Fluzo

Fluzo del 20/11/2014

Episode Transcript

Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. que sempre se'n haurà programat. Les que has vist tu, has vist pel·lícules avui. 20.000 dies en la Tierra i tot això. Ah, no me'n parlaia en el moment. Sí, però per això se'ns queda sense programes. Ah, bueno. Patem l'Axarra d'una altra vegada. Seqció, què visc avui al Carlos? Exacte. O marxem. O marxem. I posem un play. Mira, són benys 10. Ah, vinga, va, molt bones. És una opció. Hola Jordi, què tal? Bona, doncs hem vingut al condensador de Flutho, una setmana més, un programa on parlem durant una oreta que pretén ser una mena de rapes cultural. I ja sabeu que nosaltres estem aquí, vosaltres esteu allà, però podeu entrar aquí a través de les vies que tenim, com cada setmana, via telefònica, el telèfon 93-372-361. Seguim amb el sorteig, amb el concurs. Sí. O què? No, perquè ja no el té amà. Ah, d'acord. Aquest concurs és així, eh? És així de rambut. Ai, va bé. Truquem-nos al 93-372-361. I ens dieu... A quina sèrie correspon la melodia que has anat fa un moment? A veure... Jo crec que és complicat, eh? Penseu-vos, ho veu, perquè només teniu una possibilitat complicatíssima. És una sèrie de l'HBO, ja ho vam dir la setmana passada. Sí, sí, sí. Sorten els Stark, però això també es pot dir, que tampoc ho passarà. Sorten els Stark, i no és Big Love. És que estic segur que hi ha molta gent que està a casa dient, Big Love, Big Love! Estan dient Carnival. Carnival, això. I doncs no és ni Carnival ni Big Love. No. El premi és... Quina és el premi? Un pisco, l'havis, per exemple. La quantitat. Ja pot ser a Barcelona. Si algú ens truca i diu, no, que estic en Barcelona, i no me n'hi ve dient, i ens desplaça a nosaltres, o enviem un giro postal d'aquests d'enviem diners. No, no, no, no. Això és l'important del premi. El premi no és que us convidem a una canya i unes braves, sinó que comptareu amb, com a mínim, la presència d'un dels dos. Ja no es la jugarem, i el que sàpiga el palito masclista és el que va. Això és un premi? Sí, va, i tant. Per la segon que robopilinguis, sí. Bueno, sí, sí. I vostre fans de robopilinguis... Grupo de clutefans robopilinguis. Truqueu, no, en sèrie, truqueu. Us garantim una birra i unes braves. De moment, birra i braves, el hem dit, no? Aquesta setmana puguem una mica més... Oliva. Sí? Podem anar d'aquest pal? Cada setmana una cosa millor. Afeixi'm una tapa. Qui truqui, ara? No, i després s'esperaran als en Juliol. No, perquè ja serà el botafomeiro entero. Bueno, ja, però... Algú es pot... Algú es pot avantar. És com la sovasta de la Oció de Bon Jordi. Qui truqui i encerti la melodia d'aquesta sèrie? Nino, nino, nino, nino, nino, nino, nino, nino... Jordi, Jordi, ja està. Va bé, va bé. No pots estar fàcil. El Jordi ha afegit un parell de segons més. Doncs un i mig. Però res, res. Segueix sent super complicada la qüestió. S'han d'una birra, dues birres, una birra... Com que dues, no, una u d'altres per mi. Una de braves i una dolides. I anem pujant. Ah, sí, les coses. Després diem... Bueno, va, que teniu el xat també obert. www.radiodesvern.com Exacte. Doncs entrevi, us comuniqueu amb nosaltres. Dit això, saludem al barri. Fa molta estona que s'està esperant al barri, com a quan? Rollo 5 minuts, no? Pobre barri, el saludem. Hola, barri! Hola, bona... Què tal, tio? No té un tono de voz com... De perra, 5 minuts esperant. És el que passa, que el barri quiere ganar el premio. Pero ya lo intentó una vez y falló. El experto en serie es que va a hablar ahora... No ha acertó cuál era la melodía, falló la cabecera. No, no, no. El experto en serie es... Llegó a los 50 seleccionados para hacer el rey de la serie de Canal Plus. Ya, pero la melodía no la supiste. No es que no la supieras, que el equipo no puede participar. Entonces... Ah, pero estoy parte del equipo. Hombre, caro, no fastidies. Si no me pagáis, pues por lo menos dejarme participar en los compuestos. No, no, no. Qué mínimo. Voy a mandarte un WhatsApp con la solución para que estéis descalificado directamente. Tranquilo, por lo menos. Exacto. Tú sabes que cuando vengas a Barcelona tienes unas bravas y una virra, pero vamos, asegurada... Se dicen unas bravas. Unes bravas. ¿Eso lo decís ahí, en tu tierra? No, pero cuando he ido a Barcelona y he comido bravas eran unas bravas. No, pero se escribe bravas, pero se pronuncia bravas. Ah, vale. La es un poco más cerradita. Qué complejos sois. Bueno, vete a Lleida y allí sí que dirán bravas. De ahí queramos la independencia. Diga, digame. Barri, amigo Barri, ¿qué tienes hoy, tío, preparado? Series. Pues muy bien, muchas gracias por tu sección. Ya nada, hasta la semana que viene. Esta semana ha costado, lo sé. No, va, ¿qué tienes? ¿Qué series tienes? Pues, mira, hoy os vamos a hablar de dos series, una que es un estreno y otra que ya lleva dos años en emisión, pero por retardo no hemos alcanzado a hablar de ella. Por retardo de quién? O sea, ahora no fuimos al respeto. Kilometraje, tú, kilometraje. Ah, retardo de la serie. Seria de Forània, sí. Vale, no de los textulianos de esta mesa. Bueno, eso ya... Yo hace aquí que no veo una serie nueva. No, digo retardo mental. Mentira, viste Fargo. Si tienen que explicar todos los gags. Es verdad, hace años que no ves una serie, pero viste una. No es una serie. Y era Fargo. No decían que era como una mini... Mini serie. Seria evento. Seria evento. Seria evento. Eso sí que irrita, serie evento. Vale, empezamos por la nueva. Si te parece. Sí, sí, así, sí, mejor. Sí. No, nos quitamos la... Nos quitamos la cina. Ya tiemblo, eh? A ver. A ver, pues... No estamos en Meatsheets en todavía, pero ya empiezan a llegar series de esta segunda horneada de estrenos de la network. Y NBC esta semana ha presentado... Next. No, no, no, no. Perdona, esto lo dijeste tú, eh? Último, esto lo vamos. Next. Uf. Esteito Fargo. Vamos a ponernos en situación. No les contabies esta serie. O sea, no les he explicado con profundidad pero creo que ya la citaste, ¿no? Bueno, sí, igual los destacados de... Adelante, adelante. Ui, espátrate. Sí, Carlos. Había una vez una muchacha llamada Que te da en Jail que estaba en una serie de... Heigel. Heigel. Heigel. Heigel. Bueno, es que lo dejó ahí en una gala de... de premios. le dieron un premio, no se sabe por qué, y alguien le dijo, la ganadora es Catherine Heigel, y lo primero que dijo es, es Heigel, o algo así. ¿Tú te acuerdas, Carlos? Vimos junto a esta ceremonia. Puede ser, pero no me acuerdo. Ganó un premio. Sí, sí, ganó un premio, m'agrada. Como iba diciendo esta chica, tuve una serie de médicos en la que todo el mundo no se sabe por qué, la encumbró a la fama diciendo que era una estrella, se le subió el pavo, se fue al cine, y se lleva un sopapó de los grandes. No ha triunfado nada, nada, nada en cine. No, pregunto, pregunto. No sé, tiene como 50 comidas románticas que el presupuesto iba bajando de película en película hasta llegar a la caza recompensa. Yo llegué a ver la última. ¿Viste la caza recompensa? A mí me la pusieron en el dred. Eso es el mal. Eso no es una película, eso es el mal. Vale. Espera, no, esto hay que decirlo. Creo que compartía con Aston Kutcher. No, no, no, no. Eso era Killers, que es otra... Están en el mal. En general... Ya viste dos, ¿eh? La otra no era Gerard Badler, el caza recompensa. También. Badler era el de la sucia verdad. No, no, no, éste era una con Jennifer Aniston. No. Estas encadenadas. Bueno, es igual, son todas intercambiables. Excepto... Exacto, excepto Cazen Heigel, que se ha intentado meter aquí y no lo ha conseguido por lo visto, porque no ha sido la nueva Julia Roberts o la nueva Jennifer Aniston. No, o sea, se creció, se creció mucho y cuando ya no le querían ni en películas directas al VD, se ha propuesto volver a la televisión en plan estrella. Tambien ha vuelto en plan estrella. O sea, esta mujer, allá donde va, entra por la puerta grande, en todas partes, pero luego... O, por lo menos, se lo cree. Ella se pone sola la alfombra y todo. Ya tiene de Cazen Heigel preparada. Pues, aunque ha estrenado Aston Kutcher, una serie en NBC que tiene un rollo político que quiere ser un poco escándalo, un poco homeland, y se ha quedado en 8 millones de espectadores, que no está mal, pero viendo lo que dejaba su predeceso, la crea de Blacklist, huele a fracasito. Blacklist, por cierto, ha renovado o lo han cancelado ya? Blacklist lo está apetando en la audiencia. O sea, que lo han renovado. No lo han renovado, se ha ido a... parando de mitad de temporada, lo está apetando en la audiencia. Creo que Netflix ha pagado un acuerdo millonario por cada episodio. De unido. Esta es la de James Speider, ¿verdad? Eso es. Volviendo a Cazen Heigel, que pasa, que se llama... ¿Pero esta serie va en serio o no? Ese es el tema, porque cuando veías la premisa, incluso el título, decías, va, esto va a ser una más rechada, buscando lo que le harías a una serie política, un escándal 2. Cuando estás viendo la serie, tiene momentos así muy... muy locos, pero se cree seria y estreñida. Ya. Yo por el título diría lo contrario que tú. Si no me dices que sale esta chica, me sueltas el título y digo, bueno, una nueva House of Cards, un nuevo drama político. Sí, un nuevo drama político. Eso es un poco de esto, ¿no? Una oficial de la CIA. ¿De qué va esta cosa? Es que no me interesa nada. Una gente de la CIA que se encarga de elaborar las mayores amenazas del país y presentarle un libreto a POTUS. Me encanta esa palabra. POTUS, el gran POTUS. ¿Qué tiene POTUS? Ah, es una mujer. ¿Quién es? Ahora mismo te lo digo, Alfred Goudard. Ah, hombre, Alfred Goudard, es una gran actriz. Pero esto... Lo digo en serio, es una gran actriz, pero, por favor, ponen a Catherine Hegel para un papel así. No, es que la chica está en que el personaje Catherine Hegel tiene un trauma de que iba en una misión con su marido, que en caso alidad ese hijo de la presidenta les atacan y tiroteos y muere el marido. Entonces, tienen esa relación de cariño contra una... ¿Hasta dónde está mi sentimiento y mi trabajo? ¿Tú es esta secuencia del ataque? Sí, es el colopening de la serie, de hecho. Vale, bueno, menos mal, la hay un poco de acción. No, porque es todo como en plan... A ver, es original, lo dirige Joe Carnahan, que es el director de Inciano Blanca y demás, tiene pedigrí, pero no sé qué es haciendo últimamente este hombre en televisión. He elegido el piloto de Black Leaves, el piloto de esta serie, y el piloto de la serie de Klojse Wigny II. Ah, aquella que no se comió un colín, que no gustó de cancelar. Eso es que la cancelaron tres o cuatro episodios. Ah, además la cancelaron antes de que se terminara, madre mía. Sí, sí, sí. Y no sé, en televisión todo a Joe Carnahan no le veo... Bueno, buen director con mal ojo igual, ¿no? Este tío ha hecho el equipo y la de los lobos, aquella, ¿no? Sí, y haces calientes... O sea, en acción me parece un tío que está más de... de apañado. Un fierno blanco, esa de Liam Neeson hostiéndose contra lobos. Se cae un avión, Liam Neeson sobrevive y se pega de hostias con lobos. ¿Qué vas a hacer? ¿Puños americanos? No, estás en medio... no, se pone botellines... Exacto, botellines de botca con los puños americanos. Perfecto. Pues ese tío es el que ha dirigido al piloto de St. Thomas. Vale, vale. Que no lo sé, o sea... Me pones otra protonista, yo creo que incluso compraría la serie. Os lo digo así. Pero es que la vez tan más racha y tan queriéndose... No, no. Pero no eres el único que piensa así. Me da la sensación que realmente todo Hollywood piensa así. Ya no sé hasta qué punto es cierto prejuicio hacia esta muchacha. O es realmente mala. Yo creo que existe un cierto... Bueno, backlash, o sea, un cierto odio generalizado hacia Catherine Heigel. Por lo menos, por lo que leo en webs y tal. Y me hace pensar que porque... No sé, porque la contrata... Lo siento por ella, es actriz que necesita trabajar, pero... Se lleva muy bien ahora mismo con la audiencia. Digamos. O con el público, o con la gente, o con la crítica. Teniendo en cuenta que Sonda Reims y ya están enfadas. Si Sonda Reims es como la ama de la televisión moderna, lo tenés jodido. A ver, ¿qué has dicho? ¿Están enfadadas? Hombre, a ver, Catherine Heigel se fue de Anatomía Grey. Anatomía Grey. De muy malas maneras. Bueno, pues ya está, y ya está la solución. Catherine Heigel es una muchacha hipermillonaria. Se ha montado una serie que para hacer la competencia Sonda Reims con su escándal, ya está. Esta es la explicación de todo. ¿Puedemos hacer el spoiler de cómo se fue de Anatomía Grey? Yo ni me acuerdo. Y tampoco me acuerdo. Yo creo que no se fue, porque tuvo un tumor cerebral, porque la tía quería más pasta y entonces la iban a echar. Y que fue cuando yo dije, pues dejaré la serie cuando se vaya a esta tía. Y entonces al último, no sé, por establecer una meta, como esta serie no se acaba nunca, es como, ¿puedo estar a hacer una meta? Es en Piterna, sí. Y entonces al último momento hacen un cambio de guión y ella sobrevive y en cambio matan a otro y dije, bueno, pues hasta aquí la dejé igual, la serie. Pero no se fue, ella sí guió. O sea, sí que ahí, pero la han olvidado. No sé si al final ya se fue o que... Ya ahora me estoy acordando y se fue, se fue. ¿Qué pasó? Sí, aquí m'agrairán Anatomía Grey a estas alturas. Sí, también es verdad. Después de sobrevivir a toda la enfermedad y demás, tenía como una crisis de identidad, hay amorosa y demás y decide irse así, sin más. Havia oído alguna cosa de esta, es como muy loufa y tope de pues adiós. Pues vale. La verdad es que si vas a matarla, tienes la oportunidad de... Claro. A ver, que encima estamos hablando de Anatomía Grey, los mejores finales de temporada podían haber... No han sido bastante bestias, ¿eh? El final de temporada del avión es... No, el avión era un coñazo en los disparos. Sí. ¿Cómo que no? Yo no sigo Anatomía Grey, chaval. Yo no veo Anatomía Grey, pero los finales de temporada son obligados. O sea, ve sol el final de temporada. Sí. Esto es una nueva modalidad de ver tele, ver el último capítulo. No? Sí, lo he hecho con Dexter, por ejemplo. 8 temporadas sin verlo y... Bueno, 8 o no, 5. Y con House, sí, señor. Vía el último capítulo de House, pero no pasa nada porque House, todos los capítulos son iguals, y a vosotros, bueno, pues ya está. ¿Qué vas a hacer? Nada. Sí, adiós. ¿Va aguantar en Barrilla o a Saber? No sé, ha emitido un episodio de 8 millones de espectadores, un 2x2 en demos, creo. Son buenos datos, pero les perdía bastante de su Ledin, que creo que era The Voice. Eh... Y The Voice Lopeta. The Voice Ledin. ¿Y si se cayera este Itofa Fers, que pondrían en su VAC? Me imagino que adelantarían el regreso de... de Blacklist. Ah, claro, claro. Y bueno, que tienen todas las series de la temporada todavía esperando. Que luego siempre llegamos al final de la temporada y todavía que hay series que nunca son estrenados. Oh, no me digas. O sea, ¿esto pasa? Sí, sí, sí. Series guardadas para mitad de temporada y luego dicen, ostia, no hay hueco. Hostia, no sé... El año pasado creo que hubo una serie con Alexis Bledel, una comedia romántica, la hija de los Gilmore, que nunca llevaba a ver la luz. Hostia, curioso, ¿no? Sí, sí, sí. Yo creo que cada año pasa más. Y si no, pues, terminan en verano, roya de Anibal. Voy un poco perdido con este tema. Bueno, vale, pues ya veremos la evolución de State of Affairs o involución de State of Affairs. Te lo juro que digo State of Affairs y me suena, sería... House of Cards. State of Affairs. Sí, no sé. House of Lights. Bueno, House of Lights era más ligera, pero... Sí, estas series políticas de peso, no sé... State of the Game. Sí, es State of Play. State of Play, exacte. Buena serie, por cierto. Y buena peli, también. ¿Tenías otra cosa y amas ahí en la recamara? Sí. Vamos a hablar ahora de la serie. Está que ya hay un tiempo, pero... La he descubierto... Bueno, recientemente no, ya hay un tiempo, pero... Pero como que... La serie se estrenó en 2013. Es australiana. ¿Qué se llama? Top of the Light. Dilo, tú vas. No, quizás me hace la andesa, vergüenza. Que tonto que eres, a veces, de Carlos. De verdad. Madre mía. Es tultísimo. Dilo tú, va. Please like me. Ah, please like me. Una serie australiana, a mi sí, pero bueno... Es una serie australiana creada, bionitzada y protagonizada por un cómico bastante famoso y yo allí, que es Just Thomas. Y es un joven que ha hecho esta serie, que son comedias, episodios de 30 minutos. Acaba... Bueno, terminó este año su segunda temporada y ha renovado para una tercera. ¿Qué trata toda esta serie? Pues es una de estas series, Rojo Vils, así, con jóvenes en... Bueno, bueno, bueno, bueno. Has dicho Rojo Girls? No, me refiero en el espíritu de generacionalismo y... Ah, vale, vale. Joven, éste es nuestra vida y somos un caos interior y... Vale, vale, vale. Lo que he visto no me ha parecido muy Girls, pero bueno... Pues yo creo que tiene bastante que ver, ¿eh? Bueno, sí, no, no, no. No te quito la razón, sí que es un rollo generacional de jovencetes, con líos amorosos y tal. Vale, Dibi. Esa es la música. ¿Esto qué es? La cabecera. ¿De dónde sale? ¿De dónde sale la cabecera? Mira, mira, mira, mira. Acaba de entrar per la porta la mateixa. Ha empezado a sonar aquí la música, ¿cuál cacofón? Esa era la cabecera de Please Like Me. ¿Qué es lo más que lleva aquí desde el principio del Jordi, eh? Sí, sí. Sí, cabecera de Please Like Me. Es de buen rollo la cabecera, vale. Eso es. La serie argumentalmente es un joven que tendrá unos 20 tantos años, 20 tantos años. Se reúne con su novia y su novia le dice, oye, ¿qué lo vamos a dejar? ¿Por qué? ¿Por qué eres gay? Y el chico dice, y sí, sí, que sí eres gay. ¿Cómo se autodescubre? Esa cosa de... ¿Quién lo sabe más? Es el chico con más pluma que puede existir, pero él se autoconsideraba hetero. Bueno, pero al principio no tiene pluma, ¿no? Al principio parece... Sí, sí, sí. Luego, cuando conforme avanzas la serie, la chica va contando toda su historia amorosa con... con Dios, y es terrible. Vale, vale. O sea, me encanta este momento de... Bueno, que sí que lo eres. ¿Quién lo vas a ver más? ¿Yo o tú? Pues es que este es el caso, pero... O sea, es muy curioso, es muy gracioso. Es fresca y... no solo se entra en los jóvenes, sino que también los padres de Dios tienen bastante importancia en la trama. Sí. Su madre está en una grande presión y su padre acaba de conocer a una mujer tailandesa. No sé, ¿son también gays, los padres? Porque... No, no, no, no. No tenemos un caso transparent. Vale, vale, no, no, ahí iba yo. No, no, aquí pues... tiene puntos muy cómicos, pero también tiene corazón. Que es algo que me recuerda bastante a gays en ese sentido. ¿Qué porcentaje de comedia y de drama ahí en esta serie? Va por episodias más que... Ah, pero no es 50-50. O sea, es más... se le canta más hacia la comedia. Es más comedia, es más comedia, sí. Pero sí que dentro de la comedia tienes cierto humor negro y cierto comentario bastante... curiosos. Vale, pues... Please Like Me, una... Bueno, un recomendación... Un recomendación firme del amigo Barri de Serifilo. No lo haces por la protagonista femenina, no? No, porque para eso también tenía rain, que sal... también salé. No le vas a pillar, así que. No le vas a pillar, o sea. Pero sí que ha sido un plus para verla, que sí. Efectivamente. Bueno, en la segunda temporada no sale y sigo. Muy bien, campeón. Estás mejorando, sí, señor, sí, señor. Mañana, cuando la guerra empieza, yo hice esa pel·li. Yo también. ¿Quién sale en esta pel·li? ¿La chica está? ¿Cómo se llama esta chica? Stacy. Eso es. Y también era una de las jovencitas de rain. Y de ulterior. Y para los frikis, Ulterior Leaders Die. Es una pel·li que yo he visto. ¿Y tú también creo? Yo no. Creo que sí. Puede ser. Una locura del maquín. Bueno, no sé. Vale. Pues sí que he visto esta serie. El sobre Caitlyn... ¿Cómo es? El sobre Caitlyn Stacy. Please like me, adelante. Recomendación. Hacía tiempo que no hacía una recomendación firme. De verdad. Estoy ahora en la segunda temporada, en plena segunda temporada. No la he terminado todavía. Le he estado tan segura, que es una de las piscines de tono. Incluso de tono. Al principio no lo aceptaba. Pero, una vez ha sentado, se ve que hay más dinero, más fama, y... Vale. Pues encantado de la vida. ¿Temporadas muy largas? No, la primera temporada son seis servicios 10 y la segunda son diez. Vale. ¿Pero de media hora? Media hora. No son 20. y los disfrutas mucho. Sí, es que salvo girls que no la considero una comedia. Todas las comedias de 20 minutos que duran media hora les sobran 10 minutos. Que no, de verdad. Pero bueno, pero sí, sí, pasa. Sí, es como en general. Pocas series me están divirtiendo tanto como está. Vale, pues venga, please like me, nos apuntamos todos. Carlos, como es de segunda temporada, puedes verla, ¿eh? ¿Qué he dicho? Como es de segunda temporada, puedes verla, Carlos. No, yo no veo. No te vamos a criticar ni nada. Que yo... Pero... A ver, esto qué es. ¿Estáis peleando aquí en directo, qué pasa? Mira, yo tengo una... No, pero, comente, yo no veo series de primera temporada. No, no de primera temporada, no veo series actuales en general. No veo... pero es que nada que esté en activos albojos. Vete a ver de lo, mire. Esto es una filosofía. Es que te diré más, acabaré de wire y seguiré con The Shield y acabaré con The Shield y veré el aloeste de la Casa Blanc. Es que en mi agenda ya no caben más series actuales. Bueno, está bien, está bien, es otra obsidenta. Sí, y luego diré para atrás en el tiempo. Yo te voy a decir una cosa, Carlos, veo un porcentaje de calidad bastante más alto que tú y que yo. Zasca y zasca. No, no, esto es así. ¡Bum! No tenéis un micro que pueda dejar así. A ver, un día tendremos un largo debate sobre los porcentajes de calidad. No, no, no, no, no, ahorita debate. Debate, sí. Sí, hay debate. Hay muchos debates. Sólo porcentajes de calidad, no hay debate. Con haber visto un episodio de The Wire y he visto más calidad que todos otros en un año. No, no es eso, no es eso. ¡Bum! A porcentaje nos gana, Carlos, ve una serie y es buena, ya está. 100%... Pero está muerto por dentro, está muerto por dentro. Eso es otro tema. Pero es verdad, tú te tragas mucha basura y a mucha honra. Y yo también me trago basura. Bueno, no tanta. No, yo no. Pero que son dos enfoques distintos. Y tú tienes una perspectiva más amplia. Eso es cierto, pero son enfoques distintos. Pero no liberéis al Kraken. No liberéis al Kraken. Yo también tengo que decir que yo no podría subsistir con una sola serie en mi vida, pero lleva gustos. Es que no es una sola serie. Es que si empiezo a mezclar The Wire con cualquier otra, ya me pierdo. Ara mismo... Uuuuh! Pero eso es cosa de la vida. ¿En qué posición te deja esa frase? Tú ve un poco de The Wire y cuando... He visto un poco de The Wire. Bueno, un poco más. Cuando... No, no, no, no, no, no, no. No tant, por sé, ¿no? O sea, al final es pagar al públic entre ells. Entre que todos los personajes tienen un nombre y un sobrenombre. Es porque son negros, dilo. Tío, no seas racista por dios, por dios. Mira, Xavi se va. Xavi se va... Y yo, en absoluto, estoy de acuerdo con tú, o que no. Jamás he confundido a ninguno de los protagonistas entre ellos. Pondrías la mano en el fuego. El problema no está recunzado, las uniones dades. Mira, la siguiente es que vaya a Barcelona. Sí. Te voy a hacer un test de todos los personajes de The Wire. Y me tienes que decir los nombres y las situaciones entre ellos. Sí, que sí, fantástico. Sólo por caras, solo por caras. Fantástico, Omar. Yo lo... Yo lo hago. Omar, vale. Yo soy capaz. Yo pulote que está Omar y el chico de Friday Night Lights. No, y está We Day. Bueno, Idris Selva. Y está Slim, y Body, y... I el que dice... El senador Davies. Jo me lo sé, a mí no me vas a fiar ahí. Y el carquete. Clayton Davies, no, persona en negre. No? Bueno, va. Tu vine a portar en mitja, no? Recomendant The Wire, al final? Ah, no. ¿Cómo hay esto? La recomendación del Gendal barri de hoy es The Wire. Y si os queda espacio, pues please like me. No voy a ir nada más. Me tomo una semana sabatica. Barri, tio, un abrazo muy grande, muchísimas gracias. Vale, estamos... Rambla recident, Blink up and hide, hide and hide. Father, sister brothers. Others, born of mothers. Every friend and lover. Now is the time, to get on the ride. Caught up in the feeling. Up against the feeling. Caught up in the feeling. Now is the time, I'm gonna ride. No the resolution. I don't give a shit. Everyone shows a new shine. Leave it behind, it's time to ride. Pull it to the station. There's no hesitation. Well, congratulations. I'm by your side, it's time to ride. Save a word and I'll let you go. Where I used to be miserable. In a vision, a confession, made visible. We are more than ordinary women. Oh, like a black control. From a hand to a hand come and get the hold. This is the riding and life, and it goes all day and all night. Every friend and lover. Soon we will discover. We turn into each other. Into the night, we're gonna ride. Think about the future. Think about the future. Think about the future. I know it's mine, I'm gonna ride. Everyone together. All at once together. Everyone together. Look to the sky, it's time to ride. Time of resolution. Pride and confusion. Everyone shows a new shine. Leave it behind, it's time to ride. Pull it to the station. With no hesitation. Well, congratulations. I'm on this side, and it's time to ride. Say the word and I'll let you go. Where I used to be miserable. In a mirror, an impression, made visible. We are more than ordinary women. Oh, like a black control. From a hand to a hand, come and take a hold. It's just a writing life, and it goes. All day, all night. Say the word and I'll let you go. Where I used to be miserable. In a mirror, an impression, made visible. We are more than ordinary women. Oh, like a black control. From a hand to a hand, come and take a hold. It's just a writing life, and it goes. Ui, que tard que se'n s'ha fet. Són i 34 ja. Però, bueno, està bé sentir els tibions de radio que han tornat després de... Quants anys fa que van treure'l a l'últim disc? Doncs aquest era molt esperat. No ha sigut millor que l'anterior disc, però està bé, té cançons xules, com aquesta rite, que és un dels temes d'aquests hits. He triat rite perquè... Jo sé per què. Sí, perquè eren rite, el primer de sound. Cosa molt terrestre, això de dir, mira-lo. No, perquè és com una rebel·lió... És com una pequena rebel·lió, una punyatera. Petita, subliminal. La petita punyatera. Podia triar alguna cançó i dir-me's trio rite, perquè no. Sí, venen els rites, el primer de sound. Escolta, bienvenida, Rimos, tú y yo. No, no, més, més. Un fan de rite. Mira, van sortint, van sortint. Són els que venen dels estrocs i estan venint de l'escenari. Exacte, mira, ja tenim dos noms pel primer braç sàhun. De aquest any, no? De l'any que ve. 2015, maig. No he sortit un mes, avui? No. No? Sí? No, no, no. Tinc tant de currícula de la feina que ja no me lleguen ni... No, no, no, diria que no. Han penjat una supermanta d'una façana de Barcelona. Amics catalans i catalanes, heu vist alguna façana nova? Sí, sí, que és una mica exfile, això, de les pancartes, aquesta. Ara només falta que sortiu un organitzador de privares. No, nosaltres no ho fem, això. La que no s'han liat els del cruia que els estrocs. A mi m'agradaria molt, això. Estreu guai, eh, reivindicant. Seria molt guai, tio. Com que nosaltres, cruia. Deixa'm parlar d'un còmic, perdona, que és molt tard. Ara fèiem... No es queixareu, perquè us portem superheros. I ara fèiem molt de temps que no parlàvem d'ECC. I, bueno, doncs toca parlar d'ECC, i parlarem avui i parlarem algun altre dia, perquè hi ha unes quantes novetats, i hi ha algunes que estan una mica endarrerades, ja, com les que us portem avui, que són del setembre. Però, bueno, són del setembre, i què? Vas a la botiga i te les compres igual. La primera de les quals és un volum molt, molt, molt esperat pel fandom. Pel fandom, eh, no per a tothom, ara tampoc. Tu ets fandom? No. He crescut. Jo no. Jo soc una mica Peter Pan, i jo formo part d'aquest fandom. Van gran Xavi... Què m'acabes de dir, que has crescut? No es nota, eh? Tu, que això... La base de fants de José Luis García López, que és un dibuixant que va passar per Superman, i que va deixar una huella indel·lable en el personatge, doncs facturant una de les millors etapes del personatge a nivell gràfic. A nivell guió és una altra història, però a nivell gràfic... No, és veritat, és un d'aquests dibuixants que... Mira... És que és tant tot. No falla. No té una versió gralla d'aquestes, no?, versió de copla. No la tenim moleria. Doncs això, un dels dibuixants més importants de la història del personatge a Superman, juntament, segurament, amb Cursuán, és aquest José Luis García López, que és un espanyol que va estar a la Capsalera durant els anys 70, i que és el que ara recopila FFM amb un tomo de la seva línia gran desautores de Superman. És una línia a la qual recoperem la teoria de l'antic, que ha marcat una mica tota la història de la Capsalera supermaniana. I la veritat és que era molt esperada aquesta recopilació, i un cop vista, fa goig. És molt xula, sí, sí, la veritat és que el tio dibuixava super, super, superbé. Penso que és un dels grans dibuixants del còmics operari dels anys 70. Un tio que tenia un rigor bastant propè al del Nil Adams, que és un altre dels grans dibuixants de l'època. I aquest volumen concret recopi les tolietes publicades entre l'any 75 i 78, i poc després que acabés o més o menys a les acolles de la Silver Age, de la de Plata de los Superhéroes. I són històries, doncs, en sí una mica de naïf, les històries en sí es nota molt aquest rotllo setentero, aquest rotllo superhéroes que encara no han fet el pas. Ja mola, ja mola. Sí, sí, és una mica... bueno, algunes històries són una mica un punt infantiloides, un punt ingenu, és veritat, hi ha una concretament la qual obre el tomo, que fa una mica de derrissa, sincerament, perquè estic tan ingenu als plantejaments que proposa que fa una mica de risilla. Però és igual, té aquest to de còmic de tota la vida i d'aventures desatades, quan encara els supers no havien conegut l'obscuritat que després van portar el Frank Miller i l'Alamor i tota aquesta gent. Són aquests còmics així més d'aventures luminoses, tot i que alguns d'aquests números d'aquest tomo, en concret, tenen un to una mica introspectiu, tenen un Superman que adopta el seu propi origen i de les seves històries i de la seva pròpia història, de la seva pròpia gent. O sigui, que hi ha un punt de plantejament, d'autoconsciència del personatge, o sigui, no és tot alegria i holgòria. No és un stand-lead dels orígens, vaja. Com? No és un stand-lead dels orígens, que era tot... No, no, no, no, no és exacte, no és stand-lead allò 60, no? És una mica, també, és ja... Bueno, encara han de fer el pas aquell de Green Arrow Green Lantern, aquella història que va... va posar un sutrac pel còmic superheroi, però, bueno, que ja té un puntillo, sí. Però, en qualsevol cas, el que brilla aquí, òbviament, és el dibuix del José Luis García López. José Luis García López. José Luis García López. Que és realment espectacular, d'un record d'una finesa extraordinària. És un tomo, això, que conté aquestes aventures, que es deixen molt bé, de veritat. Tenen aquest punt naïfcàdic, però són superbés, superdivertides. I, que més, tenen un pare d'enfrontaments bastant xichudos, un és amb Superguel, que no és que s'enfronti, però té un petit rífix ràfec, és la seva cuina. Sí, sí, és la cuina... És la llego, tio. Que ho dius per els nostres ullens, a veure. Ratoricament, en general. Per tots els ullens que estan escoltant. Tenen encara més xichudo amb Wonder Woman, amb uns moments bastant mítics de la història del personatge. Per això també surten altres personatges mítics de Superman, com ara... Passem a la segona secció. És que no he acabat, però... Ara em fa pena no deixar-ho aquí. No, no. Ara hem d'estar a totes les seccions. Va, no, no, en resum, que és una anoguatat molt xulada, que ja li tenia moltíssimes ganes i, finalment, ha acabat caient. Pinta molt guai, pinta molt guai. Però la tallarem de seguida, va. I you go wherever you go, wherever you land. Say what this means to me. I'll do what I can. Impossible chimney, a like a Japan. No, no, no, no. Fundamental problem. All need to face. This isn't poetic, but I know you're not listening. I know you're not listening This was still new to me I wouldn't understand Impossible, Germany, unlock with Japan This is what love is for To be out of place I caught you so long, but there's no face No larger problems But need to be erased Nothing more important That you know Someone's listening Now I know You're being less of a man I know you're not listening Now I know You're being less of a man Now I know You're being less of a man Now I know You're being less of a man ... ... Bé, un wilco! Com ho vols? Wilco, eh... Per què posem wilco? Tenint una actualitat rabiosa a nivell musical per què ara? Treu en un parell de discos els wilco, tipus rarezes i recopilacions, llavors ha entret un recopilatori que es diu What's Your 20, Essential Tracks, ara que fa en complexament 20 anys de... el A&M em sembla que va sortir l'any 95, doncs ells devien començar un any abans, por lo visto, doncs això complica en 20 anys i ha entret aquest recopilatori que inclou aquesta Impossible Germany, que és una cançó originalment de l'esca i bluescai, i que és un superclàssic del repertori de wilco que toca anar a tots els concerts i ser desat a l'èpica més absoluta entre el públic. Jo cada vegada que et toca en aquesta cançó, t'ho juro que, bueno, jo i tots, que és un moment de comunió global bastant important, en sèrio, hi ha tots els concerts que... Que els portin a la primavera? Sí, venen cada dos anys més o menys, o sigui que... Que ja està. Sí, cada vegada que venen a la primavera, jo els veig i m'agraden un altre cop i toquen aquesta cançó i és molt guai. El tècnic, que avui no té valor d'entrar en directe, m'ha dit que allà té la boca, allà té la boca. A veure? Entra, entra. Què passa? No sé què passa, digueu tu què passa. No, que a casa fem sasca. Quin sasca? No, de la primavera Sound. Què de què? No és que grup venen cada any, diu a veure quan venen a la primavera Sound. No m'ha produït això, ja ho sé. Ara que no tenia ni puta idea de la primavera Sound, però ara em deixo la barba, ara estic fent històries sobre la primavera Sound. Mira, caeta la boca, caeta la boca. Nen. Per què no entres més en directe, tio? Perquè no. No, gràcies. Això no cobras, és un magnetista. Els cars sempre... Bueno, no sé, que d'any no he vist els cars, anaves tu als els cars o no? No, no era jo. Ah, ui. Per què no? Perquè no. No ho sento. Bueno, parla de com ets tu. Bueno, quan vulgueu, parlem de la dignificació i la valorització del treball que fa el que és cun. No, no, no, quan vulgueu, fem el tema. Potser no. És el programa, no? És que respalteu futurs la una. No ho sé. Per què no? Ara què passa, no? No, no, no, no, no, no. Voleu fer xou? Voleu fer xou? No, no. Fem xou, eh, si voleu. No, no, no. No, no, no, no. Jo, si voleu, faig xou, eh. No, nosaltres... Mira, això i faig xou. Vale, faig xou, vinga. Doncs mira, estic fent els nassos, per no dir... Polla. Que la gent et digui, no, és que aquest tio només m'ho pot pasta. Doncs s'ha de dignificar la feina. Saps qui ho deia això? No ho sé. El treball ho té a fer llibre. Saps qui ho deia això? Els nazis. A la porta de Madhausen. M'estàs dient que sóc... Un... No ho ha dit, s'ha cagat, eh. Ei, ei, ei, ei. Com ha estat aquella de les tertúlies, de l'Espanya? Vinga, ara deu ser un besito. Bueno, després. No, no, jo no em beso amb nazis. Jo sí. Jo sí que em beso amb nazis. Vinga, vinga. Va, vinga. Me'n vaig clar. Una mica de sària, tot. Després d'aquest programa, no, és veritat que l'escolten nens petits. Ah, sí? Sí. Qui? La Julia. La Julia, no. Espero que no. Te lo prohibes? Sí. Ai... Sempre tot comparant amb nazis, eh. És un plàssic, no? És un plàssic. La precursor fàcil de bon dia. Esto, ¿sabis que lo decía? Heller. Que sabe. Pero tú que sabes. Parla, parla. Que he de la boca, que he de la boca. Si veniu a la meva. Adolf Siedler. Sí. Eh... Va, parlada com xiu. Pararem de si no era Sant Mana Vinent. No, jo volia parlar d'Anna Infomaniac. Una altra, ja. Va, la Sant Mana. Com que de Sant Mana? Sí. Sí. El públic no ho sap, però hi ha alguns temes que cada setmana entren el... Ah, mira, es produeix el llibre del Quirdag. Sí, sí, sí. La setmana que parlem del llibre del Quirdag, l'Espanyol. I d'Anna Infomaniac. Sí, claro. Però... Abans m'agradaria parlar, ja que hem començat a parlar de ECC, els amics comiqueros que ha dit en tot el material de DC. Això és Batman. Superman, Wonder Woman, tot això. I Vèrtigo. Doncs un còmic que... Una altra de les unitats que van treure ara fa unes setmanetes, es diu Trilium, i és una cosa que es creu el Jeff Lemir. Lemir. Lemir. Jeff Lemir. Lemur. Lemir. Sí. No és la primera vegada que parlem del Jeff Lemir. Ni la segona, ni la tercera. I no recordo com el vaig anomenar les anteriors regades. Igual la vaig cagar. Probablement us devia dir que és un autor bastant de moda ara mateix, molt lligat a DC, i sobretot el reinitio d'univerts DC que es va fer ara fa un parell d'any 3. És un senyor canadenc que va estar a Top Self, i que després el van fitxar a DC, i es van carregada coses com Animal Man, o com Frankenstein, o com House of Mystery. I ara el que fa és, o el que han fet els DCs, editar-li una obra seva, obra completa fins i tot, perquè el senyor escriu i, a més, la dibuixa, que podria haver agafat algú altre perquè l'hi dibuixés, i també t'ho dic, però el tio volia tomar les riendes totalment, i no, és que té un dibuix així una mica curiós. Bé, molt personal. Deixem-ho molt personal, un dibuix personal. I s'ha tret a l'Amèrica aquest trílium, que és una història de ciència ficció, de dos mons interconnectats, un món a la Terra, al principi del segle XX, i la Terra molts anys després. En un món on un virus s'escampati, ha diazmat a la població. Sí, ja, jo sé que és una mica... No va més... No, bueno, escolta, però ja... Ara estàvem en un punt que ja no... El que importa no és què expliques, sinó com ho expliques. Fes la trama d'Afora, sisplau. Lo importante no es el destino, sinó el viaje. No, perquè és el que hi ha el com. El que hi ha el com, el destino i el viaje també, no? No tant. Disfrutar el viaje. No penses en el destino. Que, com t'escolti, no la... Ja té una pel·li de 4 hores. Calla, calla. Doncs això és tractada d'una història autoconclusiva protagonitzada per dos personatges que estan separats pel temps, però gràcies a un portal temporal, doncs es troben i la lien perda. En sus manos está la salvación de la humanidad. Era un futuro distòpico. Però és un comig molt xulo, amb coses una mica metafísiques i amogudes, una mica bizarrilles, però que està molt bé i, fins i tot, té moments una mica mindblowing d'aquests, de dir, coño, què passa? Saps, d'aquests de, ua, més clares realitats paraleles. És una obra tancada, amb la qual cosa, si llegiu, doncs ja està, llegiu aquest Tomito de 8 números i us quedeu contents, ja no cal més. I ja us dic que és una de les novetats de les coses que portem o, pròximament, us en portarem unes quantes, doncs aquestes són les primeres. No tinc res més a dir, és molt xulo, de veritat, jo l'he disfrutat mil. Normalment t'escolto, quan parles de còmics, però aquello... Sí, que sí, con la cabeza, però no... No, sí, o sigui, saps? Exacte, aquest és el meu, el meu que estic escoltant. Però t'he escoltat bé, eh? Sí. I, hòstia, molt la tia, i ara que estem veient fotos, sé que és veritat que té coses xules. Bueno, és un dibuix... Al final li pega. Sí, té pic dibuix personal, que al principi dius, uf, no m'ha acabat d'agradar, però després acabes dient, bueno, és que és un còmic d'autor. I aquest sí que me'l passaràs, tio. Vale. Però aquest era bo. Sempre et dic passar mal, però també... Sí, sí. T'escutxo. Te'l passaré. Vale. Et faré un passe. I te'l passaré. Vale. Vale, Trílio, Géflé Mir, José Villarrovia, és el senyor que fa els colors, no ho he dit, pobre home, mira, un espanyol que està allà, pues mira, José Villarrovia fa els colors d'aquesta historieta, i és, fins i tot, addictiu, molt xulo. Mira, tenim temps de parlar de cine, tirem una mica de música abans, però... Vinga, va, va. Va. No, no, no, tenim música per si ens trobem a marxar. No, tenim música per si ens trobem a marxar. El Jordi ja està amb una altra. No, parlem de cine. És igual, sí, no. Ja parlem de cine, perquè parlem d'estrena o d'informència. No, parlem d'estrena. Vale. Sona, ah, logo de Universal, de pel·li baixada, grabada al cine, eh. Sí, això... És un escrinera, eh? És un camp. S'ha baixat un escrinera, tio. És que et faran fort. Més pronto que hi hagués... No, estrenes. Estupendo, capçalera de les accions de cine. Què hi ha? Què en louts? No, no, no, passant-ho, passant-ho. És entretinguda. És entretingudeta. Saps que avui, ja sí, a la crítica, saps que últimament està fent coses entretingudes? Gràcies, perquè va fer aquella de Los Angeles... No, no, no. Ojo, sí, sí. Dono la raó que, si no, després el Jordi em diu... Vaja, zasca, no, no és un zasca. A mi no m'ha aburrit mai el que és allò. Sí, aburrir-me, a l'hora de dir... que fa si pel·lis que diguis... Hosti, quin conyazo, no. Sempre són molt divertits, tampoc. Però són entretingudes. El seu problema no és aquest. Són molts altres. Sí, per això... Però últimament sí que ja és com m'has abierto. M'has abierto el ambiente distendido. Sí, sí, sí. Però si no t'agusta el mensatge, però tot cas, sudando, no? Hi ha alguna pel·li del que no ets aburrida? Ho dic perquè igual t'has quedat amb la cosa. És que... És molt bona. Sí, però és una mica tostó. Hosti... Per mi, jo... No me'n recordo. Això no diu coses molt bones. Per això. En fi, saps una pel·li que no ho hauria mai més? Doncs això, Jimmy's Hall, perfecte. Una de les estrelles de la setmana. Ja que estic recomanant una perquè em cau bé. És una merda, la pel·li. No és una merda, però sí, és una merda. Escolta, tenim una experiència en series aquí que acaba setmana recomanant tres series per dir que no les mirem. Ja no entro d'aquí. Però si la mireu, tampoc passarà res. John morirà al final. Ah... Spoiler. Spoiler alert. Sí, però saps què passa? Ja no me'n recordo si moriu en el final, jo. No me'n recordo absolutament res del que anava. Però recordo que la vaig veure a Sitges, la vam veure el 2012. Sí, fa un parell de titres. Aquest tio li va fer bubajote, perquè hi ha pel·li amb el Ash de Posicions Infernal, com es diu, el Bruce Campbell. Fenda Elvis, no? Fenda Elvis ruchando contra una momia. Sí, sí, sí. Però aquest tio ara ha fet una mena de com... Ara, el 2012 va fer una comèdia molt xorra entre scienceficcions, gore, terror, en plena de referències a series Z, tota ella seria feta. Perquè comença molt divertida, a la mitjora ja estàs fins als nassos de tanta tonteria surrealista, però que bé, tu, és que és una de les que t'esperes, que està fallida, però bé. Fallida, però bé, en fallida. Llavors tu recomanes anar a veure la pel·li i sortir al cap de mitjora? No, perquè llavors et tens el gag del pomo de la puerta que se transforma en una altra cosa, que passa com a la hora o així. És que què? A la hora de la pel·li o així, hi ha un pomo de la puerta que van a coger-lo. Quan surt el gag del pomo de la porta, el gag del pomo poden marxar del cine. Per exemple? No, perquè ja es cadeu. Ja ho sé, li prendreu carinyo aquesta pel·li, estic segur, jo he dit molt carinyo. John Dice et diem. John Dice et diem. John, morer al final. Bueno, doncs la novedat del... Bueno, no és novedat, perquè ja té mil d'anys, però una novedat d'aquestes setmanes sales, que és una mica... Merder? Sí. Però el Carlos posa d'alguna manera, diu que la neu ara, i jo no et dic ara. Per curiositat, eh? Per curiositat, pura i dura. Bueno, sí que és curiós que arribi aquesta pel·li a les sales, eh? Sí. Sí, perquè és... Bé, és material síig. No s'ha de defensar aquesta mena de trenes. Si no, al final sempre hauríem comediats, insults, franceses. Ah, exacte, exacte. Carlos Pastrami, no. Sí, per ahí. Pastaneldi. Sí, bona... bona gràcies, i moltes tardes. Gràcies. Gràcies, Jordi. Domena Jorge Domingo, gràcies per tot. I a mi mateix. Gràcies, Jordi.