El 30 èxis. Hola, ja soc a casa. Molt bé. I què podem fer per sopar? No tenim res interessant a la nevera. I què et sembla si provem el rincón d'Estanbull? El restaurant tur del carrer Salvador Espríu? Exacte. Fan que baps molt variats, empullar estrobadella i també plats combinats que barregen de cuina oriental amb productes de casa. Però... i si em ve de gust algun plat vegetal? Cap problema. El rincón d'Estanbull també ofereixen amanides i que baps vegetals. A més, el pis de dalt i el menjador Haima per sopar en un entorn el més pur estil oriental. M'has convençut. Avui sopem el rincón d'Estanbull. El carrer Salvador Espríu número 5B de Sant Just d'Esvern. Telefon 692-811-32 i també a Facebook, rincón d'Estanbull. Aquest Nadal el regal ideal el trobaràs a Xavier Villar. A Xavier Villar tenim les darreres tendències en roba i complements i els millors articles per regalar aquells que més estimes aquestes festes. Vine a la nostra botiga i troba el regal que estaves buscant. I si et dones dalt al web Xavier Villar.cat optingràs un 10% de descompte en les teves compres. Xavier Villar, els trobaràs al carrer Bona Vista a 87Vs de Sant Just d'Esvern. El teu centre de dietètica i nutrició és l'arbolari. A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i renells naturals per millorar la salut, fórmules de fitoteràpia i consulta de flors de bac. Ara també oferem servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta, l'arbolari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i el telèfon 93 371 2067. Celebre el Nadal al restaurant de la Teneu. El cafè de la Teneu podreu degustar les nostres especialitats encara a l'abrasa al millor preu. Us oferim una amplia varietat de bacios, entre cotxes i filets de bou, acompanyats amb delicioses sauces de foir, roquefort o seps. També trobareu unes boníssimes pizzas artesanals i productes del país com els nostres cargols a la jauna. A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada amb família. Feu la vostra reserva al telèfon 93 473 41 28 o visiteu el nostre web que fer de la Teneu punès. Estem al carrer de la Teneu 3 i 5 de Sant Just d'Esvern. Restaurant, cafè de la Teneu. La ràbia d'Esvern, la ràbia de Sant Just, d'una ràbia de Sant Just. raft castellers fan ir repetir el musíeu Hands OnES. Genau. fullesto. Carles, tu senties una otra música. Estava cap a ella? EstavaOOO ri. Ah, oi, és que els Carlos Remix, 3 dies només. Em pensava que estaries amb mi tu. Així comencem cada any, des de 2014, el nostre programa Nadaleng. Ah, d'acord. Que és aquest. De Nadaleng només té la intro. Tu vam començar el 2013. El públic està emocionat. El públic, avui, no. El Jordi Domena, col·le, què tal? Hola, Jordi. No el saludem mai, sempre. Vinga, Déu, ja marxa, però no mai li diem, oi? És lletx. Llavors dius, fa una cosa. Tots els programes que queden d'aquest any, en endavant, el saludarem el Jordi. L'any que veiem, parlem. Dit això. Aquest, no? No, no, no, queden molts més. Molts més. Espereu un ulleno de pillar, ja està. Capità, no? Jo el rescat, eh? Exacte. Doncs... Què te n'ha de dir? Això, programa Nadaleng, patrocinat per la grossa, de Nadal, posem aquí perquè es vegi per l'Òscar. Que no et tocarà. Bueno, jo ho dic, per si de cas, perquè igual això dones sort, dir-ho per la ràdio. Seràs sent pobra. I què te n'ha de dir? Doncs això, un programa... Especial, perquè serà igual que tots, però en a poca prena granca. Llavors això ja el fa especial, no? Perquè ara tothom fa programes de Nadal, l'utípic, no? Doncs nosaltres no, us foteu. Però sí que tenim una coseta. I és un petit repàs de... Ja que és l'últim programa de l'any, fem un repàs de les coses bones que han passat per aquest any, en matèria cinematogràfica. Estic veient ara la... Ho he fet de memòria, eh? Sí, ho he fet topé de memòria. Hòstia! Ja, les menys que hi poden anar a autor, hi ha la inversa, no? Sí, sí, sí, sí. Sí, ja en parlarem, però bé, he fet una petita divisió, una mica tret de la maneguíssima. Sí. I sí, bueno, si algunes potser no quadran gaire, però és igual, és una manera de dividir-ho. Hem triat... Doncs unes quantes pel·li, no em posaré a comptar. Hi ha de cara que ho he fet una mica de memòria, que potser me n'he oblidat d'alguna. Però sí... Ah, bé, doncs, escolta, ja... Una que no he vist, però sé que te n'has oblidat. A quina? Crec. Pots dir-ho, ja. Mami. Com m'hi puc donar, mami? Minuto 1, frame. Ja està. Dos minuts expulsant, no? No, no, que has de parlar a tu. No passa res, perquè això que va de... Barri, barri. Us heu sentit tranquil, però abans dic que això va de cine, va de còmics, va de tele... Barri, barri. I el barri és el que parla de tele. Tent el barri. El tenim o no? Ah, és que estic fent tempo. Barri. Hola. Ei, que tal, aquí estamos. ¿Cómo estamos este último día del año? Es fenomenal programa tu sola, Carlos. Fenomenal. Està enfadado el chavi, tío. No sé, pero se le escucha ahí como... debajo de la mesa, en el fondo, ahí. Sí, sí. Sí, está debajo de la mesa, sí. Eso de ahí no es el micro. ¿Qué barri, qué nos traes? Hay un especial del 2014 de series. No, un especial de la serie del 2015. Oh, qué sé. No, es broma. Estamos juguetones, eh. Hola, Barri. ¿Qué tal? Ya se me ha acabado de expulsar. ¿Estás expulsado durante dos minutos? Perfecto. Yo me siento buscado otra película, y con ella te voy a expulsar, ¿eh? No, no, hay más, hay más. A ver, ahora te dic, he posado las pelis que una vez habían visto los dos. Vale, vale, per això. Gracias. Barri, ¿qué tal? 2015, ¿eh? No se entiendo, habéis Mami, Nymphomani, que no sé si está bien para mal. Hablamos, y además en una lengua bárbara. ¿Qué tal, 2015, dices? 2015 no, pues era broma, era... Ah, vale, vale. Vamos a hacerlo de todo el mundo. Ahora buscas Google 2014 y te saben 1.500 listas, y todavía no hemos acabado el año. La gente ya se está lanzando y todavía no... En noviembre ya había listas de lo mejor. En julio ya, ¿no? Pero esto molaría, ¿eh?, hacer una lista de lo mejor de 2015 y te inventas todo. Y la gente, yo creo que hay gente que picaría, iría a la Fnaca a preguntar... ¿Me das en visita? Y la gente, pues ya te digo, se volvería loca, iría a la Fnaca. Hacemos la crítica de la Macing Spider-Man un año antes de que se estrenara. ¿Me acuerdo que dijiste que iban a hacer dinosaurios? Sí, porque al final era como... decíamos que os pidió una especie de remake del árbol de la vida, no confeso. Sí, sí, es verdad. ¿Qué cosas hacemos, eh? Lo que tiene que no nos paguen, que hacemos lo que nos sale de punta de queta. Vale, ¿qué tal? 2014, ¿qué nos ha traído? Vamos a hacer un ranking del 10 al 1. Ahí, del 10 al 1, además, ¿eh? Sí, sí, sí, ahí todo muy loquís. Tot suscompensa, ahí, eh? La cuestión es que me había apuntado todas las series y me las voy a apuntar en el móvil. Pero ahora mismo estoy hablando por el móvil y no puedo mirar el móvil. Muy bien, muy bien. Entonces, vamos a tirar de ingenio y empezamos por la número 10. Número 10. Espera, espera, espera. Jordi, podem ilustrar això amb alguna cosa? Ja, ja, és una mica de pelluci, una mica amb braques, no? Són molt a més que t'ho digui abans, eh? Número 10. Jo puc fer una beu, tipo... Número 10. Saps de què estàs així? Distorsionada, no? Número 10. Jo m'imagino distorsionada. Número 7. Sí, exacte. Entrando en el número 7. No tenemos nada, no tenemos nada. Bueno, si el número 3 o si ho trobas o el 4, ho tiras. Exacte, exacte. Vale, pues número 10. Venga, décima mejor serie, según tú, del año. A ver, serie es que ha visto barrio. O sea, tampoco vamos a... Eres el experto en serie, se supone que lo has visto todo. Lo que yo no veo no hace falta verlo. Ah, vale, vale, si me gusta. Ese es el espíritu. Número 10. Insight number 9. Insight number 9. Interessante. De los creadores de League of Legends. ¿Cómo has dicho esto? League of what? No, League of Gentlemen. Ah, vale, vale, vale. He dicho otra cosa. Sí, Flyers, el League of Flyers. Esto de League of Gentlemen, que los protagonistas me puedes decir tus nombres, que no me lo sé. No me acuerdo yo tampoco. Steve Penberton. No me acuerdo. Bueno, pues estos dos tíos que con el tiempo han sido rejuvenecidos. O las cámaras de la BBC tienen mejor calidad, porque ves sus edades antiguas y parecen el doble de viejos. Es que daban grimilla en esas series, pero porque ya hacían como de sucios, ¿no? Esa analítica ahí de... Salián casposos, en de League of Gentlemen salían muy casposos, pero ha estado guay esa serie. Vale, número 9. Insight number 9. Han vuelto a repetir fórmula de episodios, que heces, pero en este caso, con un humor negro mucho más oscuro y tétrico. Sí, tanto que a veces dudas que segundo. Exacto. Vale, humor ahí en todos los episodios. En unas veces más desglaladio, otras menos. Bueno. La serie empieza muy bien, tiene un par de episodios el primero y el segundo, son bestiales. Y luego sí que se pierde un poco en que ya no es tan genuina y no es tan diferente. Pero de todas formas, cada historia me parece muy disfrutable, tienes a artistas... Actores invitados reconocibles, Ona Chaplin no sé quién más teníamos por ahí. Bueno, un montón de gente. Sí, gente popular, el cine y la televisión británica que se dejan pasar por la serie. Molt bé, constato que después de un año sigues diciendo Ona en lugar de una, pero bueno, ya está. ¿Es una? Nunca habéis dicho eso. Hombre, son dos OEs. Bueno, no sé, digo yo. Hombre, claro, como food y como... Ona. Pero que es española, que es Ona. Ah. A ver, el monstruo Bu se escribía Bo. No sé, no sé. Me haces dudar, eh. Se lo contaremos. Pregúntaselo. Tú eres medio amigo suya. Ona una Chaplin. Si no estás escuchando... Que es muy probable. Si no estás escuchando es porque... Leonardo DiCaprio sigue paginas de memes. ¿Qué hablan de él? Sí. Es difícil también no hacerlo. Ya. Pero Ona Chaplin, si nos estás escuchando... ¿Cómo te llamas? Llama al 0-0-34-93-7-2-36-1. A ver, por favor. O manda un paje real y que nos lo diga él. ¿Qué más hará disfrutando de la repercusión del Black Mirror navideño de este año, que es el que ha pasado en mi vida? Sí, es verdad. ¿Cuándo lo estrenan? Antes de ayer. ¿Qué ha pasado en mi vida para no enterarme de esto? Estás emocionado con mi lista y no has pensado en otra cosa. ¿Qué pondré en el número 9? Mira cómo se lo monta él. ¿Qué transiciones? A ver, número 9. De Killing. De Killing. Hemos dicho series de 2014. Hemos dicho series de 2014. O sea, no vale... No, no, no. Lo mío, es mezcla. ¿Cómo que es mezcla? Sí, no, no. Series que hayan emitido una temporada en 2014. ¿Y de Killing? Recordar que la cancelaron 17 veces. 17 veces se ha resucitado 18. A ver, te estaba dando un poco de cuido. Este año, su cuarta temporada en Netflix. Primera Netflix, cuarta temporada, primera Netflix. Es así, ¿no? La tercera tuvo coproducción con Netflix, porque ya estaba cancelada, pero la resultaron apazos con AMC. Pero primero la emitió al AMC. En este caso, la he emitido en Netflix exclusivamente. Y teníamos ese episodio, en los que Lindy Holder despedían sus carreras y nos despedían de nosotros. Y al igual que la tercera temporada, que yo considero a la mejor, consigue mantener un nivel superior a las dos primeras y se desfíe por todo lo alto. Vale, bien. Se desfíe ya para siempre de verdad. En teoría sí. En teoría sí. Pero... Vale, no celebremos todas las puertas. Vale, tío. Número ocho. Número ocho. Espera't, espera't. Creo que era Orangis de New Black. Creo que. En Netflix tuve una primera tanda de series. Y de esta primera tanda de series, Orangis de New Black creo que la que más revuelo causó. Y es la única que... Ah, no, no. También está House of Cards. Se va a decir lo único que ha quedado. House of Cards empezó con mucho revuelo previo, teniendo en cuenta que tenía que ir viendo Spacey con David Fincher y demás. Pero ahora este de New Black apareció de la nada de la creadora de Whitz, pero apareció de la nada y fue un verdadero boom. Promovió mucho el bean watching que en House of Cards, por ejemplo, no ocurría que es este afán por ver la serie en maratón sin conseguir parar. Bueno, hubo un tío por Twitter que felicitó a los creadores de la serie, que dices, si te dejas en ridículo no lo hagas, tan o lo grande. Felicitó a los creadores de la serie por su segunda temporada después de seis horas de haberla sacado. No, de verdad. O sea, que dices, premointe, bueno. Entonces le preguntaron, pero tú qué has hecho, eres un pirata que... Y dijo, no, lo que más que me he saltado las partes que no me interesaban. O sea, el tío... Vió la temporada del tirón, los trece capítulos, creo que son. Trece o quince. Una hora a cada uno. Exactamente, pues lo comprimió hasta seis horas. Y dijo, ha sido el primero en verla. Bueno, ya, el primero... Yo creo que ahí se causó una especie de ruptura de espacio temporal, porque... Ves a l'ANCIS de New Black y aunque duren una hora te parece que son 20 minutos. Ya, hombre, pero el... Igual el muchato tuvo una experiencia y un trascensorial. Igual, sí, igual, sí. Viajo en el espacio tipo y la conseguí ver. Vale, va. Número... ¿qué? Otro. Siete. Número siete. No, a ver. Siete. Vamos a decir semles. No sé cuál, semles. No sé cuál. A partir de... El top 5, creo que me lo sé. ¿Qué tal si pasamos al top 5 directamente? Sí. Venga, venga. Top... Top 5. Brad City. Ah, Brad City, Brad City. Ah, vale, vale. El debutante o no? Sí, debutante. Me pierdo con esta serie. Me encanta y me pierdo. Nunca me acuerdo con las cosas. A Vita Costone y Lana Glazer, tras crear su serie en internet y hacer una especie de canal de YouTube con websodio sobre su vida en Nueva York, refirían el apoyo de Amy Poehler y crearon su primera serie para Comedia Central. Amy Poehler, que se despega un poco de su imagen de... niña buena NBC. Niña buena NBC. Y se pasa... Hombre, ¿sí tú? Sí. Amy Poehler decía en su personaje que cada novedad se emborrachaba y se acostaba con la gente del departamento. Bueno, ya ves, tú emborracharse tampoco. Es un gran que. Costarse con cualquiera del departamento tampoco para la NBC. Hombre, no. Para la NBC es caña, pero... Teniendo en cuenta que ahí Jerry sería lo más sexy que había, esturbió. Sí, sí, eso es cierto. Vale, pues Amy Poehler... Traía estas dos desconocidas a la televisión. Sí. Crean una especie de serie muy del estilo Gils en cuanto a dos chicas de Nueva Yorkina, es muy cool, muy... bueno, cool... Hombre, lo de cool, sí, lo pongo en duda. Cool, pero no cool, ¿eh? Sí, anti-cool. Pero tenían la boca tan sucia y son tan más ranas Sí. Que llevan el humor guarra a un completo nuevo nivel. Sí, es una guarra, esa serie y Dios no la prueba. O sea que... vale? Eso, tenemos a los aptos que hacen series con tíos guarros, pero nunca tenemos a tíos tan guarros. És cierto, és cierto. Gran serie. Broxy, dice señor número 5. Número 4. Número 4, please like me. Ah, esa cosa australiana de la que nos hablaste... La cosa australiana creaba por Dios Tomas, que este año tenía su segunda temporada y pese a tener un cambio bastante drástico con la primera, en cuanto a tono y demás, esta temporada tenía dinero, a la temporada anterior, ¿no? Ha conseguido mantener el espíritu, aunque... de primeras, cuando empiezas la segunda temporada, notas un gran cambio, las cosas son más caras, hay mejores cámaras y demás. Como que lo de esto, de más he prefabricado. Pero cuando me paso el tiempo... Como más dramática también, ¿no? Comentabas, puede ser. Mira más un poco menos hacia la comedia. Es que la primera temporada es muy indie, muy... muy mambeltor. La segunda era más... una serie normal, pero cuando el paso en los episodios desarrollan muy bien a los personajes, los nuevos personajes y vuelvo a tener el corazón. Vale, pues please like me una de las recomendaciones de... bueno, tuya, si va a decir de este programa, no te quito el mérito, una de las mejores series del año y que la gente la vea, porque es una cosa que seguro que no conoce a nadie. Vale, número... número ¿qué? Número 3. Número 3. Transparent. Amazón presentaba su segunda temporada de pilotos y Transparent era uno de estos pilotos elegidos. La serie protagonizada por Jeffrey Thunmore, con Gaby Hoffman y Jay Duplass. A Revolucionado. Perdona que t'haga un inciso. Gaby Hoffman és la hermana... bueno, la única hermana, en realidad. De Adam Breivier, en què els? Efectivament. Aquesta temporada se presentava... Aquel personatge loco. Con su parrus al aire. Ese mismo. Y bien, ¿eh? Y bien, y bien. Transparent repite. Presencia. Parrusira. Transparent, que era esta serie en la que Jeffrey Thunmore interpretava un pare de família, que, con el paso de los años, se revela a sus hijos como una mujer tan... Nunca se debe definir como... Es una mujer atrapada en el cuerpo de un hombre. Es una mujer atrapada en el cuerpo de un hombre. Pero... ¿Sí? Bueno, no sé... Cada uno será cada uno, ¿no? Pero en principio la filosofía... es un tema de transformismo o de genética. Jo, en esta serie, me parece un tema más de transvestismo que de lo que tú dices, de genética. Pero, por la serie. Pero bueno, si se declara... Es muy interesante ver cómo este tema en Moura, el personaje principal, afecta y... Es como una mecha que prende las vidas de sus hijos. De por sí ya bastan bastante tocados. Una serie bastante coral. Bueno, tampoco es que tenga un mega reparto. No, familiar. Pero bueno, sí, familiar, que cada miembro tiene su... Número dos. Número dos. Aquí os dejo a elegir. ¿Qué creéis que he puesto en el número dos? Yo sé la que has puesto en el número uno. Y no sé cuál has puesto en el número dos. No sé cuál has puesto en el número dos. En el número uno he puesto girls. Ah, no, claro, en el número dos es girls, yo creo. Error aníbal. Ah... Aníbal. Vale. Aníbal se colocó en el número dos con una segunda temporada que... para mí ha roto todos los esquemas y todas las dudas que teníamos sobre la primera temporada. Durante toda la temporada tenemos un juego de... de seducción... enemistad entre Will y Aníbal. Que... termina con uno de los mejores episodios del año. És a dir, entre... L'Hector i el Poliprota, diguem. Bueno, no és Poliprota, és el que col·labora con la policia para... Will Grafam, el investigador que en las... en las versiones cinematográficas los interpretaba en el Dragón Rojo, quién era? Eh... Edward Norton, puedes... Sí, sí, sí. Y esta, digamos, vis-à-vis que culmina, dices en un capítol apoteósico. Apoteósico, o sea, es una verdadera barbaridad. Se habla de... de la cena roja. Ya no tenemos boda roja, tenemos cena roja. La boda roja ha perdido su trono, nunca me ha dicho... Ahora es la cena roja. A mí me parece, en mi modesta opinión, me parece muchísimo más intensa, la boda roja que la cena roja. Bueno, pero es que tú no... no te metes en Aníbal. No, no me metes en Aníbal, es cierto. Es cierto. Es mucho más contemporáneo, más juvenil, más yo. Sí. Un momentito, barri, però és que ens diuen que estem offline. Sí, de ver. ¿Se van a perder el número 1? Sí, todo España y parte de... Andorra y Bélgica. ¿Qué? Número 1. Espera, espera, espera. ¿Estamos online o no online? No, no online. Estamos offline. Podem dir a tot, no? Lo bien que me está quedando en la ocasión. Esto está grabado, barri, esto está grabado. No te preocupes que luego lo colgamos por ahí. L'auto de una manera... Ahora he perdido el barrio. No, yo me quedo callado. Yo quería ver a ver qué decía. Quería probar tu reflejo radiofónicos. Bueno, va, passamos al número 1. Número 1. Número 1. Girls. Girls. No. El número 1 fue Leo, barri. Porque ya sabíamos que era Girls. La vi estaba... Les he quitado la emoción. Però bueno, ja en merecé. Tenía que haber hecho una locura ahí... Fays off o alguna... Jane the Virgin, sí, sí, sí. Esto ya culminaría tu proceso de locura total. Explota. Explota la ràdio, sí, dices esto. Però no es Jane the Virgin, sino que es Girls. Efectivamente. Si la primera era la presentación en sociedad de su mundo de locuras, la segunda era una temporada muy de experimentar en cuestiones técnicas y narrativas, esta tercera era como una especie de mezcla entre las dos primeras, y se permitía arriesgar, pero también meterse mucho en sus personajes y desarrollarlos. Yo creo que es la temporada más completa, de bien, hasta el momento, y nos deja episodios verdaderamente memorables y le da una ganan es su la bestia. Sí, estoy de acuerdo y... Era el club de oro, ¿no? ¿Está daño o qué? No lo sé. ¿Cómo está de Baclas esto? No lo sé, porque quieren mucho la VIP, no lo sé. La Dreyfus es la Dreyfus, siempre está ahí, ¿no? Sí, por eso, pero año tras año yo creo que le premiona ella. Ah, aquí. Como nos traen Juan a la Virgen. Pues espérate, que yo creo que va a ser la nueva Clí, o algo así. Sí, no, no, ja veràs. Oye, pues te ha quedado bastante, ¿ne? Nos ha faltado ahí el medio, sé que está perdido en mi móvil, pero ya está. Ah, claro, falta una, ¿no? No, pero es que ya no, ni recuerdo cuál es. Serà el 7. Sí, hemos como... Abreviado, hemos pasado... Y vamos por el 7, hemos dicho. Pasamos al 5 y al final, claro, nos hemos dejado una afuera, solo. I vas a esflash. I vas a esflash. Ya, tío. Ya, tío. Te hemos tocado la tecla ahí, ¿eh? Bueno, pues oye, un top 10 muy bonito, que redondea un año, pues bastante bueno, bastante bueno en la televisión internacional. ¿Quieres añadir algo? Alguna mención especial? Sí, la pena que he mirado no haber terminado de Missing Happy Valley y The Fall, porque... Ah, perquè la sabíais... Que han hablado de las maravillas de estas tres series británicas. The Fall, la segunda... Sí, están hablando muy, muy bien. De The Fall, a mi me da un perezón esa serie, es que vi la primera temporada y dije muy bien, hasta aquí. Con el Grey, ¿no? Con el Tristan. Efectivamente, Gile Anderson y Gillian Anderson. Gillian Anderson, hoy Gillian Anderson. Sí, Gillian Anderson, ojalá. Que alguien diga ya de una vez que Gillian Anderson es muy mal actriz, por favor, porque... Es regular en la tercera temporada de Animal. Ya, me da un perezón, porque esto ralentiza todo. Esta mujer es la mujer Sopor, o sea, es la mujer... Yo amo Experiente, que sé. Y amo a Dana Scali, pero es una mujer absolutamente narcótica. O sea... No transmite mucho. No transmite nada y habla tan despacio y es todo tan... es todo tan tan gris para ella, ¿no? Siempre sale... Pero en Animal, yo te digo de verdad que la veo bien. O sea, la veo tan misteriosa... Bueno, ya, claro. O misteriosa o aburrida. Yo me la tomo como aburrida. Y digo a ella, el personaje, no la sería. Eso también. No, no, la serie no me parece. No me parece, no me parece, una gran serie, oye. Era patróle. Carlos, ponte con ella. No, no. Seguim de pregunta. Puedes seguir un poco más. Hasta aquí. No, pero me molesta porque este año no he seguido ni una misera serie. O sea, todavía no he visto ni una misera serie. Fargo. Fargo. Eso es un evento. No he visto ni una misera serie porque todavía tengo la quinta de Bordo que pague por empezar. Y sin embargo, la top 1 la he visto. O sea, bien. Bien. A ver, a ver. Pues le pongo el ojo que Carlos sí que la he visto. Bueno, has visto una sola, pues la buena. La buena. Está guai. Perfecto. El 1 sí, pero el 2 no. ¿Tú te es que era? Aníbal. Espérate a las listas de la casa de nosotros. Uuuh. Punto com. Barri, tio, mil gràcies, como siempre. No quieres decir algo. En enero. Y en enero habrá bien de series para comentar. ¿Seguro? Segurísimo. Porque... No, bueno, va. Este año serías nuevas. Han habido unas cuantas. En 2015 también habrá buenas. Sí, sí. O sea, enero entre regresos y demás. Pinta fuerte ciclo, ¿no? Vale, pues oye. Querido Barri, nos encontramos en enero con las fuerzas renovadas que tengas. Exactamente. Y bueno, bueno, y todo eso. Mándanos algún turrón o alguna cosa de ahí arriba. Vale. Un jamoncete. Un queso. Pues también. Turrón, jamón y queso. Un abrazo muy grande. Hasta luego. Buenas tardes. Buenas tardes. Buenas tardes. Buenas tardes. Buenas tardes. Buenas tardes. Buenas tardes. Buenas tardes. Buenas tardes. Buenas tardes. Buenas tardes. Molt bé. Molt bé. És 33% del programa? Sou persona, nen. Està intentant arreglar els problemes. O que no es vegi o que no es vegi fatal. Qui ha de webcam? La Ripley. Home, Ripley, hola. Si torna. És com una meredicció, sempre em perdo a barri. Ah. Bon Nadal a tots tres, Pipiolos. S'ha perdut el barri. Potser si el cridem molt fort, molt fort, molt fort, torna. I gràcies per la feina feta. Gràcies per la feina feta. He vist massa estitelles. Gràcies a tu per ser tu. Ara és interruptos, diu, la webcam. Vol dir que... Ah, que va bé, no? És interrompida, no? Va, així... Kilòmetro... 50. Què diu? Kilòmetro. Ah, kilòmetro. M'hi tinc anuncia, eh? Un dia hauríem de fer un repàs d'anuncis de los 90. No hi ha de los 80. Està molt vist reivindicar els anys 80. Hauríem de reivindicar els anys 90, però el que faré ara és reivindicar els anys 80. Joder. Sí. T'hauríem pensat per fi parlarem de Jurassic Park. No, no, no. Un dia parlarem de Carnosaureo. Qui? Carnosaureo. Un presentador. Podria ser, eh? Un presentador. Un superheròrit d'un Parlament d'un país, eh? Sí, polític o presentador de tertúlies del cor. Ah, vale, vale. És una pel·lícula que va sortir a l'hora que Parque Juràcico, sigui com un exploit, com el que fan els de... A sílom. A sílom, però a sílom. Llavors era un Parque Juràcico, un nino, lluitaven amb ell, recordo que anaven amb una mena de toro mecànico d'aquests, saps, aquests toros mecànicos, i lluitaven amb el Carnosaureo. Caneda, eh? Caneda. Això s'ha de veure un dia. Però parles de còmics, no? Quina me dir-te? Bueno, vale. Vale, vale, vale. No, no, no. O sigui, Arran Sarkreu, no vols parlar de còmics? No, no, i tant. I tant que vull parlar de còmics. Ah, doncs... Jo... I quantos més? I molts més. Perquè... Bueno, la gent demanda... Demanda material... És la secció... És la top. O sigui, està a los còmics? No, però ja saps... No, no, no, no. Però la gent demana... Ens demanen que comentem aquests totxales, potser perquè valen molta pasta. I clar, jo hem de saber... I la gent diu... Hòstia, compro, no compro. Valen molta pasta, bueno, valen la pasta, que valen el material en sí, perquè a més és que són uns... Toms molt gruixuts que publica Panini, de Marvel, recopilant, etapes brillants d'alguns dels millors personatges de la casa. Llavors són... Doncs això són uns volums gruixuts que resulten un petit dispendi. Però és que... Ho dic cada cop, però és veritat. És el millor material de superhéroes que et pots trobar al mercat, ara mateix. Material no actual, però clar, és que per definició és el millor, perquè agafen i recopilen aquestes etapes, han recopilat etapes dels X-Men, han recopilat etapes del Tor, coses que hem parlat en aquest programa, i avui toca parlar un altre cop d'un tomo d'aquests, que pertany a la col·lecció Marvel Héroes. No sé qui és. No, és que li estiguéssim el guió. Sí, eh? Hi ha una paraula molt xula. Parker... Speedy Parker, en calor obscurs. Ah, no, no. La paraula era en clar obscurs. Ja, però és que en calor obscurs... Calor obscurs són a ojete calor, una mica. Sí, sí. Com surti el Daredevil, aquest còmic, ja. Ojete calor. No surta el Daredevil, però surts molt fa una de l'univers Spider-Man. Com la gata negra. Ai, la gata negra. Gata negra. I sona Mary Jane. Llavors, gata negra amb Mary Jane, però és molta. Som de gata negra. Eh... Això no és sèrio. Un tomo cruxudet de la samorosa Spider-Man, que es diu l'aire del traje negro. Que s'ho enxerreix, això. El doctor Vimagoy Erbayán. Ja l'he entrat, eh? Ja l'he entrat. És una de les etapes brillants de la ida de per si molt brillant de cada dels 80 Spider-Man. Va molt a molt als 80 Spider-Man. Bueno, no, no, clar. Va dir millor que el 70, però ni de conya millor que el 70. Però... Tens alguna cosa a dir, això? Què? No, jo... Domènec? Puc anar fent? No, no, domènec. Tens alguna cosa a portar? No. M'ha semblat sentir? No, no, no. Vale. Tu, anys 80, Spider-Man li passen moltes coses, i entre d'altres coses amb l'espai, eh... Ha fet la Secret Wars aquestes, aquest crossover que van fer els anys 80, doncs em van adonar-se amb tothom, i va deixar el traje hecho unos zorros. Tant és així que se lo cambió negro? Sí, no, no, exacte. Llavors, una antitàtica alienígena, li va dir, tu, tranquil·lo, que jo tengo el curso CCC de Sastreria i li va fer un traje negro. Què és aquest? A veure, sisplau. Domènec, que compartís. No, clar. Com que sempre tinc un micròfon tan cat, ja el tinc obert. Ara estàs acostumat, no? Però jo sempre faig això al control, eh. Tu sol vas fent sol. Faig la segona veu, saps aquella gent que encordia tant i que fa... Em sona, em sona. M'encordia més la gent que fa una segona veu repatint en Canon. Repatida en Canon? Exacte. Sents, tipo... Exacte. Jo vaig parlant així, i vaig parlant de l'Espiderman i de l'automodem. Exacte. I llavors els intentes pillar i vols que completin les paraules? Completin les paraules? Paraules, ja està. Bé, veredad. Últim programa de l'any. Doncs mira, passen aquestes coses. El Jordi ja està amb torrons i cada... Massa, massa. Massa, torrons. Que se'n va, torna de l'espai amb un traje negre que és alienígena i fa coses rares. Tu ets amb isla Peli, també, d'Espiderman 3, passava una mica això. Saps on ve aquest traje negre? És molt bo. Aquest volum, no, no, aquest volum inclou 20 i pico números de Mays in Spider-Man, són 700 i pico pagines dels anys 80 entre el 80 i el 86. I una de les coses interessants que té a part dels còmics, és una intro del Julián Clemente que explica una mica posa en context tota la pesca. D'on sura el tema del traje negre? Se'l va inventar un fan. Van demanar i un fan va dir que era negre el traje. I llavors l'editor d'aquell moment d'Espiderman va dir que li va escriure una carta. Una carta, te'n recordes? Sí, aquelles coses que arribaven per correos. Això és això. Li va escriure una carta i li va dir, m'ha gustado tu idea, té 2 i 200 dòlares per ella. I li va donar 200 paus. Després van fer el que els va arrotar perquè li van demanar que escribés un guió del capítol. I clar, doncs el nano no en tenia ni punya, té la idea. També em van tenir visió, ells. Un perracent de sí. Exacte, exacte. I van fer el que els va donar la gana, però la idea venia d'un fan. Que té com vida pròpia, perquè és alienígena, que després d'arribarien ben ell, no amb ell tota aquesta història. Però bueno, que donen a peu a un munt d'aventures xenteres molt guais, molt entretingudes, que segueixen capturant l'essència del personatge. 30 anys després de tot allò, les aventures no han canviat tant. Són molt més blockbusters, fujos artificial, és tot plegat, però l'essència està en tota aquesta història. I a més, és un Peter Parker amb calors curts. Calors curts. És un Peter Parker que el trage fa com una mica més fos guiada per si el seu caràcter i tota aquesta història. No arriba a fer-se un bailecico, però hi ha una altra cosa curiosa en aquest còmic, i és que ells mateixos, els propis de Marvel, fan conya dels camis de trage de la Spider-Man, i llavors s'inventen el trage més bizarro de la història del personatge, que és l'assombroso hombre bolsa. No, no, no, això és veritat, eh? Per favor, desarrolla. No hi ha més que desarrollar, és Spider-Man amb un trage de 4 fantàstics, i una bossa del cap, amb un interrogan. Això és així. No, no, és una autoconya bastant xula. Doncs aquest moment històric per avi no per a mal del personatge també està contingut en aquest volum, i també hi ha un gotif. Això és molt, això és molt. Els gotif molen, que és un Easy, que passaria així, i la pregunta que respon és què passaria si el tio Ben no ho havia mortos. Ja sabem que el tio Ben... Bueno, escolta, en aquell moment encara no s'havia fet això. No, no, però és com... Sí, vale, que quan mor Ben, o sigui, al final és el gran poder que en llevo una gran responsabilitat. O sigui, ho haviera seguido ahí, viejecito, con su señora viejecita... Això és el que tu penses, què has de fer? anar i comprar-te i l'assombroso Spider-Man, la era del trage negro, una de les novetats de Panini, perdó, corregir això, una de les novetats imprescindibles de Panini, que és un regal de puta mare per aquest Nadal, tio, per ells. No, no, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no. i crec que aquest any hauria de guanyar l'Òscar a la millor pel·lícula d'animació. Com a mínim? Que en guanyin tres de l'Òscar de la millor pel·lícula d'animació. Una nominació millor que jo també li podrien donar a tu. Sí, estic d'acord, però no crec. No s'enrotllaran tant. Està a mi reivindicació. Però, bueno, la millor pel·lícula d'animació sí que se'n pot emportar, perquè és un tros de pel·lícula. És una de les grans pel·lícules comercials d'aquest any i n'hi ha hagut una altra de gran pel·lícula comercial i, vull dir, molt comercial. De fet, ha sigut a les més taquilleres de l'any, que per mi també és una de les grans propostes cinematogràfiques de la temporada, que és Capitán Amèrica, el soldador d'Immierno, segona part del Capitán Amèrica. Totalment d'acord d'una gran sorpresa, perquè, a més, la primera a mi em va deixar una mica més fredot, i aquesta la sorpresa és absolutament completa i satisfactòria. Exacte. Seriosment posat. Però va, va, que ens estem posant molt pel·lomiteros i se'ns anava al... La nostra aura de Snob, se'ns... És veritat, fem un passo entre Snob i mainstream i parlem de Perdida, la pel·li de David Fincher, que ha arrasat també a taquilla, però que és com a mediador d'autora, sí que ja no es salva. És una pel·li que també és com Millenium, però sense semilenium, però amb Ben Affleck, però sense Ben Affleck, és a dir, sense el pitjor Ben Affleck, sinó la millor versió del Ben Affleck. Al final, és un poble que tenia moltes pieces, moltes pieces per no funcionar o, com a mínim, per dubtar i és una altra de les grans del Fincher. El que dic és que ha sigut una pel·lícula d'èxit, que ha anat d'una novel·la d'èxit, el tix de Gillian Flynn, que el va llegir pràcticament tothom. Menys jo, potser, tu l'has llegint. No, no, jo tampoc. Ja és de mainstream. Quan fascinaments, ja ho llegiré. Ah, vale, vale. Jo, quan veig l'anúncia en un autobús, ja dic, ui, i ho vaig veure. No, no, de veritat. La novel·la a Perdida, que està arrasant, ho vaig dir, ostres. Que raro que no em siguin una novel·la en un autobús, però jo sí que vaig llegir Milèonium i després vaig veure la pel·li. La riu va veure que la pel·li seria tan bona i no llegir el llibre. La pel·li és molt bona, Perdida és molt bona. Per mi és una gran broma, però brillant. Eh, que s'ha de llegir. Des d'aquí fomentem la lectura. Sí, tant, però no... La pel·li està bé. La pel·li està bé. La pel·li està bé. Ja parlant de llibres, abans diria que seria el llibre de la següent pel·li de la que parlaràs. La entrega. L'has vist al final? No, encara no. És una gran aposta de cinema negre, thriller amb el James Gandolfini com a protagonista, juntament amb el Tom Hardy. Un drama amb mafiosos, amb diners per aquí, diners per allà. Recordaria una mica lo soprano, recordaria tot aquest ambient faixuc, una mica asfixiant de l'Amèrica de la Màfia de Hora. És una pel·li molt xula, molt ben feta. L'autor del llibre és el... Denislash Hain. Denislash Hain, que fa el guió, si no m'ha equivocat. Fa el guió, de fet, és curiós, perquè quan tornem de vacances, us recomanarem el llibre de... Parlarem una mica de la llibre del Denislash Hain, perquè l'estem llegint en català, l'ha dit en català i l'estem llegint en català, i és curiós perquè a la contraportada, a la primera pàgina on hi ha els crèdits, el copyright està otorgat a 20 centurifocs, el copyright del llibre. Perquè potser fa sortir el llibre després de la pel·li, no ho sé, que no sigui una novel·lització, jo com que no he llegit... Estic a mig llibre, tot i que és curtíssim, però estic a mig llibre, però no he vist la pel·li i no ho puc comprar. No sé si és una novel·lització pura. Si algú que ha llegit el llibre i ha vist la pel·li, que ens ho digui. Espera'ns que hi ha uns i mig. Que troqui, en Rodígue. Ja ho deixo, que... Molt recomanable, per cert. Comiat de gens que em torni per tot el alto. Cine d'autor. Sí. Molta cosa. Molta cosa. Molta cosa. La del Darden, ja la vam recomanar per aquí. Darrere de pel·lícules del Darden, que vam recomanar en Mariano Cotillard. Maravillós en Mariano Cotillard, maravillosa pel·lícula. Ja està. Una altra que vam recomanar, el gran hotel Budapest, de fet no la vam recomanar, sinó que vam fer una connexió en directe. Sí, el Pase de Premse, les 8 del vespre. El Pase de Premse, les 8 del vespre. Tu estaves allà i ens vas dir... Ai, molt xate, no sé què ens vas dir. I serà molt bona. I serà molt bona. I vas encertar, és molt bona. No em vaig equivocar, però els Estats Units. Una que a nous va ser punta i estrenar però que a final és reunat. i quan surt la... Cristian ens ja van dos, eh? Capitán Amèrica, ja està. Sí, mira, tio, no està mal, eh? Sí. Aquesta... Tilda Swinton... Tilda Swinton, i a tota aquesta penya... Jo et fa art, etcètera. Anant amb un tren postapocalíptic. Gran, grandíssima pel·lícula. Saps on més surt la Tilda Swinton? La gran atreu de pest. I un mes. El... El... Calla, sol alçament és sobreviure. Senyor, està just... Ja me n'havia oblidat, tio. Aquesta és una grandíssima pel·lícula, eh? L'última de Jim Jarvis, aquesta drama de vampires que se la troben i que els agrada escoltar bona música, una pel·lícula, sobretot amb regadora, tu. És una pel·lícula que t'atrapa i t'emmeten su propia droga psicodèrica que se meten ells. Complicada de recomanar als grans públics, però no els fans del cinema d'autor no se la poden perdre. Tampoc es poden perdre de sony o de invierno. Palma d'or de la darrera d'Aixio de Can, de la darrera pel·lícula de Nuri Virge Ceylan, pronunciïs com es vulgui, que és aquest director turc i que fa una pel·lícula... On s'ho porta també la Natòlia. El director de On s'ha posat també la Natòlia i que ha tornat a fer una pel·lícula a mi nenment parlada. Però... És un tros de pel·lícula de trascola. Molt interessant. Anem ràpid, upstream color del Shane Carruth, una nova cosa que no s'entén, però que també t'atrapa, que li vamos a fer meravellosa. Poesia, poesia. Digues, el sueño de ells. El sueño de ells, darrera proposta de James Gray, per mi un intocable del cine americà de Muenc, hiperclassica en el millor dels termes. Sí. En el millor dels termes, no, en el millor... És igual. En la manera més positiva del terme. I que no sé què més. Una nova obra més de aquest director. Igual que ora mestra és la darrera, el comiat de Hayao Miyazaki, el viento se levanta. Una pel·lícula molt personal, molt subtil, allunyada de la fantasia del director, però dins del drama i les sentiments de sempre. Una meravella. Exacte. La cauja, que arriba... No, es va estar anant a passar. Es va anar a passar a la nova de Lisandro Alonso. És en pel·lícula de Lisandro Alonso, només dues apunts espanyols. L'Àsla de Mínima i Magica Alcalde. Magica Alcalde, esperant per Nadal també. Sí, a Maïtàlia. Molt bona ferida del que has dormit. Bona ferida del que has dormit. Bon Nadal a tothom. Bones festes. Bones festes. Estarem aquí a partir del gener, un altre cop, més gordos, però igual de feliços. Escolteu-vos molt, Jordi. Sisplau. Bon Nadal. Moltíssimes gràcies per ser a l'altra banda. Entreu bé el 2015. Exacte. Bona tarda. Avui és l'últim programa de l'any 2014. Són així les coses, però tornem al proper any.