mir retraETH to-do-do-do-do 30 Exits Ara escoltes ràdiu x'esper intrudits ràdiu x'esper l'ràdiu de Sant Just implementedo,ifies ràdiu x'esper durant a 8.1 M'agradaria que estiguessis dins d'un avui confinat. Són les 8. Notícies en xarxa. Bona tarda. A la Pena del Morro estem molt contents, perquè ja hem arribat al programa 1.500. És per això que us convidem al programa especial que farem el diumenge 26 d'octubre a Sant Just del Carrer, 12 a 2 del migdia, a la plaça Jassín Berdagué, al costat de Can Cardona, en una carpa a Malona. Amb els enjustangs clara, segura, Lluís Canut, i la participació de col·laboradors i ex-collaboradors, que han passat durant aquestes 7 temporades per les tardes de ràdio des d'Ernest. La Pena del Morro programa 1.500 a Sant Just del Carrer, un programa de carrer. Aquest final no m'ha agradat. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Tenim la cuinada. Fim cheese... ¡Edil Quیt! Ah! Li tu com ens ho unbelievable! Escolti, Carlos. See? Els de Babilònia, Babilònia es diu? El programa que ve després. Es diu Babilònia, oi, Jordi? Aquest, aquest, aquest, aquest. Benvinguts a Babilònia. Ah, ah. Tenen els seus ullents, es diuen Babilonis. Sí. Tornal que en cada dijous, la nova Déu del Pesca... Ara s'ha entafada. Com s'ha entafada, Jordi? S'ha entafada, Jordi. Nosaltres també hauríem de tenir una fanbase, no? Vale, Fluxenx. Fluxenx. Fluxenx? Truqueu! Amics Fluxenx, el 93-372-361, i proposeu-nos el vostre propi nom d'avuyents d'aquest programa. Vinga. Mentre us faig això, us donem una benvinguda una setmana més en aquest... algo del Fluzo, a les 8.00 i ens en directe, com cada dijous de la Ràdio d'Esvern. Que sí. Que sí, què vol dir que sí? Que sí, que cada dijous que de vegades no és... Bueno, bueno. Una vegada la gravem, alguna vegada no ho posem, però és la minoria de... de... de programes. Un programa on parlem una mica de cultura de cine, de música, de series, totes aquestes històries. Cops. Jo no parlarem de... Ja ho sé, ja sé que et ve molt d'agusfer-ho. Ja sé que et morts de ganes de parlar-ne, però no parlarem avui de René Sebloker, Carlos. Ho sento, però no. No, però no. No pararem de René Sebloker. Però si ha sigut el trending topic total... No, no, però no pararem de René Sebloker. Però podem parlar de el que ha quedat ocupant el seu lloc. Ah, ara, ara, ara. Que és aquesta mena de... Has sentit l'últim xiste? No. Jo, per mi, és el més bo de tots. A veure, quin és? Doctor, soy el marido de René Sebloker, ¿cómo ha ido la operación? Y la respuesta es, cariño, ¿qué soy yo? ¿Ha pasado esto? ¿Se ha operado esta dona? Sí, no es mío, el xiste. Si he sigo dolent, pues no. ¿Se ha operado y no sé qué le ha pasado en esta dona? Se ha convertido en buena mena de Nicole Kidman... En chungo, o sea, es como una... Bueno, Nicole Kidman ha solit aquesta mena de forma estándar, o molt guapla, que tenen totes. Y la René Sebloker se ha unido al club, pero bueno... ¿Qué? Jordi, és igual, que em demanen el teléfon del barri. Sí. Sóc el tècnico, sóc el tècnico. Però te'l direm en dos números més, que sempre vols fer això. Sempre vols fer això. 5, 5, 5... Bueno, dos números més. Tirem una mica la música i no... No, però me la directe. No, tu he passat per WhatsApp i jo vaig presentant el fluxo. Ja ho ha dit, ja parlem de la Nicole Kidman, però abans, que sapigueu que si ens esteu escoltant per alguna altra forma que no sigui web per web, és a dir, si es parla ràdio, podeu entrar a radiodesvern.com. I aquí hi ha un... Jordi, que difícil, m'ho poses. Hi ha una web que va en directe. Ens veieu en directe, avui jo vaig de groc, ell va de negre... Té una samarreta dels gunis, això sempre està bé. I, a més, si feu clic a la pantalla, posa chat. I així doncs podeu entrar a una nova pantalla, en sortim, podem chatar-se en directe, i ens dieu... Si heu vist alguna pel·li, si heu vist Magical Girl, o si sou de les que feu com jo, i espereu al final... per mantenir el suspens. Perquè demà s'hi ha d'invert la hora, i espero que sigui hipster una altra vegada. I mira, ja ens diuen alguna cosa. Carlitos Radio, a què te'n sona? Jo soc el tècnic de això. Ja dius Carlitos, molt bé, Jordi. Ja està, ara, sí, si vols... Tira música que et passo de la fuma. Ha, ha, ha... Ah, ah, it's just one time, it's the truth that keeps us alive. Ah, hola, què tal? Hola, guai. Doncs mira, així anem, eh. És automata. És tècnica. Bueno, doncs... Com que ara setmana comencem... Bueno, comencem. Intentem fer la secció de series, primer, que el pobre barri està fent la seva escòtit. Té la seva vida. Té la seva vida. Esté una edad sangrà molt jove i ha de la seva paia. Vinga, primero la secció del barri, luego que se vaya a dormir y hablamos de cosas de mayores. Hola, barri, ¿nos escuchas? Pues escucho. No hablamos de ti. No, no, para nada. ¿No qué va? Què tal? ¿Cómo estás? ¿Cómo ha ido la semana? Bien, bien, bien. ¿Todo va o sigue bien? Todo en orden. Todo en orden. Vale, estupendo. Seguimos viendo series, así que... Ah, sí que... Claro, Previously on Jane Dalbarri, dejamos un poco en el aire un montón de series que habían empezado que dijiste, bueno, hablaremos de ellas un poco más adelante. Hoy nos puede seguir un poco avanzando, bueno, avanzando, ¿no? Pero explicando lo que ha dado de sí la rentré televisiva del momento. Sí, te parece. Sí, o sea, si quieres hablar... Hablando de estrenos, casi, casi, casi todo ha ascendido. Ah. Nada ha funcionado. Estupendo. Yo creo que han estrenado como tres o cuatro comedia románticas en versión de 20 minutos. Creo que solo ha funcionado una y porque tiene a The Voice delante. O sea, que es todo arrastre. Sí. No, no ha funcionado. Perdona, Barri, és que Carlos se ha quedado contra... Estava pensando... ¿Quién será de Voice? De Voice el reality. ¿Qué viajo me hago? Claro, claro, luego entendí. El reality solo le hace de... Eso es la voz para los... Ah, sí? Efectivamente. Y hace de Leedin y ha funcionado, pero por lo general, no. No, nada. O sea, ha sido una que era etrusi, que era con la madre, de cómo conoció a vuestra madre. ¿Quién es esta mujer? Nadie. ¿No es nadie? No es... No es... ¿Cómo se llama esta chica? La gente... No, la gente... ¿Puede ir sobre el final de... ¿Cómo conoció a vuestra madre? Por dios que gente que no lo ha visto. Pero sí no sé ni qué pasa. Estamos hablando de una persona que nadie conoce. A ver, ¿en cómo conoció a vuestra madre? Sí. ¿Salió una tía? Sí. En la temporada 27 ya. Sí. Que no la importó absolutamente a ningú. Pero... Yo no sé la teórica, Mara. Pero después hay un gil final y digo, no te metas en jardines. Porque hay un gil final. ¿Y lo que iba a decir yo era... Era el giro? Era el giro. Ah, sí? Pues el spoiler lo has hecho tú, porque yo no tenía ni idea. Ya, es que volía a hacer eso. Vale, pues queridos oyentes del flujo, habéis sido espoleados. No, a ver, si no... O no. Bueno, va, va. No ha funcionado casi nada. Los misterios de Laura, la versión americana, se sigue manteniendo en audiencias, pero está cayendo semana tras semana. ¿Puede ser que la hayan renovado? ¿Me lo parece a mí? No. No, creo que no. Todavía no. Pero había oído algo por ahí, de que pensaban renovar la... Están funcionando, pero siguen siendo datos. No son nada destacables. Las únicas que han funcionado muy bien son las dos que hablamos la semana pasada, la de Plas y... Jean de Virgen. La que han funcionado bien, porque tú hablaste de ellas. Exactamente, ya. Hablar de ellas y conseguiron la renovación por temporada concreta. Sí, sí, sí, porque todo el mundo empezó a... oyéndote a ti y empezó a verlas y en las renovas. Esto quería decirte lo primero me olvidé. ¿Pué vale? ¿De verdad o...? No, decirte, eh, tío, muy bien, acertaste. Y ya está. Pues se lo dices ahora. Gracias, hacía un directo mejor ahí. Verdad que sí. Ahora ya se ha pasado el tren. No, pero está guay, tenemos a nuestro propio Sandro Rey... El gurú de la televisión... El gurú de la televisión. Sí, señor, muy bien, muy bien. Vale. Pues nada, si... Hablando esto, pues la verdad es que... esto, pobre, Gotam, que era uno de los estrenos que más... eh, ruido hacían, es horrible. O sea, creo que no he pasado de los dos episodios. Pero van a... la han renovado algo porque yo leía ayer una noticia en torno a Gotam y es que han fichado a una actriz. Morena Bacarín. Ahí está. Quiero decir que así fichan gente, es que tienen previsión de que va a seguir la cosa. Creo que esta es también de las que he conseguido temporada completa, que en primer lugar estaba programada para 15 episodios pero la verdad te funcionó mucho por eso. Pero no sé por qué me da que aquí, en nuestro país, no en Estados Unidos, funciona... no funciona mal, Gotam. Creo que la gente habla, ¿no?, de esta serie. Se habla bastante... Para mí tiene que ser un fenómeno hero... heroes, herois, héroes, llama algo moqueras, que era como una serie que creaba Malfandom, ninguno la veía, pero... No sé cuántas temporadas, porque tothom os la baixaba o sabía como molda la seva existencia. Sí, había Malfandom general. ¿Qué está teniendo? Muy buenos datos en cuanto a bajadas i legales, en audiencias, son correctas, o sea, tiene unos demos bastante altos, y para Fox, teniendo en cuenta cómo va a funcionar el resto de sus series, es un excitazo. Vale, vale. Pero no lo es. Se agarras un clavordiendo. Porque lo dices tú. No, pero el hecho de que las descargas ni que sean i legales funcionen bien, esto un poco favorece a la... Es decir, directamente no favorece a la cadena. Sí que favorece a las ventas internacionales y demás. Exactamente, exactamente. A Chile, por ejemplo, se mostraba muy satisfecha con que Juego de Tronos fuera su serie... Bueno, fuera la serie más descargada del momento, y estaba súper contento. Y si que hay una segunda temporada tras temporada, crees los números de Juego de Tronos. De descargas, eh? Descargas y de espectadores, y crees en de manera bastante... heavy, entre temporadas. A mí lo que me molesta, sobre todo, es el movimiento que genera después cuando sale la venta. Cuando sale la venta, Rollo DVD, Tacopi Volta, Juego de Tronos, es como la serie más vendida. Ya. Porque claro, todo el mundo la quiere. O sea, es un rollo colisionista. Cuando ya vas de... Me lo bajo cuando sale, después me la compro cuando sale. En el fondo, si haces un buen producto, eh... La piratería no diré que juega a tu favor, pero, oye, la gente, pues, conoce la serie, la piratería hace que la gente la conozca más. No estoy haciendo un alegato por piratería, eh. El producto aquí no bajamos nada. Pero funciona una mica perdonarse con esa, también. La piratería para que la gente la conozca, y oye, pues ya sabes que es un producto que la gente le puede gustar y... El mero hecho que se filtre en capítulos antes de su emisión de manera oficiosa, oficial, vaya, pero que luego internacionalmente sea oficiosa ya es voluntario, coño, es por algo. Sólo hace falta que todos los fandoms, y demás, en YouTube, los vídeos que hacen los fans, el material original de esos vídeos, son descargas i legales. Y esos vídeos lo que hacen es promover la serie, publicitarla, y que unos fans quieran ver esa serie. Exactamente. Con lo cual, oye, pues mira, la piratería también tiene su punto positivo para la gente de las productores y las cadenas. Chúpate esa esgae. Chúpate esa TV-autista. Vale. Total un desastre, todo. No está funcionando nada. ¿Tú i vas a hablar de esto o te...? Yo he escogido dos series que no están en su primera temporada. Bien. Pero acaban de volver. Vale. O sea que todavía no podemos decir si están funcionando, sino de momento están ahí, han vuelto, y ya veremos qué pasa. Sí, podemos hablar de los datos de estreno. Una ha llevado dos episodios, y la otra se estrenó ayer. Entonces, ayer mismo, podemos hablar de que se estrenó la segunda temporada de los 100. Ah, esta serie de CW, ¿no? Sí, una serie de CW que hablamos el momento. Uy, amigo Barry, amigo Barry, te perdemos. A ver, ahora... ¿Escucha bien? Ahora sí, mejor, mejor. Eso que digo, que hablamos de los 100 en su momento, la temporada pasada. Sí. Un extra de Mitsison tardió, y era bastante triste hablar del piloto de los 100, porque tenía un buen apartado visual, pero los personajes y las situaciones eran ridículas. No sé por qué, pero durante este verano he terminado viéndola. ¿Cómo que no sé por qué? Si yo sí lo sé, porque eres un afermo. Para que era bonita de Barry, y ya está, era eso. Me llamaban los ojos. ¿Y porque habían chicas guapas, seguro? No, son sucias, o sea, es todo... Son sucias. Bueno, pues mejor, ¿no? Digo, no sé. O sea, el punto de sucias de los 100 es grimoso, de verdad, ¿eh? Vale, vale. Tiene una mezcla de sangre, barro y... Y otros fluidos. Sí. Vale. Chattens accepted. Y mi sorpresa fue que... Mi sorpresa este verano fue que, conforme avanzaba la temporada, si iba haciendo una serie, realmente sería, y trataba temas muy serios, los personajes seguían siendo... C, W, total, los actores son malos, pero las situaciones que afrontan estos personajes, sí que estaban bien conseguidas, estaban bien elaboradas, eran arriesgadas, o sea, teníamos... Uy, uy, uy, uy. Se te pierde, ¿eh? No te muevas. Oh! Hola, hola. ¿Me escucháis? Sí, ahora sí. Lo que decía, que las situaciones que trataba los 100 eran bastante adultas, y tenía violencia, tenía muertos, tenía... Tenía temas que recordaban bastante a... a baterés Targalaxia, por así decirlo. Ah, bueno, palabras mayores. Sí, sí, sí. Y, pues, ahora, volver a la segunda temporada, que no ha tenido mucho éxito en la audiencia, es de la segunda... Yo creo que es la segunda o tercera serie con menos audiencia del canal. Muy bien. Y habrá que ver si funciona mejor o peor. La renovación fue bastante in extremis. La crítica aplaudió que era una apuesta diferente para CW. Y yo creo que en parte de eso fue lo que conseguía una segunda temporada. Bueno, pues ahí está esta segunda temporada que acaba de empezar de los 100. CW, pero con... con sustancia. Vale. ¿Qué tal, por eso, el piloto? ¿O el primero de la segunda? No lo he conseguido ver. Ah, vale, vale. No lo he conseguido ver, eh. Cuidado. ¿Qué barri no ha conseguido ver algo? Es significativo. Oye, esta sería la... Es cuestión de tiempo, es cuestión de tiempo. ¿Esta sería la hacen en España? Sí. Sí, en SAFE, creo que. Sí, sí, sí. Vale, vale, vale. Los metros a veces se forran de los 100. No que se forran de pasta, sino que se forran de puesta. Ah, vale, vale, vale. Yo es que solo voy en limusina, entonces, claro. Es lo que tiene el fluzo. Sí, es cierto. No, es metro o limusina, eh. Es un metro. Con forma de limusina, pero es un metro. ¿Y la otra? Y la otra que podemos hablar es American Horror Story, Frick Show. Carlos lo estaba deseando. No, no, no. Yo tengo problemas con su creador, ya está. ¿Tienes problemas con Ryan Murphy? Ryan Murphy, ahora va a crear otra serie de terror y va a ser como de terror cómico, que se llamará... No, otras dos. Pero está en concreto de la que habló y que me ha hecho saltar el... Bueno, bueno. Es Scream Queens, ¿es correcto? Efectivamente. Vale, pues aquí está Dit. Lo digo en catalán para nuestros amigos oyentes que no entienden el castellano. Y porque con Barri ya hemos hablado. El tio va dir, el Ryan Murphy, creador de nitac, creador d'American Horror Story, que ha sigut una petita revolució en el gènere de terror, aquesta sèrie de tal. Ha dit, con Scream Queens esperem crear un nou gènere, el de les comedies de terror. Molt bé. Un nou gènere? Un nou gènere que es dirà horror cómic. Totalment. Fresco, molt fresco. Sí, sí. Bueno, en aquell mateix moment, ja d'entrada, un rei m'hi va dir, me cago en su... Allà ja ho va dir un segon. No, no, a Bóticostelo. No es toque. Se levantaron de la tumba a Bóticostelo. Se tiran pa' atrás, y bueno. Bueno. A la Dita Show dius, pues yo buscaba excusas para no ver a American Horror Story, porque la tinc en de realidades de fa quanta temporada. Un tio que diu això del terror, ho sento, pero no os merez que yo vegi res seu mai més. Yo ya no veig res del Ryan Murphy. Bueno, Carlos, que es una persona pues como... ¿No? Tienes... Es muy serio. Es muy diplomático. Bien. Yo la estoy viendo. Es correcto. No vi ni la dos ni la tres. Ah, muy bien. Esta era otra teoría, mía. Maltratarla y empezaría con esta total, como no son separadas. No, son separadas. Son temporadas. Pero tienen nada que ver. Son completamente independientes. Yo te diré, Carlos, que pese a que sea una frase muy desafortunada, si le vas a odiar le odias porque ha creado Glee. Bueno, claro. Es que luego... Me quería mantener en el género, o sea, ahora ya si nos ponemos en serio sí. Yo tengo que decir que en el género de terror, por ejemplo, en el American Horror Story, me parece un tío con bastante transfondo. O sea, ha visto mucho terror y sabe con lo que juega. No, no, pero ha dicho eso, ya está. Fin. Yo creo que se refería más a un desligo de tipo... Series, series de ese género. Si la verdad tampoco abundan. Fin. Bueno, pues nada, no. Zanjado el tema Ray Amurfi aquí. La serie ¿qué tal? La cuarta temporada de American Horror Story, que se llama Freak Show. Efectivamente. American Horror Story te puede gustar o la puedes detestar. Es así. Y esta cuarta temporada, me parece que empieza con bastante buen pie. Es un claro homenaje a Freaks, la película del 62, ¿es? La de Todd Browning. Sí, la... No, de los 30. Sí, es un antiguo esto. No, bueno, pues ya está. Sí, de los años 30. Que para mí todo hace poco. Claro, no, no. Pero es reciente. Nuestro 30 y pico es tu 60 y tanto. Efectivamente. Ya es eso. Sí, sí, no, años 30, años 30. ¿Te refiereis a la pelea de Todd Browning, Freaks, la parada de los monstruos? Sí, sí, sí, sí. Sí, la de Hombre Salchicha. Sí, hay un Hombre Salchicha. Sí, sí, sí. Y hoy, hablando de lo contigo, ya hemos descubierto que tiene referencias muy, muy, muy, muy claras en Freaks Show. Sí, un personaje concretamente que parece sacado de Freaks. Sí, al mismo estuario y todo. Sí, sí. Bueno, hay un par de pinheads, que es esta gente que tiene la cabeza pequeña, que también salen en Freaks. O sea, los pinheads son... Sí, la pareja de... Exacto. Son directamente sacados de la pelea de Todd Browning. Que la pelea de Todd Browning, supongo que los sacó un poco de la realidad. Porque en ese momento... No hay muchos efectos especiales tampoco había. No, exacto, exacto. Pero estos sí son maquillados, me comentabas. Sí, el caso de los dos pinheads, que son maquillados, pero tenemos un montón de actores en Freaks Show. Que dan mucho yuyu, ¿eh? Mucho yuyu tienen malformaciones físicas, que son reales, y me parece un grupo de un cast muy, muy, muy bien conseguido. Sí, está logrado, sí. La verdad es que como... Si pretenden dar una especie de... Bueno, esta mezcla de yuyu y la estima un poco y empatía, ¿no? Sí, porque, o sea, son Freaks, pero les coges cariño. Y en poco tiempo, porque ya hemos apenas dos episodios. Y que son dos episodios que tienen los mismos puntos fuertes de siempre, que son originales, son picantones, en cuanto a que mezclan mucho el terror con la sexualidad, tiene más. Pero vuelven a caer en los mismos fallos de siempre. Que son un tipo de... demasiado excesos, excesos sin mucho sentido. Y no sé, tocará ver cómo avanza, porque cada temporada de American Correctoria empieza de una manera o de una altra. Bueno, pues habrá que ver. Yo de momento he visto estos dos primeros capítulos y el primero me molado muchísimo y el segundo me ha parecido un poco más flojo. Ya lo comentábamos, pero bueno... A ver, yo estoy motivado, me hace gracia el tema Freak Show, el tema Monstros de Feria. Yo, teniendo en cuenta todas las temporadas, la primera me encantó, me parece perfecta. Uno perfecta, ¿no? No, pero... Que tiene un último episodio... No, pero eres estupenda, la primera temporada de American Correctoria está muy bien, realmente. Y esta cuarta, yo creo que es la... después de la primera, la que más me está motivando a seguir. Vale, sí, sí, parece un poco donde... bueno, donde van a coger un tono interesante y divertido. Y tenemos un montón de actores de renombre, tenemos a Cassie Bates, a Jessica Land, a Michael Cichlis y se incorpora esta temporada. Sí, sí, sí, haciendo desforzudo. Es como no. Y de Macarra. Ángela Bates está haciendo de mujer de desafío total. Sí. Dejómos-la, sí. Sí, sí, sí. Ves a actores, en unos papeles que son muy furados de lo que nos defienden acostumbrados. Y se disfruta. Yo creo que muchas de estas patillas que mete Ryan Murphy, como tenemos a Jessica Land, que cantan todo el iPhone Mars. Oye, eso me parece brillante. Que una serie transcurre en los años 50, la serie. La pel·li, la canciones de los 70, con cual este tipo de patillas me encantan. O sea, soy fan... Un pequeño spoiler, Ryan Murphy ha dicho que Jessica Land en algún episodio va cantarlo en la canción de Lana del Rey. De Lana del Rey. Es ya... Ya no me pillatando. La jugada me hace gracia una vez. O rompe la temporalidad. La canción es cojonuda, y es una de las más heridas. Repetirlo, además, con una de Lana del Rey. Pero bueno, es igual, ya llegaremos. Bueno, tenemos en el segundo episodio las gemelas interpretadas por Sara Paulson. Es un efecto muy bien conseguido. Está muy bien, está muy lo grabo. Está muy lo grabo, ese efecto. Y está encantando una canción de Fiona Apple. Ah, es de Fiona Apple, es el tema? Sí, criminal. En algún lado leí que Ryan Murphy está intentando hacer una versión monstruosa de Glee. Sí, a mí me está apareciendo. Glee bastante monstruosa de allá. Vale, una versión monstruosa de la monstruosa de la serie de Glee. Bueno, pues, oye, buenas vibraciones por esta nueva temporada de American Horror Story. Yo la seguiré un poco con interés y si caen la redundancia que me da la sensación que puede pasar, pues la dejaré, pero oye, de momento, adelante, ¿no? Eso es. Molt bé, pues oye, dos estrenos comentarios. Recomendaciones? Sí, dos recomendaciones, alguna de ellas Emmy, la otra firme. Recomendaciones, por mi parte, recomendaciones. Vale, pues dos recomendaciones que cierran tu sección de hoy. ¿Alguna cosa más, querías añadir? No, lo guardamos para la semana que viene. Lo guardamos para la semana que viene. ¿Algún avance un adelanto de la semana que viene? No lo sé, o sea, lo prepara todo cinco minutos antes tampoco. Estás pegando ya. Bienvenido al fluzo. Ya eres un flucista consumado. Una cosa, como hacemos toda así, en el xat, que si n'hi serà a Ripostice, ens ha dit que ha tingut problemes per escoltar. Bueno, si he generalitzat que s'apigueu que a projectafluzo.blogspot.com tindréu el podcast segurament de marmatís, si me'n recordo, si no, pues el otro día. Que lo sé, pa'is, o sea. Ja està, barriera, te tengo una antena por tenerlo. Sí. Vale. Hosti, le podemos dar un aplauso al barri. Ahora tenemos efectos sonos, un aplauso. Li pots fer 17 aplausos al barri? Sí. No, no, no, no has fet 17. No era suficient, era suficient, ja està. Bueno, eh... Mira, con risa se te do. Hací, va, va, va. Uno, uno, pero era el típico control, como Carlos. Exacto. Se ha reído una mujer, esto está bien. La has hecho risa a una espectadora. Pues muchas gracias, oye, hasta la semana que viene, cuídate mucho y veis viendo cosas que si no te quedará sin material. Eso es. Un abrazo. Hasta luego. Un abrazo. Un abrazo. Un abrazo. Un abrazo. Un abrazo. Un abrazo. Un abrazo. Un abrazo. Un abrazo. Un abrazo. Un abrazo. Un abrazo. Un abrazo. Un abrazo. Un abrazo. Un abrazo. No, i el tio cada dia... Vinga, tios, no, Magais, està broma. Religiosamente, exacte, religiosamente, va allà, a veure si se'ls troba i no se'ls troba mai. Poure. Eh... Com Jachico. Com Jachico. El perro de Richard Guerre. Ah. No ho vaig veure, aquesta pel·li. No la vegis. No, què passa? Se li moria el Richard Guerre i... I el perro allà va... Cada dia. Allà estava, el tio. La nota cinèfila del Jordi. Hem de fer una secció al Jordi. La nota cinèfila del Jordi. La nota cinèfila, o algo així. I llavors cada setmana, el do. La nota cinèfila, el do. Ah! Jordi, dando el do de pecho humorístico, eh. Eeeh... Do, doos. Doos. Des de dios, dos. Eh... Jo continuo fent coses, va. Ens ho pensem. Has fet els dibuixos al guiu que m'inquieten molt. Si els posessis a la càmera, no ens volien. Ara, quan sortir la cançó, els poso, no sé. M'inquieta molt el Jason, aquest. No, no és el Jason, és el truco. Ah, vale, és... Bé, no sé, ara ensenyarem això. Que d'aquest em parla, de casa estómura, ha tret un disc que es diu The Best Day. I, bueno, que és una mica més popero que el que feia amb Sonic Youth, però, bueno, segueixen les guitarres afilades i segueix una mica la distorsió i totes aquestes històries. Com en aquest tema que es deia? Germs Barne. Excel·lent. Germs Barne. No és aquest, no? No, no, no. Vale? Venga. Vale o no vale? Vale, a mi em vale. Digues. Parlar de còmics. De quin? De una història. A què et podries parlar, tu? No. No, no, no, no. Quiero llenar... Somos un club. No, però ser italiano és... Saps què diuen, que és el segon gremi o el primer ja més popular de Catalunya, els italians? Què vol dir, gremi i segon gremi? Sí, tenen mafia, ja, podint el col·lectiu, és a dir. Que ja és... A Catalunya hi ha una mafia? No. No, hi ha moltes mafies. Però els italians ja s'estan començant... Ja l'Andrang et, la Camorra, ja estan com les mafes italianes. Ja tenim la nostra paper-camorra, de qui poc s'enfrontaran. I li passarà un poc com a en Sicília. O són italiens que estan aquí instal·lats? No són italiens, són instal·lats. Ah, molèria més italocatalans, eh? Sí, com una vegada... El Pedri. Sí, avui té bé el Pedri. Sí, va, no, és inimaginable. Una mafia de Catalunya és inimaginable. I la cançó aquesta que surta a Babilònia... Primer, què el saps? Fent la cançó de Marconi. Sí, fent... Està bé, bé, bé. A Babilònia. Vale, molèria la cançó del Pedrino. La partitura del Nino rota interpretada per una gralla. Exacte, això tenim. Jordi, el arxiu? Estic buscant. A què ho trobes? És... No, mira, mira, et diré una cosa. La Copla contemporània... fan cançons... Tarim el riu a Coaín d'Ena Jons, si vols. De la Copla contemporània. De la Copla contemporània. Tira indivisions, va, vinga, som-hi. Va, espera. Ah, ha de carregar. Has de rebuinar la cinta amb el boli. Vale. Tu vises, eh? Tu has parlat de còmics. No, no, que no vull tallar la secció. Ah, aquí està. Ah, de la Indi. Això és la caneta de 20 Centurifogs. Oh! Total. No era de 20 Centurifogs. Ah, indientsons, però bueno. No passa res. No passa res. Lo que el vietto se lleveu. Ah, és un... És un bed de burrillo. És un medley. Sí. Un medley. Però la indiana Jons anava sola. No tenia un medley, no? Bueno, és que hi ha dos medleys que un dura 4 minuts, que és aquest, i l'altre dura 3,58. Com que aquest programa és molt cinematogràfic, per què no escoltem una estona de... No, parla de còmics. Has de parlar de còmics. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No rester, TooEndto. No puc. No massa i ban 안녕하세요. No m'adoc. Video. conditions. El такой gebe... concentrated Inaudible. No ésunning. Un dels més importants autors d'Ext업 hecho medals fomento avui foundato femeto though. Francesco 저는. Fomento. Fomento. Fomento. Fumeto. És veritat. Escolta, això no és sèrio, tu. És tu. No, és que no és sèrio i vull parlar d'un comit sèrio. Va, parla. Que es diu una història. Hippi. Així, eh? Una història, tu ets seguit. És una sola paraula. I és la darrera obra d'això, d'Egipi, que és l'autor, jo crec, més important del fumetto. El fumetto és el comit italià. Del moment és un senyor que va néixer a Pisa l'any 63 i va fer algunes obres molt, molt, molt destacades a la història recent del comit europeu, com ara el local, com ara S, com ara apuntés per a una història de guerra, o com ara la meva vida amb el dibuixada. Havia fet uns quants àlbums bastant rellevants, a mi. La veritat és que és un tio que m'agrada molt. I ara portar un temps desaparegut. Va deixar tota la moguda comiquiera i va posar-se a dirigir cine. No em preguntés ben bé quina pel·lícula va dirigir, però ho he buscat, però no... Molt bé. Diguem que no va transcendir molt. Sí, aquí no va arribar. Ara la busco. Sí, però ho he buscat abans i no me'n recordo com es deia. Però es va retirar del món del còmic i es va dedicar al cine i tal. I ara ha tornat al còmic i ha tornat amb aquesta una història que fa que no es noti la seva... el seu retiro. Vull dir que... Potser podries pensar, mira, sembla que 5 anys retirat, igual posar una cosa més senzilleta. Jo crec que és una de les seves històries més complexes i més ben fetes, en general, perquè tant a nivell narratiu com a nivell visual és una història de altíssim voltatge. És la història d'un personatge... Es diu una història, és gràcies per dir-ho, però són dues històries paral·leles. Una d'elles és la història que transcurre el present d'un personatge que se'l troba en una platja, Ido. Saps el típic Piano Man, allò que un artista genial que està boig i se'l troben en una platja, doncs es troba en aquest senyor que resulta ser un escritor de renom, però no és tan simís. Llavors el porten a un manicomi i li fan proves, i li fan preguntes, i aquesta mena de coses, un incompress. I per altra banda tenim la història del seu avi, de l'avi d'aquest senyor, i de com les va passar una mica canutes a la guerra. La primera guerra mundial amb un company i estava en una trinxera i tot això. Llavors el Xipi, el que fa és agafar aquestes dues històries i les inviri que d'una manera estranya que fa que s'expliquin l'una a l'altra d'alguna manera rara sense acabar de ser del tot narratiu. No és una història que tingui un fil molt clar, sinó que va saltant una mica, és una mica fragmentada la història. Però a poc a poc va creant com una mena d'írica global que t'atrapa. Hi ha històries que són molt fragmentades tant que t'expulsen, però aquesta és el revés. Construeix aquesta mena de to oníric que t'acaba atrapant. I és un to oníric que ve molt marcat per l'estil de dibuix. El Xipi tirava molt per les acoreles. En aquest cas, combina trasc nu, jo crec que deu ser plomilla, amb acorela. Llavors, les dues línies temporals, a nivell visual també es van contrastar mutuament i es van autocomplentant. És un llibre molt poètic, molt suggerent, a nivell visual i a nivell narratiu, i que parla del passat, dels llassos familiars, del record, de la memòria, tot això. També de la generalitat, de l'artista, de la línia que separa la generalitat de la locura. I... Manido, per això. Què vol dir Manido? Manara. Per què Manido? Els temes no són Manido, són universals. La manera d'enfocar-los... Com les letres. No, el que et va dir. Els temes no són Manidos. No és important el que, sinó el com. Exacte. El que et pot estar Manido és l'enfocament d'aquests... L'heu hagut d'un aplaudiment. Algú del públic l'ha agradat, això. Aquest personatge del públic pot tornar a plaudir? L'únic? Mira-lo. Aquest personatge del públic és un senyor amb unes mans així, com aquestes del dit així, i els gallumbos. Això, no? No, el tractament de la història és molt original, molt personal. I jo crec que... Ara mateix no hi ha un còmic que se li assembli. Bé, tots els còmics són diferents en uns dels altres, però aquest és especialment personal i especialment... atractiu. És una de les novetats de salamandra gràfic que va començar a fer poquet, aquesta llitorial. La divisió de còmics de salamandra va començar a fer poquet. I ja hem parlat d'una mica de tot el que han anat traient, i sempre ho hem recomanat. Penso que haver fitxat el GP o haver comprat els drets per públic. És un encert que té mueres d'aquesta gent. Jo, mentre parlaves, m'ha acudit una cosa. Podria fer un programa amb públic? Seria molt guai, eh? Escolta'm música i ho parlem per entendre, o què? Seria molt guai, això, eh? Tens l'Àngel Olsen, per exemple. Així, la recamara. Va, que soni una estona de l'Àngel, va. Tens l'Àngel Olsen. Tens l'Àngel Olsen. Tens l'Àngel Olsen. Tens l'Àngel Olsen. Tens l'Àngel Olsen. Tens l'Àngel Olsen. Tens l'Àngel Olsen. I seguim discutint la possibilitat de portar a public un dia el programa, podríem... Jo veig, si esteu connectats, diríeu-nos si vindríeu algun dia a fer-ho. Sí, va, vinga. Va, portaríem potser alguna coseta, algun DVD o alguna cosa, saps? No tots, eh? Potser ganem-nos-hi uns canapets o alguna cosa. Uns canapets, això estaria guai. Els canapets, mira, el Carles... el Carles Radio diu que no, però com és el Jordi i no és el Carles Davó, que és el jefe, no és el Jordi i no és el Jordi. Ah, perquè el Jordi ja estaria aquí, clar. Ja ho parlarem. Recomanada una història de J.P., que no hi ha altres, parlem d'altres coses? Bé, amb Santet a Angel Olsen, que és aquesta noia, que fa cançons amb títols tipus hi-five. Molt guai. Ja està. Què? Està sempre afollat. Parlem de cine una mica o què? Parlem de cine, va. És que últimament passen moltes coses al cine. La gent continua sense enari, però s'estan estrenant moltes pel·lis molt bones. La tallera, ara, que ha d'agost oberla, de veritat. Ah, sí? Sí, sí, sí, és veritat. De fet, ara en treuen algunes, ja, perquè, clar, s'acumulen totes, ara ja treuen, per exemple, de les verdes, el home més buscada i a mi se m'ha escapat, m'ha dit a ser. No et preocupis. Ja la puc trobar? Jo només dic que no et preocupis. Bé. Vale. Vale, doncs... No, no. Con dos R's. Torren. Ah, torren. En el que estava posant. Mule. Perdona, perdona. Perfecte. No, no, no, no fem notícia. No, no, la veuré al cine, perquè a més, el Djuns, algun cine que no faran elicaria, imagino, el Djuns d'Inmersimècles és la festa del cine. Ah, mira. Per tant, important fer repàs d'estrena de la setmana. Estupendo. Però també dir les coses que encara hi són, i que haurem de veure. No? Eh... Per què no? Però hi ha moltes coses que se'ns han escapat, no? Sí. Sembla que no hem arribat a comentar per aquí. Llavors... I fora bo. Doncs comencem per les estrenes. Vale, què tenim aquesta setmana, així, de... Dues que molen. Dues que molen. Sí, una que em cau molt bé, i l'altra, que és bona, perquè és bona. Sí, dos dies, una noche, és la nova pel·li dels d'Arden, i sempre que hi ha una cosa dels d'Arden, ja se sap que va ser bona, en aquest cas... És que no t'ho has ni de plantar, ja, o sigui... Clar, és d'Arden, cine. Ja està. Ja està. És que és... d'Arden. No, exacte. No, exacte. Sí. És que... Jo què sé, soy bombero y se está camando una edifici... És igual, si has d'anar al cine. I et diré més. D'Arden, eh? Marion Cotilar. Totes ja està, totes ja sé. És la darrera pel·lícula d'aquests germans, d'Arden, que són dos germans belgas que fan cine social, drama socials, però molt tractats des d'una de les caderes, des d'una lucidesa al·lucinant. No sé... Fernando León, per exemple. No, és veritat. Òñarri-t'ho, per posar-hi ara si no veus. Òñarri-t'ho, són l'extremo posat a aquests... Entre altres coses perquè tampoc t'anuncien, tio. O sigui, no es queden... No, parlen d'unes coses, et posen allà, et posen en punts de vista, i després tu mateix. Sí, exacte. Això està bé. Això està bé. Bueno, doncs, dos dies, una noig, una pel·lícula que més va passat per Can, una cosa si us les doneu de cultureta, es posa encara... No, és veritat. Teniu un altre incentiu. I ja està, és la història d'una noia, que treballa en una empresa on hi ha 15 o 16 més treballadors de part d'ella, i li comuniquen que la fan fora. Però també li diuen que... La fan fora perquè la resta de treballadors els paguen un extra. Llavors li diuen, si aconsegueixes que la resta de treballadors renunciïn el seu extra, a tu et podem readmetre. Llavors és el periplo d'aquesta noia intentant convèncer a tots els seus companys perquè renunciïn aquesta a pagar extra i la torni a agafar la feina. Exacte. És una pel·li molt interessant, sobretot perquè dius, hòstia, que penyazo. I efectivament, sobre el paper, és que no vull dir... És que va... No, no vull dir és que va un per un. Sí. I diu la mateixa Cantinella, una i otra vez, una i otra vez, tot i així. No sé, acabes sentint-te tu, no? Formes per d'ella, entre les coses, perquè la càmera no s'hi aleja més d'un metro d'ella. És impossible no sentir-se... No sentir empatia. A veure, també, perquè està molt ben escrita, és un personatge molt background, que s'aconsegueix de seguida un... Bueno, un personatge molt profund i molt sotil, sotil, i això s'acaba fent rapidant. O sigui, realment acabes fent tu les teves càbales. Sí, sí. Aquest dirà que no, quins li podeu traccionar, quins no. Està molt bé, està molt bé. A més, és el que d'ella. No busca fer una denunciada molt... I mira, que jo l'hi he posat huevo, perquè l'empresa està de unidó. Bona opció. Oye, que hemos dicho a todos que esto, pero que si lo cambias... Tu misma si lo consigues. Vale, doncs, dos dies una noixia, una de les pel·lícules racumanades d'aquesta setmana, ni una altra. Sí, i és una que em cau molt bé, tio, i tot i que no recordi gairebé res d'ella, es diu coherence. Coherence, va, els amigos. Va guanyar el Premi, o fa dos. No ho sé, tinc un problema. Va ser l'any passat? No. Va ser l'any passat. Va guanyar el Premi al millor guió, i està bé, és un pel·li de Finlandia, però quedaos aquí, todavía. No es vellais... Fan pel·lis, tio. Jo ho sé que fan pel·lis, però no és Finlandia, és a la pel·li. Sí, crec que sí. És americana. Coherence? Sí. Ara ho comprovem. És una història d'uns amics que es reuneixen a Finlandia perquè és on va caure un comet en 1923, que jo sepa, eh? Potser m'estic flipant una mica, però... Jo no recordo que es reuneixen a Finlandia, però pot ser, que sí. Jo diria que la pel·li és americana. Malament, però... És molt americana, en qualsevol cas. Sí, sí. És molt americanant, que és una pel·li indi. En Finlandia, en 1993, caigó un comet. Sí, bueno, va passar això, però la pel·li passava a Estats Units. I és un grup d'amics i es reuneixen amb la història, con el cuento chino este mal dito. I passen... Una nit, o en passen coses. Passen coses, sí. Què passa? Doncs una mena de capítol de sensaficció o de altos vuelos, on res és el que sembla, on hi ha realitats que comencen a desduplar-se, això no deixa de ser el gato de... Com es diu? Soledinger. Soledinger. A més, em sembla que el siten a la pel·li. Sí, sí, és una pel·lícula d'aquestes on es van multiplicant les realitats i et fan anar de bòlid. Intentes encertar la pel·li, i de cop i volta la pel·li em pren un gir. I l'encertes i em pren un altre gir. Sí, és un cacau quàntic del dos vuelos, però... Però comprensible, lògic... Sí, i que enganxa, eh? No és allò que diguis. No és com primer, per exemple, que no una pel·li que a mi em fascina, però sí que reconec que no s'entén un cagarro. No la recomanaries. Bueno, la recomanaries, però de segons aquí. Aquesta la pots recomanar a qualsevol. Exacte. Una pel·li que és molt cerebral, sense efectes especials, però molt ben escrita, molt ben feta. Amb una infinitat de detalls, aquell joc de llums que afinal ha estat el Poster. Te'n recordes? Sí, la llum blava i la llum vermella. Si portes la llum blava, ets de la nostra realitat. Si portes la llum vermella, en fi, en fi, unes coses molt chules. Un cacau bastant guai, que és una mica com un capítol de Twilight Zone. Sí, sí, sí. I que agradarà qualsevol que li ha dret la ciència ficció i a qualsevol que tots li agradin. Les pel·lícules ben escrites i ben fetes i festives, perquè és una pel·lícula divertida. Sí, sobretot això. Però molt entretinguda, molt entretinguda. Aquestes són les dues d'aquesta setmana. Què fem? Parem un moment o seguim con la música de fondo? Tirem un moment, dos minuts, de tema per agafar un aire i, si et sembla, seguirem amb el tema de pel·lícules que dones. De pel·lícules que ja s'han estrenat, però que heu de veure, no? Trobo. i s'ho sento a la ràpid. Give up the fight when you're standing in the dark. It's hard to see the light. One more, one more, and it comes back to you told me he was young. I said, well, what is that good for? No party stays that way. The day after day all you get is the second one you wait for. You're trapped, trapped, torn in the ceiling and the floor. Disappear, disappear, everybody did a thing. You are the thing that's all you see. You are the thing that's all you see. Dentro vos. Amb una cançó molt guai, eh? Sí. Doncs això, què era per això? Stars. Molt bé. Doncs seguim amb les pel·lis que us heu perdut. O que podeu recuperar, com ara, perdida, de David Fincher. Potser no se les han perdut. Si les han perdut nosaltres... Que no hem parlat en el seu dia. La pel·lis que hem perdut és una pel·lícula que veig bé tothom. Encara queda algun rezagal. No ha funcionat tan bé com, per exemple, torrentecinco. No ha funcionat bé? Ha funcionat. Ha funcionat, ha funcionat. Estats units ha funcionat brutalment. Estan és així que segurament tindrem Milenium II gràcies a la perdida. Aquella pel·lida que s'ha quedat com en l'imbo. Però, de tota manera, aquesta pel·li, la David Fincher adaptant un llibre homònim no em preguntis d'aquí ara mateix... Jillian Flynn. Molt bé. Tio, algun dia m'explicaràs com la facis. Per les coses que m'interessen. No m'interessen especialment aquest llibre, però bueno. No te'l diràs mai. És una pel·li que comença amb un David Fincher total, aquest darrere de David Fincher, el que ubicaríem entre Milenium i House of Cards, si vols. Com un drama seriós, un thriller seriós. La veritat és que força poc estimulant. I de cop i volta es torna... Comença a posar pistetes d'estona és el que parece, i acaba sent una burrada superadictiva, absolutament boja, una festa feta amb una qualitat absolutament impecable. Jo no sé, sempre que he vist una pel·li de David Fincher, dic que hòsties, eras mejores de David Fincher. He sortit igual d'aquesta pel·li. Sempre és la millor idea. És una pel·li molt divertida, una pel·li malvada. És una pel·li que juega, que... Una pel·li càrrona. Comença com un telefilm, realment. Comença com un telefilm, però més d'aquests de... sobremesa molt tonta, eh? Sí, molt, molt, molt. I molt poc estimulant. Molt poc estimulant. Però un moment, tot el que està passant. Jo no vaig dubtar en quin moment, perquè és David Fincher, i saps que serà bona, i saps que... Però què ens estàs ensenyant? El Jordi ens està ensenyant, por no. Una foto del pito de Ben Affleck? No ho sé, que és la cosa més comentada d'aquesta pel·li. Si vols, Jordi, gira la càmera i ensenyeu-ho a la càmera, si vols. Són tetes. Sí, és veritat, són tetes. És un pito, sí. En canvi, li conec de perfil d'un grup que estic de WhatsApp. I re, m'estan atent, perdoneu, eh? Ah, no, no, tranquil, tranquil. A tu aire, eh? A tu aire. Si hem de canviar alguna cançó, ja t'ho diré. Perdona, la Sargenta Ripley diu... Mira, deu minuts al final, ja em funciona bé, ui, xat. Doncs mira, parlem de cinema i parlem de perdida. Has vist truca. És bastant educada, no cal que li diguis Sargenta, tio. Per què no? Bueno, no sé, no. És a Ripley. Sidney Sadat. No sé, sota Sargenta. En fi, que no es perdemos. Que no es perdemos, perdida. Li dediquem al programa. Sí, por tu fidelidad, querida amiga. Llama, i constata tu fidelidad. No, pero... Nos estimem molt, i... Jo li vull dedicar. Ens agrada tenir-la, por aquí, coño. Perdida, neu a veure les 150 minuts a cosa, amb un menaflec que a més diu... No os quejaves de mi como mal actor por haber elegido Batman, pues miradme ahora. Listos, listos. Ah, la teva t'hagi dius, ufave? Sí, yo creo que sí. Però és que parlant amb què més vols, ja està perfecte. No, fins i tot, si ho fes malament, encara... No quedaríem malament. Encara tindria aquest punt més traix. Aquesta d'una banda, després, Messi i Calgel, que encara no l'he vist. Què vols que digui? Sí, Carlos Bermud. La segona pel·lícula de Carlos Bermud, que és aquest senyor que va debutar el llermatratge amb Dayamon Flash... Don Pepe Popi. Que té curs com Don Pepe Popi, però donats per l'amic Didac Alcaraaz. Tu el coneixes, el Didac, Jordi? Sí, no? Perdona. Alcaraaz? Sí, eh? No. Si veis la cara, segurament sí. No, ho dic, perquè sempre està per aquí pel poble, no? És una d'aquí de Sant Just, no? Sí, no sé si és d'aquí, però està una mica retornat. I com que tu ets actor i els actors... Ah, exacte. A nous i a junts i tot això. Ah, sí, potser algun animal he trobat a un hotel. Sí. Amb la porta. Bé, doncs... Que bé, el Didac Alcaraaz no sura. No, però bueno... Però treballa... Pujant l'Audiència... Que bé, eh? Detecto un lleuset o d'ironia, en aquestes paraules? No, no. Leusaríssim, eh? No, no, no, és ser casmal, pur i dur. Ah, vale, vale, pense que era irori, d'on tu? Escolta, que... Estava murient de gent. Estava murient, no? Que s'ha anat parlant molt de Magical Gael, que ara és Trending Tropic. Tant que fer ràbia, eh? Mira, el Carlos es posa seriós. No, no, no, això rebeu, això rebeu. Està rient el Jordi i t'espou a tots... No, però t'intents. Què és Magical Gael? És la pel·li del Bermud. Alto, alto, alto. Tu no saps què és Magical Gael? Em sona molt. Tu portes un programa actualitat i no saps què és Magical Gael? Em sona molt. Resfresca'm la memòria, no? Jordi, què has estat fent fins ara? De millor què? Pel·li i millor director de San Sebastián. Conxa de Euro de San Sebastián i millor director de San Sebastián. Ah, Bastasitja és també aquesta pel·li, no? Bastasitja? El Sergi Rada li va agradar molt. Una pel·li que no... No la veurà, o sigui... No, no. Em veia que havia anat. Em veia que havia anat, eh? De què anava, la pel·li aquesta? Era una noia, no? Era màgic. Una noia que està a punt de morir, i llavors l'últim desit que li demana el seu pare és que vagi... Bueno, l'últim de seu... De seu, eh? És vestir com una protagonista d'una sèrie... Has vist tota la pel·li o què? No, és el resum que posen. Doncs avança bastant en la pel·li, això, eh? No és la premissa. Gràcies, prima finita. Sí, passa això, passa això. Una nena que s'està a punt de morir i li demana això. I el seu pare està a la tur i necessita d'alguna manera guanyar diners per aconseguir aquest vestit. Hi ha una altra història que es creu amb això, i hi ha una altra història més que es creu d'això. Està produïnitzada per 3 personatges que són molt bons i m'agraden molt, però m'he de mirar el guió perquè estic ja en un estat de... Barbaraleni. Barbaraleni, actrizaza, que últimament l'havien perdut una mica la Barbaraleni. No m'agrada gaire, però mira, en aquest paper ho fa de conya. No sé, la Cristian, que està també com sempre. I el tercer, sí que no me'n recordo, Lluís Bermejo. Ah, Lluís Bermejo. Ah, clar, Lluís Bermejo. Estàs topant, Lluís Bermejo. És la pel·li espanyola de l'any? La pel·li espanyola de l'any. Una pel·lícula molt personal, una estranya, però molt ben feta, molt complexa, i molt estimulant, molt estimulant. Guarda moltes sorpreses i guarda molts detalls. I el Carlos Bermut és un caraca autèntic. Tinc moltes ganes de veure-la. Si tu has de veure una que no has vist i jo sí que es diu l'entrega, que és aquesta pel·li que escriu Denys Lejane. Lejane. Què és Lejane, com es dirà? L'última mena, de fet, el vellama a Bordeaux a Gamepire, que ha escrit coses com Shatter Island, un tio que domina, presenta un thriller molt guai dirigit pel director de Vulget, el Michael R. Roskam, com es digui. Una pel·lícula on... Quantes esreys has dit? R. Roskam. Bueno, Michael Roskam. Sí, sí, sí. Un thriller d'aquests atracos, mafiosos, russos, amb un personatge ficat pel mig, que, al final, l'únic que vol és adoptar un gos que es troba pel carrer, protagonitzada molt bé pel Tom Hardy, per la nom i rapàs, i pel James Gandolfini. M'hi rapàs, que és una... La rapasa, rapaceña. Sí, una gallaga, no? Una rapasa, la de Prometheus. I el James Gandolfini, la darrera vegada que veiem aquest tio... Mira, jo me l'estimo molt. Ens l'estimem molt tots, el James Gandolfini, però no és l'última vegada que veiem. El James Gandolfini és de New Philip Seymour Hoffman. És l'última de veritat, i després encara ens surt una altra més. Aquesta crec que sí. Per mi encantat, perquè això no tenen molt de camí. Aquesta ja... El final posa memòria d'aquí, ja sí que... Quan es posen aquestes, normalment, ja es queda poc i tot. Quan es posen aquesta música, també queda poc i tot. És com una pel·li d'emprega. Una pel·li molt sòbria, molt continguda i de cop i volta... molt original i molt guai. Molt guai, t'atrapa, t'atrapa, ja està. Pel que l'havien fet i ben escrita, tens l'Egen, que és un dels grans escriptors de la literatura negra actual. Exacte. Carles, Joan, moltíssimes gràcies per ser aquí amb nosaltres. Saveró Dan, gràcies a tu per convidar-me. I aquest què? Aquest qui? No sé, li diem alguna cosa. El tècnic aquest... Bueno, espera, ens ho pensem. Gràcies a tots per ser a l'altra banda escoltant-nos en aquest programa que fem amb tant de crinyo i tant d'amor. El projecte fluzo.blogspot.com projecte fluzo. Estàs pedimant, Jordi? Vale, però de tot. Ja em pararem. Gràcies per ser amb nosaltres fins la setmana que ve. Gràcies, Jordi. Adeu. Doncs tornem a ser-hi un dijous més aquí al Babilònia. La Rosa acaba d'estornudar. Se l'ha aguantat, eh? Gràcies. No, gràcies. Salut, gràcies. Això és el que diem, això és el directe. La temperatura que fa amb aquests canvis serà calor afret, ara sí, ara no. És clar, perquè és el que diem. Si això fos a televisió i fos enregistrat, això hauria estat tallat perquè no queda políticament corrent. Però és que la gent es tornudarà. No passa res, no es veu. Exacte, no et veu. No estàs al meu cas. No creguis, eh, que últimament amb això de la tecnologia hi ha de posar la camareta, que l'hem passat. Ha sigut un ventador.