Uri! Uri! ... Hola, a tothom, 8 i 2 minuts a Vespre. Això és un programa sèrio, encara que no ho sembli. Mentida, no és un programa sèrio. No és ni tan sols un programa. Ell tampoc ho sembla. No, exacte. I tampoc ho sembla, oi? Escolteu que, hola a tothom, bona tarda, sigui un programa sèrio, sigui no sèrio, sigui un programa, és el condensador de fluxo. Ja sabeu com va la història, surten dos personatges aquí, una altra darrera, que no veieu que està tocat els controls. Que per cert, no parlarà avui? Avui no parlarà, però hauria de fer-ho, no? Sí. Per què? Perquè avui és... El Marc Sanz fa gran, ha vingut amb un taca-taca avui a la ràdio? Molt gran. Si no, no, és que jo el vaig veure i l'altre dia m'hi vaig trobar fent, com es diu, sotilates, i avui ja ha vingut amb un taca-taca. Dic, hostia, Marc, tio, et sento malament, l'envejeciment... Alguna cosa a dir, a la teva defensa, Marc? Va, és el teu moment, sisplau, va, fes-nos aquest regal. No? No hi ha manera. Bueno, el Marc... Ah, s'està propant el micro, atenció, senyors. Marc Pegarnau s'ha propat el micro, està a punt d'espatxar-nos unes paraules. Marc, és el teu momento. Què voleu, Marc? Home, eh! Finalment, el Marc ha parlat el nostre tècnic de so. Marc, què tal? No cal defensar-me, no em penso defensar de res. No cal defensar-te, no? És una borrada més de les que diem. Ja no ve d'aquí, ja no ve d'aquí. Marc, fes-nos una petita valoració del programa. Com ho fem, tio? És que no ens ho has dit mai. Com que ets un cert incorpòrio, no podem després preguntar-te quines són les teves opinions de com ho fem. Hòstia, em fau això, tampoc. Què voleu, que ràgic, aquí, ara? Això ho dic, que ho fem fatal. Bé, doncs... Petits, ajustos, ja sabeu que us he anat vient, però... Bé, no? Bé, no ho veiem? La parla tan pròdica? Més que justos eren opinions personals, sense més. Bé, bé, bé. Bé, doncs, després, si ja sé de cas, a fora quedem i et fotem una pallissa. Una altra pregunta, era major d'edat? Bé, fins aquí l'entrevista. L'entrevista Fugas, el nostre tècnic de so. I estimadíssim, amic Marc. Que avui fa anys podeu felicitar-los, felicitar-los als Marc i als Marc. Viatjat a www.radiodasvern.com. Ja ho sabeu, aquí tenim un xat a la postra disposició. Estem nosaltres a l'altra banda, doncs, parlant amb vosaltres. Us saludem, veig que ja ens comencen a saludar viatjat, també. Hola a tothom. I, en fi, doncs, ens podeu contactar per aquí, on més, Carlos? Home, poden trucar i felicitar el Marc en directe. 93-3-7-2-3-6-6-1. 93-3-7-2-3-6-6-1, no? Per a la gent que no pille el catalí. El catalí. La trucada de felicitació més original pel Marc, doncs, s'endurà una nit, amb castos pagats pel Marc, una nit romàntica, doncs, en un hotel espant, em sembla, eh, Marc? Sí, amb tu, acompanyant el Marc, i que es posarà un Picardies especial, que ens vam ensenyar l'altre dia, vam aprovar nosaltres especialment. Sí, sí, senyor de la casa. Exacte. Bé, comencem una mica, fem una mica de contingut, que si no... Espera, espera, personatge de la setmana que hi és. Bé, sí, anava aquí. Doncs mira, és un personatge molt important, que... No, no, no, ara en seriu. Hem de fer personatge de la setmana? Va, posem... Diguem que podria ser i, per exemple, Gonegai. Saps qui és Gonegai? En crec que tinc aquest nom així, com de documental de naturalesa de nacional geogràfic, Gonegai. És un autor japonès. Em sembla que saps qui és, no? Avui, avui. No, perdona, perdona, portant més dies. Mínim des d'ahir a les... Bona nit, sisplau. S'està parlant de Gonegai, perquè és un dels convidats especials, per no dir el convidat més important de l'actual edició del Saló del Còmic de Barcelona, que se celebra a partir d'avui, i de la qual us en parlarem d'aquí, una estoneta. Gonegai és el creador de Mazingerzeta, per a més, senyes. Us en recordeu, Mazingerzeta, peixos fora? Que diríem que tiraríem el tema, però no l'hem escogit. Bueno, escolta, no calia todo. Esto es lo que hay. Doncs, Gonegai, hem decidit que... Escolta, ja que ha estat per Barcelona, li hem dit Gonegai, l'hem dit en el nostre japonès, que ara no el recordo, perquè no en teniu res, però li hem dit que es passi pel programa, el tenim aquí, com sempre, fora de plan, no el veieu, i ens acompanyarà durant tot aquest programa, Gonegai, autor de Mazingerzeta. Mira, ja ens diuen per aquí, l'has dit a la infància, l'has dit tu, a una salida de la infància. Ai, que bonito, que bonito. Hòstia, avui estàs poeta, eh, amico Carlos? Sí, sí, sí. Bueno, veig despatxant versos carlinos, quan m'has de apetejar, Carlitos. Quan el Marc me tira una cançó. Vale, perfecte. Dites-ho, en fi, tirant millas. Tira, tira, vale. Bueno, ens posem en marxa, i avui començo jo, perquè us vull recomanar un llibre. Fa temps que vull fer, i digo... Oi que el Xavi s'ha quedat a les 16 llibres? Me toca. Com a que me quedo 100 llibres? Perdona, perdona. Eh... me quedo 100 llibres. T'has quedat a les 16 llibres, no? Sí, clar. Però ja durant aquesta setmana he llegit 17 llibres. Ja he aplicat el mètode de llegir-me 3 a l'hora, me'ls poso així. Ah, molt bé. I vaig passant 3 pagines a l'hora. 3 pagines a l'hora de cada llibre, a què mola? Convienta, no? Per la força. Correcte. Avui parlo jo perquè em ve de gust recomanar-vos un llibre que es va publicar el 2010, l'editorial de l'Irio, si no recordo malament, efectivament... Abans de començar, perdona, confessa, et vas comprar aquest llibre perquè sembla un CD, eh? Sí, realment. De fet, es diu com una cançó de... Estic ensenyant, eh? Està el llibre. Ensenyarem per la portada. És un CD, tio. A més, es diu, jo mataré monstros per ti, que, si no m'equivoco, té una cançó... És un vers... És un vers d'una cançó de l'ofoflesbian. Clar, jo hi vaig per el CD i m'encontré amb un llibre. Dijé, bueno... Però és que resulta que, sobre l'escriptor, resulta que lo conozco, digo, coño. Va, o sigui, et vas comprar el llibre i després vas dir... Home, si conozco aquest senyor que sabe desnudo en la portada. En la portada ensenyant... Era un dels altres motius pels quals et vas comprar el llibre, eh? Perquè sortia un personatge ensenyant els mongrons. I un personatge masculí femení, tu tens igual, no? Sortim mongrons amb pels? Sí, pels. Perquè surten mongrons amb pels, eh? Ah, bueno, perdó. Ara he fet un spoiler de la secció. Vale, vale, perdó, perdó. En fi, parlant d'aquest llibre, l'escriptor es diu... Víctor Balsells, Matas, i Matas ve de... Vilamates. No ve de Vilamates, però és familiar directe de l'Enrique Vilamates. I ha debutat amb aquest llibre... Potismo. Sí, sí. No, no té res a veure. És un noi del... És molt jove, té 27 anys, que, casualment, li vam anar al col·le junts. Què coses? Que va començar a fer en un bloc, que es deia... Estava sempre repelent de la classe. I sempre ho sabia tot. Que va, que va, que va. Segur que era el tio que us espania tot. No, no, tampoc, tampoc, tampoc. Estava allà. Estava en la mèdia. Estava en la mèdia. És un tio normal que va començar un bloc que es deia Huesos de Sèpia. Després va fer... I allà tenia una mica de Quentes Cortos, a les seves... Algunes vivències seves, amores, desamores... Començaven a destilar... Bon humor. Així, amb dos, tres paginetes. Ja has entirat un quentecito. I, finalment, els va recopilar. Amb aquest editorial, que, a més, part de l'equip d'aquest editorial formen un grup, o formaven un grup de teatre que es deia Enamigos del Jardín, on feien monòlegos, activitades així, humorístiques... I, finalment, ha sortit aquest llibre. Són quatre parts. En aquestes quatre parts, són això, recopilar totes els seus Quentes Cortos. I què té aquest llibre? Doncs, com us deia abans, és una mica una barreja entre amor i desamor, això surta a tot arreu, realitat i ficció... Un clàssic. I, sobretot, la presència de la mort a tot arreu. Mort, no amor, amor, mort, mort. I, per tant, ja ho veieu. És una mica, doncs, que bon humor, jajà, que tal, amor... Hòstia, desamor, hòstia, mort. I, per tant, què és això? Doncs sí, hi ha molta més xeixa del que sembla. Sembla en historietes molt cortes i molt transcendents. Però realment té molt, té molt. I, a més, el tio Salinota, que... Primer Salinota l'Enrique Vilamates, sobrevolant-ho, l'home de l'Enrique Vilamates. També Salinota una mica, doncs, aquests autors tipus Hulebex, saps aquests? Que no dejan t'hi tere com a cabeza i que es van carregant. Una mica el que portes recomanant tu setmana a setmana. Sí, vindria a ser la tònica de la meva secció, sí. Estic pensant de canviar el nom de llibres per... de capitàdores literàrios. Bé, doncs, aproves? Sí, sí, sí. A partir d'ara, de capitàdores literàrios. Algo d'això també ens podem trobar aquí. Si pot trobar fins i tot, si vols, històries a l'obudialen amb aquestes coses personals, vivencies, aquests. Hi ha moltes històries que passa de primera persona, tercera persona. Tot això composa un lienzo. Una mica de tot, una mica... per joves, per adolescents, no per adolescents d'Hunger Games, sinó per adolescents de 20 anys. Totes somos adolescentes. O sigui, tu, el teu sociòleg anterior, que tu tens un sociòleg anterior, de vegades he parlat amb ell i m'ha dit, deixant-me salir d'aquí. És un inferno igual, fatal. Diu, hi ha la societat jovenil, els catalogans, joves normals, i Hunger Games. Sí, sí, sí. Hi ha un sters. Sí, exacte, i Hunger Games són els mateixos de Crepuscos i aquestes merdes. Oh! L'Hunger Games li agrada Crepuscolo? Sí. Llamat, por favor, queridos oyentes fans de Hunger Games, de los juegos del hambre, y defender vuestro honor a capa y sin sajo. Escolta, bueno, a veure, fem una mica de recopitula. Havies acabat? Bueno, encara no, però si vols acabo. Ah, bueno, sí, acabo. Això deia, jo mataré monstros per a ti, aquest llibre que, per cert, t'han sigut. Com es diu el llibre? Com es diu el llibre? El llibre està molt expressiu, va directe al gra i tot i així, doncs és molt propi, molt personal, s'hi nota realment un estil que pot anar quallant en les seves següents obres. No sé si arribaran o no, fa uns dies que no... Uns anys que ja no ens veiem. Se hizo famoso y pasó de mi como de la mierda. Víctor, si estàs aquí, ja me'n ve. Estaria bé, estaria bé. Que el nostre convidat de la secció literària et truques? Sí, la veritat és que puc guanyar el llibre i dir-li, ja me. Jo no m'ha preguntat una cosa. A veure, és un tio jove. Jo fa una literatura jove per joves i tal, però m'has dit que parla de mort, de la mort. Sí. Aquest tio que li passa, és un viejo... És que si vols buscar referències... Trobar referències de filòsofs, de poetes, d'autors latinos, de l'antigua Roma. Un moment, què és això? Està claríssim que aquest tio era el empolló de la classe. Que no, que no, que no. No, perquè ho dissimulava, perquè és un tio llest i sabia que la gent és el convidat com patatado. Però era l'epolló de la classe, no m'enganyàs. En fi, en fi. Fa bona pinta i... Fa bona pinta. És... és... és... És bien, eh? Bien, cortito. Hi ha una cosa que fa molt maca per la radio, que és llegir fragments de llibres. T'agradaria fer-ho? Espera, mira, si trobo algun, ara m'entrenem parlant, i bla, bla, bla, bla, bla... No podries llegir això, el ISBN, per exemple. No, llegiré un que es diu Jenna Jameson. Fins aquí, les seccions de llibres... És real, eh? Jenna Jameson. No, no, però existeix. Un dels relats que recomano, personalment, és aquest... Per qui no sàpiga qui és Jenna Jameson, un expert en la materia, sisplau, que ens expliqui una mica de... Sí, de fet, aquest relat és la falsa biografia de la Jenna Jameson, que és una de les més importants actrius pornos dels 90. Per això deia que hi ha moltes vivències personals. Personals? Ah, referència. No, no, no, ja, ja. Dios no lo quiera. No, claro, claro, tu i Jenna Jameson, que va a la ceite. Partint una mica... Retorrem una mica el fill que està sent-nos. Avui ja estem molt tontos, eh? Sí, sí, a més, però és una aspirina que ara hem estat pegant de castanyazo. Hi ha un smiley en l'esperina. Sí, un euro, no? Sí, sí, sí, molt de euro. Però amb el Homer dibuixat. En fi, que partim de històries una mica entre ascendents, una mica romanticones i tal, poca a poca va coiant aquest llibre, fins que... Jo, ja vas pensant bastant amb ell. I l'últim... Què passa, per què m'hi cortes? No en tallo. I fins i a arribar, l'últim que es diu, jo m'ha de les portar. Ah, en tallo. Tenim una trucada. Has flipat, eh? Sí, doncs, bueno, el Marc ens fa el símbol universal de la llamada, que és aquest. El te do en el medio. Sembla que tenim una trucada. Hola, bona tarda. Hola, què tal? El seu nom, sisplau. Pot dir un nom fals, eh? Ah, vale, Ezequiel. Ezequiel. Estava llamando por la gran frase esa de los fans de Hunger Games, no vimos que te crepúsculo. Julio, ha salido con la caja de los truenos de Thunderbox, amigo Carlos. Ezequiel, primero, tu nombre es falso. Ya se notaba, quiero decir que. No se lo cree nadie. Y segundo, ¿qué pasa, que te han tocado alguna cosa interior? ¿Algun, no sé, tú? Realmente, bueno... Realmente no me tendría que haber tocado nada, porque ahora que ha salido la película no pienso ni darla. Me leí los libros hace tiempo y... Mira, estudió un bien. Pero hasta aquí. Ellos ahí y yo aquí, ¿verdad? Sí, sí, es vosotros haces que creáis que en la película, yo paso, ya me han decepcionado muchísimas películas de libros, así que... A ver, qué película de... A vosotros, mira, la que más me decepcionó fue la de La Zona Muerta. Me leí el libro, me parecía espectacular. Vi la película y fue un... La película de todo. Es mentido, es un... La pel·li de Christopher Walken, o sea, el crónembe, con Christopher Walken. Bueno, pues... El programa no se hace responsable de las opiniones de la gente que llame. Ni de los propios presentadores. Los propios presentadores, correcto. ¿Por qué te defecionó esa película? Bueno, no sé. A mí me dice que no. En base al libro, la porto muchísimas cosas más, incluso simplemente la caracterización de Christopher Walken. Yo tengo más de macarado. En el libro te pintaba en un monstruo. Ese vale, sí. Es que Christopher Walken ya viene... caracterizado de casa, pero bueno... Igual si te imaginamos. Sí, sí, bueno, pero... Bueno, en fin, bueno, pues... No esperaré, és una muerta. ¿Pero este hombre llamaba para pegarme una... Sí, sí, llamaba para decirte que me... Es un... A mi me mataría, es luego. Pero, por ejemplo, los juegos de la hambre, simplemente el primer libro, el segundo es aceptable, el tercero es bastante mierda. Pero el primero es como... Es un paso a llevar a la gente, a los niños, bueno, no sé, de 16 o 17 años, a que algún día llegan a leer el libro de 1964. ¿Qué dices? Sí, yo lo veo así. Porque no es tan crudo con 1964, aunque yo me lo veía antes. Pero tiene esta cosa de la sociedad que no sé... que los presiona, y que acaba entrevelándose un poco... Exacto, es un poco... Es un poco decorado muy... Por valor, sí. Para que no haya visto la película, se salvan otros. Bé, gracias. Espérate, espérate. Spoiler alert, ahora, vuelve a decirlo. Sí, sí, no, no, spoiler. Bueno, pues queda dicho la spoiler. No, está bien tu postura, me parece interesante. Sí, pero en cambio, es... Los fan de Ketúsplos, ¿a qué te llevan luego? ¿A ver Blade? Quizá lean Shakespeare. Quizá después de eso... Nunca he visto ninguna película en el libro. ¿Entonces pa' qué hablas? ¿Listo? No, no, es... Hablo desde el odio a esa gente que me comparen a mí. No, yo no te comparo a ti, porque tú has llamado al Fluxo, y entonces yo a ti te respeto por encima del resto de lectores... No estoy metiendo en un jardí. Sí, sí, yo creo que estás metiendo en la pata. Amigo Lázaro, ¿me has dicho que te llamabas? Sí, o Samuel. Lázaro. Amigo Ezequiel. Te llamaremos Ezequiel. Dentro de gracias por llamar, no te hemos dado las gracias. Es todo un placer y una ilusión muy grande que nos llames. ¿Quieres añadir algo más? De momento no. Eso sí implica una amenaza de que quizás vuelva a llamar. Pues estaremos encantados de mandarte amablemente a la mierda. ¿Vale? Muy bien. Con todo nuestro cariño, nuestro amor. Que tenemos mucho de eso. Espeso. Muchísimas gracias por llamar, oye. Ha sido una ilusión muy grande. Y apuntado que era chazo. Ya me lo voy quitando de la estalda. No, a ver, yo en principio hoy tiene que llamar para otra cosa. Pero ha sido como... Línea abierta para ti. Si quieres decir tu última cosa así brevemente, puedes... Ah, nada, simplemente había estado hablando con Chavo y me dijo... Te diría y recomienda algo. Ah... Este chavo y nos lo tienes que ver con tu presentación. Que le recomiendo y ahora al mundo. Así que es que lo hacéis. No, no, no. No, claramente no. Es que me han entrado luego para recomendar algo. Ha sido simplemente la cosa esa. Pues entonces nos llamas en otro momento también. Que recomiendes todo el título. Un título, va, tant. De algo, lo que sea. Truido. ¿Has visto? Claro. A veces te escucho. Vale, pues queda... Recomendadísimo. Algún disc con conneto al último de Truido. El último. El primero todavía no lo he escuchado. Esta gente que hace... Pero he leído por ahí que han cambiado mucho el proyecto que tienen. Vale, pues algún día los investigaremos y los pondremos en esta camilla que tenemos. Y si ya no os gusta, pues habláis con Ezequiel y os cagáis un poquito en él. Vale. Això és el Marc. ¿Eso es Truido? Ah, has trobat. Mira, mira. Es que cumple años y madura como el vino. Bueno, en fin. Ezequiel, que muchas gracias por llamar. Un abrazo muy grande y ya nos volvamos a hablar. Vale, hasta luego. Bueno, doncs, a Truido he recomanat per Ezequiel, un dels nostres ullens estimats que ens ha fet la norma favor i honor de trucar-nos i parlar-nos de nosaltres. Que, per cert, té raó en això de que si aquests llibres acaben portant els joves a llegir més, ahir, mira, un. Sí, no hi ha més. Ha apuntat una idea interessant que és aquesta. No a llegir més, sinó a llegir... Aquest llibre en concret, el 1984. Exacte, llegir una mica de literatura distòpica, clàssica, com Orwell, per exemple, doncs està molt bé. Bueno, doncs, moltes gràcies, Ezequiel. Seguim aquí, en aquest condensador de fluzó, que et sembla si tirem canviar una mica de la secció. Vinga, compreu, jo mataré monstres per ti. Víctor, paga'm el logo. Vale, vinga. Ara, ara estem dins. Que sí. Bueno, el Marc no s'ha decidit a posar el disc i heu sentit aquesta mena de, com ho deia, scratch. Això sí, ja està fent com de DJ una miqueta. I al final ens ha posat el Loto Esplaza per parlar d'un dels temes, d'altres temes que tenim per aquesta setmana, que és una setmana bastant carregadeta de cites, de convolemissos i de coses xules que hi ha per tota Barcelona, com, per exemple, el festival que és aquest festival, del qual us en vam parlar la setmana passada, perquè va començar ara ja fa uns dies i que segueix endavant aquest festival d'autor, de cinema d'autor de Barcelona. Ah, cinema, en tot cap per la mi. Sí, vinga. Que no, que és normal. Ara t'has fet el xulo. Cinema d'autor, cinema d'autor. Sí, sí, sí. Per què us parles de cinema d'autors? Perquè hi ha més cosetes, escolta, hi ha coses molt interessants, hem vist algunes coses, hi ha coses que no hem vist, però em sembla guai i pensem que us poden agradar. I hem pensat fer un d'aquells itineraris que fem de vegades que us fem com una petita agenda que ens podeu fer cas o podeu fer tot el contrari del que us diem nosaltres, però ahir està, nosaltres ho deixem caure i us ho organitzem una miqueta aquests dies que, sense organització, seran una mica estressantillos, perquè hi ha bastant de material i de bastanta qualitat. Doncs a veure, comença, tio. Ah, val, em pensava que anaves a dir alguna cosa. Doncs mira, per exemple, avui mateix, dijous, aquesta mateixa nit, un quart d'ons encara arribeu quan s'acabeu, perquè es preus que s'acabi el fluxo, i llavors sortiu corrents cap a l'arribau club 1. Recordem que hi ha dues salars. Em sembla que ho vam explicar la setmana passada. Hi ha les dues salars de l'arribau club. Doncs allà és estar aconseguint el festival. I la de Filmoteca, on fan el... Exacte, el Clare Denis. Correcte, fan una retrospectiva de la Clare Denis, que és aquesta directora francesa, de la qual s'ha estrenat una pel·lia. No sé si una o dues. S'ha estrenat l'any passat una mujer en África, i no sé si l'intro, però, a la setmana que ve, la setmana que ve, no sé si la setmana que ve és d'una pel·li. En fi, una d'aquelles veus necessàries en el panorama cinematogràfic autoral, que no ha tingut sortida aquí, en aquest país. Ara la podeu recuperar a la Filmoteca. Serà la setmana que ve. Però aquest cap de setmana, una miqueta abans, teniu avui mateix aquesta Snow Town, que és una pel·lícula australiana dirigida per Justin Cursel, un director novel·l que tots just debutarà. I de què manera? És una pel·lícula crua, dura, seca i molt violenta, que parla sobre un dels assassins en sèrie més importants de la història d'Australia, sinó, suposo, el més important. Per tant, està basada en fet reals, i és una pel·lícula que no s'hi han de concessiones, perquè té unes sequències, molt xungues. Ara és una pel·lícula d'aquelles que colpeix, que no deixa Tietre con cabeza, i que deixa molt, molt, molt de poso. Necessiteu tenir l'estómac una mica de fort. I vació, ben vació. I ben budet, no? Després hi ha poder una altra pel·la, però que sigui després. I si no, si no voleu això, mira el capítol de Jue de Trons, que ha passat de la setmana passada. Em sembla que a Jue de Trons també ha apuntat... Calla, que no li veis. Jo tampoc li veig, jo tampoc li veig. En fi, això que està de mateixa nit. Demà, per exemple, a Divendres, teniu un sangue de meu sangue, de Jue Canijo, una pel·lícula brasilènia, a les quarts de sis, de la tarda. Després podeu anar a veure una, que diu L'Overboy, de Catalin Mitulescu, que si no m'equivoco, és guionista d'algunes pel·lícules d'aquestes romanes, de les que arriben aquest tipus... 4 meses, 3 setmanes. Aquesta no, però una d'aquestes. No, la següent que n'estrana romana, a nivell comercial, que és una que tu vas veure fa poquet, fins i tot vas escriure una crítica. Si quieres el bar silbo. Si quieres el bar silbo, correcte. El guionista, si quiero el bar silbo. Ha dirigit una L'Overboy, que s'estrena a un quart de nou. I després teniu Bullhead, aquesta pel·lícula belga, en Bullhead, que va estar nominada als Oscars, a la millor pel·lícula extranjera, i que també és una pel·li dura, també és una pel·li foscà, però a mi em va agradar, força, és una mena de rara negra, sobre les màfies, ojito, les màfies de anabolitzantes para ganado, cuidau. Sí, sí, exacte. El que es dediquen als passejos de Vèlgica és a tiborrar-la a les vaques de pastillaques, i llavors hi ha tota una màfia que trafica amb aquests medicaments. I, a més, hi ha un personatge, a part, que és el protagonista, que se lo mete pel body, que pots imaginar-te com està aquest home, i perquè la pel·lícula es diu Bullhead. En fi, reconec la... Per cert que si l'Àstiguer vol trucar i que hi ha la vista, perquè és de Vèlgica, i ja ens ho vol parlar, doncs que ens ho digui, eh? Correctament. Podem fer-ho a 34 davant. L'Àstig, ja m'has fet una vegada i ja ha complit, no ha fet falta que ho vas a llamar, aquí està la pel·lícula, perquè no s'expliqués un poco de qué va a estar Bullhead i per què haurà d'anar al festival de Berla. Mañana, però no. Descepte. I tu ja veus, la penúltima, en Sant Lloquès, pel·lícula de Berna Herzog, que és un documental, carcelari. Molt interessant, molt interessant. Sí, l'has vist d'una esfeca. No, evidentment no, però molt interessant. Perdona, perdona. No hi ve a veure en el festival. No, no, però en Sant Lloquès va veure una projecció l'altre dia. No, jo no he dit res de baixar-se a coses. Bueno, en fi, doncs la podeu anar a veure. I, dissabte també, a les 8 del vespre, teniu le VNME de Christophe Noré, Cine-Françès de l'Alte-Lloquois. No vol dir res, això que he dit, però quedava com en classe. I, de dit-lo sí, l'última pel·lícula de Ténens, de vist que a mi és un tio que, amb xifla, bueno, en algunes pel·lícules que ha fet, en algunes que ha fet els anys 80, penso que és una gran obra mestra, i aquesta apuntar a coses molt bones, que està bé, però no seria signo de cine d'autor, d'imaprenical... Exacte, la felamòbia, però ahir està la Rachel Weiss, i em sembla que surt amb Hiddleston, el Loki dels vengadors. I, finalment, diumenge tanca el cotarro del cap de setmana del festival d'A, perquè recordo que després, ni a més, a la filmoteca, On's Upon a Time i in Anatolia, que és l'última pel·lícula de Nuri Vilge Ceylan, que és aquest director turc que va fer aquella pel·lícula que es deia Lejano, una pel·lícula molt bona i que és molt bona. És molt bona, a mi m'agrada molt, també. I, finalment, a Professor Lazar, una altra de les nominades dels Òscars a la millor pel·lícula de Parano Anglès, aquesta és una canadenca que està roda en francès, de Félix Falardó, que parla sobre un professor que arriba a una escola de Montreal, em sembla, i és un senyor d'Algeria. Jo que, generacional, un succes una mica traumàtic al principi de la pel·lícula, i amb el professor i els nens. Està bé, a mi em va agradar bastant. Per cert, On's Upon a Time, l'has vist allà? No, encara no. Aquesta de 150 minuts pinta molt bé. Va guanyar molts premis a Europa tot arreu, i, realment, és el plató fort del festival. Sí, sí, pinta molt bé. Tothom en parla meravelles. És molt llarga, sí, que durarà dues hores i mitja. Però, bueno, cosa espero és que m'ho has vist. En aquests dies hem pogut veure, per exemple, l'última d'Albert Serra, que també durarà dues hores i mitja. I jo que té menys història. Bueno, dins del context del festival de... Té menys història que On's Upon a Time i la Natòlia, que potser és la recomanació més ferma que us ho hem fet, de totes aquestes. Bé, doncs, en fi, ja ho sabeu, aquests dies que venen, fins i menja, els arribar al club, al cine de Barcelona, tant a Saló com a la dos, varia dico de cine d'autor, que pot consultar també a la seva pagina web, si voleu, si no us agraden cap d'aquestes propostes. O no, o no. I ja està. I si voleu després, ens truqueu una setmana que ve i ens ho explicau. També és una opció. I who brag, Andrew, and brag, Andrew and brag, yeah! I don't know why I even went, that's really not my bag, just thought it might be funny to see Andrew and brag. The moment he walked on the stage, my telly can't go ag, I got a little winger duck for Andrew and Brad. Andrew and Brad. Andrew and Brad. Andrew and Brad. Yeah. I've always been a ladies man and I don't have to brag. But I've become a mom's boy for Andrew and Brad. I've signed away my trust fund. I would even sell the check. If I could spend money, spend youth with Andrew and Brad. Andrew and Brad. Andrew and Brad. Andrew and Brad. Yeah. So stickin' in a dress and he's the only boy I check. The only boy I need is Andrew and Brad. I'll never see that girl again. He did it as a gag. I'll sign away forevermore for Andrew and Brad. Bueno, aquesta petita miniatura dels Magnetic Fields és una de les cançons que composen el seu darrer album que venen a presentar en un concert que jo penso que és un dels forts de la primavera. Sí, amb un concert de tota la primavera traient-les al primavera saun. Que són 200? És que... Tots valen la pena. Els Magnetic Fields és un d'aquells imprescindibles. Segur, com garantia l'èxit, que venen aquest mateix diumenge a la Sala Polo, dins el marc del Festival del Milení, toquen amb hidrògeners, un grup que acaben una mica amb ells. L'última vegada que van venir a Barcelona van tocar amb àstrut. Tanta muntà muntà, perquè un hidrògener és àstrut. I això és a les 9 del vespre, i per 30 euros podeu passar una nit de fàbula amb l'Estefin Merit i els seus Magnetic Fields. Bona nit, això, va. Com que no hem proposat prou plans per aquest cap de setmana, doncs em proposem més... es poden combinar tots una miqueta. Podem anar a la tarda al festival de cinema d'autor, i al matí, per exemple, és una idea, podem anar al saló del còmic. Qui no ha sentit a parlar del saló del còmic aquests dies, un esdeveniment ultramadiàtic cada cop més. No, una miqueta, una miqueta, al final dius... Bé, sí, però ja, al final que vau. Però ahir està, nosaltres, com a fans del còmic, ens hem de fer ressò d'aquesta tercera... Tercera, sí, tercera. Trantena edició del festival del còmic, que se celebra com als darrers anys al Palau número 8 de la Fira de Barcelona, a Montjuïc. Jo me'n recordo, jo anava quan es feia l'estació de França. Jo recordo un dia que vam jugar en partit de l'Àsquet. No, no, no, allà a l'estació de França. I després del partit, em vaig anar amb les contíes, i vam anar a comprar un pòster de Yoda al saló del còmic. O sigui, em vau anar, vau pagar una entrada, i vam comprar un pòster de Yoda, i veu marxar satisfets. Jo sense cap còmic. I vam perdre el partit. I vam perdre el partit. I a més, vam comprar un pòster de Yoda per tots tres. Tots tres són mateixos. Ah, molt bé, molt bé. Doncs si voleu comprar un pòster de Yoda, o qualsevol altre pòster, o qualsevol altre cosa. O, en fi, qualsevol còmic. Doncs podeu passar-vos pel saló, que se celebra des de avui mateix, fins al diumenge, a Montjuïc. I que hi ha, doncs, una mica el de sempre, a part dels estants de totes les editorials. A mi, el que m'ha passat últimament amb el saló del còmic, és que acabes anant una mica a comprar, no? Sí, el mateix que trobes a les tendes. Acaba sent una macrotenda de còmics, trobes algunes rarezes, algunes coses més o menys interessants, que va ser una mica tienda. Però, bueno, a part d'això, hi ha altres coses interessants, hi ha concerts de... No vull especificar quins grups, però segurament que són grups de J-pop, bàsicament, i altres coses cosplay. I, a part d'això, les habituals exposicions, que, aquest any, es dediquen al nou univers de fer, ara en paral·len, el nou univers de fer, que té una tela, una exposició de 50 anys de cabell fort, una de les coses de l'escola JOSO, la famosa escola de còmic de Barcelona, una del Muevius, i una... Sí, no, no ho sé, fantàstic. Cada any hi ha un exposició del Muevius, ara que s'amor... Sí, l'última. Sí, exacte. No, l'any que ve hi haurà especial, un primer aniversari. Exacte. I, sobretot, hi ha una exposició de robots. Sí, perquè la robòtica és una mica la motiu d'aquest any del Saló del Còmic, és la que articula tota la... Hi haurà, doncs, això, exposicions sobre robòtica, punències, coses, però coses sèries, no només de l'impacte, diguem, de la robòtica en el món del còmic, sinó coses sobre pura robòtica, pura física i pura... El que van fer els tits ja s'ha passat més d'octubre. Correcte, clar que a mi no mateix. Ho traslladen i ho porten aquí. Llavors, aprofitant això, ja us dèiem abans, que porten a Gona Gai, que és l'autor de Mazinger, suposo que ho lliguen tot una mica, no sé si abans ve l'ongola gallina, però està tot relacionat amb Gona Gai, robots i Gona Gai. A part de Gona Gai, per cert, que estarà afirmant, doncs també tenim... bueno, hi ha moltíssima gent, però gent de Relumbrón, de Relumbrón, com ara David Lloyd, com ara Enrique Breccia... Breccia? Perdó, Breccia, jo tota la vida dient Breccia, bueno, pues Breccia. Gabriel Solano López, Miguel Gallardo, Craig Thompson, David Rubin, Max, Alfonso Zapico, Manara Grec Rucà, els estic dient, doncs, Miguel Ancho Paredos, Conzan Eider i Max Morales i molts altres. Això són els més importants que m'he puntat dient per aquí. O sigui, si sou fan fatales de... Manara? De Manara, per exemple. Doncs aneu allà, li dieu, dibuja-me uns petxos, o també dibuja-me uns petxos. Exacte, Manara Steyl, i li demaneu, us ho farà segur, amb molt de gust, si sou noies, doncs amb més gust encara us ho farà. A part d'això, a què més? Doncs un taller de còmic, els debats i les conferències d'una mica ja de costum. Aquest any, que hi ha el còmic com a edad pa de Gògica, em sembla que això ho costumen a fer bastant sovint, es van renovar el discurs, que està molt bé. També, conferències sobre robòtica, presentacions de totes les editorials que posen en comú les seves pròximes notícies i les seves notícies empresariales, i no només de les altres editorials, sinó també de les cases d'animes, de DVD, de les cartes que es reaccionen a Espanya, i una selecció de curs animada per això els videojocs, i com ja hem dit, tot el montatge de stands, de fancines, de friquis, de disfresses, de tot. Potser sí, el cap de setmana perfecta per anar a veure els vengadores si em mirarà a Trolls. Vols dir que estaran tots allà. Jo repeteixo aquest cap de setmana de vengadores, o sigui que encara ens ho passarem bé, si només ens trobarem a Quinkis, o a Trolls. Em parlarem de què? De les vengadores, a través. Em parlarem tu i jo després per quedar tontolada. Ah! Podríem fer una cada de flucer, que et sembla immolaria, eh? Tots els nostres ullens de flucer faran una cosa, els convoquem, nosaltres no hi anem, però els vigilem de lluny a veure si venen. Estima'ns ullens del condensador de flucer, quedem al furic, que és on es queda sempre, a les set, per exemple, vinga, ahí estrem. Doncs ho heu dit això, ja sabeu, saludant el còmic, en tradició segur que es munta i que es considera el conserv. Bueno, em parlarem de cinema, de còmics de llibres, parlem una mica de sèries, tot i que cada cop està més complicat parlar de sèries, perquè això d'anar trobant sèries noves cada setmana, senyors i senyores, ja les hem vistes totes. Sí, sí, sí, realment, ara estem acabant unes quantes, diuen, bueno, ja recuperarem, ara quan s'acabi Friends ja tornarem a parlar de Friends, perquè no sé, és que no sé. O acabarem parlant de sèries que no ens importen, com Suburgatori, o com Revenge, o com aquella sèrie que va durar un capítol, que es deia Viva Loflin, per exemple, o aquella de los Cabernicolas. No, de moment parlem d'un altre que tampoc ens importa gaire, però pinta bé dintre de tot aquest marder, que es diu Wild Boys. Per què ho recomanem? Primer, perquè és un western, i des de Deadwood que no veiem... No, sí, hi ha un altre, però... Teníem ganes d'un western així, una mica més de vaqueros i menys de trenes. En fi... No ho hagués definit millor. Wild Boys, què és? Una sèrie que de moment porta només una temporada, s'ha estrenada el setembre del 2011, i és una temporada de 13 episodis. La recomanem per això, perquè són 13 episodis, és molt curteta, es veu molt bé, és australiana, se met el 7 TV, si algú en l'interessa, i si no se llama así que me corrijan, se llama 7 TV. O 7 TV. Sí, exacte. Doncs això és una sèrie australiana sobre... ambientada al 1860, i això amb varios típicos personajes de Cowboys, pistoleros, buenísimos, malos malísimos, sheriffs... Cal dir que és tot ficcionat, no hi ha res d'històric del marco, i de moment pinta bé, a veure, la vam començar en plan... Dios mío, viene el fluzo, y no sabemos qué hacer. Però pinta, pinta molt bé. Si continua a evolucionar així, parlarem d'aquí... quan s'acabi. Vale, vale, bueno, doncs queda... Sí, queda... Més que res, perquè ara, ara realment, l'altre dia em m'ho preguntava, quantes sèries estem seguint, ara? Ah, no, això no pot ser, ahir un dia ho vaig intentar comptar i se'm va trencar el cervell. Però és que totes aquestes de cop i volta s'acaben i no està començant res nou, ja hem parlat de vi, ja hem parlat de gals, doncs digueu... Ara que anem acabant la temporada, jo crec que podríem fer un petit repàs d'un dia d'aquests de la sèries que vindran durant l'estiu, aquella sèries que no estarem aquí, fent programa directe, quan es trenin, per favor, però que... Bueno, estem molt a gust. Sí, molt cansats. Físicament, no... Bueno, en fi, doncs podem fer un dia un especial de... lo que si no us viene encima. Però, bueno, ja arribarà. Queda recomanada, ja dic. Està molt ben fetes, molt digna, mínimament ben interpretada, alguns menys que d'altres, i personatges molt onés, sí. Molt bé, doncs sí, queda apuntada. Escolta, una cosa, com que estem carregant molt aquest cap de setmana, què et sembla si ja comencem a posar plans per la setmana que ve? Això vol dir que l'has cagat al... Què? Al guió? A Vale Valera? No, no. A Vale Valera, no? No, a veure... Deu dir que el cap de setmana que ve se celebra un festival que més és gratuït, i que es diu la Plaza Odissea. No és el primer any que es fa, ja s'ha fet algun cop. No sé si és el... No sé quant ets per tant fer la Plaza Odissea, però és gratuït i té un cartell bastant, bastant interessant. Comença el Dijous que ve, amb la qual que ho he pensat, mira, en parlem avui, i així la gent tindrà temps de mentalitzar-se i tal, i tot el mateix, no? Quan acabi el fluxo de la setmana que ve, sortir corrents cap allà, i a veure, doncs un dels grups que toca Dijous, els que toquen Divendres i Septidoments, ja us en parlarem, les setmana que ve, però aquests estan d'acord. Aquests toquen Dijous. Aquest és l'altre, el seu darrer lamparetes, i que podríem sentir una estona des d'un tema que es diu Calgarei 88, i que sonava bastant guai, tal que així. Fes-te Javen i representàvem Espanya. Açó Limpiada, Dijern del Tenerà. Abans de sortir, tu vas dir, te xasaries amb jo, i vaig contestar d'avui mostesam, si guanyem sa medalla d'home. Fas una gràcia de ballarina, a la punta dels patins, són enredobles, i a màxima velocitat, te'n vas a l'aire, amb una força increïble, i a punt de caure-te allà, te'n faig sa morta, i jo vaig alerta, faim una curva alberta, allà fa energia i teixet, només amb una mà. Són enredobles, de bateria, i faim com qui discutir, anatjorat, s'acreuen mirades, cret de les agredats, faim una xura d'estat, al final, mirant-te'n sort, i el reient i l'anar. Ballar mateixa, també la vida moderna, a una pista de gel, de calgar, i buitat d'avui. Ja són, és l'atenció per merefònia, Atlantis i Scóling, que és souers per l'of. És locutós, repàs en terra rússia, va treure un nou i mig, els favorits eren suets i tenien just un 975, així ens estàu i tots m'os posen un 10. Vens cap a jo amb abraços i plores, i m'atrofitges un peu, li demanam un jutge de pista, 100 molts voltes a ell, és en directe, i eu te la diuen, a tots ets 5 continents, de muntes podiu, m'emsemer d'allem, m'os donem samar, senten pas micros, així com m'os llasen, ni dir-se telet, i jo m'os pesar. Ballar mateixa melodia moderna, a una pista de gel de calgar i buitat d'avui. Ja són, és l'atenció per merefònia, atlantis, escoli, és sou, és per l'of. Ballar mateixa melodia moderna, a una pista de gel de calgar i buitat d'avui. Ja són, és l'atenció per merefònia, atlantis, escoli, és sou, és per l'of. Ballar m'ho poso al futbol. Ja està, ja està, ho tenim tot controlat, nosaltres i els antemèfon que ens han fet el favor de venir, com, de vegades ve gent a tocar l'estudi. Me n'estàs tan navallagint que m'ho atro a portar de Victòs. Estàs tornant, 12 euros, de llibro. El Marc acaba de posar cara de susto, quan ha sentit que els atleta comencen un dels sistemes de manera una mica distorsionada, ha dit, ja he trencat algú, no, no, no, mai has trencat res, Marc, és que ens posa cara de... Ai, ai, ai, no, que s'ha perfectament que ho està fent de conya. I tant, sempre. Doncs per on hem renovat per a la temporada que ve. Renovat, Marc. Mira, no com al guardiola. Oh! Perdó, perdó. Què? Ara, què està passant? Ja veurem si ja t'han parlat. En fi, com... Bueno, escolta, ens estem desmadrant i hi ha un altre cop, eh? Avui hem trencat 48 minuts en desmadrant-nos. Bé, bé, bé, anem, anem, anem, anem. Doncs que parlem una mica de més de còmics i recordem una mica algunes de les novetats impostants. Primer dijous de més. Primer dijous de més, toca novetats d'aquest mes que es diu maig i de cognom maig. Eh... Mario, Mario, Luigi, Mario. Eh, sí, novetats. Novetats, va, novetats. Cossetes de planeta tenim un recorregut de Sator Shikon, manga Mena, bastant xulo, ja el tenim, i l'estamos incandolint i és molt, molt, molt guai. Te'l passaràs? Te'l passaré. I una coseta de... Bueno, hi ha dues cosetes de Kirchman, però una cadira de planeta que és un L infinito que va escriure per ser dibuçat per Rob Liffel. Cuida-ho, horror, terror, pavor, Rob Liffel. Eh, sí, un nom... Bueno, un dius en parlant de... No, millor no. I un tema del L'UASL, l'escriptor de BD, de Còmic Francesc, que es diu El Gran Muerto, es volumú, amb la colcosa, això... Tira, milles, tira, perdó. I després el parlarem algun dia perquè també el tenim en la recàmera i fa molt bona pinta. Més coses, panini, va, l'Oke enquí, número tres, finalment, l'Oke enquí té continuació amb un tercer volum. Un sisè de criminal, aquesta sèrie de Ed Bruebaker, que és guai, guai, guai, és Neonuar envena, un recuperatori de Spider-Man, a la línia Marvel Gold, dies de glòria, que documenta l'arribada de John Romita, senyor, aprofitant l'esperit de la pel·li. Sí, exacte, exacte. També, tot serà ara. I un marrel de luxe del Capitán Amèrica, també, d'Ed Bruebaker, ja el número 6, que a mi és una etapa que em mola molt el Capitán Amèrica. Això, per part de panini, ECC Ediciones, The New 52, el nuevo Trobe, el 1952. Espera't un moment, ara arribarem. Abans que això, Gran Morrison ha espul·licat un Batman Inc, que fa pinta guai, també, i has reedit a fleximentar-lo, un dels mítics de Gran Morrison, aquí, en Frank Whitley, que, bueno, finalment, podem anar a Whitley. Sí, sí, sí, exacte. Morrison i Whitley, qui passo, eh? Doncs reeditant aquest fleximent de loca, jo li tinc unes ganes de muer-te. I, a part d'això, un gran desautores dedicat a Superman amb una etapa de Carlos Pacheco. Molt guai, també. Però què passa al maig, que comença el mega-evento d'EC, per part de ECC Còmics, i, esta vez, amigos, va en serio. Però en serio vol dir en serio. ¿Cómo te daño? No, no, no, va en serio. Van finiquetar-ho tot en Flashpoint, va explotar tot l'univers de fe, i ara han començat de nou, han fet números per totes les sèries, i han començat de nou a Estats Units, i ja és així, és una realitat, i ja estan en allò. També jo li tinc moltes ganes de veure algunes coses, segur que hi ha coses millors i coses pitjors, he sentit que hi ha coses dolent totes, però segur que hi ha algunes coses interessants com un Batman... No, com un Superman, perdó, que aquí a Units també hi ha Gran Morrison, que fa molt bona finta. De veritat, ha canviat, tot ha canviat, però, finalment, ha passat. És com el conte de Pedro... És com a mínim, això sí que és veritat. Això és veritat, està comprovat, perquè ha passat a Estats Units, el 1952. Bé, més novedats. Per part de la cúpula, Eric Crick, una cosa que es diu Lovecraft, des del Maçallà, que són relats de Lovecraft dibuixats per Eric Crick, i un nou tema de Berberian, que és aquest autor francès, l'autor del senyor Jean, que surarà amb un caïdor del filo que pinta bastant xulunt només per ser de Berberian. Sin sentido, què fan els de sin sentido? Doncs treuen un ciutadé barro de Milan Culsing i un pentagonia de Jacques Mircala, en su línia, com hi té autor. Però després acaba sent molt xulo. I, a part de tot això, el segon volum de Blast, de Manuela Senet, una nova sèrie de Joan Esfart, que només fa que comença sèries aquest tio, després algun dia les continua, que es diu El Cicló de les Luzes, ha dit a Estiverri un nou Invencible, això és Canela Enrama, per mi que no, per mi que no, que mai. El número 15 ja, ha dit a Dolmen, és l'altre Quirkman del qual us parlàvem. Més tema de Taniguchi, que sempre és benvingut, aquest cop es diu Furari, la seva novetat, i més radicions de material, en aquest cas, Underground total, que és la història de Jacque, que ha dit a Ponenmón, que és Dave Simmes, el cerebus, el tio aquell que va fer cerebus. Novetats bastant, n'hi havia moltes més, hi ha hagut una remesa de novedades impressionant, inabarcable, però aquestes són algunes recuperacions de millors. Molt bé. Moltes gràcies. Amo esta canción, yo también y amo el tráiler en que salía esta canción, donde habitan los monstruos. Esto es la canción del tráiler de donde habitan los monstruos. Escolta, per fer aquesta secció, ens posem el nostre uniforme de fer la secció. No, jo no llegeixo absolutament res amb aquestes ulleres 3, que ens acabem de posar. Funciona, et veig amb 3D, tio. Sí, jo també. Te veo, los ojos raros. Jo no te veo, los ojos. El Mar no el veig. Escolta, parlem de... Tenim més recomanacions. Diu que què fem aquestes setmanes? Anem al cinema. Ja hem anat al cinema. Doncs torneu a anar al cinema. Perquè entre totes les estrenes, cal dir que estan xuminades tota la setmana. Començant a saknar-les una mica. Jo ja ho dejo. A mi em piquen les orelles. Ja està, ja està. És normal que em piquin les orelles per dintre. Això són... Quan porto aquestes ulleres? Sí. Bé, ja me'n vaig. Ja me'n vaig. Comencem a veure les coses de colors diferents. Jo me'n estic per llegir. S'estrena una pela interessant, que és el hombre sin pasado. I què és això? Una recuperació del 2010, que arriba directament des de Corea del Sur. Oh, qué novedad, qué novedad. Afutivament, aprofiten el filó el que porten, aprofiten des que el 2004, en penso, van estrenar Simpatiforme, Mr. Vengeance o World Boy. No sé quina de les dues va arribar el primer a Espanya. Van arribar a Espanya, van arribar... World Boy, sí, no? Sí, el World Boy, sí. Després, Simpatiforme, Mr. Vengeance, va arribar. Com a mínim, en devedés, sí. Ah, sí, sí, no, en devedés. La van reditar després, és probable, però què en sabeixi en el Verdi? Què en sabeu? Verdi. En fi, el parx en Google hi devem aquesta eclosió del cinema surcoreà, que recentment ha tingut un altre tio, el de Yellow Sea, que és una pel·lícula que es va estrenar a principis de l'any, i que ja us vam recomanar per aquí, i espero que hi hagués vits, perquè és molt, molt, molt, molt bona. I ara aquesta pel·li, doncs, una mica glutina, aquestes dues passants, i aprofita el filó, però descaradament, descaradament. Però què passa? Que mola. És un filó en què mola. Llavors, en aquest cas, doncs és un altre thriller així, a mig policia, a mig de tràfic de mafiosos, tràfic de drogues, tràfic d'orgues, tràfic de nens, assassinats, ho té absolutament tot, i de fet té tantes coses que de vegades dius, però això és una comèdia, o va en sèrio, o és un esperpento, o què? Bueno, com gran part de la... de la producció... Bueno, entre altres diures. Sí, entre altres diures. Jo ja me les he tret. Estic començant a tenir brain freeze. Saps allò quan menys gelat i se't congele al cervell? Sí. M'està passant sense estar menjant res. Jo ja me les he tret. Poder un motiu. En fi. Sigues amb el rotllo. Què deies? Que és una mica la línia de realitat. És molt clara, eh? Bueno, en fi. Sí, no sé què deia. Sí, no, que el cinema coreà, Orientalà en general, de vegades no saps molt bé per anar a agafar-lo, perquè passa això, no? Sí, de fet, de fet, per allà, perquè si recordeu de gel·lo, sí. La segona part és com una salida de madre que no veas, que dius... Espera't, la seriedat de Michael Mander principio va acabar en un tarantino killbill, que dius... Què és això? I de host, és surcoreana? De host, penso que sí. De host? De host? Alguien? Quines preguntes que vas dient de host? De host, és surcoreana? Ah, i odria, que sí. Sí, oi? Tenia xistes de pedos en medio d'un survival d'un monstre que s'hi rompe, que s'hi caga la ciutat. Sí. Doncs aquí, igual, tenen uns personatges que semblarien trets fins i tot del Modóvar, o sigui... Sí, té uns dolents... Uns dolents, relamidos acabados, que dius... Però, però, vamos, on és? I tot i així, doncs, és molt entretinguda, no arriba aquells nivells d'excedència de gel·lo sí, ja dic, però és molt entretinguda, val molt la pena, són dues horetes, on passa una mica de tot, arriba un clímax final molt entretingut, molt interessant, una batalla amb cuchillos, que sempre és un interessant, una batalla amb cuchillos. Un cuerpo, un cuerpo amb ganivets, eh? I, a més, un dels cuchillos té forma de mèdia luna. Aquesta ja mola, aquesta ja mola... Sí, sí, sí. De pel·lícula Gore. Sí. A mi m'agrada molt de gel·lo, sí. He d'anar a veure aquesta pel·lícula? Sí. Tinc altres coses pendents, per veure, eh? Exacte. Tens altres coses pendents. Primer, les veus, però sí, per exemple, surts del cinema de festival de Dora, dius, he de acreditar que no m'he gastat ni un duro, no és el caso, però podria haver-lo sigut. Doncs, me voy a ver el hombre sin pasado, que realmente... De debò entreta i bastant. A més, l'actor protagonista, per exemple, és el Binhuon, que surta a Madeo. Binhuon. Modern, Madeo. Saps aquesta? Aquesta és la petó. Ah, modern. Modern, sí, de Bong Jong-ho. Exacte. Que, de fet, és el director de... de Host. És tot el quadre. Oh! Al final, tot el quadre. Que fort. El director d'aquesta pel·lícula, per certes, diu Li, Joan, Béhom, o Joan, Béhom, Li, s'ha pigut quan comencen i quan acaben. Sí, no, i a més, tenen els coreans la mania de posar el cognom abans que el nom. I amb la balgona, ja... Sí, però, al final, ja no saps el que és. No, ja no saps què és. Ja no saps el que és. Doncs això, el hombre sin pasado, una bona recomanació per les estrelles comercials d'aquesta setmana, arribarà algun cinema, imagino que, menys enllà del Verdi, sí, sí, sí, sí, sí, arribarà algun cinema de Barcelona, i una d'elles era Barcelona, i d'ella calicaria, vull dir que si volà una calicaria, veure el hombre sin pasado, ahir la tendréis. Doncs això, entreteniment puro de qualitat. Doncs perfecte. Nosaltres ens busquem algun plant perfecte aquest cap de setmana, perquè no sé si se'ns acudirà alguna cosa, no? Sí, no tenim res a la gent. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. No tenim res a la gent, a la mateixa. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. i vosaltres, doncs, Ves? No, no, no, no, no, i vosaltres, doncs, independentment del que feu aquest cap de setmana, no us guardem rancunia, i us esperarem la setmana que ve, amb una condensadora de flúceo, un dels últims, aprofiteu perquè això s'està acabant. Està acabant, s'està acabant, acabarem quan l'Àstig llame, A l'endemà no es de Prometeus, però ens allargarem fins al juny. Però tampoc molt més, que volem descansar una miqueta. Tenim Marc. Sí, Marc, m'has de sopar, ja. Buscarem alguna manera de seguir en contacte amb tots vosaltres, però ja no sé què serà una altra. I de dues maneres, abans arribarà la setmana que ve, a la qual ens tornem a trobar tots, quan estigui semblant i contento, i les ganes d'hi aprendre coses noves. A que sí, Carlos Jacomélic. Eh, que sí, Martel Arnau, felicitats. Sí, diu que sí, mal cap. Perfecte, doncs felicitats. Però què escoltem per marxar? Sí, escoltem àries, per ser-hi, és veritat. També venen a presentar material nou. El dimecres, que bé, a la Liu Gaba, a les 10 de la nit, presenten aquest disc que es diu La Magia Bruta, i que sona molt guai així, amb ells ens acomidem, i us desitjam una bona setmana. Fico yo de qué vintes tú que fui, y en dos mil años podras creer en mí. Os hará peor cuando ya nos quiquí. Vibra mariana, vi mariana. Samsung have been up me see... Ignition sequence start. 6, 5, 4, 3, 2, 1. Bona nit, Clara Aguilar. Bona nit, Aguilar. Bona nit, Albert Closes. Bona nit. Benvinguts a l'edició número 70.