de que no es pot delegar en determinats poders econòmics, amb les entitats financeres al destí del país. Vull dir que hi ha hagut una responsabilitat ciutadana generalitzada en el fet de delegar i d'anar a implicar-se més en la vida social i política. Jo crec que és una lliçó que tots hem après. Ara també tothom té clar que alguns són molt més responsables que altres, que alguns han fet grans beneficis mentre que la majoria ho està perdent tot. Jo crec que la ciutadania està traient les seves lliçons. Els més responsables no les estan estrenyent perquè no els interessa i fins que no els fem sentir obligats, no ho faran, perquè, evidentment, qui té privilegis no renuncia a ells de forma voluntària. Laura Balaguer, la xarxa. Bona tarda. Són les 8. Això no ha anat bé. S'hauran d'aprendre decisions. S'ha perdut una oportunitat històrica d'antesa amb Espanya. Són paraules d'arturmas a l'hora d'explicar el no de Mariano Rajoy el pacte fiscal. L'Observatori. Temps d'informació i anàlisi amb Joan Catà. La jornada d'arturmas a Madrid ha continuat aquesta tarda a Barcelona a la 7. Arribat al Palau de la Generalitat, i a dos quarts d'avui s'ha convocat una concentració de suport al president a la plaça de Sant Jaume, unitat mòbil de la xarxa Pere Sants. Bona tarda. Bona tarda. La plaça de Sant Jaume és arresdora plena, pràcticament de goma-goma. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha deixat fa un coardor a la mateixa plaça de Sant Jaume, davant mateix del Palau de la Generalitat per saludar els concentrats. I, en concret, dels membres de l'Assemblée Nacional Catalana, l'organitzador de la manifestació de l'11 de setembre i convocants d'aquesta concentració estalades, banderes catalanes i crits independents, s'hi ha dels concentrats i un altre crid. Mas, sigues valent, Catalunya independent. Una concentració producta del resultat de la trobada avui amb Mariano Rajoy, perquè, després de donar per tancada la porta del pacte fiscal, el president de la Generalitat ha anunciat que caldrà prendre decisions en els pròxims dies. Jessica del Moral. Després de dues hores de reunió amb Mariano Rajoy, el president català ha comparegut a la delegació de la Generalitat a Madrid i ha dit això. A partir del debat que es faci Parlament de Catalunya la setmana que ve, crec que caldrà prendre decisions. Vostès em preguntaran avui quines decisions i jo ja els avanço que no els podré contestar, perquè entenc que el moment de fer aquest debat a fons és en el si del Parlament de Catalunya. La situació és prou delicada, que no mereix ni requereix cap tipus d'improvisació. S'ha de pensar bé i ha de veure aquesta reflexió a fons, ha de ser una reflexió compartida, mariano Rajoy elega que el no. El pacte fiscal és perquè és incompatible amb la Constitució. Una declaració que ha arribat en forma de comunicat posteriorment al titular d'exteriors, José Manuel García Margallo, ha advertit que serien molts els països que baterien la presència de Catalunya, la Unió Europea. Des de Catalunya, el partit popular sorolla que el pacte fiscal no es pot imposar. Ho ha dit la presidenta de la formació Alicia Sanchez Camacho, que també ha assegurat que un avançament electoral no seria bo per Catalunya. Crec que no és procedent i crec que no és adient és que se l'exigeixi al govern d'Espanya, un model de manera unilateral sense capacitat de diàleg i sense capacitat d'anàlisi. El PSC demana claritat a Mas i rebutja l'avançament electoral. A més, el seu primer secretari Pere Navarro diu que la trobada de tots dos mandataris ha estat un fracàs. Considero una irresponsabilitat, la incapacitat de tots dos dirigents per obrir un camí de diàleg i pacte, tal i com demana i desitja, el conjunt de la ciutadania catalana i espanyola. Recollirem a l'observatori totes les reaccions polítiques que ha hi ha hagut aquestes últimes hores a Catalunya després del resultat de la reunió a la Moncloa. Però també buscarem l'opinió de representants, d'entitats i organitzacions de Catalunya. Entrevistarem el Daga del Collegi d'Economistes de Catalunya, Joan Casas, el cap de colla dels castellers de Vilafranca, David Miret, Joan Vallbeck, el col·legi d'enginyers industrials de Catalunya, també Josep Maria Soleil Sabaté, director de l'Institut d'Estudis i l'Ardenx, el secretari general de Comissions Obreres a Catalunya, Joan Carles Gallego i Martí Sabrià, gerent de l'Associació Costa Brava Centrautels. A part d'aquesta notícia, la crònica de la jornada també fa que ens fixem amb que el govern de la Generalitat ha obert expedient informatiu a Renfa pels retards dels últims dies. A part de les línies de tren de Renfa a Catalunya, ha entornat a registrar una nova jornada de retards en la majoria dels casos. El que es diu és la conflictivitat laboral. Menys vi, però de més qualitat, els viticultors del Penedès oguren una anyada històrica. Les altes temperatures del mes passat i la sequera han ajudat a la correcta maduració del reim, Josep Maria Albet, president de la denominació d'origen pananès. És una brema que s'ha d'haver de les bones, d'aquelles que se'ls hi posen excel·lent, probablement. Ara s'està retratant una mica més la maduració, amb aquests núvols que està fent aquests últims dies, les fresques, això és molt bo per a les veritats negres, i, per tant, tinguem uns veïns que han acabat molt més rodots, molt més afinats, molt més vellotats. El saló nàutic de Barcelona es reinventa per capaixar la crisi. Han reduït el nombre de dies, han avançat les dades i han traslladat el certamen al port vell, Lluís Condé, president del Saló Nàutic. El hecho de hacerlo en el puerto, a partir de que tenemos unas instal·laciones espectaculares y tenemos un puerto maravilloso, nos acerca mucho más al ciudadano. Yo creo que en el ciudadano es más fácil ir paseando, bajando con las rambras, por las rambras, con los niños para ver ella. El puerto, que no, pues, coger, no sé qué, en los medios de transport y ver la vela en un lado y la no vela en el otro, no sé qué. Bueno, igual yo creo que la ciudad de Barcelona va a vivir mucho mejor y mucho más intensamente este salón náutico. Els organitzadors preveuen una fluència de 70.000 visitants. Esports, Cesc Fàbrica, se sent important al Barça. El mig capvista deixen reir a les crítiques de les darreres setmanes i assegura que se sent reconegut pel tècnic Tito Vilanova. És que ha estat titular als últims dos partits. Àrea de serveis, previsió del Temps, Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda, Joan. Doncs a tarda, no volar de les comarques del litoral, uns no vols que continuaran enllar de les properes hores, i és que la previsió, per demà, ens indica aquesta no volositat entre variable i abundant, sobretot de la costa de Barcelona i Terragona. No vols que demà seran una mica més trencats que els d'avui, però les no volades, a poc a poc, seran trencant, però no acabaran de marxar del tot en canvi cap a l'interior, i hi haurà moltes més clarianes. Temperatures de males, mínimes una miqueta més baixes que a l'interior, les màximes un pèl més altes, però molta corona farà, màximes de 22 a 26 graus de cara al cap de setmana, encara es mantindrien alguns núvols cap a la cosa, de ni sàpiga com diuen, aquestes no volades sense donar precipitacions més al cap a l'interior, i atenció que puja en les temperatures entre 17 i 20, recordem que aquest dissabte comença a la tardor. I ara el trànsit, servei català de trànsit, Sílvia Delamo. Bona tarda. Hola, bona tarda, Joan. Només hem de comentar una incidència, un accident que es produïa al voltant de la set de la tarda, a la C31, al Prat, que està obligant encara a tarar un carri l'encentit. Sí, ja sembla que ha volcat un vehicle, i ja s'han actuat els bombers, som Mossos d'Esquadra, manteniment de carreteres, i per tant la situació és gaire complexa, ja que parlen de 3 quilòmetres de circulació molesta, i de dies a circular sense incidències. Bona tarda. Les 8 i 7 minuts, aquest hora, és justament a la plaça Sant Jaume de Barcelona. En aquests moments, centenars de persones continuen concentrades a la plaça en un acte convocat per l'Assemblea Nacional Catalana de Support al president de la Generalitat Artur Mas. Unitat mòbil de la xarxa Ivana Royes, Pere Sanz, bona tarda, de nou. Bona tarda. La plaça Sant Jaume continua plena en aquests moments. Recordem-ho, deia amb el titular-se el president de la Generalitat Artur Mas, ha baixat fa un quart d'hora, ja s'ha marxat d'aquesta plaça Sant Jaume, s'ha situat el president de la Generalitat, davant mateix, del Palau de la Generalitat, per saludar els concentrats, i en concret ha destacat representants de l'Assemblea Nacional Catalana, organitzadors de la manifestació de l'11 de setembre, recordem-ho i convocant-nos també d'aquesta concentració a la plaça Sant Jaume, estalades, banderes catalanes, secrets i dependència, i un altre crit també que hem pogut escoltar, per exemple, Catalunya independent. M'ha parlat, entre d'altres, amb destacats protagonistes de la manifestació de l'11 de setembre, per exemple, la presidenta d'Omnium Cultural, Muriel Casals, el filòsof Xavier Robert de Ventós, també hem pogut veure què parlàvem a la sociala que Salvador Giné o amb l'historiador Jaume. Sobre què és per situar-nos, i per fer una mica de repàs i d'història del que ha passat aquesta tarda aquí a la plaça Sant Jaume. El president de la Generalitat Artur Mas arribava pocs minuts de les set del vespre, al Palau de la Generalitat, per entrar amb el seu cotxe oficial. Els concentrats en aquell moment feien un petit camí per on passava el cotxe oficial i els crits que es podien escoltar eren aquests. Crits i independència! Crits i independència! Crits i independència! Crits i independència que hem pogut escoltar durant tota la tarda aquí a la plaça de Sant Jaume, entre els assistents, i a primera hora, hem pogut parlar i hem pogut veure un dels representants de l'associació de municipis per a independència i el calde David, que és Josep Maria Vila de Badal, que ens deia això als micròfons a la xarxa. Recursament al president, des de municipis per a independència, creiem que hem d'argursar el president, que és el nou president de dòcted Catalunya, en aquests moments ha dit, el més important per al catalans, que s'ha acabat una etapa, s'ha acabat una etapa d'estar a dintre d'Espanya. Ens han dit que no, des de la sentència de la Constitució, de l'Estatut de Catalunya, perdó. Ens ha dit que no avui amb el pacte fiscal, que era un nom més pacte, i no avui amb el pacte fiscal, no tenim altra solució, que fa el camí propi, i construïrem el nostre estat. I ara estaré a l'imatge de la plaça de Sant Jaume, continua sent la gent concentrada, la plaça plena, i estalades i banderes, uneixant el crit d'independència-independència. Aquest és, de moment, l'últim episodi, fins ara, d'un dia intens, que comencem a repassar a partir d'ara, perquè tot ha començat a les 11 en punt del matí. El president de la Generalitat ha arribat a la Montcloa, dues hores més tard, ha comparegut, davant la premsa, i ha anunciat, que el pacte fiscal estava tancat. A continuació, ha dit que cal obrir una reflexió, i que prendrà decisions en breu. Artur Mas ha reconegut que Mariano Rajoy ha estat franc, i ha constatat que la trobada no ha anat bé. El president del govern espanyol li ha deixat clar que no hi ha marge per negociar. Perquè, francament, m'he trobat que ni avui, ni d'aquí 15 dies, ni d'aquí 3 mesos, ni d'aquí 4, que la resposta és no, no hi ha marge per negociar. Això, en aquestes condicions, no podem anar picant el cap contra l'aparet. He arribat fins al final. I ja els he dit que jo avui m'he trobat un dic de contenció. Jo avui m'he trobat un aparet. Sense fer referència explícita una convocatòria d'eleccions anticipades el president ha anunciat que caldrà fer una reflexió en el marc del debat de política general del Parlament i prendre decisions. Mas exclou la ruptura amb Espanya. Crec que caldrà prendre decisions. Vostès em preguntaran avui quines decisions, i jo ja els avanço que no els podré contestar. I avui no els podré respondre. Perquè entenc que el moment de fer aquest debat a fons, ja que el tenim d'aquí 3 o 4 dies, és en el sí del Parlament de Catalunya. Jo crec que no hay que plantearlo en términos de ruptura. Eso, en todo caso, son evoluciones. Las cosas, las sociedades evolucionan. Incluso las estructuras de los estados evolucionan. Artur Mas ha rebutjat que la posició del govern català generi inestabilitat, així mateix afegit que les constitucions s'han d'adaptar a la voluntat dels pobles. La valoració del govern central ha arribat a través d'un comunicat fet públic per la Secretaría d'Estat de Comunicació. La Montcloa reitera que no és possible abordar la proposta de pacte fiscal perquè és incompatible amb la Constitució. Així mateix assegura que Rajoy s'ha escoltat atentament les peticions d'Artur Mas i li ha ofert col·laboració franca i lleial. Posteriorment, el ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, ha avisat que molts països no estarien disposats a donar validesa jurídica a una declaració unilateral d'inependència. Falten 3 minuts per un quart de nou. Roger Pies, el corresponsal de l'Agència Catalana de Notícies a Madrid, un dels periodistes que ha assistit avui en directe a aquesta compareixença del president, en una jornada a Madrid que ha tingut dos escenaris. El primer a tots, el Palau de la Montcloa, el segon a la delegació del govern de la Generalitat. Roger Pies, bona tarda. Bona tarda. Pel que fa al primer escenari, el Palau de la Montcloa, quin gestos t'han cridat l'atenció per part dels dos presidents? Doncs hi havia molta expectació de la Montcloa, de fet, quan el president m'ha arribat a les 11 del matí, quan passaven quatre minuts, ja hi havia una quarantena de mitjans acreditats, a part dels habituals, dels espanyols i també dels catalans, i de mitjans informacionals com Reuters, que volestit jornal, fins i tot i diria la televisió japonèsa. M'has arribat a la regència oficial de president espanyol, un cotxe oficial, i Rajoy l'ha rebut a les escales. No les ha baixat com s'ho feia amb altres bandes d'anàlisi, quan hi ha un clima de més proximitat, o com va fer el mateix Mas a l'última vegada que el va rebre, els dos han encaixat les mans davant dels fotògrafs, Rajoy amb un posant de sonrient i un amic a més seriós, però els dos han habitat creuant les mirades, amb preferit dirigir la mirada cap als fotògrafs. I han entrat a la sala blanca de la Montcloa, on es leveren aquest tipus de reunions. L'aquest del Mas s'ha esperat en una sala petita que hi ha al costat, és la delegació que estava encaixalada per portar deure al govern, en Francesc Coms, i també hi havia els sencars de l'Avenet, el cap de premsa i de protocol. I la reunió és tot una reunió més llarga del que s'esperava inicialment, i ha acabat a l'una del migdia, i quan ha acabat Mas amb el set ràpid cap a la delegació de l'Oscar de la Generalitat, perquè, com recordeu, ahir s'havia anunciat que no compareixaria a la Montcloa. En aquí és allà on hi ha hagut el segon escenari d'aquesta estada madrilenya del president Artur Mas. Quina expectativa ha generat la compareixença per part dels mitjans de comunicació? Doncs d'altra vegada una enorme expectació, Mas, que l'havien dit abans, ha volgut fer aquesta rada de premsa en terreny ploti, no és la primera vegada que es fa, que no es fa la Montcloa, recordem que Rajoy ja ho feien diverses ocasions quan va guanyar a Tapatero, pujots, a mi ho havia fet, i a Blanquerna l'esperava una sala de premsa plena de gom amb gom, amb prots de 100 persones, infinitat de càmeres, unetats mòbils a percades del carrer Alcalà. De fet, la sala s'havia anat a un perfil de tot el trípode des de les 9 del matí. Abans de que convencions d'aquesta rada de premsa, el seu cap de premsa ha avançat que el president parlaria en català, en castellà, i si hi havia preguntes, també en anglès, un fet molt poc habitual a Madrid, on el coneixement d'anglès i les rodes de premsa d'anglès no són habituals. La rada de premsa ha durat una hora i quart, el president té una excel·la intervenció directa en català, tot i que alguns periodistes espanyols després s'han caixat d'aquest fet, i m'haig de dir sense embuts que la reunió amb Rajoy no ha anat bé, que la porta del Pacte Fiscal ha estat encara, mentre tant, s'esperava la resposta de la Moncloa, s'havia rescartat ja cap compareixença de cap membre del govern espanyol, però fins a les 4 de dues no s'ha sabut que no hi ha resposta si no a traves d'una nota de premsa. És una solució d'un perfil polític baix que se'n marquen una estratègia de la Moncloa, haver evitat tal com pugui una confrontació que gent li ha dit encara més malestar a Catalunya. Progepi, gràcies per aquestes dues fotografies, d'estes dues instantànies radiofòniques de l'escenari del que ha estat la visita del president de la Generalitat avui a Madrid, perquè volem continuar amb el capítol de reaccions. La presidenta del PP català, Alicia Sanchez Camacho, ha estat molt més explícita que el comunicat de la Moncloa. Sanchez Camacho ha assegurat que un avançament electoral no seria bo perquè Catalunya hi és obrellat que el Pacte Fiscal no es pot imposar. Crec que no és procedent i crec que no és adient és que se l'exigeixi el govern d'Espanya, un model de manera unilateral sense capacitat de diàleg i sense capacitat d'anàlisi. El PSC, creu que la trobada, ha estat un fracàs. El primer secretari dels socialistes catalans, Pere Navarro, ha qualificat els dos líders irresponsables per no ser capaços d'arribar a cap acord. Navarro demana clarat a Mas i rebutja l'avançament de les eleccions. Considereu una irresponsabilitat, la incapacitat de tots dos dirigents per obrir un camí de diàleg i pacte tal i com demana i desitja el conjunt de la ciutadania catalana i espanyola. El president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, reclama la independència per la via ràpida i proposa tres alternatives. Es tracta d'una declaració unilateral del Parlament, la convocatòria d'un referèndum que no ve unes eleccions amb caràcter plebiscitari. Per això proposa una llista única independentista. Si tenim clar que anem a proclamar la independència, si tenim clar que anem a constituir un nou estat en el mar de l'Unió Europea, presentem-nos conjuntament a les eleccions, ens presentem conjuntament, amb un programa molt concret, molt clar, molt precis, a curt termini, que és crear un estat. El secretari general d'Initiativa per Catalunya, Evers, Joan Herrera, ha qualificat la reunió de De Sabadora. A l'estil·litat del partit popular, cap a les demandes de Catalunya, i critica el paper que ha jugat el president Mas. El que concetem és que el president Mas ha anat com a president a la Montcloa a parlar del pacte fiscal, i que ha sortit com a candidat. Ha sortit de la Montcloa com a candidat, i no ens agrada, perquè entenem en definitiva que havia d'actuar com a president. I de la seva banda, el portaveu de Ciutadans, Jordi Canyes, ha proposat a PSC i PP que s'assumin a una alternativa federalista. Canyes ha criticat la irresponsabilitat d'aquestes eleccions espanyol i català. De Ciutadans seguirem insistint en explicar als ciutadans quina és l'alternativa d'aquestes que diuen que cal posar un pas al fred. O que cal posar carrer i saltar. Això està molt bé, però és que aquí no vivim en un furat. Tenim una cantilao. I aquells que impelen la gent a saltar són els que a l'últim moment nunca salten. Per últim, solidaritat emplaçat Mas ha format un govern de Concentració Nacional per iniciar la transició a la independència, un objectiu que situa en la present legislatura. Passem tres minuts d'un quart de nou. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. En el ambient que es viu al país després de la reunió d'avui entre els presidents Mas i Rajoy, en primer lloc, ho fem amb el Degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Joan Becasas. Bona tarda. Gràcies per atendre els micròfons de la xarxa. Com a economista, quina considera que pot ser la conseqüència per Catalunya d'aquest final del pacte fiscal? És una llàstima, perquè en definitiva era un pacte que pertenia a coses que ja estan bastant assumides, que era corregir el desequilibri de Catalunya, intentar que s'apliquessin els recursos d'una forma més racional i més eficient. També era cert que pel que es havia dit tampoc era que l'obtenció d'aquests recursos fos d'una cosa immediata. Diguem-ne que el model sí que se sonés, i que l'aplicació dels recursos fos més gradual. Per tant, això era un pacte perfectament assumible com a element de discussió. El fet que no tinguis recorregut, des del punt de vista econòmic, representa una decepció important que caldrà la classe política reformular-s'ho. En el cas hipotètic d'un procés d'independència, considera que l'economia i el sector financer català estan preparats, sobretot tenint en compte els últims processos de fusions, absolucions d'entitats d'aquests últims temps? No ho sé, sí que estan preparats. Un procés d'independència sempre hem de distingir dues agapes. Una, que seria una vegada finalitzat al procés, en la qual cosa es dona una situació en què Catalunya ara podem envetre que perfectament seria una economia diable, i l'altra és el procés per arribar-ne aquí. Aquest tipus de processos és obvi que generen certa incertesa i generen una situació complicada. Durant aquest procés, cada entitat s'haurà de recituar-se cas d'aquest podoveix. El sector financer, òbviament, és un sector sensible aquest tipus de situacions perquè té una part important del seu activitat fora de Catalunya i podria ser més sensible regeure alguna reacció. De tota manera, incestesso tot això dependrà molt i els processos històrics que coneixem si ens ho diuen de com es produeix aquest procés. Hi ha hagut casos en què aquest procés ha produït una forma pacífica i que s'ha discutit defensant que els consuls interessos no han comportat un final necessàriament violent. Ara, si es planteja una forma més agressiva, probablement durant el curs aquest tàngid fins a la fase final, doncs es genera incertesa, efectivament. Senyor Joan Becasas, de Gada, el Col·legi d'Economistes de Catalunya, moltes gràcies. Bona tarda. Bona tarda, vosaltres. Parlem ara amb Joan Vallvé, de Gada, el Col·legi d'enginyers industrials de Catalunya. Senyor Joan Vallvé, bona tarda. Bona tarda. Quina és la seva percepció del que ha passat avui del resultat d'aquesta reunió d'avui a Madrid? Doncs, Miri, jo crec que, com ha dit molt bé el president Mas, s'ha perdut una operatorietat històrica de fer un pacte entre Catalunya i la resta de l'Estat, podria dir, entre Catalunya i Espanya. Jo crec que el pacte fiscal era una forma racional de poder arribar a una entesa, com de fet, altres estats europeus tenen en la qual els territoris més rics paguen una solidaritat en els que no ho són tant, però que això, naturalment, té un línit i que no és una cosa determinada com és exigerada, com és en el cas de Catalunya en relació a l'Estat. I això, naturalment, impedeix el desenvolupament de la mateixa Catalunya. Tenint en compte justament la dependència en matèria d'infraestructures respecte a l'actual, respecte al govern central, quin futur creu que ens espera veient la situació actual sense el pacte fiscal i amb un sentiment independentista creixent? Bé, esclar, això és evident del govern d'ara, haurà de veure de quina manera canalitza el futur després d'haver-se tallat aquesta possibilitat del pacte fiscal. Aleshores, és evident que caldrà aquí tot un replantejament i, si es va cap a una solució, cap a una independència, caldrà, naturalment, Catalunya replantejar-se quines són les seves estructures, les seves necessitats i tot allò que necessitaria per reiixir com un estat independent del marc d'Europa. Senyor Joan Vallvé, de Gada Alcòleg i d'Engines Industrials de Catalunya, moltes gràcies i bona tarda. Bona tarda. Ens agostem ara a Vilafranca del Penedès per parlar amb el cap de colla dels castellers de Vilafranca, David Miret, prèmic català de l'any 2010. Senyor David Miret, bona tarda. Bona tarda. Ja no sóc el cap de colla, però he sigut el duplis quatre anys. Ho ha estat durant bastants anys, en tot cas. 24 anys, sí. I, en tot cas, sí, prèmic català de l'any 2010. Per tant, com a representant d'un dels emblemes del món castell actual, quin futur, després d'aquest resultat d'aquesta reunió d'avui, com ho veu, vostè? Com ho veig amb molta il·lusió dels factors que estàvem a la plaça des de la carrera el dia 11 de setembre, el poble setge Gràcia reivindicant i cridant independència, amb molt il·lusionat i, bé, amb ganes, i ara m'entena que ens envieu una força al president i animar-lo a seguir aquest procés que avui sembla que s'ha iniciat, amb molt i molt il·lusionat. D'aquí uns dies, senyor David Miret, hi haurà el concurs de castells de Tarragona, el 6 i 7 d'octubre. Creu que a la jornada tindrà un sentit espacial donat a les actuals circumstàncies? Home, no ho sé, no té per què. Sempre les actuacions grans, les actuacions si veu una espelada penjada, evidentment que pot ser que s'hagi de referència a la situació política, però, diguem-ne, que es pugui... pot ser que passi el mateix que va passar al Camp de la Barça, que es va cridar independència, amb actuacions castellers que ja s'hi ha cridat, aquest lema, serà una actuació castellera, un concurs com el Terrer d'Anys, però potser sí, una mica més mercadament polític. Senyor David Miret, premi català de l'any i membre dels castellers de Vilafranca, moltes gràcies. Bona tarda. Moltes gràcies, vosaltres. Ara volem parlar amb Josep Maria Soleix Sabater, historiador catàdràtic d'Història de la Universitat autònoma de Barcelona i director de l'Institut d'Estudis i l'Ardenx a Lleida. Senyor Soleix Sabater, bona tarda. Bé, són coses en del directe. Sembla que ara no tenim la possibilitat de parlar amb el senyor Soleix Sabater a l'Observatori i en parlarem d'aquí uns minuts. Falten 4 minuts i mig per dos quarts de nou i en directe també, lògicament, parlem d'esports. Cristina Cesfàbregas ha recuperat la confiança les últimes setmanes i el jugador es mostra content amb la seva situació al Barça. El jugador segura que les crítiques que ha rebut darrere no l'afecten, afegis que sent que té la confiança a l'entrenador Tito Vilanova i diu que la titularitat als dos últims partits el fa sentir-se bé de nou, afegis que sempre surt a donar-ho tot. L'equip laurena va debutar la Lliga de Campions amb una victòria s'oferta per 3 a 2 davant l'Espàrtac de Moscou. La notícia negativa és la lesió de Gerard Piquel, central pateix una forta contusió al peu, estarà de baixa de 2 a 3 setmanes. L'Espanyol, després del Barça, parlem de l'Espanyol, no se n'engoixa pels màls resultats. Ho assegura Raül Rodríguez, que diu que no estan excessivament preocupats pel mal inici de Lliga. Només han sumat un punt al defensa de mana a l'afició, que creguin les possibilitats de l'equip i es mostra convençut que els bons resultats arribaran aviat. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Un polèmic estudi sobre la possible vinculació del consum de transgènics amb l'aparició de tumors ha caigut com una bomba als mitjans de comunicació. La comunitat científica es mostra, però, molt a sèptica davant d'aquest estudi. Bona tarda, Mònica. Bona tarda, Joan. Un estudi fet amb retolients alimentats amb l'atremoro transgènic donaria com a resultat que els retolients alimentats amb aquest tipus de blat de morot de la coneguda marca Monsanto tenien una lavadíssima mortalitat. Del grup de retolients estudiat, uns 50 pamelles morien a la seva majoria a causa de càncers. El estudi també consideren els efectes del glissofat, una herbicida molt usat perquè mata les males herbes i respecta aquests cultius. Els gens del blat de morot són modificats precisament per resistir aquest producte químic. La comunitat científica ha rebot a massapticisme l'estudi. Les sospites comencen en el principal autor de l'estudi, Gilles Éric Seralini, professor de biologia molecular de la Universitat de Cayenne a França i activista antitrangènics. Pere Pulx Domènec, president del Comitè d'Ètica d'Alcestic, ja ha dit que els resultats són radíssims i que, quan es torni a repetir l'estudi, segur que no es confirmaran els resultats, però que és la manera que té l'investigador de sortir als mitjans de comunicació i de que el convidin a fer conferències a molts llocs. El blat de morot utilitzat a l'estudi no es conreia a Europa, però sí als Estats Units, on ha estat consumit per animals de granja i humans sense que se n'hagi observat cap efecte. El blat de morot estudiat és el NK603 de la marca Monsanto, que s'està cultivant de manera experimentada a Espanya. Els experts de l'autoritat europea de Seguretat Alimentària analitjaran les dades de ser al·limí en detall i prepararan una resposta argumentada. Un altre dels punts foscos de l'estudi és que entre els rossagadors que no es van alimentar amb el blat de molt transgènic i que feien de grup de control van morir entre el 20 i el 30%. Hola, sóc l'Alfred Rodríguez Picó i cada dia volem oferir una bona dosi d'optimisme, entusiasme i compromís amb la cultura i l'entreteniment. Us hi esperem. Són dos quarts de nou, centenars de persones s'han manifestat, s'han concentrat aquest vespre a la plaça Sant Jaume de Barcelona per donar la benvinguda al president de la Generalitat després de la seva reunió avui a Madrid amb Mariano Rajoy. L'Observatori, Temps d'Informació i Anàlisi, amb Joan Catà. El pacte fiscal és incompatible amb la Constitució. Aquest és el resultat de la reunió d'avui, Mas Rajoy. I aquesta hora milers de persones es concentren a la plaça Sant Jaume de Barcelona convocades per l'Assemblea Nacional Catalana. L'Observatori ja hem recollit la reacció també de la Societat Civil Catalana. Joan Casas, de la Col·legi d'Economistes de Catalunya en declaracions a la xarxa. Un pacte perfectament assonible com a element de discussió. El fet que no tinguis recorregut, des del punt de vista econòmic, presenta una decepció important que caldrà la classe política reformular-se. Joan Batlle de Gada, col·legi d'enginyers industrials de Catalunya. Com ha dit molt bé el president Mas, s'ha produït una operatorietat històrica de fer un pacte entre Catalunya i la resta de l'Estat, podrien dir, entre Catalunya i Espanya. Jo crec que el pacte fiscal era una forma racional de poder arribar a una entesa, com de fet, altres estats europeus tenen. Seguim de seguida recollint noves reaccions també, tal com havíem fet i dit, però afegim un titular més a l'actualitat. La Generalitat obre expedien informatiu a Renfa pels retards dels últims dies. Bona part de les línies de tren de Renfa a Catalunya ha anat a registrar una nova jornada de retards en la majoria dels casos. El botiu és la conflictivitat laboral. Pasen dos minuts de dos quarts de nou. Ara ja tenim en línia el senyor Josep Maria Soler Sabater, historiador, de l'Institut d'Estudis i l'Ardenx a Lleida. Senyor Soler Sabater, bona tarda. Ens enfrontem a una situació inèdita a la història de Catalunya. Ens trobem en una situació que mai s'havia produït, perquè altres fets s'havien produït per circumstàncies de tipus polítics, de tipus social, però no en una voluntat majoritària democràtica pacífica i a més dins d'un context legislatiu europeu que acolla tothom que democràticament fa aquests processos. Com veu els futurs, sobretot, en els pròxims dies? Jo crec que la societat catalana hagués estat terriblement castigada per la crisi, moltíssima gent, aquest moviment de forma transversal ha creat una il·lusió engrescadora. Aquesta il·lusió engrescadora dona moltes forces per tirar endavant, una possibilitat de deixar que el vol en moltes coses de consciències, d'actituds, de sacrificis, en referència que Catalunya pugui enfrontar-se d'una forma diferent amb el futur immediat i sortir d'aquest marat amb aquesta mare. Cap on ha de tirar el govern, segons vostè? Bueno, jo crec que és que d'alguna forma o altra, crec que el necessari és, és a dir, primer el debat de política general, veure les forces polítiques que tenen, i en referència a la legislatura que va al pacte fiscal i que els hi han dit que no, tant govern com oposició, doncs aleshores n'ha acabat la convocatòria d'eleccions i aquí suposo que s'ha de veure molt clar que el PSC no, el PSC és un element clau i aleshores, si no vol que sigui arrossegat per una llau, d'alguna forma o altra, agafa una actitud dins de la catalanitat que l'han deixat fora. Senyor Juremaria Soler Sabater, historiador i director de l'Institut d'Estudis Illerdengs, de Lleida, moltes gràcies, bona tarda. Volem també posar-nos en contacte amb el secretari General de Comissions Obreres, Joan Carles Gallego, senyor Gallego, bona tarda. Gràcies per haver vingut. Bona tarda. Bona tarda. El que ha passat avui, què es pot fer a partir d'ara? Nosaltres haurem de conèixer exactament què ha passat avui, més enllà del que hem pogut anar llegint i les declaracions que hem escoltat i, fora del que el president expliqués, els detalls concrets perquè no és molt de sabador El govern de la Generalitat hauria d'abordar aquesta negociació, però si el govern de l'Estat està tancat en aquests moments, evidentment estem en una situació complicada, que caldrà fer un canvi de finançament, que superi l'actual element d'injustícia que té el model actual, i abordar un canvi en profunditat. Teníem que la via de la negociació i el possible acord era el millor. Creiem, ho creiem i seguim creient, que estem en una situació complicada, que caldrà veure com es pot desencallar. Per què? Perquè a partir d'ara què? A partir d'ara haurem de veure el que. Nosaltres entrem que el tema de la insuficiència de l'actual model de finançament hi havia unanimitat en el Parlament de Catalunya. El diagnòstic era un ànim, el que possiblement hi havia diferències era amb la proposta de pacte fiscal que va ser votada per la majoria del Parlament, que va ser votada per la majoria del Parlament. Però sí que hi havia un diagnòstic clar. Des que el govern el caldrà fer el sumar el màxim de forces polítiques per un cantor, i també evidentment de forces socials, per construir una proposta de negociació davant de l'estat, i els recosumes consensos polítics i socials, tècnicament, la força hauria d'augmentar. I, en qualsevol cas, també, demostrar des de la gestió cotidiana per parlar del govern de la Generalitat a disposició de governar els serveis elements a majoria de la gent. Senyor Joan Carles Gallego, secretari General de Comissions Obreres, moltes gràcies. Bona tarda. Bona tarda. Mercè Mara, fins a les comarques de Girona, per parlar amb el senyor Martí Sabrià, gerent de l'Associació Costa Brava, Centra Hotels. Senyor Martí Sabrià, bona tarda. Hola, bona tarda. Consideren que la situació actual després d'aquesta reunió d'avui, sense èxit pel que fa el pacte fiscal, pot perjudicar la seva activitat? Bé, pensem que, probablement, no seguim, en absolut, el sector més prejudicat del nostre és un sector que a Catalunya viu, bàsicament, del mercat exterior i del producte mercat català. La presència de turisme procedent a l'estat espanyol representa un 17% del total, però n'hi ha una part important, aquest 17%, que és per raó de negoci, no tan vacacional. Per tant, entenem que aquest... Els contactes comercials poden demàllar, però en tot cas, d'una manera petita, entenc jo, i, per tant, podria arribar a afectar una mica aquests tècnics que tenen la destinació a més la ciutat de Barcelona. I els tècnics més vacacionals tenen més efecte al sur, els comarques de Tarragona, un públic nou a Rés, i Aragonès, bàsicament, i una mica de Castellà, i pràcticament els comarques de Girona, la presència de turisme a l'estat espanyol, és petit. Però, davant d'això, vull entendre que no tots els finales fèiem buicot a la visita a Catalunya, com tot pensa, també, que els catalans continuen en Espanya, el que calia quan ens vingui d'algú, però us quedaria a menjar, on els ia a veure-te, o a l'extremadura a veure-te. Només faltaria. Només faltaria. Com veu vostè aquest no al pacte fiscal? Com es veu, això, des de les comarques gironines? No ho sé, és una opinió molt personal, però que com a sector, en aquests mesos d'estiu, estem més per la feina, tampoc hi ha una posició, diguéssim, única. Nosaltres grupem empresariats de moltes sensibilitats i de moltes ideologies, atès que els formats empresarials del sector turístic són molt diferents, els propietaris de Camp Sabol, fins als hotels, petits i familiars, fins als restaurants. Per tant, jo crec que es veu de moltes maneres, però també, Matele Aixudí, que l'empresari petit és una mica, i el gironí, especialment, està molt arrelat al territori, té un sentit de la catalanitat molt incorporat, i que tothom està una mica tip d'aquesta relació amb una Espanya que no ens estima, no? Per tant, jo crec que en general la gent està, com a majoria de la població i dels centres socials, crec, a favor de resoldre aquesta relació d'una vegada per a totes. Senyor Martí Sabrià, gerent de l'Associació Costa Brava, Centra Hotels, moltes gràcies. Bona tarda. Gràcies a vosaltres. Apuntem també una altra reacció d'última hora, en aquest cas, de la patronal catalana foment del treball, que, en un comunicat, lamenta que el pacte fiscal no hagi tirat endavant. L'entitat presidida para Joaquim Gaida Montallà demana als governs català i espanyol que busquin tots els consensus possibles i actuïn sempre des del diàleg, i ha qualificat com a necessari un acord, un nou model de finançament per Catalunya. L'Observatori, mirador del dia que s'acaba. Complatem la crònica del dia dient que el Salonàutic Internacional de Barcelona es reinventa per intentar capgejar la crisi que afecta el sector. Els organitzadors han optat per reduir el nombre de dies que passa de nou a cinc avançar les dates del novembre a aquest mes i traslladar-les, certament, al port vell, deixant el tradicional marc de la Fira de Barcelona. El Saló que arriba a la 51ena edició es farà del 26 al 30 de setembre i participarà en més de 260 empreses i si exposaran més de 150 embarcacions. El president del Saló, Lluís Conde, destaca els avantatges de fer-lo al port vell. El hecho de hacerlo en el puerto, aparte de que tenemos unas instalaciones espectaculares y tenemos un puerto maravilloso, nos acerca mucho más al ciudadano. Yo creo que en el ciudadano es más fácil ir paseando, bajando con las rambras con los niños para ver ella. El puerto que no va a coger en los medios de transporte y ver la vela en un lado y la no vela en el otro. Con lo cual yo creo que la ciudad de Barcelona va a vivir mucho mejor y mucho más intensamente este Salón Autíc. El Salón Autíc d'Enguany espera una fluència de 70.000 visitants. I els retards de trens de rodelíes que s'han registrat als dies posteriors a la vaga de Dilluns ha precipitat aquesta tarda la intervenció de la Generalitat. Ha decidit obrir un expedient informatiu a Renfa i a Diff que podria desembocar una ascensió per l'operador. És la primera vegada que la Generalitat pot multar aquestes companyies en l'aplicació de la novel·la i ferroviària de Catalunya. Barcelona, Joan Porta, bona tarda. Bona tarda. El govern podria aplicar una ascensió de fins a 6.000 euros al retards als convocs dels darrers dies que han provocat irregularitats en 237 trens, dels quals 44 han acabat sense obrimits del Serreia. El director de respost de la Generalitat, Ricard Fona, ha assenyalat que una vegada tramitat i analitzat l'expedient informatiu que ja s'ha obert, caldrà certificar si s'ha de sancionar l'operador i amb quina quantitat econòmica fer-ho. L'operador ha aconseguit la situació dels últims dies amb la pròpia operadora Renfe i hem arribat a la conclusió que, en aquests moments, les afectacions que els usuaris de Catalunya estan patint són imatges musícules. I a partir d'aquest moment, nosaltres, el que hem fet, és obrir un experiment informatiu per les circumstàncies que en aquests moments estan subseint pel retards i per les anulacions de trens que estan patint els usuaris de Catalunya. I, a partir d'aquí, valorem l'oportunitat de sancionar l'operador Renfe en cas que l'exferent informatiu així ho indiqui. Des del govern permet que ara mateix si continua la vaga encoberta als adreys, no es pot actuar. És precis culminar el procés informatiu. Falten 3 minuts per 3 quarts de nou, parlem del vi, perquè bones notícies per la denominació d'origen penedès ha començat la vrema i els productors auguren una anyada històrica. És que les altes temperatures del mes passat i la sequera han ajudat a la correcta maduració del rell. Ràdio Vilafranca, Sergi Enson, bona tarda. Bona tarda. El president de la denunció d'origen penedès, Josep Maria Albet, valora de forma molt positiva la maduració que ha tingut el rell amb aquest estiu al penedès. Albet també destaca un magnífic estat sanitari fruit d'uns mesos amb molt poca pluja i altes temperatures. Tot plegat li fa pensar que la vrema d'aquest 2012 oferirà uns vins de gran qualitat. Jo crec que podem estar contents. És una vrema que s'agrada les bones, d'aquelles que se'ls hi posen excel·lent, probablement. Ara s'està retratant una mica més la maduració amb aquests núvols que està fent aquests últims dies, les fresques, això és molt bo per les veritats negres, perquè fa que la maduresa fenòlica, que són els pells i els pinyols, m'adurin bé i, per tant, tinguem uns vins que han acabat seran molt més rodots, molt més afinats, molt més valutats. Un altre dels aspectes destacables de la vrema d'aquest any és la producció més reduïda en quilos de rell. No només el penedès, sinó en general a la majoria de zones vitícules. Això ha provocat un augment dels preus que es paga el rell. Tot i que els albredors hauran d'assumir l'increment o aplicar-lo al producte, Josep Maria Albet també ho valora de forma positiva en el sector del sector. Com cada dia aquesta hora és el moment de saber quins seran els temes principals de l'informatiu al dia de la xarxa de televisions locals. Ruth Gumbau, bona tarda. Bona tarda, Joan. Què destaqueu avui? Doncs avui destaquem. Unes imatges són espectaculars. Us recomanem que les veieu a partir de dos quarts de 10 d'octubre, que s'està donant a la plaça de Sant Jaume, fa pròximadament una hora ha estat rebut per milers de persones que han cantat els cagadors, i hem pogut veure tot i que la reunió amb Mariano de Rajoy no ha donat cap resultat, el president de la Generalitat ha sortit força reforçat. Hi ha alguna altra notícia destacada? Resulta que hi ha una escola a Mollet del Vallès que tracta nens discapacitats, tan físics com mentals, i és un bon exemple del que ha de fer una escola d'aquest tipus, tant que un grup d'investigadors japonèsos vol copiar el seu model i exportar-lo al seu país. Després ho veurem. Gràcies, Ruth. Tot això a partir de dos quarts de 10 les decisions locals a l'informatiu al dia. La rota de l'Observatori. L'entrevista. La rota de l'entrevista. La rota de l'entrevista. Va ser a l'entrevista. Va ser a l'entrevista. El 3, 4 de nou. A la xarxa de televisions locals d'aquesta escola de Mollet del Vallès, que els experts japonèsos han vingut a veure com va. Avui tenim com a convidat a Àlex Castillo, president de la FAPAC, Ben bé, una setmana, una mica llarga. Senyor Àlex Castillo, bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs a veure, és el moment, segurament, de començar a desgranar les diferents novetats i a comentar les novetats que dona de si aquest curs, 2012-2013, un curs que ha començat amb 20.000 alumnes més i uns 1.700 mestres menys. Les xifres, segurament, van una mica... poden ser uns 100 més, uns 100 menys, però, bàsicament, és més alumnes i menys mestres. Els alumnes de secundària, pel que s'està veient, són els més perjudicats per aquesta situació, per unes classes, doncs, més massives, no? Creu que, per començar per aquesta banda, pot afectar el desenvolupament acadèmic dels alumnes, aquestes classes més plenes d'alumnes? Sí, evidentment, el que és l'increment de ràtio té uns efectes en la qualitat de l'ensenyament. És més accentuat en el tema de secundària, perquè ja tenien una ràtio de 30, i a primària era de 25, i ara es permet fins a una ràtio de 35, i a primària serien fins a 27, 28. Encara que hi ha alguns casos que passen una mica de 35, perquè hi ha petit marge, sempre, no? En principi, hi ha el 20% que s'actua a la llei, s'ha permès, i després a la norma parlava d'un 10%. Segons com s'interpreti, podria haver aquest tipus d'increment, però això ja serien casos molt... que esperem no, no es produeixin. A part d'això, el que ha començat també especialment a la secundària és un gran percentatge d'instituts amb horari compactat, diguéssim, que queden les tardes fora de l'horari electiu. Com ho veuen, això? Nosaltres el que veiem és que s'ha fet d'una manera precipitada, perquè això es va aprovar a finals del curs passat quan els alumnes ja no anaven a escola, per tant, el debat que hi va haver va ser molt justet, molt limitat, i s'ha fet, bàsicament, guiant-se per una qüestió econòmica. És a dir, tanquem a la tarda, ens estalviem la llum, el telèfon, el gas, tota una sèrie de serveis que s'han de pagar, i si estàs menjors, doncs se suposa que l'estaràs menys. I aquest és, diguéssim, el veritable motor del canvi. Però vosaltres, des de la FAPAC, des de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya, creieu que això pot perjudicar el que és el desenvolupament del currículum escolar? En principi, si això s'ha fet, és fer-ho amb un acompanyament pedagògic a les tardes, amb uns espais, habilitats, perquè els nens estudin, amb unes biblioteques obertes, amb un acompanyament de l'escolaritat d'aquests alumnes, no tindria per què haver-hi una repercussió. El que passa és que, com que això s'ha fet per una qüestió econòmica, tot aquest acompanyament pedagògic que hauria de ser, no es dubtem que hi sigui. Per tant, ens fa tema que realment hi hagi un perjudici, sobretot perquè és l'estalvi el que guia aquest canvi. Llavors, com que és una qüestió de gastar menys, evidentment això té uns efectes sobre la qualitat. Estan molt preocupats a l'AFAPAT per aquest curs amb aquestes retallades que hi ha hagut? Sí, realment sí, perquè... Globalment, parlo, ara. Tot plegat, sort un petit de petites mesures o grans mesures que totes ens recorden temps passats. És a dir, per exemple, aquest curs, per primera vegada, hi ha hagut després, o sigui, per primera vegada en uns 15 anys, hi ha hagut mestres que arribaven a escola com a sustituits just al dia que començaven les classes. Això feia més de 15 anys que no es produïies, a dir, un sustitut que havia de suplir una mestra que podia tenir un embaràs, per exemple, una d'allò de maternitat, una baixa de maternitat, doncs com que ja era una baixa prevista, arribava a classe el dia 1, el 3, el començament de curs, però sense alumnes, i, per tant, podia preparar les classes, i etcètera, i programa. Ara no, ara arriben el primer dia que hi ha classes amb alumnes, amb el qual tota la programació s'ha fet, però ell no n'ha estat, pendent, i sap com, a entre hores, s'ha d'anar posant el dia. Això també té uns efectes negatius en el funcionament dels centres. I com aquestes mesures són moltes, que anem enrere, anem enrere en la ràdio, una ràdio més alta que abans, anem enrere en tota una sèrie de projectes i programes de suport, anem enrere en el copagament, n'hi ha menys beques de llibres de text, tot són un seguit de mesures que cap d'elles és una mesura que convidia a l'optimisme. Senyor Àlex Castillo, president de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya, sense certes totes aquestes coses que diu que vostè hi ha tota aquesta preocupació també, és veritat que, per exemple, han augmentat a 70 les hores de matemàtiques a l'ESO, perquè es considera que hi havia poques hores de matemàtiques, no? Sí, això s'havia detectat a les proves d'acordesso que s'havien fet, i el que s'ha fet és un canvi curricular d'incrementar les hores de matemàtiques en detriment normalment d'horaris, diguéssim, optatius. Llavors, clar, a priori és una mesura que intenta corregir un defecte que s'ha vist i ja veurem els resultats, però, clar, si això es fa, però paral·lelament quan hi ha un professor de matemàtiques de baixa, no se'ls substitueix, doncs el que guanyem per un cantor el perdem per un altre. Hi ha també altres temes en aquest curs, com, per exemple, el tema de l'ús de la Carmanhola, el servei de menjador. Després d'aquests primers dies, com ho estan vivint des de l'AFAPAC, tot això? Com està veient, com anar, com va? A veure, de moment és una fase incipient. L'ús de la Carmanhola l'ha d'autoritzar el Consell Escolar de Centra i aquest Consell Escolar de Centra, en molts casos s'ha reunit o no s'ha reunit encara, no? Per tant, no tenim encara un mapa de quins centres s'ha aprovat, en quins no i en quines condicions. Això, al llarg d'aquest trimestre, es dibuixarà ja el que serà el mapa definitiu de l'ús de la Carmanhola. Nosaltres creiem que serà un ús molt més reduït de tot el rebombor immediàtic que ha tingut. També està adquirint importància a tota la gestió i la reutilització dels llibres de tex en molts centres escolars. Hi ha diverses iniciatives per poder reutilitzar, per no haver de comprar cada any els llibres dels cursos i compartir-los en certa manera entre diferents cursos. Com veuen totes aquestes iniciatives? Això és una iniciativa que ja ve d'antí, és a dir, és una iniciativa que fins i tot hi havia un cert suport econòmic inicial del departament. Per part, es preveia que si reutilitzaven els llibres durant quatre anys, s'arribaria la gratuïtat del llibre de text. Aquest era l'objectiu que no sempre s'aconseguia, però ara això ens trobem sense aquest suport inicial del departament de tal manera que, clar, que suposen aquests programes és una rebaixa del preu del llibre de text en funció de si dura dos anys, tres anys o quatre anys, però sempre hi ha una aportació de les famílies. Entrem en matèria política, perquè el govern espanyol sembla que vol augmentar el percentatge de continguts mínims que fixa l'estat en els currículums escolars des de Primària fins al Batxillerat. Vostès creuen que això pot afectar, que això és una regressió? Pot afectar també la qualitat educativa? A veure, això és una regressió en el sentit de que es volen recuperar competències centrals perquè del govern central es considera que el sistema autonòmic ha arribat massa lluny, etcètera. Per tant, és una iniciativa que no respon a una realitat educativa, com el cas que hem comentat abans de les matemàtiques, que s'ha vist un determinat baix nivell en una matèria i s'ha de reforçar. El que es vol reforçar és el govern central, no les competències dels nostres fills. Per tant, el que em sembla molt malament és que es jugui a fer una política de poder en base al futur i l'escolarització dels nostres fills. Això ho trobem molt fora de lloc. Vostès, per tant, estarien en contra d'aquest de replantejar totes aquestes els percentatges de competències de cadascuna de les administracions pel que fa als currículums escolars? A veure, nosaltres el que creiem és que tal com està ara, si el que ens mirem és els resultats i, en funció dels resultats, apliquem correccions allà on es veuen els problemes, doncs és igual de quina administració depenguin. El problema és que ara per ara les administracions semblen més preocupades de les seves pròpies competències, que no dels resultats dels alumnes. Totes aquestes inquietuds m'imagino que les han traslladat durant els últims temps i actualment també en aquest inici de curs el Departament d'Enseñament, que és el responsable de tirar endavant el curs. Les converses que tenen amb el Departament d'Enseñament, quins retorn tenen, quina impressió tenen, com estan? En principi, el Departament d'Enseñament, el tipus de diàleg que té amb nosaltres és un diàleg informatiu. És a dir, ens explica algunes coses o decisions hi ha preses, però a l'hora de rebre els nostres punts de vista o les nostres propostes no és massa receptiu. Per exemple, una de les propostes que li hem traslladat darrerament és que, de fet, hem fet al llarg de tota la legislatura, és sobre el tema de l'èxit escolar. A nosaltres ens preocupa que l'èxit escolar sigui el que és. No considerem que sigui espectacularment horrible, com diuen alguns mitjans, de vegades, o algunes notícies molt alarmistes, però creiem que és molt millorable i que hi ha molt de marge per millorar. I, sobretot, valorem que, per millorar el rendiment acadèmic dels alumnes, és superimportant la implicació de les famílies. Aquesta implicació és el que nosaltres hem traslladat, la necessitat d'increventar-la al Departament, i per part del Departament no hem rebut una resposta massa positiva. Rebut, sí, bueno, ja veurem coses així. No hem rebut un pla de treball específic amb ganes i voluntat de fer-ho. Quina és el repte per últim d'aquest curs escolar, segons la Federació? Bàsicament, el tema és millorar l'èxit escolar, és el principal tema número 1, i per fer-ho creiem que hi ha dues línies, que són les que ha definit l'estudi de la Fundació Bofill del 2011, que és invertir en equitat, és a dir, acabar amb la segregació escolar, i incrementar la participació de les famílies a l'escola. Senyor Àlex Castelló, president de la FAPAC, a la Federació d'Associacions de Pares i Mares de l'Umnes de Catalunya, moltes gràcies per aquesta anàlisi i bona tarda. Gràcies a vosaltres, bona tarda. Freqüència Barcelona. La discoteca de l'Observatori. Fas acordar en las palabras, confundo en la pensión. Cosi diventa tutto bico, aunque le notirá en América. Y vosotros te verás tu vida como la silla de un neve. Ah, sí, es la vida que finis, pero a él no nos pensamos mucho. Anas y te sentís feliz, y reconocié el suelo. Y vosotros te verás tu vida como la silla de un neve. Y vosotros te verás tu vida como la silla de un neve. Té una càtima a l'Àfrica. Té una càtima a l'Àfrica. Té una càtima a l'Àfrica. Té una càtima a l'Àfrica. Té una càtima a l'Àfrica. Té una càtima a l'Àfrica. Té una càtima a l'Àfrica. Té una càtima a l'Àfrica. Té una càtima a l'Àfrica. Té una càtima a l'Àfrica. Té una càtima a l'Àfrica.