... Hola, tothom, són les 8 del vespre. Em sembla que mai havíem entrat en aviat, les 8.000.000. De fet, no hi ha ningú, els he posat un hola en el chat i s'ha quedat allà. I ningú contestar. Fem una cosa, aquí tenim l'ordinador, el tenim online, no sé... Llavors, bueno, en fi, no sabem si ens esteu veient o no. El tècnic de tot això ens està dient, no, no, no. Em sembla que no ens veu ningú. La web per per allà, això és una mierda. Sí, sí, és veritat, la web que hem estat per pel llegant. I si el mi barri confirma que ni se ve ni se escucha. Ni se escucha, bueno, en fi, doncs, esteu sentint per la ràdio, va per vosaltres, munchachos, i els que no ens sentiu per internet, doncs sàpigueu, tingueu molt en compte que ens podreu sentir d'aquí uns dies quan pengem el programa en el blog del programa, que és projectafluçador.wordpress.com, ja ho dic. I, en fi, bueno, nada. Fem el programa igualment, no? Hi ha algú que ens estarà escoltant des de casa, no? Sí, jo crec que sí, no? És el punt de l'evolució dels mitjans de comunicació, que no teníem en compte, diguem-ne, la manera tradicional d'arribar a aquest programa de la gent, que és per la ràdio normal de tota la vida. Però la pregunta és, ràdio d'Esvern s'escolta a gent de l'internet? S'ha sent ràdio d'Esvern en algun lloc? Bueno, fem una cosa, també. Si ens esteu escoltant, ni que sigui per la ràdio, sisplau, sisplau, sisplau, ni que sigui una persona, truqueu al 93-372-361 i ens confirmeu que, com a mínim, per la ràdio s'està sentint, perquè pel xat i per l'internet, també. Bueno... Ah, vale, vale, vale. En fi, si algú ens... ens escolta en algun lloc de Ramot del Món, que ens truqueixis, plau, al 93-372-361, i ens digui, ei, esteu parlant i hi ha algú a l'autre lado. Que no s'agona perdida. Ens fa una perdona que sí, ni que... Si no s'atreveix a trucar, si li fa barròquia entrar en directe, jo ho entenc, perquè, clar, amb dos segons de la comunicació, com nosaltres, doncs és normal que la gent... doncs, que sea coquine, una miqueta. Dic tota aquesta retagre de tuteries, et dono la benvinguda al programa, Carlos Jacomelli. I jo també, a tu, Xavi Rodan. Molt bé, moltes gràcies. I el Marc, el nostre tècnic, no. No, li donaríem si ens estigués escoltant, però com sempre, no ens està escoltant. I, bueno, començem-hi el programa, perquè s'està a punt d'acabar aquest tema, que no volia que passés, perquè són els vestibois, estan sonats els vestibois, i són els que ens han d'il·lustrar el nostre personatge de la setmana, que doncs és un dels aquells personatges que no ens agradaria, d'anomenar com a tals, però que... Com a mínim no per això, no? Exacte, no per aquest tema. Bueno, qui estigueu una mica posats en el tema de música independent, i especialment de rap i hip-hop, doncs sabreu que l'altre dia, aquest cap de setmana mateix, va traspassar Adam Yoch, més conegut com a MCI, MCA dels vestibois, un dels tres vestibois que havien estat el grup des dels seus inicis als anys 80, i que, bé, en fi... Bueno, doncs ja no són tres, ara són dos. Sí, és que m'he despistat, perquè... Ja de funció sembla que ja tenim... Ei, ja tenim menja. Hola, tothom! Hola! Bé, doncs, ara, a més de sentir-nos, per la rejuvenç, podeu sentir el 3bdoples.radiodesver.com i aquí estarem-nos. Bueno, doncs, com deia, a Adam Yoch, MCI ens ha deixat, ha deixat un forat molt, molt, molt heavy, el món de la música. I no només, perquè també va produir alguna pel·li i tal. Tenia una faceta, una mica de productor i tal. Bàsicament era un vestiboi, però també tenia altres cosetes. Casualitats de la vida... Hem fet, diguem, en tots els personatges de la setmana, en mòrdures persones només d'aquesta, Casualitats de la vida, Adam Yoch havia produït una de les... una de les seves pel·lícules per oscilòscop... Industris, em sembla, que s'hagin oscilòscop... Això no ho té al llió, això se sap. No, no, això m'oscila tota la memòria. Era la productora de Adam Yoch. Sí, en alguna cosa així. Havien produït una pel·lícula que era un documental sobre el nostre segon personatge de la setmana, que era... Era Maurice Sendak, que és... Qui és Maurice Sendak? Era el creador. Tu saps qui és Maurice Sendak, Carlos, digues. Perquè jo he vist la pel·li que es basa en unes contes del Maurice Sendak. Per això sé quina és. És l'auto d'on vivim els monstruos, entre les coses. Correcte, que ara mateix 6.000 barris ens està dient pàlxat. 6.000 barris, que és una vegada, que sempre està a la cabeza de la informació. ¿Cómo lo haces? Porque nosotros nos dedicamos a esto, pero tú no. Y siempre lo sabes todo. Gracias, 6.000 barris, pero ya lo teníamos. Exacto, búsquete una novia, eso también. Ya lo tenemos en el guión. Maurice Sendak, creadora d'on viven los monstruos, molt influent, ilustrado y ascripto de contas infantils. Doncs, també, amor, aquesta setmana. I ha dit que és una casualitat túnamica una fasta i funesta, doncs això, no? Que l'Adam Yoch havia produït aquesta pel·lícula. Que també sortia Spike Jonze, perquè Spike Jonze era el director d'on viven los monstruos, al conte de Maurice Sendak. I, en fi, estàvem tots una mica hòrbita a Spike Jonze, amb la qual cosa, jo crec que té una mica de gaf. S'ha quedat guarfa, no? Sí, no, no, i que no sigui una mica de gaf, aquest senyor. Sofia Còpola, ex de Spike Jonze, Cuida-hi, que igual t'he pogut tocar, et dic. Bueno, doncs, aquests dos personatges precederan al nostre llibre. Sí, sí. Aquests dos personatges precederan al nostre programa d'avui. Aquesta setmana tenim el doble de personatges de la setmana del normal, que estaran el doble de callats que de costum. Sí. Seria una mica aquesta la regla de tres. Molt bé, sembla bé? Sí, sí. ... Bueno, no sabia si deixar-la tota sencera o què. Romillo Tallem, que això és un programa teòricament seriós. Este mi barri diu Game of Thrones en 16 bits. Ui! I la mitja. És en 8 bits. Àlex Kitz. Exacte. Parlant de Game of Thrones, però no sentim exactament la melodia de la sèrie, perquè no parlem de la sèrie, que és el que està en boca de tots, sinó que parlem del llibre. O sigui, estàs dient que el llibre vindria a ser una versió de 8 bits de la sèrie? No, això ho has dit tu. Això ho has implicat tu, ho has insinuat. Jo he implicat que eren diferents. Vale, vale. Que el percentatge d'encaudiment entre sèrie i llibre ser aquest? Això ja... Això ja l'ho veurem. El que ha de ser que parlem del llibre, com sabran alguns, que no tots, Game of Thrones l'està basant en un llibre. De fet, en 5 llibres de Canción de Yoli Fuego. I tots aquests llibres els escriu George R.R. Martin, que afortunadament segueix viu. Jo tinc la meva teoria i és que aquest tio morirà abans que s'acabi la saga literària. Però, bueno, és una cosa mía. A menys que hagi fet alguna mena de sort i elegió fantàstica o mítica, i aquest tio hagi mort des de fa temps, però segueixi mantenint-se per magia negra. Podria ser. Jo, la cara que li he vist, aquest senyor no fa molt bona cara. No, és un tio que està molt... Molt ressonet. Està ho ves. Té moltes canes i té una barba que no s'ha fet a nunca. I això és síntoma de celebridad dudosa. Sí, exacte. Jo me'l trobo pel carrer i li dono un euro. Sí, sí, sí. A mi m'agrada molt, perquè va començar el 1996 la saga que estava cançant de euro i fuego amb Jogo de Tronos. I ara és el 2011 i per fi publica... 2012 i per fi publica Dança amb Dracs. I clar, en queden dos, però és ter ritmo. Llegamos al 2030 i al 2030 este hombre no llega. ¿Qué es Dança de Dracs? Dança amb Dracs, perdó. És el cinquè llibre d'aquesta saga. I per què en parlem d'això? Perquè encara que Espanya encara no se s'epiga quan surt, diuen que a mediados de junio, a mediados de julio, ja veurem. En català s'edita aquest dimecres. Ah, aquest mateix dimecres. El dimecres que ve s'edita... el dimecres que ve sense dematge, encara que... Bueno, me llevo dos... Sí, dimecres. Posem... Per què no dius el sense dematge? El sense dematge. El sense dematge es publica una dança amb... no, en Dança de Dracs. Dança amb Dracs, sí. A mi em fa gràcia que a Catalunya que es va editar tota la saga fa relativament poc en català, doncs ara s'han avançat els espanyols. Això, patada en les pilotes, que me sienta molt bé. I cal dir que nosaltres... O sigui, et senta bé una patada a les pilotes? Sí, quan és externa, sí. Ah, perquè no és la tuya. Ah, vale, vale, vale. És a dir, nosaltres catalans ja podem gaudir del llibre, abans que ningú... I, de fet, alguns dels mièmbres del condensador de flutxo ja l'hem llegit, aquest llibre. Sí, concretament, més la meitat de membres d'aquest equip, de l'equip, diguem, de redacció, després hi ha l'equip tècnic. Ha llegit, ha llegit... El jugo, el seu capçol de... Bueno, los dragones. Feu-nos cas, si la meitat d'integrants d'aquest equip l'ha llegit, és que això ha de ser bo. O no, bueno, a veure, en fi. Aquest fa nou, en què comentes que s'hagia d'editar en català. No és la primera vegada que passa, tu. Jo ja havia sentit d'aquestes coses. Carit, que publiquen abans els llibres en català, que no pas en castellà, és curiós, això. És que en aquest cas estem parlant d'una saga que en castellà es va ditar fa uns bons anys, i en català ha arribat aquest any. Van posar les piles. No, però a mi em sembla una bona manera de fomentar la cultura en català, hi ha una molta gent que se'l comprarà directament, qui no vulgui, que s'esperi una miqueta, i ja està, vull dir, no em sembla una mala decisió. A mi em va passar quan volia llegir un còmic de Daniel Klaus al Wilson, que el van editar abans en català, en castellà, i sincerament jo estic acostumat a llegir còmics en castellà, i llavors em va fer una mica raro. Però, bueno, em sembla una bona manera. I pots prosar aquí, sisplau, després de la meva soflama... Un altre punt a favor és que l'edició en català respecta molt més el lector, perquè no fa cap spoiler a la portada. I és que l'edició en castellà té un spoiler que lo flipes en la portada. Què lo flipes? Em sembla que l'he vist a la portada de l'edició en castellà. Per no dir res, surten uns dracs, oi, a la portada. Sí, sí, és veritat. Saps allò que portes esperant 5 llibres i dius a veure si ara sí? Doncs a la portada de l'edició. A la portada de l'edició. Maravilloso. Molt bé. En fi, adita Alfaguara Juvenil a un preu muy agradable de 30 euros. Però, clar, són 30 euros, però són 1.200 pàgines. I què és lo bueno de todo esto que ja l'hem llegit? Así que podemos hacer una crítica maravillosa sobre el libro. I bé, com dir-ho amb paraules així, pobres? Recordeu que el quart llibre va ser una mica una decepció, no? Perquè ell mateix... Home, una mica... Va ser una decepció total de puta. Una mica una decepció, eufemismo del año. Va ser un pal de cuidado, no? I tant pal que l'última pàgina del llibre era una justificació del George R.R. Martin dient, tranquilos, todo esto estaba pensado, porque he juntado todos los personajes que no importan. Hola, querido lector. Te he tomado el pelo. Sé que te he tomado el pelo y sé que estás enfadado conmigo. Pero voy a postergar tu enfado y te voy a prometer nuevas cosas que probablemente no se cumplan. Exacto. Molt, molt tard. És a dir, qui vagi amb unes ganes increïbles, pensant, bueno, això va ser de traca, va ser el millor del tercero, recordeu que boc era el tercer llibre, el torment de despades... Doncs no, que és que reia de paciència, perquè les primeres setcentes pàgines són un tostón, que molt, poc a poc, molt, poc a poc va agafant el ritme, molt, poc a poc van començant a sortir i a fer coses, que és molt important que facin coses als personatges de mítics de la saga. Però, clar, no acaben de fer res realment rellevant fins a falta de 200, 250 pàgines. Ah, home, 200, 250 pàgines, de 1.200. Sí. Madre dius. És un llibre. 250 i és un llibre, també. És un llibre de paci. Jo tinc una pregunta. A mi una de les coses que no em van agradar del quart llibre, a part de que no passava res, és que hi havia tot un seguit de personatges que no coneixíem, que sortien o de nou o que havien sortit potser abans, però eren molt poc importants. Era una mica la justificació que feia el senyor Martín, no? Els personatges importants els ha deixat pels avui llibre. Sortien un munt de personatges amb qui jo ni m'identificava, ni m'importaven, un carallo. Segueix passant això, surten més personatges nous, amb aquest. No són nous, però sí que són una mica part del quart. Que dius, me siguen importando exactamente cero. I, clar, i a més, el senyor llibre comença a l'hora que comença el quart. Perquè és la història paral·lela que va rejuntar-se en aquestes últimes 200 pàgines. És una història que ja sabem, però, des d'un altre punt de vista, amb més personatges barrejats, i sí, sí, on surten els de sempre, la de Henry, la Serse i tot aquest, surten, però... Teníem el mono de saber què passa amb ells. Doncs fan molt poquetes coses, fins a falta d'aquestes 250 pàgines. Aquella gent, la Cinesa d'Arribli, per exemple. Hola, benvinguda. Diu que es llegirà directament les 250 últimes. Jo no descarto, també, per aquesta tècnica. Home, si ho voleu fer així, espereu que ho lleu el llibre i veu on passa el Gordo, i ja us ho dic, perquè passa una cosa realment... És a dir, tot això que està veient és un pal, però les últimes 250 pàgines, realment, quan coge carrerilla, és el millor... Potser un dels punts més àlgids de tota la saga. Bueno, està bé, està bé. De totes maneres, agraeixo que t'hagis ofert d'aquesta manera a fer un resum setmanals del que ha passat llibre i penjar-los en el bloc del programa, una següent sense llegir. Espera, espera. Jo vaig llegir el llibre tal com va sortir a Anglaterra, o a un fos en anglès. I d'això fa molts mesos. I t'he dit ja que no m'importava res del que passava durant les primeres 60 pàgines? Em sembla que no ho has dit, però ho he intuït, d'alguna sòptil manera. Bueno, doncs, en fi... No ho sé, cadascú ho fa fàcil que vulgui. Jo m'ho estic pensant. M'estic parlant amb la idea. Si realment no passés a jo el que passa al final, i a més passa una cosa molt gorda. No molt gorda, no. Molt gorda. No ho faria, ja des de conselleria directament. Perquè tot és com una gran presentació de situacions, de descripció, que dius, ja portem quatre llibres, igual, ja no cal descrip... Vés a port xitxa. I tot és com m'esperar perquè passi alguna cosa. No acaba de passar, però, clar, quan passa, doncs... Bueno, són una mica nostres peores temores que s'hi han complido, perquè a mi és una de les coses que feia més patir amb el màrtim quan llegia la saga. I és que sempre em donava xitxa, llavors, totes aquelles descripcions rimbombantes, aquell to de subèrbia que té, doncs sempre es correspondia amb una... amb una mica de, diguem, de text, no? Puro i duro. Si... Ja l'únic que té és Carcassa. Si l'únic que té és mirar por encima de l'ombro, que és una mica el que sempre caracteritza aquesta saga, aquesta cosa de, eh, cuidado, que no... que sóc novel·la fantàstica, però no sóc com el resto del populatge de novel·la fantàstica. Home, doncs, és per pensar-nos una miqueta. Però, bueno, en fi... No és tan terrible, però és això, és un tostonazo. És un tostonazo. Bueno, doncs... Acabes d'aquí la nostra recomanació de la setmana. Em estan demanant que faci un spoiler, però en privada ho faré. Tu faré, tu no. Som anti-spoilers, laeros. Bueno, tot això ens ho estan dient pel xat, que ho recordo per aníssima vegada, que entreu i compartiu les vostres historietes amb nosaltres, i amb l'altra gent del xat, que estan aquí fent xarinola, com cada setmana, i s'ho passen molt bé, i tinc constància que ja queden, i fins i tot s'han creat parelles sentimentals entre la gent del xat. Ja tenim el Xurumbel, ja tenim el Xurumbel. No, encara no, però estan en allò. Hi ha una parella molt estimada per nosaltres, que, bueno, s'ha conegut pel xat. Ara han anat a fer una volta al món. Els hi hem dit que els hi paquem nosaltres. Una mena de volta al món de novis. O sigui que, sisplau, animeu-vos perquè us pot passar això, que us trobeu l'amor de por vida. I, si no, ens podeu trobar per telèfon a 93-3-7-2-3-6-6-1, sempre. Sisplau, és que trucaven-nos, sisplau. Per cert, l'última vegada que em vaig cagar en una saga així de grandes fantasies, em van posar a caldo. És veritat, m'estic cagant d'un jugo de tronos. Hola. Hola. Fans de jugo de tronos. No hi surt, eh? No. Doncs dir-ho, va, seguim, tirant milles, i farem una mica més de programa, que queda molt d'estona, encara. ¡Acompáñame! ¡Te sorprenderás! Una noche con tantas sorpresas que no olvidarás nada más. ¡Acompáñame! ¡Una noche más! ¡Que sorpresa, sorpresa, sorpresa! Oh, impactant, això. No estava en el guió. Eh... jo estic flipant, eh? O sigui, ara mateix... Bueno, ja ho veieu, els qui ens esteu veient pel xat, doncs ho esteu veient, per la WhatsApp, qui ens esteu assentint per casa, ara mateix. Tocava un tema d'avui som tu. I el Marc ha tirat sorpresa, sorpresa. Això ja ho sentiu, però el que no ho és, és que ha entrat amb un ram de flors per aquesta porta, que té una pressió sobre, que diu Carlos Jacomelli Radio Desvern. És que, o sigui, és una sorpresa, sorpresa, també. És una mica putada per mi, perquè aquí som dos i només té el nom dels dos. Vull dir, sisplau, Carlos Jacomelli. Receptor d'aquest fantàstic ram de flors grogues. Explica, ara mateix. Què està passant? Explica-ho, va. Vinga, els micros estan abertos, vinga. No sé si hauria de fer-ho, eh?Esa és tu càmera. Ho he de fer, eh? Home, t'acaba d'entrar... No, jo no sé res, t'acaba d'entrar a un ram de flors per la porta. No és el teu aniversari, que jo... Bueno, no és el teu aniversari, no és el teu sound. Em sembla... Explica't, sisplau, vinga. Adelante. A veure... Fa unes setmanes una persona que, de fet, no conec de res. Això és molt interessant. Sí, una persona per internet la valia a part de... una web que no puc dir por motivos de seguridad de mi persona. La valia a part d'això sona... Ui... En rotllo... Bueno, no amb tu, perquè tu estàs aparellat, però són a Marro... La senyora ja s'ha de preguntar amb ella. Que me consta que no sé el único que recibe esos mensajes privados. Demanen pel xat si... Està passant de veritat. Està passant de veritat. Les flores és verídico. Carlos está flipando en serio, si no está preparado. Perdona, continua. I des de les hores jo li vaig dir que està aquí, i vol demanar perdó. Aquesta és una de les seves formes. ¿Hasta qué puedo leer? Sinceramente, yo es un tema que voy a traer a la menos vida. Bueno, pues nuestra amiga secreta está pidiendo perdón, Carlos. Un fabuloso ramo. El Marc m'ha estat demanant perdó. A tu t'agraeixo tot això, m'ha fet molt del·lusió, però, claro, luego ha sido leer la tarjeta a leer i quedar-me li, forza. Jo esperava que fos al Save My Barri. Save My Barri, tío. Me darías regalitos privados. Bueno, un fabuloso ramo de flores amarillas para Carlos Jacomelli. La semana que viene sabremos qué le ha dicho Carlos a su admiradora secreta. Sí, no? Ho sabrem. Bueno, Marc, gràcies. No hi va en comptes tu i a tot això? No, per descomptat. No m'ho esperava. Jo tampoc sabia res. Bueno, en fi, doncs, un moment d'aquells impactants, sentia muntament parlant. No estàs plorant, Carlos, estàs subant. No t'equivoques. Què fem, Marc? Podem tirar o tenim més regals? Vam. I don't need to maybe take off all the way and maybe wake up by my side in the back of my truck on the side of the road. I walked all the way... Estic dintre? Ah, ara sí que estic dintre. És que no se'n senya la llumeta, Marc, jo sóc així de simple. Si no, hi ha luz, no, no, no. Bueno, i tot farem fer aquest programa de la manera més ordenada possible i parlar una miqueta de què podem parlar, de còmics, per exemple. Sí, parlar-t'ho. Sí, per sortir una mica, per la gent... Va, per Rull, no, no, tranquil, tranquil, hi ha per Rull de còmics. No te'n vull niix. No, no, Carlos, ja ho faig jo. No em va bé perquè això és més m'interessa i així puc escoltar i... Vale, perfecte, donc va, parlem una miqueta de còmics, perquè hi ha hagut el saló del còmic aquest cap de setmana, ja ho sabeu. Ho sé, us en vam parlar una miqueta la setmana passada. Per cert, el Gona Gai, bajo, bajo el tio. Sí, un tio... Bajo, eh? Sí. Cervellada, però... Otro de l'alió per a Gai. Bueno, bueno, això és un altre tema. Gona Gai. Un tio amb unes grandes Gona Gais. Doncs us parlarem d'un tema que, bueno, com que ha sigut el saló del còmic, s'han, diguem, les abditorials, com cada any, han aprofitat per fer presentacions de material de qualitat i amb abundància. I una de les novedats que ha presentat Planeta, per aquest maig, és un recuperatori que es diu, Històries Cortes de Satoshi Kon, que no són, si no... Ojo, eh? Històries Cortes del Satoshi Kon. Cuida-ho. No, té el seu, eh? Llavors... Bueno, és un petit buit que han intentat omplir la gent de Planeta, perquè era un material que no estava editat aquí, que són, doncs, això, no? Algunes de les històries breus que va publicar Satoshi Kon en vida, que és aquest, diguem, aquest mangaca, aquest auto de manga, que havia fet algunes historietes per manga, però sobretot s'havia prodigat molt a l'anime. Havia fet molta animació, segur que potser per Satoshi Kon no es viene nada, però segurament, si us dic algun dels temes que va fer, ja l'he identificat com és. Per exemple, Perfect Blue, no sé si et sonarà. El Maitell Triller. Exacte, Millenium Actress, Docky O'Cotfaders, Paranoia Agent i Pàprica, són les seves obres. Pàprica va arribar a denunciar Cristopher Nodan o no? Doncs no ho sé. No ho sé, però l'investigarem. Està sentint Cristopher Nodan, que ens consta que és seguidor d'aquest programa, que ens truqui i ens ho expliqui ell mateix. Però no hi ha gent, recordo, que va tenir un cert, al seu moment, boom. O sigui, era aquesta sèrie... Sí, amb el nen aquell i la maza de cricket, tot el que sé que era. Passagem amb aquella cosa. Sí, sí, a sèrie, bueno, canyera, però està guai. I ara, doncs, ja et dic, s'ha editat aquestes breus historietes en un volum bastant voluminós, que són, valgament, les reds d'un d'ancients, que són 400 planes en portada de padrura i tal, molt guai. És molt maco de veure més. I que recopil·la unes historietes que van sortir entre l'any 85 i 89, en el, diguem, a Japó. Són 15 en total. Hi ha algunes que fins i tot són molt rara, no s'han pogut trobar els originals, i han hagut de posar... Ho ha dit, ho indiquen, eh, la gent de planeta, indiquen un costat de la pagina. No hem pogut encontrar-los originals. I hem publicat reproduccions de les revistes on s'havien publicat aquestes historietes, en un parell o tres, que són així. I és això, doncs, una recollició d'aquestes històries que són molt eclàctiques, no tenen massa a veure les unes amb les altres a nivell temàtic, perquè podem trobar, doncs, tant històries de ciència ficció, com alguna, amb un toque una mica terrorífic, com comèdies costumistes. Sí, de veritat, i fins i tot, doncs, alguna cosa una mica terroromàntica, una mica així, fantasia, o sigui, una mica de tot allà, amb plat batigorrillo, però que té una certa coherència, òbviament, perquè el Satò Shikon era un tio que tenia les coses molt clares, i que, a més, a nivell, diguem, gràfic, doncs té molt de tiró, perquè és un tio que havia treballat, ni més ni menys, que... que et sugireu tomo. El maestro entre els maestres. No, perdona, és que em demanen si és veritat o no. És que ha acabat arribar la pèrie de festival que viene siendo mi señora esposa. Ah, hola, sí, senyora esposa. És veritat. Sí, proposo que el posis d'aquí, damunt de la taula, i el deixis. És que està mullat. Ah, vale, vale, doncs ensenya la càmera. No, aquí, conyó. Si creamos un cortocircuito que sea... Que sea lo grande. Ah, ahí está. Ja m'he cargat el teléfono. Ja no podem trucar. Bueno, en fi, l'has posat amb el cul cap en fora, però bueno... Bueno, és igual, està bé, està bé. Continua parlant de lo tomo i de... Satò Shikon va treballar, doncs, com deia, a fer manga, i va col·laborar molt amb Cat Sugiro Tomo. De fet, va fer una pel·lícula que es deia Rujin Zeta, era part de l'equip de guionistes de Rujin Zeta, que era també partida d'unes historietes, d'uns pressetes de l'automó, que a mi em va agradar bastant, aquella pel·lícula, al seu moment, i que té un cert parallelisme amb una de les historietes, també, de contingudes al necat revelatori de històries cortes, i no és l'única una mica que té, potser, alguns lligams amb Akira i amb les històries de Cat Sugiro Tomo, perquè hi ha alguna història així, una mica de... Bueno, te'n recordes a Kira, com anaven els experiments amb nanos i tal? En recordo de Kira, no me'n recordo de què nada. Bueno, te'n recordes de Kira. El Marc està fent un primer pla via webcam en el ram de quin tipus de flor és, això? Algú sap, són unes flors drogues. So... bueno, no ho sé. Dienters de l'Eon. Si algú sap, piquen jo tots, no. Exacte, si algú sap quines flors són aquestes, que ens ho digui viatjat o via telèfon. Hòstia, em diuen per què que s'ha mort algú amb telèfon. No, no, no, no, no. L'estem començant a liar bé, eh? Doncs això, tu, que són unes històries molt xules, algunes molt trapidants, algunes més... més suaves, diguem, amb un domini que té aquest tio del tempo. Tenia, perquè es va morir l'any 2010, un domini del tempo impecable. Algunes tenen un ritme una mica estrany, un ritme narratiu, una mica raro, però que quan t'introdueixes, t'enganxen i t'agafen. I jo penso que s'ha dit bastant que... Bueno, si no s'ha dit, ho dic jo. Ha sigut un dels plats forts de les novedats del Saló. El tens? Sí, sí, el tenim. Sí, home, i tant, els amics de planeta ens van enviar una còpia. Ho fan sovint, eh? S'ha de dir que, hòstia... S'ho corren. Sí, sí, s'ho corren molt, tio, els demanes i... Bueno, és per fer un programa, escolta, estem treballant al fons, però des aquí, mira, ja que hi som, aprofito i els agraïm. I, a més, a la planeta, per les vostres... Mostres. Dit això, correu tots a la llibreria i veus amb un exemplar d'aquestes històries cortes de Satoshi Kon. No, tails. Sé que en mi casa las cosas se apuntan y gente se ahora me entiende. Sobre los diagramas hasta el microondas que hace mejor que ella. No trae a sus cenas y sobrecontinadas te espero en la cama. Mejor si me fijaba en cuentas que a más no te sientas obligada. Sé que tus brazos dejaron de ser tu asesuro ahora. Tornitas y las playas de hombres casados borrachos en la randa. Las playas de la lafada y te tienes de embarazar. Adiós, Visto, Miquel, solo me voy a jornada y metando los nombres de tus amascadas. Sólo piensas en mí cuando no tienes con quién dormir. Vamos a cerrar que no nos soportamos más. Sólo piensas en mí cuando no tienes con quién dormir. Vamos a cerrar que no nos soportamos más. Eres tan bueno en mi sueño siempre que apareces con las instrucciones. Para un ventana de tamaño en la primera cita lo rasca a fielos dos. Llegan por las rodillas, lo destruiremos todo. Con tanto cuidado será como romper con dos como uno pasado. Para un punto suficiente para llevarnos bien. El que ens ha de fer és que el que ens ha de fer és que el que ens ha de fer... No ho sé, els tindrem aquest cap de setmana en una cosa. Us anirem parlant al llarg d'aquest programa. És una mena de minifestival que organitzen al Maremangrum. Vinc en Antoni Afon, venint aquesta nit. No, no, ja està. Entrades, escoltades. És gratis. Estan parlant de Gels, m'encanta Gels. No, no, no, Carlos, m'encanta Gels. No, no, no, m'apassiona. M'encanta Gels. És la millor senyor del moment. Ja podem seguir. M'encanta Gels. Durant aquestes últimes setmanes, hem parlat d'un festival de cinema d'autor a Barcelona, el da aquest famós, i ho hem parlat amb l'Ana. Hi ha una nit que no hi ha hagut l'opera. No sé si l'emporta com ha hagut. L'important és que algunes pel·lícules que es van mostrar comencen a arribar a les nostres cartelleres. La primera, en Fero, és un amor de genès. Pronuncia com te l'imaginaries, però, com a sento espanyol, el primer amor que li diuen aquí és la nova pel·li de la Mia Hansenloff. És una mica spoiling. Sí, la veritat és que... Lleuserament, spoiling, però ho és. No em porto a sacar aquestes coses. No em porto a sacar. Deja't-nos en pap. Si el vostre dui tradueix literalment, no costa res i menys en aquesta pel·li. Va importar el mateix. Sí, és veritat, que costa dir-li un amor de juventud. A més, té el seu públic. Sí, és veritat. A veure qui ja coneix la Mia Hansenloff, qui ja ha vist tot estar perdonado, el pare de mis hijos. I ja està. En fi, l'amor de genès. Una història molt simplota sobre dos nois de 15 anys, sinó que m'equivoquen, que s'enamoren. A partir d'aquí, una mica com va evolucionar i com va marcar en aquesta relació les seves vides. Ja està, no? No hi ha gaire més. No, és història mínima. Sí, hi ha més personatges, van entrant i sortint més, la vida passa, és el que té. Doncs així, de minimalista i de, aparentment, simplona i de natural, i de com la vida misma, és el... Què fas, Xavi? Ah, estàs baixant la persiana. Tio, t'he escutxat amb els comissos de teva, ara que ha volgut en pel·lis. No li he empeat. Ah, el Marc em diu que no ho ha sigut. El Marc diu que no ho ha sigut la persiana, que ja... No, Marc, és que ho faig perquè reflecteix, a la... Va, tira, tira. Estic per un empleador de xarxa de la pel·li. Puc parlar de la pel·li, mentre estan? Doncs les protagonistes són la Lola Cretón i el Sebastián Urzendoski, que és algo así. I com d'ella, la baza a la que juga aquesta directora, a la que ja coneixien, perquè de fet, el 2009 va ganar una certa mirada al camp, i amb el pare de mis hijos, ja abans, ja havia de parlar amb el seu debut. Doncs aposta, doncs, per com seria la vida, i amb dos personatges tractats, realment, com si gairebé fos un biòpic, sin mucho que contar... Perdona, però és que m'estic liant molt. Ja m'ho vull mirar aquí. Això no és un programa seriu, no hi és res. Està la porta abierta. Això no és tan sonoritzado, però... Home, ja, per favor... Més estan aquí, al costat, als del teletient, i el contini... Bueno, i aquí, uns polítics, aquí fent un míting. En fi, que tota aquesta aparent simplesa, com dic, el que provoca és que, des del primer moment, doncs, et sentis identificat quina ha tingut aquest amor de la joventut, que després, de vegades, et xas la vista atrás dius... Ai, que fue de aquella. Ai, bueno, pues eso. Ai, que... Ai, que... Que hay gente que nos está escuchando por la radio. No, no, me he posado tan en tu piel. Ah, sí, ah, vale, o sigui, ara m'ho... Sí, la laia. Bueno, va, tira. Doncs ja està. La gent no sap qui és la gaja. I realment, com que no quere la cosa, doncs acaba cuallant perfectament. Realment és una pel·li que es passa molt bé, són 90 minuts, em penso... Realment, molt ben fet, amb molt gust, amb molt de tacte, amb molta subtilesa, i a mi m'interessa especialment com tracta el temps, aquesta noia. Com va tirant, doncs... Hi ha moments que dius, hòstia, ha passat això o no ha passat allà, això? I dius, doncs mira, és com a tothom, però és diferent. És una bona pel·li, té moltes més coses, que sembla que aquest és un exemple que tampoc vull dir gaire més de l'argument, perquè és una llàstima... Sí, no, no, dir res més. Clar, en el cine deuteu sempre dius allà de... L'argument és molt de menys, però... És una veritat, tu, és important saber si sí. És molt interessant. Una mica vers a d'informació al cine. Sí, sí, és veritat. A mi em va encantar la Lola Cretón. No la coneixia abans, però a partir d'ara ja la tengo ahí marcada. No sé què farà després. Marcada. Vigila el vocabulari que utilitzis. Sí, pot induir... Va, va, què? En fi. I, bueno, de fet, ja està. Vols dir alguna cosa més? No, que estic amb tu, que és una gran pel·lícula i que per mi el que fa aquesta pel·lícula és ensenyar... Ensenyar, descobrir-nos a una persona que està interessada en un tema concret, que és la pèrdua. Sí, igual, estic parlant més del compte. És veritat, però és que sempre a totes les pel·lícules parlen d'això. Ah, sí? De la pèrdua d'una persona... Ui, estic per la massa, no? Sí, estic per la massa. En fi, a la seva anterior pel·lícula, El padre de més hijos, doncs anava d'això, d'una família que cada cop el cap de família moria i de com s'havia de manegar aquesta senyora que es quedava sense la parella. En aquest sentit és diferent la història, no? Té res a veure, però també... Sí que té alguna cosa. Sí, va una mica per aquí. I penso que és molt interessant que una persona tan jove, com la Mia Hanselors, que em sembla que... Va néixer el 81. Doncs parria d'aquests temes i amb aquesta maduresa i amb aquesta serano que sap imprimir a la pel·lícula. Sí, sí, sí. Molt recomanable, sí senyor. L'estrena de la setmana. Home, ja la del Tim Barton. Au, tira-la, sauen. Deia que és l'estrena de la setmana, perquè una altra de les interessants... Tim Barton no és interessant, ja. Dejó d'interessar després de Sleepy Hollow. Després d'Edward o monostijeras. No, Marx attacks. Bueno, Marx attacks. En fi, una de les temes que, com a mínim, sobre paper era molt interessant, és l'última de Paolo Sorrentino, que és el director d'Itàlia sobre el que pesa el futur de dinaritaria, només o menys. Perquè ara mateix hi ha una anul·litat, pràcticament total, hi ha excepcions, però aquest és el més estimulant, i de fet les dues pel·lis que ens han arribat, que són les conseqüències de l'amor i el divo, tenien su peso, tenien su peso. Doncs ara debuta l'extrenger entre cometes, la pel·lis d'Italiana presta plot d'autogonitzada pel Sean Penn, la Frances McDormand, el Harry Dins, Tenton i algo més, que es diu un lugar d'on de quedar-se dismas vida plays. No confundir con un lugar d'on de quedar-se away we go, que es una pel·li que es va estrenar l'any passat. Otra vez las traducciones. L'any passat no es l'estrarà. Però sí, és veritat, però no més de dos anys. Però què fius, cal? Bé, va, deixem-ho gastar perquè ens farem malaçant, Carlos. Ens farem malaçant. Estúpido velo, estúpidos traductores. En aquest cas, aquesta pel·li proposa el Sean Penn com a una suerte de Robert Smith desfasado, és un exroquero que es diu Cheyenne, està ple de problemes. Osburn, també, no? Sí, sí, però jo ja ho dic a la crítica, a mi em recorda molt a la Lasca. Però això no ho puc dir, perquè si no el Sorrentino, que és de nàpolis, no hi podeu meter en problemes. Sí, bueno. Perdona, el xiste racista, perquè tu també et diré. Exacte, no és racista, és... Sí, és paternal. Del ramo, del ajó. Exacte, doncs aquest Sean Penn, és aquest exroquer que ja està retirat, està carregat de punyetes. Recordaria fins i tot una mica l'Ignatius Reilly de la conjura de los necios, que casualment he acabado de leer esta mañana. Quines coses que té la vida. El mundo gira de una manera. I és un home que rep la trucada del seu germà, dient que el seu pare acaba de morir, i durant el veratòrio el que sigui troba una llibreta on descobreix que el seu pare estava molt obsesionat i que el seu pare era un nazista, com se diga. Un nazista, un nazi, un nazi. Ja ho hauries dit d'un nazi. Que l'humiliàve una mica. Coses de nazis ja sabem, no? Sí, tenien els nazis. I llavors decideixen prendre una mena de rod-movie per donar aquest tio, que dius... Tio, per què has de fer aquest rod-movie per art en cada sí, tio? Sempre són igual totes aquestes pel·lícules. En fi, aquesta és de fet... A mi em recorda molt la pel·li per portar tots els Estats Units i pararem i trobarem gent en problemes i parlarem amb ells i direm algun missatge transcendental. A mi parla d'escripció em recorda, potser també una mica un bitbenders, no? Bitbenders potser hagués fet una pel·lícima, si surteu el Jarridin Stanton, voldria... Vendiria, no? Per cert, el Jarridin Stanton, que també surt, haurà història verdadera. Són una història verdadera, el Jarridin Stanton. Qui era el germà? Ah, mira, no me'n recordava. I aquí fa més o menys el mateix. Ha venido ya tu hermano. El Jarridin Stanton és molt gran, aquest home. És viu, és viu. És viu, però veus la pel·li i dius... Ai, ai, ai. Cuida-ho, cuida-ho. En fi, la pel·li està molt ben feta a nivell tècnic. És a dir, aquí l'interessi... les brigaries que fa aquest home amb la càmera, aquí ho fliparà de l'olindo. Hi ha uns travelings, unos planos contrapicados... Bueno, s'ho curran molt, s'ho curran molt. Però la història no acompanya. Hi ha moltes coses que hi ha d'haver, d'haver dues hores molt llargues de coses que ja hem vist, i que tenen moments interessants, altres menys... En fi, una mica erràtica. La recomanem pels amants d'això, de com es fa una pel·li, de veure com es pot parlar amb una càmera. Toma, toma. Com es pot parlar amb una càmera? Sí, perquè en aquest sentit, el sorrentino se li veu de fet de vegades fins i tot es passa. Es veu que es diverteix. Sembla que s'ho passi bé, de debò. Un plano por debajo d'un camión, dius... Bueno, por lo menos una persona en todo esto se la ha pasado bien. Sí, exacte, i llavors la recomanem. Sí, perquè és interessant, és així en rotllo cultureta, i és una classe magistral de dirigir pel·lícules. Dic això, és una mica tostonete. En palabras del pueblo, eh? Sí, sí. Ja està, ja pots tirar, ja està. Va, va, més còmics. Aquesta va, una mica de ràpideta, perquè anem pilaíssims de temps. Sí, també en minuts. Sí, per això, no? Bastantes coses que parlar, no? Cosa't, encara. Tenim coses pendents com, per exemple, que ens podeu parlar pel xat. Està convidadíssims de... Us estem llegint, eh? Sí, us ho llegim tot. Us en parlem gaire, però us estem llegint. Bueno, jo em pensava que la gent ja havia nascut a ben vist. Terciopel Azul, és boco, no? Bueno, el Estiguer el diu que és la seva favorita. Sí, nosaltres ho podríem... Sí, jo és la meva preferida, el de l'Inch. A mi és que el Juan Andrés em va marcar molt més. Bueno, sí. Clar, jo és que, com vaig començar a veure l'Inch, encara no havíem fet moltes coses. Clar. Doncs, sí. Terciopel Azul és un gran... De hecho, té un vídeo barri per no haver-la vist. Perquè ara la podràs veure per primera vez. Ah, que bonita esta frase. Dita aquesta xorrada, doncs parlem una mica de còmics, perquè arriba una de les altres novetats destacades per part de planeta, que és el Gran Muerto. I què és el Gran Muerto? Què? Els personatges d'altres setmanes ara s'estan indignant una mica. Home, no, tu ningú havia fet aquesta associació. La gent ja els havia posat en un plano de respecte, i ningú havia associat ara els personatges de tota la setmana amb el Gran Muerto. Bueno, eren grans i estan morts, però no... Fixa't que encara no has fet cap secció on ja hi hagi gent viva, eh? No? Bueno, home, ja... Bueno, és veritat. La muerta és el final de la vida i s'ha d'acceptar. Ho accepten els personatges del Gran Muerto, que és la darrera història de l'UASL, d'aquest autor francès, que és un d'aquells personatges, que no és que tinguis una obra molt extensa, però té una cosa en concret que va marcar bastant el món de la BD, que és el còmic francès, en el seu moment que va ser Peter Pan, l'adaptació de la... Sí, hem de parlar, em penso, aquí. Potser ho hem citat algun cop, no sé si ho he arribat a... Una recomanació del millor d'anys, alguna cosa? Sí, podria ser, podria ser que la... Sí, sí, sí, perquè va preveixar l'any passat un altre cop el van reeditar, i realment valia molt la pena. Ara torna l'UASL, després d'unes altres coses que va estar fent, i en qualitat d'aquí onista, no de dibuixant, perquè els dibuixos els fa maller. Però, sincerament, a mi m'ha costat veure que els dibuixos no els feia l'UASL, perquè és un estil molt l'UASL, el que proposa maller en aquest El Gran Muerto, que és una saga que ara ve recopilada els seus tres primers volums per planeta, suposo que seguiran a partir d'aquí, i és una mena d'història fantàstica, amb tocs com de fantasia sèltica gairebé, d'un personatge que és una noia, una pija de París, que arriba a la campanya francesa, se li espanya el cotxe i coneix a un noi que l'ajuda, que passa a parlar, i junts tenen una aventura fantàstica que transgre de realitats. Acaben en un món paral·lel... Un món paral·lel, clar. És el que hi ha, sí que hi ha. També, també. Ja arribarem, però pararem de móns paral·lels, però no en clau de science ficció, sinó en clau de fantàstica una mica més tradicional. A partir d'aquí s'estableix una... Tampoc és que no vull desballar molta història, però un petit conflicte entre els dos móns, que els personatges en qüestió han de solucionar d'alguna altra manera. La veritat és que són aquests tres primers volums que deixen bastantig ganes de mas. No te acaben d'explicar molt de cosa, però és molt xulo. La veritat és que s'agraeix molt. El dibuix és meravellós. Ja dic que no és de l'Uasel, però és molt... Tira molt l'estil. L'estil l'Uasel, que és aquest estil molt brutú, amb aquestes cares molt treballades, fins i tot amb un toque Disney, i amb aquest color reventó, viu anatxo, allò que dius, t'enganxa per la vista. Però, més, el guió de l'Uasel és estupendo. És una altra de les novetats de planeta que es publicen aquest mes, i que, si ens creieu i us feu amb ella, segur que no us en penediu. Espera, no canvis. Per què diuen, Bluto, no vayas de listo? Jo veia les pel·lícules de David Lynch. ¿Cuándo se van estrenando en cines? Jo sempre vull de listo. Esto es así. No soy listo, pero voy de ello. Vull dir que... Jo he vist pel·lícules de David Lynch, molt holandrada, i la vaig veure al cine. Sí, vaig veure una història verdadera al cine, és veritat, però alguna més em sembla que he vist al cine. Hi ha la filmota que veig, veig un artor de ver a Lynch. Però no mentre salien. És veritat, és veritat. Mira, que l'escute la que té. No, no, no, vull dir. Això és una realitat. Vull enviant de les flores. Aquí tens el cementiri, aquí al costat d'alcohol, de l'escola Montseny. Doncs... Sí, no, és veritat, és veritat, tu. Escolta, hagués matat, pel·lícules de Lynch a una estrena... Era exerget, tio. Imagina't el tio de l'estrena al cine, i ser l'únic a qui li hagués matat. Estic almenys de los peros. Passa a les pel·lícules de David Lynch, que ets l'única persona de la sala a Kilimola. A mi em va passar. Del línci de l'Antimos, de l'Antimo de Lynch al final. Sí, de l'Antimos també m'ha passat. El director grec també m'ha passat de ser l'única a Kilimola. És el que té. Gaje és de l'ofició. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...