1.000.000 stars, oh, darling. Place your head on my beating heart. Thinking out loud. Maybe we've found love right where we are. 2.30, exis. Ràdio d'Esber 98.1 Ara escolta's Ràdio d'Esber Centonitzes Ràdio d'Esber La Ràdio de Sant Just L'Hurrant de L'Hurt del Puc Ràdio d'Esber 98.1 Ràdio d'Esber 98.1 Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de l'Oindy. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esber. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa... 1. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. 2. Babilònia. Hola, benvinguts a les 8 i 2 minuts de l'espre. Aquest dia no sabem quin dia és, però estem al 2015. Dijous del 2015, deixem-ho en aquesta data. Dijous del 2015. Avui és 15 de l'1 del 15, però això és mal fariu, o alguna cosa. Això... Sí, sí, sí, avui hi ha correcció planetària i ens anirem tots a veure si es veuen. Però el cas és que nosaltres, de moment, estem aquí, oferim-vos un programa, com cada setmana que pretén parlar de cultura i tota la pesca, i jo aquesta setmana pensava, va, començarem l'any superbé, estarem aquí tots hiperpontuals, estarem el Carlos i jo, em vindrà un convidat especial, probablement en algun moment de la tarda, en aquesta història, què? Què vols dir amb això? No, ara, no, tens algú a dir-me. Vale, vale, no. El cas és que, de moment, no he vingut ningú. No, segueix sense venir ningú. El Carlos m'ha dit que venia tard, una persona que havia de venir, encara no ho sabem si hi ha de venir, si està pendent o què. Però, en fi, això comença i comença així. No sé què fem, és que em va dir, m'ha dit al barri que encara no el truquem, però clar, estic sol i llavors ho he de fer tota l'hora. Què et va dir? Parlem del barri que es foti o què? Vale, va, tira el barri, vinga. Barri, buenas tardes. Hola, buenas. Hola, què tal? Te llamamos muy pronto, ¿qué? No, no, no, hay español. Que tal, buenas tardes, feliz 2015. Mira, acaba de venir el 33% restante del programa. Está entrando por esa puerta. Sí, señor, comencemos el verano, Carlos. Hola. Pots ensenyar als nostres amics de la webcama. Fardo, que aportes. Esto es como presentarme y hacerme un feo y meter a Carlos. Perdona, perdona, perdona. No estaba agazapado esperando que salieras tú para meter sus narices, sino que acaba de llegar. Para mí ha sido un momento de subidón, porque os he encontrado vosotros dos al auténtico corazón del programa, y después llegando de repente. Ah, que está barri. Sí, está barri aquí. Hey, barri, ¿qué pasa? Hola, buenas tardes. Comencemos molt malament. Hola, Carlos. Hola, ¿qué tal? Bon any. Bon any. ¿Tot bé? Ara sí. No fue más para el paura norteño. Habla norteño. Después presentaba el programa, es que no le ni presentaba. Ah, vale. Daniel. ¿Qué tal, barri? ¿Cómo ha ido las vacaciones de la Navidad y todo eso? Muy bien. Me pega un mega maratón de weeds. Ah, l'has vist entera al final o no? La cuarta temporada, pero... Quarta de cuantas, de 5 o 6? 8. 8? 8 temporadas de eso hicieron? Es que son 8 temporadas. Madre mía. Bueno, ha llegado hasta el ecuador de la serie. ¿Qué tal hasta el momento ya, ya que estamos? Muy, muy, muy bien. Sí. Es una serie que siempre había tenido buena imagen de ella, pese a no haberla visto. Así. No, no, bien. Pero con este pedazo de maratón que me he pegado, o sea, estoy muy satisfecho con ella. Me parece divertida. Me parece que tiene bastante más mano leche que ahora antes de New Luck, la nueva serie de su creadora. Sí, eh. Hay Ficóan. Y Nancy Woodwin es un personaje hazo interpretado por esta mujer que no me acuerdo cómo se llama. Mery Louis Parker, ¿no? Sí, es que es... no, sí. Sí, eh, la ruta de la serie. Sí, sí. Mery Louis Parker. Es que sona nombre de... no sé. De... no sé. Es una mezcla entre Latifus con Peter Parker y es como... Sí, yo tengo un problema con las personas que tienen tres nombres. Y es que para mí una persona con tres nombres es una persona de tres nombres. Entonces, ya la meto en ese saco y entonces ya todos están ahí metidos. Entonces, confundo a Mery Louis Parker con Son Williams Scott. Es otro decir, por ejemplo. Son Williams Parker, por lo menos, tiene un apellido, ¿no? Es que son Williams Scott, son como tres nombres nombres. Pero son Williams Scott, es la de Whitz. No. Son Williams Scott es el protagonista d'Américampay, ese editor. Ambleo. Sí. No sé si ha sigut a Parker, ja n'hi t'hi cuento. I Mery Louis Parker, no a Mery Louis. Mery Sain, what's that? Bueno, da igual. Hola, barri, ¿qué tal? Total, que esta serie que no viene a cuenta absolutamente de nada. Ha sido un poco de manera de desconectar como tú bien me dices tiene lo que ver series antiguas. Sí, señor. Y Whitz es lo más antiguo que he visto. Es uno de los que has llegado, ¿eh? Bueno, no está mal. La primera temporada de ¿qué año es? ¿En qué años has tenido? Pues, no más. Este tipo de pregunta... Vale, bueno, pero más o menos. 2001 igual, ¿no? Termino hace un par de años, si no me equivoco. 2005. Hace 10 años. ¿Qué? A ver. Termino hace 10 años. No, empezó hace 10 años. No, empezó en 2005. Vale, vale, vale, ahora. Bueno, pues, oye, una recomendación así que no viene a cuenta de nada, pero que siempre es tan guay. Sí, sí, sí. Yo, claro, este tipo de cosas. Muy satisfecho y pretendo seguiros ahí. Incluso pienso dejar series de estas buenas que veo yo de lado para... Muy bien. Pues, oye, si te parece, no sé, cuando acabes, vuelves a decirnos que tal... Vas a hacer un rebaíbal de... Sí, sí, home, i tant, i tant. Haces un... Sí, bueno, un vistazo así, a vista de pàgara, y nos cuentas un poco todo cómo va. Y a lo mejor nos animamos. ¿Pero has visto alguna novedad o alguna historia o qué o no? Sí. O sea, vamos a hablar de tres series que han... dos series que han vuelto, y una que se ha estrenado esta temporada. Sí. Y que conforman el bloque de la noche del domingo de HBO. Ah. Y hasta ahora siempre había... esta noche se había compuesto por un estreno fuerte y luego este asteris cortas, no las podemos llamar sitcom, las llamaremos comedias. Pero en este caso, han decidido empezar en elero con tres sitcoms, tres comedias, perdona, cubriendo toda la noche sin el estreno contundente. No sé si m'he explicado muy bien. Sí, sí, sí, sí, alto y claro, alto y claro. Pero no, no quiero interrumpir tu brillante diálectica con mis tonterías. HBO ha decidido formar la noche con Gils, estrenando su cuarta temporada. Sí. Looking, estrenando su segunda temporada. Ajá. Y llegando nueva, Tugeternes, la nueva serie de los hermanos du Plas. O sea, tres series muy, muy basadas en gente joven y sus relaciones sentimentales. Sí, sí. Bueno, jóvenes. En Tugeternes, por ejemplo, tenemos a un matrimonio de Mediana Daz y a gente de Mediana Daz que no sabe qué hacer con su vida. Bueno. Y si queréis, hablamos de ella la primera. Como hemos dicho, está creada por J.I. Duplas y Mad Duplas. Los dos hermanos famosos por el Mambelkor en el cine. Exacto. Estos dos hermanos que hacen pues muchas comedias, que empezaron en el cine, es que el Mambelkor, no sé si la gente está muy mal tanto, pero bueno, es esta comedia muy, muy, muy indie, muy independiente. En la que tiene que salir Greta Garwig, si no, no es Mambelkor. Exacto. No lo habría definido mejor. Greta Garwig era la musa de todo este movimiento y han seguido haciendo cosas. Cuando terminó el movimiento, pues siguieron con sus comedias y sus cosas, que eran un poco menos, menos, no sé cómo diría yo, menos low-fi. Menos indis. Exacto. Más comerciales. Sí, pero hay enseguido. De hecho, ambos dos hermanos están en sus propias series. Már Duplaz está en The League y J. Duplaz ha estado este año en Transparent. Pero The League creo que acaba ya, ¿eh? Bueno, pero está... No sé si ha terminado o les queda una temporada. Yo diría que esta era la última. Yo no la he visto, no sé por qué. Estas tres de este aquí son tan largas. No, hombre, no. Son seis temporadas de diez capítulos, tampoco es tanto. No sé, no sé. Bueno, también Már Duplaz ha aparecido en The Midi Project y no sé, o sea, los hemos visto en televisión, pero aquí los tenemos con su propia serie de su puño y letra. Y tu Gadernes, en sus primeros 30 minutos, ya te presenta unos personajes que son reales y que ves que la química entre los actores es real, también viene influenciado porque estos actores son amigos en la vida real. Entonces, no creo que les cueste mucho reflejar eso en pantalla. Pero sí, o sea, su primer episodio, que es lo único que hemos podido ver hasta ahora, es un episodio simple, no tiene ni grandes tramas, ni grandes giros, pero es muy real y muy divertido. Vale, bueno, es un poco lo que han hecho siempre en cine, cosas que no son como muy rompedoras. Pero que se quedan ahí y tienen su magia. Sí, lo que tú dices no, son como muy reales, sientes identificado, aunque sea gente americana, que les pasan cosas americanas, pues te sientes un poco identificado con todo el rollo. Y girar rollos de papel higiénico por una casa. Bueno, es un típico domingo. Dice Carlos si hace mucho tiempo que no va a hacer una pelis. Dirigieron un par de pelis, una que se llamaba de capentazlón, y otra que se llamaba una connet-helms, que era una especie de nini. Y creo que no son los guionistas de Skeletons Brothers, de Skeletons Twins, perdona. Puede ser, pero no. Algunas de sus películas sí habían llegado a estrenar a ser comerciales, pero ya hace un montón que no tenemos ni idea. Vemos a Mardupras como actor en pelismas comerciales. Creo que estrenaron Cyrus la última, ¿no? Y después de Cyrus yo creo que ya ninguno más. Vale, tenemos otra oportunidad de reencontrar la mano creativa pero se ve con éxito creativo. Sí, porque a nivel de audiencia se quedaron por debajo del millón de espectadores. ¿Y las otras? Gil se quedó con 600.000, y Lucas se quedó con 150.000 espectadores. O sea, 150.000 espectadores. En un millón de YouTube yo creo que los promos de Lucas tienen más visitas que la serie propia. Puede ser. Que se esfuercen y cuenten todas las series las promos. Un poco de jobos en Estados Unidos. No sé si es el motivo. Lucas es una serie que tiene muy buenas ideas, trata temas que son interesantes, pero he creado tres personajes protagonistas que es imposible relacionarte con ellos. Son como el amigo guay que solo se amarga con su propia vida. Son tres pibones que se están preocupando de qué pobre no encuentro al amor de mi vida. Oye, eso es un problema. Oye, que mujeres y hombres y viceversa llevan no sé cuántos años en antena, por eso. Mujeres y hombres y viceversa es el looking de la televisión espanyola, pero en versión netero, pibones que no encuentran pareja. Estás bien. No, no. No, no. Lo es mucho, pero funciona. Empecé a ver el episodio y no puedo dejar de sonreír durante los 30 minutos. No pasó nada que se me quedara clavado, pero estoy deseando volver a verles una semana más. Yo también. Me pillaron también. Perdona, perdona, perdona, que había hecho un poco más. Sí. Sigue siendo una serie de gran calidad técnica. Pero ya te digo, tiene unos tres personajes principales que ni están bien interpretados, ni consiguen conectar con el espectador. Pero las críticas en general han sido buenas, por lo menos de la primera temporada. No te creas. Un poco de todo. El número 2 está completamente ignorado. Ni los globos de oro que se vuelven locos por premio era lo nuevo. Les han hecho caso. Y mira que sería una serie rompedora a la vez que transparent. Y la tercera escordia... Es tener a Andrew Hyde, que era el director de la prometedora Weekend, siendo director y guionista de esta serie. Y el siguiente, ¿yo o qué? Pero en esta segunda temporada ha vuelto a escribir y a dirigir el primer episodio. Tiene talento a nivel de dirección, pero se ha perdido. Vale, bueno, pues hay que la... Permite que te interrumpo una vez más. Por el set, si anéis a la repli, habla de Mozart & the Jungle. Yo somó, que la habrás visto, porque ahora estás puesto en todo. Te gusta todo, ¿no? No, la he visto todavía. ¿Es la García Bernal o es una García Bernal? La hermana de Gemina Kirk. Sí, no estoy muy claro que... No tengo muy seguro que sea la hermana de Gemina Kirk. No sonas, yo creo que son hermanas. Yo creo que no, yo creo que sea ella. Ah, vale. Sí, no, es que ves la serie. Ah, sí, sí, esta es la hermana de Gemina Kirk. Eso es la hermana de Gemina Kirk. Oye, Gemina Kirk, ¿está haciendo alguna serie ahora, no? Efectivamente, que es la tercera, el bloque de HBO. Fíjate que bien ligado, ¿eh? Está todo controlado. ¿Y esto yo creo que, de este primer episodio y la cuarta temporada, la escena del episodio es de Gemina Kirk? ¿Es la del potorramen? Yo no, no sé, no contesto. Había un personaje que tenía una ingente cantidad de Bello Público. Ah, ahí está. No, esta es Gaby Hoffman. Esta es Gaby Hoffman, hermana en la serie de Alan Driver. No, esa que está. Potorramen. Que repetía potorramen en... Vale, ahora, por favor, que luego se nos cara el pelo. No. Oye, ¿qué pasa con Gels? Ha empezado bien ahora. Ha empezado esta cuarta temporada. A ver, yo soy muy, muy, muy fan de Gils. Pero esta cuarta temporada ha empezado un poco a tras pies. No quiero decir que es un mal episodio, pero sí que es un episodio que es algo innecesario. Porque la última temporada terminamos con una decisión de Hannah muy importante que era como un punto final en su vida. Que yo recuerdo que... El primer episodio, lo único que hace es olvidarse de lo que pasó en el último episodio de la temporada anterior y volver a reformular un punto de partida que al final no sé. Bueno, pero puede ser... No yo no lo he visto, pero puede ser una efectualidad que hayan pasado tres años en que lo sepan o no lo sé. ¿Te imaginas, te imaginas? No. Galias. Es un episodio bonito e interesante, tiene escenas fondentes, pero me parece como que con el golpe en la mesa que diste con el final de la temporada anterior, no vuelvas a esto. Ya, un poco bajo. Cuando lo veáis, lo comentaremos, pero no sé. Sí, yo lo lembré. Esa decisión. Vale, pues tenemos toda la temporada por delante, que pinta bien. Exactamente, o sea, sé que va a hacer locuras y me van a encantar y Lena soy todo tuyo. Vale, pues Lena Danam, si nos está escuchando, tienes aquí un... personaje dispuesto a hacerte lo que quieras. Vale, muy bien. Oye, una cosa, ¿qué me dices hablando de bloques de series? ¿Qué me dices del bloque de los miércoles, de comedia? ¿Sabes de qué te hablo, no? No sé, cayendo. Ah, vale, sí, bueno, ayer era miércoles, sí. Ayer se estrenaron cosas. O sea, tenemos el bloque de comedia de comedia central compuesto por Brad Tippi, que estrena segunda temporada i ha renovado por tercera temporada, y Workaholic. Ah, ahí estamos. Hoy he visto mi calendario de series y... Y he explotado de repente. He explotado yo, o sea, he explotado de placer, porque hay tres de mis series preferidos. Lo curioso es que luego en FX tenemos... Exacto. Y un estreno. Man Seeking Woman. Ay, no la he visto, y es verdad... Ah, amigo, Man Seeking Woman. O sea, es decir, los miércoles tenemos. Broad City Workaholic, por un lado, y Man Seeking Woman, y It's always on in Philadelphia, por otro. O sea, yo colapso, yo colapso. ¿Me dices que encima son todas como muy primas hermanas? Bueno, y primas hermanas en... Para un crossover. En osomidad, o sea, en molonismo. Sí, sí, sí, y en garrulos. Exacto, y en garrules todo. Bueno, es que va a ser, va a ser l'horitzó. ¿Las ganas de salir con las de Broad City? O sea... Puedes salir algo muy malo de ahí. Puedes salir algo muy malo, pero malo en el buen sentido. Bueno, yo ya te digo, o sea, esta mañana me he despertado, he abierto mi archivo de texto de calendario de series, y digo, pero madre de Dios, ¿qué va a pasar hoy? Y bueno, pues, oye, no sé, ya lo comentaremos sino, pero para mí ya es el mejor día del mes. Bueno, de la semana, cada semana. En fin, ja veremos. He hecho en un vistazo a manzique unwoman, a ver qué pasa. Sí, sí, tengo ganas, tengo ganas. Sí, sí, ayer mismo la estrenó. Perfecto, pues. Vale, pues, oye, alguna cosa más que se te haya quedado en el Tintual? No, lo dejamos para la semana que viene, que tengo que largar programas. Vale, pues, oye, nada, hasta la semana que viene... Bienvenido, bienvenido a un año más este programa. No sabes dónde te has metido otra vez, pero bueno, que vaya todo muy bien. Muchísimas gracias y un abrazo muy grande. Un abrazo, adiós. Un abrazo, adiós. Un abrazo, adiós. Un abrazo, adiós. Un abrazo, adiós. Un abrazo, adiós. Un abrazo, adiós. Un abrazo, adiós. Un abrazo, adiós. Un abrazo, adiós. Un abrazo, adiós. Un abrazo, adiós. Bueno, hola, tenim un convidat al programa Que no... no sobra, la tele. Abre, abre plano, abre plano. Mira, mira, en Jordi, abre plano. Aquí està, és que van molt de retres. Mira quina sorpresa, eh. Ah, i ara s'ha carregat la web. Mira, mira, mira, aquí està. Saluda, salut de pau. Bueno, tenim el pau amb nosaltres. No sé qualitat d'aquí a presentar-te. En tinc col·laborador. Un col·laborador permanent. No tenia res de peu, oi? Bàsicament d'avui tan nou no te'n salia nada la genda. No, exacte, exacte. Abans feia, aquest senyor feia una secció que es deia el Jusgat de Pau. Però, bueno... Bueno, està en construcció. Està en construcció el Jusgat de Pau, l'han tancat. Autor famós, ho diu el Palchat. Autor famós. Sí senyor, és veritat, és veritat. Pots parlar del teu llibre. Mira, tenia... El nen de llibres. Tenia aquí un rato de llibres al guió, però escolta. Tenis lejane, otra vez. Bueno, doncs sí, tenim un... No se m'hauria acudit. Ens l'ha hagut de dir la Sit per... Sí, per ser el Palchat. A mi no se m'acudia. Que orgullosa estàs a tu i el meu germà. No, molt, però... Però que jo em poso molt nerviós quan estic per la ràdio. Ara que hi ha llistes del millor del 2014 i tal, de boves els treure tot això del programa per parlar d'un llibre que no s'ha llegit ningú? Sí. Bueno... És poc caro. No se l'ha llegit ningú, no? No se l'ha llegit ningú, cara. No, me l'he llegit jo. Però se'l poden llegir? Sí. Pel mòdico precio de... De 14.000 d'olars. 14.000 d'olars? Només 14.000 d'olars. Només 14.000 d'olars. Però ha bajat, jo no veuré un 35. Més els costes d'envio. Que són més els que són més llisques. Vale, bueno, aquest senyor que tenim aquí, doncs això és el Pau, feia una secció, donant aquest Nadal, ha publicat el seu primer llibre, la seva primera novel·la. I ja està, com no t'has desit, tampoc s'ha d'acabar. És que no puc dir res, no? És una història... Bueno, hi ha una història... Hi ha una història, hi ha un senyor... Hi ha molts senyors, més d'un. Hi ha uns consellors? Sí. Però bueno, parlant-nos una mica del teu llibre, va, vinga, endavant. Uf! Bueno... Com es titula? Es titula, esto es todo lo que quiero. Esto es todo lo que quiero. I aleshores és com una... Ui, no sé quan... No sé si puc dir gaire, perquè la gent com... No, vale, vale. Un tío que encuentra una tia. Pogui li eres. Bueno, doncs és igual, tu. Deixem-ho en, que és un llibre que es diu todo lo que quiero. Escriu per Pau Roldán on no el pot trobar la gent. Veiem. L'he publicat per internet, i aleshores només es pot comprar per internet. I s'envia des dels Estats Units i no sé si fan enviaments transociàtics. I ara. Bueno... Però no estic segur, jo crec que sí que el fan. Però si em vols un, m'ho dieu, i que us passo el PDF. Tres... Projectaflucoarroba.gmail.com si algú vol el llibre del Pau. No, jo no l'he pogut llegir encara, però d'on fec aquest noi sap escriure. Escriu de crítiques també. Si és molt maco també. L'edició és molt xula. És un llibre de veritat, no estem parlant d'aquí dalt. Vull dir, és un llibre comercialitzat que es pot comprar i tota la pesca. Si algú el volgués, escolta, que ens escriu un mail a projectaflucoarroba.gmail.com trigarà a potser uns mesos, però nosaltres podem fer una mica d'intermaris. A veure, tothom està llegint un altre llibre ara mateix. Així que tothom igualment necessita un parell de mesos de marge per llegir un llibre. A més, què llegeixes? Hòstia, és que he de deixar llegir durant un parell d'anys, perquè comenci a... Sí, exacte. Ja em passaràs el PDF. Fem això, i quan l'hagis llegit, ja el recomanarem en aquesta secció. Perquè ara és que realment no podem dir res més. Crec que ja ens ha escrit la cifra terrible i ja ens ha enviat un e-mail. Sí? Te la sé, Pais. Tinc una casa, és veritat. Tinc una casa que no he pogut col·locar encara. Cap dels en vols un? No. Jo estic de mudança. Que no, que sí, jo tinc moltes ganes de llegir-te. A veure, entens un que vols col·locar. Quantes pàgines? Per quan almenys? El regalo. Sí, el regalo. Tenim dues persones aquí, que són tots possibles candidats a posar-hi aquest llibre. Sí, ens ho podem tornar. Una és el Carlos i l'altra és la Sydney. Que ja l'ha reclamat. La Sydney, a més, ara és mitja veïna meva. Volent, ens ho podem tornar. Mira, ja està. Vuc crossing. És veritat. Vuc crossing. La Sydney va dir que em volia. És veritat. I diu que te'l compra, no com el Carlos. Aquí hi ha piquet. No, jo te'l compro. Amb la pasta que te'l anso jo. Jo, dels 14 dòlars, que va al llibre, en veig 20 cèntims. 20 cèntims. Perquè està rebaixat el 50%. Però hi devies un. Segons aquest criteri, tu ara estàs pagant 13 euros en 80. Més el que tampoc percebes. Vull dir que si tu un regal és un, pagues tu el preu al llibre. Sí, sí, sí. Bueno, ja en parlarem. La condició és que has de dir una frase. Jo he venut aquí a hablar de mi llibre. És veritat, és veritat. Un silenci així com per fer les... Tens un efecte de sol de silenci? Perfecte, estupendo. Fem aquest silenci. I llavors el Pau dirà que he venut aquí a parlar de mi llibre. Després del silenci. Ara! Perquè quan et doni el... El pas del Jordi... Tornem-hi, tornem-hi. Jo he venut aquí a parlar de mi llibre. Molt bé. La història és que no has tirat el silenci. Ei, estàs prevant silenci. No, no, no, no has tirat el silenci. Bé, és bo, va. Jo he venut aquí a parlar de l'Oscar. Perquè, no... Què et sembla si fem això, Pau? Aplaçem una mica el teva llibre. Insisteixo, és un llibre comercialitzat. Vull dir, no estem aquí ara parlant de que el Pau hagi escrit una tonteria, no li fem una mica de policia. No, no, no, és un llibre que es pot comprar, vull dir que no. Vull dir que té la. No, no, és veritat. Però jo el que vull remarcar és que es pot comprar el llibre, que és real. Ja està, ja està. 14 dòlars. Ja, però jo no percebo cap euro de tot això. Que ho sentim, que ho sentim. Tu, però, escolta, que em surti les nomenacions de Palsos. Qui ho serà? Sí, i potser farà bo parlar-se una mica, no? Pau, que et sembla que sí. Vale, doncs vinga. No, no, que és que aquí dieu... Sí, vinga, va, i llavors què? No, és que en realitat, ja, ja, però no hi ha gaire cosa a dir, perquè era exactament tot el que ens esperàvem, més o menys, excepte potser alguna absència? Sí, hi ha alguna absència. Jo és que a mi se'n fa una mica raro, és la història de cada any, no? Des que van sortir les nomenacions a aquestes noves, es poden nominar fins a 10 pel·lícules. Sí. Com a millor pel·lícula. Per cert, he de dir una cosa. Pregunta en pelxat, que no queda gaire clar. El llibre es pot comprar o no? Sí, el llibre es pot comprar. El llibre es pot comprar. Vale? Ens escriveu i ens pregunteu com... Doncs... Ara no s'ho corrobran després de tota aquesta proposta. Es pensaran que és un xiste del programa. Un xiste. Escolta, que... Jo no ho entenc tampoc, ja sé per on aneu. Abans eren 5 sempre, i ara poden ser 5, abans es fes 7, 8, 9... Per començar totes les nomenacions en directe? Bé, he vist una miqueta. Les han dit totes. Totes? Totes. Sí, abans deien les 4, si és important. Avui les han dit totes, però han fet una pausa en mig. Per clar, portaven ja més de 3 minuts parlant. I han dit... El llege d'abra ens ha dit... Que vingui a l'altre. No s'ha d'equivocar tots. Una ronda estava programada. Estava programada per les 2, 38 i 30 segons. Sí, ha sigut molt raro. Quan ha acabat, he dit... M'han menjat la dinada, perquè això era infumable. El cas és que les han dit totes. I ha passat això? Han tornat a fer aquesta mena de regla no escrita, de poder nominar hasta 10. Hasta 10? Però han nominat 8. Que no em sembla malament, eh? Però l'any passat van ser 9. Aquest any hi havia dues pel·lícules. Que, si ve... Potser no són molt bones, però que sonaven molt. Jo crec que els seus directors havien estallat que havien convidat a la família. No, de veritat, havien fet entrepans de no cilla, tot això. Per quan diguessin la pel·li i no les han dites. Llavors dius, si en dieu 8, dius una 10. Però s'han deixat dues fora que són interstellar. Aquesta ja es veia venir, que era la millor pel·li. Bueno, potser sí es veia. Sí ho veu, oi? Jo sí, per mi no és... A més, s'ha anat desinflat, no? Sí, personalment no és una pel·lícula que nominaria. És el que deien, també, que aquest tipus de pel·lisme hi surt els Òscars, no? Sí, per al gener, una mica. Però hi ha hagut una sensició que l'hagin premiat amb millor pel·lícula a la història? Ah, bueno, que hagi rebut l'Òscar, això és un altre tema. Però que sempre són drames, així... Sí, sí que és veritat. Passa que guanyarà Selma. Podria ser, podria ser. Interstellar, però bueno, interstellar ja cabia. Jo ja no la vaig posar a mi. Jo mateix no la que és nominada. Però, bueno, Nolan és un tio poderós i és una formació macoja, no? Quan el van nominar com a millor pel·li, no? Amb Nolan? Sí. Jo diria que a Origin va estar nominada. A millor pel·li? Jo diria que sí. A Origin ja eren meganominacions d'au pel·lí. És tontito, no? Bueno, però l'Idan i els també estan tontitos. I no l'han nominat. No, no l'han nominat. Ja està, no, Gag Definitiu. Gag Definitiu del programa. Tot el que fem a partir d'ara serà una merda. No, de veritat. Jo desisteixo de fer més gags. D'intentar-ho. A partir d'ara es posa un rotllo a Babilònia en les primeres sèries. Ah, ahí está. Hola. A veure, tira, tira. Hola, amics Babilonis. Benvinguts a Babilònia. No ens fa publicitat de los rivales. No, no, no. Probablement és la cosa més lletja que pots fer a la història de la ràdio. És per odiar un programa de la teva mateixa misura que ni tan sols escoltem. Perdona. Això és molt lletj. Però no el sentim perquè venen després nostre i estem de camí a casa. Un espai de qui que no és brutal. Com que tampoc tornem amb cotxe, tampoc ens podem posar a la ràdio. Però el Justa de la Fusta sí. Però per altres motius. Els concerts, els meus emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar-te de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Nosaltres, per tant, d'actualitat, ens fan ràbia coses. Babilònia. Nosaltres ens caguem en tot. Ja pots estar ja, eh? Ja està, tu. Què és important? Aquesta sí que pots. No ho sé, jo no he vist. A Most Violent... Ah, A Most Violent Gear, sí senyor. Aquesta sí que se n'ha parlat bé. Aquesta, evidentment, no l'hem pogut veure perquè el retrasso que llevamos es daño con los estrenos. Aquesta ja és absolutament impossible de veure legalment. Però sí que he explicat que n'han parlat molt i sonaven molt i a totes les travesses. Ja els que ho ha gustat va ser una mica on està aquesta pel·li. Ara ja, directament. Exacte. Sobretot és una pel·lícula com dius tu, que has anat parlant molt. Potser la gent a casa seva diu a mosque. Però no, és veritat, perquè no és una pel·lícula molt popular, diguem-ne. Com podria ser. American Snipers no és molt popular, però tothom sap que és una malaltia. Però aquesta no... Però, bueno, sonava molt. Jo recordo quan m'ha sortit el trailer tothom va dir la pel·li dos cars. Sí, sí, pel·li dos cars. I no surt la Jessica Jastain, que sempre està molt bé, i surt el Jason Isaacs, em sembla, que té certirón. El director és Jesse Chandler, que l'any passat va fer aquella pel·lícula del Robert Redford per dir-ho en el mar, i abans havia fet la pel·li de la crisi. Quan tot està perdido. Grandíssima pel·lícula, molt fan aquesta pel·li. Has vist el guió? Te l'has deixat? Las 32 pasines del guió. 32 eren? Sí, recordava unes 50 o així. Està molt bé, això, per guionistes. Jo, de vegades, quan estic guionista, dic... Hòstia, això m'està quedant molt cur. Bueno, escolta, el guió d'aquesta pel·li té 50 pasines. Què et demà dir? Doncs gran, gran absent d'aquesta edició. I la resta, tot el dia de memòria, en veritat. No, eren les que han sonat des de fa un parell de setmanes. Sí, una mica, sí. Sones de sempre. El gran duel de la nit serà el que tothom s'esperava que seria, que serà versos boyhood, una mica. Sí, sí, tot i que la més nominada de l'any, per al número de Galard Duns, és... Galard Duns? Galard Duns. És el gran hotel Budapest, que mira, segurament s'emportin molt pocs, perquè és la candidata a perder-lo tot, però escolta, tu, em fa molta il·lusió que sigui la més nominada de moment. Sí, escolta, jo, de totes les que veig així una mica per sobre, jo crec que és la... Està boyhood. Bueno, i boyhood, aquesta i boyhood. Hauria de guanyar boyhood. Tot el que sigui no guanyar boyhood serà una injustícia dels dos. Ja, sí, sí, sí, sí. Però no fa una mica de ràbia, ja, boyhood. Tant boyhood, també. És la que anava a dir per tot arreu. Pues puesto esa... Con que no guanyi Birman, pues solo el medale. Bueno... Però no, del gran hotel Budapest, és la meva, com a mínim, la que millor en cau de totes. Bé, bueno, Wes Anderson és un tio que ens agrada, no? Sí. Wes Anderson? Wes Anderson, gran hotel Budapest. Bueno, doncs una mica ja hem dit les que estan nominades. Hem dit Birman, hem dit boyhood, hem dit el gran hotel Budapest, el gran hotel Selma, exacte. Després hi ha el francotirador, la del Clint Eastwood, que li ha aconseguit una nominació pel... Senyor, com es diu, el senyor? Pel Brad Lee Cooper, m'ho tinc a dir. Ah, el actor, dius el senyor. Això sí que no m'ho esperava, Brad Lee Cooper, nominat una altra cop a l'Òscar, jo l'any passat vaig pensar... L'any passat ho fa dos anys, quan va estar nominat. Va estar... Vaig pensar, ja, nunca més vas estar nominat. La gran estafa, sí. No, la gran estafa, no. La doua no de la vida. La gran estafa, també. Com a mínim es veus dos, segur, i els Òscars... Potser, jo em pensava que seria una mica flor d'un dia. Estava collant, el Brad. Brad Lee, però no és tan bueno. Bueno... Però està molt bo, no? Això sí. Detecto aquí un conator de Man Crash. A part d'això, Selma, la pel·lícula de... bueno, de Martin Luther King, no sé fins a quin punt. No sé si va a tota la seva vida. Selma. Sabeu a qui és referent? Selma. No en tinc ni idea. Jo pensava que era un biòpic sobre una de les germanes de... Pati Selma. El biòpic que ens ha de aclarir, finalment, qui és Pati i qui és Selma. I qui mor, no? Perquè moria una de les dues. Moria una de les dues, potser. I una era l'Esplosbiana, no? Bueno, doncs no va d'això. O sí, no ho sé. Igual és el gir de la pel·li, no? Va de Martín Luther King i Selma, gaudia. I, a part d'això, les dues... Fotocòpies? Les dues fotocòpies, que són els dos biòpics de dos científics destacats del segle XX, que són The Imitation Game i la teoria del todo, la primera parla de l'Alan Turing, la segona, de Stephen Hawking. Hawking? Hawkins. Hawkins. Stephen Hawkins, ja, mira, l'altre dia... L'altre dia ho vam dir en el programa, tu volies, i no ens escoltes, però vaig... Vam dir. Vam dir, no, no. Ara que fan la teoria del todo, hi hauràs quanta gent comença a parlar de Stephen Hawkins. I ens en vam riure, i ara he caigut a la meva pròpia. I ho fliparan perquè diran, hòstia, vamos a ver cómo rodó aníbal, y después escriven llibres, ¿sabes? Sáncteos, sáncteos porderos, pero ¿qué le pasa? ¿Por qué no se mueve? Cómete a alguien, no te quedes sentado. Ah, dios mío, no, por el de comer. En fin. Hòstia, això és molt doble. Jo sí, el marxo. Humor, humor de... Perdona, màxap de pel·lis. Ja, ja. Humor de paralítics. I alguna amb dissu, Weeplash, que és aquesta pel·lícula sobre el... Aquesta és la que no guanyarà res. Bueno, no sé, guanyarà el millor acto secundari. Carajo. Guanyarà el millor acto secundari del JK Simons. JK Simons, pot ser, pot ser que guanyi JK Simons, o pot ser que no. La Casitos. Què? No ho sé, és una altra de la Casitos, la JK Simons. En fin. Ui, ui, ui. Porta. Sí, vale, aquestes. Les 8 nominades a millor pel·li, que segur que han quedat claríssimes a tots els ullens. Sí, perquè ho he fet superordenat i superpolit, no? El JK Simons està nominat per millor pel·li, no? Algú d'uns la Casitos. I... Bueno, això no vindrà a les pel·lícules. Els directors, doncs, trobeu alguna absència important? Jo crec que... Clint Eastwood. Clint Eastwood. Sí, exacte. Això demostra que el franquotidador no guanyarà, no? És la típica... Pots ser. És que el franquotidador podria ser la seva última gran pel·li. Sí. Perquè la seva última pel·li... Està molt vell, aquest tio. Està molt vell. I recordo que encara té pendent, o no? Ha n'ha fet una estrella amb vell on sé. Sí, sí, sí. Jo crec que això... No sé si ha canviat d'idea, però això se n'havia parlat. Clint Eastwood dirigint un remake d'Anazo i una estrella, Protonitor, per vell on sé. De fet, el que sobre és el d'estifrant d'enigma, no? El de The Imitation Game. Com a Oscar Amigo, director, estamos locos. O què passa? Vull dir, està bé la pèdia. Ah, sí, sí, sí. Dignat. Dignat. Lo que quieras, però... Però no és un gran alarde de... De direcció, no? De realització. Jo què sé, aquí podrien haver nominat a canvi. Doncs el de Whiplash, potser. Fa pinta d'una pel·lícula. Sí. Bueno, en fi, no sé. Ah, una altra absència bastant flagrant a millor pel·lícula és Foxcatcher, la pel·lícula aquesta de... De l'estif carrel. De l'estif carrel fent... De Dolent, no? Bueno, de Dolent, de tipus duro entrenador. És la història real d'un filant trup milionari que va decidir contractar a dos gimnastes molt destacats dels Estats Units, als anys 80, per posar-los a entrenar. Ell tenia unes instal·lacions i unes històries i els volia convertir en campions olímpics. Ja venien de ser campions olímpics, però volia mantenir el Pavellón Estadounidensea molt alt. Doncs això, no?, amb aquesta... amb l'excusa del patriotisme i de tot això. I la cosa va acabar com el Rosario de la Aurora. Sí, exacte. És qui no conegui la història. Doncs no direm què va passar, però va acabar francament malament. Llavors surt l'estifcarell i surt hipermaquillat. Sí, fa una mica de por. Sí, fa una mica de por i parla... No sé si has vist els trailers, tu. Parla com quan el Michael Scott fa papers. Michael Scott de The Office surt fent papers. A la sèrie sortia com actuar una mica així. Parla així com... Això i això... És veritat. Llavors dius... Home, sí, però no. Doncs mira, Òscar nomina això. Està nominat, el millor actor, ell i la seva màscara, la persona i el personatge, és aquesta... No està tan macilat. Està molt macilat. Està força macilat. Porta un nas gegant i una protesta... Nas, o sigui, ja és gran. Ja és gran, ja és gran. I li han canviat els cabells, també. És una cosa rara. Està rara. Té els cabells estrany, sí, sembla tenir una mena de calva d'aquestes postisses i té uns pinyos molt raros. I a més es posa així amb una postura de pingüino batmanesco. No ho sé, l'han nominat, escolta, jo, si nominaran Steve Carell, l'estic content per ells, que ens cau bé. No guanyarà perquè guanyarà Eddie Redmayne per la teoria del todo. Exactament. Amb la qual cosa... Sí, confirmar el kitten, també. Uf, no, no, sisplau. Birman cero. Bueno, cero. No, però... Cero. Però... Bé... Bé, està ja, ja. Havies de... Has tu començat tu el gag, l'havies fet tu? Ja l'he dit fins a una vida arriba. Ah... Escolta, o sigui, per molt tard, veia que et faci Birman, amb... Michael Kitton és com... Tenim debat, Birman, a veure. No, no, no, espera, espera, que no... No parlaré de l'Opadán. A mi derecha... A mi derecha, un partidari de Birman... No, no, pau, sent-ho, la reflexió que anava. Un partidari de Birman, un fan fatal, un autèntic grupi d'Alejandro... No, no, no, no. Una persona que respira inyarritu, que se'n va a dormir pensant en inyarritu, i es lleve pensant en inyarritu. A la meva esquerra, un autèntic troll humà, una persona que... Morirà jove pel seu odi. Morirà jove, com sovint, en el seu propi odi, i té pòsters de inyarritu... De capitat. De capitat, i aquests senors que tenen. Pots tirar-los d'artos i coses d'aquestes, i té d'ai inyarritu d'ai. Secretament li agrada una piqueta, eh? Bueno, no, no, espereu, espereu. Esporta, esporta, esporta. Comença a la pola, vinga, vinga. Què has dit, no? No sé, de fet, jo... A veure, inyarritu és un incapàs, i ja està, jo torno a demostrar... Capaç que sempre ha de fot-dublada molta gent, cada cop a més. No, no, jo no et volia discutir això. No, no, jo el que anava a dir és que... Sí, sí, hi ha una cosa bastant indiscutible. La Odense està baixant, jo començaria amb els crits, eh? És que el Michael Kitton... Fa un... fa un molt bé, sí. Ja està, ja està. Michael Kitton ho fa molt bé, però ho fa molt bé a una pel·li de merda, i per tant que no guanyi res. Però el premi és de l'interpretació. No, però la pel·lícula és molt dolenta, eh, Pau? Vinga, feli, feli. La pel·lícula és molt dolenta. La pel·lícula és un horror. La pel·li és tòpeda... bueno, és molt pedant, i fa molta ràbia, però és bona. Home, és una gran pel·lícula, Carlos. És una gran pel·lícula. És una gran pel·lícula, veig de posar una escena virtuosa. Virtuosa i gran. Jo ja tinc un problema. Jo ja tinc l'Iñárritu, veig l'Iñárritu, i de seguida veig l'Isabel Coixet. És un insuportable. No, no, no, no. És l'Isabel Coixet del gènere masculí. O sigui, l'Àberta Espinoza. Sí, l'Àberta Espinoza. Infumable. A mi, Bert, em sembla una pel·lícula. Bertman, Ígmar Bertman. Sí, a mi també. Segueu, sisplau, la polèmica. La deixem aquí, ja? Sí, ja està. Amb aquestes conclusions tan clares, reprenem el... Bermansí, Bermà, no. Bermansí, Bermà, no. Exacte. Bermà en punt si el 7778 SMS, Bermà en punt no al 0. Òscars, seguim amb els Òscars. Va, tu, què? Què no vas dir del Michael Kitton? No, ningú. No, no va dir que sona, com a típic, per a mi que... Mira, el pelxat necessita estar una mica descontentada amb el tema, i tu, cuixat, eh? És que són una mica de merda, però una de contetes i l'altra, com pitó. Es poden dir més barrabassades en una mateixa frase? Es poden dir més... Es pot faltar més el respecte en una mateixa frase? Jo t'he de dir una cosa. Ja som de tritus humans, però hi ha una persona aquí que està intentant guanyar la vida com actor. El de los pedos. Aquest noi... És un actor estupendo. Està nominat a un Goya. És veritat, és veritat. Està nominat. Hi ha un Gaudí. A Gaudí de les nominacions. Ahir vaig veure un Gaudí amb els meus propis ulls. Fíjate el que t'estic dient. Ahir... No, és veritat. El Jordi està nominat a un Gaudí pel seu paper com a camarero o uno. Camarero o uno. I único, camarero único. Ah, café, com es diu? Café per llevar. Digue-ho, digue-ho. Café per llevar, ja està. Es pot veure cafè per llevar? A Vimeo, no? Jo l'he pensat al meu Facebook. Ja... T'has tancat. T'has fet bé. T'has fet bé. Si poses el meu café per llevar... Patrícia Font, que és la directora, surt. Patrícia Font, un cor de Patrícia Font... És una rel·lectadora de Pulsars vermells. És ex-rel·lectadora, perquè no es fa de sèrie de Pulsars vermells. Protonitzat per Alexandre Jiménez. Sí, i el meu grau moco de paustí. Tu t'has cagat amb el bar espinós abans. Sí. T'has cagat amb el bar espinós. Si algun d'aquests dos està sentint aquest programa, has deixat el Jordi sense possibles... No, però és veritat. Igual l'amiga del Jordi ha dit... Va, anem a sentir aquest programa. I ha trucat a l'Albert. Vine, que sentirem aquest programa. Ja està. Ja arribarà. Bueno, doncs... Vinga, que feu per llevar, ja feu la falca. Perfecte, ja pots marxar. Ens passes després al... Et passem la factura, eh? Que... Mira, ah, no, per retomar el tema. I n'hi ha ritu, coset, superdiferents. No, todos van dando... Mira, està acumulant-te'n. A mi n'hi ha ritu, no, i a mi n'hi ha ritu, que segur que té connexió amb els narcos de sonora. Disculpa't, és veritat, és veritat. Cuidant amb gent com a n'hi ha ritu. És l'exemple... O sigui, i n'hi ha ritu, porta fent la mateixa merda, des que de gol pasti cansa i empiezadar paus de ciego, la coseta exactament igual. Llavors han resultat mi otro, jo, perquè la coset l'ha d'haver fet una de terror, una secuencia cine dentro de cine, que és d'un pedante i d'un hueco por dentro, com... Té una cosa, has dit la paraula pedante de manera molt pedante. Sí, és veritat. Pudies haver dit pedante i has dit pedonte. És clar, perquè ho he dit en Toni Ogada, una mica. Com has de dir aquest programa al principi? Le pedant. Le pedant, és veritat, és veritat. Nosaltres podem ser pedants, l'i n'hi ha ritu. No, ni tant, ni tant. Que fet l'i n'hi ha ritu, que no... O sigui, nosaltres tenim el fluxo. Que fet l'i n'hi ha ritu. Escolta, jo vull recuperar el títol, le pedant. És molt bo, molt, molt. Le pedant que portàvem nosaltres, sí. Le pedant. Bueno, seguim, que ens hem caigut aquí en l'i n'hi ha ritu. Sí, és que... Óscar Estranjera, va, que hi ha una sorpresa, aquí. Sí, eh? Quina? Latos salvajes. Tu t'esperaves de latos salvajes com a millor pel·liculat? Bé, no. Basta nominada al globos de horror. Però sí que sí, no. No sé, ha estat una mica... A mi em va agradar... O sigui, m'ho vaig passar a Teta, tot el que tu vulguis, però ja està, no? O què? És que ja et dic, partint de la base, que el van nominar el globó d'euro, eh... Ja no m'esperava, no em sorprenen tant, saps? Però bueno, jo crec que no. A mi, totes les que hi ha no és una menys m'agrada, però... Però no, tampoc guanyarà, guanyarà la vietana i ja està. Guanyarà la vietana oïda, no? Són les dues més o què? És que la vietana és molt la vietana, no? Guanyarà, és veritat, tens raó. És que més ida està nominada més coses, eh? Sí, sí, sí, és veritat, per això, per això. No m'agradaria donar en aquest pla. Per mi la gran sorpresa és que... és més les absències que les presències. Mm-hm. Bueno, clar, si hi ha absències, hi ha presències que no haurien d'estar aquí. Relato salvajes, jo crec que no hauria d'estar aquí. I... T'envuc tu, potser? No, t'envuc tu, sí. I t'engerins... d'un doso. Falta aquest i falta Force Major. Exacte. És una pel·lícula extraordinària. És una pel·lícula de Force Major. Sí, aquest mes. A part d'això, bueno... Sí, relato salvajes, escolta. Bé, també està bé, no? No, perquè és això que passarà. És una pel·li argentina que a partir d'ara és oficialment Hispano-Argentina, saps? Saps aquestes coses que passen de la... Sí, no, no, és espanyola, és una pel·lícula espanyola. Espanyola total. Aquesta i Exodo, exodo dioses i reyes, que han rodat durant 3 dies en les alpujarras. I... en les cuas al Manzora. I ja està, automàticament. I surta la Castanoia, la senyora Abola. Com es diu, la senyora Abola? Qui? Ah, sí, sí, Maria Álvarez. Maria... La senyora Abola, no. La senyora... Sí, sí, sí, exacte. No la senyora Abola, Teresa Ramírez. No, no, no, està bé que ho intentis. Està bé que ho intentis. Perdó. Tranquilament. Maria Valverde. La senyora... La senyora del Bola. Doncs ja està, automàticament, és espanyola, la pel·lícula. Exacte, exacte. Quin rotllo que tenim avui, eh? Sí, sí, anem a les que algun altre va. A l'animació, a l'altra. Més o menys pel·lícula d'animació. Què ha passat? Ah, és veritat. Què ha passat? A mi em sembla sorpreses, més o menys agradables, perquè les presències de la princesa de Caguya... Home, pel·lícula, no? No t'ho imaginaves, perquè no comptaves amb ella, no per altra cosa. No perquè no s'ho mereix. Però ja no comptaves amb ella. Però jo que sé, com ha entrenat tu dragó amb dos? Sí, només tenim una còpia d'això. Ah, ja me la sé, no t'ho preocupes. Ah, vale. Doncs això... Quina és l'absència? L'absència és l'alegopel·lícula. La gran absència és l'alegopel·lícula. A mi em sembla... A comparar amb Caguya... No, no, per mi la única millor que l'ego és Caguya. Potser sí. Per això et dic que és guai. Però com a mínim, hauria d'estar a l'alegopel·lícula aquí, no fotem. No fotem. Per això, per això. Per mi és millor que a Big Hero 6, és millor que a los Box Trolls, és millor que... No, és millor que com a entrenador dragó 2, que és una pel·lícula irlandesa dels creadors del Secret de los Kells. A més a l'altre hi ha una pel·lícula de 2x1. És com el Modover. Estrena pel·li al Modover. Exacte. Però la sonada absència és la de l'alegopel·lícula. Penso que és una pel·li... Una pel·lícula d'anem a ser extraordinària. Divertidíssima, té un ritme imperable, un sentit de l'humor que hi ha en el que quisieren per a si pel·lícules com a Big Hero 6, per exemple. O com los Box Trolls, que és una pel·lícula tècnicament molt grada i és xula, però és una mica... No sé si la vas arribar a veure. Encara no, però ja et dius que és una mica fluixada. Difficilment serà millor que els Coraline i... No, no, no, per exemple. No és millor que Coraline i que Paranormal, que són les dues pel·lícules anteriors d'aquesta. La Protectora d'Animes. He pensat en Laika i se m'ha ido. La Protectora. Per què diuen el chat? La Riplyo també volia dir, m'ha esgafat el gag. S'ha fet un òscar de l'ego avui, el tio. He vist això, el director de l'alegopel·lícula, els dos. Però en plan, com no me lo dan, lo hago yo. O en plan, eh, com me lo van a dar, lo hago yo. No os preocupéis, chicos. Ya que no me lo han dado, ya me lo he hecho yo. Pobrama, bueno, són dos. Són dos directes. No sé qui és l'altre. Déjame en paz, que estoy deprimido, porque no me van a dar el òscar. No, l'altre. S'ha fet un selfie a la gala d'aquestes denominacions i surta el Paul McCartney, per allà, en fotobom. Ah, com que no estàs content. Ah, vale. Ja. Jo ara m'he muntat la teoria de que... Jo ara m'he muntat la teoria de que són dos... Bueno, són dos, això no és una teoria. Però hi ha una alegra, optimista, i l'altre, que és com... Cetrino, saps? Però això sempre, eh? Sempre li toca als nassos l'altre. I sempre està fent gags. És com Martes i Trecer, una mica. Com els de Vata Estar Galàctica? Exacte. Hi ha un catxondo i l'altre no, i a mi m'agradaria fer una cuchilla de Lego, i m'hi vull intentar suïcidar. És patètica, no aconsegueixer res. Ah... A on, a on, de la merda? És que és un patètic, aquest tio. Chris Lord, és. Phil Lord. És un patètic. No, Chris Miller. Chris Miller, ets un patètic. Escolta, Chris Miller, truca l'Albert Espinoza, l'Iñárritu i la Cuxet i mira... Aquest programa no s'hauria de dir lepedants, s'hauria de dir fenòmics. Següent, va, següent cosa. Què m'has posat a dir dels Oscars? A mi m'agrada molt que... Mira, ha nominat Bones Migas. La vista. És un cortó. Cordinimació, és el cor que venia amb Big Hero 6. Jo no el veuré. No, com ja m'he baixat Big Hero 6. És maco. És d'un perret, eh? Mira, tu t'agradaria, però ja va d'un gosset. I no li fan res, el gosset. No li fan res, el gosset no li fan res. Però passa malament, el gosset. Ja està primer, és una mica, però no... No... No reblesions físiques ni psicològiques. Bé, està bé. Potser la vegi. I... I què més? A mi m'agrada molt, és que és una xurrada, però... Perquè evidentment no hauria passat, però... Ara, Peter Jackson ha tancat una trilogia i Fat The Wines va tancar-la una altra. Quan va tancar l'antàlia de la trilogia, va guanyar 25 milions d'Oscars. I ara no la nominat ni a mejos efectes especials. Sí, en efectes especials, sí. De sonido, crec que. Ah, de sonido. Ah, de sonido. No es en efectes especials. Bueno, Peter, retirat-te. Ah, i saps què era nominat, també? La salda de terra. Això és maco. Ah, bueno, sí, el documental... La pel·lícula del Big Menders, exacte. Molt bona pel·li, de fet, per mi, de les meves pel·lícies de l'any passat. O sigui, què? Sí, sí, sí. Doncs aquí està, enrudejar grans noms de la senada del documental d'aquest any. Accepta 20.000 dies en la terra. Bueno, però és que no he tingut molt de resoldre 20.000 dies en la terra. A mi em sembla una gran pel·lícula, però se n'ha parlat molt, moltíssim de Cities & Fort, Defending, Vivian Meyer, de la Cities & Vietnam i de Verunga, que són els altres... A mi és que és una categoria que m'agrada molt, de joc, l'argo documental. Sempre m'ha quedat molt atenció. M'agrada, els documentors m'agrada. Bueno, doncs això és la cosa. Jo suposo que la gent a casa seva no haurà pillat una merda. No. Tu confirmes, no? Jo tinc la llista aquí, no me'n recordo. No, jo tampoc, jo tampoc. Però és que havíem de cremar mitja hora de programa. Si no volíem recomanar la teoria del todo, perquè no ens va agradar, ni si em plies perquè tampoc ens va agradar, doncs... Teníem un parell de recomanacions. Era amb Babadook i... Bon apel·li de por. I som el que som. Mira, dues pel·lícules cities eras. Sí. Doncs aneu a veure aquestes, no aneu a veure les dels òscars d'aquesta setmana perquè són una merda. Vale? Sí. El condensador de sutilezes. També ho podria dir al programa. Escolta, bueno, ha sigut guai. Ha sigut un plaer veure el Pau. No ho tornem a veure mai més, com sàpigues. No sé què ha dit a l'Òscar. A l'Òscar. El Jordi. Jordi, els millors efectes especials. Despedim aquest programa amb conseqüència. Vinga. Òscar, els millors efectes especials per Carlos Jacomelli. Òscar, el millor octosecundari per Pau Rondán. Òscar, els millors efectes de so per Jordi Doménez. Ah, molt bé. Ratsi, el millor... Per cert, líder de Ratsis, Kirchameron, amb la seva pel·lícula sobre el Nadal. No podria estar més content. Jo sóc fan de Kirchameron, però m'agrada ja que se revolta en la ponzona d'aquesta manera. Gràcies, fins la setmana que ve. Adéu.