I'm in misery where you got the end of all those moments And the mother we share will never keep your brand head from fall The way it is long, where you can't make it easy for me I'm in misery where you got the end of all those moments i que ho faran en el que es fa. Número 3, 36. Número 1. A l'OE Black arriba a dalt de tot de la llista, després d'estar el més demà en segona posició, amb el senzill de men. Well, you can tell everybody. Yeah, you can tell everybody. Go ahead and tell everybody. I'm the man, I'm the man, I'm the man. Yes, I am, yes, I am, yes, I am. I'm the man, I'm the man, I'm the man. I believe every lie that I ever told. It paid for every heart that I ever stole. I played my cards and I didn't fold. Well, it ain't that hard when you got sold. This is my world. Somewhere I heard that life is a test. I've been through the words, but I still give my best. God made my mold different from the rest. That mold so I know I'm blessed. It's like my world. Stand up now and face the sun. Won't hide my tail or turn and burn. It's time to do what must be done. Yeah, you can, we can come down. Well, you can tell everybody. Yeah, you can tell everybody. Go ahead and tell everybody. I'm the man, I'm the man, I'm the man. Yes, I am, yes, I am. Yeah, you can tell everybody. Go ahead and tell everybody. I'm the man, I'm the man, I'm the man. Yes, I am, yes, I am, yes, I am. I'm the man, I'm the man, I'm the man. I got all the answers to your questions. I'll be the teacher, you could be the lesson. I'll be the preacher, you be the confession. Yeah, yeah, yeah. It's a little line between love and hate. Is it really real or is it really fake? I'm a soldier, standing on my feet. No surrender and I won't retreat. Yeah, yeah, yeah, yeah. Stand up now and face the sun. Won't hide my tail or turn and burn. It's time to do what must be done. I'm the man, I'm the man, I'm the man, I'm the man Go ahead and tell everybody what I'm claimin, yeah I'm the man, yeah, yeah Go ahead and tell everybody... ...what I'm claimin, yeah I'll never tell everybody. When you can't tell everybody. Oh, I never tell everybody. I'm the man, I'm the man, I'm the man. Now I can't tell everybody. When you can't tell everybody. Oh, I never tell everybody. I'm the man, I'm the man, I'm the man. So you can tell everybody. You can tell everybody. I'll tell you baby, so where, tell everybody I'm the man of the man. So you can tell everybody, you can tell everybody. I'll tell you baby, so where, tell everybody. I'm the man of the man. Yes, I am. Yes, I am. I'm the man of the man. I never knew that everything was falling through That everyone I knew was waiting on a queue To turn and run when all I needed was the truth But that's how it's gotta be It's coming down to nothing more than happy I'd rather run the other way and stay and see The smoke is still standing when it clears And everyone knows I've been over my head, over my head Each second's left in all the time This is all in your mind, this is all in your mind Let's rearrange our ways You were a stranger, I disengaged To say that we agree and that never change Soften a bit until we all escape alone Let's disregard and find another friend And you discard as you lose the arguments And you keep a card hanging above As a canyon comes between Everyone knows I've been over my head, over my head Each second's left in all the time This is all in your mind, this is all in your mind Everyone knows I've been over my head, over my head Each second's left in all the time This is all in your mind, this is all in your mind And suddenly I've become part of your past I'm becoming part of your last I'm losing you and it's ever less Without a sound, the sight of the ground in the through-arounds Never thought that you wanted to bring it down I won't let it go down till we've thought it ourselves And everyone knows I've been over my head, over my head Each second's left in all the time This is all in your mind, this is all in your mind Everyone knows This is all in your mind Everyone knows I've been over my head, I've been over my head I'm over my... Everyone knows I've been over my head, over my head Each second's left in all the time This is all in your mind, this is all in your mind It's raining, but there ain't a cloud in the sky Must have been a tear from your eye Every fight would be okay If only I thought about the sweet summer breeze Must have been a science indeed Don't worry, we're gonna find a way I'm waiting, waiting on a sunny day Gonna chase the clouds away Yeah, I'm waiting on a sunny day Without you I'm working when I ain't falling down Ara escoltes ràdio d'esper Si t'unitses ràdio d'esper La ràdio de Sant Just Durant de 8.1 Ràdio d'esper Durant de 8.1 Ràdio d'esper Durant de 8.1 Ràdio d'esper Molt bona tarda, tornem-nos aquí i ja estic fins als collons Ara ja fa molta calor de venir aquí a la ràdio cada dia, a més a l'ordinador li he posat en silenci i sona. Que lo sepas, Carlos, estos problemas técnicos es lo ordinador que va sol. Però això és guai, tenim com una música així de fora. És la publicitat de l'estriming. És molt trista. És sànex. Mira, ara sortim en diferit. Escolta, Carlos, això és molt trista. Això és el fluzo. És que avui anem una mica pillats. El fluzo, un programa que com cada 10 jocs intenta parlar una mica de còmics de series de pel·lis. Avui parlarem de pel·lis? No sé, entenem molt amb pipat en els cines. Ja està, ja està en silenci. Gràcies per la teva col·laboració. Unes cascoses de gratis. Estic en distiu ja, no? Sí, el tècnica entra... Hola a tots. Benvinguts al fluzo, són les 8.7. Parlem de tot això que us comentàvem. I ho podeu fer vosaltres també amb nosaltres, si voleu. Ja sé, allamant-nos el 93-3-7-2-3-6-6-1. Entreu i ens recomaneu alguna pel·li i ja dic que aquesta setmana... Digueu-nos a vosaltres què podem anar a veure al cine. Ja l'última pel·li de l'Agnèixer, a mi és una tia que... Les pel·lis que veus d'ell sempre van agradar bastant, però no m'intra una pel·li de l'Agnèixer. A més, dura dues hores. I les trenen a on? No és una d'aquestes que en medio cine i fora? Sí? Ah, potser. Sí, sí, per això. No costa anar a ser un cuento francès. Sí, només les trenen al verdi. En el ciclo cine francès no és trenada. Ah, ja comencen malament. És que no hi ha res. I a més, hi ha xixa per parlar. Podeu parlar del final de fargo, podeu parlar del final de Juego de Tronos, sense spoilers. Podeu parlar del que vulgueu. Bueno, o el que dius tu, no? Recomana alguna pel·li que facin al cine? O el que hagi vist en DVD? No ho sé. Si l'heu vist, ens truqueu i ho veu un premi per veure. Això ho has dit superalegament, però no ho sé jo. Recordo que la setmana passada la vas recomanar. Ho dic perquè... Si hi ha gent que ha fet cas a la teva recomanació, l'ha anat a veure i no li ha agradat, doncs que la truqui i insulti. Exacte, que m'insulta. No, i jo et recolzo, perquè per mi... Jo no puc anar al cine. No tinc temps d'anar. Ja no puc anar al cine. No sé què ha passat, però estic amb tu. És una gran pel·lícula. És una obra mestra. Si algú... Ja no parlem, tu i jo. Ja no parlem. Si algú es vol ficar mal carros, perquè no li agrada l'apèl·lic, que sàpiga que més s'està ficant amb mi. Ho podeu fer per telèfon al 93.3261 o també ho podeu fer pel chat. Si el treu a radiodesbern.com i li doneu allà on he posat el costat de la pantallita, hi ha una webcam on ens podeu veure. Jo vaig de vermell i el xavi va de gris. Exacte. Què? Com ho has dit això? Benvenides al Mundo del Revés. Estem fent temps perquè el Carles Maïc no s'ha quedat l'ordinador, que el té com... Sí. Podem anar fent. Podem parar amb el barri, per exemple? Sí, el tenim a l'altra banda del fil de l'alfòmic. Tenim el barri al nostre esperançerís. Cada setmana ens porta alguna recomanació, alguna cosa. L'estado de la qüestió televisiva i el tenim a l'altra banda del barri. Barri, oi! Ogui una psicofònia de fondo? No, no lo sé. No, no, com que no lo sé. Me refiero a ti. A ver. No se te escucha, digamos que se te escucha. Grita. ¿Qué estás en el curro? Sí, estoy en el trabajo. Ponte a gritar como un enérgumen, que a esto le gusta mucho a los jefes. No, es que me han dejado solo, ahora soy el jefe. Oh, que dices? Estas tierras son niñas. Vale, hola, que guai, tio. ¿Pues quítarte el teléfono del sobaco y ponerte en la boca, por favor? Es muy mal de verdad. Un poco lejos. Si quieres, te doy el número del trabajo y lo hacemos así. Ah, fíjate. Vale, pues seguimos presentando el programa. Fuera de antena, mándame un WhatsAppillo, tio. Vale, pues yo sé si presentan cosas, porque nos hemos quedado a media a hablar. Por ejemplo, si he oan tratar para que esteu seguint al Mundial. Escolta, què passa amb el Mundial? Calla, avui parlarem de futbol. Durant 20 segons. Serà molt divertit. Què passa amb el Mundial? No, què passa amb totes aquestes... Ara diré una però grullada, però és veritat, tota aquesta penya, i quan parlo de penya, parlo d'empreses, que han posat pasta per un tubo per cobrir el Mundial, és a dir, campanyes de la Roja, campofrio con la Roja... Va, ara és que t'inviten a canyes per cada gol d'Espanya. Com es nota que són catalans aquí? Hòstia, com passa? Tot això què passa? Què passa amb Tele5? Aquests sumins seran patates. No, ells seguiran allà, seguiran fent... Però l'audiència serà mínima. No creguis el futbol, l'acabes tirant el monto. Ja hem partit, ja tothom està dient, no, sí, jo vull con Italia. Ara no ho aquí passaries a Italia. Però per proximitat... No, perquè vam fer un bon partit i ja està. Sembla que són els que guanyaran. Exacte, exacte. I no, però a mi m'agrada és que a Barcelona, per exemple, per molt que sigui amb Catalunya, no anem amb Espanya, però fins i tot tancen els cines. No, ja no és... Què dius? És el dia de descans, home. Sí, el dia de descans, el dimecres, que precisament és el dia de l'espectador cine a 2 a 90, ahir estaven tancats els cines, alguns. Tu sí volies anar al nou vaquet del Balanyà. Però ho justificaven... Cernamos... No, casualment ho hi terremos. A mi m'agrada la futbol paga perquè el tanquin. Ah, això, llavors és culpa de villar. Villaratos, és que... No, perquè acabaven afinciant-se el cinema. Ja ja els hi paga el que podria treure el dimecres. Clar, aquí ja. Serà això, que és zero. Doncs res, a mi m'agrada, perquè això també les distribuidores no es trenen res. Durant setmanes no es trenen res. Perquè, com està el mundial, tothom seguirà a Espanya. Doncs mira, Espanya és a la casa. Ja s'havies quedat sin cine. Sin estrenos. Exacte. I sin mundial. Futeus a tots. I jo, que vaig a M'Itàlia, doncs estic molt content. En fi, seria... Tu sempre vas amb els altres. Tu ets un troll professional. Ja vaig a Holanda. O amb Xile. No, a Xile ja hi anava ahir. Ah, vale, vale. Doncs això, el fluxo. Tot i que se'm li ha mentit del fluxo, va de coses més o menys culturals. El projectafluzo.blogspot.com O si dieu... Hòstia, fa dues setmanes van recomanar una pèria, i no recordo quina, o un còmic. Aquella secció que escoltem setmana re a setmana, en tant d'interès. Doncs, si ja us... Un literatòne, bé. Ironia. Si ja us n'he oblidat del títol d'aquell còmic que va parlar Xavi amb Blanqui Negra con un color muy expresionista, el poder recuperar projectafluzo.blogspot... Amb Blanqui Negra con un color muy expresionista. Perdona, eh, que estic deixant sol tot el dia. Sí, jo vaig inflat. Sí, no, no, tu és bé. Encara no m'has deixat dir la URL del blog, però, bueno... projectafluzo.blogspot.com li doneu el play i teniu totes les temporades, no només aquestes, sinó totes les problemes de totes les temporades. Podríem fer un pack, no? Un cofre, com d'en sort de fluxo. Temporades 1 o 3. I pagar perquè la gent se la bajara. No, a la FNAC, que vagin a la FNAC a comprar-s'ho. Però paguen nosaltres. No, és un detall. És un detall, no? Durant 3, 3, 2, 3, sí, sí, sí, sí, sí. I què, tenim el barri en antena? Altanim?Sí. A ver, hola, barri. A ver si se me ha escuchado. Oh, alto y claro. ¿Has vuelto?Cristalino, ahora sí, tío. Oye, ¿qué tal?Muy bien, muy bien, muy bien. Muy bien, muy bien, tres muy bienes. ¿Por qué? Es la gran paradoja de los seriefilos. Somos felices cuando vemos series, pero somos más felices cuando se acaban. Y tenemos ese intermedio antes de que empiecen las de verano. Porque eso será ya luego otra locura. Que las de verano empiezan que cuando, ya, ¿no? Sí, pues finales de junio, principios de julio. Yo creo que ya empezamos a tener entrenos. Ay, por dios, por dios. Bueno, ya han habido algunos, pero bueno, habrán más. Esto no se acaba. 247. Bueno, ¿y de lo que se ha ido? ¿Hay algo a destacar o qué? Pues esta semana pasada se han despedido... Bueno, entre esta semana y la semana pasada se han despedido dos series. Una... que ha pasado... sin pena ni gloria, pero que ha renovado. Y otra que ha... sustitut muchos comentarios y todavía no sabemos si ha renovado o no. Ni si es una serie para renovar o no para renovar. Vale, pensad que te referías. Pensada que la primera era la que te referías. No, no, la que me referías, la segunda. Vamos a hablar primero de la primera. A ver, si sé por dónde vas, creo que la primera es una serie de la que ya hablaste. La recomendaste cuando... Cuando vi el piloto y... Exacto. Y era bastante resultó. ¿Y? Es Faking It, la serie de MTV. Sobre dos chicas en un instituto muy peculiar que se hacen pasar por les bienes para hacerse populares. Pues bueno, ya han emitido sus ocho episodios de la primera temporada. Ocho, una vida solo? Ocho, sí, sí. ¿Esto en TV lo hace así siempre o no? La semana empieza en dos, con trece. Y últimamente sí que se emiten temporadas de 22, 24 episodios, pero divididas en dos. Vale, vale. Y esta, sin embargo, es de ocho, sin divisiones y sin nada, ocho episodios. Ha renovado por una segunda temporada, pero tardará en llegar. ¿Tardará en llegar, y eso? Normal, o sea, un año, pues... Ah, bueno, lo que tardan normal. Sí, sí, sí, no es como las que están divididas y a los pocos meses vuelven a empezar. Vale, entonces, sí. Yo recuerdo que al principio, pues, esa era una serie fresca, una serie chula. Después de 8 episodios, ¿qué es la cosa? A ver, sigue siendo lo mismo. En ningún momento llega a ser cruda de verdad ni un humor muy... negro, ni nada. Porque es un TV. Actual sí que tenía ese punto, pero Fikini todavía no lo ha encontrado. Lo que sí ha encontrado es una buena historia en uno de sus personajes. En uno. Tenemos a la amiga que solo quiere ser popular y demás. Y en el otro punto tenemos a la amiga que tras besar a su mejor amiga se empieza a descubrir cosas nuevas en ellas. ¿Qué será? ¿Qué será? Y entonces la historia de Amy, la chica que se autos descubre tras el beso, es mucho más interesante y está bien llevada incluso por un actriz muy limitada, que casi no ha tenido papeles, pero que cumple bastante bien y conecta con el espectador. Entonces, la serie también ha sabido enfocar las tramas y demás, sobre todo al pedazo del personaje de Amy y es lo que mejor funciona. Funciona bastant bé. Tiene secundarios siempre en estas series que funcionan también muy bien. Y yo voy a ver la segunda temporada con muchas ganas. Ahora que Artwork, por ejemplo, está por los suelos, desde que cambiaron de showrunner yo me quedo con Fikini. Vale. Es necesario quedarse con alguna, ¿no? Exacto. ¿Hay gente que todavía se oímos en nuestra valestencia? Pregunta, pregunta. No, hombre, el subgénero comedia... No os pones a ver de guair o los sopranos. Se nota que llegamos al final de temporada, ¿eh? Me ha dado nada. Que las renovaciones aquí también están ahora empezando a depender del comportamiento de los... Bueno, en fin, que... No, no, oye, es un subgénero muy aceptable. Yo tengo la meta de convertirme en un espectro de series adolescentes y institutos. Es mi meta profesional. A mí, es un subgénero que no me desagrada. Ojo, todos... A mí me parece, las cosas que funcionan son muy interesantes. Sí, claro. En plena revisión de Felicity... Aquí era loquísimo, pero loquísimo. Nos vas a colar un especial de Felicity, ¿verdad? Es que, en serio, tiene una intensidad de esa serie. ¿Cuál Felicity? Sí, sí, pero es incluso ridículo de la intensidad que es. Pero, entonces... O sea, es una intensidad forzada, entonces. Sí y no. O sea, te la comes, porque sí, porque es Felicity. Te la comes, pero es súper intensa. O sea, ves cualquier tipo de serie, ahora sí, y es que te ríes, pero funciona. Bueno, no, no, està guai. A ver, yo Felicity recordamos que... para que no sepa de que hablamos es la primera serie... Creus que es la primera, ¿no? La primera serie que produjo, o que creó, Gigi Abrams, entonces, yo la he visto poco, vi pocos capítulos, y no la tengo muy clichada. Vale la pena, no vale la pena. Quiero decir, es un producto para fans de Gigi Abrams, aunque no tenga nada que ver con lo que he hecho después, pero es un producto para completistas. Y parte de Perdido sí que... No sé, no sé explicarlo, pero sí que tenía ciertas escenas, las escenas de aliás entre Sydney y sus amigos, Sydney en casa, que tenían cierto... no sé, un algo muy hogareño, muy... muy tierno, que Felicity es todo eso. Ya. Le resta es la acción y le resta es todo, pero potencias mucho más es aparte. Ya, vamos, un poco de toque... Gigi Abrams ya no tiene. Pero la pregunta es... vale la pena para gente... Yo creo que sí, de verdad. Se incluso el piloto, te crea un personaje protagonista, que simplemente idiota, o sea, y le quieres pegar, porque... Pero, o sea, se arrisa hacer eso. Cualquier otra serie te lo presentaría como el personaje ideal, que no tiene ningún fallo, que siempre hace las... No, o sea, Felicity, nada más empezar, la caga y la caga muy grande. Bueno, pues mira, igual para 2050 o así, me pongo... Primero ponte con Skins. Primero Skins, en 2049 veré Skins, y en 2050 veré Felicity. Yo, Felicity, tiene una cosa, y es que su protagonista, Felicity Hafman, que no se llama Felicity Hafman, pero como nunca me acuerdo su nombre, le pongo a este. ¿Queréis Rasel? No, ese es el actor del golpe en pequeña china. No tengo que explicar todo. Y Felicity Hafman es la de mujeres desesperadas. Exacto, y mujeres desesperadas, y otras series como Sports Night, de Aaron Sorkin. Esto es cierto. ¿Qué hizo de ti? No, claro, yo barro pa' casa. No, que digo que esta chica me crea como una especie de rechazo extraño, hasta que la veo de madura en The Americans, y entonces me gusta. No sé, o sea, no puedo ver Felicity por su cara, y en cambio de The Americans, me gusta mucho precisamente por ella, son cosas que tengo. ¿Qué haces mayor? Sí, me hago mayor, incluso para hacer estos comentarios. Sí, sí, sí. Uy! El técnico ahí sale fino, ¿eh? Sí, ha vingut escopeteado. Seguid me ha encantado yo. Vale, Felicity es aparte. ¿Faking it? Bien, entonces. A ver, vamos a la segunda temporada a ver si... Yo la recomiendo, encima son ocho episodios, muy rápido, para ratos mortos. La recomiendo, está guay, bien, para ratos mortos. A ver, pero en serio es que no aspiran a más. Ya, vale, vale, vale. Tampoco va a cambiar el panorama televisivo. Y la segunda serie de la que quieres hablar va a cambiar el panorama televisivo. Pregunto. Es que, mira, te diría que sí sólo por joder, pero no... Y lo conseguirías. No, no va a cambiar el panorama televisivo. Bien, bueno, primer punto de humildad. ¿De qué serie estás hablando? Estamos hablando de Fargo. Sobrevalorada. Perdón, Fargo, sí. Vamos a hablar de Fargo desde un principio. Tuve un piloto bastante resultón, que atrajo a casi todos los que vienen el primer episodio. ¿Me lo echaron? No, yo... A mí le gustó. No era todo lo que esperaba, pero le gustó. Sí, a mí no me desagrada la serie. Pues eso. Me parece un coñazo. Sí, es lo que te dije yo. A ver, a mí me parece una serie... no aburrida, porque series aburridas hemos visto un huevo. Quiero decir, que series lentas, pues oye... No, me parece una serie... no conecto con ella. Y además... pero esto es una cuestión muy personal. Y además luego hay otro tema, que es el que dije al principio de la temporada y sigo pensando en ello, pero no es el momento de que hable. Yo es el momento de que hable esto, que para eso estás contratado. Yo suelto ahora todos mis alegatos y luego ya me regatís. Correcto. Pues eso. Empezó bastante bien la serie. Durante sus primeros episodios, la mitad de la temporada así, se crea una producción bastante lógica. Todo el rato era nomenajes a la película. El formato... no, el formato no. El prototipo de personajes y todo están... son muy similares a los que crearon los hermanos Cohen, pero a mí todo esto me parece en aciertos. Es lo que yo busco en una adaptación también. Y luego sí que se aventuran a crear tramas nuevas o modificar las antiguas. Y aquí sí que es donde meten tramas que personalmente creo que no funcionan. La trama del mafioso que crea una cadena de supermercados... Per exemple, a mi me parece que funciona. Sí, el mafioso interpretado por Oliver Platt. Oliver Platt, es verdad. Mira, ya me había olvidado de este tío. Totalmente. Oliver Platt es un gran tío. La primera temporada se centra prácticamente en esa trama, más luego en la trama de Molley investigando los asesinatos y demás. Y llegás a la mitad de la temporada y no te ha aportado nada. Conoces un poco más al personaje de Blibuff Thornton, pero poco más. Poco más, muy poco más. No está muy desarrollado. A mí eso me parece el gran fallo. Y luego tenemos este desenlace, tramo final, arco... Es el giro. Sí, bastante dudoso. Que bueno, yo en principio, durante los dos primeros episodios que duraba este arco, lo tolero, creo que puede salir algo interesante, pero es que la resolución me dejó francamente frío. O sea, no tenía ninguna queja hasta la resolución. Me parece que pierde intensidad, crea conexiones que no afectan nada a todo lo que has visto antes, ni te satisfacen como espectador. Y además pierde muchísima de la intensidad que tenía al final de la película. Estamos hablando de dos tres episodios todavía, por delante. O sea, la cagan a falta de tres episodios. No, no, no, yo solo tengo queja del último, porque la progresión hasta este último episodio podía ser algo decente. Lo que no me gusta es cómo han resuelto todo. Oye, a ver si no vamos a estar tan en desacuerdo, ¿eh? Ya, al final. Yo aquí no veo polémica, ¿eh? No, es que solo es objetivos. Yo, pues, sé ver sus cosas buenas y sus cosas malas, y no sé tan... O sea, que en realidad no eres tan fanfatal como parece que eres... No sé si fanfatal. O sea, sé sus cosas buenas y sus cosas malas, pero no me parece una serie mala. A mí tampoco. Así para empezar. A mí tampoco. Si no ha llegado a explotar todo lo que tenía, que no podía ser ni todo lo que merecía ser por llamarse Fargo, es ellas otro tema. No sé, yo la he seguido hasta el final. O sea que... A la rastràs? La seguida rastràs. Muy rastràs, porque me ha parecido un peñazo muchas veces, además, porque sí. O sea, a mí no me pasa nada con las cosas lentas. El ritmo es relativo, tanto en el cine como en las series. Pero es que cuando es hueca, pues entonces sí. Entonces sí que cuando alargas un... Porque lo estás alargando sin más, porque no aporta nada, no hay ningún personaje, no hay nada de subtexto, no hay evolución de la trama, entonces me da bastante... No es sin más, es como que... O sea, es como que quieren ser cohen. Por ir del palo. Exacto, quieren ir del palo. Entonces no lo son, no todo el mundo es los cohen o da igual, o yo qué sé. Entonces, yo creo que lo que encuentro de gracioso en una adaptación es que a la vez que sepan encontrar la referencia constante al original, también sepan encontrar una personalidad. Y aquí no la encuentran, porque es eso, porque se centran más en ir del palo y en ir de guays y en somos igual que los cohen cuando no los sois, y si estáis muy lejos de los cohen. Eso por un lado. Y luego, ese giro argumental que no podemos desvelar aquí, pero que es bastante evidente, para mí lo que demuestra, porque ahora lo contaré, pero para mí lo que demuestra es que se les acabó la trama. Para mí, porque hay un giro argumental que no aporta prácticamente ningún cambio a la evolución que ya estaba teniendo todos y cada uno de los personajes. O sea, prácticamente ningún cambio, salvo eso, salvo alguna confirmación de algo que ya se venía a venir. Entonces, para esto, acaba la temporada en seis episodios, que te sale mucho más redonda. Además, el sexto episodio fue el último bueno, el realmente bueno para mí de la serie del sexto episodio. Y ya está, además la encuentro pertenciosa, la encuentro gratuita. Ayer lo comentaba precisamente en una escena del capítol final que la encontré tan gratuita que me repugno como espectador. Sí, sí, sí, me sentí repulsa. Repulsa, a la mierda. Y mira que a mí me gusta el gore. Imagínate... Una escena de violencia gratuita. Una escena de violencia tan gratuita, tan sacada de ti. Esto la encontré tan arbitraria y dije, mira, pues fuera. Bueno, ya está. Hasta aquí mi aportación. Ahora tengo curiosidad por saber cuál es la escena, porque no caigo la verdad. Supongo que hablas del final del capítol. No, no, pero no del final. No la de la resolución, que sé que está justificada teóricamente, porque teóricamente han desarrollado tan bien, estoy siendo irónico, a Billy Bob Thornton. Pero no es su... A mí, yo ahí veo el fallo en Colin Hanks. O sea, no es ese persona. No, pero no me refiero a eso. Me refiero a otra escena. Me refiero a otra escena que pasa antes, y que es de un gratuito asqueroso para mí. Y ya te digo, eh, yo soy fan de Alintería, de Martyrs, y de todo lo que... y de tu madre se ha comido a mi perro. És una peli. És una peli, sí. ¿Para quién no lo sepa? No hemos tenido ningún accidente. Es una peli, és una peli tècnica. Es una peli. Sí, una pudí. No, a més, la frase surta a la peli. ¿Tu madre se ha comido a mi perro? Bueno, todos, no. Es Peter Jackson. Le sacan la pata. Bueno, no, no. Por el bien de los oyentes, no diremos en qué consiste esa escena, pero en fin, ya demos no con que haya una escena chunga, que tampoco las trae un poco. Pero es eso. Vale. Algo más a comentar? Amigo Barry. Ya te digo. O sea, tiene sus fallos, pero estoy contento con la serie. Y sobre todo, con sus protagonistas, me parece que han hecho todos un trajo bastante bueno. Y Allison Tolman, que es la protagonista femenina, que es prácticamente una novata, no ha hecho cosas anteriores. És la que fa de Margi, no? Eso es que aquí se llama Molly. Ah, claro, que confusión más tonta. Sí, sí, sí. Totalmente diferente. Sí, no, no, no tiene nada que ver. Porque Margi estaba embarazada. Espai Laws, no. Tenían los dos guararidos bastante... Sí, exacto. No, Margi estaba embarazada y Molly... No. Espai Laws, eh? Espai Laws, alert. No, no he dicho nada. Bueno, oye, que eso. Tema segunda temporada. Dices que está como un poco en el aire. Sí, he hablado de si había una segunda temporada sin Martin Freeman. No sé muy bien qué van a hacer. Si va a ser una miniserie, si seguirán con mismos personajes o mismo pueblo, no lo sé. Jo crec que van a resetear un poco a los American Horror Story, pero no sé si seguirán con el personaje de Molly o si crean en historias totalmente nuevas, no lo sé. Home, teniendo el personaje de Molly, yo creo que lo más sensato es, simplemente, o lo más fácil, crear un caso nuevo con ella. Es decir, personajes nuevos, con el link de... con la conexión de Molly. Yo la vería. Creo que es lo más sensato a nivel práctico. Yo no sé si la vería, pero bueno, ya había hecho. Esperemos primero a ver si remuevan. En nominaciones entre la crítica estadounidense ha funcionado bastante bien. Ha funcionado muy bien, ¿no? Incluso sin terminar, ya ha recibido críticas a los critic choice awards, creo. Ah, sí? Sí, sí, sí. En nominaciones, ¿eh? En nominaciones, en nominaciones. Con miniserie y con Martin Freeman como actor. Bueno... Bueno... Bueno... No, en Martin Freeman... ¿Lo hace bien? Sí, se queda... Sí, nos volíamos en Chemeisi, pero bueno... Está un poco sobreactuado para mi gusto, pero... En el minuto 5 se queda estancado su personaje. Sí. Ya está, no hay nada más. Es un poco pasivo todo. Pero bueno... ¿Y esas sojeras? Ah, vale. Pues por las sojeras se lo perdonamos, entonces. Bueno... Las sojeras y la nariz rotan. Gracias, departamento de maquillaje. Yo la encuentro muy sobrevalorada. ¿El qué? La serie, perdón. Pero sobrevalorada, sobre qué... o sea... ¿Qué sobrevalorada? Sí, acaba de terminar de emitirse. La gente se está tocando con fargo. Bueno, pero eso te molesta a ti. Sí. Este es un teo muy peligroso. A ver, a ver... No, no, es que... No, es que... Una polémica, por favor. A ver, hablen, senyores. ¿Qué se está pasando? No sé, me parece igual que True Detective. Sí, no lo he visto todavía. ¿Qué pasa con True Detective? True Detective, al segundo episodio ya estaba catalogada como una de las mejores series del año. Sí. Y el estamos en octubre o septiembre. Sí, de cierto. La gente se precipitó con True Detective. Pero las circunstancias, al final, dieron la razón. No a los que se... Si te acuerdas de True Detective a estas alturas. Yo, mucha gente, a mí me da igual. Yo me acuerdo. Bueno, tú, vale, pues ya está. Hombre, pero... ¿Estás sobrevalorada o infravalorada? ¿Preguntas, True Detective? Sí. Para mí está valorada en su justa medida. ¿Para mí? ¿Para algo? No lo sé. Ah, pues es que... ¿Es que el sobrevalorado es... Sí, es un término un poco complicado. Es una que impreguntes entre la crítica, entre los espectadores... Sí, pero si hay un consenso general y el consenso general con Fargo es que es una serie buena. Mira, acaba de entrar alguien en el chat y tampoco le gusta Fargo. ¡Bien! Delasti somos tres de los dos. Perdón, tres de los dos. Lo sí me dio uno. No iba a apuntarse un hombre y... Sí, bármelo, sí, bármelo. ¿El qué? El nombre del... No, es Elasti. Elasti. Uy, Elasti. I el que diga Elasti va a missa. Y lo sabes. Me voy a ver la jica. Que morro, yo también. Venga. Hacemos que para ver Fargo. Venga. No, pues eso que decíamos, no sé, el consenso general, es que es una buena serie, consenso general. Entonces, a partir de ahí, pues... Ya puedes haber disfrutado más o menos, pero es buena serie. O sea, no es una serie que está mal hecha... No, no, no. Però a mi que una cosa sea técnicamente correcta, que lo es sin duda. A mí me gusta solo de técnicamente. O sea, a nivel de Gion, quitando estas tramas... Nivel de Gion tiene cosas de vergüenza gena, a veces. A veces. En general tiene algunos personajes que los empieza bien, pero se acaban estancando todos y cada uno de ellos. Las tramas, al final, son las de siempre y tienen momentos vergonzosos. Ea. Que vengan los Gionistas, Fargo. Pues nada. Es un Gionista. Toda la temporada la ha hecho el mismo Gionista. Por razón de más, que venga. Que somos uno contra uno y no lo puedo ganar. Toda la temporada la ha escrito un solo tío. Efectivamente, igual que Penny Dretful y igual que True Detective. Otra de la que ya hablaremos. Sí, pero mira, pero True Detective eran pocos ocho capítulos y no os recuerdo mal y el tío ha acabado agotado. O sea, dice que va a hacer dos temporadas más y fuera. Pero es que no me comparez la intensidad de True Detective. Ya. Que escribir esas parafadas de monólogos en el coche, o sea, tienes que terminar... Sí, sí, sí, es cierto, es cierto. Y el término cansao de describirlos, imagínate yo de verlos. Venga, no idea. Una cosa, ¿cómo se llama el Gionista de Fargo? Te lo busco en un momento. Ah, vale, no, no. Crec que lo tenés a mano. Es bastante... no, además. Creo que no era muy conocido. Es el showrunner, ¿no? ¿Cómo? ¿No a? Ah, sí, sí, no a Holly. Cierto, cierto, cierto. Que ha bajado en Bones. Es verdad, es verdad. Bueno, Bones es una serie que no está mal hecha, oye. A mí no me gusta, pero... No, no, es verdad, es una serie solvente. No sé, la de G.B. era la tercera o quarta temporada. Yo he visto pocos capítulos, la he visto muy por encima, pero no me parece mal para que le guste el estilo. Bueno, pues va, dicho esto, no sé, no he sacado nada en claro de todo este rollaco de 35 minutos. Sí, fake news está bien. Fargo no. Ah, que sí, barri? Ah, que sí. Ya nos veremos en Barcelona. Bueno, oye, pues muchas gracias por tus apreciaciones, como cada semana. Y nada, dentro de siete días más, pero ya creo... Seguramente a hablar. ¿Qué? O sea, que seguimos. Bueno, una setmana més. Ah, sí? Una setmana més mínim, ¿no? Vale, vale. Minim o màxim. Pues va a contratar una grande o algo. Ah, es que nunca... A ver, si quieres la semana que viene hace un poco de... Podemos hacer un poco de... Pueden juntarme las cosas y aprenderme las antes del programa igual. Ja no, ya no viene. Tampoco te pases, hombre. No sé que sería un giro drástico de ríos, ¿me? Sí, sería un... No, que si quieres podemos hablar de lo que vendrá en verano. No sé, no mismo, es tu sección, tus reglas. Vale? Perfecto. Muchísimas gracias, un abrazo muy grande. Vale, pareja de Dios. Un beso beu. I the hotel I can't remember how the best felt I went to play in a room To start living in my best sense Fuck now I'm gonna kill the world It won't matter how my name spills I'm gonna kill the world And when I shake it off It won't matter how my name spills Bueno, doncs seguim en el flut o aquest programa de series i televisió i que més té altres coses, no? Perquè és... Com ara què? Com ara comis. Ah, comis. Però, bàsicament, mira, 37 minuts portant de programa parlant de series. Però, escolta, ens agraden les series i tant. Encara es diu... Estem malalts de series. Encara es diu aquesta expressió. Estem malalts de series. Estem malalts de series. Quina ràbia feia això, eh? És que estem malalts de series. Bueno, ja, vale. O sigui, quino. Encara falta una. Ah, falta una? No parlarem d'ella, eh? Quina? Volies que parléssim de jugadores? La sèrie. La sèrie. La sèrie. Ah, clar, és veritat, és veritat. Mira, si no m'ho recorda el Carles, s'acaba el programa i no em parlo. Vols parlar? I l'altre dia ho has parlat tu. Pots tirar el tràilet? Pira el tràilet. Ah, la sèrie. Amèrica. La terra de les oportunitats. El país on tot és possible. Allà on un professor de químiques converteix en un cap o de la droga. On un pare de família et ministra a una altra família. On un accident aèrii es converteix en un tribli sèrgi que culmina en un xewar-me gegant. Que no ens expliquin històries. Nosaltres també podem. Ajuden-nos a fer del nostre poble la nova capital mundial de les sèries, apareixent com actriu, actua, Sanjust, fever, sweet, hot, heat. Escriven-nos un mail o busquen-nos el Facebook i converteixen una estrella. Pues sí. Aquesta promovo tant poc bizarra. És l'anunci d'aquella cosa que us vam parlar la setmana passada i que encara seguim amb això. Vull dir, no ho han deixat estar. No, seguim fent-ho. Estem preparant aquesta sèrie de Sanjust, de la festa major, i necessitem la vostra ajuda, l'ajuda a tothom que vulgui apuntar-se per fer actor, actriu o extra. Principalment extra, perquè no hi ha tants personatges, no hi ha tants papers. Si voleu sortir un momentet en aquesta sèrie, no hi ha escenes de llit. No n'hi ha, ho sento. És una sèrie per tots els públics. És una sèrie de 5 capítols, de 5 minutets molt breu, que estem preparant. Sanjust, fever, sweet, hot, heat. Sí, el vaig posar jo el títol i no el sé dir encara. I... M'encaren d'aquests riures tan sincers, eh? Són super sincers. Gràcies, surten de l'ànima. Això a poseu-vos en contacte amb nosaltres. Ens escriviu un mail a l'adreça oficial de la sèrie, que és sjdlaseriearrobagmail.com, i ens dieu, eh, que vull sortir la sèrie tal i qualsevol. Ens dieu una mica com si... la vostra edat, i si sou... un tio o una tia, directament, ja està. Ja us busquem un guaquillo, si podem. No garantim molts minuts, ni garantim frases, però com a mínim, escolta, estiguem tots allà... No, no, això tampoc garantim. Bueno, no ho garantim, ja dic. Jo ara que no, o sigui, no és que no ho garantim, és que directament no hi haurà un duro. No cobrem ni nosaltres, o sigui, que... Que això que escriviu-nos, és ajutaderlaseriearrobagmail.com, i sortiu a la sèrie de Doverano. Sanjust, fever, sweet, hot, heat. Tira una mica. Bé, ara sí, còmics. Què? Ha, ha, ha, ha. Ara no sortia el riure, és sincero? Ara. Que malament, que malament, que anem avui. Vinga, parla, parla. Només queda un programa. Sí, queden dos programes. No, que... Novetat, novetat de planeta, una de les novetats interessants del planeta. Un còmic que es diu Pacífico, que és molt xulo, és un BD, és un còmic, còmic Franco Belga. L'Ecomic. L'Ecomic, la BD, la banda de cine. Així és com diuen els fancesos, el còmic. Diuen BD, moda, BD. Sona com a BD. Vocao. Bola de drac. Sí, exacte. Un còmic que us portem, un BD que us portem aquesta setmana, i que es diu Pacífico. Una cosa que em sembla que era molt esperada pels fans del BD, i un cop llegit, m'ho explico, perquè és molt guai. D'entrada és un còmic molt xulo de veure perquè s'ha paisat. És format a paisat. Les coses a paisat ja molen. Són incòmodes de posar una estanteria? No, perquè és petit. Sí, això sí. Queda lleig perquè les pagines es desenganxen. És un pollo. Gràcies, però està a cert punt. Exacte. Però mentre estàs llegint és bonic de veure. I té la seva gràcia que sigui format a paisat perquè és una història que passa en un somari. I els somarins, els espais són a paisats. Els espais són estirats, perquè el somari és una cosa estirada. Llavors té la seva gràcia, té la seva gràcia narrativa. Com Fargo. Estàs tirada també. És estirada i estàs tirada. Mira, ara. A Uca, eh? Molt bé. Estan tot, eh? Doncs tu, què això? Una història d'un somari a la qual un somari a la Segona Guerra Mundial de la Manx, a la qual arriba un nou grumete. Com m'agrada aquesta paraula? Grumete. Que, bueno, arribar i intentar introduir en aquesta comunitat d'ombretones. Matxorrientos, què passa? I amb quin grumet anàvem al vermell? I amb el verd o amb el groc? Fes-te's universitàries. El vermell vol dir que estàs com pareja, el groc estàs liado i el verd estàs disponible. Què fem, Carles? Tu has anat a moltes festes dels grumets. De grumets. La última Sitges. És que estava dient que això, que arriba un nou reclut, el somari, record un somari nasi en plena guerra mundial, i li cauen un llibre de la maleta. Li fan una putadilla, li tiren les coses de la maleta i cauen un llibre. Resulta que és un llibre prohibit. Coses de nazis. I de dir-li que el llibreו� té un contingut revolució. Tiren el llibre fora, el tiren fora de la... Tiren a l'aigua, diguem. Però el llibre tornarà pareix. Tiroirorin. Sí, tornarà pareixa el llibre. I a partir d'aquí, el còmic passa de ser com una cosa bèl·lica o una mena de drama en un context bèl·lic. més metafòrica. És una visió dels nazis una mica més alagòrica, una mica més poètica dels nazis i la seva mania de llibres per començar i de regotjar la cultura. En el fons aquest llibre és una mica d'iniciació de la persona i tot això, però sobretot és una reivindicació del coneixement, de la cultura, del poder dels llibres i de com els llibres ens poden fer trobar amb nosaltres mateixos, perquè un dels personatges que hi ha és un senyor, el capital del somari, que és un tio que té un passat molt turbulent i que necessita una mica llibrar la seva persona per tornar a descobrir-se si mateix i a viure en pau i amb la felicitat de la llibertat. Un còmic molt xulo, dibuixat molt bé per un senyor que es diu Marten Tristram, escrit per Romain Bodhi, que no ho he dit, que es diu Pacífico, ens pregunten pel xatres. Pacífico, el còmic, sí, Pacífico, insisteixo. Això ha dibuixat molt bé per aquest senyor que em sembla que ha de votar ara mateix en el món del còmic, que abans havia fet animació, havia treballat en alguns pel·lícules fins i tot a Hollywood, animades, amb la qual cosa l'apartat gràfic està molt bé, els colors són molt advocadors, és tot molt guai, i com que té aquest format apaisat, encara és més xulo. És això, quan ho hagin d'arxivar l'estantaria ja ens ballarem, però de moment, a l'hora de llegir, és un PDeC que es passa molt bé i és molt maco, molt, molt, molt único de ver. Pacífico, una de las nuevas de la planeta. O tots els millors còmics de la temporada? Bueno, per què no? El millor còmic del moment? No, no sé, pregunto. No, ni a de millors, està... Últimament... No, que últimament necessito així, no, jo ho estic tu i jo no he dit res. Tu sempre deies, al final, és el millor còmic del món. Digo también que estás en mana. És el millor còmic del món. És el millor còmic de submarins. Ara, ara, ara. La segona remundiala, mal amany. Aquí et buscava. No, és un còmic molt guai, el recomano molt, de veritat. Passa mal, com tots, no em passis mai res. Sí, jo estic fent la pila a casa. Saps poltergeist que hi ha aquelles piles de llibres? Per cremar... No, per cremar, no. Quan es desperta en el matí, es troben les piles de llibres. Doncs això passa a casa meva, amb els còmics que té de passar. Vale. Tira música, va, Carles, sisplau. Eh... Avui en Palet ha fet un disc conneu, Carles. Pots mola, eh?Sí, es diu Inconflict. I té cançons com aquesta, una part. Aquest programa mola gastant. Ui, aquest programa mola? Sí, en general, sí, ens hauríem de pagar. De pagar amb bé, eh? Pegar. Sí, ah, ah, clar, clar. Vale. Eh... Bueno, doncs, ja que dius que mola aquest programa, deixem dir una altra cosa, parlar d'una altra cosa que mola, i és un llibre. Fa temps que no parlo de llibres, és veritat. Mira, tinc dues pàgines d'aquí, jo, i he perdut la del llibre, aquí. Por aquí abajo. De nada. Entra por la derecha. Gràcies. És... gran, perdó. Ha, ha, ha, ha, ha. A veure què?Però això? Que és gran, he pogut fer les d'abans, quan deia que era gran. M'estic fent gran i dic que és gran. Ah... Això va passar fa 50 minuts, tio, això. Carles, nosaltres som la generació de... Saps? Registrar-ho i esborrar-ho. No ens demanis més. No, tu, que deixa'm parlar d'un llibre. Sisplau, que es diu Hombres Fuera de Sèrie. M'interessa molt. M'interessa molt. Sí, t'interessa? Sí, sí, sí. Per què? Perquè és un llibre de sèries. Perquè vinc de Jaix i Telesèxpir, i llavors vull saber què tal. Ah, clar, clar. Doncs mira, Telesèxpir és un llibre de sèries molt interessant. Per mi és un dels grans llibres de sèries dels últims anys, dels importants, i l'altre és aquest Hombres Fuera de Sèrie, que s'ha dit ara mateix, i, bueno, no tardava, perquè tampoc fa tants anys d'aquest llibre, és relativament recent, però jo és un llibre que ja feia temps que pensar, hòstia, a veure, quan l'ha dit en el nostre país, i, finalment, ho han fet. És un llibre escrit per Brett Martin, que és un senyor que en sap molt, i explica una mica el que ell anomena la tercera època d'hora de les sèries, i es centra molt en les sèries, si vols dir-ho de manera una mica elitista, de qualitat màxima. Potser sí que és una mica elitista agafar només aquestes sèries, perquè hi ha molta gent que defensa The Good Wife, per exemple, i és una sèrie com més de network, de cadena en obert, i aquest senyor no hi entra amb aquestes tipus de sèries. Entra sobretot en sèries de l'HBO, la revolució de l'HBO, de l'ACBO, i una mica de l'AMC i d'altres cadenes com Fx. Llavors parla d'algunes sèries en concret, sobretot en algunes sèries en concret, tipo Lo Soprano, tipo The Wire, tipo The Shield, i parla una mica de les circumstàncies que van portar els seus creadors a crear aquestes sèries. Llavors explica una mica, des de la fòbia al mitjà televisiu que tenia David Chase, creador de Lo Soprano, fins als traumes vitals que van anar a desembocar en la capacitat creadora de l'AMBOL, el creador de dos metres bajo terra, i de troblot, si senyor, que estava bastant fotut, va tenir un no succesos traumàticos bastant forts a la seva vida, que expliquen perquè la seva sèrie és un com són. Del passat, del passat turbio de David Mills, creador de Deadwood, per exemple, Són Ryan, i la seva reivindicació pura de la televisió per davant del cinema. Són Ryan, expliquen aquest llibre. Són Ryan, el de The Shield. Sí, sí, és veritat. Si com David Chase, això ho expliquen al llibre. Si com David Chase sempre ha renegat de la televisió com a mitjà, i és un tio que havia volgut fer cine i és un frustrat de la vida, és un geni, però un frustrat. És molt curiós. Si no és la millor sèrie del món, és una de les millors. Sí, una de les millors sèries de la història sense que me n'adopte, i el tio no m'hi carrenega de tot això. Jo crec que té un conflicte d'interts, aquest senyor, perquè deu pensar, que he hecho, que he hecho con mi vida. A l'altra banda de la moneda, en canvi, el Són Ryan, que és un tio que diu, jo no he vist una pel·li d'escoces en mi vida, no diu així, segur que visc pel·lícules d'escoces en su vida, però jo no vull portar la narrativa cinematogràfica a la tele, sinó que vull fer una narrativa purament televisiva, perquè jo ha crescut en productes televisius. Diu una frase semblant això. Jo no anava a les retrospectives del Martin Escocese, perquè em quedava a casa veient la tribu de los Brady. No, s'explica el tipus de narrativa que ha fet aquest senyor. Tot i que ha deixat jo una mica d'escocese. Sí? Una miqueta. Bé, no? Sí. Però per què escocese està en tot? Els escoceses dius si no em papa tot, ja està. Doncs tot això està explicat pel senyor Brett Martin, en un llibre apassionantíssim, altament apassionant, de veritat, és un enganxe total a aquest llibre, perquè parla amb rigor de tot aquest context, però també té algunes anècdotes, té un puntet amarillista, molt petit, però també entra en temes així com una mica més... Bé, o més de... Del corazon. Sí, no tant del corazon com... Bé, sí, premsa amarilla una miqueta. I és un llibre que enganxa des de la primera pàgina fins a l'última, i per la gent que li ha agradat la sèrie, i que li ha agradat anar a aquesta sèrie, jo penso que és un imprescindible total, perquè et fa una mica conèixer d'on han sortit, parla també del context a partir dels anys 80, de com a l'Estefan Boigco va revolucionar tota la televisió, de com alguns d'aquests creadors van començar en aquella època, el David Mills, per exemple, va ser unista de Hillstead Blues, que és la sèrie més important que va crear l'Estefan Boigco, i una de les sèries més importants de la història. Doncs explica una mica, fa una mica de context, i acaba, bueno, acaba, i parla de totes aquestes sèries, i dels prolegómenos, i de les preses, totes les problemes de producció que van tenir, perquè a moltes d'aquesta sèries, tu veus el producte acabat, i et sembla una obra mestra, i sembla que tot ha sigut superfàcil, no? Veus? De Weiler dius... Hòstia, el David Simon, doncs, un gènic, ha fet un producte genial, però té la seva... té els seus ets iuts, i té les seves complicacions, i va tenir els seus parells de cancel·lació, i va tenir les seves baralles amb l'HGBO, tot i que l'HGBO sempre ha sigut una cadena molt permissiva, doncs també, igualment, han tingut una mica de rifirrafes amb els creadors, i totes aquestes sèries. Doncs tot això està contingut en aquest llibre, que es diu Hombres Fuera de Sèrie, traducció una mica patetera de l'original dificultament, que escriu al senyor Brett Martin i publica l'editorial Ariel, que sempre està molt, molt pendent d'aquests temes. Jo recomano moltíssim aquell llibre que li agrada en les sèries, en general, i una mica que li agrada al mig de televisió, és impressionable. Molts spoilers? Molts? Sí, molts. Déu-n'hi-do. Sí. Ja entres, però convé saber-ho també. Sí, no, no, no, fas bé preguntant, perquè sí, sí. Vull dir-te les jugues quan agafes un llibre de sèries, però estic a punt. Sí, aquest llibre t'agradaràs i t'agraden a aquestes sèries, però has d'haver vist les sèries, perquè si no, moltes coses te les foten aire, i coses molt gordes. Fa spoilers molt, molt grans. També el Telexexpire encara no li perdono, el Spoiler que em va fer. Sí, bueno, mira, el Telexexpire diria que al principi t'ho avisava. Sí, el Telexexpire és un spoiler gigante. Em sembla que, a l'Hombres Fuera de Sèrie, no ho avisa. Però, bueno, són llibres divulgatius, llibres per, diguem, de consulta i de... Sí, sí, sí. Llavors, una mica, ja saps aquest exposes, però realment si no has vist el final de The Wire, o no has vist el final de Lo Soprano, o no has vist el final d'Abre Equimat... Has esperat, no? Has esperat. Si ho has fet, llegeix-lo. No és que sin ningú margen d'error. O sigui, no m'equivoquo. Perfecte. Se'ns ha tirat el temps al damunt, com sempre. Quina novetat, no? Què dius? Queden tres minuts, no vols parlar de... No vols parlar d'alguna cosa així, eh? És que no hi ha temes de cine...No, no és que no. Bueno, hi ha una... Sí, hi ha una exposició que fa anar al CCB. Ah, en parlaràs de doble. No, és que anava a dir que la podem deixar, però la setmana vinent és una exposició que s'allargarà fins al 7 de setembre, però ja en parlarem la setmana que ve. Teniu tot l'estiu per anar-hi. Però és que vull parlar-ne amb... En propietat. En propietat i amb... Hi ha un whisky. Hi ha un whisky. La setmana vinent és l'últim programa, llavors. Sí. No falteu. Carles, podem venir tajes? Sí. Hem de venir tajes. Heu de venir. Jo no veig, però... Però un dia sent dia. Te'l fas? També. Hi ha una cosa més patètica que els borratxos, i són els que no van borratxos i es fan els borratxos, eh? No sé de què m'heu de les. Ho recordes? Per ligar-lo que sea, dios. No sé, doncs jo em fotré fins al cul de cacaolat. Per exemple, abans de sortir de casa i a veure com m'afecta. Sí, no, és merda forta. Sí, us volem tots la setmana que ve aquí. Podríem fer un programa recopilatori, però no el farem. Estaria guai, eh? Seria una... No sé, seria com una bufetada a la cara de tothom. Últim dia de programa, però no fem programa, que l'editi al Carles. No seríem els primers que ho fan. Ni seria el primer cop que ho fem nosaltres. També? Perquè amb el Jordi em sembla que ho vam fer. Doncs us volem a tots la setmana que ve, dijous a la setmana vuit de l'ESPR, a la sintonia de Radioesbert, 98.1, o al 3beuplus.radioesbert.com. Sí, recuperant el projecte flutso.blogspot.com, si voleu. Exactament. I com que és l'últim programa, doncs truqueu-nos. Va, sisplau, truqueu-nos. Recomaneu la pèrie del verano. Podríem fer un programa sense contingut la setmana que ve. Em sembla bé. Jo me'n faré una vegada. És veritat, d'una vegada em diuen. Doncs podríem fer un programa confiant només en la vostra bona feina i amb la vostra capacitat per trucar-nos. Sí, clar. Ja ho veurem, ja em parlarem. En quarts del cas serem aquí la setmana que ve. Moltíssimes gràcies, Carles de Comel·li. Gràcies, Xavier, tu. Adiós. Adiós. I now take it by your own, let it hear this one. Bon vespre. Comencem un dia més, un dijous més. M'hi he dit el que seria el Babilònia. I avui, doncs... Sí, s'acaba. S'acaba. Sí, que s'acaba, sí, estem ja a les límies. Ja està, avui dijous. Recurs, recurs. La temporada. Ja estem ja a la temporada 2013-14. Com sempre, se n'ha de mentir, ja portem dos anys. Fem el Babilònia, com passa el temps. Ja som aquí tot un temps. Això vol dir que si passa dia el temps ens ho passem bé. Això és molt important. Que ni tanadones, que van passant les setmanes i els mesos, i que ja estem a final temporada. I tant que sí, tant que sí. Passat com un sospit. Ja t'esperes. Vull, vaig allà. Avui de ràdio. L'emoció, no venim aquí tots, no? Perfecte. Avui tenim la Rosa, que ens acompanya, hola. Hola, bona tarda, molt bé. I el Jaume. Què tal, bona tarda. Ui, com sempre amb la seva potentíssima veu. Ja m'aparto. Això és un problema meu, perquè la part tècnica és meva, que jo estic a la peixera. És que la compensació de veus aquí... Això sembla el principi del programa, sempre hem de controlar, però després ja això controlem. I com sempre, que us parlen, xescorramos. Bona tarda, Cesc, què tal? Que no farem rimes, perquè posaré una rima d'un amic meu que treballava amb aquesta casa, que es deia Ídgar, i que ara està a Brasil. I un dia l'explicaré la rima. Vinga, la setmana que ve l'explicaré la rima. Sí. Com a real, l'explicarà. Home, xescorramos, te la agarro con las manos. Ah, precis. Afeia aquesta broma sempre, quan veia, però ho he dit. L'Èdgar costa a Brasil. Sí, està al Rio de Janeiro, i allà fa moltes cosetes, ha de corresponsar el... Va arribar a sortir a Tele5, fins i tot, quan va haver una problemàtica a Rio, prèviament ha anat d'això. És una persona que segueix movent-se dins d'aquest àmbit, una persona molt activa a les xarxes socials, i com sempre, una persona hiperactiva, que li encanta viatjar, disfrutar del món, de la gent, de la vida. I jo crec que és el que diem, no? S'ha aprofitat la vida, no? Jo crec que sí, que és jove. Fem una mica de sumari, avui fem un... La setmana passada va ser un especial cinema, avui farem una especial literatura i cinema. Mira, avui hem incorporat uns llibres, que ha sigut la Rosa, dos en concret, un que és Aprendre a Redactar con Miguel de Libes, i El Adolescente Cautivo. I jo, un altre sígut més de ficció, que es diu Les Hores Oscures de Juan Francisco Fernández, que explicarem el que és un llibre molt interessant, molt recomanable per l'estiu, i mira, de pas servirà per a alguna mica més fresquet. Cinema, el Jaume s'ha d'avantat a tothom, veieu una pel·lícula, que és de Prestrena, que és solo... A tothom, no, perquè hi havia més gent. Bueno, però... Però de molta gent. De nosaltres el programa, segur que a tots. Ha estat aquest dematí com el que diu la cosa, i el Jaume ens ho explica Corrents, la última de Jim Jarmusch, aquest immens director independent, solo se manté sobrevivent. Seguirem amb Vicentium, que també va de matemàtica semblant, oi que sí, Daniel Jordan, viva la libertat de Roberto Andó, amb la rosa de caballs i homes, la vida del otro, i ensenyava a buscar un clàssic... La vida, no. ... d'als 90, el què? La vida que era el hijo. El hijo, és que abans ho comentàvem, això de que ens confonia amb la vida de los otros, aquella pel·lícula, el hijo del otro. I per últim, una pel·lícula clàssic d'un clàssic, que és el Clint Eastwood, el cazador blanco-corazón negro de l'any 1990, que mira, doncs per acabar, anirà bé a agafar aquestes pel·lícules que sempre tenim bon record. Rosa, aprenen de redactar com Miguel Delibes, que aquí, els últims mesos, hem fet una defensa aferrisada del Miguel Delibes, un gran escritor, i hem comentat prou llibres, i ara la Rosa n'explicarà aquest tema. Aquest és un llibre de didàctica, sí, de la llengua. I més enlloc de la llengua escrita, la redacció... Ja fa uns mesos que vaig comentar que hi havia una altra llibre, que es diu també... Bueno, també és un material de didàctica, que es diu Diccionario de expresiones populares en la narrativa de Miguel Delibes i el diccionario del castellano rural en la narrativa de Miguel Delibes. Tots dos són llibres, juntament amb aquest avui, que aquests serien diccionaris, aquest ja és concret per aprendre a redactar. Són llibres que és escrita al Jorge Urdiales Juste. Aquest senyor és professor de... la comissió de la informació, el investigador molt de la obra de Miguel Delibes. I llavors he fet una miqueta al seu homenatge, perquè reconeix... Aquí ja s'ha vist amb els llibres que hem fet, els comentaris del popi David, i l'últim és qui més està descobrint. Jo crec que ja era una enamorada de tota la vida. La riquesa de vocabulari, d'expressions, la facilitat de la senzillesa, amb què escriu les seves novel·les, això d'on ve, no? Era fet aquest material d'hidàtica, un llibre petit, curtet, però tot d'exercicis pràctics, per treballar a diferents aspectes de la redacció. Més que res us marcaré unes quantes coses, perquè m'han quedat molt l'atenció, o coses que no acabo de saber. És que Miguel Delibes es va educar a Valladolid, és un vallisoletano de solera, i llavors ell va anar a un col·legi religiós, i a l'època era l'ensenyament. Estaven mans dels religiosos. Què passa que a l'època de la República hi havia d'amagar que eren sacerdots, que eren pares, i llavors els mencionaven del nom sagrar, però que la majoria era un col·legi religiós. És molt interessant com descriu, com feien aquestes classes, perquè dius-les que ara entenc també, era important que té una bona base i tenia una bona aprenentatge, el propòsit que puguis tenir una bona educació, però que també a l'escola ho encertin. És molt interessant. Miguel Delibes, com a tots els alumnes en les col·legis de l'Asalle, es va ensenyar a redactar amb resultats franquament satisfactius. La redacció, les matemàtiques, i els esports ficsiobus, eren els tres punts forts dels germans de les escoles cristianes, entre els professors destacats, es va ensenyar a redactar a sus alumnes amb claritat matemàtica. És que, per això dic que és molt interessant com explica, i els seus classes de preceptiva literària, de quarto de bachillerato, eren eminentment pràctiques. Ejercicos de l'esquadra, i els seus estudiants, i els seus estudiants, i els seus estudiants, i els seus estudiants, i els seus estudiants, eren eminentment pràctiques. Ejercicos de versificacions, narracions, i descripcions. Els temes de les descripcions eren de lliure eleccion, però tomados del camp, tales com... Primero, los nidos, segundo, la cigüeña. Tercero, la siega. Cuarto, el cordillerillo, quinto, noche de estilo. Sexto, la fiesta en la aldea. Sétimo, la amapola. Oxtavo, la mariposa. Noveno, la caza, décimo, castilla, etcétera. Segona manera, los sobresalientes, en preceptiva literaria de cuarto e historia literaria de quinto, tuvieron que allanar el camino literario del futuro novelista que sería después Miguel de Líbez. Jo crec que està molt clar l'aluminatge als mestres, els mestres, els professors, la feina que fan diàriament amb els alumnes. Més enllà de la persecució que patien. És allò que diu que l'espiració exacta, malgrat tot, o com aquí, per exemple, que malgrat tota la persecució que havia del català dos, hi havia mestres que encara d'alguna manera o altres continuaven ensenyant català, historia catalana i el sentiment, que és el que hi ha, que les cobren el seu territori i les seves coses. Molt bé, molt bé. És molt pràctic tot, perquè són exercicis, agafen igual, agafen un test d'algunes novel·les, i llavors fos el que faig d'esglosar-lo, per exemple, que es fa una descripció, doncs els ensenya als alumnes com fer aquesta descripció, com fer el que ell diu, carri-les d'adjetivos o de sustantivos, doncs per aprendre a buscar adjectiu, ser creatiu, o per exemple, com condensar un test. Si tu tens una informació una mica amplia, doncs saber condensar-lo, saber concretar, ser concis a l'hora de redactar, o al revés, si tens poca informació, ser capaç, a partir d'aquelles pincellades, ser capaç d'expressar-ho de forma que quedi molt clara, que quedi rica amb vocabularia i en expressió. Per exemple, que més és una cosa també molt interessant, clar, però això ja tots em penso que ja ho sabem. Diu que Miguel de Lívez, com que té tant de coneixement de la terra i de castellà, ja sabeu que hi ha moltes escenes de casa, que ell era casador abans que escriptor. I fins i tot, un agricultor no va arribar a ser-ho, però ens sabia tantíssim també, que dius els tres quintes, tres oficis realment, doncs tots tres, és com si tots ses. I ell veus com ho descriu... Amb aquella època somen el vincle de la gent que et movies, amb la gent que estaves, segur que hi ha el coneixement de la terra, i altres elements que se la remadaria, o d'això ho tenies per la mà, no? Clar, exacte, dius mira, per exemple, qualsevol escriptor, qualsevol persona, si descrivim el trillo, el trillo és aquella apusta amb aquests...