El Nadal16 Ara escoltes ràdio d'Esvern Sintonitzes, ràdio d'Esvern La ràdio d'Sangirs Pura'n de vuit puntus. Durant de vuit puntus. Durant de vuit puntus. Hola, bona tarda. 50 sobres de grei. Ah, no, ja hem de començar, sí, oi? Ja? Ja? Sí, portem 7 segons de programa i tu, Carlos, 50 somres de grei i el guanyador d'Hungoia Jordi Domènech ha tirat un... Has tirat de la cadena. El Jordi, a partir sempre el presentarem, i el guanyador d'Hungoia Jordi Domènech. Exacte. Un programa realitzat per Carlos Giacomelli i el guanyador d'Hungoia. Perdona, he dit guia? Sí. Què tal, bona tarda, com esteu? Hola, què tal? La veritat és que la meva vida... Puedo marxar, ja, segurament. Era el meu programa que em vincut el comissor de flutzo d'Hungoia. Només una pregunta. Al Gaudí, bé? Què? No, nada. Vaig a esfrutar al Gaudí. Vaig a esfrutar al Gaudí. Vaig a esfrutar al Gaudí. Escolta, jo pot fer jo guia... Al Gaudí és molt... Ja, no, no. Al Gaudí. Al Gaudí. Al Gaudí. És com la copa del rei, quan se gana o se pierde. Perdona, em fa molta gràcia. Jo mateix estic com es fau creure, com si jo era d'Hungoia. Dic una frase en un curmatratge que ha guanyat, Hungoia. Però si està tu, el curmatratge no seria el mateix. És raó, però... No ho hagués pogut. No, no, no. Jo ja t'ho dic ara. Farem conya, amb aquest tema, Jordi. És que aneu de fer. És que com no ho feu, em fa... No, no, no. Farem i entrem de tu, però felicitats per al Barca. Totes... Estem content. És veritat. No, no, és també. Jo encara tinc al Jordi, a la retina i a la menta i al subconsciente, d'una pel·li que vaig veure seva amb blanque negre, no puc dir el que dic en la pel·li. Jo, a la retina i al subconsciente, una pel·li que es veia... La de... Sí, aquí està. Quina és la teva? Lefa. Lefa. Boníssim. No, no parlarem. Aquesta no, aquesta no. Jo deia que la más importante de la vida es no haber muerto. Que la recordo que al Jordi Miran se me... No lo ha anotado. Soy guapo, digo. A ver, Jordi. A ver, Jordi. Jo només he deixado a los guiones que me escriben. Jo estava al seu costat, va allà en la pel·li, i ja estava el tio Miran. Ei, sí, és veritat. No, això no és culpa meva, això és culpa del tio que em va dir. Fes això. Fes això? Vull que em manda. M'equilin tota la responsabilitat. Bueno, fi, és un plaer estar amb vosaltres la setmana més. Que sobretot. Perdona, vida, es madre mía. Que cosa. Que cosa. Bueno, doncs... part de l'equip... Bueno, l'equip guanyador d'un Òscar... Ja ens puguem. Goya. No ens puguem. No ens puguem. És veritat. Ens puguem ficar dintre del saquiana. Per cert, no ho he dit, era condensador de fluxo. No podies haver dit. No ho sé, clar. La veritat. Vinga. Però, tio, ja ens vol demanar diners un altre cop. Exacte. Però podies haver dit durant la ceramònia. No, vaig ser a l'orella. No, era vosaltres. Ah, sí? Podries haver fet un càni, eh? Un càni a West i haver posat... Qui va acollir el Goya? La directora de la patria. Doncs podries haver-li pres el Goya a la patria. Patrícia... Patrícia Fon. Patrícia Fon. Ha haver fet un càni a West i haver-li pres el d'allò. Podria, podria. O un Cristiano Ronaldo. Sí. Sí, això ho veig molt. Clar. O Univer Fernández. Gràcies per este gaudí quan era el Goya, per exemple. Bé, en fi. Coses. Per on anàvem? De fluxo, Goya. Goya. Exacte. Benvinguts al programa de l'equip que ha guanyat un Goya. Sí. I res, t'anem amb vosaltres fins als 9 de la vespre. Ja ho sabeu. Si no ens fan fora abans. Si no ens fan fora abans en aquesta humil emissora de ràdio. No tenim ordinador avui, és un d'aquells dies. O ell és un dels dos dies, però... No, però a mi em va de puta mare perquè carregaré el mòbil. Perfecte. Doncs fora hi ha l'ordinador. I a partir d'ara t'esperes per carregar el mòbil. Quan t'acabi la bateria divendres ho accepta. I tu ja està. Està dijous. Està dijous. No, no està mal. Però que hi som. O sigui que ens podeu parlar. Doncs ja sabeu que quan arribem a casa ens mirarem el xat. No, el Jordi ens ho pot anar mirant. El Jordi ens dirà dient les coses que digueu al xat. Estàs tan bon actor? Jo no ho sé per això. No, no, tu va partidar al llarg i la missatges. Proyecta el Jordi. Proyecta. Això no, no t'ho dius. Quedem 3 viewers. Proyecta amb això. Ah, projecta de fluxos. Proyectaflusos. Projectaflusosarrobajemen.com és la nostra... de llançes. Com es diu això? La nostra d'Arzameil. Mail, això. Mail, electrònic. Tenim un telèfon amb forma d'amborguesa que està fora de l'estudi i una noia que també té forma d'amborguesa que l'agafarà molt amablement. No es podria semblar karma, tío, quantes vegades t'ho dius? ¡Vuala! Tira algú, Jordi. No? No, que no, que és conya. La karma no s'assembla a una hamburguesa. Per un moment. Per un moment. Això ho editarem després. Això no sortirà, no? Gràcies. Aquest programa, digue-ho. Perdona, no te n'he continuat avui. No sé, estic intentant parlar i tires aquí sent músiques. Això va de còmics, va de tele, va de cine, tot i que aquesta setmana no hi ha gaire cine que parlar. I de què més va, i de tonteries, diverses. És veritat, aquestes setmanes no hi ha pel·lícules. Mira, quan feia el guió directament, no sé per què no he mirat les pel·lícules. És que saps què passa, jo estic molt enllà. Hi ha una cosa que mola, que pot mola. Però l'estrenaran, imagino que el... el Naples... El Naples. Quina? Red Army, un documental sobre un equip de hockey de la Unió Soviètica i tal. No, el Verdi, el Verdi, l'estrenaran. Espero que comenin. Sí, sí, el Verdi, segur, segur. Interessant, però com que tot està forrat de 50 somres de grei, a partir d'ara els cinemes hauràs d'anar amb panopatinar, saps? Perquè eren i totes com a càrrecoles, doncs... Has dit que sí, perquè sé que no hi ha ningú escoltant-nos, perquè estan tots veient la prestrena de 50 somres de grei. Estan tots fent cua al cine per entrar demà a les primeres. Ah, sí, sí. I tu no l'amores? De luego no penso pagar ni un euro per aquesta pel·li. Bueno, hauràs de pagar, la cultura es paga, no? No, no, la podré jugar, o esperaré que la denen. Si la llogues també hauràs de pagar. Doncs en tele 5, cada dan gratis. En la tele la pagues, també. Bueno, ja m'has entendit. La pagaré, aunque no la viera, no? Això ja ho accepto. Jo la veureu, aquesta pel·li. Molt bé. Però no faré un dispensi de diners, igual que no. Saps que dura més de dues hores, dura, eh? Dura més de dues hores? Quines crítiques? Una posava una part de la... de la saviet. Oh, joder! Part d'aprendre al públic com a gilipolles, això. Una crítica, altra crítica. A partir dels 10 minuts, ja te incita a sortir del cine. I després hi ha una altra crítica que posava... Si busques passió en tu vida sexual de pareja, des de luego aquí no la vas a encontrar. Sí, sí, sí, sí. Varies crítiques boines de la pel·lícula. Ara tinguis ganes de parlar. I les crítiques va ser quan va ser... Ei, ojo, és que... Jo, que a esta película la volia veure per l'utrash, que és anar a veure aquesta pècola, si les crítiques són dolentes, encara la vull veure més. Però estan a sol, saps? Ponga-me una, m'interessa. Si vas a sol, quedes com una mica suspintós. Vas amb una gavardina i unes gafes de sol. Sí. Que... Que s'estrenen 50 somnos de greia. No sé, que s'estrenen de greia i que no... Però podem parlar de cine, perquè es van donar esgolla l'altre dia, però no hem dit res. És veritat. No hem dit res, realment, ja l'ho esgolla. Quina casa? La de los horrores. La casa, ya lo que sé. Què va passar amb els golles? Jo, sincerament, no ho sé, perquè no vaig veure la gara. No, perquè una gara que la posen al dimenge, que no hi ha res més a veure, perfecte. Una gara que la posen al dissabte, que se me ocurren mil cosas que ver, como ahora nada, pues no la vaig veure. Exacte. Sí, vaig veure els millors reuniments que volia. Vaig veure una cosa, vaig veure l'Òscar... Sí, l'Òscar. El golla a la carrera de Antonio Manderas. Ah, sí. Un discurs infinit que va fer, que dius... Molt bé, però... No, no, no. Corta. Corta, Antonio. Foc un peñazo. Deu minuts, es va estar parlant, el senyor. Vas a això i vas dir, quita és, tu? Sí, jo vaig estar a punt de treure-ho. Jo sí que la vaig veure, la gara, no em preguntis per què. Però, bueno, la vam veure a casa, i quan va sortir a l'endre bandera, ens vam venir ganes de treure-ho, perquè la cosa es va... Però a mi no m'ha semblat tot malament. Les gales tenien compte com acostumen a ser les gales dels golles, que són un conyàs, i ara ho deia en fora d'antena, aquest nano, el Dani Rovira, a mi és un tio que no em desperta a canviar de sentiment, però no ho va fer malament. Jo he de reconèixer que té soltura i té... Saps aquell sentiment d'incomoditat tan absoluta i de vergonya aliena que produïa l'agala l'any passat quan sortia el senyor Manuel Fuentes a presentar-la? Hosti, sí. Per què parlava d'aquella manera, el Manuel Fuentes? Què li passa, el Manuel Fuentes? Quan es posa nerviós, parla de manera estrany, és veritat. Té un punt estrany com... Bueno! Una mica com el Bill Cosby. Sobreactuat com el Bill Cosby, l'únic que el Bill Cosby molava, i el Manuel Fuentes fa aquesta cosa, que no l'entenc, de veritat. I per enésima ve, que t'agradi molt el Bruce Springsteen, no vol dir que els sàpigues imita. Sí, prou, prou. Segur que hi ha una persona al país que li agrada més Bruce Springsteen que tu. Exacte. No, és veritat, des que va de... Sóc fan número uno de Bruce Springsteen, i a mi, primer, no és veritat, i segons només la sopla. Exacte. Tot això no sé què, bé, però bueno, que la gala va estar bé, i el repartiment de premis, doncs... Bé, no? Sí, ara bé, perquè va guanyar la Isla Mínima, que és una gran pel·li. Tots els altres pel·lis no estaven malament. La nostra favorita, que suposo que ho ens diràs amb mi, era Magical Girl. S'hi feia a casa de quasi, quasi, quasi de vació. Va guanyar l'únic que realment tenia cantat, i jo esperava que tingués un mínim més de... que la gala s'estires una mica més, que tingués una mica més de apostar per l'ogalem, i no ho van fer, però sí que has fet que la Isla Mínima, per mi, és una obra més. Sí, m'has escut tot, eh? M'has escut tot, no. Aquí anava, jo, que per molt m'has escut, que fossin alguns dels golles que es van portar a la Isla Mínima, aquesta cosa de donar-li tots els golles a una pel·lícula, que és la bona, i premiar-la amb tot, doncs em sembla una mica bizarro, no sé, què vols que tinguis. Rec, que és una pel·lícula que no m'agrada, ni a mi, ni a ningú, hi ha alguns golles que estaven encantats, que havien d'anar per Rec, tipo maquillatge, tipo... N'hi ha això, no sé, alguns em van dur, però hi havia algunes categories que deies, com que Rec no ha de guanyar res, no ho va guanyar res, i en canvi, la Isla Mínima s'ho van portar tot. Llavors dius, no, tampoc és això, no? No, a més, perquè hi ha coses, fins i tot el niño, que al final és la menys bona de les nominades, al gordo, si vols dir-ho així d'alguna manera, però sí que tenia algunes coses que dius, però sí que la podria ganar, o per exemple, el tema dels actors de 8 peïdos bascos. El guanyaran tot, o sigui, tots els actors guanyaran 8 peïdos bascos, ja et da igual. No, clara, l'ago no m'ha guanyat, no? Un momento, és veritat, però... 3 de 4, pobre, el clara. Bueno, la clara l'ago va guanyar... Bueno, per mi sí, va guanyar una altra cosa, perquè van fer això, tu i la Carmen Machi, en serio, li deixo agollar per això i no per a altres, o sigui, fer un altre cop al mateix paper de sempre. I la Carmen Machi ha competit, per exemple, amb la Barbara Lenny del niño, no? Per exemple? Exacte, però per mi està millor Carmen Machi que Barbara Lenny del niño. És més que Barbara Lenny no està... no està especialment encertada del niño. Pots parlar... S'han d'anar de dades, no? Que el Xat... El Ripley diu, acabo de sentir que el Xavi se l'assova el Dani Rubira. Diu, però si és un facking crack... Mira't el monòleg de la platja de la gala... Què pesaus? De la gala vaig picotejar els seus pitjors. No, prou, prou, prou. Prou, prou, prou. Estic fins als nassos. De que tothom em digui... Dani, no, mira's, mira't el monòlogo de la platja. M'he vist el monòlogo de la platja. Jo he vist el monòleg de la platja. I com a molt he fet una vegada. Com a molt una vegada. Com a molt... No, ja ja, no. Ha, ja. Amb la boca així m'he estancada. I la gent encara va recomanant pels puestos el monòlogo de la platja de Malaga. Exacte. Això és una altra cosa. La Ripley diu que és el millor presentador de la gala, fins ara que hi ha hagut. Això és veritat. Jo he de dir que no he vist el monòlogo de la platja de Malaga, he vist algun monòlogo suelto. Jo, a veure, clar, queda feo de dir-lo, que jo soc molt fan de l'estat de comèdia americana, i llavors veus la espanyola i ho sento, però no hi ha color. Ja sé que és absurd comparar americans amb espanyols. Ja ho sé, però és que no puc. Jo no puc amb els monolobistes espanyols. No puc amb ells. Aquest no és l'excepció. No t'ha passat que no puguis amb els monolobistes espanyols? No m'importa, no està mal. No t'esagraden, per què ho dius? No, per saber-lo. No, no, no està mal, però està millor els americans. No, no, és veritat, ja està. Llavors, el Dani Rovira, jo reconec que la gent li pot agradar i està bé. No dic que no, però a mi no m'agrada. Llavors, què li importarà a la gent tot això que estic dient? Però com que m'he sentit interpel·lada, doncs això. Però s'ha de reconeixer que la gala ho va fer bé. Perfecte, va fer molt bé. No dic que no, però basta de recomendar aquest monòlogo. No te resmesques aquest monòleg. He vist el del zoilógico, per cert, que els veo venir. Zoilógico? Sí. I la bruza... Com? No és veritat? No, té bona pinta. Diu que coses, tio. Això és el monòleg. Ante la crisis, no, dius, ante la crisis, mi hermano y yo, mi primo y yo, yo qué sé. Nos hemos inventado la forma de ganar pasta y es montar en un zoo de animales extravagantes. Has de pagar la entrada a 200 euros i veuràs coses com una vaca molt petita, molt petita, molt petita que fa guau, i un dalt mata molt gran, molt gran, molt gran, que fa mu... I així todo el puto monólogo. Doncs... La cebra que no passa, la cebra que no passa, i el camelló que sí. Aquí jo veig una clara polèmica... Marada, marada, marada, marada. Veig una clara polèmica entre el Carlos i... I el Dani Ruira. I el Dani Ruira, no? Una de les nostres ullens més fidels. Però jo aquí veig confrontació. Penso que s'ha d'explodar aquesta polèmica d'alguna manera. Diu, jo encara no he vist l'islamínima. Diu, ara sent en directe que ja em parleu, no sé què. Diu, no llegeixis tot el que dic. Vale, tonto que lo llevo. Perdó, eh, perdó. No, no, no. A veure, qui mana, els ullens o nosaltres? Els ullens. Els ullens, és veritat. No, allà sí sóc tot. Tu, tot. No, no, que si no es callarà. Charlie, t'hi vas a posar sense ganes. No, no, no, el de la isla, el de la playa... M'has posat amb ganes, perquè vas dir, que no vull entendre perquè has fet tanta gràcia, que tens un caballí de dos bascos, una cara d'un tio, inexpressiu, totalment, perquè el primer pla és aquest. I ja la gent els collonant. Ja, perquè el xaval és molt bo i té la llengua superràpida i divertida. Ràpida no dubto, però... Perdona, què parla, parcells? Qui era aquest? Ai, és una cagada. Qui era aquest, celló? Ah, no, que deu ser il·legal, no? Això és de su anunci Spotify. De su anunci Spotify. És que feia rató que sentia com... dos, tres músiques superterràbà. Obra, que vinc Roldan, el DJ i la Cristiana Ronaldo. Ah! Xistes de futbol, no, no. Ah, perdona, que pot ser programa. Que... Escolta, escolta. Acabem un moment amb temes de Goya. Resines, què va fer? Ha estat sacallat. Va estar sacallat. Doncs ja està ahir aplaudit. Va tenir un moment musical. Va n'oblidar un moment musical. Per què? Però el resines el devien tenir lligat o algú que no va sortir. Va semblar un moment absolutament rànsic a tothom. Per què ho fan, això? Que d'any? Bueno, no ho sé, però és que a més va ser especialment rànsic. Sempre fan una cosa així, com Magi, el moderna i fresca, i aquest any cantava en cançons de refaire i va sortir la Lolita Flores a cantar. Va semblar molt rànsic, la gent li ha encantat. Tothom ha dit que és molt èpic perquè la gent li ha encantat resistir ell. Resistir ell. Ja sé el que estava fent. I no me'n repento de nada. Estava jugant al BioShock Infinite. Sí, senyor. Jo marxo ja. Ja em puc morir, tranquil. Jo estic tranquil. Això anem de parlar. Si vols parlar-ne en antena? No, encara no. És el teu moment ara o quan vulguis? Amics i amigues del condensador de fluxo, de importació a l'Itàlia. És a dir, això és legal. Costa 9 euros i està en castellà. Està en castellà d'Espanya. Costa 9 euros i l'Espanya costa 60 a les tiendes. Lo digo por interés de unos y de otros. Interés literal. És el mateix joc. Está en perfectísimo estado y está a desempaquetar. BioShock Infinite. No sé quina part és de la saga. Serà la quarta o així. No, el tercer. BioShock 2 i BioShock Infinite. Sí, és absolutament meravellós. Entres a un món absolutament èpic. El passat o futur. Saps aquestes coses de sense ficció dels anys? 1912. El futur segons... I us porta a un món absolutament inimaginable. Inabarcable. Jo no sé què guionistes i coses tenen o vius dels bioShocks, però això és una autèntica passada. Què ve de vines, aquest senyor? És un loco. De debò que us transporta un món, és el típic de disparos, perquè és la primera persona. Sí, però no és el típic. És enfonsar-se en una història com jo no havia vist fins ara mai. Exacte. Amb una profunditat al·lucinant, amb una ambientació brutal... Que s'inventen una religió i tot. Aquesta gent. És el que dius. És un joc que pots agafar i pagar tiros. Agafar-te el joc així i pagant tiros i ja està. Però el que té és que té 1.000 reconeixers que pots anar investigant i llavors l'ambient es va creixent i la història es va fer gran. I espera't arribar al final. Espera't arribar al final. Estrenada la secció de videojocs. A partir d'ara farem una secció de videojocs aleatòria i caprichosa. Potser cada setmana o cada tres mesos. Però jo estic molt content. Si fem aquesta secció jo estic molt content. I quan t'acabis del joc no destribarem al final, però em panarem. Dita això. Vinga, ja comencem. Tira lo primero que tengas. Fem la secció de videojocs. Fem la secció de videojocs. Fem la secció de videojocs. Fem la secció de videojocs. Fem la secció de videojocs. Fem la secció de videojocs. Fem la secció de videojocs. Fem la secció de Красiu C MacBooks. Fader sustained. No sé si em dic sota express si ho rehabilit Graduate, on ho fa, fлинmb les xarxes de animate. Thursday John Meaiah. de col·lapsada, trucades de queixa. Ah. Sí, es queixen... Bueno, es veu que es queixen d'un comentari que has fet tu. Un comentari que he fet jo. Sobre resines. No. El tema resines... Sobre resines. No, els albucats del resines ja han parlat d'on vells. No passa res. Algú dels cargols. Ah. Algú dels cargols. Has dit que hi havia un sector femení que es arrossegaria. No sé com has dit exactament. No, he dit que potser la gent que vagi al cine a veure 50 somres de grei... Vayan como caracoles. Vale. Vayan como caracoles. Jo, ben bé, la analogia no... Em fa molta risa, però no l'entenc l'analogia. Però tu et referies a un sector femení o a la gent en general? Ah, no, jo crec que aquesta pel·li... La gent anirà al públic femení. El teu comentari ha sigut de caràcter masclista. Pregunto, eh? Sí, ben pensat. No, no, ara. Jo dic perquè més d'una vegada en aquest programa... Doncs hem condemnat aquesta... És veritat. És veritat, hem condemnat certes conductes masclistes. I, clar, si ara som nosaltres els primers que fem aquests comentaris... És lleig. Però jo crec que també la gent tampoc ha de tenir la pell molt fina. Tothom és broma. Més lliure quan tothom està donant presentat que és porno per a mujeres. Perquè això és com... Això és els mateixos lectors d'aquest lliure. Les coses clares. Ara, si s'ho fas algú... De mano de disculpes, insofacto. I, escolta, que jo quan era petit... No, clar, és que... Jo quan vaig veure el primer American Pie... Estava en la edat de conocer-me, el cine estava solo... Sí. Era el que acabo llenando el pot de palomitas. Puyo, o sea, que esto pasa... No, és broma, és broma. No, és que, clar... Estem aquí intentant fer un programa... Me desdigo y estoy seguro que todo el público que irá a ver 50 Sambles de Grey lo irá... Però jo no vull perdre a Carlos que diu les coses que em pensa. No, ja no diré més. Ara ho intentaré, va. Estan fent un programa on és. Pensa-ho així, Xavi. No pesa el Carlos, así... Perdona, no et volia pressionar, és igual. No... no pressionàs. No pressiona. Ara s'ha entrat a col·lapsar, eh? Sí, no? Sí, sí. Doncs això, escolta, no ho sé... També si truca el sindicat de Cargols, que aixança de... Exacte. El meu comentari és sexista, però el comentari és anti-animalista. O sigui, la queixa... La queixa és anti-animalista. Hi ha molt de gent desplugues. Que també estan trocant... Aquests estan fadats, estan... Estan orgullosos. Jo ja no ho entenc, això, de... No m'explico, ja hi ha un càrdu. No em va dir el messageró. Quan la gent comença a caixar-se al final, ja no s'esqueixen. Si es queixen per una cosa, o sigui... Que truquin, que truquin. Si teniu alguna queixa, sincerament, truqueu. Ara això sona en plan... venga, ja n'ha anat. Però, escolta, no... Ei, que convidem en els birres, encara. A la persona que et truqui. Queixança. Queixança. Pot tenir tota la raó del món. D'algun comentari que no li hagi pogut agradar que s'ha fet en aquest programa. Que ens doni l'oportunitat de disculpar-nos. Part via telefònica amb directe i prenen-nos unes braves a Canji, que encara estan en joc. Qui encerti una melodia, no? Qui truqui? Queixança. I encerti una melodia? Puc dir coses que... A mi em va passar una vegada fent un programa, aquí a la ràdio, fa uns anys, eh? Que hi ha una persona que també es va molestar molt, molt, molt, molt. Ara són batalletes, que no sé què farà. És per presentar la ràdio. Quan vaig agafar el programa, la tenia aquí a la porta de la ràdio. Vaig estar per la mitjora tancada un despatx aquí de la redacció. Demanant disculpes, parlant de cagada. Hosti, jo vull no, perquè he de marxar. Però això sí ho vull. Ho vull fer. Per cert, Ripley diu XDDD, que no sé què vol dir. Això que vol dir que sóc joves... Vol dir LOL. Diu, història de la meva primera... Pallà, diu. I què estàs dient? Això és en relació a l'Amèrica de Noia. Tot el que ha escrit. Però bé, què és això? Que el comentari jugava amb la línia de... l'autobroma que fan les lectores de 50.000. I tothom reconeix que és porno... Per a mojoles... No, només vols que sí. Ens hem de disculpar de tot. No acabarem mai aquí. Es queda com un cavallet. Avui parlem de Selma, perquè no ets. No, no parlem de Selma. Amigos negros, no es preocupéis. Mira, estic amb l'amic barri al WhatsApp. Em sembla que no ho podrà entrar, avui. Amb això portem mi a mitjora de programa. Podem parlar de sèries, si voleu? Ah, sí? Perdona, vaig fer un tuit l'altre dia. O sigui, si tard sou mateix, és molt de ràbia. Però vaig fer un tuit l'altre dia, em posa molt per racó, veure els cartells de Better Call Saul, els tomors de Barcelona i el metro. Jo n'he vist un, suposo que és el que heu vist vosaltres, que és un cartell... I en català, perdona, i encara més. En català, també. Això ja és cataporn. És un cartell d'una altra cosa, i llavors damunt, enganxat, el cartell del Better Call Saul, que en realitat ja és tot tan ser un cartell, però com si haguessin anat i haguessin tapat un cartell... Jo en canvi he vist un anunci, però en plan... Quiero una abogada? Sí, sí, sí. No a la sèrie, millor truca en segons. I el que és ja, per no fan total, és veure'l en un banc, no sé si n'han posat algun als bancs. Hòstia, això seria molt guai. No és estil·la, això aquí. Heu vist el primer capítol? No, ja no. Jo he vist el primer, però no el segon. I què tal? Sí, sí. Desenvolupis, plau. Ah, el capítol? Sí. No és Breaking Bad. Però té un... Vull dir, això pot estar bé. Té connexió. A mi m'agradaria que no fos Breaking Bad. No, no, és que ho han fet expressament. Han dit, escolta, no podem repetir... La fórmula no es pot repetir, la cagarem. Anem per una altra banda. Llavors han fet una cosa més lleugera. Jo, realment, és menys xixuda. Realment ho veus i dius, és lleugera, perquè han volgut i ho han aconseguit, però és menys lleugera. Perdona, el personatge tampoc no dona, no? Per fer una cosa amb més pes, perquè, de fet, ella és una cosa més lleugera de la sèrie. Era una mica el personatge bufón, i aquesta sèrie té aquest punt de comèdia negra, però, bueno, que és comèdia, vull dir, que una mica... És graciós, eh? Bueno, és un primer capítol. S'ha creu perquè n'han fet dos, i només n'he vist un, no puc parlar amb molta propietat, perquè el primer capítol pinta bé, pinta una sèrie digna i que es deixarà veure, i que pot reservar coses molt, molt, molt bones i tant. Està més gran, no? Em passa com molts anys, no? Doncs és una precuna.No, al revés. Està més jove. Ah! Està més jove. Fas el temps. Jo em lavo a dormir. Això és com a Frodo, en el Jòbit, que dius, estic més jovent, ja, els cojones... Els cojones, a l'Aixa. I Walter White no és el Walter White, de moment. De moment no.De moment no. Algú van dir que... Sí, no, no sé què. Estaven negociant. Home, jo crec que sí.Avui ho fem capítol. Sí, ho fem capítol. Saps per què no he vist jo Better Call Saul? Perquè estava veient una sèrie de la que sí que podem parlar, que encara no ha acabat de veure-la, perquè és impossible acabar de veure aquesta sèrie, però acaba de sortir en DVD, el deu de febrer va sortir en DVD, i ho van fer perquè més o menys... El que fa és que jo busco per film a Finity i no ho trobo. Ara, home, em tens intrigat, eh? S'estrenen en DVD, crec que per primera vegada. Haimat. Com, eh?Què és Haimat? Tu ho sabràs, evidentment, però... Amigos sollentes, i amigas sollentes, si aún siguis ahí. Estic veient Haimat.La primera. És una sèrie feta al 82, si no m'equivoco. Sí, per all, no sé exactament quin any. És una sèrie alemana que parla sobre tota la història d'Alemanya, des dels anys 19 fins al 82, o així, que és el... El 19, o sigui, el 19 després de crista? Anys 1919, o sigui, en concret, tots aquells anys els abarca... Tots els que abarca l'any... I després ja et tira cap endavant. I l'acabem d'estrenar en DVD perquè en tauria havia d'amig coincidir, però jo no he trobat la informació, amb l'estrena en cines de Haimat IV, que seria la quarta part d'aquesta mega-saga, que ara parlem una mica més, i que és ja directament una pel·li normal de hora i meia, dos hores... No, no.Ah, no? No dura hora i mitja.Bueno, però és una pel·li, vull dir, no dura 15 hores. És una pel·li?Això ho volia dir. És una pel·li, va passar per Can, sinó recordo malament l'edició del 2013, i la pots veure. Però dura quant?Ah, bueno, sí, clar. Això sí, està clar. La pel·li és del 2012. 2012 és la pel·li, pot ser. Va passar per Can i et dic 2013. I ja està disponible. I ja està. Jo sí, vols, et puc ajudar a veure. Tinc la primera Haimat en DVD, quan acabi la primera, t'hauré de seguir vivint-la, no? No sé si aniré jo més ràpid que l'edició no em deuen. No ho sé, ja veurem, però en qualsevol cas, crec recordar que dura 3 hores i pico. És llarga, però és una pel·li. No és una sèrie, no són 15 hores per tempurada, perquè això són 3 tempurades que es van fer a la llargo del tempo, i creus una mica això, un rapàs de tota la història alemana, molt bé, com ho cuenta, a mi. Vale, a ver, si quieres sí. No, si vols sí, si vols sí. Però no. Sí, com a concepte, història d'un país. Un país, i més o menys amb uns personatges que van desenvolupant la llargo de la història. Perfecte, però no comparem. Vull dir, que estem parlant d'un locobajito versus Hitler. O sigui... En fi, una sèrie molt interessant, sobretot exquisitament feta, trencadora de la seva manera, una mica desfasada, però estem parlant dels anys 80. I a la seva manera, molt fascinant. És molt lenta, molt densa, molt xichuda i tal. Però, jodin, tio, és molt... Sí, potser a nivell formal és una mica... sóc una mica perquè... Per això, no? Perquè és... no sé si desfasada, però té aquest... que està una mica oixentera. Sí, però també... Jo, per exemple, encara no he vist la primera temporada sencera, no sé si continuarà on el rollo, però comença imitant molt un estil de cine encara més antic, quan està en els primers anys dels anys 20 i tal, i, de fet, es presenta en blanc i negre, però de vegades ho va trencant amb color... Com s'escriu? Perdona, la sèrie? Heimat. H-E-I-M-A-T. H-E-I-M-A-T. Heimat, no? Heimat, m'agrada. Ho he demanat a la Ripley Universal. Sobretot veu, sobretot veu, de l'Eluïen. Gràcies, Ripley. Doncs això, juga imitar una mica, també, o, com a mínim, fer una referència a estils una mica més antics, i veig que, conforme va avançant en el tiempo, també evolucionarà a nivell tècnic. I també hi ha gent tereada, segurament. Però, bueno, està molt bé. Està molt bé, té personatges molt interessants, té escenes molt xules, es veu la inspiració de molts que diuen, reconeixen, que la van veure que és com de les sèries capitales. Això, hi ha molta gent... Nivell, línx, nivell cubri, que diuen que això està com, en l'home salto, de su listado de referències. I, de fet, es nota, hi ha alguns personatges que de cop i volta apareixen com en Somnis, i que dius, és tot línx, li gusta. Hi ha uns planos... És molt interessant. Hi ha una sèrie molt ben feta, molt ben pensada, molt ben escrita, molt ben tot, que ara hi ha una cosa capital, realment, és històrica. I està bé que ara ho reditin en un DVD que directament t'ho posen a Casco Porro, o sigui, Pum Play, inglés, o sigui, alemans solitulats. No tens cap opció del llenguatge, ni res com si no s'interessara. Però, bueno, està tot, i està tot ben empaquetadito, a un preció recomendado de 29 euros, o sigui, que bé. Aquí ho ha dit, d'això? Bona pregunta. Ho estava pensant abans, però és que... La gent no li importa. La botiga i la màna ja està. Ah, Carme, Carme. No Carme Films. Carme Films. Doncs gran recomanació. I, escolta, pels... I una mica inquietes amb el tema de les sèries, perquè hi ha gent que se li està quedant petit, una mica al món de les sèries. Menys mal, no? Sí, totes les sèries actuals estan bé, però... Ah, no, no. Jo veig moltes sèries actuals, però sobretot el que veig són sèries antigues. Està bé. Me'n breve los roper, por cierto. Ah, molt bé. Perfecte, m'agrada, m'agrada. Sempre haig bot una hora, una hora, en aquest parell. Jordi, et tirà molt, digue-m'ho. M'agrada molt. I don't want to get out of here, baby, baby, baby, don't let me feel like it's just a fight. Pan de Ber és una altra de les novedats discogràfiques del Momentum i tenen un disc molt xulo que es diu Pan de Ber, mitz de Grimripper, que conté aquest tema que es diu Mister Noa, que ja havia estat publicat fa uns mesos en forma d'EP i que l'han rescatat pel disc llarg, que és una autèntica meravella. Per mi hi ha de còmics. Sí, perquè a més parlaves d'un còmic que vaig estar hogeant de l'altre dia en el Norma, i m'he molot bastant. Quina, el del Caballero Luna, d'entre els mortos. Quines sensacions valora? M'han d'entrar unes ganes boges, perquè el fet que sigui guarranell és escrit allà amb mola, Caballero Luna, mola per ser, i la veritat és que he pintat de força bé. Molt particular, una mica llunyat, perquè em va semblar, eh? Una mica llunyat de tota la maragunta de ventos i demás de Marvel, que estaran guais o no, però al final tot s'assemblen una mica. Aquest semblava una mica diferent, per això m'ha de tenir més atenció que l'altra. Sí, d'entrada a nivell gràfic és una mica... té un punt anys 80. Potser és el color del Jordi Braire que li dona un punt així, una mica retro. Però bé, és un rescate del personatge, el Caballero Luna, que ha fet el Warren Ellis, que és aquest senyor que... Bueno, és una mica venerat en el món del còmic, que és una d'aquestes persones que li ha de tocar una mica els nassos, i que de vegades els ha tocat bé i de vegades no tan bé, perquè ha fet una mica de tot. Té per mi 3 obres capitals del còmic mainstream, que són The Authority, Planetary i Transmetropolitain, per descomptat. Sí, home, no, no. Revencia, eh? Tens la glòdia de la primera? No, ha deixat pel final, perquè hi ha molt a més. I és un senyor molt reverenciat, que això, cada vegada s'ha ficat molt la pota, però cada vegada s'ha fet coses molt interessants, i que quan ha estat a Marvel ha fet una mica de tot. Hi ha molts xules d'alguns personatges, i altres una mica més anotines. I jo penso que aquesta, en concret, és de les bones. És un rescate d'aquest personatge, que va tenir una època molt brillant amb el Bill Sink, que veig fa un bon grafant d'anys, que em sembla que es reeditarà també pròximament amb Panini, un llançament, si és que el tenen previst, em sembla que sí, imprescindible, perquè és una etapa brutal i boníssima, i aquesta, en concret, com us dic, tornar a posar en circulació aquest personatge, que és un personatge curiós, estrany, és un tio que es mou entre el bien i el mal, entre el bien i el mal no, perquè no és dolent, està del lado de los buenos, però té aquest punt, o renelis, que és el punt així macarra, violent i una mica salvatge. És Marvel, per tant, la cosa no arriba a grans cotes de Goren i... No hi ha gatos amb dos cabezas fumant... Exacte, no és així, però té un punt revolsiu i un punt una mica bèstia que s'agraeix molt, la veritat, en aquesta mena de còmics. La cosa se s'entra en aquest caballero luna, que és un tio que va morir i ha ressuscitat i sospites durant tot el còmic que ha tornat una mica grillat. Una mica xalado, és veritat, té visió, té visió, se suposa que està curat, havia estat mig boig i ara se suposa que està curat, però s'ha de tenir visió, se li apareix una figura mítica que veu una mica de tota la mitologia egípcia, que sempre ha estat molt present en el personatge. I el tio, una mica actua d'aquella manera, ajuda la policia, és una mena de vigilante, que la policia el té, doncs això com ajudant, però els metodes que té són poc ortodoxos, diguem. I, mentrestant, doncs és un milionari, amb la qual cosa pot fer el que l'Eon era ganar, una mica com el Bruce Wayne. Un Batman Molón. Sí, és un Batman Molón, és veritat. I, a més, va tot de blanc, amb la qual cosa juga una mica el contrapunt del Batman, que és el caballero oscuro, aquest vestit de blanc, totalment. El còmic es mou entre la violència urbana i les coses com més paranormals i una mica amb un puntet més del massallar, i, per tant, surten malotes d'aquí, però també surten malotes que poden ser esparits o poden ser presències, coses així. És un còmic que té un punt més adult que el que s'acostuma, digui, al Marvel comercial, i té aquesta bastant, doncs, més obscura i més xunga, amb humor negre, raugades, per descontat, però, bueno, sobretot una cosa bastant fosca. I el que valoro més aquest còmic és que és un còmic molt àgil que té una narrativa original, però sense ser enfarfagós, ni molt menys. Hi ha moments que talles, això és superràpid, perquè, principalment, hi ha poques paraules, hi ha moments molt de narració visual, però sobretot perquè té aquesta agilitat, aquesta frescura que tu vas tirant i té arrastre en sud d'avall i en una narrativa. Ara potser fèiem una mica de la puta. És tan poc parlat que hi ha una part del capítol centrada en un animal? No, no és aquest còmic. En un animal? Quin animal? En un gos. No és el mateix. Vaig seguir augeant de normes i normes còmics, i potser no era el mateix. Tot un capítol, o sigui, tot una grapa, imagino, reunida en un tomo, que es veia tot des dels punt de vista d'un gos. No recordo quin còmic era. No és aquest. Però ara m'has acusat. No sé quin era, tio. Estic intentant fer memòria. Què és el barri, perquè vaig estar amb el barri? Però no, trobarà perquè està ocupat. M'has encol·ligit. De totes maneres, va una mica per aquí. Hi ha un capítol en concret. És igual, llegiu-lo tu. Tampoc començaré a desgranar tots els capítols. És un rescate molt atinat del personatge, destinat a la gent que busqui un còmic un còmic menys trim ben parellet, diferent i nutritiu. No estem parlant d'una cosa superautoral. Tampoc estem parlant d'un còmic de superherois molt elevat, tipo ojo del cón, que és l'Omas o el Dertèbil, per exemple, són l'Omas ara mateix. Però té aquest punt diferent, fresc i engrescador. És un dels dos llançaments de panini dels quals us parlarem avui. Si et sembla, Jordi, sumem un poc de la música. No, que em poses la música per agafar aire, però és igual, deixa-ho, deixa-ho. Espera, vec una mica d'aigua i continuem. Vale, ja està. Volia agafar forces per parlar. Això és l'aigua que... Mira, estàs saltinat, eh? Ja has posat un efecte d'aigua. Molt bé, eh? Semblen rialles. Semblen rialles? Una mica creepy, si són rialles, com de... No, que havia d'agafar aire per la següent referència que us volem quant a avui, que també és panini, també és marvel, i va per un lloc totalment diferent, però ja sabeu que nosaltres tenim una sèrie de vacas sagradas, intocables, i especialment en el món del còmic, i una d'aquestes és el Jack Kirby, que és el... Punto, és el senyor que va... Que normal. Sí, sí, no, exacte. Sí, també és una mica tant tu, no? Quin són els teus dioses del còmic Jack Kirby? Kirby Claremont, Stan Lee, què? Exacte. Eres un experto, eh? Té bé opuesto, eh? El Jack Kirby va ajudar a crear alguns dels més importants personatges de la casa, junta amb el Stan Lee, i ja està, això és així, llavors toca parlar d'ell, amb la reverència que li correspon. Més quan el que arriba és una etapa del Capitán Amèrica, la qual va estar ell guionitzant i dibuixant. El Jack Kirby, els anys 70, se'n van a de Marvel, se'n van a DC, perquè li van deixar fer una mica el que vulgués. Erem més hippies, en aquell moment a DC, i van dir-ho a l'hora que el veuràs bé. I, efectivament, ho va fer bé, va fer el quarto mundo, i totes aquestes històries. Però després la casa madre la reclamó, i ell va tornar, que va menjar anys de l'any 75, em sembla que va ser, va dir, va posar unes quantes condicions, va dir que les coses se n'assigui, i ell va dir que volia crear personatges nous i volia tota aquesta història, però un personatge el qual va tornar, després d'haver passat ja uns quants anys de la seva vida, va ser Capitán Amèrica. Va revendre el personatge i va crear una de les millors etapes, o de les més interessants, o de les més curioses del Capitán Amèrica, durant aquella època. Estem parlant, això, de l'any 75, en el qual va crear una cosa que es deia la saga de la Bon Baloca, que va ser un projecte argumental d'uns quants números, que estava molt bé. Es diu la Bon Baloca queda com queda una mica... Ricky Martin. Sí, una mica Ricky Martin. Però era una saga molt xula. Es deia Bon Baloca perquè era una bomba que tornava boja la gent, la bomba sònica, no diguem. Això ho ha dit a Panini fa uns quants mesos, i ahí queda, per mi és un gran còmic per què això, Capitán Amèrica per Jack Kirby, que és un dinòsiu que és les batalles del bicentenari, que és un nom curiós perquè és un bicentenari en dos aspectes. Corra l'any 1976, això és el bicentenari d'Amèrica, el 1676, guerra de la independència, tota aquesta història, i a l'hora és número 200 de la sèrie regular del Capitán Amèrica. Coincideixen aquests dos setmaniments, el número 200 i els 200 anys d'Amèrica, i elsBe酒ers d'Amèrica s'haessat desenvolunt. Podem anar sols a defensar els estats curandíats, a l'Àfrica a rewardar35. Si fos una nena li podries dir Mery. Fem Mery. Doncs això, el Kirby s'encarrega. No, és que quan em tires riures em sento malament, perquè llavors sento com si hagués fet un xiste i no era un xiste. No tenen cat. No tenen catacolidat, xiste. Mira que anava el programa, eh? Fins aquí anava bé, fins que has tirat la risa d'aquestes. No, sí, la culpa és no la renaixer. Quan entrem amb el festival de l'humor. Perdona. Estava fent una defensa d'àgil del personatge i mira, m'heut allat. Que el Jack Kirby fa això. Llavors, què passa? Segueix amb la sèrie regular, a partir del... Que està en aquest volum, a partir del número 200, però a més aquest volum, en concret, les batalles del discentenari, el que conté, és una mènada especial de 70 i pico pàgines, que és molt curiós en el qual el capi, tan Amèrica el capi es troba amb un tal mister Buda. Bueno, un personatge pinturesc, que el transporta el temps, el fa viatjar en el temps i el fa saltar qual... El salt, te'n recordes aquella sèrie? El salt quàntico d'aquell senyor que anava saltant? Sí, ho hem parlat d'aquesta sèrie. El salt. Una sèrie d'un senyor que anava saltant al llarg del temps i es pot sonificar amb altres persones. No parlem per la deia. Una sèrie d'aquestes mítiques de TV3. Doncs el Capitán Amèrica fa una mica això, va saltant aleatoriamente per diferents moments de la història, de la història d'Amèrica, de l'època coloniala de la Fundació, el Farwest, el incendi de Chicago del segle XIX, aquell famós gran incendi. A l'època dels gangsters també salta un plató de Hollywood, va una mica, repassant tota la història dels estats units, trobant els valors patriòtics d'Amèrica, el que han hecho grande a la nación americana. Que volem demostrar que tenim la història. Sí, de 200 anys tampoc els flipes. Sí, exacte. Però no és veritat. Llavors va saltant al temps que era alguna paradoxa temporal divertida. I ja està, és un còmic d'enaltiment patriòtic, que ara mateix pot semblar una mica passant de moda, i més si no ets americà, però que té certa gràcia que, sobretot, està superbent explicada i superbent dibuixada, perquè és el Jack Kirby, que és l'home. Jo quasi que us diria, volem fer un acercament al personatge de Capitán Amèrica, tal, a veure... Home, potser no començava per aquí. Hi ha uns Marvel Gold, aquests tots xales cruxuts, que són fantàstics, que contenen els primers anys de la història del personatge. Però si us agrada el Jack Kirby, si us agrada el Capitán Amèrica, i si us agrada tot això, és un volum imprescindible, absolutament, és arte puro, arte comiquero... Bueno... En estado puro. És això, les batalles del Vicentenario. Tomo que surt ara mateix, que ha dit a Panini, us parlarem de més novetats de Panini la setmana que veu d'aquí dues setmanes, però de moment amb això ja feu-t'ho, que veieu l'únic Capitán Amèrica, perfecta, mal, no? Sí, sí. Queda temps per a algú? Si vols, podem parlar de coses. Tira un moment música, discutim, a veure què? No cal, tinguis, ja s'ha matès, tira, ja s'ho té. Vinga, parlem de llibres. Fa quant de temps, que no parlem de llibres? Molt. Un quant, no? Com una temporada. No, no ho sé, ens havíem penjat amb el tema, però vull ni que sigui... Hi ha coses, eh? Sí, hi ha moltes notats i moltes interessants. I especialment una cosa que ja no és novetat, ja fa uns mesos, però que és una iniciativa molt lluable que han tirat endavant la gent de Salamandra, i és publicar un parell de llibres en català, un parell de llibres de novel·la negra en català. Hi ha més dos llibres molt llaminers, molt bons, però sobretot molt llaminers. És la novel·la de Nick Pizzolato, que és el creador de True Detective, i l'altra és l'entrega, que és la darrera novel·la de Dennis Lehain, que és aquest absolutament presentable de la novel·la negra actual americana. I ja no solo, eh? Perquè ara ja és presentable també gairebé de guions i de sèries i de més. Sí, exacte, exacte. Va ser guionista de The Wire, va ser guionista de Borgwell, The Empire, és guionista de la pel·lícula... Clar, no, és que no és una pel·li que surti del llibre. El llibre surt de la pel·li, és un moviment al revés. En el Dennis Lehain li van encarregar aquest guió de l'entrega, l'entrega de Drop, molt bona pel·lícula, ell va escriure el guió i va escriure la novel·la. No és un guió adaptat de la novel·la, sinó una mica al revés. I això és novel·la negra pura, allunyada de la sèrie de Kensi Genaro, que són dos personatges d'algunes dos protagonistes de la novel·la. Això és més, no és tan policiaga com de barrios, de bajos fondos i aquestes coses. Sí, és una mica un retrato actual del que podria ser la màfia... d'això, de la Hollywood, sí, de la Hollywood dels Estats Units més profundo. Aquesta màfia que no es veu, que treballa en el submundo de los bares... Exacte, la història és... Doncs la història d'una gent que està en un bar a Boston, que és freqüentat per màfies xechenes. Llavors allà fan entregues, fan intercambi de coses. Bàsicament són dos personatges, el jefe del bar i un que passa per allà, i es veuen ficats en un merder de proporcions èpiques. És això. Es va fer aquesta pel·lícula dirigida pel Michael Roskamp, que és el director de Vulget, aquest senyor belga, que va tenir la pel·lícula nominada amb millor pel·lícula de parla no anglèsa, la seva pel seu debut a aquest Vulget. I és una pel·lícula molt ben feta, molt ben dirigida, molt xula. I el llibre, doncs, és així, és tal qual la pel·li, és un llibre molt curtet, sent-hi picopàgines, però, bueno, és que té aquest punt d'electricitat i de duresa, però que... que es llegeixes bé, que és àgil, que no... A més, amb l'estil, no? L'estil de l'Ejane, l'Ejane, l'Ejane... Com es dirà? No ho sé. Cada dia el dic d'una manera diferent. És el que tu dius, tio, és el que mola, i si és més curt és que encara serà més directe de l'habitual. Escriu molt bé, però sempre és molt plàstic, per dir-ho d'alguna manera. Seràament ho vius, el que està escrivint, i aquí imagino que serà encara més. Sí, és aquesta novel·la negra poca lavada, en tant que no té grans, no té un estil molt florit, però és que el tio és un radiògraf d'aquests humons i també dels sentiments dels personatges de tota aquesta negrura, una mica el que comentaves tu, d'aquesta cosa que va per sota, que no es veu, però està ahí, aquesta imbundícia i aquesta cosa. Doncs l'Ejane és un mestre d'això, i en aquesta novel·la es trasllada perfectament. I a més, a part, i això, la bona notícia d'aquesta, que la gent de Sarabandra s'ha animat, igualitat en català, amb la colcosa ho podeu llegir, o a vostra llengua maternal, tant aquest com el Galveston de Nífizzolato, dues novedades, un altre dia podem parlar del Nífizzolato, però és que ja fa temps que es va ditar a l'entrega i em sabia molt de greu no poder anar a parlar, perquè és un dels llibres importants que han aparegut, panoramèdics. I aprofitem Vallola Peli, que ha sortit amb DVD. Vallola, que a més és el comiat oficial, ja definitiu, del Toni Soprano, del Gandolfini. Sí senyor. Bueno, doncs, dit tot això, mira, una hora de... Van al final fent-te una mica d'un digunt, no és tan mal. Escolteu, que us han present per dir-vos que bé, a les 8 del vespre. Especial, Oscar, feu els deures. Bueno, no serà especial, però ja parlem dels Oscars. De los Oscars, no? Sí. Carlos Jacomelli. La Ripley diu, bon programa. Gràcies, Ripley. Gràcies. Al guanyado d'un Goya Jordi Domena, moltes gràcies, i qui us ha parlat de xelirol tant... Gràcies per escoger la radio. Adéu. Bona tarda, benvinguts un dia més a la Bielònia, i avui doncs estem... Bona tarda, benvinguts un dia més a la Bielònia,