#239 - El Refugi: Tertúlia sobre el col·lectiu trans i les seves lluites

El refugi Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugieres! Benvinguts i benvingudes al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern. Benvinguts al refugi, sóc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de la tarda estaré amb vosaltres aquí al 98.fm a Ràdio d'Esvern. I bé, doncs, en aquesta tarda d'avui ens esperen moltes aventures radiofòniques. Començarem, com sempre, amb Actualitat 360, l'espai de notícies destacades a nivell global i municipal. Seguirem amb la càpsula, l'espai musical del refugi. I després també tindrem en el programa d'avui Anna Hulten a l'espai de cant i veu, on parlem sobre els tipus de cant que poden existir, també les formes de cantar i com hem de cuidar la nostra veu per fer-ho, ja no només per cantar, sinó també en el nostre dia a dia. A la segona hora tindrem també, com cada 15 dies, l'espai de tertúlia de la setmana amb l'associació Trans Baix Power. Ens acompanyarà la Rosa Maria Maristany, també l'Àlex i, per últim, la Bea Espejo d'aquest col·lectiu de l'associació Trans Baix Power, on parlarem també d'aspectes del col·lectiu trans i del col·lectiu LGTB. Això és tot per avui, hi haurà bastanta teca, us ho asseguro, i també tindrem bona música i, com sempre, també l'espai del refugi recomana. Avui marxarem cap a Sitges perquè us volem parlar del Festival de Cinema de Sitges que comença justament demà dijous i hi ha moltes ganes, encara hi ha nervis, evidentment, que comenci aquest festival i a mi ja sabeu que jo soc un gran fan, un gran amant, aquest cap de setmana hi seré i dilluns, quan tornem a l'emissió habitual, vindré a explicar-vos-ho tot perquè tinc moltes ganes, de nou, d'assistir, de veure l'ambientàs que genera Sitges i també de veure alguna pel·lícula, per què no? Vinga, va, deixo d'enrotllar-me, que ja m'estic enrotllant prou, i comencem. Benvinguts al refugi! Actualitat 360 Les notícies a prop teu I fem un repàs de les notícies més destacades del dia d'avui i comencem amb la de que s'ha activat la prealerta del Pla Inuncat per fortes pluges en les comarques de Barcelona i Girona. De fet, ha estat començar el programa i començar a caure quatre gotes a Sant Just, ja veig alguns paraigües oberts, m'imagino que al llarg de la tarda també anirà a l'alça i anirem, doncs, veient com va afectant també el nostre municipi. El que ens agradaria també, doncs, parlar no només és de Sant Just, sinó també de tota la comarca del Barcelonès, perquè la Protecció Civil ha activat la fase de prealerta del Pla Inuncat per la previsió de pluges intenses de caràcter local a partir d'avui dimecres a la nit al litoral i prelitoral central, així com també al Pirineu i als prepirineus de Girona. El govern català l'ha activat davant l'alerta del Meteocat que pronostica precipitacions de més de 20 litres en mitja hora en aquesta àrea de Catalunya. L'avís fins dijous a la matinada el mantindrem, i és que el Servei Meteorològic de Catalunya situa aquest avís entre dimecres a partir de les 8 del vespre i dijous 3 d'octubre a les 2 de la matinada. El nivell de perillositat màxim és de 2 sobre 6. A més, el Meteocat adverteix que en tot l'episodi es podran acumular localment més de 50 mil·límetres de precipitació, sobretot en zones de muntanya. I com sempre, parlem de recomanacions, recordem les principals mesures de seguretat que Protecció Civil recomana tenir presents en dies de pluja. Primer de tot, si anem en cotxe, evitem els desplaçaments en vehicle i no aparquem en rieres o punts subterranis inundables. No travessem rius o rieres, si baixen amb aigua, sobretot a les zones on s'esperen intensitats i acumulacions més importants. Circuleu, preferentment, també per rutes principals i autopistes, modereu la velocitat i manteniu la distància de seguretat, i a la muntanya eviteu els marges dels rius i les lleres de barrancs, rambles o torrents. Pel que fa a les nostres llars a casa, no baixeu a les zones inundables, com ara el soterrani o el garatge. No deixeu fora objectes o mobles que l'aigua pugui arrossegar. Poseu en llocs alts i protegits els animals domèstics, els aliments, l'aigua potable, documents importants, objectes de valor i, sobretot, els productes perillosos, com ara verir per les rates, dissolvents, etcètera, etcètera. Aquestes són les indicacions que ha de donar Protecció Civil sempre que hi ha un cas com el d'avui. Ara sí, proseguim amb més notícies, perquè avui també volíem parlar sobre despertadors contra l'abús del mòbil. Sí, sí, tal qual ho heu sentit, en el marc de la campanya Ets addicte a la pantalla, també es donaran estovalles de paper als restaurants i es pintaran missatges a terra per reflexionar sobre els efectes per la salut. Us parlem d'aquests despertadors gratuïts pels alumnes de primer d'ESO per lluitar contra l'ús excessiu de mòbil. Amb aquesta iniciativa, l'Ajuntament de Manresa vol evitar que els infants i adolescents de la ciutat s'enduguin el telèfon a l'habitació durant la nit perquè els fa d'alarma o també, així evitem que l'agafin ja a primera del matí i s'hi quedin enganxats, que això ens passa habitualment als... Jo no sé quina generació, soc, si soc l'eseta, millennial, millennial, ja no sé què soc, m'he perdut, però sigui el que sigui, a mi em passa, no? Que a vegades, doncs, enxufo el mòbil, el deixo carregant i al matí quan em llevo, doncs, ja el primer impuls és anar-lo a buscar, no? Per apagar l'alarma i també, doncs, per mirar-lo. Aquests despertadors, doncs, ens faran evitar això, no? És un hàbit perquè els joves, doncs, es comencin a acostumar a aquest tipus d'hàbits més saludables. Com dèiem, això és una iniciativa de Manresa, de l'Ajuntament de Manresa, que el que fa és regalar rellotges als alumnes de Primer d'ESO per evitar i per lluitar contra l'abús del mòbil, que moltes vegades, doncs, és abusiu, aquest ús del telèfon, del dispositiu mòbil. Ho hem comentat també en nombroses ocasions aquí al programa. La primera temporada vam tenir els alumnes de Madre Sacramento, que ens van estar explicant també com utilitzaven el mòbil i quin ús en feien, i a vegades, doncs, sí que explicaven que tenien certa dependència, no? Doncs a partir d'aquí també podem entendre aquestes notícies i la importància d'aquestes iniciatives. Fem un cop d'ull als Estats Units perquè també volem parlar del debat dels candidats a vicepresident dels Estats Units. Els candidats de la vicepresidència als Estats Units han mostrat la seva cara més moderada en el primer debat que mantenien a la televisió. El governador demòcrata de Minnesota Tim Walsh i el senador republicà d'Ohio Benz s'han vist les cares aquesta matinada en un debat a la cadena CBS. A cinc setmanes de les eleccions, tots dos han optat per evitar els atacs personals. El primer tema del debat ha estat el conflicte del Pròxim Orient i els candidats a vicepresident no han mostrat diferències de fons sobre si Israel ha de respondre a l'atac d'Iran. Tots dos han esquivat la resposta i han llançat la pilota a la taulada dels seus candidats, Donald Trump i Kamala Harris. I ara marxem a les notícies a nivell municipal. Us volem parlar d'aquelles que surten al portal de Ràdio d'Esvern. Comencem amb aquesta primera que és de caire esportiu. La desena triatló infantil del Club Natació Sant Jus arriba al SEM La Bona Aigua. El Club Natació Sant Jus organitza la desena edició del triatló infantil que tindrà lloc al Centre Esportiu Municipal La Bona Aigua el pròxim 6 d'octubre. La competició està adreçada a infants i joves d'entre 5 i 15 anys i la prova combinarà tres disciplines, natació, bicicleta i cursa a peu. La jornada començarà a les 9 del matí amb la prova de natació a la piscina coberta del complex, seguida del tram de ciclisme i finalment la cursa a peu pels exteriors de La Bona Aigua. Els horaris varien segons les categories. A partir de les 8 del matí s'obrirà la recollida dorsals i la zona de boxes per les categories cadet, infantil i elevins. Per les categories Benjamí, Prebenjamí la recollida dorsals es tanca de les 10 del matí i la prova començarà a les 10.45, tres quarts d'11. L'acte finalitzarà a la una amb la crida a podi i les fotografies de grup. I acabem parlant del projecte Recrea que busca redissenyar l'exterior del Casal de Joves de Sant Just. El Casal busca i aposta també per posar en marxa el projecte participatiu Recrea, una iniciativa impulsada per l'Ajuntament de Sant Just amb el suport del Casal de Joves i la col·laboració de l'equip d'arquitectes de Qualsare. En aquest cas, l'objectiu del projecte és redissenyar l'exterior del Casal creant un espai pensat per joves i amb joves en zones d'ombra, bancs, espais per jugar o relaxar-se i altres funcions que els participants decideixin. Aquesta notícia i altres les podreu trobar, com sempre, al portal www.radiodesvern.com i acabem aquest espai d'actualitat amb l'efemèride d'avui 2 d'octubre i és que, tal dia com avui de l'any 1967, el jutge Zurgot Marshall va ser confirmat com el primer jutge afroamericà de l'acord suprema dels Estats Units. Ara sí, marxem a l'espai musical del programa. La càpsula. Música sense límits. I no, no us estic parlant de la secció de Caniveu d'Anna Hulten, que aquesta la tindrem després, ara us estic parlant de la càpsula. Aquesta secció musical que ens acompanya cada dia amb bona música, us posem un tema que decidim i no és aleatòriament que el decidim, sinó que el decidim també de forma molt curosa perquè ens agrada portar bona música. Avui portem una cançó de The Police, Every Breath You Take, una cançó que és un clàssic d'aquest grup, que aparentment podria ser una cançó romàntica, però en realitat parla sobre l'obsessió i el control. Està escrita per Sting i és una meravellosa cançó, tot i que el seu significat és una mica peculiar. Ara sí, escoltem Every Breath You Take, The Police, aquí a Ràdio d'Esvern. Every Breath You Take, And every move you make, Every bond you break, Every step you take, I'll be watching you, Every single day, And every word you say, Every game you play, Every night you stay, I'll be watching you, I'll be watching you, I'll be watching you, Oh, can't you see, You belong to me, And my poor heart aches, And every step you take, And every move you make, And every vow you break, Every smile you fake, Every claim you speak, I'll be watching you, Since you're gone, I've been lost with your trace, I dream it not, I can only see your face, I look around, But it's you I can't replace, I feel so cold, And I long for your embrace, I keep cryin', baby, Baby, Please Are you? So loud when you find the relationship with you, And your love, And your love, And every time, If you tell me that I can't, I ask you how it's needed for you, I resort to the separation, And then be able to share the communication with you, And my love, The reason you lose to my own形, Oh, can't you see, you belong to me Every poor heart aches, every step you take Every move you make, every vow you break Every smile you fake, every claim you speak I'll be watching you Every move you make, every step you take I'll be watching you I'll be watching you Every friend you take, every move you make Every bond you break, every step you take Every single day, every heart you say Every evening, every touch you take Every move you make, every vow you make Every smile you make, every claim you speak Every single day, every move you say Every evening, every step you take I'll be watching you I'll be watching you I'll be watching you I'll be watching you El Refugi Recomana Tornem a estar aquí a l'espai del Refugi Recomana per recomanar-vos activitats d'oci, cultura, lleure i molt més, però és que avui ens centrarem en el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya de Sitges. Ja ha passat l'estiu i això vol dir que els carrers, les sales, les platges de Sitges es tornaran a omplir de màgia de cinema i és que aquest festival d'enguany serà del 3 al 13 d'octubre i nosaltres estem molt i molt feliços de poder explicar-vos tot el que passarà en aquest festival de cinema. Avui a l'espai del Refugi Recomana us en portem una pinzellada de les activitats més esperades i també d'algunes cosetes per a aquells que potser no frecauenteu habitualment aquest festival, però us ho esteu pensant jo, us ho recomano moltíssim, i és que hi ha molts plats forts, hi ha moltes activitats, però per parlar del festival hem de canviar una mica de música, no creieu? i ara sí, amb aquesta ambientació, gràcies a John Carpenter, aquest Halloween, una banda sonora que tots recordem per aquesta meravellosa pel·lícula, i és que ara que ja tenim l'ambientació adequada, anem a parlar del festival de cinema fantàstic de Catalunya, al festival de Sitges, que enguany, novament, torna als escenaris habituals, a les sales habituals, amb alguna excepció puntual, però normalment el format es repeteix d'any rere any, també perfeccionant una miqueta els errors i els aprenentatges dels anys anteriors. Aquest any tornarà a ser un any molt concorregut, 57a edició, Déu-n'hi duret ja, les edicions que porta a les esquenes el festival de Sitges, i és que avui us volem parlar que no només es poden veure grans clàssics, sinó que també podem veure estrenes i activitats en la ciutat costanera de Sitges, en marc d'aquest festival internacional. I és que el Sitges 2024 comptarà amb convidats de prestigi internacional, amb directors, guionistes i actors que compartiran la seva experiència en taules rodones, masterclass i trobades amb el públic. I com cada any, no ens podem oblidar de la Sitges Zombie Walk, que és una desfilada amb zombies, que converteix els carrers del poble en un autèntic espectacle de terror. Centenes de zombies de totes les edats sortiran a aterrir als carrers de Sitges en una de les activitats més divertides i també més esperades del festival. I ho recomano, si no ho heu fet encara mai, que ho feu com a mínim una vegada a la vida, perquè és divertidíssim. Jo una vegada em vaig disfressar de zombie i vaig sortir a espantar la gent pels carrers de Sitges i la veritat és que és una experiència única. A banda de les pel·lícules i activitat, aquest any també podrem gaudir de diverses exposicions, mercats de cinema i també espais dedicats a les noves tecnologies audiovisuals, com la realitat virtual i els videojocs, amb continguts pensats per oferir una experiència immersiva única. Si sou dels que ja teniu la maleta preparada, no oblideu que les entrades estaran disponibles al web oficial del festival i també a taquilles. I si no voleu perdre detall de la programació, heu de fer una ullada perquè s'espera que els grans títols s'esgotin ràpidament. També recordem que a taquilles només hi ha entrades més puntuals i que moltes vegades també al web van alliberant entrades a mida que s'acosta també la data de la projecció. És a dir, no alliberen totes les entrades de cop, sinó que les van alliberant a mida que la sala es va omplint. Per tant, si us heu quedat sense entrades per algun passi, jo us recomano que aneu revisant el web del festival perquè segur que acabareu trobant una entrada per poder veure la pel·lícula que esperàveu. Si no és en el passi que volíeu, potser en algun altre passi. També fan passis matinals a les vuit i mitja del matí. Aquests passis estan més descondensats, no hi ha tanta gent. I també permet que puguis tenir el dia lliure per anar a treballar si ho has de fer o també per gaudir d'aquest fantàstic poble de Sitges que a mi personalment m'agrada molt. I també recordar que tindrem grans títols, títols de thrillers psicològics fins a també a mons de fantasia èpica. Sitges ho té tot i per tots els gustos. També tindrà animació, ànimi, com sempre. I la veritat és que ja ha sortit la programació, la podeu veure al seu web, al web de sitgesfilmfestival.com. Allà trobareu tota la informació referent a aquest festival de cinema de terror i fantàstic. I és que, dit això, no teniu cap excusa. Marquem el calendari els dies del festival, que, com comentàvem, seran del 3 al 13 d'octubre. I a partir d'aquí, Sitges ens espera amb una edició carregada d'emocions fortes, cinema de primera qualitat i un ambient incomparable. No us ho perdeu. I fins aquí el Refugi Recomana d'avui. Si us ha agradat, podeu repetir l'experiència. Podeu tornar a escoltar tots els programes al www.radiodesvern.com. Ens escoltem al proper Refugi Recomana. Exodos Exodos Exodos Exodos Exodos Exodos Exodos Exodos Exodos Exodos Exodos Exodos Exodos Exodos Exodos Exodos Exodos Exodos Exodos Exodos Exodos , Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona tarda, des de Ràdio d'Esvern. És moment de saludar l'Anna Hulten, que ja la tenim a l'altre costat de l'estudi. Anna, bona tarda. Bona tarda. Com estàs? Molt bé, mira, molt bé aquí dins, que plou una mica a fora. Sí, està plovent una miqueta, però sempre va bé, no?, combinar la pluja amb una mica de música. Sí, sí. A mi m'encanta. I avui aquí ho farem, i ho farem ben fet, perquè també parlarem de forma temàtica, no?, com sempre, al programa, tematitzem amb algun tema, doncs, que a tu et sorgeix també al llarg de la setmana, i a partir d'aquest tema, doncs, anirem escoltant cançons. Això és l'espai de Caniveu, amb l'Anna Hulten, on parlem de música, però també de la tècnica, no?, que té la música, perquè no és fàcil cantar, i en aquest cas, doncs, tu també el que fas una mica és explicar-nos, no?, les veus que hi ha, també els tipus de música que hi ha, una miqueta són com les nostres classes particulars de música, aquí a la ràdio. Sí, exacte, és la intenció. Totalment, doncs, avui parlarem de, tu ho has dit, tu l'has anomenat veus grans, dramàtiques, i després també veus més petites, les líriques, les has dividit en aquestes dues vessants, i avui, doncs, volies entrar una mica al programa en parlar d'això. Per on comencem? Mira, podem començar a parlar una mica d'aquesta divisió, és molt, vull dir, no és molt detallada, és molt, vull dir, general, però és una manera de fer una divisió de les veus dins del món del cant clàssic, cantaròpera o cançons clàssiques, d'acord? Doncs, jo soc més cantant de pop, soul, jazz, d'aquests estils que són més com estem escoltant ara, de l'Ed Sheeran o la Beyoncé, no sé què. I per mi m'ha ajudat bastant de pensar una mica en aquesta manera amb la meva veu pròpia. I, de fet, un veu dramàtic és un veu més gran i és més... Mira, cada persona pot cantar fort o fluixet, però la dramàtica diuen que pesa una mica més, té una mica més de... Consistència, més cos. Sí, exacte, exacte, gràcies. I un veu líric és una mica més flexible, pot fer coses més ràpides i potser no pesa tant, és una metàfora. Sí, una forma de parlar. Sí, i potser té una mica una so, una mica més com clar que fosc, saps? Bueno, i és una mica curiós. Podem començar amb la Rita Franklin? Doncs vinga, comencem amb aquesta cançó. La reina. La reina. Sí, sí, sí. Doncs sembla que la Rita Franklin no vol sortir avui, no sé. Ai, ai, ai. Això de la pluja li ha pillat en mal moment. Ai, pobre Rita. Però sí, sí, home, és una gran cantant, la tindrem en uns instants, però sembla que està fallant a l'Spotify. Mira, això mai passa, doncs algun dia havia de passar. Sí, clar. I res, doncs, explica una mica què sentirem amb la Rita Franklin, què és el que ens vols ensenyar? La Rita canta amb molt, molt de cos, com hem dit, amb el veu de pit i molt fort, i la Rita té una veu que és increïble, que pot cantar molt agut i és com si està cridant per una manera bona. I en anglès això pots dir belting, quan fas com crids, però és cantar, saps? I ara comença, és el respect. I en anglès això és el respect. Té caràcter, no? És una veu que té segell propi. Molt, molt. I també, una cosa molt important en aquesta cançó és que ella està cantant de la respecta. Quan jo torno a casa, jo vull respectar. Respect és important, no? És més o menys el missatge. I si tu poses aquesta cançó més baix, si tu canvies el to i que canta... When you get home, I want some respect. És que no té el mateix efecte, saps? És que és tan com algú que ella està allà a punt de... No pot fer les notes, potser? O saps el que vull dir? Sí, sí, sí. És allà a dalt, que fa que té com una despressió, com una passió, com molta emoció, no? Clar, la dificultat de la cançó la fa encara més meravellosa, aquesta cançó, no? Exacte, exacte. Que sigui tan difícil de cantar, també té el seu punt interessant. Sí, ara tenim el... Sí, sí, home, és que és impossible no moure el cap, eh, amb aquesta cançó. Clar, és que jo estic ballant aquí, sentada. Mira, mira, també és com el que fa la cançó molt xula, també, és que tu et trobes com bastant improvisada, saps? Que té una forma molt concreta, específicament les cantants que fan... Saki to me, saki to me, ui, ui, tot això que és com el coral, no? Així? Sí. Però ella està molt llura i fa crits com si està parlant o cridant a algú, no? Una mica així. Bé, és un veu molt gran, més dramàtic, que pot fer moltes coses. També hem de recordar que la Rita va créixer dins del món del gospel, no? Clar. I el gospel té també aquest caràcter que tu crides com Jesus, hallelujah, no? És que és el moment, és el moment, no? I clar, i la comunicació, no? A l'església i aquest de coral i tot això. Bé, té aquesta... Sí, sí, aquesta història i aquesta com experiència, ella. Totalment, totalment. Sí, sí, que aquest bagatge que ha tingut al llarg de la seva vida també ha repercutit a la seva carrera musical, no? D'alguna manera. Clar, exacte. Perquè, clar, allà a l'església ha cantat des de molt, molt petita. I també ha fet alguns àlbums de gospel, també, que són de gospel de veritat, gospel religiós i tot. Són superxules. I ja toca el piano. Molt bé. Sí, sí, sí. Bé, sí, sí, no, la Riza? Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. I ara marxem amb un altre artista que ja la sentim de fons. És Whitney Houston amb aquest I will always love you. Bé, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. Aquesta cançó, tot i que l'ha fet famosa Whitney Houston, la va escriure Dolly Parton. Sí, exacte. Una sorpresa. Molt interessant, no? Parlant de Dolly Parton la setmana passada va sortir aquesta anècdota. Sí. I jo avui, abans de venir al programa, m'he escoltat la versió de Dolly Parton i m'ha semblat molt genuïna, no? Molt interessant, molt diferent i amb uns matisos que aquesta cançó no té. Sí, amb molta emoció. Clar, que la Dolly ha escrit aquesta cançó i és com la seva emoció que volia expressar en la lletra. No recordo exactament la història perquè jo crec que era una cosa més o menys com... Acaba de treballar amb algun col·lega, com un manager o algú, saps? Sí. I va dir, però sempre t'estimo, saps? Que era una cançó escrit per una persona concreta. Clar, que passi el que passi, sempre t'estimaré, no? Exacte, exacte. I en aquest cas, doncs, com que Dolly Parton era qui havia viscut també amb les seves pròpies carns la lletra de la cançó, doncs potser li resultava també més còmode i més fàcil comunicar. Sí. Però això és una cosa que vam comentar també la setmana passada, que és el fet que encara que tu no hagis viscut aquella vivència, tu com a cantant has d'intentar trobar aquella excusa, aquell pretext per tu també llançar la cançó des d'allà, no? Exacte. Que la Whitney està fent superbé, no? Sí, sí, meravellosa. Mira, escolta ara. Perquè ha trobat el seu algú, ha trobat el seu manager, ha trobat aquella persona a la que Dolly Parton li va dedicar la cançó, Whitney Houston va fer, m'imagino, una cosa similar, un exercici similar, no buscar a qui li aniria dedicada aquesta cançó quan la cantés, no? I en aquest cas, doncs, ho va trobar, perquè mireu, és que pell de gallina. Sí. I passem a una altra dona que, bé, és meravellosa, va estar aquest estiu de gira també per Alemanya, patant-ho molt, Isabel, i la portem, doncs, amb aquest Rolling in the Deep. A mi és una artista que m'encanta, m'encantaria veure-la en concert algun dia, el que passa que les entrades d'Alemanya eren molt cares, eren molt cares, les de Múnich eren caríssimes, perquè, si no m'equivoco, es va construir com un espai per ella, inclús. Ah, sí, mare meva. Sí, sí, a l'estadi o l'espai on ella cantava, s'ho va fer per ella i, bé, va estar allà un mes, un mes cantant en el mateix lloc. En comptes que la gent, és a dir, en comptes d'ella fer gira per Europa, la gent ha fet gira per ella. Clar, si ets superestrella, ets superestrella, no? Ja està, ja que ens n'hi fiquem, ens n'hi fiquem bé. Una dona també amb molts traumes i amb moltes lluites personals, Adele, com a artista i també personalment. En aquest aspecte, aquesta cançó, per mi, és de les que marquen com l'inici de la seva carrera, no? Aquell, aquesta amb Someone I Like You. Someone Like You. Someone Like You. Aquestes dues, per mi, serien com les que marquen una mica l'inici de l'estrellato, no? De començar... Sí, sí, estic d'acord. I aquesta cançó és meravellosa, no sé què voldries dir concretament, però entenc perfectament, amb aquesta cançó, la introducció de l'inici, no? Aquest poderío, aquest empoderament, aquesta veu també amb molt de sentiment, no? Forta, gruixuda, no? Una veu gruixuda. Es nota tot això. Clar, és també molta emoció, és molt dramàtic, com l'altra cançó també. I will always love you. És com així, però mai més potser et veig, saps? No sé què, saps? És com, ai, és ara, és now or never, en anglès, no? Ara o mai, no sé què, no? I, clar, potser sona una mica com una cançó de We could have had it all. Hem pogut tenir tot, però no, saps? És com aquesta despreció, aquesta emoció tan forta, no? Que, bueno, al final no ha funcionat o no sé què, saps? Bueno. I vinga, de Rolling in the Deep ens anem a una cançó totalment diferent. Carmen. Sí! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! L'amour est un oiseau rebelle, que nul ne peut apprivoiser. Et c'est bien en vintant le père, s'il lui convient de refuger. Aviam, jo tinc una pregunta, pot ser que en l'òpera neixi una mica aquesta tendència de les veus grans, del dramatisme, o ve d'abans? Ui, difícil a respondre, però clar, una cosa molt interessant amb l'òpera és que un cantant d'òpera no utilitza el micròfon. Ah! Això és molt interessant, no? Clar, clar. I significa que la tècnica de la veu està fer com vull dir, bueno, perfecta, però en alguna manera sí, perfecta. Clar, ets el teu propi altaveu. Clar, clar. Clar, la boca, tot el teu instrument corporal, doncs és el teu altaveu. I en anglès es diu overtones, i no sé exactament com es diu en català, les notes, això és física, la física de la música, que fa que una nota projecta més. i és, més o menys, tu tens les teves cordes vocals aquí dins de l'aringa, no? L'aringa, sí. L'aringa, gràcies. Després, fins a la boca és el teu espai de ressonància, no? Aquí, fins aquí, bueno, ara estic ensenyant visualment en ràdio, però bueno... Sí, és difícil, és difícil. És difícil. Ens passa a tots, ens passa a tots, que a vegades fem gestos i dient, ai, que estem a la ràdio. Sí, clar. Però t'entenc perfectament, sí. Bé, doncs el que han de fer els cantants d'opera és estar a les seves propers altaveus, com tu has dit. I aquesta és la Maria Calas, no? Si no m'equivoco. Efectivament. Sí. Maria Calas. Doncs, i diuen que ella fàcilment omplia tota una obra, tot aquest espai enorme, amb la seva veu, perquè té un veu molt dramàtic. M'encanta l'òpera, m'agrada molt el gènere de l'òpera, i trobo que s'està... Ara, potser, entre els joves, cada vegada més... Sí que és veritat que aquí a Barcelona s'està facilitant una mica que els joves puguem anar a l'òpera, perquè l'òpera és costosa, no és barata, no és econòmica. I crec que entre els joves, amb el teatre ja està passant, que està calant bastant. És a dir, que els joves cada vegada anem més al teatre, sobretot aquí a Barcelona, les dades estan... no me les invento, les dades són les que són, i la veritat és que està augmentant molt. Però sí que és veritat que en l'aspecte de l'òpera, a vegades, doncs, encara hi ha certa reticència, no? Perquè es vincula a vegades l'òpera amb una activitat avorrida, no? Ah, bé. A vegades? Això jo crec que depèn molt. És molt personal. Sí, jo crec que és molt personal. I també, bueno, una cosa que l'òpera té difícil és que ara, el tempo de totes les coses, si compares amb 100 anys o dos anys enrere, sempre el tempo és més ràpid de les coses. Només si tu baixes a les 70 a mirar uns dibuixos per nens, o una cosa per nens, és bastant lent, pots trobar bastant lent, saps? És el tempo de la història, com desenvolupa. Però si mires una cosa ara, és com tigri, tigri, tigri, tigri, és com ràpid, saps? Doncs una vegada vaig anar a mirar, o a escoltar, bueno, una opera de Wagner, i era com, bueno, era Tristan i Sol de, i era potser una hora, diu, és que ara no recordo exactament, però més o menys, t'estimo, saps? Segona hora és, però ara m'he manjat una cosa dolenta que potser morirà jo, saps? Després, una tercera hora, pot ser, pot salvar-me, saps? Ara invento, perquè no recordo exactament perquè fa 15 anys, però, saps, el tempo de la història, saps, has de tenir paciència. És molt repetitiva, però també hem d'explicar als oients que l'òpera es crea en una època i en unes circumstàncies concretes. Molt diferents. Llavors havia de ser tot molt repetitiu, també s'havia d'entendre la història, els leimotifs, també, aquesta música que acompanya cada personatge, per poder entendre una mica tot el que passa. Mira, si tu dius, potser la història mateixa és una mica lenta, però la música sempre canvia. És la diferència, perquè la música pop, per exemple, és molt repetitativa, no? Repetitativa. Repetitiva. Repetitiva, gràcies. De res, no problemes. La meva tercera vegada. No, que si tu agafes una cançó de no sé què, qualsevol, de la ràdio, és que és Halo, Halo, Halo, I can see you Halo, Halo, Halo. Saps? És com repetició, repetició, saps? Però la música clàssica o la música opra sempre fa canvis i a vegades torna en algun tema, però és com super, saps? Rica de, no? Coses diferents. Jo crec que és un tema de l'hàbit, si tens d'esta infància o de la família, que algú o la família té interès per escoltar música clàssica o òpera, potser tens més fàcil entrar en aquest món, no? Clar. En alguna manera. Sí, sí, totalment. Doncs anem donant pas també a la següent cançó, perquè això és l'Ave Maria de Bach. Aquí seguim una mica amb les veus grans o ja hem marxat a l'híric? Sí, ara estem amb les veus grans, perquè aquest és una sueca que ara és mort, però va estar molt, molt globalment, molt... Reconeguda. Sí, i es diu Birgit Nilsson, és una sueca, i va cantar molt Wagner, perquè Wagner sempre necessita veus molt dramàtics, que poden omplir molt, poden cantar aquestes cançons molt de volum. i marxem amb una altra cançó interessant, la que ens has ofert ara aquest Ave Maria, que ens donava una visió diferent, però canviem de terç. Sí. I ara sentim Melody Gardot. Sí. I'd give them all to you I'd pluck them down right from the sky And leave it only blue I would never let the sun Forget to shine upon your face So when others would have rain clouds You'd have only sunny days If the stars were mine I'd tell you what I'd do I'd put the stars right in the jar And give them all to you If the birds were mine I'd tell them in the sea I'd make them sing a sonnet When your telephone ring I would put them there inside I'd put them there I'd put them in the sea I què hem de dir de la Melody? La Melody canta una mica com si estàs al teu costat, no? Sí. No trobes? Com si està... Sembla... Sembla... Saps aquests bars de Barcelona? Bé, d'arreu del món, no? Però a Barcelona en tenim uns quants Que tenen, doncs, l'hora aquella, no? L'after work o alguna cosa d'aquestes Que hi ha, música chill out Sí, sí, sí És una mica això, no? Que estàs allà prenent una copa I vas sentint l'artista, com va cantant Que està a dos metres de tu, no? Sí, exacte I clar, ella té un veu més líric És més flexible No pesa tant, no té tanta cos, no saps? És més com... Només un exemple d'una veu una mica més petita Vull dir, no és res dolent o millor, saps? També hem de recordar que la Melody utilitza micro Ok Saps? Si compares amb la Maria Callas Que ha d'omplir tot aquest espai de l'opera Sense micro Clar, que surt una tècnica molt diferent, saps? Que la Melody, sense micro Si l'espai no dona molt L'acústica d'un espai dona molt d'ajuda Potser no sentim a ella, saps? Específicament si hi ha una orquestra, també O altres cantants No surt I, bueno, són tècniques molt diferents La Melody canta més Una mica més com parlem, no? Així Hola, què tal? Si parles amb el teu fill I així Ai, anem a dormir? Una mica així Sí, és una veu més parlada, no? Sí Tres minuts per les sis de la tarda Seguim aquí a Ràdio d'Esvern Al 98.1 FM Seguim sentint música I també comparant aquests estils musicals Que ens plantejava avui l'Anna Hulten They say it's spring Aquesta cançó que ens portes a continuació I que sona ja d'una altra època, eh? Sí, sí, sí Jazz I tal I tant, i tant A mi personalment el jazz m'agrada molt, eh? Jo també, jo també Hem de reconèixer que és un gènere Que com l'òpera, tot i que no tenen res a veure S'està perdent una mica, no? És aquest gènere que, tot i que està tornant molt també el jazz Amb moltes pel·lícules I també gràcies també a que ha tornat molt al vinil I jo tinc molts amics que em diuen Vaig a llegir una mica i em poso jazz per llegir O sigui que està tornant bastant el jazz I jo crec que això també és interessant En aquest cas, aquesta proposta, per què ens la portaves? Què ens volies ensenyar d'aquesta cançó? Que es diu, aquesta cantana es diu Blossom Dairy I té un veu molt així lírica Estem seguint amb les veus més petites Són més líriques, que no són tan dramàtics Per un altre estil del jazz I és més menys això I vinga, va, acabem amb Mozart Que ens queda res mig minut per marxar Però jo volia acabar amb Mozart I acabarem amb Mozart I ja que hem parlat una mica d'òpera avui També estava bé acabar amb el gran dels grans Wolfgang Amadeus Mozart I aquí tenim una mica de tot, eh, Anna? Sí, i aquesta és la Diana Damrau Que jo trobo és la millor veu de fer aquesta cançó Doncs mira, ens ho apuntem Anna Hulten, gràcies Ens tornem a sentir la setmana vinent I ara deixem els oients amb una mica de música Amb Catalunya Ràdio i amb els bolletins de la 6 Fins ara Fins ara, adeu Catalunya Ràdio Les notícies de la 6 Bona tarda, us informa Sergi Molero Segona jornada del tall ferroviari entre Tarragona i Sant Vicenç de Caldés Per les obres del túnel de Roda de Barà Del corredor mediterrani Amb més queixes dels usuaris Pels retards dels trens regionals I per l'ocupació dels convois de Roda Liés De la línia R2 Sud Que han tornat a anar plens a vessar Anem fins a Sant Vicenç de Caldés Montse, ja anem A mica a mica es van fent adaptacions Per millorar la connectivitat Entre els trens i els autobusos Que ara hem vist com esperaven L'arribada d'un tren carregat de passatgers I no com al matí Que els de Vilaseca han vist Com marxava el seu tren a Barcelona Sense esperar-los I quan hem sortit Com aquesta gent que ve Ja hem vist que un tren se n'anava Un cop els viatgers arriben aquí a Sant Vicenç Hi ha molts autobusos preparats Ha millorat la rebuda dels viatgers Amb unes files que ja seleccionen Els que van a Tarragona A Salou, a Vilaseca O a l'Hospitalet de l'Infant I s'eviten aglomeracions Els usuaris com la Montse ho agraeixen Bé, bé, bé Vull dir, veig que a tot arreu Em preguntes Que diuen on vas Francament És que no puc dir res dolent El problema avui és el retard dels regionals Que ha estat especialment acusat A l'hora punta Causant angoixa i desconcert Per això la gent pujava Al primer Rodalies que passava Encara que s'aturés A totes les estacions I que a Cunit i a Covelles Anés ja ple a vessar És el dilema que ha tingut també Una passatgera d'aquí A Sant Vicenç, la Glòria Volia agafar el regional I m'ha dit que ve amb molt de retard Que millor que agafi un Rodalies Ara la situació és tranquil·la A Sant Vicenç de Caldés Més notícies Natàlia Ramon Polèmica a Madrid Per la celebració al Senat D'un acte contra l'avortament Que reuneix diferents grups D'extrema dreta internacional El PSOE i els seus aliats parlamentaris Han demanat a la mesa de la Cambra Alta Que controla el Partit Popular La cancel·lació de la trobada Madrid, Dani Sendiaja, bona tarda Bona tarda La mesa del Senat va autoritzar La jornada amb els vots Tant del PP com del PSOE Però ara els socialistes Diuen que desconeixien El contingut del que votaven Juntament amb partits Com Esquerra, Junts o el PNB Reclamen al PP Que revoquen l'autorització Fèlix Bolanyos Ministre de Justícia Le pido al Partido Popular Que tiene mayoría absoluta En el Senado Que evite que esta Cámara Se convierta en un festival ultra De señores extremistas Diciendo barbaridades Atacando a las mujeres Y tratando de recortar sus derechos Eso es lo que le pido al Partido Popular Ni más ni menos L'acte està programat Pel 2 de desembre L'organitza la Xarxa Política Pels Valors Una associació de polítics Anti-abortistes Que presideix El líder de l'extrem Madrid A xilena Juan Antonio Cast I que té com a president d'honor L'exministre del PP Jaime Mayor Oreja Dani Sadeja Catalunya Ràdio Madrid La xifra de turistes Que visita Catalunya Continua a l'alça Aquest agost Han vingut al país Gairebé 2.300.000 estrangers Un 6% més Que l'any passat I en el que portem d'any L'increment S'acosta al 10% Segons dades De l'Institut d'Estadística L'estada mitjana D'aquest agost Ha estat de 6 dies Que és una mica menys Que l'any anterior Però la despesa Per persona i dia Ha augmentat L'atur ha baixat Al setembre A Catalunya De 4.000 persones Coincidint sobretot Amb la represa Del curs escolar I les activitats Relacionades amb l'ensenyament Hi ha 15.000 treballadors Més Afiliats a la seguretat social Dades que parlen D'un mèrcat laboral Que crea ocupació Però que tenen Un punt negre L'atur juvenil Els menors De 25 anys Han sumat 1.600 persones A les llistes De parats Mentre que ha baixat L'atur a la resta d'edats El nou secretari D'Ocupació Paco Ramos Admet Que s'han de posar A treballar En aquesta qüestió Tenim una estratègia D'ocupació juvenil El que hem de mirar És com la reforcem I com acabem d'ajustar Algunes mesures concretes Per exemple Com podem trebar La transició Escola-treball I ja tenim aquí La Sònia Oleart Amb la informació esportiva Tot a punt A Montilivi Per a l'estrena Avui a la Champions A casa A tres quarts de set Els gironins Reben el Feyenoord Des d'ara Podeu seguir Tot el que està passant A Girona I l'última hora D'aquest partit Dins el Tot Gira De Catalunya Ràdio Que començarà Just ara També avui Però a les nou L'Illa Madrid I Benfica Atlético de Madrid El Barça ha fet oficial El fitxatge Del porter polonès Xesni Fins a final de temporada El porter de 34 anys Havia anunciat La seva retirada Del futbol Aquest estiu Després de restindir El contracte Que l'unia amb la IUB I que acabava El juny del 2025 En bascatar A la Champions FIBA Manresa Benfica Tres quarts de nou Del vespre El Barça debuta demà A Caunes Contra els Alguiris A l'Eurolliga I a la Copa Amèrica De Vela L'Ineos Domina per 6 a 4 La final de la prèvia Davant el Luna Rosa Divendres Podria aconseguir La classificació Per a la final Amb el team New Zealand Fins aquí Les notícies Tot seguit Les notícies de Sant Just Bona tarda Us informa Mariona Sales Vilanova El Club Literari De l'Ateneu de Sant Just Organitza una ruta literària Centrada en la figura De Mercè Rodoreda I el barri de Gràcia Que es durà a terme El dimarts 8 d'octubre Aquesta activitat Permetre als participants Explorar els espais Que van influir En l'obra De l'escriptora catalana Passejant pels carrers i places Que ella va fer aguantar I que apareixen En les seves obres Més conegudes El punt de trobada Serà la casa Fuster Als jardinets de Gràcia A les 5 de la tarda I durant la ruta Serà de dues hores I 30 minuts A més del recorregut La ruta inclourà Una visita Al refugi enteri De la plaça De la Revolució Un element històric Del barri Que ofereix Un valor cultural I patrimonial A l'activitat Aquesta part de la visita Estarà guiada Per una historiadora d'art I inclou L'entrada al refugi I l'ús d'auriculars Per seguir Les explicacions Amb comoditat El preu De l'activitat És de 16 euros I es requereix Inscripció prèvia Ja que les places Són limitades Torna al cicle De conferències Compte amb una òpera A la sala Isidore Cònsul I Giribet De Can Ginestà Una activitat Ja consolidada De Sant Just Que ofereix Una aproximació Al món de l'òpera A través de l'anàlisi D'obres concretes El cicle aborda Les òperes programades A l'Iceu de Barcelona Des de diversos punts De vista Incluent-hi Aspectes musicals Històrics I culturals La primera sessió Tindrà lloc El 2 d'octubre A dos quarts de vuit Del vespre I estarà dedicada A Lady Macbeth De Dimitri Sostakovic Una obra que destaca Pel seu impacte dramàtic I la seva complexitat musical Els assistents Podran descobrir Els elements Que la fan Una de les obres Més singulars Del segle XX Les pròximes conferències Del cicle Inclouen La Bohème De Giacomo Puccini El 16 d'octubre I La Forza del Destino De Giuseppe Verdi El 13 de novembre L'activitat és gratuïta Però requereix inscripció prèvia Si abata Els forns de pa de Sant Just Celebren aquest any El seu 60è aniversari Al poble En una entrevista A Ràdio d'Esvern Llorenç Rey I els seus fills Núria i Oriol Que ja han assumit El relleu generacional Han repassat La trajectòria Del negoci familiar Que fa gairebé Un segle Que es dedica A l'ofici de forner Núria i Oriol La quarta generació De la família Han decidit continuar Llegat després d'anys D'experiència En altres àmbits Per aportar noves idees I continuar amb la tradició Llorenç va assumir El control de l'empresa El 1992 I ara els seus fills Han començat A liderar el negoci Amb Núria Encarregant-se De la part financera I Oriol Centrant-se en el màrqueting Les xarxes socials I la innovació en productes Especialment potenciant La secció de cafeteria Segons els germans Aquesta nova etapa Busca mantenir l'essència De la fleca Però amb una clara aposta Per la modernització I diversificació Podeu escoltar L'entrevista completa Al podcast Que trobareu A la pàgina web De Ràdio d'Esvern I això ha estat tot Tornem amb Tota l'actualitat Sant Justenca A l'informatiu complet De les 7 de la tarda Fins ara Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Oh, my nights, why did my lover have to pick last night to get down? Doesn't matter that I have to be the vocalist and warmest felt. He tells me in his bedroom voice, Come on, honey, let's go make some noise. Time, it goes so fast. Time, it goes so fast. Time, it goes so fast. Tens moltes formes de començar el dia. A Ràdio d'Esvern volem que ho facis de la millor manera, escoltant el magatzin Matinal La Rambla, amb la periodista Núria García-Libau i tots els col·laboradors que passen pel programa. Actualitat Sant Justenca, notícies, el temps, entrevistes, tertúlies i seccions ben variades des de música, vi i llibres, fins a ecologia, esport, sexualitat, política o nutrició, entre moltes altres temàtiques. La Rambla, de 10 a 1 del migdia, de dilluns a divendres, al 98.1 de la FM, i en streaming a la web radiodesvern.com, on podreu escoltar de nou tots els podcasts. I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla 981. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Treu la llengua. És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin, però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el farts. A cada feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per tinguis jo per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per viure. Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Seguim aquí a Ràdio d'Esberna. Això és el Refugi. Comença la segona hora del magazín de tardes de la misura municipal de Sant Just. I ara és moment de donar la benvinguda a la nostra taula de Tartulianes. I Tartulians, en aquest cas, saludem l'Àlex de Roques. Àlex, bona tarda. Hola, bona tarda. Com estàs? Molt bé. Has tornat ja l'estiu. Ja a tope, no? Ja a tope. Perquè és que la primera vegada no et vam veure. Dic, aviam, vindrà l'Àlex, no vindrà. Sí, sí que vindrà. Està aquí. Està aquí. Està aquí. Benvingut de nou. Rosemarí Maristany, bona tarda. Molt bona tarda. Com estàs? La veritat és que força bé. Amb aquest programa vindran altra gent, eh? Hem convidat altra gent, eh? Perfecte. Hi ha gent potent, gent a Llonces, que també ens acompanyin. Volem que sigui una temporada potent, que llegi noves cares. Ho serà, ho serà. I també que puguem fer Tartulia, com hem fet al llarg de la primera temporada, també mantenir-ho en aquesta segona. i saludem també a la nostra Tartuliana, l'Ave Espejo. Hola, bona tarda. Com estàs? Bona tarda. Aquí, mira. Mira, ha passat per aquí, no? Passava per aquí, sí, sí. S'ha passat ràpid des de l'última vegada. Sí, sí. Passen els 15 dies volant, la veritat. Sí, sí. I res, doncs avui també hem de justificar, perquè està justificada, l'absència de la nostra estimada Natàlia Parés, que no podia estar amb nosaltres, perquè està la Xina, ja ens ho va dir en el programa anterior, que estaria la Xina durant aquests dies, i bé, doncs que no podria assistir. Aviam si d'alguna forma en alguns programes benideros podem parlar amb ella, o sigui a través d'algun àudio de WhatsApp, alguna cosa, per saber que està viva, per saber que està bé, i ja està. I bueno, a partir d'aquí... Ja t'he dit que l'hi demanaré, però l'hi demanaré això al primer del matí, perquè com hi ha sis hores... Exacte, no, que quan ella li vagi bé ens envia un àudio, hola, mira, estic a la Xina, tal, una abraçada, i ja està, per saber que està bé, ja està, una mica un missatge, com quan demanes a un amic, no?, que està de vacances i dius, vull que em vagis dient quan arribis i tal, doncs això, el mateix, sabem que ha arribat i que ha arribat bé, no?, Rosa Maria, a partir d'aquí. Jo no sé si ha arribat i si ha arribat bé, jo sé que ha arribat... M'havies de dir que sí, i ja està. Vaig enviar per WhatsApp una cosa i me l'ha contestada amb una hora molt intempestiva de la matinada, que llavors m'he donat compte que sí, que ha arribat i que ha estat bé, no?, llavors, clar, evidentment, per aquestes hores, ella normalment no respon, no?, llavors, per l'hora que m'ha enviat, efectivament, està a sis hores diferents. Efectivament, aquest horari canviat que tenim. Està a Hong Kong, està a Hong Kong. Molt bé, doncs vinga, ara sí, comencem una mica amb els rapes d'actualitat, la tertúlia de la setmana amb Transbaix Power, i res, doncs, comentem una mica la situació global, si voleu, una mica de l'associació, si teniu alguna activitat pendent, doncs pels propers mesos o les properes setmanes, i com va aquesta arrencada de curs, perquè vam comentar que també era una arrencada de curs amb una aposta clara, doncs, per seguir creixent, no? Sí, de fet, ha sigut així, amb la incorporació el nostre secretari, l'Àlex Doroques, aquí present, doncs ha donat molt l'equilibri a el que és l'associació, sobretot amb el tema dels nois trans, s'ha creat un grup de nois trans dintre del que és el grup global de l'associació, i, bueno, és un camp que feia falta, jo ja fa temps que ho havia dit, i quan ho vaig proposar, doncs, li va semblar bé, i tirant milles, i sí, sí, anem apretant. Ara, el dia 25 d'aquest mes, hi ha un acte a Sant Periu, lògicament és a Sant Periu, perquè la nostra entitat ja sabeu que està registrada allà, i cada any es fa el dia d'espatologització del fet trans, no? I aquest cop, doncs, com tots els anys, en comptes de muntar un espectacle lúdic, com es va fer a l'Orgull, doncs es farà en format més seriós, que és, tal com nosaltres hem reclamat sempre, més pedagògic, de muntar una taula de treball, una taula de diàleg, doncs, amb el públic, de la gent del poble, i, bueno, i tota el que és la part de l'Ajuntament, no? I, bueno, i s'establiran unes vides, unes experiències vitals de cada persona participant, com cada any es fa, no? Sí, d'alguna manera es reflectir, no?, aquesta experiència vital, no?, de vida, i que també, doncs, la gent, doncs, d'alguna forma commemori aquest dia, però, com deies, des del respecte de la solemnitat, no? Sí, però, bàsicament, jo ja vaig del retiro, perquè, gràcies a Déu, l'Àlex, doncs, està agafant la cosa molt empenta, i jo, doncs, faré acte de presència, potser em faran fer alguna presentació en un moment determinat, però el que faré jo és que jo també tinc aquest mateix dia, tinc un acte a Barcelona, que és el Passell Documental que ens van gravar nosaltres fa uns quants anys, que es fa a l'Agrupació de Gràcia, i, bueno, doncs, allà, doncs, que hi vaig pensar-hi, realment, quan em van proposar l'edat aquesta, jo vaig dir que sí, alegrement, i després, ara ells diu, però, sis, tenim l'acte a Sant Feliu, doncs, vols redreçar una mica, retardar una mica el que és la projecció del documental una hora, perquè, dir, en aquesta hora, doncs, de marge, doncs, pugui fer una mica de, de dir, eh, esteu aquí, sóc la Rosa, i, doncs, passo, veu, doncs, aquí fa la feina, no? La terra és per qui la treballa, tu. I tant, aquest repte, Àlex, de treballar amb aquest equip. Encantat. La veritat que l'espai aquest dels nois trans és molt necessari, ara el tinc aquí a Transbaix, i començarem a fer activitats amb ells. Són adolescents que necessiten acompanyament, necessiten un espai que és el que sempre hem dit, un espai segur que ells puguin compartir experiències o situacions que hem viscut tots i no la poden trobar ni amb els seus pares ni amb ningú, i després, doncs, això, farem activitats, i també ara hi ha una associació que és, diguéssim, a Sant Feliu, que també té una mica d'empenta i aprofitarem i farem més visibilitat al col·lectiu. Molt bé, doncs, aquestes apostes, no?, de seguir creixent, com comentàvem, a l'inici de l'espai, estan a sobre la taula, també amb aquestes activitats que són, diguéssim, ja periòdiques i que cada curt repetiu, com aquesta del dia 25. Dia Rosa Maria. No, més que res, que jo agraeixo profundament a la ràdio dels bèndols que ens donin la possibilitat d'aquesta visibilització des de la ràdio, no?, des de l'antena, no?, perquè també és important, una cosa, és un acte que fas de cara al públic, allà, el que és el plaer, i també una altra cosa és que cada 15 dies estem aquí donant el servei aquest que donem d'explicació, que es formen debats, que es formen petites discussions, perquè també la gent vegi que hi hagi entre les nostres realitats en diferents punts de vista i també això és interessant, no?, perquè, en fi, la gent aprèn molt el que s'està explicant. Efectivament, si no ens semblés interessant a nosaltres, no hi hauria aquest espai de 45 minuts, 15 anals, llavors, al final, nosaltres també, doncs, aquest agraïment el volem fer extens a vosaltres perquè ens agrada tenir-vos i també, d'alguna manera, doncs, com dèiem, és un espai que, d'alguna forma, és bastant únic, no?, un espai com aquest i també estem molt contents de fer una emisora transversal i, en aquest aspecte, doncs, un refugi que sigui el refugi de tots. Al final, és una mica aquesta, la intenció inicial i així, doncs, ho estem fent, també, aquesta segona temporada. I res, bé, que estàs molt calladita, que... No, bueno, jo, con respecto a estos temas, tengo una concentración el día 6 en el Parque de la Ciudadela por el tema de Sonia. Este año es porque han invitado a la gente que estuvimos en el juicio, estará María José Barola, Jordi Petit y yo y alguna persona más por ahí. Pero no sé exactamente qué es lo que van a hacer, porque, bueno, todavía tengo que quedar con ellos, no sé si exactamente es leer una lectura con manifiesto. Normalmente leen varias entidades y luego hay alguna actuación o algo. Ya he estado yo más de una vez y consiste en leer algún manifiesto o eso. Pero este año me dijeron que querían hacer una especie de conversación con las protagonías y la gente que estuvimos allí en el juicio y con toda esa historia. No sé. Y una mesa. Tú estuviste... Pero una mesa, digo, pero allí en el Parque de la Ciudadela, en la Rotonda. Sí, en la Glorieta. Pues como yo la verás tú, no sé, quiero decir, no sé, es un poco... Lo veo... No sé, ya os contaré. Y luego hacen un acto de que ahí sigue es manifiesto, hay un manifiesto que me han dicho que me han pedido que vaya yo también a leer parte del manifiesto a San Boy por el tema de la despatologización de la transsexualidad. Tú conoces al chico que... Sí, el Iván. El Iván. El Iván Herredor era el secretario de nuestra asociación. Bueno, bueno, vale, vale. Y me ha dicho, pero no sé que el día que es exactamente, porque como coincide el día... No lo sé. No, será el 25. Será el 25. Probablemente será el 25 de octubre. No. Se lo puede apuntar ahora a la transsexualidad. Sí, o mira... El 25 será, no. Yo tengo curiosidad. No, es antes, antes del 25. ¿Estuviste en el juicio? ¿En el juicio de Sonia? Sí, sí, sí. ¿Y cómo...? Pues, bueno, pues... Claro, es que hay un capítulo de Crims que también explica lo que es... Sí, sí, estuvimos en el juicio. La Sonia Rescalgo y eso es tan interesante. Exacto. Ahora para... Ah, ¿sales tú? En el Crims. Sí, sí. Ah, pero no te he detectado. Ahora lo voy a volver a ver. Ahora me lo vuelvo a ver y digo quién es. Expliquem una mica els oients de què estem parlant perquè així també es puguin ubicar perquè és un cas que, pel que esteu dient, va ser un cas bastant sonat, no? Sí. Concretamente fue una trans que... Una trans u otra... Eran dos. O sea, era Doris, Sonia y un mendigo y unos chicos skinheads, neonazis, iban de fiesta, se infiltraron por ahí por el Parque de la Ciudadera, iban de fiesta y se liaron a palos con las primeras personas que pillaron. Obviamente la peor parada fue Sonia, al mendigo lo dejaron ciego, a Doris le dieron una paliza y luego el tema pasó como en los medios de comunicación como un travesti es agredido por nazis, no sé qué, por skinheads, luego se llevó a juicio, a juicio público, se presentó como juicio público también en el ayuntamiento, también presionaron para que lo hicieran. Como parte acusadora. Como parte acusadora, sí, como tribunal, bueno, por parte del juicio público, María José Varela, estuvimos en las asociaciones, las asociaciones gays eran las que lo llevaban y nosotras en esa época estábamos empezando, quiero decir, que justo coincidió en esa época, conocíamos el caso, conocíamos un... y eso fue un detonante también para nuestra asociación y estuvimos en el juicio, claro, estuvimos en el juicio, estuvimos, explicaron todo el sumario, explicaron todo, no vi las fotografías, pero por ejemplo una de las cosas que llamaba mucho la atención era que que de la paliza que le pregaron en un principio pensaban que era una persona de color, de tal palizón que le dieron que era toda una hematoma, o sea prácticamente esa negra del palizón que le dieron y fue bastante crudo, bastante desagradable. Llamamos también en nuestra asociación llamamos a las de transexualia para que viniera alguna representante y también vinieron de transexualia, vino Juana Ramos. Vale, pero me gustaría que explicárselos un poquito la historia de Sonia. ¿La historia de Sonia? Sí, porque Sonia no siempre vivía, no siempre dormía. No, no, bueno, la historia de Sonia ya más, estoy hablando del juicio, ¿no? Que es lo más preguntado. Sí, pero para el contexto... Sonia fue una trans, una chica que vino de Cuenca para aquí, para Barcelona, para el proceso transexualizador, porque obviamente en su entorno no la aceptaban ni toda esta historia, fue relativamente célebre en el mundo del espectáculo, salían revistas como Liv, etcétera, etcétera. Tuvo un cierto éxito, pero luego vino un poco la decadencia, creo yo, que por más que nada, según contaba la chica esta, Silvia Reyes, era porque era un poquito inocente la chica y se aprovechaba un poco de ella, los novios sobre todo, ya sabes, todos los novios, mal asunto. También trabajó en la prostitución, obviamente, y bueno, entró, yo la conocí, la conocí de vista solo, cuando yo vivía en San Hermenegildo, en Balmes Padua, la vi por ahí alguna vez, parecía un poco pijita, así muy introvertida, muy... era una persona como muy... se veía como muy introvertida, y bueno, pues cayó en el tema de las drogas, a última instancia ya estaba bastante para dormir en la calle y eso, quedarse dormida en el banco, me imagino que no estaría... Eso es mejor... Claro, y o sea, fue toda una historia, ¿no? Creo que ya lo he explicado alguna vez en la revista, ¿no? Aparte... En la revista, sí, pero la gente que nos oye quieren saber quién era la Sonia del Cabo y cómo llegó a suceder esto allí en el parque del Ciudad de la Córdoba. Bueno, ya se ha explicado bastante en los medios, sobre todo con la anterioridad. Estoy de acuerdo, pero conviene hacer... En los años a que ya se salió el juicio, fue un poco... Digamos que trataron... Concedió además con el asesinato de Lucrecia en Madrid por las mismas fechas, y el tema del juicio también, una inmigrante en Madrid. La primera que inmigrante, ¿no? Sí, la primera inmigrante en Madrid, aquí la transexual Sonia, y los medios de comunicación se pusieron un poquito firmes a tratar un poco el tema con seriedad, porque con la anterioridad estas cosas... Yo me acuerdo de haber visto un artículo hace años de un tipo que se llama Luis Burgos o Antonio Burgos o no sé qué, hablando del asesinato de una transexual y describía a la transexual como ordinaria, que no sé qué, se peinaba mal. O sea, todo se centraba en ridiculizar a la persona víctima, ¿no? Era un pitorreo, ¿no? Como trataban en los temas los medios de comunicación. A partir de ese momento, de alguna manera, se pusieron un poquito serios, la trataban con respeto, en vez del travestido Juan, como llamaban en principio, le llamaban la transexual Sonia. Quiere decir que... Fue la primera condena por delito de odio en España. Sí, sí, sí. Ostras, eso cambió las cosas, supongo luego para el colectivo, es decir... Hombre, fue los discursos y luego, digamos que de alguna manera, claro, lo político, que nosotros iniciamos el tema de lo político, un poquito más en serio nos tomaban, tampoco mucho, a nivel político, pero bueno, digamos que de alguna manera las cosas tienen que pasar a veces cosas de esas para que la gente... Pero es triste, es lamentable, pero funciona de esta manera, al ser humano... Sí, claro. Somos un cuadro, no tiene que pasar algo para que te tomen un poco en serio, eso es horrible, en el fondo. Sí, pero el tema es que uno de los skin hits que mató no estaba nada arrepentido de lo que había hecho. No, pero es que tú... No, claro que no. Era la época de los bojos nois, ¿no? También, porque eran los del camp, ¿no? No, pero tú piensas que una de las cosas que argumentaba María José Varela en el juicio, dice, puede una persona cometer crímenes y pensar que está haciendo lo correcto y por lo tanto no sentir arrepentimiento. En el juicio, los chicos tenían una actitud muy chulesca, quiere decir que no es que fueran, ay, yo no quería hacerlo o estaba confundido, no, no, no. Dice que es que la atacaron, que no sé qué, que hizo poco, hicieron poco, dice, ¿hizo usted poco? Madre. Hicieron poco, o sea, hicimos poco para lo que podría haber pasado porque el travesti vino a atacarnos, o sea, imagínate eso, el juicio, claro, el otro le preguntaba, ¿qué hizo poco? Se hicieron poco. Y no se habla de la entidad de las personas, ¿verdad? No se sabe quién fueron, es decir, no ha salido... Sí, sí, sí, sí, sí, no se sabe quiénes son los que lo hicieron, sí, claro. Sí, pero tuvieron una condena de no sé cuántos años y al poco tiempo ya salieron. El Tribunal Supremo lo rebajó. Sí. No sé si al poco tiempo salieron, pero el rebajó unos cuantos años. Les cayó una buena condena y el Tribunal Supremo se la rebajó. Pero una condena por homicidio, porque no es un... no es un... o por asesinato con alevosía. Es que esto tenía que ser una... En aquella época en España existía la cadena perpetua. Sí, pero como daban el argumento de que no sentían arrepentimiento, dan la vuelta con eso. No, la cadena perpetua en aquella época me parece que no existía. La cadena perpetua es permanente revisable vino después. No, sí, esto sí, pero como cadena perpetua... era de la época de Franco. En esa época, en el 92, me parece que la perpetua estaba... Sí, estem parlant concretament del 6 d'octubre de 1991, quan va morir la Sònia Rescalvo i en aquest cas va ser assassinada d'una pallissa per un grup de neonazis, com comentàvem ara fa uns instants. Déu-n'hi-do, aquesta història que realment, doncs, és impactant, quan estàs sentint-la per primer cop, que és el meu cas. Jo no havia sentit anomenar la història de la Sònia Rescalvo i ara, doncs, clar, intentes buscar-li un sentit, evidentment, amb els testimonis que estava explicant ara la Bea, és impossible trobar-li un sentit a tal agressió perquè dir que una persona digui que vam fer poc, fins a... en quin punt has d'estar, no? En quin punt has d'estar per dir això? Vull dir, és que és molt greu perquè al final, això que van dir aquestes persones pot remuntar inclús a la Segona Guerra Mundial i als camps de concentració perquè al final tampoc hi ha tanta diferència entre una cosa i una altra, no? Vull dir, és bastant fort. Hi ha camps de concentració del nord de Berlín, al Sachsenhausen, si mal no recordo, que allà és on torturaven i mataven a totes les persones homosexuals i travestis de l'època que també n'havien de transsexuals, vull dir, allà els alemanys els fulminaven, jueus també n'havien, però allà aquell camp de concentració era polític i social, eh? Més aviat, eh? Bueno, és un tema complicat. Sí, perdona, ara et passo la paraula. Per què estem al, celebrem el 25... Bueno, el mes de l'octubre trans pel fet de la despatologització trans, despatologització, eh? Que és una paraula... Complicada. Complexa. Exacte, complexa, mare meva. Cada any que ve aquesta data jo pateixo només per dir la paraula. Sí, això mateix. Hem de recordar les persones que ens escolten el per què de tot això i fem una mica de reflexió històrica del per què del per què tot plegat, no? Doncs tot plegat és bé perquè l'any sempre havíem anat a, inclús la manifestació del 77, les persones trans i les persones del reste de l'acrònim LGTBI havíem anat juntes, no hi havia hagut mai cap problema de convivència, sí que és veritat que sempre hi havia alguna espècie de, diguéssim, d'acompanyament, ens deixaven estar, ens deixaven estar, no teníem els nostres drets reconeguts i tot això, però l'any 1990 l'OMS va declarar que la homosexualitat deixava de ser una malaltia mental i al mateix any va declarar que la transsexualitat ho era. A partir de llavors tot el que són els esquemes d'homosexualitat, el que és la L, la B i la G, doncs la G, la B i la L, per gais, lesbianes i bisexuals, doncs van prendre un camí diferent del que era el nostre doncs perquè nosaltres no som persones malaltes, vosaltres sou persones malaltes i heu d'estar tutelades, heu d'estar tutelades i nosaltres ja podem tirar endavant i és així, de fet anem a trobar que durant uns anys la B us ho pot explicar perfectament perquè va haver-hi una època una època doncs que ser trans era una cosa molt complexa sempre ho ha sigut però encara encara a partir de llavors començava a ser-ho fotut de veritat va ser fins al 2018 doncs que l'OMS va dir que la transsexualitat les persones trans no eren persones maltres no eren persones maltres però sí que tenien una incongruència de gènere la incongruència de gènere ostres jo no crec que nosaltres siguem incongruents amb el gènere vull dir és una cosa no acaben mai mai mai mai de donar el pas de donar-nos l'oportunitat de ser qui som i expressar-nos del per què som perquè estem en aquest món vull dir són persones diverses són persones que tothom ha dintre els mateixos drets vull dir hi ha com una conxorxa de dir bueno ho hem acceptat amb els gais i les lesbianes però les trans encara encara està la transsexualitat dintre els manuals de psiquiatria i permeten que pregunti dins del col·lectiu també hi havia com certa marginació és a dir els gais i les lesbianes potser marginaven una mica també el col·lectiu trans o no o hi havia més fina sí mira jo te lo podria explicar crec que no és per a l'estiu no és que volia preguntar exactament a les transbèias sempre ha habido el paraguas gay i lesbiano sempre ha servido mucho para reivindicación de las cuestiones trans desde mi punto de vista hubo varios factores una de las factores fue el tema del sida y el tema de la estigmatización social que hubo a pesar de lo que te digan de la despatologización el estigma social que hubo digamos que íbamos a hacer una sociedad más abierta pero de repente ocurrió esto y la sociedad ya empezaba a hablar de castigo lo del sida cuando empezaron a salir los casos y se dio a conocer como una plaga gay como plaga gay cosas de homosexuales no sé qué empezaron a hablar pues de castigo divino de que se lo tienen gastado si no fueran tan maricón no les pasaría esas cosas todas estas cosas y eso sobre todo en Estados Unidos en Estados Unidos se acusó más esa diferencia esa discriminación del colectivo gay sobre la cuestión trans porque en Stonewall empezó con gays trans y todo el 28 de junio empezó con con nosotras estábamos en pleno ajo y sin embargo a raíz de eso de los estigmas pues ya sabes salves de ese quien pueda y como yo soy dentro de lo que cabe más aceptable más popular pues tengo derecho a no ser discriminado y las que son menos populares y son como más mierdecillas pues oye mira va no me mezclen con esas que yo no soy como estas ¿no? eso es un poco lo que pasó que con el tiempo se ha ido enmendando porque claro inevitablemente eso es un manchón en el historial reivindicativo de la gente que reivindica cosas cuando tú reivindicas una cosa para ti y luego con los demás te te portas de forma discriminadora pues no tiene mucha credibilidad y bueno aquí no fue tan sangrante aquí digamos que los grupos gays sobre todo yo cuando empecé en el colectivo de transexuales nos ayudaron el FAQ el FAQ nos dejó la sede todo esto estaban muy abiertos ¿no? evidentemente que a nivel reivindicativo digamos que aquí que no estábamos tan organizadas pues era como una cosa muy novedosa ¿no? pero eran muy receptivos en Estados Unidos sí que había organización trans y en Estados Unidos sí que tuvieron una actitud de apartheid con las trans que eso también cambió pero costó en Estados Unidos ya sabéis que son un poquito especiales pero eso sobre todo en Estados Unidos creo que pasó más esa corriente sí no a mí me creaba curiosidad porque hoy en día también bueno yo lo explico desde la propia experiencia como anoya lesbiana vivía tranquilamente porque tengo bueno soy una mujer y a todo el mundo le digo que tengo pareja no saben lo que soy ni nada entonces discriminación sí que he sufrido lesbifobia y todo eso y comentarios ya machistas etc por ser mujer y claro el activismo no me llamaba la atención porque no era mi lucha y desde que hice la transición es mi lucha es mi sitio y lo que veo es que los gays pues como tienen sus privilegios y no dejan de ser hombres blancos ¿no? cis y están ok en su sitio y las lesbianas pues siguen con lo mismo sí que hacen activismo pero sí quejan de la invisibilización pero tampoco hacen para visibilizar y lo que me he dado cuenta es que los trans ahí están o sea como que molestan molestan molestan y molestan más las mujeres trans que no los chicos trans y nosotras más claro es como es incomodidad ¿sabes? y lo noto entonces yo tenía la curiosidad si también eso pasaba antes porque es como que les molesta ¿no? porque no se dan cuenta de que ellos tienen derechos claro yo los tenía y yo los he perdido ellos no se dan cuenta de ello bueno vosotras más etc pero no tú has ganado derechos yo he ganado derechos pero dejo de tener otras cosas también en la pirámide de las discriminaciones tú has subido dos escalones o tres o cuatro o cinco bueno no sabría qué decir con respecto a la bueno por ejemplo una de las cosas es diferente no cogemos los privilegios o sea nosotros siempre está el factor trans ¿no? siempre está el factor el factor trans que es lo de sí es chico pero no es como nosotros pero no es como nosotros ¿no? sí como si lleguessin nivells no dins dels nois o de las noies sí sí nivells de cualidad y abro y cierro comillas porque al final es allo de dir aviam por favor qué sé qué sí sí yo decidiré vamos en contra de los estereotipos pero vamos a buscar vamos a estereotiparnos lo máximo posible ¿no? sí no vamos estamos en contra de los estereotipos que nos viene la gana de estar en contra aquello que nos toca las narices pero lo que yo represento no por ejemplo el tema de las hay luchas dentro del feminismo que dices pero qué contra de los estereotipos si eres la persona si Pilar Primo de Rivera estuviera estuviera aquí ahora sería feminista como tú y se estaría dando una medalla guapa que hablas de estereotipos si tienes un cerebro de claro es que es verdad es que no sé es como mirar la paja en el ojo ajeno sí no no al final realmente es allo de buscar estar en un grau más amunt ¿no? y tener como aquel control es la jerarquización es un tema animal ¿no? también es allo de la jerarquía sí sí la cosa de la jerarquía el patriarcado el patriarcado pero el patriarcado es jerarquía sí pero todo eso es jerarquía ellos necesiten superiores Rosa María ¿os dais cuenta que hay una similitud en el discurso del de Natalia? se nota que han estado juntas durante muchos años el activismo tiene estas salidas estas salidas de bombero que tienen tanto uno como la otra ¿por qué? no que son geniales sí sí que son geniales ¿están hablando del día del turtell o no? ah por ejemplo el día del turtell el día del turtell sí sí sí el día del turtell sí sí bueno hemos estado muchos años sí sí la verdad es que es un gozo es un gozo es un gozo a ver es un gozo que Natalia haya venido a Transvash Power y que tú colabores con nuestra asociación es un gozo las cosas como sea ay bueno hija esta mía no lo digas de vez en cuando que a veces que a veces eres muy dura una de cal y una de arena ¿no? sí sí hombre bueno però bueno centrem-se en el tema i centrem-se en el día de la reivindicació sobre la despatologización de la despatologización de las personas trans bàsicament i el que podria recordar a tots els oients i oients en neutra perquè en vivients no s'engloba a tots els gèneres sí a la direu doncs sí perquè avui dia no saps com has de dir les coses bé llavors el que sí vull recordar recalcar a tothom que ens escolta és que quan es refereixin a tots nosaltres i a no solament als trans a tots els col·lectius dins de l'acrònim LGTBI bla bla bla quan es refereixin tots amb aquest acrònim que no diguin que ens toleren a mi això em fa mal jo és que jo tolero el fet que tu puguis parlar jo tolero del fet que tu puguis viure jo tolero no necessito el vostre permís per viure per estimar i per existir jo el que vull és que se'm respecti oi que vols tu respecte avui doncs tu també m'has de respectar això que diu la Rosa és molt interessant perquè aquest estiu vaig tenir un debat amb una persona que va començar a parlar i va dir sí perquè s'han de tolerar i jo dic a mi no m'ha de tolerar ningú ni la meva mare ni la meva família ni ningú i és una paraula que utilitzen molt i diu bueno la gent que no coneix el que és el col·lectiu al principi ha de tolerar i dic no no no ha d'aprendre tolerar toleres coses supongo que es un es un argumento és un termino fácil de decir fácil de decir i sobretot opuesto a la intolerància que això sí que existe opuesto a la intolerància opuesta a la tolerància és un termino pobre evidentemente la tolerància es un termino que tiene mucho la tolerància la puedes la puedes llegar a usar si haces una mirada holística en el conjunto de la población en muchos otros aspectos pero a nostres colectivos que estamos tan segregados socialmente hablando lo que necesitamos es respeto es evidente y dar la voz y que nadie hable en nuestro nombre que ya tenemos boca para que se pongan a bajar de un burro a decir lo que somos y lo que dejamos de ser pero cuando te dicen tolerar ya estás más abajo que ellos efectivamente y eso es eso no estamos de la jerarquía exacto es que decir bueno y tú me toleras yo también te tolero a ti bueno no sé hasta qué punto pero te tolero sí el tema de tolerancia de ment oberta y todo esto es muy ambiguo es al final de decir bueno val ets de ment oberta ok què vol dir això no? o ets tolerant? no tolero que vols dir això tengo mentanita vale soc de ment oberta això també te la diuen hombre se te la diuen oi jo no soc de ment oberta dic sí sí a mi ja m'està bé bueno perfecte si no t'està bé ai perdona ai perdona és que m'he equivocat és que saps què no sé per què però sí et tracto un femení perdona perdona perdona sí sí perdona perdona de fet és una manera de parlar perquè jo sempre parlo globalment amb tothom com que justifiquen sí però la teva veïna l'estàs parlant femení tota l'estona has començat a parlar amb mi i t'has dirigit a mi masculí ai perdona perdona sí sí eh perdona no tornarà a passar el demà ha trebat el mateix ja i una cosa que em va passar a mi és coneixent algú no sé què comporta estar amb una persona trans o sigui no sé què implica i jo pensant què ha d'implicar saps i jo ostres què passa un kinder sorpresa com diuen no què tiene que implicar soy una persona igual és a dir clar això és un debat no al final és un debat jo crec dona suc sí sí això és un debat igual no eres més igual que és distinto la gent se hace unas pases mentales impresionantes però bueno hay cosas que hacen gracia no hay que a ver hay cosas que son dramáticas que es la realidad determinadas realidades sociales y hay otras cosas que quedan en la anécdota que una transfobia un poco ramplante y tipo tipo la serie esta ¿cómo se llama? la que se avecina que sale esas cosas que son transfobia ramplante pero que luego tiene su gracia su toque de gracia claro quiero decir que no sé sí, no todo siempre es negativo claro no en mi pueblo también había una señora maruja de estas ay ¿cómo te gusta que te traten? ¿de chico o de chica? ay y no sé qué y yo de chica claro ay que majo gracias gracias sí, sí, sí no, no totalment totalment bueno estàvem obrint un meló molt interessant per aquí Àlex jo crec que realment sí que és cert que hi ha un punt de de tirar patràs allò de dir hi ha un punt social que a vegades també tens por tu mateix de dir què ets què deixes de ser pel fet de de l'altra persona com pot reaccionar ja no és el que pugui pensar sinó com pot reaccionar no? aquestes experiències deuen ser incòmodes per una banda no? i per l'altra també doncs indignants no? perquè tampoc se'ls ve ben bé com com poder abordar segons la persona a mi en el meu cas m'és igual si jo em creo un perfil no tinc ningun problema en poner que soc una persona trans jo és la meva realitat i així després també m'habito a l'haver-ho de dir que avui dia doncs s'ha de dir doncs estic en un moment que potser sí potser no d'aigual qui en sé a qui en no però com jo també sempre parlo de la meva transsexualitat i de com era abans en algun moment sortirà però clar alguna persona que no tingui l'autoestima com la puc tenir jo claro a vegades complicat inevitablement és una estratègia defensiva també perquè no sabes que el que et vas a encontrar tu vas a un sitio donde ves las caras de la gente que soy trans al mismo empiezan a ver claro hay una estrategia defensiva y es una cosa que ha funcionado quizá ahora menos pero históricamente inevitablemente gays, lesbianas, trasexuales todos los colectivos dependen en qué contexto los pongas cuidado que no se mueva que no se note que no traspase la cosa no sé si me entiendes que no se note mucho que aquí salimos a palos una preguntita ¿a vosotros os ha llegado la película esta Will and Harper? no no Will and Harper Will and Harper sí me la ha pasado mi sobrina de Seattle ha dicho que está triunfando en Netflix y que es bueno que se trata de una que se trata de una una mujer trans que transita ya siendo abuela que transita siendo abuela y bueno que es muy interesante ah sí sí me suena me suena y de paso y de paso me ha pedido nuestro documental porque lo van a pasar también en Seattle el nuestro por lo tanto el Seattle el nuestro también va a ser tú sales que pena tenías que haber salido tenías que haber salido en este documental no no no no no no era per canviar una mica d'esquema no perquè veieu com que heu parlat dels Estats Units i heu parlat de tot plegat doncs us comento doncs això que aquesta pel·lícula Will and Harper seria molt interessant ara que arriba el que és el dia de l'espatologització del fet trans doncs si traiu el Netflix doncs que la pugueu visualitzar perquè diuen que és molt bona la pel·lícula que fa plorar és que fa plorar és des de quan te viene un dia lluvió sota la por i tal i tal i acabes llorando la griva viva doncs d'estes però mira el dia que fa acompanya la pel·lícula sí sí vull dir que aquest és el tema jo ja me l'estic guardant en un Netflix ja la tinc aquí guardadeta sí jo no tinc Netflix o sigui que hauré d'anar a casa d'algú que en tingui o sigui que bueno mira ja farem de més i de menys perquè la puguem veure tots i res interessant aquesta proposta també cultural que ens oferia la Rosa Maria d'aquesta pel·lícula Will and Harper que podeu veure a Netflix i res si us sembla encara ens queden 12 minutets podem seguir repassant l'actualitat i també doncs tots aquests temes que havíem posat sobre la taula a l'inici també de l'espai em fa poc inclús preguntar sobre la revista perquè l'última vegada ja vam dir que estem en aquella situació no? que tampoc volem forçar la revista sinó que el que volem és que surtin articles de qualitat i fer una revista no per fer-la sinó que que surti una revista potent i em sap també greu de forçar no? la conversa però m'agradaria saber com està la situació també Rosa Maria sí, sí ja tenim 8 articles el de la vea no sé si el tenim no us lo passesti ja doncs llavors en tenim 9 i ara doncs ja començarem a tancar ja començarem a editar ha hagut molt de retras perquè la Natàlia amb el tema de preparar-se el viatge a xina doncs no ha pogut fer la feina que havia de fer no és culpa d'ella tampoc perquè ella ha de fer la seva vida és lògic això ho fem de manera amateur no professionalitzada i anem a dir que aquest any aquest curs que ve doncs ja entraríem per parlar amb l'escola aquesta que hi ha aquí de com es diu ara no me'n recordo l'escola Antonia Garó això mateix Antonia Garó doncs com a disseny gràfic i tot plegat sí com a diguéssim que féssim punts els nanos de cara a les seves avaluacions doncs poguessin assumir el que és la maquetació de la revista una cosa d'aquestes clar hi ha moltes pràctiques al final tots aquests alumnes han de fer pràctiques per això seria molt interessant que ens fessin un capó en aquest tema perquè la jefa de maquetació que era la Susana Canet doncs sí que ens ajuda en la mesura que pot però va tan superliada la feina tenc quan a que a comissions obereres ja està tot el dia doncs molt molt concentrada i centrada en la feina llavors és clar els cap de setmana se'ls vol per ell per descansar i s'ha de posar en una revista d'aquestes doncs sí que ho fa i ho fa amb tot l'amor del món però també no volem forçar la màquina ja tenim la revista construïda la portada és molt potent és una noia trans que ens ha és pintora i que bueno doncs que ens ha fet una portada la veritat molt escallent no? una portada que és com unes mans que demanen un crit de llibertat i la veritat és que sí és una portada molt maca la pintura original no la tenim perquè és d'ella és feta per ella però jo crec que ens la podria donar inclús per posar-la diguéssim a l'estatment de l'associació perquè és una realment és una portada molt ferma molt maca que donarà molt a parlar i la revista no us preocupeu que va en marxa tot és lent no tenim el reforç d'altres empreses altres empreses del sector del segment nostre que tenen tota la potència editorial i de màrqueting i d'eines digitals per poder fer totes les revistes que vulguin i més amb un plis-plas però nosaltres ho fem amb tota la voluntat del món ens podem considerar que som la primera revista en català que ha sortit a tot Catalunya de temàtica trans perquè jo crec que és la primera no la segona perquè la primera va ser el BSTC del CTC però sembla que més més publicacions s'han fet les coses com siguin i de fet els col·laboradors també són els mateixos hem de buscar personal que tingui ganes d'implicar-se i la veritat és que buscar articles de la gent que poden ser potents que es poden escriure doncs ara com que hi ha un ventall més gran de revistes doncs s'han d'anar repartint aquests articles en diferents revistes i quan els demanes d'escolta s'acaba d'escriure un article amb aquesta revista amb aquesta altra d'escolta com exigim que tenen que ser originales si quieres paso uno del banco de artículos i eliges el que te dé la gana i jo no vull això jo vull uns artículos que sean inciden directamente dentro de lo que és nostres col·lectius però que també inciden en lo que és la política ja sea municipal o de la Generalitat de Catalunya o lo que sea pero que sean artículos que la gente cuando los lee diga esto és una revista trans o és una revista técnica o és una revista de conocimiento en líneas generales perquè vean que les persones trans no solamente estamos enfocadas en el tema trans sino que tenim otras necesidades y otras particularidades y otras formas de existència visión sobre el mundo y nos rodea al final és això buscar un punt global perquè si abans comentàvem un tema més d'inclusió per trencar aquestes barreres que comentàvem abans de la tolerància no sé què no sé quantos tots aquests ítems al final el que volem com a col·lectius el que volem és també que se'ns tracti com això com a dins d'un col·lectiu general que són les persones que no o sea lejos de la endogamia como personas que están dentro de la sociedad que forman parte de la sociedad que tienen una visión de la sociedad que les toca vivir ¿no? bueno efectivamente inevitablemente somos estamos estamos somos estamos y no vivimos en nuestro mundo vivimos en el mundo sí sí totalment i al final el debat sí que es pot tematitzar en algunes ocasions o sí que pot tenir alguns moments doncs alguns colors que puguin tenyir-se doncs amb uns debats més personals i més enfocats al col·lectiu però en realitat el que preocupa la gent del col·lectiu és el que preocupa la gent en general a tothom no? què ens preocupa? doncs ens preocupa poder tenir una vivenda digna ens preocupa la feina l'economia la salut al final és una línia compartida al final ens costa el mateix anar al super a comprar un gran nevera ens costa el mateix que la resta del món podria ser així però amb més dificultat perquè estem més segregats socialment tenim menys oportunitats de feina menys oportunitats no tenim la justícia encara del tot formalitzada envers el nostre col·lectiu el sistema de salut és més deficitari quan és respecte al nostre col·lectiu vull dir que això sí per pagar els impostos els paguem tots els mateixos que els altres això sí no hi ha problema amb això amb això no hi ha problema bueno és un tema que en mica en mica són lluites de fons ens costarà costarà es costarà i seguirà costant sí sí fàcil fàcil no serà i hi ha un viatge que s'ha fet fins fins aquí però evidentment encara queda molt de camí per recórrer recordeu oients el 10% de la població de Catalunya us agradi o no us agradi sentir-ho és del col·lectiu LGTBIQ i totes les lletres que hi hagi el 10% de la població això vol dir que hi ha 700.000 700.000 catalans i catalanes que són dels col·lectius dins i fora de l'armari i afegim les famílies vull dir que el que us deia de la tolerància versus el respecte ens mereixem el respecte i que al final i que al final també d'alguna forma tampoc vull generar un discurs molt diguéssim molt LGTBI centrista d'acord però sí que volia comentar que al final també s'estan generant moltes oportunitats gràcies al col·lectiu moltes oportunitats al final també quan parlem de turisme d'oci de viatges el col·lectiu també moltes vegades busca ja llocs on anar de viatge on sigui acceptat on tingui facilitats i si no és així sempre busca les oportunitats al final quan parlem d'oci o per anar a un restaurant o per anar a un hotel o per anar on sigui al final també és d'alguna forma com que evidentment que el col·lectiu el que vol és sentir-se integrat però també busca aquest caliu de la gent que ho posa fàcil home recorda tant que l'any passat Dani recorda que l'any passat ja us vaig dir que l'octubre trans a Sant Feliu anem portar dues dones grans d'aquí del poble de Sant Just a fer l'acte sí efectivament veïnes teves veïnes meves escolta la meva pregunta és si ens poden respectar gent que bé són migrants amb forta cultura heteropatriarcal però fortíssima d'herència d'educació i tot plegat si són capaços de respectar-nos a nosaltres la resta de la població els ha de sortir molt més fàcil que facin una mica l'esforç totalment família ho hem d'anar deixant aquí ens queden dos minutets i escaig per acabar Àlex Darocas ha de desafegir alguna cosa no? no? s'estan fent senyes si hi ha qui hi ha qui bueno diu que els va molt bé el futbol tu això és un altre tema no dóna temps en dos minuts bueno però fes-nos un titular fes-nos un titular quan aneu quedat? quan aneu quedat? bueno hem començat la temporada sí no hem fet pretemporada això ja és una explicació hi ha gent que comença de zero hi ha gent que ha jugat a futbol el primer partit va marcar 19 gols en aquell moment dius ok és el primer cop que jugues a una lliga masculina és entendible perquè es senten inferiors a ells i aquest últim partit 28 i bueno hem d'anar millorant poc a poc sí poc a poc ara ells s'han d'anar treballant s'han d'anar coneixent també la manera de criar que hem tingut ha sigut totalment diferent a la dels nois ara estem jugant a una lliga que ells porten amb una pilota al peu des de que tenen zero un any un mes els hi fiquen la pilota als peus llavors és som un món totalment diferent i estem treballant per millorar poc a poc poc a poc paciència i amb moltes ganes i sense perdre doncs la il·lusió que això a vegades és el més difícil home hem arribat a jugar i estem fadats això és important això és important això és molt important Àlex Darocas Rosa Maria Maristany Béa Espejo gràcies per passar pel refugi ens sentim d'aquí dues setmanes que vagi molt bé i agraiu el paraigües perquè si no es mullareu adeu adeu i fins aquí el refugi d'avui moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el refugi d'avui dimecres 2 d'octubre del 2024 gràcies de l'Anna Hulten i també a tota la gent monica de Transbaix Power tornem d'ama com sempre de 5 a 7 aquí a l'emissora municipal de Sant Jus que sigueu molt feliços mercó de la gent a l'emissora municipal de la gent deutee de la que