Disco Rayado

Programa de temàtica relacionada directament amb la psicologia i un tema musical lligat a la qüestió abordada a cada programa. Amb Raquel Hidalgo, especialista en Cultura Musical i David Fernández Cejas, psicòleg i col·laborador del magazine La Rambla.

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Fins demà! — Minimalisme, repetició i ritme tipogràfic al voltant del comiat

Panorama general

Aquest episodi és una peça clarament experimental centrada en la repetició de la frase «Fins demà!» i en una seqüència extensa d’exclamacions. No hi ha diàlegs ni seccions temàtiques convencionals: el contingut juga amb la repetició, el ritme i el silenci per construir una experiència quasi hipnòtica.

"Fins demà!"

Què hi trobes

  • Motiu central: la frase «Fins demà!» repetida en diferents intervals al tram inicial.
  • Ritme tipogràfic: una llarga successió d’«!» que actua com a percussió visual/sonora.
  • Pausas i respiracions: silencis puntuals que marquen microtransicions.
  • Tons i intensitats: sensació de crescendo i d’enduriment del patró repetitiu al tram central i final.

Temes principals (conceptuals)

  • Repetició com a recurs expressiu: el significat emergeix de dir «Fins demà!» moltes vegades.
  • Comiat i expectativa: el comiat es dilata fins a esdevenir el mateix contingut.
  • Minimalisme: ús de recursos mínims (frase + exclamacions) per generar textura.
  • Ritme i temporalitat: la disposició en el temps i les pauses defineixen l’experiència.

Moments i dinàmiques clau

  • 0–125 s: Motiu «Fins demà!» establert amb repeticions i petites pauses.
  • 155–229 s: Alternança frase–exclamació, creant una mena de crida i resposta.
  • 231–861 s: Cascada d’«!» gairebé contínua; el text desapareix i queda el pols.
  • 861–1683 s: Persistència del patró amb variacions subtils (respiracions més llargues esporàdiques).
  • 1701–2005 s: Microblocs separats per pauses més àmplies; intensitat sostinguda.
  • 2009–2467 s: Tram extens de repetició rítmica d’«!» sense nous elements.
  • 2483–2927 s: Nou cicle de ritme dens amb petites escletxes de silenci.
  • 2927–3213 s: Fatiga/hipnosi del patró; continuïtat gairebé mecànica.
  • 3231–3423 s: Penúltim impuls amb la mateixa gramàtica minimalista.
  • 3441–3605 s: Coda: tancament mantenint el motiu tipogràfic fins al final.

Apunts finals

  • No s’identifiquen converses ni ponents: és una peça de loop i de textura rítmica.
  • Recomanable per a qui busqui una experiència minimalista/performativa més que informativa.

Episode Sections

Motiu inicial: «Fins demà!»

Motiu inicial: «Fins demà!»

0:00

S’estableix el leitmotiv amb repeticions de «Fins demà!» (0, 30, 60, 89, 91, 93 s) i petites pauses (95, 125 s). Marca el to minimalista i juganer.

Alternança frase–exclamació

Alternança frase–exclamació

2:35

S’intensifica el joc: diverses repeticions de «Fins demà!» intercalades amb exclamacions («!»). Efecte de crida–resposta i pas cap al ritme.

Cascada d’exclamacions I

Cascada d’exclamacions I

3:51

Predomini gairebé total d’«!»; desapareix la frase i queda el pols tipogràfic com a percussió contínua.

Cascada d’exclamacions II

Cascada d’exclamacions II

14:21

El patró es manté amb variacions subtils i respiracions esporàdiques; sensació de crescendo sostingut.

Microblocs amb pauses més àmplies

Microblocs amb pauses més àmplies

28:21

Repetició d’«!» en blocs separats per silencis més llargs (transicions de ~15–18 s). El ritme es reconfigura lleument.

Tram extens de continuïtat rítmica

Tram extens de continuïtat rítmica

33:29

Seqüència perllongada d’«!» sense nous materials; experiència hipnòtica/iterativa.

Nou cicle dens

Nou cicle dens

41:23

Retorn a un patró compacte d’exclamacions amb petites escletxes de silenci que funcionen com a punts i a part.

Continuïtat i fatiga

Continuïtat i fatiga

48:47

El material es manté; el valor expressiu ve del pas del temps i la insistència.

Penúltim impuls

Penúltim impuls

53:51

Mateixa gramàtica minimalista; petites pauses articulen el flux final.

Coda tipogràfica

Coda tipogràfica

57:21

Tancament mantenint el motiu d’«!» fins al final, sense reaparició de «Fins demà!» com a frase articulada.