I said the best thing now is probably for you to exit. I'll let you go, let you back. I finally learned my lesson. Step in either you wanted or you just playing. I'm listening to you knowing I can't believe what you're saying. It's a million years, baby, but don't be dumb, I guess. Ninety-nine problems, but you won't be one. Like, what? Mmm, one less, one less problem. Love, love, love. Mmm, one less, one less problem. Head in the clouds, got no weight on my shoulders. Has to be waitin, real他們. Get. One less problem, got j... One less problem, got j... One less problem, got j... One less problem, got j... One less problem, got j... One less problem, got j... One less, one less problem, got j... One less problem, got j... One less problem, got j... S'ho ensenyarà L'esquena és... Tornar del 30 èxits. Connecta-te al català. Vine al consorci per la normalització lingüística i aprend català, o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell del... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat, número dos. M'he quedat flipant, m'he quedat flipant, m'he quedat flipant. És que, normalment, quan acaba de cançó, són com les 8 i 10. Són les 8, què passa? A nova temporada? A mi tampoc punt. Sí, això passa el primer dia i després ja no tornarà a passar més, la resta de temporada... no, no, no, no ho t'has enganyat. No perderem les formes. No ho creu, a la gent no ens reconeixerà. Que... hola, benvinguts al Flúzor, una temporada més, que arranquem aquí i ara, i... És com si no hagués passat el temps, no? És que de fet tampoc ha passat tant de temps, no? No, és com podríem començar el desembre... La temporada de vinem, comencem el desembre. No sé si en adonaria algú, igual, no? Igual, nosaltres venim aquell desembre i ens diuen... Ah, sí, veniu pel programa, no? I ja està. Ja ho provarem, la temporada que ve, ho provem mentre tant. Ara ja és massa tard per provar-ho i ja estem aquí. Us donem la benvinguda a tots, i ja sabeu que és un programa que pretén ser una mica... cultural o de... què? Lleure entre triments, sí. Estas etiquetes? Sí, no, ja fa una mica de cine i còmics i coses d'aquestes, i ja està. No ho hagués dit millor, i de fet no ho he dit millor. Però... no, però sí que fa un temps que vam venir per última vegada, no? Estàs trobant-te una mica... Jo me n'havia oblidat una mica. Jo he hagut de buscar la ràdio a Google Maps. De veritat, no, me n'havia oblidat, i com s'arriu fins aquí. Després he vist que és pujar un carrer i ja està, així, ja està. Com que no és de futbol, tu, clar. De futbol. Ahir jugava el Barça, ahir tot que va a sessió de Canji. O sigui que això és com... Ah, vale, clar, clar. El Barça és sinònim de Canji, que vas venir aquí a veure el Barça. I què t'ha volgut? Què va fer? Va ser molt avorrit. Va ser molt avorrit, va ser molt avorrit. Va guanyar malament, no? Sí. Molt de piquet sempre és guanyar malament. Però... però bueno, tu ja vaig fer el recorregut, ja vaig refrescar una mica la memòria, i ja està, avui no m'he perdut. Estic orgullós de mi mateix. M'ha donat temps a fer tot, he arribat abans... No sé què està passant de la temporada. En fi, ja canviarà. Estàvem com a raros. Que no siguis tu, que no siguis un... no sé... que t'has substituït o... d'algú, t'ha clonat i... no sé, algun... Soc el Bruce Willis de los surrogates, aquella, la que feien a 4. Amigos sollotos. Va bé, va bé, va bé. Ara perquè em treu, ja està pel·li, perquè la feien a 4. Bueno, escolta, com ve, parlarem de cinema, de còmics, posarem una miqueta de música i parlarem de tele. Ja sabeu que ens agraden molt les sèries. Passo d'allò, som uns malalts de sèries, perquè fa molta ràbia. Però ja no és veritat. Sí, bé. Sí, malaltes sèries vol dir que ens enganxem a tot, també, el tema actor. Ah, no, no. Ja l'ho delegàmos, no? Ah, bueno, sí, no. Jo, a l'actualitat, ja la vaig deixar amb mans del 6.000 barri. Exacte. És el nostre... el nostre... responsable en matèria de televisió i d'aquestes històries, al qual trucarem d'aquí res, d'aquí 5 minutets, a poder ser... De fet, el nostre tècnic, que per cert, torna a ser el Carles. Hola, Carles. Ni saludat. No, però el Carles l'han fet fora, és brutal. Bueno... Però què dius? Quines coses? Però què dius? Què ha passat que heu dit? Res, no, que t'està presentant. Ah, guai. Si m'has dit que t'estimem molt tots. Tots. Sí, tu i quantos n'has? Tots. Moltes ganes, ironia, molt bé. Exacte. Així es comença una temporada. Doncs que trucarem al barri d'aquí res, i ens parlarà una mica de... Bueno, no sé de què, clar, jo diria... Ens parlarà de com ha anat l'estiu, de quines són les noves temporades, però clar, després ens surt amb un... no, no, no. Hòstia, tengo un reality nuevo que no ve nadie. Utopia, utopia. Què és això d'utopia? No la seria utopia, sinó la realitat. Un reality que es diu utopia, no? Que ha costat 50 milions de dòlars. S'enfonsa, com tot. Mira, just abans parlàvem precisament al barri, que s'enfonsa tot. Es trenen sèries noves i s'enfonsen. Es trenen temporades noves i s'enfonsen. Segur que hi ha d'haver un projecte, ja s'ha pogut despedir-ho, igual que Niu Gerrard. I Pulseras Vermelles es va estrenar allà i va fer unes dades horribles. No sé si ara li estic trepitjant una mica la secció al barri, però, bueno, jo pensava que... Bueno, no sé. Jo vull saber si Pulseras Vermelles s'hi posaran... quina, l'americana? No, estic parlant de l'americana. L'americana, sí, sí, sí, perdó, perdó. Que em va patinar en Steven Spielberg, no? Sí, el van mig produir. Sí, bueno, Steven Spielberg va dir... i va veure la Catalana, va plorar com una madalena, tira, podrida, i va... va... a patinar aquesta nova versió americana de Fox, on són, aquest. El colmo de la sèrie americana Remake de Pulseras Vermelles serà que U2 posi la banda sonora. Això seria... U2, per què U2? No sé, que es pot fer, es pot fer. Ah, o sigui, fer la versió. La mateixa cançó en anglès... Estaria bé, estaria bé, no sé qui són els autors de la banda sonora. I suposo que estic incorrent en una incultura pastial, però bueno... Però això no serà aquest, serà algú d'aquest. No sé qui són, bueno, algun... Però estaria guai que l'envia sinó amb aquest... Clar, clar, clar, clar. El bono, a veure... Trapi de xoc, els primers, no? Podria ser. Trapi de xoc? Això és un grup? Sí, sí. El grup que va fer la cançó de... Truqueu-nos, el 93, 372, 361. I el primer que digui si és teràpia de xoc, no és que no et cregui, eh? Però t'he vist encara una mica d'adoptant, que em seguís si és teràpia d'això qui va fer la Cosselera. Si és els vermelles, doncs no sé, li fem una abraçada virtual. Un 6 més sobre el 2. El contacte és el mateix, no? Jo vaig parlant de coses sense preparar-me res, i ja, si un cas, ja no parles tu del programa. És que si no parles, després, quan estiguem a fora, tranquil·l·lars. Doncs parlo d'un 2. Un 2 va fer un segon. Gratuita, però per la gent de Apple, que s'ha de gastar 800 euros. Gratuita per la gent guapa. Exacte. No se l'ha baixat ningú. Crec que és una de les grandes plagues. No és veritat, no és veritat. La qüestió és que, bueno, segons ells i jo, ara, no et vull desacreditar, segons ells i jo, carregaven el disc d'Audors en el teu iPhone, sense demanar-te permís. En el teu iTunes, si tu tens iTunes en l'iPhone, que no sé si bé de sèrie, jo és que no tinc iPhone, no? Però és veritat. Doncs, tal, descarregaven. I llavors ho van fer sense demanar permís. Ja no ha hagut queixes. Jo ho entenc, eh? No és que ningú no se la faci, és que ningú no el vol el disc, però te l'han posat si o si. I llavors s'ha generat un fenomen molt, molt interessant, que és una sèrie de... de... de tweets, de gent... que s'han sap... O sigui, gent que no coneixia això. Ho dic perquè hi ha una pàgina web, s'ha obert ara un bloc, que recopila tots els tweets de gent, els quals han entrat al disc d'Audors, el mòbil, i no sabien qui eren. Llavors hi ha molts tweets de... Qui és este U2? Tots parlen en singular, a més, eh? Qui és este tal U2? I perquè... Bueno, sí. I perquè tinc el seu disc en mi iPhone. I, de fet, ja faig una llamada, si un tal Bracero... ¿No se está escuchando? Que llame porque sé que este tío ha oído el disco y le ha gustado mucho. Ah, sí? Has sentit el disc U2 li agradat? No m'ho crec. Li agradat molt, sí, sí, sí. Ah, vale, vale. Que truqui i digui que no. Vale, no, coneixeu-lo, jo no m'ho crec. Bueno, doncs això. Comencem la temporada parlant d'Audors. Em sembla de general. Bueno, és una bona manera, no? És una altra línia, que... Què et deia dir? Alguna cosa més? Ah, vies de contacte, què et sembla? Ah, vale, sí. 93-372-3661. Ja hem dit el número de telèfon directe. Directe? Exacte, entreu aquí. Jo què sé, ja que és el primer dia, doncs ens donava benvinguda. Ei, que ha passat un estiu ple de coses. Ha passat un cruïlla, ha passat un esputiment d'estrena, guardenes de la galàxia, truqueu i digueu que ho s'ha semblat, que ho heu fet, si heu vist alguna cosa, si heu llegit alguna cosa. Sí. Que esteu esperant llegir, si no, no sé, feu qualsevol cosa. 93-372-3661. Exacte. I si no, doncs teniu la direcció adreça mail... Com es diu? Adreça WebMail. Web, direcció. No sé, a partir de la nit el correu ja veurem. Ah, sí, és veritat, és veritat. El correu electrònicprojectafluzzoarrobagemil.com Doncs ens dieu el que vulgueu. I, a part, doncs, hi ha el bloc, que anem... I quan dic anem és un... Vaig. És un eufemisme. Actualitzant cada dos per tres, amb el programa de la setmana, el pengen en forma de podcastprojectafluzzo.blogspot.com. Projectafluzzo.blogspot.com. Com? Però sí, pausadament, em sembla que... I, reis, esteu de ràdio, entreu en directe ara mateix a radiodesvern.com, i, a més d'escoltar-nos, ens podeu veure per una webcam. Estem molt guapos, oi? Especialment ens hem dutxat tots dos, crec, i tenim un xat en directe, i us farem una mica de cas, una mica, tampoc us passeu. Una miqueta? Sí. Tot això es tens perquè el barri no agafa el telèfon, oi? Eh, el barri, ja ho pregunto, eh. El barri agarra el telèfon? És això? Diu que el truc és mal... Hola? Què és aquesta voz de ultratumba? ¿Se me escucha? Hombre! ¿Qué se me escucha? I, a més, no me lo esperaba. Eh... No tengo una luz roja que me diga cuando pueda hablar, cuando no. És complicado, eh. Pide allà on estés que te instale en una luz roja, que da, com una mucha seriedad, un lugar de trabajo. Exacto, exacto, la popularmente llamada Putiluz. ¿Qué tal? ¿Cómo has pasado el verano? Muy bien, muy bien. Sí o què? Sí, bien dosenís. He recuperado mi vida social. Hombre, vida social, ¿dónde estás? Has cambiado mucho, te has hecho muy mayor, sin mí, claro. He llegado a ser tiembres, entonces ya volvemos a lo de siempre. Esto es metrópolis, tío. Estamos bajo el yugo del trabajo. Eh... Sí, por nada, desde 10 horas. ¿Qué te iba a decir? ¿Qué tal? ¿Entonces todo bien? Sí, sí, sí. Vale, traerás material, supongo, por lo menos. No has visto nada, pero algo tienes de sección. Que si quieres hablamos bien. No, que ha sido un verano bastante triste. Ya pues, si te parece, empezamos con las primeras estrenas y demás cosas que van apareciendo. Vale, o sea, obviamos los últimos tres meses, aquí no pasa nada. Y Borróni cuenta nueva tabula rasa y a ver qué pasa a partir de ahora, ¿no? Si recuerdo alguna cosa que ya hemos visto en verano y que merezca mucho la pena, ya haremos una especie de... Eres libre de hablar de ello cuando quieras. Vale. Cuando estemos en enero hay tristes por el frío y demás. Pensaremos en verano y nos cortaremos una vena directamente. Ay, qué optimismo y buen rello. Bueno, ¿qué hay entonces de nuevo por ahí? Pues vamos a empezar por una serie inglesa que se acaba de estrenar. Este ha estrenado en I4, que es como la facción juvenil de Channel 4. Y es el canal que nos ha traído Misfits, TeSkins, MyMathFatDiary, y vuelve a traernos una serie adolescente, pero muy interesante, en principio. Se titula Glue. Ya. No sé por qué... ¿Lo esperabas? Sí, sí, exacto. No sé, no sé, me hace raro irlo de ti. Glue, pegamento. Pegamento. Ah, vale, vale, no, como va de chavales y tal. Bueno, ya no se estila el tema pegamento entre los chavales. Nada, ya se lleva la droga. En el primer episodio aparecen dos adolescentes en una bañera con una bolsa de plástico llena de pegamento en la cabeza y sumergidos bajo el agua. Ah, muy bien. Así que igual tiene que ver algo. Por ahí va, ¿no? Yo recuerdo una bonita imagen de un cierto personaje de cierta serie, llamada Ixolwesson en Filadelfia, que aparecía de repente con todo lo que vendría a ser todo el morrame, lleno de pintura plateada, porque el tío esnifaba sprays de pintura plateada. Bueno, va, disperdona. Sí, probablemente. Algo muy curioso de este primer episodio de Glue, que eso todavía es lo más podido ver uno, es la cantidad de drogas que consumen. Ah, o sea que no se corta. Es 15, trataba mucho el tema de las drogas y lo trataba un tema, o sea, como algo muy normal. Es que en Glue es bastante destacado el tema de las drogas. Consumena todas horas, de todo tipo. Vale, pero no es el tema central, digamos. No, no, no. No es una serie sobre drogaditos. Glue es una serie sobre un grupo de adolescentes. Yo creo que en este caso ya han terminado el instituto. En una zona rural de Inglaterra, chavales que aparte de su vida de jóvenes, se tienen que encargar del ganado, la agricultura y de más. Es un punto de partida bastante diferente a todo lo que hemos visto. Y, sin embargo, algo que empezará a ser bastante familiar. No, no, es verdad, la peña se está pilando al campo. Igual, esto es una serie visionaria. ¿Y qué más, Ifor, te lo pone todo tan bonito que dices, joder, quiero ir al campo? ¿Qué puedes salir mal? Quiero ir al campo y esnifar pegamento todo el día. ¿Sali a alguien conocido en este tema? No, prácticamente todos los actores son desconocidos. Pero ni de vista, ¿eh? Bueno, una de las protagonistas de las secundarias es un personaje de Harry Potter que nadie recordará. Vale, vale, sí, sí, sí. Yo es que de Harry Potter... Yo no me acuerdo ni de Natalia Tenna en Harry Potter. ¿Sali a Natalia Tenna? Sí, no, salía... Ya le pega, ya. Charlo que ya le pegaba. Yo lo sé por teoría, pero no, porque me acuerdo. Vale, o sea, que nadie... No hay ninguna cara... No, ustedes son todos... Como en casi todas estas series de Ifor, se encargan de hacer unos castings juveniles que son todos novatos, pero son realmente buenos. Sobre todo en estas primeras series. Luego, ya cuando continúan con sus carreras, los hay mejores y los hay bastante peores. Pero en este caso, o sea, de primeras, todos desconocidos y todos bastante acertados. Bueno, ya es un qué, ¿eh? Sí, sí, o sea, si ves a una serie de Ifor, ten por seguro que el cast joven y la fotografía van a ser impecables. ¿Vale? Algún día hablaremos... ¿Algún día hablaremos de por qué los actores anglosajones son tan buenos los actores jóvenes? Y tan jóvenes. Y aquí no hay ningún actor joven, que sea bueno. Ni uno solo. Dime uno, ¿quién? Checho de médicos familia, no me agarreir. Ahora agarrido. Pero primero no es tan joven. El segundo está demasiado bueno para hacer objetivos. El segundo está muy bueno para hacer objetivos. ¿Y tan hijos también les pasan? Pero es que son todos como feapos, son guapos, pero a su manera... Sí, sí, son bastante feapos. Sí, es cierto, tienen una belleza en particular. Bueno, eso, que no hemos hecho ni hablar del punto de partida de Gloop. A ver. Jóvenes en el campo, no sé qué, y todo arranca cuando aparece el cuerpo de un adolescente en medio de un campo muerto. Pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam... ¿Tomcan? ¿No? Es que crees... No, no, no sé. No, no, es que... Ah, vale, vale, claro, claro. El referente más rápido que tenemos al ser televisión británica, Broadsource. Vale, pero ahí no había ni jóvenes ni nada, pero bueno. Bueno, pero... Sí que es verdad que el caso de Broadsource afectaba a todo el pueblo y se... En este caso es bastante parecido. No solo tenemos a los adolescentes, sino tenemos a una gente de policía rumana que sufre el rechazo de la gente de su país. No sé, tiene bastante de comunidad. Y bueno, el primer episodio muy correcto en dirección. Se ve muy a gusto. ¿Cuánto dura? ¿Cuánto dura? 44 minutos. ¿Has tardado en preguntarlo? Sí, fue lo primero que le pregunté el otro día. Me dijo, hostia, esta serie no ha cuantado hora. 44 minutos. Asequible. Teniendo en cuenta que ahora con los Netflix y compañía la serie es dura de 5 de 5. Y HBO, ¿qué? Leftovers que dura de 4. Pero eso era el primero. Pero bueno, sí, sí, que luego se quedan... Luego se quedan en 55 o 58. Me ha explicado la curiosidad. ¿Cuándo hacen esto? Día de la semana. No tengo ni idea. No, lo digo porque es que si me dices en los jueves ya tendré dos acumulados y eso ya es insalvable. Lo podremos ver a partir de los martes. Ah, vale, estupendo, hay tiempo. Hay tiempo para coger una carrera y ver este... De anuncio de episodios por la primera temporada... ¿Cuántos? 8. Asequible. Dos más de lo que nos tienen acostumbrados los ingleses. ¿Parece que no nos gusten? ¿Parece que odiemos las series? ¿O resistís a ver televisión en general? No, no, televisión en general. No, no, no, es verdad. Hablando de resistir a ver televisión en general, podemos hablar de lo que han hecho los dos estrenos mediopatrios en sus remakes estadounidenses. Por favor, por favor. Hemos adelantado un poco el tema pulseras barmellas. Redbans o shite, ¿no? Eso es. Por favor, hablarás con conocimiento de causa y podrás hacer más leña del árbol caído. He visto el piloto... Sí. Es de las cuatro millones. Una preguntita, no te habrás fijado, seguramente. ¿Han corregido el fallo...? No sé cómo decirlo. No me fijé, porque yo lo vi también en el piloto... Vale, vale, vale. He dedicado... Se filtró un piloto. Jo me lo bajé por pura curiosidad. Sense haver vist molt... He vist poc pulseras barmellas. Però vaig dir, va... És planta-cuarta, no? Posa-la al català i ja tens la sèrie entera. Com? Posa el planta-cuarta doblada al català. Més o menys és el mateix. La veus cada setmana? A més que planta-cuarta, madre mía. No somos cojos, cojos, cojos. Somos cojonudos. El caso es que me bajé este piloto, lo vi, y al final dice, basada en la sèrie de televisión de Cataluña, de... de Ken Noy. ¿Cómo os digo Ken Noy? De Espinoza. Y hacen como tres o cuatro cagadas tipográficas que dices, hombre, no, tú. Espinoza lo ponen con zeta, ponen talavís... Talavísio siní, o sea, ponen talaviso, no sé... Poco chapucero, ¿no? Un poco putre. Entonces, esta tontería me llevo cinco minutos hablando de esta chorrada, que tenía curiosidad por saber si lo habían... si lo habían solventado el error. Yo vi el mismo episodio que tú, y no me he puesto a descajar. No, obviamente, obviamente. Pero, bueno, no se me llamó la atención que fueran así de chapuceros. No sé, el pobre Espinoza se debe estar tirando de los pelos. Ah, no, no tiene. Que de hecho, uno de los personajes se llama Jordi, uno de los protagonistas... En la versión americana? En el remake. Ah, sí? Y es mexicano. Vamos a ver. Jordi aún suena un poco a nombre americano, si quieres. No, no. Es nombre catalán. Es escribe Jordi Jordi. Ya, o sea, igual. A ver, es un nombre catalán, pero, oye, me lo cuelan en una serie americana y me lo creo, pero que no me lo ponga mexicano, en ese caso. No? Porque... no sé, bueno, no sé. Eh, estoy quejicado, ¿ye? Vale, entonces... La Reversos Hayeti se estrenó en Fox ayer por la noche. Sí. Y ha marcado un triste cuatro millones de espectadores en uno con tres en demos. Explica otra vez esto de las demos. Que siempre estás hablando de las demos, y luego la gente me llama a casa personalmente y me amenaza. Es bastante complicado. Vale, es igual, es un dato bajo, en cualquier caso. Sí, es así. Es la porción de la población que interesa a los publicistas, creo. Vale, es una cuestión de contratos publicitarios y este tipo de cosas. Eso es. Hay un público objetivo y uno con tres es bajo. Exacto. Al final, acabo... El que manda... Yo creo que Fox buscaba que fuera la siguiente glee. Jóvenes sin adaptados y demás. Llegó a marcar un cuatro o un cuatro y medio en demos. Para que os hagáis la idea de la experiencia. Esto, Glee, dices, ¿eh? Glee en sus mejores... Vale, i esta uno y pico. Pues esto nos sorpresa, porque la verdad es que ahora el tema está muy de moda, y no quiero ser frío o lo pero... Pero cuando hablo de tema, quiero decir, jóvenes enfermos con enfermedades terminales y que se enamoran. O sea, este... Aquestos conceptes, últimament, estaven bastant. Us pensen, s'avanzo a su época estrenando restles abans de ningú, i ara ja tothom està fent... Hicieron la culpa... ¿No como es esto? Las estrellas? Default... Bajo la misma estrella. Era una mica això. Creo que han hecho una con Chloe Morets, que también va de esto. Hoy he visto un trailer de una pel·la italiana que te he referenciado. Que era exactamente lo mismo, pero infinitamente más casposo y en italiano, y en italiano. Y además esta serie, no sé, parecía un tema igual, es que se ha quemado el tema ya en dos meses, se ha desgastado, pero parecía que iba a intentarlo. Yo creo que la televisión en general, sobre todo las networks, están muy desgastadas, tuvieron demasiadas saturaciones de series y se están notando. ¿Pero entonces la gente qué ve en sus casas? ¿Qué ve? Cables, sí. En su última temporada ha llegado a marcar 9 millones de espectadores en FX. Mal de mí. Sí es una aburrada, pero sigue siendo poco. Quiero decir, en comparación con la gente que ve la tele. Ah, luego está toda la gente que ve CBS. Ah, claro, claro, claro, CBS. CBS se come todo bien. ¿Tienes agradeces ahí todo esto? Claro, claro. Dos sitcoms por excelencia a nivel popular, que son, bueno, tenía, How We Made Your Mother, y tiene Big Bang, y luego tienen todas las franquicias de CSI que además van a sacar a otra más, ¿no? Estoy deseando hablar de... Bien, bien, porque a ésta me interesa mucho. O sea, me ha reservado opinión hasta que estén en el piloto, y pueda defecar. A mí, ¿pareis que es la serie que más espero? Sí, hombre, un CSI... No, no, aquí todos somos fans de esa serie musical que va a estrenar ABC medieval. Galavant. Un musical en la edad media, ¿eh? Eso, eso. Con su parte camp, ¿no? O sea, con su parte así como... Sí, sí, sí, o sea... Una autoironica. No sé cómo se titula esta película de los... Caballeros... Dragones y trasvestias, o algo así. Ah, vale, vale. Crec que te referías a Kings of... Knights of Bad Asdom. Está peli... No, esta es la que síse es, yo creo que la vais a tener. La tenemos, la tenemos. No en el discogro. A ver, señor, ¿cómo hacemos esto? Eh... en fin. Sí, de aquí estamos. Sí, bueno, hecho. Glú muy bien. Los estrenos... Bueno, hablando de los estrenos en Estados Unidos, los misterios de Laura, ha tenido también su remake de Misteries of Laura, con Debra Missin, y esta sí que ha marcado 10 millones de espectadores con un 2 en demos. Que un 2 en demos es bastante bajo, pero sí que ha mantenido bastante bien la audiencia de subletting. Ah, vale. O sea, digamos... Esto quiere decir que la gente no se ha bajado después de haber visto la... ¿Cuál era el idim de esta? Un talent show, ¿no? Que esto lo peta. No, lo sigue petando, supongo. Entonces, esto ha funcionado como leading, como vía de entrada, para que la gente se engancha a la siguiente y la gente se ha enganchado. ¿Y cómo se llama? De Misteries of Laura, ¿no? Sí, así de simple. Sí, se han roto mucho la cabeza. Las críticas han sido demoledoras, ¿eh? Sí, se la han cargado. Lo cierto es que... cambiará de horario la semana que viene. No sé qué día de la semana, pero... Empieza a las 8. Es una franja menos... competitiva, por así decirlo. Pero habrá que ver que si la gente sigue, ya no tendrá leading, será la primera que habrá la noche. Y habrá que ver si se pega el taligazo o los fans de Willy Gris todavía siguen ahí. Ah, esta tía me suena. Estaba viendo fotos ahora. Yo voy muy perdido. Bueno, es Debra Messing, que últimamente está un poco missing. Sí, sí, sí. Estuve en Esmas. ¿Cómo? Es más. ¿Cuánto duro es más? Dos temporadas. Y llegaron a emitir las últimas episodias en sábado. O sea que es... O sea que es una temporada y media. Bueno, pues así está la cosa. ¿Alguna cosa llamadas tienes por ahí en el dintero o qué? Nada, sin más comentar que se estrenó este lunes también. Un piloto fallido de Brian Fuller. Brian Fuller ha adaptado el libro Haimund para Sci-Fi. Sci-Fi vio el piloto y decidió pasar de la serie. Ah, pero ¿quién hizo el piloto entonces? Brian Fuller, sí, sí, sí. Perdona, perdona, està pensant en otras coses. Se muntó él su propio piloto por libre. Y entonces lo enseñó a la... No, no, a ver, Sci-Fi ordenó una adaptación de la serie. Ah, vale, vale. Y se la ordenó a Brian Fuller. No es una práctica poco habitual tampoco, ¿eh? Que alguien se monte un piloto por libre y vaya luego a las telés a venderlo. Pero bueno, es más normal que la telésia la que encarga el piloto. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no... No fue aquí nada extraño. No fue aquí nada extraño. Y nada, pasaron del piloto, pero, al ser un piloto caro, decidieron emitirlo este lunes como una TVMovie. Sí. Y, oye, pues, ni tan mal. Es la segunda vez que le pasa al pobre Brian Fuller lo mismo. Le paso lo mismo con Mockinby Lane, la adaptación de los monsters. Ah, sí, sí, es verdad, también se lo convirtieron en TVMovie, eso? Efectivamente, bueno, en TVMovie. y ahí quedó. Intentar amortizar el pastizal que se dejaron. Muy bien, a veces los americanos son listos. Vale, pues oye, lo dejamos aquí, si te parece. Seguimos un poco más la semana que viene. Y oye, que de verdad, muchísimas gracias por estar con nosotros una temporada más y se has bienvenido, porque eres... Va a decir, eres el 33% de este programa, pero no eres el 33%, eres el 50%, porque... ¿Machos son y media ya? No, no. Carlos y yo somos el 50, y Carlos, nosotros tres somos el 50, y tú eres el otro 50, porque es tarde. Pues eso, que muchas gracias, nos vemos la semana que viene. Vale, hasta luego. Bueno, va, no perdem més temps, perquè ja anem tard. Trobar o faltar que apareixim de còmics? Ah, que sí! Sí! Ah, que us heu passat tot l'estiu, pensant... ¡Hòstia, m'has quedat de còmics, on està! Bueno, doncs... Sí, ho sé, ho sé. Sé que en aquests moments sóc un home desitjant. Que... Però bueno, han sortit coses interessants durant l'estiu, i me... Però pongo, no, me dispongo a resenyar-les, perquè no, és veritat, fem una mica de repàs del que ha donat a sí, el catalac de FF, ja sabeu que... que ens som molt fans dels superherois, i del tema de fer, doncs, ens mola. Ha entret moltes novedats, les direm una mica ràpid, tampoc ens estarem molta estona, però està pensant de fer-les totes seguides. Potser sí, no? A tope, no? Exacte, parlarem d'aquestes novedats. Avui se'n portem sis, i potser un altre dia més endavant us en portarem més. Però, no, de veritat, són... han tret un munt de coses, però hi ha algunes que crec que val la pena no deixar passar. I una d'elles és el 100 bales, ja sabeu que estan recuperant tot el legado de 100 bales en uns... tomos de com o de lectura, i la cosa segueix vint on popa. En total, seran 10 volumes, de moment han editat fins al 5, i la veritat és que qui es perdés la sèrie en el seu moment penso que és una oportunitat superbona per recuperar-la, perquè és una d'aquelles grans sèries de vèrtico, de les que es converteixin una mica en sèries de capçalera, una mica, doncs, en transmetropolitana, amb la cosa del mantana, amb prellegador, amb aquesta sèrie de vèrtico. Aquesta no és cura tant que pel fantàstic com les que acabo de citar, sinó que tira més cap al... bueno, més, totalment, cap al noir, és una mena de neo-noir, d'una ciutat on la gent és molt xunga, i fa coses molt xunges. Jo, bàsicament, t'escriuria si la cosa... ja té un tema central, que és... què diries si t'ho diran una pistola com bales irrestreables? Llavors, la història comença amb un senyor, anant amb una baleta, a buscar gent que té comptes pendents amb altra gent, oferint-los això, això ho veiem en el primer volum, però, a poc a poc, el que fa en Brian Azzarillo i Eduardo Riso, que són els dos autors d'aquesta gira, és crear tot un macro-univers, un macrocosmos, d'aquesta gent indesitjable, que us dic gent indesitjable, i gent maca, gent amable, gent amb la que parlaries quan vas a comprar el pa, també. No és tot, no és tot. Tenim en compte que tenen una pistola amb una baleta. Sí, potser tenen un llàgrim a tatua de la cara, o dues, però no passa res. Són bona gent. El cas és que... han anat insertant personatges i han creat tot aquest cosmos bestial, i, a poc a poc, les trames, i sobretot en aquests volums en el quadre, en el cinquè, ja es comença a veure bastant més, les trames cada cop estan més ligades i cada cop són els personatges més recurrents. Al principi sembla que sigui una sèrie de trames que s'obren i estancen, un procediment tal, episodic, però a poc a poc la cosa vas tirant, i en aquests últims volums ja estem veient que hi ha una guerra oberta entre el que es diu Trust, que és una mena d'organització secreta, i els miliciants, i la cosa acabarà com el ressalt de la Aurora, perquè anem a negar-lo. No vull dir spoiler alert, però és tot així. Personatges que ja van sent recurrents, com Dizzy, com Shephard, com Lono, que per cert ha tingut una edició d'un album que es diu Hermano Lono, si no recordo malament, una mena de, com es diu això, Spinoff, que faig més gran aquest món de 100 bales, que penso que que qui li agradi el còmic negre i qui li agradi la sèrie és una mica elèctrica i una mica sal... No és molt salvatge, però una mica trapidant, s'ha d'enganxar aquests 100 bales, que us dic portar 5 volums, de 10, en van per la meitat. I un altre coset, parlàvem de predicador, hem dit el tema de sèries de vèrtico, estan realitats en predicador, la cosa del pantano i l'últim hombre, que són sèries d'aquestes de vèrtico, també molt mítiques que les estan realitant en tomes, doncs també estan fent-ho amb predicador, que és aquesta obra de Garcenis, la gran obra de Garcenis, jo penso que el millor que ha escrit Garcenis en la seva vida, a men de The Boys, que no estava malament, em sembla, tu la vas mirant. Però no ho he tornat, no? Jo vaig començar i la vaig acabant deixant en plan, bueno, ja està aquí. En canvi, predicador, no es deixa. Comences i acabes, vull dir, no pots deixar-la. Jo crec que és el millor treball d'aquest auto escosès que s'ha caracteritzat sempre per ser un tio molt gamberro. De vegades massa, el seu propi gamberrisme es menja els seus missatges. Sí, és el que passa en The Boys, precisament. Sí, no? Perquè ja és, dius, bé, ja és massa. I vinga, tot és igual, vinga. Doncs el predicador té el punt just, aquest punt just de macarra, però de diversió, de contingut i sobretot que aconsegueix crear una macroobra, també, com una mena de Mega Road Movie, protagonitzada per un tio, que és un predicador, un capallà, que... Com resumir-ho? Se'n vol anar a buscar Déu per partir-li la cara, bàsicament. Exacte.Vindries així. Llavors es passeja per tot Amèrica o per la part sota de Nord-Amèrica, amb la companyia d'un amic seu, del seu millor amic, que és un vampir, i la seva i una novieta que té un com mitgex, que, bueno, és un personatge que és... No, però està molt bé, perquè són personatges, dius així, dius, hòstia. Xorrada o vall africada, no, no, són personatges que queden bastant, estan molt ben treballats, sobretot el personatge de la X és super... són personatges molt trencats. I no només aquests tres, sinó també els antagonistes. També, també, també. Perquè estan ben treballats els tres, però també estan ben treballats uns antagonistes que són bastant de traca. No és que tingui molta profunditat psicològica, molt entrenyable. El viaget és obsessionat amb ple magatzem de carn i coses d'aquestes. Sí, sí, exacte. Hi ha coses molt bizarres, molt bastardes, no és un còmic per... per tots els paladars, és molt raro. Jo és un còmic que sempre he pensat que si algú... si es dirigís l'adaptació al cine, ara s'està fent una sèrie. Sí, m'hi he demanat. A mi no. L'està fent l'última persona que m'hauria pensat que adaptaria aquesta sèrie a la tele, que és Seth Rocken. Bueno... No, no, no, està en ell. Ja l'estan escrivint. Però jo sempre havia pensat que si algú l'hagués de dirigir, aquesta sèrie que hagués de passar al cine, seria un Carpenter, o sigui, una mica és aquest ideari. És correcte. Sí, no? Sí, sí, sí. És una mica això, no? Macarra, Xungus... Una sèrie de Xungus... Sense cap mena de control, ni res, perquè no cal... Exacte. Hi ha molta gent... Jo no sé si és de cap cel·ler per mi, però és una de les sèries que m'ha impactat més. El nen aquell que es va fotre... En què té un cul a la cara? Caraculo. Sí, és un noi que... No, no, és tan macarra aquesta sèrie com que hi ha un personatge que s'intenta suïcidar pagant-se un tiro a la cara i no es mata. Exacte. Es queda com es queda. És de forma, però... És una sèrie molt transgressora, molt deslinguada, i a mi, segons aquí, podríeu escandalitzar-li, però m'està menint unes ganes de tornar-la a llegir, només parlant de tot això. Una bona manera de tornar-la a llegir o d'apropar-se a ella, doncs és això, no? Adquirint... Adquirint aquests 7... No, perdó, 9 tomos que està posant a marxa FF que ja van pel tercer i que, bueno, tenen tapes dures i els posen a l'estanteria, queden supermatos. Jo saps com el tinc? Sí, molt gran. Doncs l'antigua testament i el nou testament són com dos totxos, per clar, no es podria dir. Això no t'ho poden dur en lloc. Tot pritge en dos tomos, eh? Com la Biblia, saps? No, és cursa. La mesita de noig, eh? Ah, i va dir... I va dir una creu i va dir, mira, es tenia la llengua de la Biblia, i dius, sí, perquè anem avui en caminos. Sí, sí, sí. I llavors hi ha un predicador molt bé, molt bé, molt bé. Sí, sí. Si se limita cara a culo aniríem bé. Sí, no, no, hi ha coses pitjors en aquest còmic salvatge. Una altra cosa, va, i després... Sí, sí, sí. I aquesta és... és gorda, eh? Perquè ja que estem parlant de... de coses, sí, una mica de terror, una mica de fantàstic i tal, una altra cosa que ha dit a TCC, i això ja sí que és un tomito petit, no és una gran sèrie oberta, és la casa en el confin de la Tierra. Hi haurà molta gent que no li digui res tot això, però s'hauríem d'encendre totes les alarmes quan us digués que això és obra de Richard Corbyn. Richard Corbyn és aquest... Richard Corbyn és Richard Corbyn. No, em faig les alarmes. Ah, vale, vale, eh? Clar, tio. Què m'estàs dient? Que aquesta temporada tindrem un sortido de sons, d'efectes sonors... Ja ho haurem. Fets per tu. Ja ho parlarem. Això estaria molt guai, eh? No, no, estaria molt guai, perquè tu milleries gratis. No, només... com que més? Coses mires. Doncs... Richard Corbyn és un gran entre grans en el món del còmic i és així pel seu estil de dibuix atapallit, però... bizarro, però perfeccionista, però, a l'hora, és un tio que utilitza gairebé el puntillisme per fer els seus dibuixos i sempre s'ha aprovat molt el món del Fantàstic, que és un dels que va sortir de la cantera de metal harland, heavy metal i tot això. O sigui, a anys 70. I és un gran entre grans. És un tio que té un estil molt particular, molt propi, però que s'ha tractat tots aquests submons de terror gòtic i de tinguibles i tot això d'una manera absolutament personal i única. Bueno, doncs han reditat això, que és l'adaptació d'una obra d'un autor que es diu William Hope Hodgson, que va escriure aquest llibre i llavors ell el va traslladar al còmic en aquest còmic que ja estava dictat a Espanya fa, no sé, fa uns quants anys que el van editar i ja estava descatalogat i ara han recuperat. I penso que és una recuperació supernecessària, perquè és un còmic excepcional, que agradarà sobretot els fans del terror gòtic i els fans del Richard Corbyn per descontat i una mica qui li agradi aquests ambients malsanos, foscos, aquestes històries, que no deixa de tenir un punt d'humor, també. No té un humor molt evident, però tampoc és una cosa allò superdepriment aquest còmic. Però bueno, està molt ben fet, està molt ben escrit, té diferents plans narratius, diferents capes i sobretot és un costafó per la vista. Sí, estem mirant fotos. Sí, no, té un estil molt personal, no és un estil molt... no és mainstream, no és una cosa que entri a la primera, però és tan personal, és tan xulo i el tio s'ocorre tant. El tio és tan imprescindible del dibuix de còmic dels últims anys, que, escolta, aquest La Casa en el confin de la Tirrat penso que és una compra segura per tothom. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música.