#242 - El refugi de Ràdio Esvern: arquitectura equestre i cinema fantàstic

Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugiares! Benvingudes i benvinguts al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern. Soc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estaré aquí amb vosaltres a Ràdio d'Esvern. Avui comencem setmana, comencem sent dilluns 7 d'octubre i esperem també acabar el programa sent el mateix dia perquè no ens volem allargar fins la matinada, però sí dir-vos que estem molt contents de començar amb vosaltres aquesta nova setmana, avui al refugi. Comencem també destacant les seccions que tindrem avui al programa. Començarem amb Actualitat 360, les notícies destacades a nivell global i municipal, també la càpsula, la cançó destacada del dia, i tindrem foodies amb Anna Poveda i també a l'espai del Refugi Recomana, que ja sabeu que és un espai que ens agrada molt on recomanem cosetes a fer per Sant Jus i als seus voltants. També a la segona hora, entrevista amb Mònica García del Festival de Cinema de Sitges, on coneixerem més detalls sobre aquest festival que ja s'està duent a terme des de dijous passat i l'espai d'Aixova de Cavalls amb Gemma Gené. I com sempre ens podeu seguir a l'arroba, al refugi98.1, a Instagram i també al www.radiidesben.com, al nostre web, al web de l'emissora municipal de Sant Jus. Ara sí, comença el refugi. Benvinguts. Actualitat 360. Les notícies a prop teu. I ho fem, com sempre, parlant de notícies d'actualitat per saber què és el que ha passat al llarg de la jornada d'avui. Començarem parlant de la vaga a les 40 biblioteques municipals de Barcelona per demanar millors condicions laborals. es denuncien que hi ha una desatenció crònica als treballadors de biblioteques i demanen millors condicions laborals i salarials. La secció sindical de la CGT, el Consorci de Biblioteques de Barcelona, ha convocat una vaga durant aquest dilluns 7 d'octubre per denunciar la desatenció crònica al personal de biblioteques. Diversos treballadors s'han concentrat a les 9 del matí davant de l'Escola Industrial de Barcelona, espai on es celebren els actes de la trobada internacional de biblioteques organitzada per la International Federation of Library Associations, la IFLA, del 6 al 9 d'octubre. La vaga pretén visibilitzar les mancances del sector agreujades després de la pandèmia. Segons la CGT, les administracions responsables de la gestió de les biblioteques municipals han ajornat de forma reiterada les resolucions de diferents conflictes laborals, motiu pel qual han fet una crida a la mobilització a les 40 biblioteques de la ciutat. Morat podrà tornar al barri de la Florida de l'Hospitalet un cop arxivada una causa contra ell. El jutjat d'instrucció número 4 de l'Hospitalet del Llobregat ha arxivat la causa contra el raper Morat per a uns aldarulls l'octubre del 2022, cosa que deixa sense efecte la mesura cautelar que li prohibia entrar al barri de la Florida. Ho ha avançat el periòdico i avui volem detallar més sobre aquesta notícia perquè el van detenir fa dos anys acusat dels delictes de desordre públic i atemptat contra agents de l'autoritat en relació amb uns aldarulls en què es van cremar dos cotxes i dos contenidors als blocs de la Florida. Estava acusat de pagar a un grup de joves perquè cremessin contenidors al barri després d'una discussió amb els agents de la Guàrdia Urbana. Ara el jutjat ha arxivat la causa després que la fiscalia hagi considerat que amb els atestats de la policia no queda degudament acreditat que els fets es puguin atribuir al raper. Morat va ingressar a presó l'abril per complir una condemna de sis mesos de presó per posar en perill la seguretat del trànsit quan conduïa el seu vehicle de forma temerària i sense carnet l'any 2022 fugint dels Mossos. El febrer va acceptar dos anys de presó per incidents l'any 2021 a l'Hospitalet del Llobregat mentre gravava sense permís un videoclip amb un dron. Tot i l'acceptació, el pacte preveia que el raper no hagués d'entrar a la presó per aquests fets. També el febrer Morat va acceptar indemnitzar amb 10.000 euros un mosso d'esquadra en aquest cas per gravar un agent que el multava i penjava les imatges a les xarxes socials on va assegurar que era un abusador de menors. A més, la fiscalia li demana sis anys de presó per presuntament atacar i intimidar amb una defensa tàsser diversos agents de Mossos d'Esquadra després de saltar-se el confinament nocturn el juliol del 2021 a l'Hospitalet durant la pandèmia. I marxem als esports. Us parlem de Lewandowski, que amb un hat-trick a la primera part va liderar la victòria del Barça contra l'Alavés. El partit va començar molt fort. Als quatre minuts l'àrbitre va anul·lar un gol a Rafinha per fora de joc. Males notícies a la infermeria. Als cinc minuts Ferran Torres ha demanat el canvi per lesió. El va substituir Eric Garcia. Als set minuts Lewandowski va marcar el 0 a 1 en rematar de cap el xut de falta de Rafinha. I així va anar aquest minut a minut, aquesta primera part del partit que va acabar amb un 0-3 a favor del FC Barcelona. I us parlem també de les notícies a nivell municipal. Torna gent de Sant Jus a Ràdio d'Esvern, un programa amb entrevistes a persones grans del municipi. El programa de ràdio d'Esvern Gent de Sant Jus torna aquesta temporada amb noves entrevistes centrades en persones grans del municipi. El format del programa ofereix converses disteses per descobrir les històries que hi ha darrere dels convidats i el seu vincle amb Sant Jus. Cada dilluns de dos quarts de vuit del vespre fins les vuit aquesta temporada hi haurà molt per viure i molt per descobrir perquè si ja la temporada passada va estar dedicada a entrevistes de polítics locals, ara s'entrarà en persones grans del municipi que tenen històries rellevants per explicar. Avui, dilluns 7 d'octubre, el programa comença amb el doctor Camprodón, cirurgià Sant Justenc, que va fer el primer transplantament de ronyó a l'estat espanyol. En les pròximes setmanes s'entrevistaran altres figures destacades com el periodista Pere Font, la presidenta de l'associació de gent gran Meri Barrancó i el dibuixant de còmics Pere Oliver, entre d'altres. El programa es fa en col·laboració amb l'arxiu històric de Sant Jus. I seguim destacant més notícies a nivell municipal. Us volem parlar que el Jus Trump canviarà el recorregut a partir d'avui per les obres al carrer Bonavista. I és que, a causa de les obres que es duran a terme al carrer Bonavista, el Jus Trump, el JT, modificarà temporalment el seu recorregut a partir de dilluns 7 d'octubre. El nou horari serà de dos quarts de 10 fins a les 6 de la tarda amb l'objectiu de no interferir en l'entrada a l'escola Canigó i minimitzar l'impacte sobre la mobilitat dels escolars. Aquesta modificació estarà vigent fins a nou avís. I parlem també d'un esdeveniment solidari. Sant Jus acull la novena edició de la seva cursa solidària el 12 d'octubre. La novena cursa solidària de Sant Jus, organitzada pel Club Aletisme Sant Jus, l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona es celebrarà el dissabte 12 d'octubre del 2024. Els beneficis aniran destinats a l'obra social de l'Hospital de Sant Joan de Déu. Les inscripcions es poden formalitzar a través del lloc web www.championship.cat i el punt de sortida i arribada serà la plaça Camuapa. Les curses infantils i juvenils es disputaran a la tarda entre les 4.50 i les 5.35 en distàncies que oscilaran entre els 250 i els 800 metres, segons la categoria. El lliurament de premis d'aquestes curses serà a les 6 de la tarda. A dos quarts de set començarà la cursa Open Popular amb un recorregut de 3 quilòmetres pel municipi en diverses categories segons l'edat dels participants, incluent-hi categories per a persones amb discapacitat. Els trofeus d'aquesta cursa es lliuraran a dos quarts de vuit del vespre. A conseqüència de l'esdeveniment, diversos carrers estaran tancats a la circulació entre dos quarts de cinc i dos quarts de vuit del vespre i l'estacionament estarà prohibit al carrer Salvador Espriu entre les vuit del matí i les deu de la nit. Acabem amb l'efemèride del dia. Avui ens trobem a 7 d'octubre, però si viatgem en el temps, si anem al 1928, voldríem destacar aquesta efemèride. Es va presentar la primera insulina per a pacients diabètics. I ara, si donem un cop d'ull a la bona música, ens anem a la càpsula d'espai musical del programa. I bé, doncs avui sentirem una cançó d'uns artistes meravellosos, Coldplay. A mi personalment m'agraden moltíssim i vaig tenir l'oportunitat fa un parell d'anys de veure'ls en concert a Barcelona, aquell Estadi Olímpic Lluís Companys, que estava esfervescent amb aquest sold out els tres dies de concert i també amb molta emoció, perquè va ser un concert molt emotiu és un espectacle, un desplegament increïble i avui sentirem una balada que es diu Fix You. Alguns el consideren balada emotiva, jo el considero un tabacle, un temazo, i és que està escrita per Chris Martin per consolar la seva llavors esposa, Whitney Paltrow, després de la mort del seu pare. Sentim aquí, a Ràdio d'Esvern, com ho hem fet altres vegades, Coldplay, en aquest cas, Fix You. posis a berlin, si estig. щa... michael me Uniq Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ciutztatulpa! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ciutztatulpa! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Perquè així també ens acompanyarà Coldplay en aquesta primera hora, no només en ficció, sinó també en aquest yellow que sentim ara aquí, a Ràdio d'Esvern. Fins demà! I aprofitant també aquesta estona musical per parlar una mica d'aquelles activitats que ens esperen aquesta setmana al nostre municipi. Avisa que aquestes setmanes són les festes de tardor del nostre municipi veí, Sant Feliu del Llobregat, on estan en festes des de dijous que començaran amb aquest meravellós seguissí que fan cada any. Està mal dir-ho, però potser no. Al final jo crec que també els de Sant Feliu venen a gaudir les nostres festes i nosaltres fem el mateix quan ells munten els seus tinglaus. Per tant, també convidar-vos a passar-hi per allà, no?, per aquestes festes de Sant Feliu de tardor. I res, ja sabeu, trobareu, crec, si no m'equivoco, el Drac Rifenyo al Correfoc del cap de setmana. Però al llarg de la setmana hi ha moltes activitats de Sant Feliu per viure. I com no, el que sí que us demanaré és que si sou joves i teniu ganes de festa, us quedeu a Sant Just el divendres 11 d'octubre perquè celebrarà la Teen Fest al Casal de Joves. Una festa pensada per a adolescents de 12 a 16 anys, amb activitats durant la tarda i música i diversió a la nit, que s'organitzarà després d'identificar els interessos i les necessitats d'aquest col·lectiu en el marc de l'espai de participació d'adolescents. Hem parlat més d'un cop amb l'espai de participació d'aquí del nostre municipi, un espai on es pregunta als joves del nostre poble com volen que també sigui el municipi. D'alguna forma és que posin un granet de sorra amb les activitats que es duen a terme a Sant Just. I és que aquesta activitat en concret, la Teen Fest, que celebrarà divendres 11 d'octubre durant tota la tarda i vespre, tindrà diverses activitats. De 6 a 7, els tornejos de futbol 3x3 i de voleibol. De 6 a 8, els tallers artístics de dibuix, serigrafia i papiroflexia. I després, al vespre de 7 a 8, la classe de defensa personal a càrrec de l'Escola Mogendot de Sant Just d'Esvern. Una activitat per aprendre diferents tècniques bàsiques de defensa personal en un entorn segur i dinàmic, apte per tots els nivells i no cal inscripció prèvia. Li seguirà l'activitat sopar de 8 a 9, un sopar gratuït per a persones adolescents que vinguin a gaudir del Teen Fest. No et quedis sense el teu sopar entrepà beguda amb tiquets limitats per ordre d'arribada. També hi haurà bingo musical al vespre, de dos quarts de 8 fins a dos quarts de 10. Cada vegada que soni una cançó s'haurà d'endevinar quina és i intentar arribar a bingo. Una activitat lúdica o festiva molt divertida, dinamitzada per les DJs Puzzle de Salto, entre d'altres. En aquest cas també hi haurà 3 premis de diferents categories, a bingo, línia i també de motivació. A l'acabar el bingo musical, DJ per tothom, amb un fi de festa, amb música i també amb bon ambient, que això s'agraeix molt. Un minut de publicitat i tornem aquí a Ràdio d'Esvern. Fins ara. Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ei, vinga, som-hi ja, és el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer, quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés, només hem de començar. Aproveu el català, tu per tinguis jo, per tu pur. I quan vulguis tots plegats Molt per parlar, molt per viure Provem el català Molt per parlar, molt per viure Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Tarda de refugi, tarda de fodís, amb Anna Poveda Anna Poveda, bona tarda Bona tarda, Dani Com estàs? Molt bé Bona tarda més aquí a Ràdio d'Esvern I tant Avui parlarem de cuina, la cuina de temporada, perquè estem ja a la tardor Sí I per qui encaminarem una mica la secció d'avui Exacte Sí, durant el temps que estem tenint, que no sabem si ara fa calor, ara fa fred, ara tornen pluges, ara està tot tapat, ara fa sol, d'acord? Sí Doncs havia preparat algunes receptes típiques de posació de tardor, però amb un punt saludable Si alguna vegada estem a casa i diem, ostres, ara no sé què fer Porto com una mica del planning setmanal, de dilluns a diumenge D'algunes receptes o d'algunes idees de receptes que podem fer per dinar i per sopar Super El tema està en basar les receptes en el que a mi m'agrada Molt de llagum, molta verdura, molt variat, perquè puguem menjar una mica de tot Inclús hi ha unes receptes que poden ser totalment beguis per a la gent que vulgui, sense gluten Tenir en compte una mica les intoleràncies que hi ha pel món avui en dia Perfecte, doncs el que farem serà adaptar una mica aquesta recepta en funció de les nostres necessitats I també, doncs, habituar-nos, no?, a aquesta cuina més de tardor, cuina més diferent, no?, amb colors, doncs, més ataronjats Arriba la carbassa, arriba el moniato i les castanyes, com no I també, doncs, amb aquest producte de proximitat i de temporada Que també ens ajuda una mica a fer el que s'ha de fer, no?, a menjar el que toca, diguéssim Sí, sí, exacte, vull dir, ara canviem els colors tan verds, tan llampants de l'estiu, no?, per aquests colors més apagats, com és la tardor I sí que els plats han de portar una mica més de caloria, d'acord? Per aguantar una mica més, doncs, els freds que poguessin tenir o les humitats de la tardor, d'acord? Així les coccions, doncs, són una mica més de cullera, i no són d'antamanida, tan freds, no?, plats tan freds, com podíem tenir a l'estiu I són una mica més adaptats, doncs, a aquesta nova temporada que estem just entrant Però ja et dic que, com que el temps està una mica boig, perquè hi ha dies que fa molta calor, hi ha dies que fa molt de fred, doncs, anem a veure com adaptar-ho, d'acord, aquestes receptes Súper, doncs, per on comencem a anar? Doncs comencem pel dilluns Vale, bona idea Comencem per l'inici de setmana, no? Exacte Llavors, el dilluns, per dinar, havíem plantejat fer uns cigrons a l'estil grec Com serien els cigrons a l'estil grec? No deixa de ser com un putatge de cigrons, d'acord? Ok Que es fa al forn, nosaltres, on s'ha fet el forn, fiquem els cigrons, una mica d'all, una mica de llorer, una mica d'oli, un xorret de llimona, d'acord? I fiquem una mica de brou, ja pot ser brou de verdures o aigua, d'acord? Que quedi una mica així empapat el cigró, d'acord? Ok Aleshores, això ho fiquem al forn i quan ja està fent xup-xup, ho podem treure i es menja, doncs això, els cigrons, el llorer, la llimona i tot, ha deixat uns sucs en què s'ha cuit tot, no?, amb el caldo i ens queda com un putatge que es pot menjar amb collera i perfectament saludable. i és 100% vegada i sense gluten. I molt ràpid de fer, perquè... I súper ràpid. Aviam, el que trigui, doncs, en fer al forn, no?, però el que diguéssim, la missa en plaç, la preparació dels ingredients, és ràpida, ho podem tenir a casa i també en brut de poc, que això s'agraeix. Sí, és tot in one pot, no?, ho fiques tot allà dins i et surt, i perfecte. Súper, doncs vinga, tenim la primera recepta, aquesta seria la de dinar del dilluns. La del sopar del dilluns, podríem fer una truita, la que a mi m'agrada molt, és una de coliflor i format, que no està gaire coneguda, però així introduïm una mica de coliflor, que costa una mica d'introduir en la cuina catalana, no? Aleshores, sí que és veritat que el trenxat em porta, bueno, porta col, i porta una mica d'això, de... Bueno, col, col amb una mica de bacon i patata. Exacte. Però bueno, la coliflor, és veritat que si la fem amb truita i amb el formatge, ens farà un sabor molt bo. Aleshores, coem la coliflor, la bullim abans, un cop bullida, la introduïm a la truita, amb el formatge, i fer una truita normal. Ok. Es pot fer truita de broc, es pot fer truita d'amoniato, es pot fer truita de qualsevol cosa. Però per introduir la coliflor, que costa una mica, la podrem introduir d'aquesta manera. Super. Molt bé, doncs una recepta més, un dia menys, ens anem a dimarts, entenc? Exacte. I aquí ara ja parlem de l'hora del dinar, què podríem dinar a dimarts? Exacte, doncs per dinar podríem fer una mica de peix, una mica de peix a la planxa, i podem cobre una mica de broc i el vapor, ho podem fer amoniato, o patata, o mongeta tendra. Qualsevol cosa que hi puguem ficar amb el peix, és una recepta superbàsica, també superfàcil, qualsevol peix a la planxa o al forn amb papillot, com si fos el salmó, ja ens aniria bé, per cobrir el dinar d'aquest dimarts. Si ens anem al sopar del dimarts, també podríem fer unes tires de carbassó, unes tires de carbassó una mica saltejades, i quan ja les tenim saltejades, que quedin cruixents, els podem posar formatge fresc per sobre, una mica de nous, i ens queda com una amanida tèbia de carbassó, que també està boníssima per sopar. Super, doncs aquesta opció de sopar podria anar acompanyada, com dèiem, d'algun formatge així fresc, d'algun fetano, també, alguns tomàquet xerri saltejats, és el millor, podríem també combinar una mica aquesta amanida, que, bueno, és una forma de menjar verdures d'una forma diferent, no? Sí. I també s'agraeix, inclús el carbassó cru, també es pot menjar. També. Però estaria més relacionat, sí, i estaria més relacionat amb el receptari d'estiu, no? Sí, també, exacte. Si saltegem una mica, que perdi aquesta duresa, aquesta aigua que té, igualment ens queda cruixent, perquè no l'arribem a bullir del tot, el carbassó, però ens queda més suau, en digestió, i en sabor, i en tot, sí. Súper. És una millor opció. M'encanta això de fer aquest, un calendari setmanal, em sembla molt divertit. Podem treure llapis i anar apuntant, eh, per la setmana, i així mengem tot variat. Exacte, exacte, i així també anem repassant els dies de la setmana. També, també, segur, segur se l'oblida algun. Si algú va despistat, ens anem el dimecres, que va després del dimarts, i abans de sopar dinem, o sigui que anem a parlar, doncs, d'aquest àpat de migdia. Estupendo. Llavors, al dinar el posem una mica més, pugem una mica al nivell, i podem fer uns filets de vedella amb salsa de porto. No sé si alguna vegada has fet salsa de porto, o saps què es fan. No, la conec, entenc que és a partir del vi d'o porto, no? I a partir d'aquí una reducció de vi, etcètera, etcètera. Exacte, el que primer que farem serà rebussar una miqueta amb farina, molt suau, els filets de vedella, els durem a foc fort, que quedin cruixents per fora, però cruços per dins, un parell o tres de minuts. Els retirem, aleshores, amb una cassola, això, hi fiquem, bé, amb una cassola, amb una paella, fiquem el vi d'o porto, d'acord? Ha de ser un vi més dolcet, no ha de ser un vi tan rioja, tan sec. Sí, no, un ujerez o un oporto, algun vi d'aquests. Llavors, qualsevol vi que ens agradi que tinguem per casa, més així dolcet, més aviat dolcet, el fiquem amb una mica de maicena i l'espassem una miqueta, que quedi així saltejadet, però espassat. Quan s'hagi evaporat tot l'alcohol, aleshores hi fiquem la carn, que ja prèviament encuit, dos o tres minutets més, també, perquè acabi d'empapar amb la salsa i ja serveix. O sigui, superfàcil, no és una recepta que duri molt, potser tardem 20 minuts a preparar-la, i ens queda un plat molt vistós i molt complet. Sí, vindria a ser com el cosí germà del fricandó, perquè per tipus d'elaboració vindria a ser jo, però clar, diguéssim... El sofregit no és tan elaborat. Exacte, no és un sofregit elaborat, però sí que tenim aquest pas de passar per farina a la carn, de posar-la en una paella molt i calent, una mica em recorda, però salvant les distàncies, i també comentant el que deies, que aquí al final és una receta més aviat ràpida, pensada per salvar-nos un dinar, i també que només porta vid o port o porta poca cosa. Però pot ser una opció molt xula, molt interessant. Sí que heu comentat que la maïzena a vegades se'ns pot quedar enganxada a l'olla i tal. Jo normalment la dissolc abans, no sé què fas tu, però sí, la dissolc una mica abans amb una mica d'aigua i tal, la tiro i així ja m'oblido. Però si no queden els grumolls aquells, que a mi no m'agraden gens. Sí, una mica farragosos, sí, això és veritat. I que costa treure'ls després, ni l'atúrmics. Passes l'atúrmics i l'atúrmics. Sí, sí, sí. Allò queda una pedra allà picada. Sí, sí. Sí, sí, es poden fer alguns truquets de cuina, exacte, perquè la salsa ens quedi una mica més líquida, que no quedi aquests grumolls, d'acord? I els filets de badil els podem acompanyar, per exemple, amb arròs, que encara no havíem aportat l'arròs a la setmana, una miqueta d'arròs blanc. El podem fer al vapor o el podem fer a bullit i el podem aportar en aquesta carn. Súper. Doncs ens anem al sopar de dimecres. El sopar de dimecres una mica més lleugeret, perquè ja hem dinat contundents. Ens anem a un pèsos en pernil i amb una mica d'udú o al punt, depèn de com ens agradi la cocció, però també tenim la proteïna, tenim la verdura i tenim l'ou, que també ens aporta els nutrients que necessitem al llarg de la setmana. Ja hem fet una truita, ara un ou dur. Molt bé, dijous. Dijous. Aleshores, no estic fent postres, després si volem ens agarriem els postres, però de moment estem fent receptes del sopar i el dinar, del dinar i el sopar, perdona, perquè a finalitat és el que la gent més dificultat té, no? Allò de planificar-se la setmana, a mig se'm fa una muntanya, perquè és a dir, què faig una altra vegada, pollastre'm, no sé què, saps? Sí, sí, sí. Em costa molt com trobar idees. Aleshores, els postres sí que ja els podem fer al final, o un altre dia, postres o tardor, per complementar aquests menús. Però de moment només dinars i sopars. O sopars i dinars, com deies abans, que hi ha gent que encara ho confon, eh? Jo tinc més d'un amic que em diu, va, anem a sopar. I jo, però si no tots al migdia, que has de sopar, saps? Ja rius amb gràcia i amb carinyo del pal. Ai, pobrec, saps equivocat. Sí, sí, sí. Té 20 anys i s'ha equivocat, encara no sap ni si dina ni si sopa ni què fa, no? Sí, sí. Doncs vinga, marxem el dijous. Doncs el dijous de dinar portem uns filets de seitan, que saps, el seitan és la massa de gluten del blat, que és una opció vegana per a la gent que vol menjar una carn no tan insípida com si fos el tofu, o sigui, un tipus de carn o una textura de carn no tan insípida com és el sojo. El tofu, el seitan, és una mica més dur i ens recorda aquesta carn. No sé si l'has menjat alguna vegada. Sí, l'he menjat alguna vegada. Em costa. No l'acabo de... L'he de trobar el punt. El meu cos no l'acaba d'assimilar, és a dir, no l'acaba d'entendre, sobretot quan passa per les papiles gustatives, és allò de dir... Perquè sembla que estiguis menjant carn i si l'acompanyes d'una salsa potent, rotllo fricandó, sembla que estiguis menjant carn, però m'estan venint gat per llibre, saps? Sí. I és allò de dir, ai, ai, no, no, no, no sé. Sí, és una mica la sensació que és o no és, per això la recepta per vegans es pot fer amb seitan. si la volem normal es pot agafar un pollastre, d'acord? I portant no apte per celíacs. No, exacte. El seitan no és apte per celíacs, perquè és el blat, exacte. O sigui que no podria menjar un celíac, però el pollastre sí. Ah, mi, això sí. Una vegada celíac ja agafaríem una altra cosa, però, exacte, és en seitan com pollassa, la recepta del dimecres dinar, la que portem és una mica... Dijous dinar. Ai, dijous dinar, perdona, ja estàs atentant? No, estic atentíssim, atentíssim. Jo el dia que vam aprendre els dies de la setmana vaig anar a classe. Primera fila. Sí, sí, primera fila, m'ho vaig aprendre bé. Sí, sí, inclús t'ho diria en anglès, però és massa... És d'anar massa sobrat. Exacte, ara ja és un altre nivell, això. No cal, no cal. Doncs podríem acompanyar el seitan, per no fer-lo tan insípid, amb una mica de salsa de pebre, i d'acompanyament podríem fer un esvergini al forn. Aleshores, la salsa de pebre és molt semblant a la que hem dit abans, a la reducció de porto, però el que fem prèviament és saltejar aquest pebre i aquest all que agafi sabor, que es fiqui cruixent, perquè després, quan hi fiquem una mica de crema de llet i una mica de maicena, s'espaceixi aquesta salsa i quedi amb el gust del pebre, però és molt semblant a la salsa que hem preparat abans, més o menys. Súper. Amb els passos igual, igual com ficant-ho. Primer hem de fer el pollastre, després el dia hem de ficar la salsa i després ho ajuntem tot, que quedi ben cuit amb una mateixa cassoleta i és com els filets de seitan o de pollastre faran el sabor d'aquesta salsa de pebre. D'acord? Aleshores, per sopar del dijous podem fer un remenat dels tendres i gambes, que estem introduint una mica de marisc, una mica d'alts tendres i l'ou, que també està molt present. És una proteïna molt bona si s'utilitza correctament, no en accés i de qualitat, al final l'ou. Però un superallauger el podem acompanyar amb unes torretes de pa i tenim un bon remenat que es pot fer també de qualsevol cosa. Si volem un remenat de pernil, també es pot fer un remenat de pernil. O de bolets, que tenim bolets ara, que estan sortint molt bons aquest any, eh? Exacte, també estan molt bons remenats de bolets. Jo he menjat, el meu sogre m'emporta quan va d'escapar de la muntanya i aquest any ja he menjat dos cops, molt bons, eh? Rovallons boníssims. Clar, és que ha plogut. Rovallons boníssims. Aquest any, l'any passat no en vaig menjar ni un. Jo poc, és veritat. L'any passat no en vaig menjar ni un, diguéssim, de collita, eh? Sí, sí, sí. Potser si vas a un restaurant no tal, però de collita pròpia no en vaig menjar ningun i aquests, doncs mira, ja et dic, sí, sí, se'n van anar cap al Bar de... Bargadà? Al Bar de... Bargadà? Al Bargadà, i allà al Bargadà, mira, doncs van trobar uns quants rovallons, una cistella bona, eh? Aquest any de setmana tindrem un èxode de Sant Justens cap al Bargadà, marxant rovallons. Marxant al Bargadà, marxant a tot arreu, a Olot, se'n van, se'n van. Aneu-vos-hi, torneu després, però amb les cistelles plenes i repartiu. Exacte. I repartiu. Molt bé. I havent menjat bé, també. Exacte, totalment. Divendres, ja ens hem plantat a divendres. Ens anem a divendres, cap de setmana. Aleshores, no portem receptes especials de cap de setmana, al final, és unes receptes molt continuïstes, però bueno... Llavors, ens acabaríem el divendres o també tens dissabte i menjar? No, no, no, també tinc dissabte i menjar, però que no fem festa major, vull dir que són receptes saludables. de portar-se bé, no? Correcte. Tota la setmana. Ok, ja em sembla bé. Almenys una, després ja. Em sembla un bon mantra. Sí, sí, sí. Molt bé. Per dinar faríem una mica de lluç a la gallega, no sé si també l'has provat alguna vegada. Lluç a la gallega, sí. El lluç a la gallega és superfàcil de preparar i diuen que és el peix com més fàcil que mengi tothom, que li agrada a tothom, com així dir-ho. Com ho faríem? El que faríem seria bullir les patates amb una mica de ceba, perquè li doni aquest gust. Després netegem el peix, el posem en sal i una hora ha d'estar el peix en contacte amb la sal al lluç, els lloms de lluç o les rodanxes de lluç, una hora i després el rentem. Després ficarem el peix a la cassola on teníem les patates bullint-se i el courem només dos o tres minuts i seguidament li afegirem un got d'aigua glaçada per tallar la bullició, perquè el peix no se'ns coqui de més i les pedates no se'ns caiguin com pastosetes de més. O sigui, tallar l'abolició en aquell moment. Se serveix en un plat, d'acord? Mentrestant, fiquem a fregir una mica d'alts amb pimentón, amb pebre vermell, i li donem per sobre aquesta salceta com una allada per sobre del peix i el que faràs és que tingui el gust aquest de l'all és el que li doni una mica de sabor al plat, perquè si ens posem a pensar en el lluç les pedates bullides no té massa gràcia, però aquesta allada que podem ficar al final que va per sobre una mica del peix li dona aquest gustet que és una mica ja sabrosson del plat. Super, super, una opció sabrosa, gustosa i com comentaves que pot agradar a molts, que això també és important, perquè el peix a vegades ens tira una mica enrere i sobretot quan són petits i quan és per canalla doncs costa una mica i després preparar-lo doncs i bueno que al final també el peix és bastant més car que la carn en molts casos i també a vegades et costa més, et fa més mandra o sigui aquell mes doncs vas una mica més just o potser dius bueno el tiraré de o tiraré de peix congelat a vegades que també hi ha peix congelat de qualitat però sempre l'hem de saber triar diguéssim totalment, això sí que és veritat estem a divendres? divendres a sopar sopar ho podem acompanyar d'una kombucha si vols per despassar-les vinga despasse havíem plantejat fer unes fajites de pollastre o un wrap de pollastre que és una opció molt fàcil també per tots els gustos perquè al final dins del wrap o dins de les fajites els pots ficar qualsevol cosa que sempre et quedarà bé però una mica utilitzar-vos en això el pollastre les verduretes i és una cosa que et pots menjar calenta mig tèbia perquè tampoc és super super calent però és una cosa que et pots menjar mig tèbia i que et soluciona un sopar super ens anem a dissabte com anem de temps anem bé bé bé anem bé dissabte dissabte per dir-ne havíem proposat un pollastre al forn amb patates que és la cosa més bàcil de fer primer el que fem és agafar els moslets de pollastre els podem fer a la planxa en una safata de forn fiquem la patata de lladeta una mica d'all una mica de podem ficar-hi espècies que vulguem una mica de cebo una mica de tomàquet fiquem els moslets i ho fiquem al forn amb una mica d'oli i sal i allò sí que ja és passar l'estona fins que el pollastre estigui cuit i les palates també i ens ho podem menjar tot junt aquí també només embrutem dues coses perquè al final hem de fer utilitzar la paella i després ficar-ho al forn però és veritat que és un plat super complet i super sabrós i que fa una mica més de festa com que és dissabte fa una mica més de festa pollastre així al forn sí home per Nadal al final moltes vegades sí casa meva triomfa aquest pollastre no arriba el dia següent o sigui no sé què passa que tothom se l'acaba ben fet ben fet és de bon menjar és de bon menjar és de bon menjar està molt bo i a la tarda el dissabte per sopar el dissabte per sopar un hummus de cigró o un hummus de llanties amb una mica de crudités o pa de pita ho podem acompanyar però sí que és veritat que l'hummus de cigró o l'hummus de llanties ens emporta aquests llagums aquesta quantitat de llagums que haurien de menjar a la setmana i és una pata molt fàcil perquè al final ho fiquem tot al tórmix o ho passem per picat fiquem els cigrons o les llanties fiquem el sèsam torrat fiquem el comí fiquem la sal una xurra de llimona i ho tenim fet vull dir que tampoc és molt complicat això super ens anem el diumenge acabant la setmana aquí sí que el diumenge comencem amb un bon arròs una bona paelleta d'arròs que la podem fer amb verdures o la podem fer de marisc o la podem fer de carn una mica al gust però sí que és veritat que la paella d'arròs és un plat molt complet que ens donarà el sentiment de festa d'aquest diumenge i alhora molt complet perquè hi podem ficar tant verdures com carn com peix com el que vulguem nosaltres ficar-hi podem tenir l'opció vegana l'opció amb marisc l'opció amb carn com vulguem nosaltres es pot fer de diferents maneres i ja el diumenge per sopar i per acabar de rematar a la setmana podem fer un tàrtar el podem fer un tàrtar de salmó un tàrtar de tomàquet o inclús un tàrtar de meló que el vaig provar l'altre dia i em va sorprendre moltíssim era un tàrtar fet amb meló amb cogombra i formatjà feta vull dir que era com sí era una mica desaixò una mica fresc amb tons fruitals que donava aquesta intensitat de sabor però així per acabar podem fer diferents tàrtars o un el que més ens agradi super doncs acabaríem la setmana porto todo lo alto també d'una forma més equilibrada i lleugera sí ens acomiadaríem una mica d'aquelles digestions pesades no exacte que a vegades a l'estiu ens passem una mica a l'hora de menjar ara a la tarda ens anem a portar una mica millor i també doncs els matins els àpats de migdia doncs per recuperar forces per agafar energia sí i els de la nit doncs per fer una mica de neteja no depurar una mica el cos i també doncs marxar a dormir diguéssim per descansar i també perquè el nostre cos no hagi de treballar en excés a l'hora de fer la digestió per facilitar la digestió exacte doncs crec que haurem de deixar les postres per un altre dia sí crec que sí però aquest format m'ha agradat molt o sigui que el podem repetir quan vulguis i així ens acomiadem i ens sentim la setmana vinent Anna gràcies perfecte Dani gràcies a tu adeu gràcies a tu gràcies a tu gràcies a tu gràcies a tu gràcies a tu gràcies a tu gràcies a tu de vida a l'estat encara s'ha situat 0,8 anys per sota del nivell previ a la pandèmia quan era de 83 anys i mig de fet la Covid-19 va reduir a l'estat l'esperança de vida a l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat ha començat a implementar-se la Generalitat, però s'ampliarà ara a totes les administracions en un termini de nou mesos. Un s'ha de poder dirigir en els serveis públics en allò que té a veure amb l'atenció presencial a una oficina d'atenció al ciutadà, a fer un tràmit al CAP perquè li donin hora, a fer un tràmit a la comissaria de Mossos d'Esquadra per fer una denúncia sense cita prèvia, obligatòria. Allà on la cita prèvia funcioni correctament, funcionarà correctament, però no podrà ser mai l'únic sistema de relació amb la ciutadania. L'Agència Espacial Europea, l'ESA, ha enlairat amb èxit la seva primera missió de defensa planetària. La missió ERA s'ha llançat des de Florida quan faltaven vuit minuts per les cinc de la tarda, hora catalana, en un coet Falcon 9 de l'empresa SpaceX. La missió s'ha dissenyat per demostrar que seria possible desviar un asteroide perillós si s'acostés a la Terra. De fet, ERA és un projecte complementari d'un altre, el Dard de la NASA, que ara fa dos anys va aconseguir per primera vegada precisament desviar la trajectòria d'un d'aquests asteroides. Esports, Sònia Olear. L'ex-migcampista irlandès del Barça, Johan Neskens, ha mort de manera sobtada a Algèria als 73 anys. Va començar la seva carrera a la Jax d'Amsterdam i durant cinc temporades, als anys 70, va jugar al Barça, on va guanyar una recopa i una copa del rei. Com a tècnic va ser ajudant de Fran Reikar a la seva època a la banqueta blaugrana. Al Barça també, Ferran Torres, estarà a prop de dos mesos de baixa per una lesió al bíceps femoral de la cama dreta. i la vicepresidenta del Barça, Maria Helena Fort, manté que la tornada al Camp Nou es farà abans de finals d'any i per a 45.000 socis no n'ha concretat, però, la data i no descarta altres endarreriments per raons burocràtiques. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa a Mariona Sales Vilanova. El Casal de Joves de Sant Just acollirà el TINFEST, un esdeveniment dedicat als adolescents del municipi, el divendres 11 d'octubre, a partir de dos quarts de sis de la tarda. La festa, organitzada pel grup de l'Espai de Participació d'Adolescents i el Casal de Joves, oferirà una gran varietat d'activitats gratuïtes sense necessitat d'inscripció prèvia. Entre les activitats destacades hi haurà tallers de serigrafia, dibuix, papiroflèxia, defensa personal i un circuit de bicis. La jornada es tancarà amb una sessió de karaoke i DJ a la Sala Utopia i a l'exterior del Casal. Mercè Kerr, veïna de Sant Just i propietària d'una casa del segle VII XVIII, a Mayals, al Segrià, va descobrir un valuós llibre del 1763 durant la restauració d'unes pintures a casa seva el passat abril del 2024. Amagat darrere d'un piano, el volum, escrit pel jesuïta Jaume Torres, narra la vida de Joan Saloni, un missioner català destacat per ser el primer europeu a aprendre les llengües indígenes a Sud-amèrica. La troballa es va produir quan les restauradores d'unes pintures van topar amb el llibre emparadat, a més d'un diari del 1918, darrere el piano. Inicialment, Kerr no va donar molta importància fins que mesos després va reconèixer el nom de Saloni gràcies a una conversa amb una amiga investigadora. Aquesta li havia explicat la dificultat de trobar informació sobre Saloni, fins i tot en els seus jesuïtes de Roma, fet que va augmentar el valor de la descoberta. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. El programa de Ràdio d'Esvern, Gent de Sant Jús, torna aquesta temporada amb noves entrevistes centrades en persones grans del municipi. El format del programa ofereix converses disteses per descobrir les històries que hi ha darrere dels convidats i el seu vincle amb Sant Jús, cada dilluns de dos quarts de vuit a vuit. La temporada passada es va dedicar a entrevistar polítics locals i ara se centraran persones grans del municipi que tenen històries rellevants per explicar. Avui, dilluns 7 d'octubre, el programa comença amb el doctor Camprodon, cirurgià Sant Jús Tenca, que va fer el primer transplantament de ronyó a l'estat espanyol. En les properes setmanes s'entrevistaran altres figures destacades com el periodista Pere Font, la presidenta de l'associació de gent gran, Mery Barranco, i el dibuixant de còmics, Pere Oliver, entre d'altres. El programa es fa en col·laboració amb l'arxiu històric de Sant Jús. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'enjustenca l'informatiu complet de les set. Fins ara. El refugi recomana. I tornem a estar aquí, al refugi recomana, un espai on dediquem a presentar opcions d'oci, cultura, art, gastronomia, a l'abast de tothom. I avui ens en volem endinsar en els millors museus per visitar en família a Barcelona. Sabem que molts de vosaltres teniu criatures, i en aquest cas, els caps de setmana, a vegades a casa tancats es poden fer tadiosos, però a Barcelona hi ha moltes oportunitats d'oci i de lleure, i en aquest cas, els museus és una combinació perfecta d'educació i també de cultura i entreteniment. En aquest cas, avui us volem presentar aquests museus i centres d'art que deixaran que la canalla i els grans es quedin amb la boca oberta. I aviam, primer volem trencar un mite. És fals que els nens no vulguin anar a museus. El secret és que s'ha de saber escollir bé el lloc. A Barcelona, la varietat i la qualitat dels museus és excepcional, així que no hi ha excusa. Teniu centenars de llocs on explorar, obres d'art per admirar, exposicions per recórrer i activitats per gaudir en família. Ara bé, perquè aquesta experiència sigui realment profitosa, cal que el museu escollit s'ajusti als interessos dels més petits. Si els agrada dibuixar durant hores, podeu anar al Menac o a la Fundació Miró, que són opcions perfectes. Si prefereixen estar a l'aire lliure, doncs trieu museus amb activitats relacionades amb la natura o la ciència, com per exemple el Cosmo Caixa o el Jardí Botànic, o també el Museu de la Ciència. I si no sabeu per on començar, aquí ve un consell. Anar a un museu no hauria de ser com fer-los menjar verdura, és a dir, que escolteu els nanos i també trieu junts aquest espai per gaudir i per descobrir. I arrenquem amb aquesta llista amb el Cosmo Caixa, un museu interactiu de ciència que és un paradís pels més petits i pels petits científics. Des del famós bosc inundat fins a les exposicions interactives ens permeten tocar, veure i experimentar amb ciències. Ideal per a totes les edats. A més, el planetari ofereix un viatge fascinant per a l'univers. I un altre museu que també agrada a petits i grans i que també ja hem portat aquí al programa és el Museu de la Xocolata. Aquest espai dolç explica la història i el procés de fabricació de la xocolata des dels seus orígens fins avui. Hi trobareu escultures fetes de xocolata i també els nens poden participar en tallers on esdevenen xocolaters per un dia. I marxem cap al Museu Blau on, situat al Parc del Fòrum, esdevé un museu dedicat a la història natural amb una espectacular exposició sobre la biodiversitat del planeta. També els nens poden veure de prop escalets d'animals, fòssils i altres meravelles del món natural que els fascinaran. També poden visitar el Caixa Fòrum, que és un dels clàssics de Barcelona, un centre cultural que ofereix exposicions que canvien constantment, sempre amb una proposta per a totes les edats. A més, també programen tallers, activitats familiars i visites guiades que estan adaptades pels més petits i que fan una visita i una experiència cultural i educativa assequible per a tots els gustos i també per a totes les edats. Marxem al Museu del Disseny perquè si la creativitat i l'art són el que motiva la canalla, aquest museu és una visita obligada amb exposicions que van des del disseny gràfic fins a la moda, el mobiliari i la decoració. Els nens poden gaudir d'exposicions dinàmiques que faran explorar el món del disseny d'una forma lúdica. I marxem al Museu de la Música. Aquí els nens podran veure, escoltar i fins i tot tocar alguns instruments d'arreu del món. Aquest museu ofereix una àplica col·lecció d'instruments històrics i permet que els visitants experimentin amb sons en una activitat perfecta per a famílies amb petits músics amb potència. I marxem ràpidament al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, situat a Terrassa, un museu que ofereix una immersió en el món de la ciència i la tècnica, amb una col·lecció de màquines antigues interactives que permeten comprendre l'evolució industrial i científica. És perfecte pels nens interessats en com funcionen les coses i la seva història. I si el que voleu, doncs, és aventurar-vos en la història de Catalunya, heu de visitar el Museu d'Història de Catalunya, un museu que, d'alguna manera, més divertida i educativa, doncs podem introduir els nens a la història de Catalunya, des dels seus orígens fins a l'actualitat, amb exposicions interactives i recreacions històriques. Els petits poden aprendre mentre juguen. I també una altra de les oportunitats per conèixer, en aquest cas, el món marítim, és el Museu Marítim de Barcelona. Situat a les antigues Drassana Reials, aquest museu és una porta d'entrada a la història marítima de la ciutat. És un dels meus museus preferits de Barcelona, un museu que, a més, també està en un espai únic, i els nens podran descobrir vaixells antics, models d'escala i fins i tot pujar a bord d'una rèplica del famós vaixell Santa Eulàlia. I acabem amb una visita ineludible al poble espanyol. No és un museu convencional, sinó que és un poble que recrea diferents regions d'Espanya, amb tallers artesanals, activitats culturals i espectacles ideals per a tota la família. Els nens poden córrer per les places i aprendre sobre les tradicions espanyoles d'una manera més interactiva. A més, també, aquest espai ofereix moltes activitats tematitzades en funció de l'època de l'any. I bé, amb aquestes opcions, Barcelona ofereix una àmplia varietat d'espais culturals per explorar amb els més petits. Esperem que us hagi agradat aquest nou capítol del Refugi. Recomana. Ens veiem a la propera edició. Arriba a octubre i amb ell, el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, el Festival de Sitges. Com cada any, esperem en candeletes aquestes dates per gaudir del cinema en estat pur. I avui, per parlar d'aquest festival, tenim amb nosaltres la Mònica García Massagué, directora de la Fundació del Festival de Sitges. Mònica, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Com estàs? Com van els nervis? Com va tot? Uf, em va molt bé, molt bé i molt contents. La veritat és que ha quedat un programa meravellós per aquests 10 dies de cinema fantàstic. Que bé, que bé. Me n'alegro molt. La veritat és que jo sóc un fan, porto un any al festival des que tenia 14-15 anys, ara tinc 25, això vol dir que fa com 10 anys que vinc al festival i m'encanta i el visc com el primer any, com la primera vegada. I és que hi ha alguna cosa entorn a aquest festival que el que vius allà només ho pots viure allà, a Sitges. Totalment. És una experiència que forma part tant de la teva educació sentimental com a cinèfil com de la idea de formar part d'una mena de comunitat, de família. A mi em va fer molta gràcia fa uns anys l'equip del Ministeri de Cultura definir el festival com si és l'equivalent a un festival de música que en cinema. És veritat, aquesta energia que tu tens quan estàs en un concert i es rebota o et contagies de l'emoció de les persones que t'han anat de voltant, això és el que passa a les sales del festival. Tens aquestes oportunitats úniques de veure's els directors, de veure per primera vegada una pel·lícula allà, de compartir-la i és meravellós. Clar, jo que he estat a altres festivals com per exemple el de Venècia que també és un festival magnífic que es celebra a principis de setembre, és molt maco, està molt bé també i Venècia és meravellosa, però és que no hi ha l'energia que hi ha a Sitges, a Sitges hi ha una energia, no sé si és pel gènere que es va triar des d'un principi, aquest gènere de terror i fantàstic, però o per la seva gent, per la gent que consumeix aquest tipus de cinema, però és que la sala genera un clima que com comentàvem només es pot trobar Sitges. És un tret diferencial, de fet, jo mateixa estic fent una tesi doctoral que el que fa és analitzar per què en els festivals de gènere es produeixen aquest tipus de vincles o el que et deia, la sensació que traspassa gairebé el teu estil de vida i què significa formar part de la comunitat de seguidors o de la fanbase que està a Sitges i d'a més. És que fins i tot hi ha rituals associats a estar a un festival i l'emoció quan veus el com que apareix per la pantalla i, ostres, cada any és especial, cada any hi ha convidats. També pensa, tu has apuntat al principi, és el festival que es va crear el primer en el món, el més gran, dedicat al fantàstic. Per tant, per les nostres sades han passat noms com Sang Jaime Guillermo del Toro o Peter Jackson en la seva primera pel·lícula. Hi ha un vincle natural que, ostres, que no saps mai si aquell talent que tu estàs veient, que t'està presentant la pel·lícula, acabarà sent, no?, un gran del cinema, un maestro, com ha passat sovint, o jovenec, com el senyor Bayona, que anava passeït amb el seu DVD al Guillermo del Toro i mira el final de la història. Totalment, totalment, hi ha històries meravelloses, no?, que s'amaguen darrere d'aquests dies, d'aquests deu dies de cinema fantàstic a Sitges i estic convençut que en el festival d'enguany també hi haurà situacions icòniques com la que ens comentaves, però abans m'agradaria també ubicar els nostres oients amb la tasca que fas tu dins d'aquesta fundació com a directora. Doncs, tot. Com a directora et dedico sobretot a controlar, supervisar, posar tota la infraestructura necessària, però és que a més a més soc responsable de tot el programa d'indústria, de programes específics com és el de Woman Infant, de promoció de la dona dins del cinema fantàstic i també participo dins de la direcció de programació. O sigui, tinc una pota dins del procés de selecció de les pel·lícules, una altra dins del disseny de l'apartat més professional, les masterclass, les encounters, la possibilitat de precisament aquest talent que es veu a la sala després que expliqui el seu procés creatiu i pugui tenir una interacció no només amb el públic de sala sinó fins i tot amb el públic professional. Llavors, tinc la sort, jo crec que jo i l'Àngel estem allà, o l'Àngel i jo millor dir, estem mano a mano, no? O sigui, jo participo del procés de selecció també per veure l'evolució de la indústria, de què està passant, quins són els temes. La meva mirada també porto molts anys en promoció de cinema i busco la complicitat de l'Àngel en tot el que és una organització d'un festival que tot i que és enorme té una mida molt diferent d'altres com és Venècia, Canç, que tu mateixa havies comentat. Clar, jo t'anava a preguntar també de com era treballar amb Òngel Sala, que és el director artístic del festival. És apassionant i terrorífic. Home, és aprendre cada dia realment perquè és una persona que porta ja 23 anys al front de l'Àngel Artística, coneix perfectament el públic, fins i tot s'avança a tendències perquè està molt a sobre del que està passant en altres mercats, en altres festivals i treballar en un festival de cinema com Sitges acaba sent la teva vida. Som amics, compartim, no hi ha horaris, és qualsevol dia, qualsevol hora, vacances, és igual, no hi ha fronteres entre el que és la teva vida i el que seria un horari professional perquè viu cinema, veu cinema. Llavors, és una persona que coneix, com et deia, perfectament el festival i què és el que pot agradar i té un esperit creatiu que fa que sigui molt emocionada dia a dia. I quin és el teu moment preferit del festival? Jo, quan et coles en una sala i sents, o sigui, veus el que et deia abans, veus el mico, veus a tothom aplaudint i notes l'energia i dius aquest moment, ja tot paga la pena. Clar, la gent que... Sempre destaco fa uns anys quan li vam donar la Susan Sarandum, o sigui, si jo haig de definir Sitges per un moment, li vam donar un premi la Susan Sarandum, aquesta pobra dona tenia febre, estava malalta, anava empatant, se li va donar a les dues del matí, la senyora va començar a cantar a capella Rocky Horror Picture Show. Jo, encara se'm posen els pèls de punta i són aquestes emocions que són realment que no pots explicar, les has de viure i això passa tan sovint a Sitges que realment és allò de dir què és el que més t'agrada? Aquests moments que són, no els pots predir i de sobte et veus immers en una emoció i dius ostres, estic vivint una part de la història del cinema. Ara comentava Susanne Sarandon però també Tilda Swinton fa uns anys que se li va morir el pare i va venir a recollir el premi. Sí, sí, de fet jo vaig sopar amb ella després i ostres, quina senyora realment. Ens pensàvem fins a l'últim moment que no vindria. Aquella inauguració va ser una... Estàvem a l'Aida perquè a la pobra se li va morir res, agafant pràcticament l'avió i tot i així va continuar. Però també estàvem esperant alguna triu, em sembla que l'una se li va trencar la cama, l'altra el que guadagnia en l'últim moment tampoc va poder perquè em sembla que va agafar la Covid. Sí, era com que tot s'alineava per anar en contra però després veus això, no? Gent que s'estima el cinema, que vol recolzar les pel·lícules que fa i que en circumstàncies terribles com era com que se li hagués mort el pare doncs estava allà al peu de canó. Comentaves el tema de la Covid, com us ha afectat o com us va afectar en el moment i què creus que us podeu quedar de bo de tota aquella època? Perquè clar, va ser un cop molt dur pels cinemes. I tant, la veritat és que per nosaltres no vam aturar, o sigui, vam fer festival tots els anys i vam tenir la sort de poder ser un dels pocs esdeveniments i a més a més pràcticament dels multitudinaris. Home, va ser com tots, tots els que vam viure aquell període de crear diferents models de festival a mida que anaven canviant les renovacions. Ens pensàvem que faríem una versió òbviament més reduïda del que hi ha ara però vam trobar-nos curiosament en un any 2020 en què vam poder fer més coses que el 2021 perquè el 2021 encara la dimensió de la tragèdia era molt més gran o s'havien procurat moltes més restriccions i ens va afectar més el segon any que el primer que estàvem immensos en tot el problema de l'epidèmia. Però és veritat que després d'aquests dos anys el festival va agafar una volada increïble vam tornar i en els últims dos anys hem crescut un 19% amb referència al 2019 o sigui el bloc pandèmic que de banda i respecte al 2019 que era l'any de la normalitat previ a tot això ja van créixer primer un 9% i l'any passat un 11 de mes o sigui gairebé el 20% en dos anys i jo crec que també perquè s'ha transmès o s'ha ampliat molt que és una de les coses que ens va obligar a fer la Covid altres opcions de lleure lligades sempre al fantàstic però fora de les sales també tenim tot un apartat que segur que si has anat al festival coneixes que és la zona de fanxoc de la conzon aquell apartat que està a l'aire lliure que et permet veure podcast que et permet veure actuacions musicals passis de curtmetratges presentacions contínuament per gent que potser vol compaginar entre pel·lícula i pel·lícula es passa per allà viu un moment tens el centre gastronòmic de les food trucks que va ser també l'únic espai operatiu durant la pandèmia o sigui que hi ha moltes opcions lligades també a les típiques exposicions que també fem i també una de les coses que vam obrir la creació d'una secció infantil infantil i juvenil la Sitges Family que ha anat creixent i que cada vegada té una oferta molt més àmplia per a les famílies Totalment el Festival de Sitges està creixent i seguirà creixent estic convençut i des del moment en què surt el mico que comentaves abans de la pantalla que potser alguns oients que no hagin participat mai del Festival de Sitges no saben de què parlem però en aquell moment d'aquella capçalera que apareix al logotip del festival ja tot arrenca per aquella persona que s'inicia o que comença la seva caminada pel festival en aquest any en el seu 57è Festival de Sitges i al final hi ha moltes activitats hi ha moltes coses també tenim la Zombie Walk hi ha moltes coses que la gent pot viure de primera mà i jo et voldria preguntar sobre les novetats d'aquest any i també sobre aquelles coses que heu hagut d'adaptar perquè si no vaig mal encaminat el retiro aquest any no el tenim no, no el tenim la veritat és que és una pena però clar és una sala centenària i necessitava adaptar-se sí o sí i per una qüestió ja de seguretat i de comoditat de tenir d'opció d'una sala com Déu mana i que s'ajustés a les normatives actuals era necessària aquesta renovació doncs la novetat principal és tenir l'escolzador que l'havien perdut també fa dos anys també per un procés d'adaptació i el recuperem aquest any de fet serem els primers que l'estrenem és una sala molt més petita els que són fans de Brigadun ja anaven perquè va estar durant més de 10 anys allà aquesta secció però li han rentat de cara òbviament l'edifici és tot reformat i per dins han adequat els estandes d'una sala de cinema estem parlant de la pèrdua de dos terços de capacitat clar estàvem al voltant dels 300 350 en el retiro i aquí anem al 120 això ens provoca doncs unes tensions perquè clar si ja era difícil agafar entrades imagina't hi ha determinades seccions que només es podran veure aquí tot i que sempre s'intenta que hi hagi una circulació o diferents repeticions però algunes pel·lícules que només s'autoritza un passi doncs tindran l'oportunitat només de veure's a l'esgotador i és difícil o sigui pensem també que és un any de transició que anirem a millor que aquesta sala ha vingut per quedar-se tal com està ara amb una dotació de cinema de 4K del so 5.1 per tant en tots els estàndards de cinema i això sempre és una millora i després hem ampliat molt més el que et deia del programa professional o sigui fem unes jornades dedicades a les dones però enfocades a Europa que a més a més doncs portem dues xerrades una meravellosa de Coralie Fargeat amb la Carlota Pereda bueno si heu anat seguint més o menys notícies tenim aquest atarregatge no del terror del terror del terror del terror del terror amb la la oportunitat per passar por i recordar clàssics totalment i això sempre doncs hi és perquè al final el Festival de Sitges té l'oportunitat de veure pel·lícules que encara no s'han estrenat que estan a puntet de fer-ho i també pel·lícules que ja fa molts anys que estan estrenades però veure-les en pantalla gran canvien molt jo recordo la primera vegada que vaig veure Viernes 13 per exemple va ser al Festival de Sitges llavors aquestes pel·lícules que les recordes perquè les has vist per primer cop en un festival tan icònic com el vostre clar és que tu penses i t'ho d'una generació que la majoria dels grans clàssics més populars per exemple el que anem a posar el cinquantè de La matança de Texas amb el documental que acaba de guanyar a Venècia Change Reaction i la passem en 35 mil·límetres qui ha tingut l'opció de veure La matança de Texas en 35 en cinema pantalla gran acompanyada amb el director del documental és un programa d'aquells de no perdre's i després un festival de cinema per descomptat que tenim moltíssimes premies moltes premies mundials moltes premies europees etc que això ja fa que tu ets el primer que està descobrint o el primer del teu país que està descobrint aquesta pel·lícula dins del mercat espanyol que per desgràcia moltes d'elles tampoc es distribueixen són oportunitats úniques que tens al teu abast però com deia un festival de cinema també té una part de redescobriment de mostrar nosaltres tenim diferents retrospectives aquest any des de Catalunya imaginària que tornem a passar Pastel de Sangre per exemple Clàssics Catalans del Fantàstic Acossada després tenim la retrospectiva que més o menys diguem el leitmotiv d'aquest any que tot és el fenomen dels mostres dels freaks dels side shows que es diu el món de la fira i dels fenòmens també hi ha tota una selecció de pel·lícules que recorden aquest tema però també tenim homenatges des de gent cràgicament desapareguda com ha estat la Teresa Gimpera tindrem un parell de passes del Roger Corman de l'Eldolado però després dels nostres propis premis o sigui el senyor Fabio Testi doncs també passarem pel·lícules que recorden la seva trajectòria del Christophe Gans o sigui que entendem que hi hagi i ja que tens aquest senyor aquí que està parlant que farà un encàntel que t'explicarà que també tinguis l'oportunitat de recuperar les seves trajectòries a través de les diferents accions Un programa molt complet que ja podeu mirar i que podeu admirar també a la pàgina web perquè allà ho teniu tot també aneu amb compte amb les entrades perquè s'esgoten molt ràpid però també a vegades aneu alliberant alguns passis i això també permet que alguna entrada d'última hora pugui caure oi Mònica? Sí, sí, sí això jo ho recordo i insisteixo moltíssim perquè ara hem tingut l'aterratge de tothom però penseu que sempre hi ha reserves per determinats col·lectius com poden ser professionals prens, etcètera a mesura que aquests col·lectius no agafen el que li correspon tot això s'allibera immediatament ho fent d'una manera esglaonada o sigui que fins a l'últim moment pots trobar alguna entrada que s'anuli i això passa en tots els festivals i així estem sempre pendents perquè no quedi perquè no quedin aquests seients lliures que a vegades és una pena d'algú que la sirva no es presenta etcètera que oportunitats n'hi ha I tant totalment i també recordem tota la gent que podeu també visitar la web per acabar d'aclarir algunes activitats paral·leles que hi ha al festival alguns espectacles alguns museus exposicions perquè hi ha molt no només són les pel·lícules que s'aniran projectant al llarg d'aquests 10 dies sinó que també aquestes activitats paral·leles també són molt destacades i fan del festival de Sitges també un referent com per exemple la Zombie Walk que ja porta molts anys formant part de la vostra programació Sí és molt identificativa i de fet n'hi ha ja per tot el món de Zombie Walk i a més entre nosaltres entre els festivals de cinema fantàstic comparim jo he reunit 5.000 jo 4.000 la veritat és que la de Sitges fa molt de boig perquè nosaltres sempre dic aquí hi ha com 375 persones però és que es presenten més de 4.000 o sigui són famílies senceres de zombies caminant pels carrers de Sitges Sí, sí el xulo és anar amb família i portar una temàtica diferent també posar-se d'acord amb amics això és molt divertit i també t'ho passes bé I tant que ets gaudir de la nit més zombie Exacte Oh, la nit més zombie és brutal jo crec que el meu primer contacte amb el festival crec que va ser la nit més zombie Home, no està malament com a bateig Sí, sí, sí va ser brutal vaig veure pel·lícula una pel·lícula que es deia Miruzán que em va agradar molt i que després va crec que va entrar a la segona de Miruzán i no sé què més vaig veure però va ser com un any Ah, mira Train to Busan Train to Busan No, no Seule Station la versió que vam fer d'ànime vaig veure La versió sí que era més curta Sí, sí, sí vaig veure aquesta Train to Busan la vaig veure després evidentment perquè es va estrenar crec que el mateix any i es van estrenar les dues versions perquè veigis que a la gent jove també ens agrada molt el festival el disfrutem molt i també comentar que per a la gent jove hi ha també descomptes I tant tens el carnet jove o sigui hi ha moltes opcions preguntes perquè està tota la web però hi ha mi des de descomptes però si ets dels zombies que ets dels meus estàs d'ahir ha apuntat The Undead que és una versió tailandesa de zombies molt especials en diferents nivells de consciència cosa que encara ho fa més atarridor i molt sorprenent o sigui no t'ho imaginaries The Undead The Undead sí no morts perquè estan morts però no estan morts d'aquella manera doncs ens ho apuntem perquè sí, sí té molt bona pinta Mònica moltíssimes gràcies per passar avui pel refugi per venir doncs a explicar-nos què és el Festival de Sitges i també totes les activitats que podem trobar al llarg d'aquesta edició d'enguany i res que vagi molt i molt bé aquest festival una abraçada molt gran i a seguir gaudint gràcies a vosaltres adeu-siau us espero allà i tant adeu-siau i'm saying all the things that I know you'll like make a good conversation I gotta handle you just right you know what I mean I took you to an intimate restaurant then do a Fins demà! Fins demà! Fins demà! I seguim aquí a ràdio d'Esperna al 98.fm i tot i que ens encanta Olivia Newton-John la deixem a mitges perquè és moment d'entrar a l'espai de Xova de Cavalls amb Gemma Gené. T'he tallat ara Olivia Newton-John, això no ho faig a tothom, eh? Ja, ja, és veritat, i t'he de dir que m'encanta més aquesta cançó. Estava jo aquí en plan rememorant-la, que m'agrada molt. Sí, sí, això, que ho tinguis en consideració, que no l'hi faig a tothom això de tallar Olivia Newton-John. Com estàs, Gemma? Molt bé, molt bé, la veritat, moltes ganes de veure't. Avui que ja estem un altre dilluns aquí, eh? Ja veus, entres per la porta i deies que plogui ja, sisplau. Sí, sí, sí, és que tinc jo aquella sensació de que... Amb ambient carregat, eh? O que surti sol o que plogui, però així t'han tapat amb aquesta calor encara no. No, no toca, no toca. Jo crec que tocarà pluja una miqueta. Sí, jo crec que acabarà arribant aquesta pluja, sí que és cert que hi ha dies, no? Hi ha moments del dia que fa com una calor així, com que no toca, i ara, doncs, amb aquests núvols, doncs, és l'oportunitat perfecta perquè caigui un bon ruixat i també deixi una mica l'aire renovat. I tant. Per renovar, doncs, renovem, com sempre, l'espai cada setmana temàtica diferent, però sempre mantenint una mica la línia dels cavalls, de la quinoterapia, i avui parlem sobre l'arquitectura equestre. Què és això? Sí, mira, és que he volgut aprofitar perquè el primer dilluns d'octubre se celebra el Dia Internacional de l'Arquitectura, d'acord? I aleshores he cregut que era interessant perquè moltes vegades hem parlat del cavall, moltes vegades hem parlat de les sessions de teràpia, però també una manera d'aproximar-nos a la història del cavall és una mica aproximar-nos a l'arquitectura que ja està relacionada, sobretot perquè al llarg dels anys el paper del cavall ha canviat molt. Aleshores he pensat que avui era una bona excusa aprofitar que era el Dia Internacional per apropar-nos aquí, i sobretot perquè també m'agrada l'arquitectura. No sé, tu de Sant Just tens algun edifici o alguna cosa així que t'agradi molt? Alguna arquitectura preferida o no? Aquí entrarem en una polèmica molt gran, no? Al Walden, que hi ha molta gent que no li agrada, a mi m'encanta. No, home, jo li tinc carinyo perquè tinc amics que viuen allà, i he anat moltes vegades, he anat a la piscina, he anat a la meva germana, vull dir, és a plan... Home, la piscina... Forma part de... A la tarda o vespre, aquella piscina és un regal, eh? Exacte. Que va caient el sol i estàs allà dalt i dius, uau, quina passada. I a més és un edifici molt, molt únic. Jo haig de dir que tinc un punt més clàssic i jo, per exemple, sóc molt fan de Can Ginestà. I tant. M'encanta. Sempre des de petita era per mi com el castell encantat, una mica, i encara m'encanta venir-hi. Home, Can Ginestà és meravellós, a més té molta història. Nosaltres mateixos, que estem aquí a sota Can Ginestà, això són els antics safrejos, aquí estaven els safrejos de Can Ginestà, imagina't. Hi ha molta història, ara hi ha Ràdio d'Esvern des de fa més de 20 anys i al final és un espai meravellós, no? Sí, la veritat és que sí, i molt ben aprofitat, perquè és pel poble, no? I tant, totalment. Doncs vinga, després d'aquesta introducció, benvinguts a Xova de Cavalls. Comencem. I ens posem una mica tècnics. Històrics, més ben dit. Històrics, històrics, sí, sí. Amb aquesta banda sonora de Ben-Hurt. Tu l'has vist a pel·lícules? No l'he vist, l'he sentit mil i una vegades anomenar. Sé que té molta història, perquè és de les que van muntar un gran muntatge a l'hora de gravar-les. Sé que té molta... I és un clàssic, però ara realment es veu bastant desfassada. Però era la típica més que posaven al Nadal, a la televisió. És la típica cada any. Doncs he volgut posar una mica aquesta banda sonora perquè, per començar una mica, aquest recorregut històric que farem una miqueta per l'arquitectura ecuestra, o relacionada amb els cavalls. I, clar, a l'antiguitat, les civilitzacions el que van desenvolupar, sobretot, eren estructures una mica relacionades per cobrir aquests cavalls a Egipte i a Mesopotàmia. Els estables eren una estructura com molt bàsica, no?, per protegir els animals del clima extrem. Però va ser a partir de l'imperi romà i grec, també. Els grecs ja tenien hipòdroms, no?, que era per fer córrer els cavalls, per fer les curses de cavalls. I, en aquest cas, he volgut destacar una arquitectura que no és que fos la més habitual a les cases, però sí que té un apartat espectacular, que és els circs, els circs romans, no?, que hi havia el circ màxim, específicament, que està a Roma, i que continuava amb aquesta imatge una mica de l'hipòdrom grec. Doncs era un espai arquitectònic on es feien les carreres de quadrigues, per la qual també és molt famós a Ben Hur, i que estaven dissenyats per acollir milers d'espectadors. Mira, et parlo del circ màxim, que està aquí a Roma, que ara només queden els vestigis, tenia 6.000 metres de llarg, o sigui, 6 quilòmetres, perdó, 600 metres de llarg. I estava situat entre dos dels set pujols de Roma, el Palatí-Lavantí, i podia albergar estar 150.000 espectadors. Déu-n'hi-do. Sí, i la veritat és que aquestes infraestructures, sobretot era per demostrar una miqueta també el poder militari i social que representaven els cavalls en l'imperi romà. Sí, sí, i aquella frase, no?, de Panis et Kirkus, no? Ah, no la conec aquesta, no, no, no. Panis et Kirkus. Doneu-li pa i circ al poble, i així estaran entretinguts, no? Exacte, doncs, una mica... Avui, aquesta primera aproximació de l'arquitectura acuestra és això, aquest circ romà i per demostrar el seu poderío. M'ha pillat molt desprevingut aquesta banda sonora, m'encanta, eh?, però m'ha pillat molt desprevingut. També t'haig de dir que no he passat del capítol 6, de Joc de Trons, no, no, no... Tu fas cara d'Ama Lévi Sencera? L'Ama Lévi Sencera 3 vegades. Sí, sí, és que jo soc molt frica amb les sèries, eh? Quin estomac, eh?, quin estomac. I soc capaç de... Mad Men l'he vist com 5 vegades, vull dir, m'encanta. Ja veus. I aquesta, especialment. A mi en Joc de Trons el que em passava és que me l'havia de veure amb l'arbre genealògic en el mòbil, perquè si no, no m'entarava de què estava passant. Et perds una mica, però... Però bé, si parlem dels arbres genealògics potents, també hem de parlar de l'arquitectura potent i per això avui estem parlant de l'arquitectura acuestra. en l'antiguitat estaven fent aquesta pinzellada i és que, Déu-n'hi-do, no?, aquestes xifres que donaves del circ màxim, a mi m'han deixat... Sí, però eren 600 metres, eh?, que he dit 6.000, no, no, eren 600 metres de llarg, eh? T'imagines, 6.000, home, 6.000 és més... No, no, per això 6 quilòmetres, és que he pensat, dic, això és molt. 600 metres. Perdó, és que als meus ulls tinc que posar mulleres d'aquí a poc, ja. Bé, no t'amoïnis, ja tots anem a mulleres, eh? Jo encara no, per això, però... Ja, ja, ja, jo també he anat resistint, però al final s'agraeix, s'agraeix. Doncs bé, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do aquestes xifres, aquesta imatge també que tenim aquí a pantalla, els nostres uients no la poden veure, però recomanem que també la cerquin per internet. I res, arribada una mica a l'edat mitjana, ara aquí ja, amb aquesta música, parlaríem una miqueta de tot plegat. Sí, o sigui, el que... Clar, hem passat ara a l'arribada de l'edat mitjana. Clar, els cavalls, el que es van convertir era sobretot en una peça central del que era tant la guerra, però també el transport. I aleshores això influïa tant en les infraestructures de les cases com en l'arquitectura militar. Aleshores, si en aquest cas, com a símbol de Roma, hem parlat del circ, en aquest cas, un dels símbols de l'edat mitjana de les construccions militars eren els castells. I en aquests castells fortificats, el que també es dissenyava era que poguessin entrar els cavalls, però també protegir-los, perquè significaven la força, o sigui, molts militars anaven a cavall, i després també per transportar tot el que fos el material. Aleshores, sempre els estables es construïen dins del pati del castell, prop de les muralles i de les torres. I també es va començar una altra cosa que està relacionada també una mica amb mostrar aquest poder militar, i que també surt a la sèrie, per exemple, són les estructures per fer tornejos injustes, que eren el típic allò, que dos cavallers que s'enfronten amb la llança i es fan caure un a l'altre, que això també era una mica per distreure el poble i perquè els cavallers també mostressen una mica el seu poder. O sigui, que aquí també tenim... Ja et dic, estic parlant d'estructures militars potser més singulars, perquè després hi havia els pagesos que tenien a casa seva un corral per poder tenir el cavall que allaurava el camp. Però sí que és bonic de veure una miqueta aquesta evolució i l'estatus que suposava els cavalls en aquell temps. I després estan els cavalls de Monty Python, amb els cocos, que aquest seria un cavall d'una altra espècie, no? M'encanta Monty Python. I a més, hem de dir que aquest soroll del coco és molt radiofònic. Sí, no, no, totalment. Quan abans es feien efectes, no?, per la ràdio, per les telenoveles, és en plan, una cosa molt clara és els cocos i que feien el soroll dels cavalls. Ja que estem fent també referències audiovisuals, doncs parlem de Monty Python, perquè és que era bestial, no?, com feien anar el cavall amb aquells cocos. I tant. Bueno, és que qui no fa alguna cosa és perquè no vol, no és perquè no pugui, no?, perquè al final poder podem tots. I a partir d'aquest auge de l'arquitectura equestra ens aniríem al renaixement, perquè també hauríem de parlar d'aquesta època. Exacte. Quan arribem al renaixement, hem de pensar que no només va ser una època de grans transformacions cultural, artístiques, arquitectòniques, sinó que també aquesta revolució arquitectònica també va anar relacionada amb els cavalls. Doncs pensem que en aquest període es va produir una mica un canvi en la manera en què s'organitzaven i es construïen els estables i altres instal·lacions equestres, perquè era un nou enfocament que si l'altre, a l'edat mitja, n'estàvem parlant com més de protecció, de fortificat, aquí el que es combinava era més l'estètica, la funcionalitat, i també representar el poder, però com t'ho diria, d'una manera com més bonica, a través de les decoracions, d'una arquitectura més vistosa, i aleshores el que trobem és poder centrar l'envelliment dels espais dedicats als cavalls, i, per exemple, que en els cavalls, a més, en aquest moment eren símbols de prestigi i de riquesa, no només de poder militar, i aleshores els grans palaus, les residències senorals d'Europa, van començar a incorporar estables, impressionants, i que el que significaven eren també una escenografia d'aquest poder, i, per exemple, un exemple que és que jo, no sé si tu has anat, jo no he tingut l'oportunitat encara d'anar a Versalles, però els seus estables, doncs jo encara no he estat. Els seus estables van ser construïts amb pedra i decorats amb detalls ornamentals, i, a més, tenien una plaça central, aquí he posat una imatge perquè es vegin, hi havia uns grans estables i uns altres més petits, però era una cavalleria preciosa, o sigui, eren com... quasi podries dormir tu allà, no?, perquè volien significar aquesta pulcritud que tenien els reis, no?, aquesta exquisitesa, doncs també els seus cavalls tenien que viure en un lloc com molt exquisit, i això és el que representaven aquests palaus. Clar, amb el canvi d'època també canvia molt la concepció del temps. Abans, la riquesa estava generada més per la virilitat, per allò més com de demostrar la valia, la força, la valia, i aquí ja va algú més intel·lectual, gairebé, no? Exacte, sí, el que es procurava, o en aquell moment, es va valoritzar els filòsofs, els grans pensadors, no?, era en plan, si viatgem a un acord de l'edat mitjana segurament trobarem un bufó, un músic, un poeta, així, però, o les justes, en plan, entre cavallers, tombant-se i dessagnant-se uns als altres, mentre que a la corda francesa, per exemple, doncs ja es portava més l'exquisitesa, els compositors d'òperes, els grans pensadors, i aleshores això també es transmet a l'arquitectura, i en aquest cas, també dels cavalls. A més, una cosa que també es va posar com molt èmfasi va ser la funcionalitat dels espais equestres. Per exemple, per dir-te, els estables renaixentistes ara estaven dissenyats amb cura, però també perquè tinguessin una millora als cavalls, o sigui, que fos més còmode. Abans es pensava simplement en un aixopluc, i ara no, el que es fa és que hi hagi una bona, una ventilació adequada, que hi hagi materials resistents, higiènics, que no s'oxidin, que no es facin malbé, o que no es podreixin. I després, també, la disposició dels estables, doncs, el que volies és que aquell cavall estigués, tingués un espai suficientment gran, que tingués un accés fàcil a l'aigua i a l'aliment. És a dir, si et fixes, va una mica en paral·lel també a les millores de qualitat de vida de les persones, igual que també les ciutats es van començar a organitzar i a gestionar de manera més higiènica els clavarams, exacte, tot això, doncs, també es va traslladar als animals i en aquest cas als cavalls, no? I aquest paral·lelisme, doncs, el que es va fer és això, també crear, per exemple, pistes cobertes per si plovia o que tinguessin o que hi hagués un sistema que s'aliminés l'aigua d'una manera més eficient. Això és molt important. Totalment. Tornant a referenciar a Monty Python, què han hecho por nosotros los romanos, no? Aquella frase que hi ha Jo només puc recordar pijos magnífics. Exacte, exacte, enmig de la vida de Brian, què han hecho por nosotros los romanos i comencen a dir el clavegram, bueno, a part del clavegram el clavegram, el vi, bueno, a part del clavegram i el vi i comencen a fer una llista de tot allò que... No volen que marxin. No, no, totalment, totalment. Al final, hi ha hagut un... en l'època medieval doncs hi ha hagut entre aquest impàs entre el medieval i el renaixement hi ha hagut com un canvi, no?, molt gran en la societat i a partir d'aquí aquest canvi ha fet que evolucionin moltes parts de la vida humana com per exemple podia ser l'arquitectura i també doncs començar a créixer una mica tot plegat. I un altre aspecte important que també ens volies destacar d'aquest període va ser la creació d'espais destinats a la formació militar i a l'equitació. Sí, en aquest cas els cavalls comencen a tenir una importància molt central i es van crear per exemple a Itàlia el que es deia la escola de cavalleria i aleshores vinculat a aquests nous edificis a aquests nous espais es va crear tota una arquitectura també una mica que després es va replicar a la resta de ciutats europees perquè és això aquestes escoles i aquests espais es limitaven no només que poguessin aprendre els cavallers sinó que a més l'espai fos realment arquitectònicament bonic i això és una miqueta també com el fet de les universitats que en molts llocs les universitats són espais preciosos perquè no només són funcionals sinó que es va aprofitar tota la saviesa i tot dels arquitectes per construir espais que més fossin estètics que no oblidem que l'estètica també és una manera de relaxar-nos quan entrem en un edifici que ens agrada físicament és molt millor que no qualsevol cosa que ens serveixi per això plugar-nos per dir-ho d'alguna manera i canviem d'estil totalment d'època d'època anem fent un viatge avui pel temps m'encanta m'encanta a mi la història m'agrada moltíssim i fer aquest viatge amb tu és meravellós també perquè veus aquests aspectes de forma diferent a més estem parlant d'arquitectura estem parlant d'història però des d'aquesta visió de l'equitació del cavall i de com el cavall vivia en aquella època que ens pensem que no però que fa molts anys que vam servir cavall i al final en aquest cas potser no el feien servir tant per a quinoterapia però que sí que tenia la seva funcionalitat i ara parlem de l'era industrial perquè amb la revolució industrial del segle XIX també aquest ús dels cavalls continua sent fonamental sí al principi a les ciutats van aparèixer nous edificis que tenien com cotxeres estables urbans que estaven construïts per allotjar els cavalls perquè encara s'anàvem posant carruatge per Barcelona i un exemple que volia destacar perquè realment les cavallerisses del soterrani són molt boniques és el Palau Güell que està situat sé que està al barri gòtic però ara no me'n recordo exactament quin carrer era jo sé que l'he visitat i es va construir el 1885 i sobretot el que és molt bonic la té aquesta l'arquitectura és espectacular perquè està és com tota amb circular amb unes columnes feta amb maó és molt bonic de veure a mi aquestes columnes em recorden les que hi ha al Parc Güell Sí, sembla una miqueta exacte doncs aquestes estan al soterrani i baixaven els cavalls com per una rampa i els que ho controlaven tot això se'ls anomenava el palafrener que això volia era el criat que portava el cavall agafat del fre i es va quedar aquesta paraula però era la persona que s'encarregava com de portar-los diguéssim als estables i normalment aquests edificis que acollien els estables doncs tenien mòduls per acollir els cavalls espais específics per menjar però amb l'aparició del ferrocarril i l'automòbil doncs aquests edificis van començar a desaparèixer o es van reconvertir els baixos jo per exemple he vist alguns edificis que utilitzen per posar pàrquing en comptes de posar els cavalls doncs ja es va utilitzar com pàrquing per posar els cotxes o el que fes falta ja tal com va la crisi immobiliària d'aquí dos dies seran pisos seran cases sí com aquests càpsules que va sortir l'altre dia que va emparar quin drama sí sí molta por doncs mira ja que parlàvem també d'aquest tipus d'arquitectura que està feta expressament pels cavalls a mi m'ha vingut al cap a Nova York aquells carrers que hi ha hi ha unes avingudes que ara mateix no et sé dir que són cases diguéssim que estan bastant bé i que tenen aquelles esqueletes que baixen fins diguéssim al carrer i ja d'allà agafen el carrer i se'n van cap a on han d'anar doncs aquestes escales si no tinc mal entès eren d'aquesta manera és a dir la porta de la casa estava més amunt del carrer en una altra alçada pel tema de les caques i de tot el fem del cavall antigament perquè així d'aquesta manera no s'embrotaven les botes i ja pujaven directament a la carroceria sí sí i a part teníem aquests dos nivells sempre és en plan també tenien a vegades el servei a baix i és una mica sí com d'aquesta manera més higiènica per estar una miqueta aïllats del carrer de la brutícia del carrer totalment doncs vinga marxem a l'arquitectura contemporània ens queden 5 minuts i així acabem de destacar tots aquests temes que són molt interessants per a la nostra actualitat ara doncs mira ara mateix l'arquitectura equestre ha evolucionat cap a espais com més especialitzats sobretot per una cosa que és molt lògica que és el cavall ara em va passar ser d'una eina pel transport per la feina per fer la guerra a ser un animal que ara s'utilitza més aviat per esport esport o bueno en el cas del pinet també hi ha la carn però la majoria de cavalls ara mateix la seva utilitat és per esport aleshores per esport i teràpies però està inclòs en el mateix espai i aleshores doncs les instal·lacions modernes el que inclouen són centres equestres amb estables amb pistes cobertes a l'aire lliure i amb zones de descans pel cavall però sobretot una cosa que està bastant vinculada ara i que ha guanyat protagonisme és que aquests dissenys integren materials ecològics i solucions d'energies renovables com poden ser plaques solars per garantir el benestar de l'animal i aleshores aquí t'he posat simplement una foto perquè ho citaven com un lloc que és un espai molt bonic que és el Palm Beach International Equestient Center que el que té és que integra diferents espais d'una manera amb boscos amb edificis amb pistes cobertes amb pistes de sorra que sembla si ho mires des d'aquí sembla un partamàtic oi? la foto és molt bonica i després ja per acabar i com a punt tenim el Pony Club que el Pony Club el que té és que està integrat a la muntanya perquè està fet si te'l mires bé sembla com si fos l'agricultura de bancals va fent diferents pisos que s'integren a la muntanya estan els diferents camps i pàdocs amb els cavalls que viuen amb manades i després té una part més central amb uns estables però la majoria tots són camps però és molt bonic perquè és això té diferents nivells i tu vas baixant per la hípica i pujant i sempre hi ha com camps amb cavalls li dona aquest aspecte una mica més com més natural més integrat a la natura i aquesta estètica segueix algun model jo diria que en aquest cas el que ha seguit és una mica la construcció de la muntanya ha sigut més una adaptació no ha sigut crec tan conscient o crec que pot ser conscient però s'adapta igual que Sant Just que tot puja i baixa quan veus les cases que algunes comencen una mica més a baix van pujant una miqueta a les escales t'adaptes una mica a l'arquitectura natural que és la muntanya i la diferència la pujada Jo m'aginé moltes gràcies per aquesta explicació d'avui ha estat molt interessant també compartir aquesta efemèria de l'arquitectura amb tu i també adaptant-la a l'espai de cavalls gràcies ens sentim la setmana vinent que vagi molt bé i tant, merci i fins aquí el refugi d'avui mig minut per les set de la tarda i us vull agrair moltes i moltes gràcies amb milers de gràcies que ens hagueu acompanyat al programa d'avui dilluns nosaltres tornem demà dimarts però abans vull agrair a tota la gent que ha fet possible el refugi d'avui Anna Poveda a la Mònica García i també a la Gemma Gener com dèiem demà tornem amb més amb més música amb més notícies amb més entrevistes aquí de 5 a 7 a Ràdio Desbem que sigueu molt feliços adeu-siau adeu-siau a la Mònica García