I al revés ja l'ha fet i va tant. Té la pasta, la symptoms. Hola. Hola, benvinguts. És que s'engega la... Com es diu això, Jordi? El pilot vermell. No té un nom més tècnic, aquesta cosa? El tilt, llum. S'engega la llum i ens pilla... Pilot d'aculó. El tali. No, no, no. Pilot vermell és racista, eh? Pilot d'aculó, Hamilton. Ahí estamos. Jo no entenc els xistes de... No entenc. Benvinguts a una setmana més. Aquest programa... El Condessor de Flutso amb una gent que ha parlat de coses. Què tal? Com estàs? Bé, bé, bé, bé. Aquí recuperant-me encara de la festa del cine. Vaig anar a la festa del cine. Mira! Sí, sí, sí, els 3 dies vaig anar. Què tal si ens ho expliques després? I tant, però com estic, recuperant-me encara. Em sembla que necessites un altre aplauso. Gràcies. Molt bé. La última pel·li va durar tres hores i quart. Bé, perdona, eh? Ai, que... Abans de començar, potser hauríem de felicitar l'amic Jordi. Perquè ha fet 1.500 programes de la penya de la pel·lícula. Ah, però si ja ho ha dit per Facebook, per la TV, per passiva. No, no, moment, moment. He dit que hauríem de felicitar-ho. Ah, vale, vale, vale. No que anem a fer-ho. Així m'agrada. Felicitem el Jordi. És que fa una mica de pal. No, va, felicitat, Jordi. Per aquests 1.500 programes de la penya del Morro. 1.500 programes de la penya del Morro. Això, en terme d'afectes sonors de pets... Quants són? Mira, s'ho ha tirat a si mateix, eh? És un narcisista. Jordi, amic Jordi. Quants afectes sonors de pets a 3 per programa? A mínim. El Jordi s'ha tirat 4.500 pets a la sintonia de ràdio d'Esvernió, l'alcalde, o l'èctor mateix, no sé com s'ho vendran, això. Però, bueno, felicitats per aquests 5.000 pets. Moltes gràcies. Hi ha 3 tipus de pets. El pet comú, el pet de saló, o el pet que es dissimula amb la tos. És el pet del Pegatina, però... Fins aquí la meva intervenció, gràcies. Bona nit, Jordi. Enhorabona pel teu programa. Ja pots passar. Gràcies, Jordi. Benvinguts a tots en aquest programa, que comença aquí mateix. I que durant una hora... Doncs us ho explicarem una miqueta... Com està l'actualitat cinematogràfica, televisiva... Comiquera. Comiquera, i no sé què més. Sempre m'ho has de recordar tots els còmics. És molt bo, perquè al final faig jo la secció, però sempre m'ho has de recordar tu. Tindrem el barri fent la seva secció, el seu agent del barri. I, escolta, no hem reparat en una cosa, i és que... No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. I nosaltres parlem de cine. Halloween és com una celebració molt cinematogràfica. I avui podria haver sigut un d'aquells dies... De fer una especial... Sí, de recomanar pel·lí... Dic, eh? Otro especial Halloween. Bueno, sí, fa tothom, no? La nostra qüestió és que nosaltres no creiem en Halloween, creiem en la castanyada. I pel·lícules de la castanyada no se n'han fet. Directors de Catalunya. Feu pel·lícules de la castanyada per... Marcel Fures. És una mena de Halloween a l'origen, però castanyada a l'origen. Serà l'última castanyada. Estaria guai, eh? Sí, sí, sí. Bueno, doncs, envieu-vos les vostres propostes... Amb una senyora castanyada! Exacte. Envia unes les vostres propostes de la pel·lícula de la castanyada via mail a projectafluhtoarrobajamil.com o més directe via telefonica al 93-3-7-2-3-6-6-1 o pelxat. Ho he dit molt ràpid. 3-7-2-3-6-6-1. De vegades em diuen és que llamo, però m'equivoco del número. No, no, no. Aquesta vegada ho apunteu bé. Sí. Avui sí que... Avui sí. Avui he trucat a un premi. Tenim algun premi per donar? Hi ha una de coca-cola 0. Però la laia és que la sens, eh? Bueno, doncs, sense premi és igual. El premi és que sortiu a la ràdio. Bé... Sí. És un taladro? Sí. Doncs no, però jo què sé, truqueu i proposeu títols per... Què heu vist? O sigui, això, què heu vist? Sempre diem el mateix que heu llegit, qualsevol cosa. Sempre fem la pregunta, o què heu vist? Qualsevol cosa, truqueu? Sí, més que res, perquè algun dia d'aquests farem un programa en públic i us heu d'anar, doncs, agafant una mica la marconya, i agafant la cosa aquella de per la ràdio. Una primera toma de contacte pot ser trucada per telèfon. Venga. 93-372-361. Sí. Ah, vale. Tenim una trucada. Sí, entra una llamada. Bueno, tirem, comencem amb la secció del barri. Sí, venga. Estàs en l'altra lado, amiga barri? Estoy, estoy. Ah, vale, vale. Oh, nos ha llamado. Nos habíamos hecho. Nos habíamos hecho ilusiones. Hola, barri, què tal? Bienvenido a una semana más al programa. ¿Cómo estás? Bien, bien, bien. Seguimos bien. Sí? No hay queja, no hay queja. Ah, vale, vale. No sé, no sé. ¿Y el tema televisivo, en el panorama catódico, hay alguna queja o qué? Sí, no. Yo creo que estamos en una época en la que es todo más indiferencial que otra cosa. Eso no es nada, nada bueno. Creo que esta es la tercera etapa, la negación, la tercera es la indiferencia. Nos quedan nueve etapas, ¿no? Todos los tres pasos estos, ¿no? Para dejar una adicción o no. Exacto, exacto. ¿Has visto de Missing? No. Oh, vale, vale. No pasa nada. No he hecho los deberes. No pasa nada, no pasa nada. Yo era una pregunta que te quería pillar aquí... ¿Has visto tú? Yo no. Pero yo no soy el experto en tele, no me jodas. Yo no veo las cosas... Esperto en tele adolescente. Ahí no me ganas. Adolescente, no, no. Desde luego que no. En tele adulta... Sí, en tele adulta igual sí. Desde luego que no te gano. ¿Qui tienes hoy en tu sección de tele adolescente, amigo? A ver, no es adolescente... A ver, pero vamos a ver. Bueno, a ver... En TV tiene un tope de series, entonces no nos da para toda la semana. Ya. ¿Que podría hablar de una serie en TV? No, por favor, no. No hables en ninguna serie en TV. Habla de los nuevos de CWW, va. Tampoco. Habíamos apostado los cartuchos fuertes en los primeros programas y ahora nos quedan los restos. Los restos de HBO, AMC, toda esa morranita, ¿no? ABC, Sonda en su... No me lo creo, pero todavía no hemos hablado de la nueva serie. ¿Qué pasa con Sonda? ¿Qué pasa? Sonda está en su camino a convertirse en la reina de la ABC. Si no lo es, ya. Sonda Rhymes, recordemos que es la creadora de... La anatomía de Grey! Es Campbell. ¿Qué pasa? No se me acuerdo nada más. La nueva está de Marder. ¿Cau tu getaway with Marder? Efectivamente. Y nadie se acuerda, pero hizo off the map, pese a de médicos en una... ¿Señor, médicos sin fronteras, perdiós en el Caribe, no? Sí, parecido. ¿Con la hija de Meryl Streep, me equivoco? Mami Gumerci. Ah, ahí estamos. Yo lo de anatomía de Grey lo he hecho imitando a la catrinja ingredible doblada. Bueno, cuando surtía el título. Como una época de Friends, al principio de todo de Friends, en los DVDs, no en Canal Plus, en los DVDs, tú pones los DVDs en castellano y dicen, colegas, esto es cierto, ¿eh?, en la cabecera. Es cierto, es cierto. ¿Por qué? ¿Qué pasó con eso? Una época muy negra del... La transición o algo, yo creo que por ahí. Colegas. Bueno, en fin. ¿Qué pasa con Sonda? Sonda acaba de firmar el contrato para su tercera serie en ABC. Sí. Ha conseguido programar sus tres series en la noche del jueves. Tenemos, en primer lugar, anatomía de Grey en la franja horaria, que hasta ese momento la ABC tenía como... maldita, porque todo lo que colocaba en esa franja hace un día. Sí. Después tenemos Scandal. Ha cambiado anatomía de Grey de franja horario? Sí, sí, sí. Ah, vale, vale. Ha cambiado varias veces, pero esta semana, este año en concreto, la han colocado en esa franja negra que me colocaba Las Risortes, Los Ángeles de Charlie y Todas en Mier. ¿Me gustaba Las Risortes, también? Ah, sí? A mí también. A mí no me gustaba Los Ángeles de Charlie, mira. Los Ángeles de Charlie, no. Ahí estamos todos, de acuerdo. Aunque salía Minka Kelly. Ya, pero Minka Kelly después de Hardilón podemos enterrarla ya... Sí, sí, sí, dejó Dillon y dejó la tierra, dejó el planeta. Un día hablaremos de cómo todos esos prometedores, actores, adolescentes que salían en Frayden Eyelights, los sacas de Frayden Eyelights y son un desastre. Bueno, no, hombre, está este... está esta especie de... ¿Esta especie de Manteimon metió en el horno y sacado antes de tiempo? ¿Cómo se llama? Ah, sí. No sé, salió Embre y Quimbat, claro. Sí, sí, sí, el Manteimon metió de Meta. Sí, sí, sí, sí. El que saluda, sí. Jesse Plemons. Sí, señor, este, bueno, este ha hecho un poco de carrera. Embre, ese no salga de estrés, o sea, que no nos engañen. Eso es cierto. Es muy joven. Hay Mitty Garden, que era Julie. Sí. Y es de estas cosas como actriz, o sea, horribles. Però, además, es que ha dejado de ser ella físicamente, ¿no? Sí, sí, sí, o sea, la han puesto una nueva cara, ha delgazado como... una barbaridad. Es un cambio brutal. Minkakeli tenemos lo mismo. Scott Porter... Scott's Guild 4, incluso. Que era bastante resultón en un... Que era Sara Serrano. Y ahora es... no sé dónde está perdido. Yo lo vi en una peli. Yo en una serie. Yo en una peli de miedo, de terror. Fan footage. Ah, de pure sanity, creo, ¿no? No sé, unos tipos que iban a tener un bebé. Y el bebé era malvado o algo así. No sé, qué original. Sí, sí, sí, un derroche de originalidad. ¿Cómo se llamaba esa peli tú? ¿Tú lo vas a ver o no? Una peli d'aquesta. No sé, una mierda acá. Ah... Busca, Scott Guild 4. Perdona, barri, sí que... Que ya podemos seguir hablando de Sonda. Sonda está aquelopeta. Sus tres series están funcionando de maravilla en ABC. E incluso se ha permitido el lujo de pegarse... de aparecer en un cameo de Mindy Project. Ah, interpretándose a sí misma o...? Todavía no lo he visto. Ah, vale, vale, no. Pero no, es curioso. La jefata es la nueva obra y aparecería en el Mindy Project como serie senyora de mierda, pero tiene los mejores actores invitados de la televisión. Curioso caso. No sé, esta chica Mindy Kaling, que es un poco... Es graciosa. Es muy graciosa, ella. Si es seriosa. Y ella es un poco empresaria también. Por lo menos en el mundo de la comedia es una de estas personas que mueve hilos y que tiene contactos y que se mete en sanados. Sí, sí. Es un no parar de caras conocidas y caras importantes. Tuvo a los duplas a los dos hermanos durante varios episodios, a James Franco... John Agil... no, John Agil no. Es que siempre los confundo a los otros dos. John Agil y Seth Rocken, ¿puedes ser? Efectivamente. Puedes hacer el Rocken el que salía. ¿Por qué no me he extrañado a oír eso? Es menos gordo y más gordo. ¿Qué creas? Sí, bueno, el cameazos que tiene y sin embargo la serie no termina de despegar. Eso es. Pero vamos a centrarnos. Sí, sonda. Sonda Rhymes, por favor. How do we do it with murder? ¿Puedes volver a repetir eso? No, no puedo. Pregunto. Estupendo. Es una serie en la que tenemos a Viola Divi escogiendo el papel principal y está rodeada de un grupo de actores jóvenes. Tenemos a Matt McCorrie, que era la gente de Seguridad de Oranges de New Black, al que le faltaba la pierna. Ah, vale. Sí. Y tenemos a Kathy Pinlay, que era Rosy Larsen en The Killing, y apareció la temporada pasada en The Carly Dyeris. Pero un momento, Rosy Larsen sin spoiler a nadie, pero es la que muere en el primer capítulo. O sea, es la fuente de la investigación. Yo creo que es fácil recordarla. O sea, ¿tú ahora te acuerdas de Rosy Larsen? No, la verdad es que no, pero bueno... No, pero te creo, te creo. Supongo que es un poco efecto Laura Palmer, ¿no? Efectivamente. Aunque no tengamos a su prima... Para recordarnos que... Exacto, exacto. Una preguntilla, esta serie la emiten aquí? Si no la emiten, creo que están a punto de emitirla, porque en el festival de serie es pasado y tuvo presentación. Ah, es verdad, ¿tuviste en el festival? ¿Qué tal, el festival? Podrías hablar un poco. Sí, pues... El auto que está muy duro fue una de las presentaciones. Allá... En una sala de cines, los diferentes canales de tago que emiten en España, emiten sus estrenos, hay además talleres y reuniones varias, para que todos los aficionados a la serie puedan tener contacto entre sí. Creo que es algo de lo más curioso, con la gente con la que hablas y conoces por el mundo de la serie, verlos cara a cara y poder mantener una conversación. Sí, en un mundo tan interconectado como el de los seriéfilos, o ya me lo cual quieras, pues está guay, ¿no? Que de vez en cuando os veáis un poco la cara, porque como sois todos enfermos de teclear en un ordenador como absolutos obsesos... Y lo mejor es cuando llegas allá y sabes quiénes son, pero no saludas porque te da vergüenza y... Ay... ...es lo mismo y se crea una situación y larante para terceras personas. Sí, es la típica escena de baile de fin de curso, aunque todos están solos y nadie se atreva a bailar. Yo... Mira, hay sitios donde... A lo mejor voy y a lo mejor no, pero aquí ya te digo yo que no iré nunca, al festival este de series. Ya, bueno, pero porque tú eres un alma antiguo ahí... Somos mayores, sí. ¿De quién vas a hablar de Yo Claudio con alguno? ¡Oh! ¿Se puede hablar de Yo Claudio? No, por eso te lo digo. Ya, ya, ya. Hablemos de Yo Claudio. Yo Claudio es una de las mejores series de BBC. ¿How to get away with Marvel? A ver, eso, centrémonos. No vamos a perder horas aquí hablando de Yo Claudio... Claro, pero sí... Pero sí podemos hablar de perder horas hablando de Fake It y de otra serie Steam. Mira, prefiero que te metas con J.W. with Marvel. ¿Me estás haciendo decir muchas veces? Antes que con Fake It. No me meto contigo. Encima que nos haces la sección gratis, que... Nada, eso. Viola Davis. Viola Davis hasta este momento. Para mí era una actriz bastante resultonaz, cumplía su papel, sabía sufrir... Pero luego la vez en estas series es... ¿Quién te aprobó en la escuela de la sección? Viola Davis estuvo nominada a algun Oscar, ¿puedes ser? Sí, por favor. Por alguna pel·lidesa de Help o alguna cosa de estas. ¿Cuál? ¿O de Help, criadas y señoras? Ah, criadas y señoras, una de estas. Es un poco conocida para la gente del cine, digamos. Eso es, aquí es ridícula su actuación. O sea, pasa de hacer una pedazo de zorra, a ponerse a llorar, sin ningún tipo de sentido. Dices, no sé, es un poco patigius, pero de mercadillo. Uy, ui, ui. Patigius era la protagonista de Damatí. Sí, sí, sí. Me sabe mal cuando un actor lo nominan a un Oscar, y luego lo hace muy mal en todos los siguientes papeles. Esto es como cuando... Y aquí, además, todo es como enfocado hacia allá, a que parezca que se luzca, que está haciendo el papel de la vida, y es horrible, o sea, es horrible todo lo que hace. Es un caso bastante parecido a lo que pasa con Escándal, que en Escándal recibe nominaciones, la gente dice, qué gran serie, y es bazofía. Pero bazofía, de la grande, o sea, anatomía de grei, parecía ser buena. Y yo, durante unas temporadas, me creía que era, y creo que es buena en sus inicios. Pero es que en Escándal y How to get out with Margaret, al final no voy a decir bien y todo. Nada, o sea, es ponzoña. Ja, pero no tiene un punto... No sé por qué tengo esta idea, un punto autoconciente, un punto como de autoconña, no. A ver, no lo sé. De igual forma, no he conseguido. Pero, por ahora... O sea, que no quita para que la disfrutes. Porque sigo viéndola entre los pocos estrenos que estoy viendo, y es muy traspido todo, pero dámeme más. Vale. Ha sido falta de ir más, yo creo que... No, no, no. A ver, seria traspida, mierdosa, antirrecomendación, por tu parte. No? Sí? Dejámoslo así. Ah, sí, sí. Es mala, no se la recomendaría a nadie. Vale, pues fuera. Si la vas a ver, pues igual la disfrutas y todo. Si la vas a ver, llama este programa y nos cuenta a ver la experiencia. El número del psicólogo y todo, no te preocupes. Exacto. ¿Quién nos dicen por él? Ripley dice que no se acabó de enganchar, que está muy enrevesada, y eso que ya está en la zona. Una cosa que quería comentar es que todos los pilotos de esta temporada tienen una dirección torpísima, pero torpísima, no... más útiles. Efectos de cámara que no tienen ningún sentido. Bueno, esta es un poco la tónica de cada año, ¿no? No. Yo creo que los años conseguían contratar a directores reputados para el primer episodio y luego ya... Ya. Derivaban en la basoría siempre, que en estos casos es horrible. Ya. Pues mal, mal, porque además esto hay mucha gente que no lo se da cuenta y se lo cuelan con... bueno, se lo cuelan. Te cuelan producto de mierda y no puede ser. Vale, oye, pues fuera, fuera esta serie. Alguna cosa más ha hecho Sonda por ahí que no nos hayamos enterado, ¿no? ¿El qué? No, creo que por ahora no. Solo le falta una obra en Broadway o así. Pues espérate, no creo que tarde. I luego Clint Eastwood lo reformulará en forma de película. ¿Qué? Remaqué a cosas de Broadway. Ahora está haciendo Annie, pues... O sea, Sonda Rhymes, el musical, i luego Sonda Rhymes, el musical de Movie, por Clint Eastwood. Bueno, espérate. Sonda Rhymes, es una mujer. Ah, Clint Eastwood. Vale, pues, oye, esto fuera. Alguna cosa más o què? No, comentar a otro de los estrenos así que va bastante la línea de J.W.Wittemarver. Casi, eh? Esto es un juego de chupitos, ya creo. Sí, sí. Ahora solo te has comido dos palabras. Ya. Stalker. Uy, Stalker. Uy. Ha habido de hablar algo de... Ah, la verdad. Buenísima peli, pero lo que es la serie, que no tiene nada que ver con la peli, he oído hablar mucho de esta serie. Todo bueno, ¿no? Sí, buenísimo. Todo buenísimo, vamos. De Stalker, eh? Bueno, no, Stalker. Realmente Stalker. Creo que es la peor bazofia que se ha estrenado este año, por lo que dicen las críticas. Sí, puedes decir, comentándolo un poco lo que dicen las críticas, mientras que termine una cosilla que tengo aquí. Sí, claro, claro. No, Stalker, tio. Estic veient, jo no tinc ni idea, eh? Jo, de la sèrie, jo ja he acabat. No, bueno, és una estrena d'aquesta temporada... Dilan McDermot, tio, el protagonista. Dilan McDermot i Magikiu, que és aquesta... Sí, la cinilla... Oriental·la. I em sembla que és un procés de mental, però de la Baja Estofa. Una procés de mental, recordo, que és una d'aquestes sèries de Casso por Semana. Allò de... Millano de la Semana. Exacte, em sembla que va per aquí. No, no, no. No l'he vist a la TV, però... No, no l'he vist al piloto, també. Ah, ha volgut. Ha volgut. I què tal, el piloto? Eh... Espera'm, algo bastante peor. No, igual no peor. Eh... Perquè, a ver, te lo ponen tan tan tan como basura, que al final es aburrido. O sea, simplemente es aburrido. Es como la serie de Sonda, que te da vidilla, sino que este es un piloto aburrido y malo. Leo, que Kevin Bacon tenia que haver aparecido para hacer como se fueron crossover de The following, esto. Hostia. No creo que tenga nada que ver, porque una vez es Foxy, la otra es... Te leo en IMDb, no... No, no creo, porque además, CBS y Foxy no tienen nada que ver. Si me irías, CBS con CWTW, cosas así, sí, pero Fox... Creo que son dramas completamente diferentes. No te digo lo que es probable por aquí. Bueno, no, no, yo que sé. Si es improbable, es improbable. El señor IMDb igual... Porque el productor es el mismo, produce... Kevin Williamson es el productor de esto. Sí, el creador, de hecho. Veis, ara he tenido razón. Mira, qué le ha pasado, Kevin Williamson en los últimos 30 años. Yo este tío lo había respetado durante cinco minutos de mi vida, Kevin Williamson. Está bien. Incluso, a ver, cuando se metió en el mundo de las series, crecen cosas que, no sé, tenían sus puntillos. Bueno, y las cosas... Y luego van a estar en los 30 años. Y luego van a estar en los 30 años. Luego hablamos de Scream de la serie. Ah, oi, oi, oi, oi. Ah, también, también. Esto es un tema. Bueno, Barry, jo me quedaría... Sí, me estoy alargando, ¿no? ¿Qué? Que me estoy alargando. No, no, no. Yo es que te veo como pillado, tío. No, ya está, sí, que tenía aquí faena, pero ya he terminado. Ya estoy todo vuestro. No, pero que lo digo por ti, que me sale a faltar. Es que, a ver, hay que ponernos en situación y todo esto lo hago desde el trabajo, entonces... No, no. Pero si yo lo digo por ti, si me sale mal, que estés ahí con siete cosas a la vez... Te ponemos una secretaria. Eso, sí, sí. Bueno, de todos modos, tampoco nos alarguemos mucho más. Eso es tal, que basurilla, tenemos a Magikiu con su cara de porcelana. No gesticula. Y sin gesticular es mejor actriz que Dylan McDermott. O sea, debe ser una especie de actriz de Kabuki, ¿no? O sigui, como una... Que a mi Magikiu... Que me convence. O sea, que Magikiu me pareció en un serión en sus primeras temporadas. Ya, pero... Las de los 90. No, no, no. Magikiu, C.U.D. Y Lindsay Fonseca. Hombre, Lindsay Fonseca. La hija de Tez, como conocía a vuestra madre, la novia de Kikats en Kikats. De Marvel. Ah, sí, el evento de 8 episodios. Es que ahora todos son serios eventos. Sí, sí, bueno, pero si son serios eventos de 8 episodios, pues oye, bien. ¿No? Sí, más que nada, para evitar el corte en mid-season de Igens of Steel, han decidido meter Igens of Steel, que es algo parecido a lo que hicieron con Once Upon a Time y Once Upon a Time en Wonderland. Ah, o sea, van a hacer vacaciones de Igens of Steel, van a meter Igens of Steel, y luego vuelve... Oh, qué bien, entendemos Marvel, fijo. Pero si no lo ves. ¿Cómo que no lo veo? ¿Aleluya? ¿Cómo que le luya? La primera temporada sí, pero esta segunda no sabía que te había incorporado. Bueno, sí, uno tiene sus debilidades. Ay... Que pongo tonto error. Claro, me pongo un poco tonto, yo, con el tema Marvel. Yo soy marvelófilo, oye. Cogéo de este pie, ¿qué le voy a hacer? Pues sí, lo veo. Y es mi placer culpable. He preferido que es el único, pero... Pero me gusta, como placer culpable, está guay. I Igens of Steel, no sé. No me gusta culpable, tampoco. No, eso no es un placer culpable, eso está guay. Nada, eso es... Vamos a conocer más. No hablem de mí. ¿Qué? ¿Cómo? No. Es que ha sido así, el estreno fue un... Sí. Pero el tercero vuelve a molar. Vuelve a remontar un poco. Bueno, Ryan Murphy. ¿Cómo te queremos? Eso no tienes que decir yo. Ryan Murphy. ¿Opinión de Carlos sobre Ryan Murphy? No, estupendo. Barry, tío, muchísimas gracias por estar ahí. Como siempre, me sabe mal. Si ahora te van a echar del curro o algo. No, no, esto son horas extras. Ah, vale, vale, entonces que no se quejen. No, no se preocupen. Pero no sé si te estoy cortando, te he dejado algo ahí. Todavía pendiente. La semana que viene ya seguimos, sino me quedo sin serias. Sí, sí, economiza un poco, que luego tendrás que hablar de fútbol. Ya hablaremos de Scream, Carlos, no hables. Ya hablamos de la semana que viene. Vale, vale, la semana que viene. De verdad, la semana que viene hablamos de Scream. Sí, sin problema, te puedes ir hasta los actores y todo. Madre mía, madre mía. Qué locura. Preveo un bajón de audiencia la semana que viene. De qué sé, ocho espectadores a tres o... Perdona, perdona. Estos son espectadores de la webcam, pero hay mucha gente que no nos ve por la webcam. Hay mucha gente que no os oye para la radio. Durante 8.1. Oye, que eso, que es un abrazo muy grande. Vale, hasta luego. Adiós. I don't have options, you'll keep on hurting. I don't have a soul, Draping down your soul. You need perspective that feels more effective than what you're feeling. Everyone tells you you're bound to get back to your feet more. Find your love, find your love. Draping down your soul. Find your love, find your love. Draping down your soul. Find your love, find your love. Draping down your soul. Draping down your soul. Escolteu-me una cosa. Istin i Ayuz, que és això que estàvem sentint ara mateix, un dels responsables d'un dels discos destacats del moment, com a mínim en el sector de música indie, estaran tocant aquest cap de setmana al Primavera Club. Comença aquest cap de setmana. És... què passa? Jo algun dia vull que facin un festival que es digui Primavera algo. Sí. Ah, bueno, estaria guai. Aquestes podria dir Primavera autogutñor. Exacte. Entre tiempos, sound. Però el Primavera, sound, passar a la Primavera. La Primavera, ja. Se lo hace mucho frío de la Primavera. No, al contrari. El primer dia va caure un aguacero? Sí, però vull dir que és l'últim cap de setmana de maig. Vull dir, el problema és que no... El problema és que hi estem a punt d'arribar l'estiu. Exacte. Llamas antes. Ah, vale, vale, sí. Primavera marzo. Esto es así. Bueno, mira, no sé. Això és la Primavera d'Octubre. No noviembre, vale? Tardo Club. A més, queda bé. Tardo Club. Otóño Club. Són un programa d'aquí la ràdio, una mica. Tardo Club. Ara? Tardo Club. És un moment de què aniria la veritat, eh? De música, no, com de música en laon. Música de bon rotllo. Tardo Club. Ah, mira. Molt bé. Gràcies. James. Tant bon rotllo. Digo, són bones, són bones. Quiles, James? En directe és un espectacle. I ho deixo aquí. Sí, no, carrega el primer de la Club. Clut. Clut. Clut. Clut. És aquesta mena de... Grut. Primavera Grut. És aquesta mena de germà petit del primer de la saon. Que organitzen ells mateixos també. Que porten grups una mica menys... Bueno, una mica, és un eufemisme. Una mica menys... Importants i rellevants. Però que són interessants d'alguna o altra manera. És un festival que comença justament demà. El dia 32, demà de vendre, fins i menys aquests 3 dies, en escenaris com la Polo, com el teatre principal, o com el nazi de cart, que hi ha una bonos superchulo, perquè per 3 dies cobren 25 euros, cosa que està de colla. Sí, sí, sí. I toquen grups tan interessants, com aquests indiajuts, com altres, que anirem sentint durant el transcurse d'aquest programa. Transcurse, ja només queden mig programa. Però, bueno, si podem sentir algun altre dels grups que toquen en el primer era el club, doncs ho farem... Independent dels si els podem sentir o no, doncs no sé, mira, busc la programació, perquè està guai de veritat. A mi m'agrada molt, hi ha grups bastant guais. Dit això... Un últim incidiu. És que ja estic molt empipat, tio. A l'agost no hi havia res a fer ni a veure ni a escoltar. Tots els festivals eren deïfal, de, no sé, quién, i de Mishima. I ara, de cop i volta, s'han de veure 5 pelis al cap de setmana, s'han de veure, no sé, quants festivals de música, ara, merda, ja tot. I aquest cap de setmana també és el festival, el saló del manga. Bueno, mira, és tu perquè ja l'ho dege quan tenia 15 anys. Bueno, jo ho dic, ja. Sí, sí, sí. No sé. A mi no em va molt el festival del manga. M'agraden. Alguns, però el tio del festival del manga, em sembla que és una mica amb carinyo i respecte a Friky. Són els primers que es diuen Friky. Sí, sí, sí. I jo, que si vaig aquí, serà per la qüestió que m'agraden, poden agradar uns còmics, i la veritat és que no em ve gaire de gust total. Total tema de disfresses. És com una mica cancino, eh? Però, bueno, escolta, la gent li agrada disfressar-se, i s'ho passen bé. Ei, però el tio, has tret el tema dels còmics, està bé. Sí, canviant de tema totalment. Què toca, ara? De còmics. Hòstia, còmics, merda, he trencat el... Has vist, he trencat el... Parlem una mica de còmics, va. Però, bueno, com que som guais, no parlem del còmics. Clar. Tot i que hi ha mangas que surten ara pel cel·le del manga, que són molt interessants, Panini ha dit... avui parlarem de Panini. Panini ha dit algun manga chulo pel cel·le del manga, diria que assassineix un clàssic és de Panini, i és un manga molt guai. Però no parlarem de manga com estic dient, sinó que parlarem de Superherbés. Ah, i què diuen? No va millor. Per mi, eh? Bueno, sí. És que he dit això i he corregut massa. No parlarem de Superherbés, perquè parlarem d'una Superheroa, que és hulka. Doncs és qui és hulka, o no? Qui és hulka? És... És la mujer de Verde. Exacte. És hulk per si veu femenina. Sembla un xista. Una mica ho és, però està bé. És un personatge curiós. És molt còmic. Sí, té la seva gràcia, hulka. És un personatge que ha passat pels 4 fantàstics. És un personatge fantàstic dels 4. Això es recorda, és veritat. Sí, durant una època dels anys 80. I, bueno, ha tingut... És un d'aquests personatges secundaris de l'univers Marvel, que sempre ha estat porai, però mai ha acabat de tenir gran presència, perquè tampoc és que tingui molta pasta per ser una primera línia. Però està bé, és divertida. És un personatge graciós que, a més, reivindica uns certs valors, una mica xulos, perquè... És una dona independent i moderna, lliure, que és advocada, i que no és la típica... Com ho diria, finament? No és la típica hamona. Físicament no és la típica. És veritat, d'entrada, perquè és verda. Perquè és molt gran. És molt gran, és una senyora de dos metres, que quan s'enfada, es fa de dos metres cinc. És veritat, ella ja és verda, viene verde de serie, però es fa una mica més catxes, i això. Però és divertida, les aventures de culques són divertides, i especialment aquesta cosa que surt ara mateix, que és una mena de... bueno, de... de retomament, del personatge, el rescat una mica, i el posen a les mans d'un guionista molt dotat, que es diu Charles Sul, que és un tio que ara està molt de moda, ha fet, entre altres coses interessants, una de les darreres etapes de la cosa del Pantano, a DC. I és un tio original i personal, i fa uns còmics molt atractius en molts aspectes. Aquest senyor s'ha posat al capdavant d'aquesta nova culca, i s'ha traïd a Javier Polidó, que és un artista espanyol, doncs també molt personal. El que ha fet Marvel és apostar una mica per una línia diferent, no per la típica línia de superhéroes que s'atonyen per tot arreu, sinó que ha agafat una mica aquesta... Aquesta vaçant més índic, que està agafant últimament amb títols com Ojo del Cone, o com el Daredevil del Mark White, i aquestes històries, o com els FF, i li ha donat una mica aquest caràcter de còmic més índic. Tu realment agafes això, tu mires i ja en superes i ja en villanos, tampoc caires, però ja d'entrada li veus una textura diferent, un to diferent, un rotllo com més experimentador, com més pot, més divertit, una mica més autoconscient, tot això. I per aquí va una mica aquest hulca, que ara surt ara mateix amb un primer volum que es diu Leide Sorden, que agrupa els primers números de la nova sèrie que surt en el Mark. Estic dient com molta informació. En el Mark de All-Marvel Now, que és una iniciativa nova de Marvel. All-Marvel-Now, sempre és afegir una paraula més. Primera Marvel, després va ser Marvel Now, ara és All-New Marvel Now. Quant de fa que has desconectat d'això? Jo he desconectat també mateix. És igual, que Marvel està movent el cotarro, està fent coses noves, i una d'aquestes és aquest hulca que està agrupat amb un primer volum que es diu Leide Sorden, i que això, que és bastant pop, que gira molt en tornar la vida personal de la hulca, a més que en les tonyes que es pugui pagar amb els malotes, i de com s'estableix a la ciutat, i de com sobre el seu propi bufet per ser advocada, i de com comença a absorbir els seus primers casos, què? Imagina't, protesto, pop, i que es carrega tots. Què és així? Ah, sí? Sí, és que passa aquesta mena de coses, una mica. Aquesta és la gràcia del personatge. Lacribulació és d'un personatge. A més, la gràcia és que es fa advocada, i els seus clients són el fill del doctor Muerte. Clar, no li vindrà un senyor que ha sigut... No ho reclamo. Que m'han atracat, oi? Que m'han atimat el tender, oi? L'hi veus, el fill del doctor Muerte. Un cop vinc molt divertit, molt diferent, fresc, i molt pop, que està recomanat, sobretot, això a la gent que li agrada anar als superherres, però vulgui noves visions de tot el cotarruc. Jordi, sumel, sumel, que agafo aires, que si no em quedo sense aia. Vinga, trai, trai. És que no es pot, tio. No es pot, sí. Intentes crear una atmosfera? Sí, sí, sí, la carrega. I ell crea una altra atmosfera. A més, en teixen, en teixen, en plan... que us vais a reir, cabrones. Ah, la ja està roto el moment. M'ha dit el pie. Este te lo voy a meter por la oreja, y este te lo voy... Eh... Vale. 1.500 programes porta així, eh? Sí, 1.500. 1.500, imaginant. Creuríeu que el seu és normal? No, no, no, és així. No, aquí és com té, aquí en el nostre... Tranquil·lent. Encara es com té una mica, en fi, tècnics nous. Bueno, doncs només queda parlar una mica de més del comig, que és... Vinga, parla, parla. Que no es va quedar, si no... L'únic mal anticòmic, ai, anticòmic. Adeu, Carles. Adeu, Carles. Doncs més coses de... Deixem-nos de menys. Però, de verdad... Por favor, vuelve. Va, tu, escolta, això no és sèrio. Això no és sèrio, ja parlem d'un comig... 40 minuts, ja. Ens posem així, com sèrius? No parles de superhéroes. No, no, no. He dit que de superhéroes no sé per què. Vinga, per la cara sí que desconectua. No, no, aquest és molt xulo. Bé, tots som molt xulos, però aquest també. Et prové, que són Phillips, que són aquesta parella de fet, ja, que porten anys i còmics treballant junts, porten molts anys i moltes sèries fent junts, com ara Slipper, com ara Criminal, com ara Incognito, o com ara aquesta Fadal, que ara arriba amb un nou volum de la Mada Parini, ja s'han publicat uns quants, i que fa una mena d'avisió, una revisió dels gènere negre, molt lliga del cine, el cinema negre i tot això, des del punt de vista de les fems fatals, però afegeix un punt fantàstic. Aquesta gent sempre han tocat gènere, molt gènere, molt sòlids com a gènere, però introduint un punt diferent, un punt d'algú. En aquest cas, el que fan és introduir un element com sobrenatural de terror, llavors juguen molt amb el tema l'overcraft, amb el tema criatures i tentacles... Sí, mira, una portada ja surt amb tentacles d'aquests gegants. Ah, ja està, ja està, ja està. Llavors juguen molt amb els codis del noir, però introduïs aquesta mena de coses. De fet, no és la primera vegada que us parlem de fatal o fatal, però és que cada volum que surt, jo crec que val la pena rescatar-lo, perquè si no ha revalidat, com a mínim, segueixen mantenent el llistó altíssim, perquè el Ed Brubey, que és un narrador excel·lent, i el son Phillips és un dibuixant de conya, que té aquest estil com brut, entra realista i gairebé expressionista de homes i... de llums i homes, molt marcats i tot això. I en aquest cas, doncs això, parlant d'aquestes històries molt de noir clàssic, i concretament en aquest volum que es diu A l'Oesta de l'Inferno, és curiós, perquè és un volum que raonés 4 números de la sèrie que publica imatges en format grapa, i són 4 grapes individuals, que tenen un principi, un final, no s'agrassa en una sèrie, però que estan d'alguna manera i ligades estèticament i èticament, no? Són 4 històries de 4 dones fatals. 4 fem fatals. No et nego que no pugui tenir això a un punt de misogínia, que no dic que sigui disculpable a la misogínia, però és aquella misogínia que també ve implícita en el gènere negre. Un punt de autoconsciència, no? Sí, un punt d'autoconsciència, clar. Això, l'autoconsciència també redimensiona una mica les coses. Vale todo, vale todo. És com un negre fent xistes de negros. Com? Perdona? Es pot fer com un negre nace. És autoconsciente. Exacte. Pots permetre. No, i que el gènere sempre ha sigut una mica així. Llavors, en aquest cas, això són 4 històries o conclusives que passen en diferents punts de la història, en diferents moments clau, com el Texas dels anys 30, és a dir, el d'inici de... o durant la gran depressió, a la França del segle XIII, en plena edat mitjana, al Farwest o a l'Europa de l'est de la Segona Guerra Mundial. En aquests 4 caldos de cultiu, això són 4 històries de tios que són autèntics, panolis, dones que intenten subsistir de maneres més brutes o de maneres més nobles, però que són dones fortes, i que una mica conviuen en aquest element fantàstic i sobrenatural. És un còmic molt original, molt xulo, i sobretot el que us deia molt ben narrat, és que aquestes gent són adalícies, són al·lucinants. Fatal, o fatal, un nou volum de la sèrie d'ímaig, que ja podeu córrer per comprar-lo, sisplau. I never could make out the words you said. Sentences are bouncing back and forth inside my head. You don't have to think. You've got to stay here with me. Forget all the glory for this. We can find comfort in the magic name. Riding through the fall, I can't believe it rained all summer long. When every day's a hurricane, you know there's something wrong. Tallem la cançó de Always, que és això que està sonant. Un altre dels grups presents en el primavera Club, tu que em temes com aquest Parti Poli, són una gent nova que són guai, són molt properos, així una mica luminosos, però... M'agrada el concepte?Sí, no, no, tenen el seu rotllo. Es diuen Always o Always, no sé, s'escriu amb dues B baixes. Doble B baixa, però literal, o sigui dues B baixes. Bueno, doncs també estaran presents. Escolta, de totes maneres, si no anem al primavera Club, què fem? Doncs anem al cine, per exemple, per exemple. No s'estrenen coses a veure o al saló de manga. No, no. I com que hem anat poc al cine aquests dies, siguem al cine.Vinga, s'estan estrenant moltes coses, realment. No parlem.Sí, la veritat és que està important. Vam començar l'any molt bé. Vam tenir un període d'agost que he tret d'alguna xuminada comercial, que sí que ens agrada, ni que no direm que no. No va averiguar era cosa, però ara estem com a tiós. He espaciat un poco, no?Sí, no sé. Repartiu, repartiu. L'altre dia, és que depèn de les pel·lis. Només Winter Sleep, és la soia d'invern. Ja ha ocupat 3 hores i 4 hores de sesió. Doncs, necessitem una mica de repartir. Digiríem de Magical Girl, la benvis de la soia d'invern. Amb relatos salvagis pel·lulant, ja tenim, com a mínim, dues pel·lis més obligatòries. I una més que encara no hem vist, que és l'Oreax. Ah, l'Oreax, sí. L'Oreax es trenarà demà i té una pintaça que no veus. Però sí que hem vist dues, o com a mínim, dues vist dues i una vist una, d'aquelles, potser sempre sentibles de l'any. Potents, potents.Dues pel·lícules, dues o tres, no? De les potents, potents dues, més l'Oreax que no hem vist. Després s'ha de posar una altra cosa recomanable, que si tenim temps ja en parlarem. No tindrem temps, però... Una d'elles és la sal de la Tierra. Exacte. Que és una pel·lícula... curiosa. No és molt curiosa, si tens els... Una mica curiosa, però vas un poc a tiro, heig. Si saps què és Vinc Benders i què fa quan fa documentals, vas a veure un documental de Vinc Benders. Vas a veure un documental de Vinc Benders que ho dirigida Juliano Rivera Salgado. Qui és Juliano Rivera Salgado? És el fill de Sebastià Salgado. Qui és Sebastià Salgado? És el pare de Juliano Rivera Salgado. Fins aquí la sal de la Tierra. Sí, també és un fotògraf. Ah, sí, sí, a part. Sebastià Salgado és un fotògraf, un dels més reconeguts fotògrafs del món. També una mica... què? No, que hi ha un incís. Si dinen amb l'estrena de la pel·li, el Caixa Cosmóca. El Caixa que està al costat de Plaça Espanya, quin és? Que s'aforom. Segur? Sí, que s'aforom. El Caixa Cosmóca... El Caixa Cosmóca ha fet una exposició d'obres de Sebastià Salgado. De Salgado. Ah, està guai. Pots combinar l'exposició amb la pel·lícula, que és una mica un repàs de la carrera del Salgado, que és, doncs, aquest fotògraf que fa aquestes fotos d'en impactants, i que també és un tio controvertit, perquè sempre s'ha criticat una miqueta d'estatixista i de fer una visió, un punt... Sensacionalista? Sí, sensacionalista de les miseries del món. Però és un senyor que s'ha recorregut tot el món durant tota la seva vida, i que ara el Vim Venders li ha de dir que aquest documental, que fa un repàs cronològic de les seves obres, les fotos que han recollint ell en diferents llibres i en diferents recolls, el Vim Venders s'ha de dedicar, una mica, amb aquests formats temàtics, repassar-ho tot. És una pel·lícula purament contemplativa, però d'una capacitat estètica brutal, i part de la gràcia de l'estètica de la pel·lícula són les fotos, i veure aquestes fotos amb pantalla gran és bastant espectacular. El Sebasteu Salgado és un tio interessant, que ha explicat coses guais, i que ha tingut una vida... Meus no crec que el Ningüay ha tingut una vida més guai que el Sebasteu Salgado, o més guai, o més aventurera... Home, el de Virgin. El creador de Virgin ha fet coses que no veus, però... El creador de Virgin, aquest i el de les 127 hores. Bueno, doncs això és una pel·lícula que arriba aquest cap de setmana, i que jo penso que s'ha de veure, perquè és molt emocionant, perquè parla de les fotos, però, en el fons, parla de el que parlen les fotos, i és la condició humana, i és la misèria, i és l'alegria, i és la tristor, i és la pobresa, i és la riquesa... Potser no econòmica, però sí natural i humana del món. Aquesta és una de les imprescindibles. Jo crec que sí, la sal de la terra. Potser un es grau per sota, perquè no serà tan... Al final no és tan relevant, però bueno, té una idea rellevant, però té una idea també, és Blu-Ruin. Ja passa que aquesta no arribaria mai a enlloc. No, típica pèl·lica, no s'estrena mai. Ni el festival de Sitges, que va ser un any plegat de benjances, i no me'n posa aquesta, i ara... És carne de Sitges, aquesta pel·lícula. És carne de Sitges, i veus que hi ha hagut, com a mínim, 4 pel·líges de benjances d'aquestes pel·líges que tenen com pols. Saps aquestes pel·líges que les veus? Si m'estén enganxant del polvo i el sudor i les làgrimes, doncs aquestes són altra d'elles, i potser no ha sortit de Sitges, però hi ha una altra cosa que hem vist a Sitges. Si vols, dic jo l'argument i després tu dices bondades. Jo no me'n recordo gaire, sincerament. Me'n recordo de la cara del tio, del prota. Té una cara molt... Sí, però és un vagabundo que viu a un cotxe i et xonar unes torres, passada tot. És una social de la parra, fins que veu a les notícies que estan a punt de llibrar la sessida dels seus pares. Llavors diu, esto no puede quedar así. I em prende aquello de la justicia por su mano i fa una killing spree d'aquelles que li diuen... Compte d'arribar a l'abanjant-se aquesta, de fer allò que l'Estat no ha pogut fer. És una pel·li, argumentalment, és la de sempre. La podria protagonitzar al dia en dia, són que per cert. Un protagonista més o menys de l'estil. Aquesta setmana, però no, no. És una pel·li en realitat molt més dura, molt més apagada, molt més ben... molt millor feta, molt més ben feta, molt més ben escrita, té uns personatges increïbles d'aquells que se't queden a la memòria durant força estona, després d'haver vist la pel·li. Té un discurs brutal, exactament sobre les carencies. No només hi ha de l'Estat, sinó de l'Esarumà, perquè fins a quin punt arribaries tu per prendre això de l'abanjant-se i de la justícia pel teu propi conte. I realment, aquesta pel·li arribar a l'imit... No és un aspecte clagore, però, joder, la violència... La violència que parla és molt intensa, és realment intensa. És una pel·lícula crua. Aquesta cosa de tu t'han matat els teus pares, no? I tu vas avançar-te a dones persones, però aquestes persones també tenen pares o tenen familiars. També és una escala de violència bastant densa. I, bàsicament, tu està preguntant a tu fins a on arribaries tu, en realitat. És una pel·li de guies que se senten més que es pateixen, més que es veuen. Sí, sí, però sobretot destaca que no és un gran espectacle. És el que tu deies, no? L'argument el podria protonitzar un liemnison, però la pel·li no és... Una pel·lícula d'acció desenfrenada, ni res d'això, al contrari. És una pel·lícula autoral, patita... No recordo que sí que tindrà, però és d'aquestes que no tenen grans explosions, ni molt menys, no? Sí, sí que té banda sonora, i, a més, és bastant bona, crec, recordar. Però, bueno, una pel·lícula molt crua, eh? No aneu al cine alegrement a veure aquesta pel·lícula, però penso que és una, com has dit tu, una de les grans de... Sí, d'aquelles que et marquen. Sí, sí, és una pel·li important. Deixem-me, aquí, les reconeixions de cine. No sé si arribarem, jo crec que hi ha, no? Però tirem un pèl de música, agafem aire, i intentem per alguna cosa de més, va. Tinen Jordi o alguna cançoneta? A veure, sí, algo como... I try, I try, I try, but I wait so long. I wait so long. I wait so long. Jordi, em dóna temps de parlar d'algun còmic? Sí, jo crec que sí, no? Doncs parlem d'un últim còmic. Sentíem Strand of Oaks, un altre del... Ah, que no era el club. Escolta, ara que parlem de panini fa una estoneta, ara sí que parlem de supers, bueno, no, tampoc. La tiraranya de Spiderman. Spiderman. Un dels millors 5 superheros de la història dels còmics? Jo crec que sí. Els altres 4 són uns 4 fantàstics, punto. No, no, jo sóc així. Doncs una altra de les novetats de panini és una reedició de la telaranya de Spiderman, sota el nom integral, hem fet un volum que es diu integral, la telaranya de Spiderman, que és una etapa del personatge que va ser limitada, va durar dos anys, del 2001 al 2003, va ocupar 22 números, i va ser una iniciativa estranya, bueno, no tan estranya, però va ser una iniciativa curiosa, que va ser... Es va vasar a fer una sèrie paral·lela a la Spiderman, parlant d'alguns dels personatges que l'envolten, però sense que necessàriament sorti la Spiderman, i de fet surt poc a la Spiderman en aquestes historietes. Qui surt? No, és veritat, ell no surt, perquè aquesta gent que el rodeja especialment és supervillanos, i gent desconeguda, no són historietas sobre Mary Jane, sobre Gwen Stacy, no, no. Són sobre supervillanos especialment els cutres, els més xungos, el rino surto... Rino para abajo, vale. Rino y huitre para abajo. Estamos hablando de zancudo, cuidado. Estamos hablando de todos estos supervillanos pinturescos, que son estranyables i que es manejan una oportunidad de la vida, i aquestes històries parlen una mica d'això, de l'oportunitat de gent que està una mica margada, de gent que s'ha vist inspirada, per a la Spiderman, gent anònima, nens, però també sobretot d'això, d'aquests tios, que es posos, que sempre acaben rebent hòsties, i que mereixen el seu moment d'humanitat. I són històries realment molt xules, que més estan escrites per alguns dels millors autors del Marvel, del moment, i que encara ho són de millors autors, vull dir. Com ara Carcenis, sí, sí, hi ha de tot. Greg Ruka, hi ha Peter Milgan, hi ha Brian Cerello, hi ha gent que escriu els guions i fa els dibuixos, ells mateixos, com Darwin Cook o Paul Pope, i qui no, doncs, és dibuixat per Eduardo Riso, per d'un camp fegredo. L'Iwik, si és un Phillips d'aquí, em parlo d'abans, Josep Pecan Monicoli. Una plena major de Marvel del moment, van reunir-se, van fer aquestes històries, i la veritat és que són superxules. Algunes són, jo crec, de les millors històries de la Spider-Man, com a mínim, de l'Universos Spider-Man, i és un to molt cabal, molt, molt apena, són històries molt humanes i molt divertides i molt entretingudes. La telaranya de Spider-Man integral, una altra de les moltes d'Apanemí. Amb això, acomiadem el programa, acomiadem tu, que estic cansat, i vull aigua. No em pots parlar, Xavi Rodan, un plaer que ha sigut. Moltes gràcies, et convidarem. Jordi Domena, com sempre, el finiquito, però segueixes venint a treballar. Us saluda, Carlos Elcomelli, el presentador, creador, geni i figura d'aquest programa, tot i que no és que uni els guionis. Ens veiem... No, esconya, no valgo per a nada, però aquí me lo creo un poco. Ens veiem, dijous, vinen, imagino. Ens escuteu al podcast, projectafluzo.blogspot.com, pel que us hagueu perdut. Acomidaràs el programa cada setmana, que us sàpigues, us heu fet molt bé. Vale, perfecte. Adéu. Un cell d'estat ha provat aquest dijous per unanimitat assegura que l'ús dels voluntaris per al 9 de novembre a l'Eve, si es pot, la gravetat dels vicis tindrà constitucionalitat de la consulta. Segons el consell d'estat, consulta alternativa Unmet garanties constitucionals elementals.