scared of me He, he. T aunque lunchi Berg什么 arat Singing Són les 8, comença la segona hora del Cataluña Vespre. La desfeta es va consumar ahir, tempura d'anafasta del Barça de Bàsquet. La derrota al Palau Laugrana va certificar el 3 a 0 a la final. El títol pel Madrid, que aconsegueix un play històric, el Barça, en canvi, acaba en blanc la temporada per primera vegada des que Xavi Pasqual n'és l'entrenador. Analitzarem la temporada blaugrana a l'endemà de la derrota, que va suposar més crítiques als jugadors, però també a Xavi Pasqual i a Joan Creus, Carlos Varaibar. La derrota del Barça de Bàsquet és el que va fer el Barça de Laugrana. La derrota del Barça de Laugrana es va admetre després de la derrota, que cal reflexionar i fer autocrítica, i Joan Creus va ratificar Xavi Pasqual a la banqueta. Qui no està ratificat és el propi Creus que acaba contracte. L'any en blanc i l'actitud d'algun jugadors en bona part de la final, o en pla de dubtes al futur de l'equip que podria perdre fins a 6 jugadors l'any que ve. En futbol, el Barça actua tot i el procés electoral. Gerard Deulofeu i Denis Suárez no estaran a la plantilla laurant a la pròxima temporada. L'actitud d'algun jugadors a la plantilla de Laugrana és el que tornarà a Leverton. Transpassat per 6 milions d'euros, Denis Suárez confrirà el segon any de sessió al Sevilla perquè la FIFA no permetria el Barça inscriure-ho abans d'anar al Jordi Bordo. Tenia una sessió per dues temporades al Sevilla i la FIFA interpreta que escursar aquesta sessió seria pràcticament un fitxatge per tant no permet la seva inscripció. Gerard Deulofeu finalment ha tancat aquesta corta entre el Barça i Leverton. 49.000.000 d'euros re Ella Novia, João Laporta. el Pere Escobar si que ara havia pagat de més pel fet de ser l'única oferta que el club havia trobat per mantenir el patrociní principal, el patrociní de la Samarreta. La resposta de Bartomeu l'escoltarem en uns instants, breu però molt contundent. A l'Espanyol ja tenim gairebé completa la pretemporada, només falta el Ciutat de Barcelona. Després d'anunciar estades de preparació a la Vall d'Aran i a Òstria, avui hem sabut els partits amistosos de l'estiu. Hi ha 5 internacionals, alguns partits a Itàlia, a Òstria i a Anglaterra de Vituac. Colònia alemany que, si em passa a Turco o Can Borolandès, a Bellino italià, Riding i Sofjant en anglès ho seran per aquest ordre els rivals de la pretemporada de l'Espanyol en les seves sortides per Europa. Això l'espera de saber encara el rival d'un ciutat de Barcelona que jugarà el 9 d'agost. I en motos, tot a punt pel gran premi d'Holanda. Que es disputarà dissabte com és tradició a Ascent, però que canviarà l'any que ve, perquè passarà a diumenge trencant així una norma de gairebé 70 anys. A banda de la lluita pel mundial que viurem aquest dissabte a Ascent, avui Valentino Rossi ha verbalitzat algunes de les preguntes que els aficionats s'estan fent sobre la temporada de la Zonda de Mia Guilar. A la catedral, en aquesta primera jornada, es trenquen els pronòstics on de domina en Pedro Zaymárquez, més explícit del campió dient que la darrera combinació tècnica li està funcionant. Tercer, Valentino Rossi, també amb novetats tècniques, però molt preocupat per les que tenen els dos pilots on de Cisè i amoïnat Jorge Lorenzo amb els pneumàtics. En Matisus és un Lorenzo que en recorda dels pitjors temps del 2014. A veure si el mallorquí censur t'hi pot aspirar el lideratge dissabte. Tot això ho ampliem de seguida, avui però han passat més coses. Per exemple, que la selecció espanyola d'Oca i Patins, parcida de jugadors catalans fins a nou, jugarà demà. La selecció espanyola s'ha clasificat per semifinals després d'haver guanyat clarament els quarts de final mússic per nou a zero. D'altra banda, aquesta tarda, els jocs europeus de vacú a la serba i jant Marina Castro ha tornat a guanyar un bronze en natació avui a la final dels 1.500 metres. Aquesta setmana ja havia aconseguit un altre bronze als 800 metres. El relleu 4 per 200 masculins, 4 llocs pel combinat espanyol on hi havia 3 nedadors catalans, Guillem Pujol, Marc Vives i Joan Casanovas. A l'Europa Esquetfa Maní, partit de Quarts de Final, la selecció espanyola s'ha clasificat per les semifinals. Ha guanyat 75-74 amb una cistella final de la catalana a Barcelona, Ana Cruz. Aquesta matinada, en futbol, a dos quarts de dues, Bolívia i Perú juguen al partit de Quarts de Final de la Copa Amèrica. El guanyador s'enfrontarà a Xile, que ahir va eliminar l'Uruguai per un gole zero. A partir de dimarts que ve, dia 30 de juny, els socis del Barça podran demanar localitats per la Supercopa d'Europa i a temps, des de dimarts, a les 10 del matí, fins dimecres dia 1 de juliol, a les 7 de la tarda, el Barça disposarà només de 2.659 entrades a repartir, entre com és habituals socis, penyes, compromisos, etc. Toni Gerona, fins ara responsable de l'envol base del Barça i entrenador del filial d'envol, deixa el Barça al final de temporada. Diu el club que per empendre un nou projecte professional a l'estranger. Toni Gerona ha estat 16 anys vinculat al Barça, 10 dels quals com entrenador professional en diferents categories de l'envol blogurana. I, a més, a més, dos funcionaris del Consell Superior d'Espors han escorcollat, aquest migdia, la seu de Barcelona de la Federació Espanyola de Tenis, dimarts passat al Consell Superior d'Espors, va avisar que inspeccionaria la documentació que hi ha a la seu, perquè considera que la Federació Espanyola de Tenis no segueix les directrius que estableix el Consell Superior d'Espors. I, a més, fem un cop d'ull a la xarxa. Amb el Carlos Barayvar, Carlos, que té l'atenció. Doncs avui parlem de l'Àsquet i comencem parlant de l'Àsquet de manera excepcional, no passa gaire, doncs jo ho començaré també parlant de l'Àsquet i del draft. El draft és una cosa d'aquelles molt twittera, un reflex de que el twitter no és un reflex de la vida, perquè realment hi ha més trending topics del draft. Sí, el de l'Àsquet sí que deuen estar molt pendents del draft, però a vegades el twitter també ha pres molta història de la Super Bowl i és un reflex estrany de la nostra realitat. En qualsevol cas, alguns trending topics avui de referents del draft, el més graciós és Lucric Naur, un jugador de tercera línia de l'NBA, que acaben de traspassar tres vegades en 24 hores. Aquests dies que s'ha obert ja el mercat, ha passat per Orlando, per Memphis, per Charlotte i per la Juma City Thunder, que sembla que és un escadaràs si no hi ha un canvi d'últim oro, si hi ha quatre equips sense moure's de casa com aquell que diu. Un altre dels trending topics és Okafor, que és un dels aspirants del seu número del draft, en aquest draft que aspira també Maria Gessonja, el jo del Barça. I també el twitter d'Estatgo que ha fet Scottie Pippen, un històric que ha penjat una foto on surta molt en Polinais, intercambiant-se les gorres de 7 els supersfònics d'Estatgo Wolves en el seu draft, en el que ells van ser escollits el 87, Pippen havia estat triat per Seattle, però va acabar els vuls i per fer història allà amb Michael Jordan i diu el moment en què em va canviar la meva vida i un somniers va fer realitat, per sempre agraït per l'oportunitat, per sempre a Polinais que no va fer mai més real. El draft dona per aquests moments inoblidables, a Pau Gasoló va presentar després del draft com una gorrada als 70 hocs, no hi va jugar mai, perquè aquell mateix dia pràcticament va ser traspassat a Memphis, que és on va començar la seva carrera a l'NBA. I com de diferent seria aquesta la història segurament de l'NBA sense que diviven al costat de Michael Jordan. A banda d'això, la Copa Amèrica, ja sabem el que ha passat, Uruguay ha eliminat i Lluís Suárez, que no podia jugar-la per sanció, ha fet 4 triits defensant els seus. Diu, hola a tots, primero que nada a agradecer a los compañeros que dejaron todo en la Copa y siempre dejando todo por esta hermosa camiseta, sin palabras, muchachos, gracias y orgullo y orgullo, a los que hablan de que Uruguay juega mal, pega, discute, etc., que recuerden que Uruguay tiene 15 Copas América, así que los que se quejan que miren por su país que no tienen ningún título, vamos Uruguay, vamos, un argument que podríem dir a lo madridista, no? A la vez en tenim 10 i tal, a pel dels títols. També hem vist una foto de Mascherano i el Pocho la veig i fent uns mates, que es veu que són amics, i finalment, en el marc de la precampanya blaugrana, una foto de Bartomeu que ha sumat el suport de l'estilista de Neymar Imonir, que és el Juret Pons, això no s'entén si és bo o dolent, segons si t'agrada o no el que porta en el cap a Neymar Imonir. Finalment, a l'estat de fer fotre un mal augur, que et garanteixi una menció, per exemple, en una secció com la teva. Endavant. Facebook.com, barra Catalunya Vespre, híter, arroba Cat Vespre. Els últims dies, les últimes setmanes, de fet gairebé diria que els últims mesos ja es veia venir que la temporada del Barça de Bàsquet no anava ben encarrilada, però ahir vam tenir la santificació que la temporada del Barça ha estat dolenta, això ja es pot dir amb totes les lletres, i és que, a més a més, quan el teu màxim rival ho guanya tot, la contraposició encara fa que la temporada sigui pitjor, ahir es va consumar el desastre. Ara, la Lliga, el Palau Blaugran, això fa molt de mal, un segon, Madrid, Campió de Lliga, 2014, 2015, el Palau Blaugran amunt, el jugadors, el Madrid saltant, el Madrid desallotge, el Barça de Lelit, el Madrid torna a recuperar el títol de Lliga, Barça i Madrid, vençuts i vencedors, ara mateix, sobre la pista, on un gran desplegament de mitjans intenta immortalitzar. 3-0, i el Madrid que guanyava la Lliga, el Palau Blaugran, una cosa que no es pot dir que fos sorpresa, perquè en els últims dies ja es veia venir, però en tot cas sí que va certificar la mala temporada blaugrana, la mala final també del Barça, i, en canvi, la temporada històrica del Madrid que guanya tots els títols possibles. El Catalunya Véspera Vull li va analitzar què ha passat aquest any al Barça de Bàsquet, per què, per primera vegada, des que xavi pascua al NES l'entrenador, la temporada acaba en blanc, sense cap títol a les vitrines blaugrana. Per això saludem l'Ernest Macià, qui sentia amb la narració d'ahir a la final, l'Ernest, bona tarda. Què tal, Òscar? També hem convidat des del diari ara l'Àlex Guofalbo, l'Èlex, bona tarda. Hola, bona tarda. És per acompanyar-nos i tenim el telèfon el Jordi Robirosa, company de Telejó de Catalunya. Jordi, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Em quedo amb els experts, perquè el Barça de Bàsquet acaba la temporada en blanc, que és la gran pregunta, o no? Qui haurà el foc? Ernest. Va, a veure, d'entrada hi ha unes coses que han fet malament des del Barça, i després s'han trobat el millor Madrid segurament de les últimes dècades. Tot plegat, convidat, fa que el Barça cavi en blanc, però llavors hi ha el tema a Europa, on el Barça va ser eliminat per olimpiacos, per tant, aquesta quartada ja no s'agafa, que sigui només qüestió del Madrid. I el Barça, evidentment, hi ha un desgast d'uns anys, pels quals ha anat canviant gent del seu voltant, pels quals hi ha probablement gent important de l'estaf del Barça, ja no inventé el mateix tipus de sintonia que tenia fa un temps. Hi ha unes estrelles o un jugadors importants que han anat evolucionant i que van cap al final de la carrera, s'ha canviat un preparador físic. Seria moltes causes, és el primer any d'un nou preparador físic, això segur que també ha afectat, i tot plegat ha fet que el Barça arribi, jo crec que ara sí, al final d'un cicle. Sí, sí, estem molt d'acord. Resumir, quan hi ha una ensopegada o quan un equip no aconsegueix els resultats, el públic, els periodistes, tindríem a resumir o tot tenen una única causa de per què ha perdut el Barça, qui és el responsable, a qui hem de fer fora, i crec que en aquest cas la combinació de moltes coses que no s'han fet bé. Segurament, estàvem acostumats a un xavi pasqual que portava lideratge tàctic que la vegada que s'enfrontava el rellà al Madrid, aquesta vegada no està així. Teníem que traies algun truc, alguna cosa, alguna defensa especial, alguna cosa que sorprèn que és a l'Asso. I ell portava la iniciativa tàctica dels partits, tenia una mica la paella pel mànec, i era al Madrid el que intentava sobreviure. Doncs aquesta vegada ha estat una mica, a l'Inrevés, ha estat el Madrid, en Pablo Lasso, qui ha guanyat set dels nous partits, i sempre imposant una mica el seu estil. Amb un equip que segurament el mateix entrenador, el mateix xavi pasqual, no li agrada tant com altres temporades, i troba a faltar jugadors més físics, més intensos, més atlètics, i segurament la combinació de totes aquestes coses fa que el rendiment no hagi estat el que tothom esperava. I el veredicto de Robirosa, Robi? No sé, jo crec que sí, és una combinació de tot, falla la estructura. Des del meu punt de vista han fallat moltes coses. Començant, el Barça necessita una directiva forta, amb bàsquet. No pot ser que, pràcticament des dels temps de Salvador Alemany, no hi hagi una persona que es faci respectar, de debò, a les lligues. Ara és evident que aquest domini dels despatxos és aclaparadorament del Madrid, que no dic que això hagi estat el que els hagi donat tots aquests títols, no, però ajuda. No pot ser que, en el bàsquet de formació infantils cadets i junyors, el Madrid no guanyi, no, ha de seguir, ha de seguir, això no pot ser. No pot ser que el Madrid porti 12.000, 13.000 persones pràcticament cada partit, i el Palau, que és un Palau, és un Palau allò petit onet, i amb el d'estra ni sompli, i a vegades no portis ni 4.000, ni 5.000 persones. És evident que els fitxatges no han sortit bé, i després una altra cosa, el que no pot ser és no assumir-ho. És a dir, no pot ser... Jo l'entenc, però no pot ser que jo en creus sortir dient que no ha estat una mala temporada. Si no fem una assumció dels errors, és evident que no en llorem. És a dir, tot plegat està grinyolant molt, i crec que aviam el nou president que arribi si és capaç de fer un centrifugat molt potent perquè és el que cal. Però des de tots els punts de vista, eh, començant parlant de tot i acabant a baix de tot. De fet, d'ahir a l'Ernest s'acaba una etapa al Barça, i això és això que demanava a la robirosa, cal canviar coses amb la nova directiva. Mira, hi ajuda molt el procés electoral, que això obligarà segur a remoure la situació, que és tant el fet que no es puguin fitxar jugadors de futbol, doncs farà que també part de l'atenció vagi cap a les seccions, i especialment cap al bàsquet i al futbol sala, però sobretot al bàsquet. I jo hi afegiria també, sobre això que diu l'estructura del Jordi, que ja estic totalment d'acord, doncs la zero importància que ha tingut el planter. Que no seria tan notòria si és que aquest any ho s'hagués tingut un jugador com el Mario Gessonia, que és un jugador que avui serà legit al dràftig, que exemplifica perfectament... Però serà el dràftig el dràftig? Sí. I en canvi, no l'hem vist amb aciduitat tenir minuts amb el Barça. Cosa que no s'entén. Si és un top ten, que no tingui minuts, o si no té minuts, que sigui un top ten. Alguna cosa falla aquí, no? Doncs ja està, i amb això ja es diu tot. I fins i tot amb els petits detalls, han tingut un tercer bas, i ho deia que en són que pràcticament no ha jugat, i que ja el van facturar la setmana passada cap a casa. No el van ni deixar estar-hi amb els jugadors, viure, qui sap si la victòria de Lliga, que al final va ser la derrota, però almenys aguantar fins al final. Doncs ja li van dir que gràcies, i que ja està, quan el Xaval es va estar tota la temporada aquí, aguantant entrenaments, no jugar, etc. I per tant, creure és una miqueta més tota l'estructura. Començant per baix, o començant per dalt, si és veritat, això que diu el Robertosa és veritat. Jo ja últimament veig directius del basquet, que de basquet no hi toquen. Així de clar. Sí, sí, sí, és ser valents i creure realment una idea de projecte. Creus per la veïda que l'edat mitjana de la plantilla s'ha rebaixat en 3 anys, de que hi ha els jugadors joves, és veritat, el primer equip, però al final no te'ls ha acabat de creure, com si que els ha cregut el teu etern rival, el Real Madrid, perquè avui en dia llull és el jugador que és, doncs perquè porta anys assumint un protagonisme i jugant de titular, i tenim minuts i equivocant-se, i com que té rares, però aprenent-hi i millorant, i donant la sensació que el Barça no s'ha acabat de creure realment aquesta transició, aquest pas que ha de fer amb aquests jugadors joves, que en té i de molt bons, parlava l'Ernest de Mario Zònia, però també hi ha l'Àlex Abrines, llavors hi ha gent jove que sí que té nivell per capgirar aquesta situació, però te'ls has de creure. I això Jordi, clar, dona la sensació que hi haurà continuïtat, Xavi Pascual té contracte amb Igor, amb Joan Creus ja en parlarem, però no fa la sensació que estigui en dubte la figura de l'entredor, tot i que algunes de les crítiques, aquesta vegada sí que estan molt focalitzades en el Xavi Pascual. Home, jo crec que aviam, jo soc dels que pensa que el Xavi s'ha guanyat com a mínim un any més de crèdit, i a més ho dic sincerament, independentment que s'hagi equivocat amb coses, és evident que s'ha equivocat. Clar, parlàvem del Mario B, del Mario Aurem de saber les interioritats també, dels entrenaments, i de moltes coses, és a dir, clar, el Mario a vegades ha jugat molt bé i a vegades ha jugat molt malament. Clar, sortir a la pista, perdre una pilota, protestar l'àrbit, que t'asseñalen la tècnica, és clar, tu els partits els has de guanyar i és difícil, a vegades, combinar-ho tot plegat. Però jo diria, no focalitzaria, que ho facin els aficionats, ho entenc, clar, els aficionats, i jo no tinc Twitter, afortunadament, eh, això ajuda la meva salut mental. Però imagino que hauran focalitzat moltíssim amb el Xavi, però el Xavi és el mateix entrenador que fa dos anys, ho guanyava tot pràcticament, eh, o patràs, i no sé, jo crec que un crèdit s'ha l'ha marascut, però és que han de canviar estructuralment moltes més coses. Insistim d'entrada a un directiu fort que es faci respectar l'eurolliga, i que no se n'emportin bé. És el que vull dir, i després, si tens un... Jo no sé, amb el bàsquet, no és el mateix el bàsquet d'ara, del de fa 30 anys que l'he tocat al nacho, que si tenies un bon equip junyor, tenies el futur garantit. Ara, pràcticament, escolta, el Madrid, el Madrid, ara que s'ha anat al midòtic, d'anar a l'equip que va jugar ahir, no té ningú del seu equip dels seus equips inferior. Ningú, perquè el Sergio i el Felipe surten de l'estudiants. És a dir, però si el tens, si el tens, has d'anar amb la cara ben alta pel món, i no, i que no et facin per sobre. És a dir, que jo, jo, jo és la meva opinió particular, i imagino que molta gent no estarà absoluta a cor amb mi, però no ho focalitzaria amb l'entrenador, i per mi, per mi, s'ha de dir, pels quals hauria de tenir un any més de crèdit. Jo crec que se l'ha guanyat, se l'ha guanyat. Ara ve un altre any en blanc, per exemple, amb aquest domini del Madrid, sí que seria, ja, aclaparador, la meva opinió. No, no, jo d'acord, amb el Robirosa es mereix un any més, perquè de fet aquest ha estat el primer any sense títols, i de fet el Madrid, per exemple, Pablo Lasso també ha estat a l'acord de fluixa, i l'han aguantat, i al final, doncs, se n'ha sortit. S'ha sortit, l'han rodejat de gent segurament que l'ha ajudat més, però l'equip també hi ha acompanyat, però de vegades s'ha tingut una mica de paciència, no? Sí, el Madrid, per exemple, a Pablo Lasso, quan es va començar a adoptar d'ell, el que van fer va ser canviar-li el seu cos tècnic, canviar-li els ajudants i millorar-li molt aquestes persones que l'aconsellaven. L'estaf tècnic del Barça, hem vist just el cas contrari, aquest equip des que va guanyar l'eurolliga, doncs s'ha anat perdent el Xema Verrocall, l'Augustí Jules, el Toni Caparrós, amb molta gent de primeríssim nivell europeu, que s'ha anat substituint per gent d'un perfil més baix, que segurament d'aquí uns anys, doncs, aportarà moltes coses, però ara mateix, no, i Xavi Pasqual crec que necessita estar envoltat pels millors ajudants. I la gent també es pot preguntar alguna cosa deu passar al Barça de Bàsquet quan, per exemple, aquest any es fitxa Satoranski, que és un base que té una projecció i que tot on va estar d'acord que era un gran fitxatge, Duhelman, que venia de ser MVP la temporada passada amb el València i que havia fet una temporada espectacular i que, en canvi, cap dels dos no ha acabat de respondre les expectatives del Barça, o quan es fitxa Tivor Place, que segons com sembla, una fotoclòpia entre cometes de tòmics que ja el tenies a la plantilla i gairebé estàs repetint cromos i potser estàs deixant una altra... No sé si els fitxatges, clar, sobre el paper Satoranski i Duhelman, eren fitxatges bons, i, en canvi, no acaben de respondre. Eren una mica fitxatges de supermanagers, diguem, els tres millors jugadors pràcticament de la Lliga, els Satoranski, Duhelman i Tivor Place, doncs són els que acabes incorporant. Aquest any és evident que la confecció de la plantilla no ha quedat tan rodona com les últimes temporades. I això ha estat, primera, per mala sort, perquè recordem-ho, setmanes abans de començar la Lliga, perig a Jou i d'Orsi i a Costes Papa Nicolau, que marxen a la NBA quan el Barça se'ls volia quedar, i això és un improvis que et fa anar tard, que et fa reaccionar amb dificultat, i després, perquè tu t'has equivocat, t'has equivocat, doncs això, fitxant segurament a Place, que és un jugador molt semblant a tòmics i perdent aquesta capacitat física interior. No ha quedat una confecció d'equip, i Xavi Pascual és el primer que ho diu, que no li agrada tant com a altres temporades. Però ell també devia tenir veu i vot en aquesta confecció de la plantilla. Sí, sí, segur. Perquè ell sempre ha treballat molt en consonants. Sí, en conec en creus. Segur, segur, i amb el pas dels anys, l'opinió de Xavi Pascual doncs és molt escoltada que en Barça, això no hi ha cap mena de dubte, però doncs segurament algun és, clar, és molt fàcil des del punt de vista d'entrenador, dir, porteu-me aquest jugador, que és el que m'agrada, que és el que encaixa el meu sistema de joc i és el que em farà ser millor. Després, aquí d'entrar al club, hi veuré doncs, quants diners hi pot posar, quants no, i aquest estir allarronsa és on hi ha hagut, per primera vegada, en aquests últims anys, doncs les primeres discrepàncies entre Xavi Pascual i Joan Creus, que no han acabat de... és que es porti malament, ni molt menys, però no és aquella perfecció d'abans del 100% de unanimitat. Home, ell aviam, el que fa molt de mal és l'absència del dorsi, perquè el Xavi demana i per adoneu-me l'expressió, un negre que salti i fotiós ties. I aleshores, clar, però és que el mercat no n'hi havia, és que no n'hi havia, i jo crec que el fichatge de Playz evidentment es van adonar immediatament que no era el perfil. El Dalman ha estat una sorpresa negativa, i ara entenem per què era un gran jugador de l'Alecan i del Mandresa, perquè és un jugador amb una elegància extraordinària, però que en els moments complicats de debò salvia rons el canller. És trist dir-ho, però és així. I quan a Satoranski, home, és que jove, és que jove. Jo crec que el problema de la direcció d'això, que era més Marcelinho que Satoranski. El final no ha pujat. És Marcelinho, és Marcelinho. Ningú no dubta de la seva implicació, que ha estat fenomenal. Ell semblava el capità. Quan havies d'anar a fer el vídeo, era ell el que li posava la veu. Però és clar, avui dir, tots sabem que, ostres, que en moments, un director de joc ha de ser intel·ligent, i sabem anar a Itàlia, això li costava amb ell. La superioritat del Madrid, en aquesta final, fa la direcció d'això, ha estat fenomenal. Però, clar, deixeu-me dir una cosa i posar una mica la marxa enrere. Lluís, quan jugava a Manresa i tu te'n recordaràs Arnès, Ben Jovanet, el Josep Vives, el va oferir al Barça. Sí, sí, sí. I va, no vaig va dir, no n'és. Clar, Rudi Fernández està pràcticament fitxat pel Barça. Pràcticament fitxat, i dubtes, dubtes, cagant dubtes, va venir Florentin, va venir Florentin i se'l van dur. I això, i això, i Rudi serà el que tu vulguis. Però jo vull el meu equip, perquè té un talent brutal que ara en aquests moments falta, i decisió, i mala gaita fins i tot, i protesta, els àrbitres. És que és un equip que n'hi protesta. Sí, i per exemple també hi ha el cas del Gustavo Allón, jugador del qual el Barça tenia els drets, però la lligandesa... Si venia o no venia, que s'hi inventava, li anava a Vindria, que tenia fet, i al final acabava d'anar. La renegocia, però això el que explica Jordi és molt interessant, d'aquestes decisions estratègiques, diguem, de club, on clarament has fallat. I això jo no ho posaria amb el dèficit de l'entranador, ho posaria amb aquest dèficit de estructura. Ara, jo no sé, aquest seria un altre nivell de debat, el president que vingui voldrà arranjar tot això d'entrada, clar, ja perdrem uns quants dies que són molt bons, després veure, situar-se, realment, jo no he sentit que ningú dels precandidats parli de l'esquetpol. Sí, ara ens han volgut mantenir allò mentre l'equip estava disputant la final. Però ahir, per exemple, ja vam sentir, a la porta, dient que apareix, ahir pas qualsevol, jo en creus i ja parlarem. Sí, sí, que va parlar una miqueta més a l'esquet. Jo crec que ara anirem, jo crec que han respectat molt. Mentre l'equip era viu a la competició. És correcte, és correcte. Aleshores no tinc res a dir. I sobre això que deia l'Àlex, i el Jordi, que cada equip dels grans a Europa ha tingut un matón, diguem-ne, un jugador d'aquests forts, doncs... Això, per exemple, el segon partit de la final es troba a faltar. A la vista de la setmana passada que el programa, el Nacho Rodríguez, que deia, és que et fan 5 triples seguits. No hi ha ningú que faci una falta, que faci un crit, o que es reveli contra la situació. És un equip que no té aquesta mala llei. Correcte, però el que no pot ser és que acabi el partit, i l'Àlex Abrines, amb l'entrevista que li fem només acabar el partit, el fas i interviu el peu de pista, digui, no, és que hem sortit a veure-les venir. No, no, el noi és sincer, i és cert. Però clar, jo, per exemple, soc el directiu, sento això, i l'endemà està tothom al meu despatx. M'entens a què vull dir? Preguntant-nos que significa això, de no sortir amb un ganivet a les dents a Camp del Madrid quan t'estàs jugant a la temporada, i portes la samarreta del Barça. Clar, és que són moltes coses. De fet, a mi em costa, és veritat, això ho va dir, i ho vam sentir als discursos. És que ho va repetir, ho va repetir, en recordes, Ernest? En català ho va dir també, el Palau. I el Palau ho va repetir, però a mi em costa de creure, a les hores, si és veritat, això és supergreu, i si no és que no hi ha un discurs, i al final no troben altra causa que aquesta, a vegades el que es diu en públic tampoc és el que es diu en privat. Però si la causa és aquesta, realment, és d'una gravetat extrema, que en una final no sortís motivat i no sàpigues a que jugues. I no cal que us expliqui com van les coses, quan es guanya Xavi Pescual és un sàvi de la tàctica, i quan es perd, la gent que sí el joc és poc atractiu, que sí deixa molt poc marge per la originalitat, per això, perquè ni és tan dolent ara, vull dir, se li ha d'anar una oportunitat més, i se l'ha de rodejar una miqueta des de dalt fins a baix de la gent adequada, i jo crec que ha demostrat durant molts anys que és un entrenador, que és d'aquí, que és del Barça, i que més a més coneix el club, i si hi ha un segon any en blanc segurament, però almenys hi ha tic, l'exemplar el tens del Madrid, amb el Pablo la sol han aguantat, no un any, l'han aguantat fins i tot dos anys o tres, i al final els resultats han arribat. El que sí que és clar és que hi ha una desafecció dels aficionats aquesta temporada, envers l'equip que han anat perdent, una mica, aquest feeling amb els jugadors, ahir vam veure algunes pancartes d'aficionats, que demanaven més intensitat, més implicació, segons quins jugadors, i això és el que no es pot perdre de cap de les maneres, aquest vincle que hi havia sempre entre l'afició del Barça, la Palau Laurena, com a màxim exponent d'unió entre afició i equip, i els jugadors que últimament s'han distanciat massa del que la gent vol, que al final, evidentment, que és guanyar, però sobretot vol una mica lluitar de fer veure que et va la vida a cada pilota. I no ajudarà gaire a recuperar la comunió, sentir ahir Juan Carlos Mabarro acabar de la final, i acabar de la desfeta, dir que... No ho tinc uns dies de lescans, igual a la salarja del masquet. La salarja espanyola. Potser podria descansar aquest estiu, no? Clar, però és que això és el que deiem de la directiva, que hi ha d'haver-hi un directiu, un director esportiu, que encara hi ve el problema. Perquè això, si no, la gent no ho entendrà. És que no ho entendrà, clar, però aquest tema s'entra. S'ha d'encarar, però no ara s'hauria d'haver encarat de tres o quatre anys molt seriament. Però Jordi, ahir va veure un any en què van de rari l'operació de facetis plantar per poder anar amb Espanya, i després ja el van operar ahir al Barça. No va poder entrar fins al cap d'un temps. Però a les hores, potser, algú de la directiva hauria d'haver-li fet veure, i costa de dir, Juan Carlos, molt bé, et mereixes anar a la selecció, si és el que t'agrada i tal. Però, clar, hi ha al Barça, qui paga les garropes és el club. I a les hores arribam una cor, però insisteixo, encara el problema. El que no pot ser és que no passi res. Amb tot, eh, amb tot. Aquesta cosa tèria de que no passi res, vàlgin passant els dies, no, no. Quan parlem de reflexió, parlem de reflexió global, però posar les coses sobre la taula, i realment pensar-hi, i buscar solucions en tots els aspectes, en tots els aspectes. Clar, si no es fa, clar, si surts dient que no ha estat una mala temporada, no anem bé. No anem bé. És com si estàs malalt i, bueno, com que no estic malalt, no vaig al metge, no, no. Vés-hi perquè, si no, que si no, igual l'acabes pel mand. No sé, és que tot plegat, jo crec que aquí, aquí no pots viure abstret. Jo no et dic que facis cas de tota la xarxa social que et veu estar masacrant. Però sí que et dic que el que deia l'Àlex és molt correcte que aquesta desafacció és cada vegada més gran i és cada vegada més greu. I ara queden 10, no, 20 dies fins que hi hagi nova directiva, i, per tant, decidirà qui serà el secretari tècnic i l'entrenador que hagin de refer l'equip, si és que s'ha de refer, hi ha 6 jugadors que no continuen, veurem què passa amb Juan Carlos Navarro, com refer aquesta secció, vegem molts deures, i ara, unes setmanes, allò de pèrdua de temps, que segurament es trobaran a faltar després a l'hora de confeccionar-ho. Tot plegat, comencem ara a analitzar-ho amb el cadàver entre cometes encara calent, com aquell que diu Aïlla de Rota. Deixem que passin uns quants dies i anem a esbaïnductes. Senyars de dos quarts, l'Àlex Volfalo del diari ara. Gràcies, bona tarda. Gràcies. El Ernest Macià i el Jordi Rubirosa també a tots dos. Gràcies, bona tarda. Gràcies a tots. Adéu. Adéu. Et passes l'any planificant tascass, esborrant-les, tornant a planificar, surteixen imprevistos, reaccions, solucions, però quan arriben les teves vacances, no permet's que res canviï els teus plans. Per això, fes el canvi d'oli, el més filtre per només 65 euros a la xarxa Renault, el manteniment del teu vehicle, que no interrompa els teus plans. No ho dubtis. Vine a la xarxa Renault. Ei, i has pensat què faràs per vacances? Són tres quilòmetres per fer una partida de billes amb el gran Levopski, viatjaré per les carreteres de Nebraska, mallotjaré al gran hotel Budapest, i si hi ha temps, potser passo a veure un espectacle al Molen Ruj, o ve un clàssic al cinema per a Mísso. Del 3 de juliol, el 16 de l'Hoast, fugiré a sala Montjuïc i viu un estil de pel·lícula. Tot a la programació i ben davantrades a sala Montjuïc Bonor. Gràcies al nou pla Piber, tens tot a la gama, amb l'última tecnologia entreu difícil d'imaginar, Però durant els 10 dies de Kia, de l'11 al 22 de juny, podràs trobar descomptes adicionals impossibles de superar. Kia, qualitat, amb 7 anys de garantia. AR Motors, el teu concessionari Kia Barcelona, maresma a l'Hospitalet i el Baix Llobregat. AR Motors punès. No t'ho perdis. Les propostes de Catalunya Ràdio. El 4 de juliol tens una cita, el canet rock amb els catarres, xarango, la pegatina, els amics de les arts, embusto, la iaia o caserasses, elèctrica d'arma i comedians, la banda impossible, 12 hores de música i festa, en una nit màgica. El 4 de juliol vine al canetrock.festivalhistòric. Veurem sortir al sol. Més informació a canetrock.cat amb el suport de Catalunya Ràdio. No t'ho perdis. Amanda! Amanda! Better not be, not my house. Fuck you, Michael, go! Sets esplicit, relacions homosexuals, violència. In my own bed! Michael, go away! No, I'm sorry! Els sets a l'esforça presenten el vídeo jocs i de vegades se'l jutja de manera més escrita que el cinema o la literatura. Les milionenits. Hi han de jugar als adolescents o només als adults. De 10 a 11 de la nit. Les milionenits de la Maria de la Pau Gener. Seguiu-nos al Facebook de les milionenits, al Twitter milionenits, al app de Catalunya Ràdio i a catradio.cat. Aquests jaus a les milionenits us explica amb tots els secretats sexuals del món del Villa Jax. La Supervis. Catalina i Ràdio. Passen 3 minuts de dos quarts. En futbol avui al Barça, molt pendents d'operacions de mercat. Tot i que no hi ha directiva. Hi ha comissió gestora, però això no ha impedit que, d'una banda, es vengui Gerard Deulofeu i de l'altra no es pugui executar la tornada de Denys Suárez. Jordi Borda, bona tarda. I el Xavi Campos també. El Barça, tot i que no té directiva com a tal, perquè està pendent de les eleccions. Avui ha decidit una banda i ha sabut que no pot incorporar un jugador. Precisament per no tenir directiva. Amb plens poderes ha anat més lent, perquè l'acord entre el Barça i l'Ebert, on s'ha fet ofició a l'avui, que m'ha pensat avui al migdia, ja està bé cuinat, però la comissió gestora que presideix Ramon Adell, que era un jugador de l'Estatutari, que tenia clar si estava en disposició, tenia prou poderes o prou mandat estatutari, per tirar endavant una operació que es podia arribar a entendre o interpretar com una cosa que quedés fora de la gestió ordinària. Recordem que la comissió gestora, l'únic que pot fer és la gestió ordinària del club. Un club resol aquests dubtes que ja estàvem plantejats el matí de la rebel·la de Sant Joan, Ramon Adell, que és ara mateix el màxim responsable del club, ha donat el que hi ha aquesta operació. El club es recuperarà un 6 milions d'euros per Gerard D'Olofeu i es reservar un dret de tanteig. Un dret de tanteig per si en el futur, l'Ebert on decideix vendre Gerard D'Olofeu, pacta un preu amb un possible compredor. Aleshores el Barça tindrà el dret de dir i per aquest mateix preu el recupero per al Barça per que jugui o per vendre a un altre club interessat. Però l'acord és total 6 milions d'euros i dret de tanteig. Ara recuperarem el tema d'Elofeu, però tampoc no hi serà la pròxima tempura de la plantilla del Barça, Denis Suárez. El Barça feia dies que negociàvem amb el Sevilla, la seva tornada un any abans del que ha estat el previst. No podrà ser bé, no, perquè s'hagin trencat les negociacions amb el Sevilla, senzillament, perquè la FIFA ha intervingut, ha sortit avui al pas, li ha explicat al Barça, li ha comunicat que no podrà escriure Denis Suárez fins al gener per l'ascensió de fitxatges. L'imposibilitat és escriure jugadors. Totes aquestes setmanes al Barça havia estat negociant amb el Sevilla, i això no comptaria com una operació de les que prohibeix la FIFA. Doncs bé, la FIFA entén que amb els dos anys de sessió, si s'escurs a una temporada, això ja violenta la prohibició, i avui ha dit que no. De fet, Monchi, que és el director esportiu o director tècnic del Sevilla, ho confirmava aquest migdia. Denis va seguir estant el Sevilla, com el recoge su contrato, que tiene que ser la consulta si verdament el ha hecho el Barcelona, que es el que podía tener interés, pero ya os digo que Denis va seguir aquí, como era nuestro deseo y como es lo que queríamos. Y la sesión se hizo para dos años para que la evolución de Denis fuera esa, en dos años. Doncs Denis Suárez no tornarà abans del Barça. Es queda un any més al Sevilla. No serà la pròxima temporada a la plantilla del Barça. Tampoc no serà Gerard d'Olofeu, que tornarà marxant, aquest cas traspassat i no pas sedit. Ja sabeu que de Gerard d'Olofeu fa anys que es parla com a gran esperança del planter del Barça. I avui aquí el marcava com a futur crack, no només a nivell Barça, sinó a nivell del futbol internacional. Però és un jugador que no acaba d'esclatar i un no acaba d'entendre el per què. Potser li podem preguntar a un tècnic que l'ha tingut a les seves ordres. Òscar García Junyent, bona tarda. A banda d'aquests dubtes sobre si sabia de fer o no l'operació, si una junta gestora ho ha de fer o no, que això no et toca tu, òbviament analitzar-ho, què passa amb d'Olofeu? És aquells jugadors que ja fa molts anys que sentim a parlar de Gerard d'Olofeu. Gerard d'Olofeu, que arriba a un jove valor que ha de marcar una època al futbol del Barça, i que no ha acabat de consolidar-se. Home, no és fàcil, amb un equip com el Barça, arribar al primer equip, jugar amb posicions ofensives d'adventer o d'estrems i menys d'aquesta temporada, ho entens. Potser és el millor jugador del món, fer-te un lloc en el primer equip. Tenir molta paciència per al teu moment i el Gerard necessita jugar a molts partits perquè encara és jove i encara ha d'explotar tota la seva qualitat. El que sorprèn segurament és que tampoc, per exemple, el Sevilla no ha tingut la continuïtat que segurament allà no ho hagués tingut tan complicat com el Barça. El Gerard, què ets? Estic parlant d'un jugador especial, un jugador diferent, que ha d'escollir molt bé on anar, les expectatives que té l'entrada d'ell o com espera que hi jugui, amb l'edat que té és normal que sigui més un impacte player, un jugador per jugar a segones parts, un jugador que està el seu equip va perdent un patant perquè pugui buscar alguna generalitat que pugui decidir el partit i a partir d'aquí, anar creixent com un jugador professional anar fent el que l'entrada li demana per acabar consolidant-se i jugant sempre de titular. I ell accepta aquest paper de ser jugador d'estones tu que l'has tingut en un equip has estat d'entrada o seu i l'estigui sap que depèn d'aquí i pot ser meu i depèn de quin altre equip pot ser menys i em truca del que és aquesta situació de ser un impacte player fins que arribar a convertir-se al jugador que tothom espera que sí. Tothom està molt d'acord que de qualitat futbolística li ens sobre i potser hi ha molta gent que diu que potser és més de actitud de les vegades? Home, per arribar a ser un jugador del primer equip de Barça, necessita tot tipus de qualitat. Jo crec que ell necessita ara jugar amb els partits, creixen fomolísticament, no només tècnicament, no creixem amb altres aspectes que ell sap perfectament. I a partir d'aquí, no en dic al doctora que si té la confiança a l'entrenador i ell no em pas en davant, pot arribar a ser un grandíssim jugador. En aquest sentit, anar a Leverton, que ja el coneixen, tenir el Robert Martínez, que ja el coneix, sap el Robert Martínez que li pot donar d'Eulofeu, d'Eulofeu que li demana l'entrenador, això li pot anar bé. Sí, sí, fa dos anys quan va estar allà, tampoc jugava a tots els partits, ni gaire espartits de titular, si no era això, no, un impact player, jo crec que des d'aquesta posició o aquest gol és on ha de creixer fins a convertir-se en un jugador que té qualitat sol·licient per ser. Està davant la seva última oportunitat de demostrar-ho o encara no? Home, jo crec que en 21 anys o en 22, jo crec que encara és massa jove per dir que estava davant de la seva última oportunitat, de ser jugador que hi ha tantes expectatives al voltant d'ell, que s'espera que aquesta sigui la temporada, perquè si no hi ha, no en tindrà més, crec que ha de seguir la seva evolució, potser serà una mica més lenta del que ell es podia pensar o imaginar, però que no pot ser, és baixar els braços i pensar que això se li està calent en 20 anys o 20 anys i amb la qualitat que té. I tu que has fet teines gairebé de director esportiu, 6 milions d'euros és un preu de mercat? Doncs sí, té la veritat, he fet d'entrenador i bé, ho sé, això és una creixement que pot valorar més. En final, si algú ho paga, no? Si algú ho paga és perquè és preu de mercat, no? Si trobéssim que no ho haguéssim pagat, no? Si ho paga molt fàcilment potser no ho esperava. Potser hauries de demanar més, no? Sí, però jo crec que s'ha d'ajudar en el jugador i va ser com se'n va a ser una opció de repascar-lo, vol dir que també treu amb les les comissions o creu que en algun moment pot escoltar i ser un gran jugador. Doncs és l'Òscar Garcia, va tenir les seves ordres al Gerard de Ulufeu, el coneix bé? Per cert, ja que et tinc en línia, semblava que ho tenies fet amb el Red Bull Salzburg, al final les negociacions es van trencar? Tens alguna cosa o esperes ofertes? Bueno, la veritat és que l'està tan a prop de trencar-ho, vaig anar dient que no altres propostes que m'anaven sorgint perquè volia donar prioritat, però, bueno, finalment no s'ha sortit i no s'ha pogut trencar, i ara anirem davant i estarà a veure què passa. De precandidats, el Barça algú t'ha trucat o no? Bueno, com sempre he dit, no m'agrada explicar dins truc, que dins deixa de trucar. I ara estic centrat en les vacances i seguiré estant així. Has fet un passapalabra d'aquells de llibre. Òscar Garcia, gràcies per atendre'ns i bona tarda. Molt bé, bona tarda. No ho heu hagut dit, però fa tota l'impressió que algun precandidat... O els precandidats estan trucant a trucar? No, a tothom. Qualsevol que tingui flair a l'ograna té alguna oferta o alguna trucada. I si a més a més aquest algú és sòcia per fer-te'n per demanar res a afirmar? Si no em vols donar suport com a mínim, firmem. Exacte, per veure el que... Té la preelectoral. Tenim una història de precampanya. Una història que va començar a la nit a Catalunya Ràdio, el culte de la mitja nit amb el Pere Escobar, que va tenir de convidat el precandidat Joel Laporta, que va ser especialment dur amb la junta directiva de Josep Maria Bartomeu i sobretot amb el patrocini de Catar. Va dir Laporta que és mentida que només hi hagi l'oferta de Catar per mantenir el patrocini principal del Barça, perquè ell, sempre candidat, aquestes setmanes ha rebut diverses companyies interessades en el patrocini. I, a més, va insinuar que hi ha interessos particulars, és una insinuació, eh?, però va insinuar que hi ha interessos particulars que afecten aquest acord de patrocini amb Catar. Perquè aquesta defensa ferrisada de Catar, a més a més, quan saps que Catar et dona mala imatge, perquè, escolta, no sé si veu veure el 30 minuts de l'altre dia, i això era un rumor que fa molt temps que corren. I els qui hem conegut una mica el món del futbol i tot el que és FIFA ho he fet. Això es parlava a crits, allà, en els àmbits aquests, de què es dediquen a comprar-ho tot amb diners. Aleshores, si ho compren tot amb diners, i resulta que aquests ens diuen que només hi ha un contracte per esponsorització de la samarreta, no serà també que han actuat, és usual, amb ells? Clar, Laporta és àbil. No ho diu? Ho deixen treure? Su pregunta, su demanda, su qüestió, no. No serà que han actuat el Llujo? És a dir, no serà que també han pagat la directiva del Barça? Per ser només l'única opció que hi ha sobre la taula per patrocinar la samarreta del Barça. Aviam, aquesta tarda, Josep Maria Bartomeu, ha estat a Sant Joan d'Espi en un acte amb socis del Barça, presentant el seu projecte, la seva proposta, i hem tingut resposta de Bartomeu aquesta insinuació de Jo Laporta. Senyor Laporta, has preguntat si, a partir de la gestió en Catar, algú havia guanyat diners, pel fet que a Catar sempre aconseguís tot el que vol, doncs ja s'ha contestat ell, i en aquestes preguntes. I aquí ho hem deixat. Bartomeu, evidentment, té la consigna... De no entre el cos a cós. De no entre el cos a cós. De evitar les pitavarelles dialètiques. Però atenció, atenció, perquè insistint i insistint, avui Bartomeu s'ha deixat anar una miqueta i ha enviat un missatge dirigit, evidentment, cap això a la porta, amb una mica de bari. No me gusta la confrontación y que la diversión esté en el campo, no en el palco o en la directiva. La diversión creo que esté en el campo y creo que es lo que sus socios quieren. La diversión al camp i no a la llotja, que és una frase, una altra fórmula, de jo, els diners al camp i no al banc, doncs la diversión al camp, també, sempre hi ha el camp de la nit i no a la llotja. Jo, amb la qüestió de que de tard, repassant la jornada pre-electoral, ha estat molt, molt a l'ambient, Toni Freix ha presentat el seu programa econòmic i del tema que tard confia en el que diu Bartomeu, perquè no li queda cap altre remei. Tot i que Freix, com a directiu, no ha tingut informació detallada d'aquest contracte que tard ha posat sobre la taula per Barça. M'he de creure el que diu el senyor Bartomeu, perquè si no me'l cregués seria molt greu, oi? Una persona que no diu la veritat, que no hi ha cap altra proposta. El que lamento ja no és si hi ha altres propostes o no hi són, sinó el fet que fins ara públicament haguem admès que no hi ha hagut cap altra proposta, perquè el Barça té una marca prou forta i prou rellevant com perquè tinguem altres propostes. L'exposició del programa econòmic del Toni Freix l'ha fet l'Albert d'Aulufeu, que fins fa dos dies era tertulia del cop de la mitjanit, molt interessant l'exposició que ha fet l'Albert d'Aulufeu, que el que ha fet és que la inversió es faci en el joves, en la masia, en el talent, en la promesa. No pas en el jugador, ja ha fet perquè la inversió és molt més gran i molt més inabastable per un club que té una comunitat important, com el Barça, però que segurament s'ha de deixar més diners. El matí Jordi Ferrer ha explicat que tenen la possibilitat de trobar un patrocinador que suposaria 40 milions d'euros entre 35 i 40 milions d'euros per les seccions i per la semàtata d'entrenament. Ara mateix per les seccions el Barça l'ingressa 5, si no m'equivoco, i per la semàtata d'entrenament està inclòs en el contracte de Catà. És un dels molts actius que hi ha al contracte de Catà. I aquesta tarda s'ha presentat una setena precandidatura. El grup seguiment FCB Cadilluns van passar a buscar les burlletes i avui hem fet un petit local del barri de les Corts, el carrer Roger de Barcelona, prop del Camp Nou, la presentació oficial. Tenen dos objectius únics, els mantenen l'agrada d'animació i l'agència de viatges pròpia. No volen debatre sobre altres temes, només volen debatre sobre aquests dos, sí. Són humils, joves, però sorprenentment optimistes a l'hora de pensar que sí arribaran a les 2.534 signatures per tal de convertir-se en candidatura oficial. El precandidat de seguiment és jo amb autista i coberta. Els dos punts plaus de la nostra proposta s'entren amb l'agrada d'animació. Tot ho farem des d'un esperit constructiu. No en serveix de res tot el que ha passat i tot, com diu el Pòsit, que hi ha d'anar una negativitat en relació a aquest tema. Llavors també l'altra part de la nostra candidatura és l'agència de viatges pròpia, que creiem que és una necessitat social. Molt, són les opinions de seguiment FSB. Per cert, tornem a l'especte esportiu. Els socis del Barça poden demanar entrades per una final. La de la Supercopa Europea. Hi ha 2.500 i es catja. La final és contra el Sevilla. L'11 d'agost, a Tbilisi. Georgia, a Tbilisi, Georgia. I això, a Tbilisi, Georgia. És molt important. És molt important per entendre el fet que el Barça només tingui accés a 2.500 entrades, que són les mateixes que té accés al Sevilla. Sí, perquè el CAM és de 55.000 espectadors i s'obtava que Barça i Sevilla tinguessin només 2.500 entrades. No és que la FIFA senagica ha estat el 90% i només doni els clubs aquest percentatge. M'explicaves que aquest partit de la Supercopa no l'organitza directament la FIFA, sinó que l'organitza un promotor extra. Un promotor a la UEFA és subcontractar l'organització d'aquest partit concret a l'any, no de la final de la Champions, que hi ha més teca, a la final de la Supercopa la subcontracta, per entendre'ns, a un promotor. El promotor busca un asseu. I aquest any han trobat Tbilisi, que segurament el govern de la Geòrgia i l'Ajuntament de la Ciutat deven tenir alguna cosa a veure a l'elecció. I és el promotor que, després d'unes converses mínimes amb els clubs, decideix aturar una quantitat d'entrades. El promotor va parlar amb el Barça, va parlar amb el Sevilla. Us sembla bé que estàs 2.500 entrades per a cada club? Per si se'n van pensant. Tindrem una demanda boja d'entrades. Amb el compromís que, si necessiten més, hi haurà més disponibilitat. Sí, la setmana que ve que se'n poden demanar, resulta que hi haguessin 10.000 socis del Barça que volen anar a Tbilisi, el Barça podria demanar més entrades. No sé si 10.000, però tindria més de 2.500. Ja sí, mil tindríem. Molt bé, doncs sí, vols demanar-ho. Els preus són evidentment populars. Hi ha un partit de regionals. Et coben 14 euros per una entrada, que és el que val, l'entrada, per veure la final de la Supercopa d'Europa entre Barça i el Sevilla. Ja sí que sí, i a Tbilisi. Però si voleu, ja ho sabeu, quan el Barça es posa a la venda, de moment us podeu apuntar a partir de dimarts que ven, sinó que vegi fins al dia 1 de juliol. Sí, en dos dies ho fan tot 30, de juny, 1 de juliol, petició, i si hi ha d'haver sortits, el 2 de juliol. Tu que jugues a futbol alguna vegada t'han ficat el dit el cul en un camp de futbol? No, no. Pobre del que ho m'intenti. És que això és una de les imatges del dia. Un jugador de futbol li ha ficat el dit el cul a un altre. El cul a un altre. Ha passat a la Copa Amèrica, que ens està adepant imatges i notícies de tot... Tens de futbolístiques. Joan Biosca, bona tarda. Bona tarda, Òscar. No era Hugo Sánchez que va tocar les parts al davant amb algú fa anys? No, Michel i Valderrama. Michel i Valderrama, exacte. Michel i Valderrama li va tocar els genitals. A Cabani, davant de l'Uruguai, li han ficat el dit el cul. És que és així, eh? Sí, a més, ho ha fet Gonzalo Jara, el xilec. Podria, fins i tot, ser sancionat, ja que, com m'he vol, li ha obert un expedient disciplinari i estudia possibles accions contra el jugador xilec que va provocar, i es veu claríssimament les imatges de la televisió, va provocar l'Uruguai a Cabani, doncs això que deies, tocar-li no només el cul, sinó que li va ficar el dit. Aquesta acció, una acció totalment claríssimament anti-esportiva, molt poc ètica, es podria qualificar de moltes formes. Juntament, també, amb el teatre que va fer després, al fingir una agressió de Cabani, en fi, tot plegat, podria suposar-li una greu senció, s'especula, que podria provocar que salia a cabers, gairebé la Copa Amèrica, el jugador xilec. Una provocació i una expulsió que és el que va obrir la porta, a tota la tangana, el ball de bastons, la pica baralla, els enfrontaments que va haver-hi entre la selecció uruguayana i la xilena, contra els hàbitres. Es va veure també, i és una imatge també estranya, amb una persona com l'entrenador del Uruguai, el maestro Òscar Tabares, que li diuen una persona de 68 anys que va coix amb bastó, que mira molt malament, va sortir disparat de la banqueta, va trepitjar les gespes, va encara amb els hàbitres, i ho han passat molt malament els jugadors de l'Uruguai. Podríem discutir si va ser en barascú d'honor, la victòria de xilec, tots podríem coincidir que sí, a nivell esportiu, però el seleccionador Uruguaià va lamentar com va acabar tot plegat. Respecto com han sucedit les coses, jo me'n remito a los documentos televisivos y fotógrafes, ahí está toda la verdad. Yo pido disculpa, porque no tengo que salir de mi área técnica, le dije al árbitro, lo único que le dije, que me expulsó el seleccionador que no había hecho falta, es tan evidente. Y después de la pujón de Cavani también hay documentos fotográficos, que se ven qué fue lo que pasó y cuál fue la provocación. Me hubiera votado perder de otra manera. Els xilents han aconseguit una victòria històrica, han minimitzat els jugadors xilents d'aquests incidents, hòbviament, han destacat doncs que els Uruguaians, han desplegat un joc duríssim, ho feia l'Àlex Blauran, l'Àlex Sánchez, que era el que va fer el jutge de l'Àlex. És un jutge que va fer un jutge que va fer un jutge que va fer una feina tot el dia a Catalunya Ràdio i a Catalunya Informació, fins i tot, explicar intimitats d'aquelles coses que no diuen els jugadors va explicar que un jugador de l'Uruguai, quan va acabar el partit, s'hi va apropar i li va demanar disculpes justificant el joc dur, perquè és el que els exigien i l'Àlex Sánchez es lamentava d'aquestes situacions. També ha parlat, que no ha sigut fàcil, se ha hablado de todo lo que mejor teníamos que hacer y lo que teníamos que demostrar hoy en día lo demostramos en la cancha que era obligar a Uruguay, en ganar este partido, pasar a la siguiente llave, la verdad que estamos felices, felices por la actuación de hoy. Doncs, Xile, que ja és a la semifinal, avui coneixerà el seu rival que sortia del partit entre Bolivia i el Perú. En aquesta Copa Amèrica, cada moment, ens està donant moltes notícies extrasportives des d'aquella accident d'Arturo Vidal, jugador de Xile fins ara a aquesta expulsió de Cavani per aquesta provocació que hem explicat. Joan, gràcies. Bona tarda. Gràcies a Cavani, per cert, que el pare està detingut perquè va tropellar i va matar amb un motorista. També. És a dir, que d'un i dos. Estàs distret, eh, amb aquesta Copa Amèrica. El futbol no se n'està veient gaire, però de coses extrasportives, ni t'ho explico. I atenció, perquè ha mort el pare de Maradona fa molt poca estona. Ui, que no et passi res. Ui, ui, ui, no has tingut el país commocionat. Comocionadíssim, no t'imagines. Vinga, Joan, bona tarda. Bona tarda. Catalunya Rata. Això és un contrabaix. Això és una bateria. Això és un contrabaix i una bateria. Quan dues coses bones s'ajunten, sempre surt alguna cosa millor. Amb M.A.B.Servis ajuntem el manteniment més complet amb el preu més competitiu, oferint els millors professionals i un 35% de desconten la mà d'obra de taller. M.A.B.Preus Tancats. Barcelona Premium M.A.B.Servis. Troba la teva instal·lació més propera a barcelonapremium.bmv.es. La libertat és una cosa que un dia t'hi arriba. I aquest dia, el 2019 de juny, li ha arribat a un únic acertant, en forma de més de 24 milions d'euros. Perquè ha volgut tocar el bote d'euros milions en Espanya, la novena vez en poco más de un año. I segur que no serà la última. No dejes de jugar esta semana. Euromillones. La libertat és el premio. Ja ha començat la guerra de les estrelles. Bé, estrelles Mercedes-Benz. Ara i fins al 30 de juny, no et perdis la millor oferta especial en vehicles de demostració i quilòmetre 0 de Mercedes-Benz a uns preus increïbles. Vine a Autolica, CardsBarcelona i M.A.B. Motors, o entra a mercedisocacion.com, que l'estrella t'acompanyi. Ja està a la venda l'extra d'estiu de l'ONCEP. El 6 d'agost, 20 milions d'euros. El premi més gran de l'ONCEP que s'ha cantat mai. Comprarà ara el teu cupó, ONCEP. Jo, que estén, m'he aprimat 6 quilos amb l'operació bikini. Ah, sí? Jo he aconseguit baixar 7 quilos gràcies al nou tractament. I tu, jo m'he comprat el Mercedes dels meus somnis a Autobaltran. Aquesta inoperació bikini passa per Autobaltran, perquè només fins al 30 de juny podràs caldir de preus i condicions especials amb al·lícules en espot de tota la nostra gama. Aquesta estiu estren al Mercedes amb que sempre ha assumiat Unitats Limitades, Autobaltran, Concessionari oficial Mercedes-Benz a Barcelona, Passeig en Gervais i 39 i Passeig bona nova 13. Si jugues a la rouleta no saps què et tocarà. Guanyar o perdre et pot sortir-li un quilòmetre i no te la juguis. I ho que és segur, et busquem els millors inclins, et garantim el cobrament del lloguer i te'l gestionem de forma integral. Amb el teu pis no te la juguis. Lloguer segur el 902-3757 o visita Lloguersegu.cat. 3 minuts i seran les 9, aquest dissabte, a Asen, Aulanda, gran premi de motociclisme. Els pilots de Yamaha són els grans favorits. Això és Lorenzo i Rossi. Tot i que avui els millors temps els han fet els de Onda. I ara que la gent ha anat a la pista, hi ha una altra cosa. Hi ha una altra cosa que no ha fet res. És a dir, Market i sobretot Pedrosa, que ha estat el més ràpid. Demià i l'Ara, sent bona tarda. Ha provocat que Rossi es pregunti per Onda? Sí. Pedrosa, Market, Rossi, primer, segon i tercer, però en el cas de Pedrosa, amb un superrècord de la pista, amb Lorenzo en sisena posició, et diria que Lorenzo, en el cas de Pedrosa, s'ha posat una altra cosa. Hi ha un discurs avui de Valentino Rossi, que m'amoïna Onda perquè no acabo d'entendre que encara continuïn amb aquests problemes. Penso que serà una qüestió de temps que ho posin tot a lloc. Aleshores ha canviat el seu rol i ha començat a preguntar als periodistes per totes les combinacions tècniques de les motos de Market i de Pedrosa. A veure, l'endemà de Pedrosa, 15 a 16, perquè Market ha entès un altre. Ho heu de saber del cert perquè és un dadall important. Ah, està bé, el Market ha tornat al de 2014, i resulta que quan Market utilitzava el de 2015 era diferent al de Pedrosa del 2015. Un 2015 Market és un 2015 Pedrosa, que són encara diversos. Però Pedrosa... El Dani continuava al de 2015, el mateix que tenia Barcelona. Ell no ha tornat al de 2014. Es poden distingir aquests xacisos a simple vista, perquè els nostres sí, desgràcia de ment. Ja saps que... Rossi no dona allò, en castellà diuen, no d'apuntar la Sinilo. Això mateix. Aquestes preguntes busquen alguna cosa, no? Sí, a part que aquí té la informació té el poder, i ell no té clar que és el que porten els altres, perquè sembla que ho puguin amagar, o si més no podia arribar a insinuar el movistar i amaga és perfectament transparent, en aquest sentit. El contra puna Valentinol posa Lorenzo, un Lorenzo que aquí ha d'esperar al màxim, però resulta que li han portat uns nomàtics que ja li van portar l'any passat i que no li agraden. I la veritat és que ell té, potser, la mosca al nas. Per sota, avui té a l'Eix Espargaró, de Zema Bèric i un Zepo a l'Espargaró, la resta de catalans, respecte als quatre fantàstics, i si em preguntessis per on de... Doncs, padrosa, clarament avui destacant, que ha pogut fer feina, no ha dit res especial, només que ha pogut fer la feina que li tocava, i Marques, el que sí que ha fet és confirmar que la combinació aquesta de 2014 del Xecís i el basculant del 2015 és una combinació que li agrada, venia aquí molt esperançat, i jo crec que avui ha tingut una petita injecció de moral veient que funciona. Molt bé, doncs demà, com que hi ha els entrenaments oficials, i sabrem la Grella, sortirem d'adobtes d'aquí a estar amagant cartes, i en canvi qui ho està donant tot. Demà hi ha gràcies, bona tarda. Tornem a sortir al carrer com cada dia, som a pèl de la Diagonal, i estem esperant tots plegats, hem sortit a veure si arribava aquesta onada de calor, que ens diuen que arribarà temperatures de fins a 38-40 graus, de tota manera, encara no ha arribat, ens diuen que arribarà en un no res, i que la tindrem aquí a sobre fins dimarts. Potser és efecte... Tornem a sortir al carrer com cada dia.