Aquesta guitarra és la de Mails Clim. El teu deu escoltar amb el grup Duipo, però també té el seu propi grup ensoritar i més experimental, que avui passa per el festival de jazz de Terrassa, amb les actuacions destacades d'aquesta cita. Molt bona moltes gràcies. Hola hola! Hola, bona tarda a tothom a les 8 i un minut en rigorosíssim i directe comença aquest programa, el condensador de fluxo una setmana més amb tots vosaltres a Ràdio d'Esvern. Perdoneu que estic una mica nerviós perquè acaba d'arribar-me a un WhatsApp del nostre col·laborador Barry, l'encarregat de la secció de sèries, que m'han enviat una notícia una mica perturbadora. Potser ara, quan entri en l'antena, li demanarem que ens ho expliqui. De seguida entrarà, però deixeu-me abans que recordi les vies de contacte. Sabeu que podeu parlar via telefònica amb nosaltres si truqueu al 93-372-3661 i, a part d'això, tenim el xat al 3bdobles.radiodesvern.com, on també podeu dir la vostra. Jo ara mateix no tinc l'ordinador perquè soc un lerdo i m'he deixat de fora una altra cosa, però de seguida que pugui anar-lo a buscar, l'agafaré i estaré amb vosaltres. I dius que tenim el Barry al telefón. A veure, Barry, bona tarda. Aquesta cosa què és, això? M'espia contra mi perquè no m'ha recordat que ja havia el programa. M'han enviat un WhatsApp a les 8 menys, un minut, ara fa dos minuts, enviant-me aquesta cosa estranya, i jo he dit, no sé, estaràs ahí pendiente de entrar o algo, i m'han mandat aquesta foto, no sé, per sabotear la entrada del programa o algo. No, a veure, aquí en Navarra ho he dit, si és tant. Se me ha ido a la pinza por completo. Exactament. ¿Quieres contar la noticia o la dejamos? ¿Quieres contar la noticia o la dejamos para el misterio? No, no, la noticia, sí, es como para contarla. A ver, adelante, venga, va de series. La noticia es que la orgía va a ser colosal. No que contrate actrices pornos, de no que va. Yo creo que juego de tronos, ya lo ha hecho también, o por lo menos se comentó en su día. Bueno, es el modo supinando. ¿O pasa en el olimpo o realmente puede ser, o sea, literalmente es colosal para ser un despiporre? Ya no sé qué pensar, en final, con Colin Farrell ahí. Hombre, la primera temporada de True Detective, recordemos que tuvo aquel momento tan memorable de plano secuencia bestial, que... Espera, aquí és la noticia, no? Exactament, no. A ver, ¿cómo superas eso? Pues mira, hace un plano secuencia igual de largo, pero con más tetas, es la manera de superarlo todo. Digo, no sé, a los que les gusta ese tipo de material. Yo ya sabes que soy un tipo reguroso, pero bueno... Vale, pues esta noticia empezamos la sección semanal de series. ¿Y el hecho de que no recordaras que hoy tenías programa obstá, de que te hayas preparado algo? No, o sea, yo sobre la marcha... Sobre la marcha. Y la serie de sumididad. Exactamente, no, si total, es como pedirle... No sé, bueno, no sé, vamos, que dirte a ti que hables de series es pedirte, como que respires, con lo cual... Efectivamente. Tampoco es mucho esfuerzo. Vale, ¿y qué? ¿Hay alguna novedad esta semana o...? Sí, vamos a hablar de una serie que se ha estrenado y de otra que justo terminó ayer. Normalmente sé por dónde vas, pero hoy... Te juro que no. Es una sorpresa. Creo que me lo has comentado también en algún momento de la semana, pero ahora mismo me pillas en bragas. Una que empieza y una que acaba. Vamos a hablar de la que termina. Hablas muy por encima, no vamos a comentar nada muy específico. Es Brad City, las chicas de Brad City, terminaron ayer su pri de su segunda temporada. Claro, y no fue la única comedia que terminó ayer. ¿También terminó...? ¿También se terminó o le queda un capítol? ¿Cuál, perdona? Sani. Sani terminó ayer. I Man City and Woman también terminó ayer. Con lo cual nos quedamos... Que era la noche, aunque se admitían en cadenas diferentes, era la noche de comedia. Para mí era una noche estelarcísima, vamos, de verdad. Sí, porque la verdad, Brad City en la primera temporada era muy divertida, muy graciosa, pero sí que le ha sacado cierto... que era un poco experimental, el cambio de web serie a serie de televisión. Era muy divertida, pero no tenía un tono claro a la hora de los episodios. Sí. En esta segunda temporada, yo creo que si quien sabía con Gerle el tono, sigue siendo muy loca, sigue siendo muy divertida, pero sí que es una serie ya más consolidada. El poder d'accés és molt parecido entre... o sea, están dentro de los términos y no sé, la he disfrutado mucho de esta segunda temporada y me parece que ha crecido como serie un montón. Sí, tiene una voz propia como más marcada, que es lo que estás diciendo tu, y yo creo que han aumentado un poco las cosas de su realismo loco. Han pasado cosas muy raras, más que la primera temporada, y lo digo como algo competitivo. La temporada también tenía algunas sías de... Sí, es posible, pero aquí han habido viajes astrales y han habido... bueno, viajes astrales, han habido colocones, han habido cosas raras, saltos al pasado... A mí me ha gustado mucho, o sea... No, no, a mí me ha encantado. Tiene un sobrepidio, ya, a todos sabemos hablar con Wilana. Ya es que... O sea, es que es disfrutable, no sé. Yo soy muy fan, y de hecho, esta segunda temporada me está pareciendo incluso mejor que en comedia, que la cuarta temporada de Gils. Que sí, que Gils està molt bé, però pega un frenazo en comparación con su tercera temporada. Vale. Poco les pones una a la altra, perquè esta podría ser la versión chunga de... Bueno, chunga, la versión guarrada... Es como la versión... No, ahí no van a de Gils. Bueno, recordemos para que no sepa de qué hablamos, que es una serie que emite comedia central. Comedia central, sí. ¿Y qué es eso que habla de dos chicas? Que tira dos chicas new yorquinas en ronando los veintitantos años. Y sus aventuras en New York en trabajo, vida social y demás. Pero todo es muy loco, muy loco. Exacto. No intenta ser un reflejo de... Aunque yo creo que un poco lo puede conseguir, ser un reflejo de una generación, como es lo que pide a Gritos Gils, cada secuencia pide a Gritos en la voz de una generación, y no me parece mal, ¿eh? Pero esta es como más liberada de todo esto, no pretende ser creíble. Con los protagonistas, Ylana es el espertento en la gracia, y había esto, todos somos a bien el corazón. Sí, sí que es cierto. Había como la pobre partilla, ¿no? Eso, es decir, entonces reflejamos más en Abby que en Ylana, que Ylana es... Es para morir, es cierto. Es la locura de esa mujer, sí que es cierto. Dos pareja loca, que nos deja por... Bueno, supongo que es de momento por esta temporada, pero supongo que la temporada que viene volverá, ¿no? ¿Sabes si han renovado? Sí, han renovado, han renovado, y creo que están muy contentos con ella en Comedia Central. Bueno, es una serie que tiene cierta... No te diré prestigio, pero se habla de ella, y tiene cierta popularidad. El pueblo de los blogs de Internet están en lo más alto en el plan de estrenos. Este año ya no empezaba a recorrer los diferentes platos de los talk shows y demás. Se han hecho su juego, yo creo, y costó más que Workaholic, por ejemplo. Que Workaholic, sí que es una serie que llama bastante tiempo, pero no está haciendo el ruido que está haciendo. Exacto, Workaholic tiene un cierto culto alrededor, pero nunca ha llegado a cuajar entre el público, tanto como está en solo dos temporadas, y el Workaholic se va a cinc. Me gustaría empezar a ver a estas dos en las películas de Apatow y demás. De momento, Apatow ha fichado a Amy Sumer, que también tiene su propio show en Comedia Central, que también es buenísimo, y soy mega fan de esta mujer. Y será cuestión de tiempo, que estás fichando también por Apatow para alguna pelea o para alguna... Es como que todas pertenen al mismo grupo de comedia femenina tan marjona en plan de que no se cortan de hablar de nada. Exacto, sí, es un poco la prueba de que el humor hecho por mujeres tampoco tiene porque ser un humor limpio y pulcro y... No, puede ser igual de guarro que los supersalidos, que es un poco... Un poco más masculino. Sí, siempre han buscado el supersalido femenino, que empete con brides y demás. Bueno, aquí está la prueba y funciona a todos los niveles y que se queden por mucho tiempo. A mí me tienen sus pies. Vale, pues muy bien. Está termina ahora, las echaremos de menos hasta la próxima. Vamos a hablar de una serie que ha empezado, que ha tenido la gestación más rara del mundo. Después de Kimmy Smith. La adaptación del cómic del mismo nombre. Esta serie empezó a adaptarse para el canal FX. Hace bastant de años, pues igual 5 años o así. ¿Ahora los 5 años llevan ya con este tema? Sí, sí, y por problemas, la agenda de actores grabaron un piloto, pero nunca pasó de ahí. Perdieron la actriz principal, cambiaron todo el equipo técnico de más, y al final ha sido PlayStation en su intento de coger un trozo del pastel de los series Fiddles, que ha decidido poner el dinero y emitir la primera temporada de Powers. Con el momento creo que llevan cuatro episodios emitidos. Se emitieron los tres primeros de golpe y han emitido esta semana el cuarto. Y bueno, el piloto está dirigido por David Lake, que es conocido por ser el director de Harcandy y del piloto de Anibal. Bueno, eso te va a decir, es conocido por ti y por mi, y por su madre. Todo hizo mucho ruido con Harcandy, 30 años de oscuridad, luego hizo Eclipse, la tercera de crebúsculo. Bueno, sí, entre el sector amante del cine fantástico i el sector amante de Robert Pattinson, sí que caló el tio. Es una serie suya, porque además es productor ejecutivo. Mucho de Anibal es David Lake, se le dice en otro montón en la paleta de colores y en el otro lado de la imagen y todo. Y en la otra mitad es de este otro tipo, ¿no? De Brian Fuller. De Brian Fuller, sí senyor. Bueno, dejando Anibal aparte, que supongo que tampoco tardará mucho en volver, ¿no? ¿Cuándo vuelven? Junio, creo. Ah, en junio, bueno. Retruimos el tema. Es que lo que más me extraña de Powers es que yo no entiendo nada, pero me parece horrible, horrible. He visto solo los primeros minutos porque no he tenido tiempo de verla entera, pero fea, pero fea, fea. ¿Pero no está expresamente hecha fea? No, no, es que... No lo sé. Intenta ser bonita y le sale fea. No sé lo que intenta, es que te leigo en serio, me parece que está hecha sin ganas con un cast que... que no... no entiendo qué hace ese cast ahí. Tenemos a... protagonistas, Salto Cúpli, el... No! El hijado de este de... Denel Blomkamp. Efectivamente. Oh, qué pesado. Qué pesado el Sud-Africano este, sí. Y como compañeros de repartas un poco interesantes, tenemos a Eddys Isar, que se pasó ya por Anibal. Ah, este tipo que se parece a Tim Curry, ¿eh? Sí, sí. Yo lo confundo con Tim Curry. Siempre lo veo y sé que es él, pero mira, que es el guano que se dice. Y a Michelle Forbes, como retroge... Estas palabras mayores, Michelle Forbes. Sí, pero Michelle... ¿Tú recuerdas el cómic o...? Leí los primeros números. La superheroína que era todo belleza, era juvenil, rubia, botita... Sí, ¿eh? Ah, Michelle Forbes es la prota? Es la chica, ara. Es que cambia mucho la serie del cómic. És igual, és igual. No, la prota policía es otra. No, pero heroína. Vale, vale. Michelle Forbes es una grandísima actriz de estas que siempre ha hecho de secundaria en series, que todo el mundo la ha visto en algún lado y siempre la ves y dices, mira, esta chica, y para mí es muy buena. Es que en una semana he visto dos pilotos con ella. Ah, sí? En la que parecía Michelle Forbes, donde también aparece Michelle Forbes. Ella siempre aparece, pero nunca protagoniza. Y creo que deberían darle un protagonista, porque es una... ¿Tú de Killing donde lo petaba bastante? Sí. Es una actriz que salía en 24, salió en Battlestar Galáctica, siempre haciendo secundarios. Creo que salía en Intritmen, era la mujer del Prota, del psiquiatra, pero, oye, una gran actriz que nunca la han reconocido mucho. ¿De qué va la cosa? A ver, cuenta. Es un mundo en el que los superhéroes son reconocidos y son casi tratados como estries del rock. Tienen sus deslífes, sus aventuras sexuales, drogas, de todo. ¿Qué manavitaciones de hotel, todo eso, no? Eso. Es un mundo en el que se encarga de llevar todos los casos en los que tienen que ver los superhéroes. Pues eso es una mezcla entre procedimental con pasado turbio de uno de los protagonistas y demás. Pero ya te digo, es que es fea de cojones. Una cosa, una cosa. La premissa aquesta que has contado, que a mi me parece bien, o sea, parte del cómic, obviamente. Pero ahora, pues está en la tele, no... no xirre un poco el lado de Gotam. Por ejemplo, Gotam va un poco por aquí, ¿no? Ya, bueno, pues que... A ver, yo Gotam la deje en el tercer episodio así, porque me pareció horrible. Ya es, tres episodios aguantaste de Gotam. Sí, sí, sí. Bueno, yo no digo nada que no la viste. Aquí el tono es diferente. Aquí es todo más... Los ángeles... No sé. Gotam era más como todo terror gótico... terror gótico, no, porque aquello terror no tenía nada. Pero sí que era como más estreñido todo. Sí, más, más de cien. Sí, más superhéroes. Bueno, pero Sotlan estaba guai. Ya, pero... Pero no cabían superhéroes ahí. A Sotlan quitan la gracia y meten el superhéroe. Vale, vale, vale. Te sigo. Bueno, pues más superhéroes, es supererrores para atribuar la perrilla, porque ya están los agents de SHIELD, ya está Flash, está Arrow, ¿no? ¿Quién más ahí? Superhéroes a punta para. Mira que este cómic, de verdad, está en esta serie y cuando vi que era David Leslie y el director del piloteje, me tiene incompradísimo, pero... ¡Qué feo! Es que no se me cuina pregunta. ¡Qué feo! Claro, no se sobrepone a su fealdad. La idea que es una artística es que está todo muy mal llevado. O sea, ves a los tíos disfrutados de superhéroes, son ridículos. ¡Ridículos! Pero no juegas es ridícula, no supongo. Quiero que no, que no. Parece que lo han hecho sin ganas, de verdad. Bueno, yo creo que es un proyecto que ha estado un poco maldito y has dicho bien que ha tenido una gestación muy rara. Yo es un proyecto que hace tiempo que oigo hablar de él y nunca se habían dicho muchas cosas buenas. Aparte de las credenciales estas que apuntas tú, pues es que el cómic de parte está... Es que más, todo el rami de PlayStation, que es que no sé... cuesta mucho entrar. Ya, PlayStation podría haber empezado con algo un poco más facilito igual también, ¿no? Claro, el canal de PlayStation tampoco te vas a esperar un drama histórico, ¿no? Pero... De creadores te inventiles gente con nombre. Tienes, habrían, vendísimas. O sea, tampoco es que se hayan lanzado a la piscina lo loco. Ja. Un poco sobreseguro, pero aún así ha salido un poco mal la cosa. I esto... A ver, esto es del canal de PlayStation, esto de qué va. Porque, la verdad, lo has soltado así como un poco la ley, pero no sé, porque, vamos, sonía tiene sus propios. Tenemos a Xbox, que también está intentando crear sus propias. Xbox también. Sí, los jugadores, igual que los usuarios de PC, descargan las cosas desde Steam, ellos tienen su propia cuenta PlayStation, en la que tú puedes ver películas y tal, todo bajo demanda. Igual como si fuera un Netflix, pero a través de tu PlayStation, quieren venderte sus propias series ahora. Exactamente, vale. O sea, tú tienes un catálogo ajeno de ellos, pero ahora se han metido en el jardín también. Lo que ves que ya te digo, es un poco raro porque PlayStation es de Sony, es su propio sistema de producción de series, pero... Ya, pero no, pero también CBS es la propietaria de CW y, no sé, cuánto más puedas ofrecer... No, cuánto más diversifiques, pues casi, casi mejor, no, supongo, no sé, tampoco soy experto en esto. Bueno, pues, oye, no sé, la ponemos en barbecho y ya la descartamos. Cuando da el piloto entero seguiré, pero es que... ¡Madre mía! No me la pones muy bien. Es una serie que no tiene muchas ganas de ver, pero, oye, yo que sé, los fans del cómic igual pensaban que... Igual, igual, o sea, vi como diez minutos así, explicando como Carlos, pero bueno... Bueno, no, lo que me refiero es que igual luego es el piloto entero y sí que tiene más sentido, pero es que lo que vi te lo digo, o sea, me dejó o hiplático. Bueno, pues, jo igual, por curiosidad, la veo igual, si es bueno, pues oye, bien, y si no, pues no, pero bueno, entrar a muchas ganas no me queda, esperemos a ver qué dicen también las críticas generales, la gente... A ver qué quinto pona a ver PlayStation. Yo que sé, oye, estas series hablan bastante de ella, igual. Nada. Bueno, no sé, pues alguien habrá que la mira y que... No, no lo intentaré, o sea, de verdad. Intenta-lo, si lo intentas y lo logras, pues haces una crítica... Ja es contare que tal. Constructiva, a ver qué pasa. Molt bé, doncs, oye, dos noves series a añadir a una cartera ya vultadísima de deberes o de no deberes, pero oye, cada semana puedes traer una serie de las semanas, si quieres, no te sientas obligado a traer tanto material, digo, no sé, para la semana que viene que tenemos... Ya estoy prevando para la semana que viene otra, porque he visto un piloto. Está bien, pero quiero ver un segundo episodio para ver si me confirma las sensaciones o no. Mira, yo hay dos... Bueno, dic quales, que te estás muriendo de ganas. Dic cuales? Es y Zombie, la serie del Grado de los Euros. Com no he pensado en preguntarte sobre esta serie, siendo tú, es verdad? Por ahora es un bien, pero... pero prefiero esperar. Oye, pero ya es algo... Por de pronto viene la CW, que quieres que te llegas, se ha marcado un añazo. Y estás viendo series muy interesantes. Bueno, oye, una serie de la CW, llamada y Zombie, que digas que está bien tentada, ya es un logo. Entre Juanala Virgen y Zombie, los 100... Se está acordando una cadenada bastante... una parrilla bastante interesante. Bastante presentable. Oye, pues... Sí, sí, sí, sí. Y es un tipo de... de brauman y sarcasmo, ¿eh? O sea, lo estás haciendo muy bien. Bueno, vale, pues oye, ahí está CW, como cadena también apostando por una televisión de un poco más calidad, de la que nos tenía acostumbrados hasta ahora. Que, si pones a mirar el resto de... de estrenos de network... Sí, y no llegar. Los estrenos más consolidados y más serie propiamente hecha, son los de CW. Sí, sí, sí. Sin dudar, además. Bueno, pues... Es un caso, pero bueno, lo tendré en cuenta. Eso es el tema. Puedes ser, puede o no ser, tu género. Pero como... como series, en plan... el formato de serie y la idea de la serie, son las que mejor considera. No, no, no, te creo, te creo totalmente. Digo lo que digo porque yo no soy en principio el target de este tipo de series y de este canal. No, claro, claro. No soy el target, pero, oye, que te creo, ¿eh? Que estás aquí diciéndolo, yo te creo perfectamente. Vale, pues... Hablan los de Zombie la semana que viene si realmente confirmas. Y luego hay dos series que yo creo que no vas a hablar de ellas, pero me gustaría, oye, decir, que han empezado una es Community, ha vuelto Community. Una sexta temporada que ahora está en YouTube, ahí en YouTube, en Yahoo. En Yahoo. En Yahoo series, que también son otros que también hacen series, por lo visto. Y ha vuelto bastante bien, está chula, no sé. A ver, me ha molado. Y luego hay otra que es American Crime, no sé si la vas a ver, si la piensas ver o si... Estoy intentando encontrar algo para verla, pero... Ya, y la audiencia va empicada. Sí? Pues mira... Me sabrá mal, porque es una buena serie. Es buena, de verdad, es buena serie. Es lo que están remarcando todos los medios en Estados Unidos. Es una buena serie. Parece muy cuidada de cuidada estéticamente también a nivel de cable. Pero la audiencia creo que no está respondiendo. És que es un poco rollete, es un poco más de lo mismo. Bueno, no rollete, porque está bien. Es eléctrica, es una serie de un asesinat... Bueno, un asesinato. Es una serie de policía, que hay tal. Pero, oye, otra, otra, más. Ya, o sea, no sé. Bueno, es un género que nunca morirá toda la vida. ¿Cuánto niño muerto en Estados Unidos? ¿Cómo? Dices, perdona. ¿Cuánto niño muerto? Bueno, que no sé si un niño es mayor o... Bueno, ve la serie y ya está. Pero yo que sí recomiendo... Mira, fíjate, ahora voy a hacer de ti, voy a jugar a ser tú. Pero que sí recomiendo que si alguien quiere ver una serie de crímenes y de investigaciones policiales, pruebe con The Jinx. ¿Has oído hablar de The Jinx? Y más esta semana, porque... Ha sido como lo más hablado. Bueno, porque ha tenido un último capítulo del que se han hecho ecolos medios generalistas. De los medios de comunicación. Han criticado a los medios de comunicación de spoilear el final de The Jinx. Ya, hombre, tu, es que esto no se hace. De The Jinx es una serie... Ja, al menos aguántate un poco más. Es una serie sobre una investigación real, un caso real de un señor... Robert Darst, sí. Y entonces, pues... Lo que ocurrió, ocurrió, pero claro... Sí, no, la gente puede no saberlo. Bueno, en fin, yo empecé a verla cuando la estrenaron y no he ido semana a semana. Pero me parece una gran serie porque, bueno, jugar un poco con otro tipo de formato, que es el formato documental. Mezco la ficción y realidad. Y va un poco más allá de la típica de Killing, que sí, serán todo lo buena que quieras y tú siempre dices que estabas entusiasmado con de Killing. Pero es un poco siempre el mismo modelo, ¿no? Porque jugar, pues, es una investigación documental. Una serie muy, muy... potente, De Jinx. Creo que es una gran serie. La verdad es ahora que con la repercusión que ha tenido nadie real, es como más creepy todavía. Exactamente. De Jinx, quien quiera verla, yo la recomiendo. La tengo un esperadero. Vela, porque está bien. Es documental, ¿eh? O sea, tiene formato de documental. Lo que pasa es que está aficionado. Tiene música, hay imágenes y este tipo de cosas. Es como si Gollum del señor de San Josep era un multivillonario. Es un poco así. Sí, es un poco así. ¿Por qué no? Sí, por qué no. Es rápido. Esta definición que salió un poco también con Foxcatcher. Sí, es un poco así. ¿Por qué no? Te la compro. Vela, vela y nos dices a ver qué te ha parecido la cosa. Es un producto de chéveo. Bárri, muchísimas gracias por tu sección. Como cada semana nos vemos la semana que viene con más tele, más series y más cosas. A ver qué traemos. Hasta la semana que viene un abrazo. Vela, vela, vela. Vela, vela, vela. Vela, vela. Vela, vela. Vela, vela. Vela, vela. Vela, vela. Vela, vela. La idea és que l'amor de Big Keeper és com es diu aquesta noia que sona, que acaba de treure un disc que es diu After i no és el primer de la seva carrera. Em sembla que fa un parell d'anys que em va treure una altra. I la veritat és que sona molt bé, ja heu sentit que sona així una miqueta quiterrera i tal, té temes una miqueta més pausats, però sona molt guai. Aquest tema concretament es diu Village of Ice i la veritat és que és molt xulo. Ja tinc aquí l'ordinador, que em faig una bona informació i a la mateixa, ja tinc aquí l'ordinador, però estic una mica encara metges. No sé si em funcionarà o no, però en qualsevol cas sabeu que a www.3vdouples.radiodesband.com doncs teniu el xat, on podeu dir el que vulgueu, i si no, truqueu per telèfon al 93 372 3661. A banda d'això, comunicacions amb nosaltres han diferit, doncs les podeu fer via correu electrònica, projecte, flúzo, arroba, gmail,.com i sobretot el que heu de fer és connectar-vos amb les càmeres que hem anat fent al moment i aquest mateix que esteu sentint ara, a partir de demà o així, ja el tindréu disponible. Dic tot això, parlem una mica de còmics, però parlem de còmics autorals, que ara ja fa un temps que no no entravem en el tema i jo tenia una mica de ganes de parlar de coses una mica més... més índies, o més digue-li com vulguis. De índies això no té molt, perquè la veritat és que és un album que ha venut molts exemplars de les còmics que hi ha a França i a part d'això s'han butxacat uns quants premis gordos, el més important dels quals és la Fop d'Or al festival d'Angolem, que és el festival de còmic més important del món. Allà va guanyar el primer gordó. Estem parlant de l'Arabi del Futuro, un còmic escrit per Riat Satuf, que és un senyor, un autor francès d'origen siri que ja el coneixem des de fa uns quants còmics i que ara ha tornat. D'ell havíem pogut llegir unes quantes cosetes bastant xules totes, algunes com més aparentment intrescendents, com Pascal Brutal i algunes una mica més profundes com ara la vida secreta de los jóvenes, de la qual per cert se'n va fer Peli, que s'havia de French Kissers i la va dirigir ell mateix. Es va dirigir la seva pròpia història en una pel·li que no estava del tot malament. Parlant de Supercelidors, era una mena de Supercelidors a la francesa. Ha tornat al Riat Satuf, amb aquest l'Arabi del Futuro, i en aquest cas es posa una mica més introspectiu, de les seves primeres anys, en una sèrie de paragrenacions que el van portar de França, cap a Síria i cap a Líbia. El seu pare és Síri, i la seva mare és francesa. I llavors el pobre nen, en els seus anys d'infància, quan l'època d'alcohol i totes aquestes històries, en la qual la persona comença a existir, es va començar a viatjar pel món i va anar a aquests països amb consonància, amb dues cultures, amb les quals el Riat Satuf aprofita i les utilitza per mostrar aquesta mena de xoc cultural i de reflexió sobre les qüestions identitàries, sobre les qüestions religioses, i les temes polítics i tot això. És aquella Líbia del Gadàfi, aquella sèrie de Café de l'Assat, aquells països on, bueno, la gent encara està molt condicionada, condicionada pels poders polítics i per totes aquestes històries, i per les tradicions, i tot això. Llavors el que fa el Riat Satuf és, doncs això, des d'un punt de vista ja purament francès, explicar totes aquestes històries que en realitat són en primera persona. És a dir, tots aquests maldecaps, la nadal cole, els nens que el torturaven, i sobretot, doncs aquests costums que tenia la gent i que s'hauria de tenir la gent en aquells països tan diferents als nostres. És una aproximació de l'opinturesc com de la pròpia experiència per explicar coses que de vegades són divertides, de vegades són tristes, i de vegades són emotives. La veritat és que és un còmic molt xulo, té aquest punt de dibuixació una mica despendolado que sempre té el Riat Satuf, i que recorda una miqueta per ser polis en tant que fa una crònica d'aquells països. Si per ser polis era Iran, doncs en aquest cas és, això, Siria i Líbia. Una crònica personal d'aquests països, i de vegades és un còmic que té un còmic que té un amor que el còmic de Marien Satrapi, però que tot i així aconsegueix tocar algunes tecles i aconsegueixer ser prou emotiu com per fer-nos una mica pensar que és una mica el que toca fer amb aquestes qüestions ara mateix en un panorama com l'actual, tan polaritzat i polititzat i tan delicat, crec que toca pensar una miqueta del seu primers anys de vida de l'any 1978 al 1984 i que suposo que tindrà continuació. En principi, quan s'acaba, fins de la primera part, amb la qual cosa, tindrà més volums que suposo que seran igual de ben rebuts, tant per crítica com per públic, però de moment el que podem fer és gaudir d'aquest primer volum que ens portarà a salamandre i que jo penso que s'ha convertit en un dels còmics potents del moment que s'ha convertit en un dels còmics potents del món. That the world would end and would be forever ending. Now I know its not that nice, but hey its just a dream. It's just a dream. I if I had just one more day Is all the things that I would say to my baby Can't explain the world to you Can't explain the things that people choose to do Is a thing called haters, a thing called love too But the love I had for you more and for you And my baby, she looked at me and then she smiled Never had nobody else, no bestest friend Until the end to talk about But then I met this little girl I'd see what she would be my whole wide world I know it don't feel right, but hey Nothing's ever as it seems I had just one more day Is all the things that I would say Before you came to take away Baby, baby, baby, baby, baby, baby Can't explain the world to you Can't explain the things that people choose to do Is a thing called haters, a thing called love too But the love I had for you more and for you Can't explain the world to you Can't explain the things that people do Is a thing called haters, a thing called love too But the love I had for you more and for you And my baby, she looked at me and then she just smiled No, no, no, no Bueno, corta esto que estimo verde És Blade Runner, suposo que els d'allò més friquis No, tampoc és una peli friqui Els cinemfils hauran recorregut un runt Aquest fragment de la pel·lícula Que per cert diuen la llegenda, home Que quan el Roger Hau es arrenca de tot allò de ¡He visto cosas que vosotros no creeríais! ¡Atacar naves en llamas más allá de Oriol! ¡He visto rayos de brillar en la oscuridad cerca de la puerta de Tanhaus! Bueno, tot això, diuen la llegenda Com a mínim el meu profe de guió em deia que el Roger Hau es va improvisar tot I que el Harrison Ford, hi ha un contraplano del Harrison Ford Que està posant cara de flipat I és perquè està flipant, perquè diu Però aquest tio se va del papel o què passa Jo no m'ho crec, jo suposo que tu t'estava aquí Però bueno, en qualsevol cas Torna a Blade Runner al cinés en un moviment estrambòtic i inesperat Però bueno, és així I a tots aquells que no hagi pogut veure la pel·lícula en pantalla gran Doncs ho podeu fer a partir d'ahir, em sembla Em diria que la van estrenar ahir o avui mateix En alguns cinés contats a Barcelona, 3 cinés, el Balmés, el Flori de Blanca i Alecària Doncs això podeu tornar gaudida de l'obra mestra del Ridley Scott Aquesta pel·lícula de l'any 1982, que no estan... Va patir diverses remontages i recats I montages del director i totes aquestes històries I de fet, el muntatge que passen es va ser en un... O és un del 2007, que es deia de Final Cut Exactament no sé quins canvis té i quines coses no té A veure, la pel·lícula és la mateixa Però no sé si han deixat la veu en of, si l'han tret, si l'han tornat a posar Si jo què sé què, els unicornios, no sé què Bueno, en qualsevol cas, podeu veure aquesta pel·lícula a partir d'ahir En aquests 3 cinés que us han dit, Balmés, Flori de Blanca i Alecària Per ser original, per descomptat I jo crec que va la pena, perquè és una pel·lícula espectacular a nivell visual I d'un espai solfilosòfic bastant potent A un d'aquells clàssics que podem rescatar ara mateix el cine Però hi ha més coses, més novedats Doncs això, hi ha més novedats, coses que arriben Coses esperades, una mica, potser no per tothom Però sí per alguns cinèfils, com ara podria ser, aquesta que sona més o menys així Bueno, se suposa que és el Pasolini, el director de cinema Interpretat per a Willem Dafoe, i perdona, en anglès no sé exactament per què La veritat és que canta bastant que va agafar el Willem Dafoe per interpretar el Pasolini Perquè la veritat és que s'assembla molt físicament, el Willem Dafoe Té una ratllada molt, molt potent el Pasolini En aquesta pel·lícula no l'han fet per a l'Italia Però, bueno, ho diuen algunes poques frases en l'Italia Però, bàsicament, per en anglès Però tot i així és una grandíssima pel·lícula, és una mena de biòpic estrany Doncs això del Pasolini, que es diu exactament així, Pasolini És la darrera proposta d'Abel Ferrara I compta gent com a Willem Dafoe, com us dic en el paper, protagonista Però també italians, actors italians, com Nineto Davoli o Maria de Medeiros Que no és italian, no sé per què la fico en aquest sac Però és que em sembla que ningú sap ben bé on és la Maria de Medeiros Però, bueno, surten aquesta pel·lícula I el que fa aquesta pel·lícula és reconstruir els últims anys de vida del Pasolini Abans que el matessin en aquella fatídica nit durant els anys 70 Menos 172 o 74, si no recordo malament I, a part de reconstruir aquests últims anys de vida, també el que fa Abel Ferrara Que és el director, és posar imatges de rei projecte En el que estava treballant al Pasolini Estava escrivint unes coses per portar-les a la gran pantalla que mai va poder fer Llavors, l'Abel Ferrara fa exactament això Posar-li imatges i reinterpretar una mica el llegat de Pasolini És una pel·lícula estranya, un punt... Bé, és un biòpic, però no és un biòpic molt convencional No li agradarà als grans públics Però jo penso que... Qui li agradi el Pasolini, la pel·lícula bastant bé Aquesta foscor i aquesta... Aquestes inquietuds morals que tenia el cineasta i inquietuds morals i polítiques Recordem que va ser una de les figures polítiques Un d'ells intelectuals més actius i més intensos dels anys 70 a Europa L'Abel Ferrara capta una mica tot això, capta aquests sentiments Que podia generar el cine de Pasolini I doncs això, tancar una pel·lícula que no és per tothom Però jo crec que els amants del cine d'autor en general i del Pasolini en concret No se la poden ni perdonar Estàs creant atmosfera, Jordi? Ara, dentro de la idea, reina Cuando da miedo a saltar, es cuando has de saltar Si no, acabas toda la vida en el mismo lugar Y eso no lo voy a permitir En el último año ha habido más asesinatos y violaciones que nunca Estamos en guerra No, nosotros no Ellos lo están ¡Ven aquí! Entonces, protéjenos ¡Caiti! Bueno, que es pot esperar d'una pel·lícula que es diu El año más violento, bueno, violencia, violencia raudales Doncs no exactament, l'any més violento És un drama negre Que té un punt, doncs això, de noir clàssic Que transcorre l'any 1981, que és estadísticament L'any més violent de la història de la ciutat de Nova York Els estudis, algú va fer un estudi sobre quina ha sigut l'any més violent I van dir que el 1981 És un any on les màfies i la corrupció i les extorsions I els atacaments, tot això estava a l'ordre del dia I en aquest context passa la història La història que ens explica el C.C. Chandor, que és l'actor Perdó, el director d'aquesta proposta Autor, per cert, de Marc Gincoll, que era aquella pel·lícula sobre la crisi I d'aquella altra, en la qual el Robert Redford Se n'anava a acercar el mar, perquè era un senyor gran No tenia moltes més coses a fer la vida i se n'anava allà Quan tot està perdut, una pel·lícula molt bona Doncs el C.C. Chandor torna amb una tercera proposta I explica la història d'una gent en aquest 1981 Que és una gent que pretén dedicar-se al negoci de transports Via camions, un C.C. son Isaac Que està una mica movent-se al marge entre lo legal i lo il·legal Però que intenta ser una bona persona, un tio més o menys com cal I un tio responsable i tal I el C.C. Chastain és la seva partener i que són víctima De les extorsions d'aquestes mafies És una pel·lícula menys violenta del que pugui aparentar pel títol Vull dir que ningú s'espanti, que ningú digui Que serà un banyó de sangre, no és veritat, ni moltíssim menys Però potser no tant de la violència física Com de la violència s'ho derrada en aquesta societat Tant ja desquiciada del Nova York dels anys 80 És una pel·lícula molt sòbria, molt elegant, molt ben feta Molt ben narrada, molt ben construïda i molt ben interpretada Que jo crec que ha tingut una mica de mala sort Jo crec que és una pel·lícula que està bastant pensada Com a mínim nominada en uns quants Òscars I no se'n van portant ni un I jo crec que això l'ha condemnnat a un cert oblid De fet, la pel·lícula s'havia d'estar en afrontes setmanes I jo em diuen, és igual, la endarrerim Finalment arriba, jo penso que és una proposta molt interessant No és una pel·lícula impecable, però és una pel·lícula que té Una pel·lícula molt elegant i molt lograda Descarat pels mans del cinema negre I jo crec que pot una mica agradar a tots els públics Faig dos studiants fuertlaughings en quins àmbits Now we got that percolator, never made a latte greater. I'm saving $23 a week. We dropped to a house in Preston. We see police arresting a man with his hand in a bag. How's that for first impressions? This place seems depressing. It's a California bungalow in a cul-de-sac. It's got a lovely garden, a garage for two cars to park in. Or a lot of room for storage if you've just got one. And it's going pretty cheap, you say? Well, it's a deceased estate, aren't the press metal ceilings great? And I see the handrail in the shower. A collection of those canisters for coffee, tea and flower. And a photo of a young man in a van in Vietnam. And I can't think of four boards anymore. Whether the front room faces south or north. And I wonder what she bought it for. No, no, no, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no. No. No, no, no. No, no. No, no, no, no, no, no, no. Més graciós. fa molt de risc aquest títol. Sometimes I sit, perdó, sometimes I sit and think, and sometimes I just sit. Algú sí com de vegades m'ha sec a pensar i de vegades, doncs només m'ha sec, ja està. És, bueno, suscríc la meitat d'aquesta frase. Tenim... Tenia un videojoc preparat per parlar-vos d'ell, però abans m'agradaria parlar d'una altra cosa, abans ho faig una mica de canvi de papers, perquè s'acaba, va començar el dia 18 de març, que em sembla que era ahir, que estava diumenge, un esdeveniment que s'està celebrant el CCSB, el Centre de Cultura Contemporània, que és el Cosmòpolis, la vuitena festa de la literatura amplificada. Què és això? Doncs... Benvingueu-s'hi. Tu saps què és el Cosmòpolis? És una festa de la literatura. Jo... No, tu no et sona. És que és curiós, de veritat. És que no té una línia molt clara, però és una... Saps què és la literatura? Sí, llibres. No, són llibres. És una festa de llibres i de llenguatge, de periodisme i d'expressions escrites en general, que se celebra el CCSB i que plega una sèrie d'experts i de veus i de noms que parlen, doncs, de temes racionals amb la literatura de l'estat de la qüestió en el món actual, se celebra la vuitena edició aquest cap de setmana i penso que és una cosa... Bueno, curiosa, i a la qual va l'apena per estanòica d'atenció, perquè, clar, si no és una cosa per tothom, per tots els gustos i per tots els públics, per tots aquells que us agradi agafar un llibre, doncs podeu passar-vos i a veure què sí cou. I què sí cou? Doncs això és un munt de participacions d'experts, d'excriptors, de teòrics, de literats, de periodistes en general, i tot un seguit d'exposicions que van des d'una dedicada a Sebal, l'escriptor alemany, si no recordo malament, que es diu les variacions Sebal, fins al book camp, que és una mena de trobades que van també relacionades amb la literatura i en els quals discuteixen qüestions com els límits del llibre i coses relacionades amb la indústria, amb la publicació, amb l'autopublicació, totes aquestes coses. I, a més a més, hi ha una secció de sèries literàries, on es parlarà de True Detective, d'Olive Kittredge, de Jó de Trones, de coses així, proseccions de curs, de pel·lícules, per ser estrenen o, més ben dit, pre-estrenen, Citizen Fork, que és aquesta pel·lícula, aquest documental que va guanyar l'Òscar, el millor documental a la passada edició, de la sobre Eduard Snowden i tot el tema Wikileaks, i que està prou bé. Fan una retrospectiva de l'Elícia de l'Òscar Roll, ara que fa 150 anys, es fixen en totes les representacions literàries i cinematogràfiques del personatge. Hi ha una secció de periodisme de literatura i dels nous mitjans. En fi, una fira de la literatura, doncs això, poc popular, potser, però jo crec que molt reveladora sobre com estan totes les coses, sobre la nostra relació amb els llibres i sobre la relació dels llibres amb nosaltres, que apia a la fi, és una mica del que va a tota la literatura. Ja us dic, del 18 al 22 de març, aquest cap de setmana, va començar a dir, acaba diumenge, mireu-vos la programació del Cosmopolispunt cccb.org, perquè allà està tot... Home, anava dir ben explicant, no, és una mica rara, la web, però està tot detallat, està tot explicat, mireu-vos-ho, posegeu, i potser trobareu alguna coseta que us pugui interessar. Moltes d'elles gratis, s'han de pagar, però són preus i risolis, i jo penso que és una iniciativa estupenda, diferent, i una bona manera de passar el cap de setmana. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. M'ho despun, anem arribant al final del programa, queda un minutet, i res, dir-vos que moltíssimes gràcies per ser a l'altra banda, com cada setmana, ja ho sabeu. A veure, a partir de les 8 del vespre, una obreta més de... Tele, música... Sí, no, el que surta. Alguna exposició que tenim també, també hem por ahí pensada, i videojocs, va, que aquesta setmana no ho han fet. Ja us dic, si voleu rescatar el programa, el teniu a projectafluza.blogspot.com, el nostre blog, on pensem cada setmana el podcast rigorosament té. Escolta, mira, el teniu allà. I si no, doncs en escriu un mail, a projectafluzarroba.gmail.com, i ens explicau el que sigui, i la setmana que ve us ho podem discutir. Moltíssimes gràcies, una abraçada molt forta, i moltes gràcies. Bona tarda i benvinguts.