thorn in your sight till you die I'll be a thorn in your sight far away If we say we left our laws Si no ens voleu trucar al 93-3-7-2-3-6-6-1, repito Si no ens voleu sentir del tot perquè el primer era saun posen la música més alta, ens podeu recuperar per podcast a projectafluzo.blogspot.com Si no us heu quedat amb la copla o no sabeu com s'escriu blogspot, doncs entreu a Facebook i busqueu el condensador de fluxo i sortiran també. És encara més fàcil, ja hi posem el link i només ho teniu que fer un clic. Dit això, cine, parlem una mica de cine i parlem una mica, broument, del festival de Cannes, que es va acabar la setmana passada, durant la palma d'Ayoro, a la nova pel·li del director d'Alejano i era ser una vez en Anatolia, que són dos pel·lícules increïbles del Nuri Vilge C. Lan, que ara presenta Winter's Leap, una pel·li de la que parlen meravelles i que ja ens arribarà, suposo que ja ens arribarà d'alguna manera, aquest tio per sort ens acostuma a arribar. I què més recomanar aquesta us aneu apuntant? I apunteu també els premis del jurat, perquè ha guanyat exequo, tanto Mami, la nova del Xavier Dolan, que és aquest noi superjóva, que té 4 anys menys que jo i ja ha fet 5 obres maestres, jo mateixa amb i madre, los amores imaginarios, Lawrence Anyways, que és la darrera que ens va arribar, perquè crec que tome la ferma encara no ens ha arribat. Doncs això va guanyar el premio del jurat amb Mami i juntament amb Goodbye to Language, de Jean-Luc Godard, tu podria dir en francès, però no ho diré. Apunteu-vos a aquestes tres i ja que estem parlant una mica de Can, parlem d'una de les estrelles d'aquesta setmana, potser una de les més interessants a nivell autoral, a nivell verdi, a nivell no la va haver ni Cristo, perfecto. Però va passar per Can fa dos anys i és una pel·li que si us arrisqueu i la neva a veure, doncs potser us deixi tant amb el culo torcido com em va deixar a mi. Es diu Postenebras Lux, és la nova pel·li del Carlos Reigadas, aquell tio que va fer batalla en el cielo i que darrerement ha presentat una de les seves millors pel·lis, que és Luz Silenciosa. Luz Silenciosa. Postenebras Lux és una pel·li que van poder veure això a Can i també a Sitges. Tot i que a Sitges la gent es va quedar dormida, és a dir, millor que la recupereu ara en una sessió normal. De què va? Per cert, va guanyar el primer millor director de Can, que és el més important. De què va? No ho sé, és una família i ja està. La família fan coses. El pare està una mica grillat, és un bon paio, però de cop i volta li dona per maltractar el seu gos. Hi ha una nena per allà que és molt maca i que juga amb els seus gosets i que, de cop i volta, té de su passo del diable, surt el diable, que és una mena de representació, ets aigua per dibuixos animats, vermellosa, passejant com Pedro por su casa. No sé, és una pel·li de sentiments, una pel·li de sensacions, una pel·li d'impulsos. Potser és una gran tomadura de pelo, no diré que no, però mola, és d'aquelles que t'absorbeixen. És una pel·li molt ben feta, recordaria una mica el Málik i el Werner Herzog, protege la contemplació amb l'Albelatar i la duresa del Michael Haneke. És una pel·li molt única, amb un estil molt personal, que el director sempre ha estat molt personal, se mira mucho el ombligo i aquí no hi va ser menys. I ja dic, l'estrenaran segurament el Somsage, que sí, que he confirmat que l'estrenen, i amb una mica de sort els Verdi, que ja veurem si alguna cosa més, durarà media sessió. És una pel·li per veure amb l'estómagovacio, és una pel·li que et fa recapitular una mica, perquè no l'entens, llavors dius de tornar, de pensar, però què m'ha deixat? Doncs m'ha deixat un poso d'amargures en relació amb el que ens està explicant, el que ens està mostrant sobre l'ésser humà, sobre l'ésser humà en general, i com està d'aviciar d'aquesta societat a la que vivim, que en aquest cas, imagino que serà la Mexicana, però bien podría ser extrapolado a cual se vol altre. De fet, hi ha una cosa a nivell tècnic, hi ha un efecte bastant... entre arremido e innecesario, i alhora bastant important, que és un objectiu una mica deformat, i que podria ser una alegoria, com estem de deformats, com estarà la nostra societat a nivell emocional, i a nivell de relacionar-se amb la resta de nosaltres. És una pel·li que deixa bastant tocadot, i que, a més, fa goig veure-la, tot i els seus moments de duresa, i que des d'aquí, de moment, ens arriscarem com a la més recomanada de la setmana, de moment. I és que ara, vestint alguna altra cançó del primavera Sound, la que vulguis posa els catcopis i vols. Perdó, i mentre els escoltem una mica, vaig preparant la següent gran recomanació d'aquesta setmana, que us va deixar tan bien picuetos. Bé, doncs, estem aquí fent-nos la primavera Sound Alternativa, però em penso que Xavi demostrarà que, efectivament, està fent un seguiment del festival. És correcte? Senyor Xavi. Sempre heu d'utilitzar, tio. Com estem per la ràdio? Bé, bé, m'has deixat tirar-te aquí, jo, amb un catarro de la leche, però, bueno, no et pagaré aquesta setmana. No, no, cap problema, no te'n munis. En realitat tampoc voleu venir primavera Sound, però la Xivana. En aquest nano l'hem de fer un petit empujón, i que es llenxi la piscina en xulet. Però, mira, que estem per aquí, hem vingut al primavera Sound. Molt bé. I ja està bé, la cosa, no te'n guanyaré. Està bé, pregunta'm. Home, de moment tens molta sort perquè el clima aguanta. Això ja ha de per començar. Que ahir el xaparrón, que cayó al pobre Stormae... Sí, ahir va caure una pluja bastant bíblica, però avui em sembla una mica tapat, però em va arribar d'aquí i fotia un sol de justícia. I ara veig que hi ha uns quants núvols, però guantarem, guantarem. No seria el primer primavera Sound que el passem sota l'aigua. Vinga, doncs, punto número 1. Qui em vas veure sota l'aigua? Punto número 2. Què has vist fins ara? Doncs mira, fins ara hem vist, i ho dius fins ara com si haguéssim de fer més connexions i t'hagués d'anar posant al dia, però en realitat és la primera i última connexió i només he vist altres grups. Però, satisfet, hem començat la jornada amb un paio que diu Collins Fetson, que és un loco que toca el saxo i un altre instrument que no sé quin és, diguem-ne en culte, és com una mena de saxo però més gros, si ja te'n menjo, volia una mica. Saxofon. Sí, si algú no saps on és. Sí, saxofon on? Si algú no saps on és, sap com es diu això, que truqui com fem cada setmana, que tenim dubtes i ens truquen a la radio. Això és un saxo gran. Llavors aquest tio el que fa és construir una mena de música ell soleta a partir de capes i capes de saxos i la veritat és que la cosa... a Cojón a Tronco, a Cojona. Després hem anat sortint corrents que per veure el petit de calaveria... Bueno, parlo així com en plural, perquè queda com més maco, però vaig jo sol i després em vaig trobar enllà la gent. No, tu hi torna aquí. Tota la unitat mòbil. Sí. Doncs això, hem anat cap al petit de calaveria, però la veritat és que m'he trobat un amic i ens hem distret i ja no hi ha anat. Molt bé. És que no només no et paguis, que et pagaràs tu. Així, en això s'estinen els diners. Acabem de dir i parlem amics. Però tampoc hi tenia moltes ganes. I després, llavors, he enganxat amb el grup d'expertos solínios, el grup de J de los Planetes. Tenim alguna cançó preparada per aquest programa, que en lo sepas. Mira, que maco, doncs. Tira la convulmista per això, ja l'he presentada i he fet avui del programa. O no la tiro, eh? Que m'és igual. Ara, com que ho he dit jo, ja no la vols tirar, no? Exacte. Comés, comés, però estic dient claro i meridiano. Claro i meridiano. Què tal? Què tal el concert? Bueno, que estic sempre complet, a nivell musical i a nivell d'actitud, doncs, bueno, és el J. Això t'ho dic tot. A nivell d'actitud, el J fa la J, Manu Ferron, que és l'altre component, doncs, doncs. Sí que saludamés i diu més cops gràcies i tot això. I, però, bueno, a nivell musical bé. Llavors, després, hem enganxat, i en aquest any hi ha dos escenaris un davant de l'altre, aquelles qüestions que dubtes ja de si se solaparan els sons, però al final tot està muntat perquè no. I he anat justant la escenari de davant, que tocava en Real Estate, i confirmat que són tan avorrits com han dit. Molt bé. Sí, sí, sí. I, llavors, després, me n'he anat cap a l'altre punt del recicl del fòrum, a veure a Diex, que són uns veterans... Que sí, exacte, són uns veterans d'aquesta escena punk rock, bastant potent, però hem fet un concert molt fort, però molt festiu, molt divertit, i la veritat és que per mi, de moment, és el millor del festival. Després de concerts, el de Diex ha sigut absolutament bestial. Jo he sortit que m'han caigut al sols de terra. D'acord? No, no, he sigut de tornar a buscar. I no m'ha tapat World Paint, que estic sentint que acaba de començar el mateix, i ja m'estic present al principi, però, bueno, tot serà per la causa. Tenim per davant World Paint, i tenim per davant, doncs, altres coses, tipo Saint Vincent, tipo Charges, tipo Arquette Fire, per a un de tots els, d'aquelles que fan del festival, doncs un punt de robada imperdible per tots els hipsters de Barcelona. Molt bé. Molt bé, doncs, escolta, grava-lo tot per tu puta madre, com li deia en Arrec, i demà, la setmana passada, ai, vinent, ho pengem tot. Sabes, en streaming o algo. Vale, perfecte, yo ahora mateix voy a pagar el móvil. Ah, vale, perfecte. Vale, doncs, Xavi, moltes gràcies per la connexió. És un plaer. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Bueno, anem a escoltar un altre pel·li, però anem recomanant pel·lis, que és el Xavi. Al final sempre es fot pel mig del programa i ens ho dilapida tot, i jo volia recomanar un altre pel·li. No, és conya, si no ho hagués fet, ara mateix ja l'hauríem acabat al rió. Vull recomanar un altre pel·li i ara os tiraré de los pelos, perquè vinc de recomanar una pel·li que he dit que és com entre Hanek i Velatar, entre Malik i David Lynch i Herzog, i ara recomano el fil del mañana de Edge of Tomorrow. És a dir, el nuevo bombazo de Tom Cruise. El nuevo bombazo de Tom Cruise, que a més és pel·li Tom Cruise total. És a dir, és un tio amèrica de los pies a la cabeza que ha de salvar al món, però qui diu món diu Amèrica en general, tot i que no és que passi Amèrica, però és Amèrica. Dels extraterrestres. Tom Cruise total, ja ho ha fet un futiment de vegades, ho torna a fer ara, però ho torna a fer bé, ho torna a fer molt bé. Amb aquest al filo del mañana, que en realitat és curiós a com argument a veure. La cosa és, en un futuro cercano, arriben els extraterrestres i no estan pel pelo. De manera que la humanitat intenta fer un últim atac perquè creiem que els podem guanyar amb un super desembarc en normandia. A més crec que passa en normandia. Quines casualitats. Però què passa? Té l'habilitat o la capacitat o la mala sort de morir i tornar a començar el mateix dia. Poques hores abans de començar el gran atac. Per tant, amb la possibilitat de canviar les coses en favor de la humanitat. Una i altra vez. És un videojoc total. És com si li posessis el Prince of Persia, el megahit aquell. Tinguessis totes les coses. Cada cop que mor, tornes a començar. I cada cop que tornes a començar, si abans has anat a la dreta i t'has caïd per un precipicio, tira cap a l'esquerra. Doncs escolta, escolteu. Sí, que som més d'un ullent. Exacte, escolteu. Una pel·li sumament divertida, sumament espectacular. Un blockbaster amb ànima de videojoc que a mi me parece perfecto, o sigui, ens hem d'apropar els videojocs, doncs apropem-nos i sent pelos en la llengua. Totalment conscient de ser una xorrada com un piano, sense cap mena de voluntat per convertir-se en aquestes coses dramàtiques, rollos en Christopher Nolan o Amazing Spider-Man. Es proposa divertir, es proposa fer-nos passar a l'estona, es proposa ser un entreteniment de principi a fi i ho aconsegueix. Va ser de ser molt generós en escenes d'acció, sent molt divertida per fer-ho. Sent molt divertida amb un guió francament ben muntat. És una pel·li que cada dos per tres torna a començar. Imagineu-vos el pal que podria haver estat. I tot i així, doncs acaba, fins i tot, fent-se l'addictiu, cada no va recuperar repetició, és hostia, vinga, vamos a volver a jugar la pantalla. Personatges amb molta personalitat. El Tom Cruise torna a ser aquell Tom Cruise que sí que a tots no es cae el Tom Cruise, però a tots ens mola veure el salvando en la guerra de los mundos a la humanitat i tal i qualsevol. Doncs aquí ets el Tom Cruise. A més, els vostès han fundat amb una espècie d'exoesqueletos tipus aliens, aquella pel·lida. Aquella pel·li de gents càmeros que segurament algun de vosaltres heu vist. De fet, la pel·li també és això. És un referent contínu. Té aliens, té sardarassotado rayan, té Distring 9, té Código Fuente, té qualsevol pel·limítica que voleu echar a la cara d'ara o de les pel·lis d'acció dels 90. I també hi ha d'haver un juguetón. De acabar la pel·li, dius si hi havia una hora més, hauria vist-ho. Si hagués de tornar-la a veure d'aquí un temps, la tornaria a veure. I al final, entre aquesta i el Capitán Amèrica soldador d'invierno, per mi són les pel·lis més addictives d'aquest estiu. Arribaran ara els X-Men, que ja m'ha dit el Xavi que no, que no tant. I ja hem vist que és un penyazo, que és molt fàcil. Una cosa és que és molt fàcil. Molta gent que no té cap adreça que no pugui ser divertida sense res més, vol ser divertida i vol fer-se entrenyable i aconseguir-se en una cosa com l'altra. Dirigeix el Doc Líman, el Doc Líman és aquest senyor que va dirigir el primer born i tots vam creure que era el Casso Borne, era sí. Tots creien que era una bona perifins que va arribar el Poln Gríngares Ara ha tingut una mena de bon gust, com a mínim ha sigut controlar una mica les seves confusions a l'hora de fer pelis d'acció. A més, acompanya un muntatge prou aconseguit. És que és una pel·li que potser no m'esperava res, però ni jo ni Xavi, que el Xavi es va sortir gairebé més encantat que jo. Com no t'esperes res i vas sense cap mena d'objectiu, més que consumir palomites, doncs és dels millors entreteniments que ens podem echar a la cara. Segurament s'enfonsi a nivell comercial, perquè no ens feu mai cas. Si ens fessiu cas, per una vegada, si haguessis d'escollir una vegada, escolliu aquesta, va, escolliu aquesta, aneu a veure el filo del manjana, una pel·li realment, realment addictiva. Tira amb qualsevol altra cançó, Carles. Ja està. Life is mine. I wouldn't mind the hanging, but the laying in the graves Oh no, poor boy, I've been all around this world I've been all around Cape Jardau Parts of Arkansas All around Cape Jardau Hem sortit un moment del Primavera Sound per escoltar l'Oscar Isaac cantant aquesta cançó Forma part de la banda sonora de A Propósito de Lluïn Davis És una de les millors pelis de l'any Es va estrenar a Crec Llo de Genè del 2014 vam començar l'any amb un obra mestra i ara surten en Blu-ray Escolta'm una mica més perquè realment val la pena com tota la pel·li encida els germans cohen Hang me, oh hang me, I'll be dead and gone Hang me, oh hang me, I'll be dead and gone I wouldn't mind the hanging, but the laying in the graves a long, poor boy, I've been all around this world Put the rope around my neck and hold me up so high I mentre seguim amb l'Oscar Isaac aprofito a s'ha estrenat aquest mes Lluïn Davis també ha arribat 12 anys d'esclavitud i a més una pel·li que ens cau molt bé des del condensador de fluzo i que s'havia d'estrenar els cines i ha arribat directament en Blu-ray no sé per què, i a més li han canviat el títol se l'han carregada, és la segona part d'una pel·li que es deia Anchorman el reportero li van dir aquí, el reportero era la leyenda de Ron Burgundy aquí la segona part li diuen los samos de la noticia pues vale, és una grandísima, grandísima comèdia d'aquestes norteamericanes que reunés una mica a tothom los que estan metidos en el cotarro Paul Root, Steve Carell, Will Ferrell Cristina Appelgate, tots aquests que ja formaven part de la primera part i moltes altres sorpreses amb una comèdia absolutament rodona de debò, intenteu veure-la, intenteu aconseguir-la i deixeu-la per una tarda de diumenge d'aquestes tontes ara que no hi ha futbol que encara no comença el Mundial i que ho direu de debò de moments d'absoluta ruptura costillar nosaltres ens ho vam passar teta ja estem esperant surt demà, crec, o avui o demà, surt amb Blu-ray i bé, nosaltres ja dic la recomanem i ja que estem parlant de recomanacions queden 8 minuts de programa sí, a temps pòsit, i si no et desrecomien 2 coses que també em mola vull recomanar coses que no he vist però bé, jo me la jugaré i espero que vosaltres també us la jogueu una és una obra de teatre, feia molt de temps que no recomanàvem obres de teatre perquè el Xavi em va dir que no, que queria hablar de còmics no és ben bé així la història però bueno, el cas és que recuperem una obra de teatre recuperem recomanacions de teatre amb una obra que val la pena és El zoo de vidre estarà al teatre Goya fins al 6 de juliol i és, bueno, una nova adaptació de la primera obra de teatre que va escriure el Tennessee Williams una de les, un dels mites que entre altres coses doncs va facilitar que existissin coses com un... com el Marrom Brando cridant Estela ara mateix la nova adaptació la dirigeix el Josep Maria Pau que bé, està considerat com un dels grans del teatre de Catalunya i les crítiques estan deixant molt bé sobretot el seu càsting diuen que són grans intèrprets els que donen vida a aquesta història sobre una mare obsessionada amb donar-li el millor futur possible els seus fills que, molt bé, però és que estem parlant de l'Amèrica de la Depressión, de la Gran Depressión fins al 6 de juliol el teatre Goya preus més o menys reduïts entre els 25-28 euros que he llegit i una obra d'aquelles de teatre que últimament la gent va molt a la teatre a riure i a veure monòlegs i a veure musicals i aquestes coses que l'opeten de vegades va haver de canviar una mica i buscar coses una mica més profundes El zoo de vidre ja... bueno, ja m'agrada molt que poden veure una de les adaptacions que hi ha al cine o poden veure el teatre, que sempre està bé Recumeno això i, d'altra banda, recomano dues pel·lis bueno, recomanem dues pel·lis, ens la juguem amb Estreia Fogaz i amb Hermosa Juventud dues pel·lis de per aquí la primera és Estreia Fogaz, la nova pel·li del Lluís Minyarro amb Lola Duenyes i amb l'Àlex Brendemul és un drama que passa al segle XIX una d'aquelles pel·lis... sabeu quan diem que hi ha un altre cinema entre espanyol i català que val molt la pena veure i que va molt més enllà d'8 a 2 vascos? Doncs aquesta podria ser una nova pel·li d'aquelles de... com dir... no dirà de culto perquè tampoc crec que arribi fins a aquest nivell però, com a mínim, una d'aquelles pel·lis interessants que al final de l'any segurament apareixin algunes listes del top del top i Hermosa Juventud, doncs... imagineu-vos és una pel·li que va passar recentment per Can però la adolescència i la crisi actual i tal que dirigeix el Jaime Rosales, que és el tio que va fer un tiro en la cabeza o la soledat, que crec que per la soledat va guanyar el Goya la millor pel·lícula i millor director, això no sé... dues recomanacions... que mira, de vegades ens la juguem amb pel·lis amb pel·lis que encara no hem vist ens la vam jugar amb 10.000 quilòmetres i si ens veu fer cas, ben fet, perquè són de les grans pel·lis del moment ens la juguem amb Estella Fugaz i amb Hermosa Juventud però, al contrari, què les altres estrenes d'aquesta setmana? per exemple, Bola de Drac Z, si, torna una nova pel·li de Bola de Drac Z i es diu La Batalla de los Dioses i vindria a ser la... la X, no sé... serà la 18e, potser... la 18e pel·li, pel·li d'aquelles que es feien en paralelos on recordeu quan seria amb la sèrie i estava Dragon Ball, Dragon Ball Z, Dragon Ball GT i després una sèrie de pel·lis que es venien en VHS i es venien als kioscos doncs aquesta és una d'aquelles que vindria a recuperar aquell esperit en paralel, com Autoconstiente com una mica d'entreverència, homenatge... no diré, Autoparòdia, perquè els japonesos no fan mai Autoparòdia però, si no, ben podries ser així... has sortit molt malament. Les trenen aquí molt guai amb els doblats... amb els doblats catalans de tota la vida tot i així és una castanya milonga de pel·li no aneu a veure-les si us estimeu la vostra vida i si us l'estimeu, però tampoc s'estimeu tant doncs podeu perdre el temps perquè no és res més que això que perdre el temps amb l'estrena... diguéssim... la picante de la setmana que es diu Dos Madres Perfectes és una nova pel·li de la Enfontein que és aquesta noia que va dirigir Coco de la rebeldia, la leyenda, com sigui amb la Naomi Watts i la Robin Wright que són dues mares que s'enamoren de los hijos respectivos ui, sí, que picante i a més estan anant tant una novel·la de la Doris Lessing perquè xixa hi havia com per pensar... com per donar certes esperances, aquestes expectatives és un melodrama absolutament teu eco, absolutament vulgar, absolutament aclitzetado no aporta absolutament res com no aporta amor sin control o com la coneixen als Estats Units Thanks for sharing i aquesta també és una mica una... una decepció especial perquè és una pel·li dirigida per l'Estuar Bloomberg que havia guanyat un... com a mínim el globus d'or, crec, com a guionista per a los chicos también aquella pel·li que en trobàvem a la Julián Múria a la net-bending amb una parella de homosexuals amb una família amb la Mia Wasikowska, com a filla gran era una pel·li... interessant, era una pel·li que demostrava que hi havia un guionista amb cert bon gust per la humanitat i la subtilesa i tal i ara dius que hi ha una pel·lícula basada en obsessos sexuals que han d'anar a centros de desintoxicació i que es coneixen així i formen una mena de... de mapa de personatges que es van conèixer entre ells, ajudant entre ells amb una mica de comèdia, una mica de drama, una mica d'amor, etc. Doncs pintava prou bé, màxime tenien en compte un càsting que incluia les cares del Marc Rufalo, de la Gúnef Paltrow, del Tim Robinson del Tim Robbins, perdó. Bé, cosa clàctica, cosa curiosa, cosa beure i cosa que ens ha deixat absolutament freds, també. Una pel·li... vulgar, una pel·li que es veu, te n'oblides d'ella i a otra cosa mariposa, sin aportar absolutament tenada, la comparen amb Shame i diuen que és com la versió estúpida de Shame. Doncs podria ser... A mi m'agrada aquesta definició, és que no es mereix ni anomenar la pel·lícula del Steve McQueen, que aquella sí que ens deixava, realment, fets caldo. Així que ja ho sabeu, si fem una mica de resum, ens quedem amb la recomanació rara de la setmana, que és Pòstia Nebreslux, la nova del Carlos Rigadas, amb la recomanació comercial de la setmana, que és el filo de la mañana, que és el Tom Cruise salvant el nostre destino, d'aliens molt xulos, per cert, semblen molt trets d'un videojoc. Vam veure el zoo de vidre, i si voleu comprar una pel·lícula, compreu a propósito de Louis Davis o el filo de la notícia. Crec que no em deixo res, queden 15 segons, hem arribat, escoltem els xic-xic-xic, molt bé, que també estaran els que te van estar al Primavera Sound i que m'encanten en directe. I us saludo la setmana vinent amb el Xavi. Carles, moltes gràcies per apareixer. Carlos, gràcies a mi. Hola, ens veiem. Gràcies a tots. Benvinguts un dia més al Babilònia. Un dijous més. Estem aquí amb la Lourdes. Hola, què tal? Què tal? I amb el Jaume. Hola. Avui som 3, amb el Xesco també, que estem aquí. Però ja veuràs que ho omplirem bé, eh, igualment. Sí, sí, seguríssim. Això, ens ho passarem, com sempre, la mar de bé. La mar de bé. Està claríssim. I, bueno, doncs avui tenim tota una història, com sempre, vinculada amb on de la cultura, i parlarem de moltíssimes coses. Parlem del tema de l'art, passejades per Cuixarrola, amb la Lourdes. Parlem també del que seria l'Àstigua Comença, una obra, no? Sí, de la Silvia Soler. Exacte. Que direm després que no volem que es digui de qui és hermana. No ho volem. Això és un misteri que tenim aquí. Parlem de misteri, amb el JJ Benítez, i un tema que es deia, Estoy bien. Que això és una cosa curiosa, que no he pogut esbrinar els companys tan poc, però és que hi ha històries vinculades amb el més enllà. Aquestes misteris que sempre a vegades doncs hi ha l'atenció.