#247 - El refugi: abordant l'assetjament escolar a través de la quinoterapia

Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugiares! Benvinguts i benvingudes al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern. Benvinguts al refugi, sóc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí a Ràdio d'Esvern. I comencem fent una mica de repàs al sumari d'avui dilluns. Avui tindrem l'espai d'actualitat 360, les notícies destacades a nivell global i municipal, tot seguit també la càpsula amb la cançó del dia i també hiperproduccions, hiperproduccions, l'espai del DJ Jambo Jambito. A la segona hora, l'infermer de Guàrdia ens visita en Daniel Morales per parlar de l'Ela. La setmana passada ja vam comentar aquesta notícia que s'ha fet bastant viral, s'ha fet bastant ressò d'aquesta llei aprovada a favor d'aquella gent que pateix aquesta malaltia i avui parlarem més a fons sobre l'Ela amb en Daniel Morales, el nostre infermer de Guàrdia. També a la segona hora, això va de Cavalls, l'espai de quinoterapia, amb Gemma Janer. Parlarem de Cavalls aquí a Ràdio d'Esvern. Doncs ens atem aquí una setmana més al Refugi, al magazín de tardes de l'emissora municipal de Sant Just. Un plaer estar amb vosaltres una setmana més aquí a la freqüència modulada del 98.fm. dia en què està tot una mica novós. Jo no sé si plourà avui, però sembla ser que tindrem una setmana plujosa. Ara ve quan ho diu, i no plou ni gota, que també podria ser. Però jo crec que demà i passat també tindrem dies de paraigües, com vam tenir aquest cap de setmana al matí de dissabte, tot i que s'ha mantingut bastant bé. Aquest cap de setmana ens ha deixat fer bastant, però sí que és cert que dissabte al matí van ploure unes quantes gotes. Veurem com van avançant també la setmana, però sigui com sigui, aquí us acompanyarem. De la millor forma possible, amb bona música, amb bons col·laboradors i també amb un bon somriure. Benvinguts al Refugi, comencem! I com sempre ho fem amb Actualitat. Actualitat 360. Les notícies a prop teu. I comencem parlant de TikTok, perquè TikTok és conscient del mal que fa els seus usuaris, especialment els adolescents, però això no atura les seves pràctiques. Volem parlar d'aquesta filtració d'uns documents interns de TikTok que confirmen per primera vegada, almenys de manera tan específica, que la plataforma prioritza els beneficis per sobre del benestar digital dels seus usuaris. La notícia no és sorprenent perquè no és la primera xarxa social de qui es demostra que, tot i saber que afecta negativament la salut mental de menors, no demostra interès real a impedir-ho, quan això comporta frenar-ne el creixement. Facebook i, sobretot, Instagram han estat investigats pel mateix, també a Europa, i és sabut que Instagram perjudica la salut mental dels joves i adolescents, tot i que Meta ho ha volgut amagar. Tampoc sorprèn perquè ja fa dos anys que l'efecte TikTok en els usuaris més vulnerables s'investiga als Estats Units. Fins a 14 fiscals generals de diferents estats nord-americans acusen la plataforma d'estar dissenyada expressament per fer addictes als joves que l'utilitzen i d'amagar l'opinió pública als riscos que comporta utilitzar-la, com va assegurar també el fiscal general de Califòrnia, Rob Bonta, que va dir que TikTok s'adreça intencionadament als menors perquè saben que els nens encara no tenen les defenses o la capacitat de crear límits saludables al voltant del contingut addictiu. La demanda menciona algunes de les característiques d'aquest disseny addictiu, un fit amb continguts infinits, un algoritme hiperpersonalitzat i molt efectiu, la reproducció instantània de vídeos, les notificacions automàtiques, els continguts en directe, etcètera, etcètera. Un llarg, etcètera, bé, d'aquesta situació que sembla que és impossible frenar-la però en algun moment s'hauran de posar barreres i també s'hauran de jugar cartes en l'assumpte perquè al final és una qüestió que ens afecta a tots i a totes. I de les xarxes socials passem al món de la música perquè el món de la música en espanyol està de dol. L'oreja de Van Gogh torna a quedar-se sense cantant. Leire Martínez també ho deixa. Després de 17 anys, la vocalista i el grup han anunciat aquest dilluns que es separen. L'oreja de Van Gogh torna a quedar-se sense vocalista. La cantant Leire Martínez i el grup de pop han anunciat aquest dilluns que es separen després de 17 anys quan va substituir Amaya Montero. Segons ha explicat la banda, en un comunicat es tracta d'una decisió dura i difícil que arriba després de molt de temps de reflexió i profundes converses en les quals expliquen no han aconseguit acostar les seves diferents maneres de viure el grup. S'acaba una etapa fascinant que tots portem al cor, conclou el missatge que ens ha permès gaudir de la millor professió del món d'una manera somiada. Aquesta ha estat la declaració que ha fet el grup per les seves xarxes socials. Tot sota l'ombra d'Amaya Montero. Leire sempre des d'aquell moment es va convertir en la cara visible de la banda en aquell 2007 quan va entomar el difícil repte de substituir Amaya Montero. Com comentàvem, ella ha estat sempre sota l'ombra d'aquesta gran artista i l'Amaya Montero en aquell moment, el 2007, va iniciar una carrera en solitari. El canvi de cantant va suposar un impacte pels fans que Montero ja havia estat sembrant, recollint també els fruits, perquè havia estat la veu d'un dels grups més populars dels finals dels 90 i principis dels 2000. És d'on es va donar també la circumstància que recentment la primera vocalista del grup va tornar als escenaris després de dos anys de silenci. Jo ja no dic més, però crec que aquí jo m'oloro alguna cosa. No sé si és que Amaya Montero s'està plantejant tornar a l'Oreja de Van Gogh. Això ja són especulacions meves, però haurem de veure com va avançant tot. sigui com sigui, l'Oreja de Van Gogh es queda sense Leire Martínez. I ara parlem de Pedro Sánchez, que ha anunciat un ajut de 200 milions d'euros per a lloguers de joves. El president del govern espanyol ha anunciat mesures contra la crisi de l'habitatge en unes jornades organitzades a Barcelona que podrien ajudar el lloguer dels joves a pagar el lloguer a final de mes. I és que, com ha dit el president del govern, posaran en marxa el repartiment de 200 milions d'euros per a joves en bons de lloguer. El president del govern, Pedro Sánchez, ha anunciat així la nova mesura del seu executiu per fer front a l'augment del preu dels lloguers. Sánchez, que ha fet l'anunci durant un acte a Barcelona, ha assegurat que el seu govern ha fitxat l'habitatge com una prioritat absoluta. El president espanyol ha explicat també que impulsarà un nou reglament per evitar els fraus en contractes d'allotjament turístic i de temporada. El Consell de Ministres aprovarà aquestes mesures dimarts, com ha confirmat la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez. Pedro Sánchez ha demanat a les administracions autonòmiques i locals que apliquin la llei de l'habitatge i ha explicat que la conferència de presidents autonòmics del desembre va en aquesta línia. I seguim parlant de joves, però ara dels joves sí-sí, els que estudien i també treballen, que cada cop, de fet, en són més. I reprenent una mica la notícia que portàvem anteriorment, les dificultats per accedir a l'habitatge, per independitzar-se i per trobar una feina qualificada, un cop acabada la formació, fan que molts joves estiguin compaginant feina i estudis. A Catalunya, un de cada tres joves de 16 a 29 anys és un sí-sí, un concepte recent que refereix als joves que sí estudien i sí treballen al mateix temps, un col·lectiu que creix en els últims anys. En 2022, un 30% dels joves espanyols combinaven estudis i feines, segons el Consell de Joventut d'Espanya. Ara ja ho fan més del 35%, és a dir, un 5% més en dos anys. Es calcula que hi ha al voltant d'un milió de joves espanyols treballant i estudiant, tot i que la xifra encara és més elevada si hi afegim els joves que treballen sense contracte. Adolescents que combinen els estudis i feines, per exemple, de cangurs o fent classes particulars. Tot plegat és un símptoma de la transformació del mercat laboral educatiu. Una transformació, com comentàvem, que afecta aquests dos mercats, el laboral i l'educatiu. I, de fet, per exemple, podríem parlar de la Maria Esteban, que és una sisi amb 24 anys, treballa d'administrativa al CAP i també està a jornada completa. A l'hora, estudia quart d'infermeria a la universitat. Aquest és un dels molts exemples que podríem posar aquí sobre la taula. Vinga, va, ara sí, passem a l'espai de notícies a nivell municipal. Actualitat 360. Les notícies a prop teu. Això és Actualitat 360. Queden 4 minuts per dos quarts de 6 de la tarda. Estem al Refugi, el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern i us volem destacar tres notícies del portal d'aquesta emissora. La tribu reuneix més de 200 participants en les seves jornades familiars a Sant Just. El projecte, impulsat per les AFES del municipi, aborda temes com l'ús de pantalles i l'educació afectiva i sexual per crear espais de debat i aprenentatge. El projecte Tribu, format per diverses famílies de Sant Just, va tancar el curs passat amb una gran participació, comptant amb més de 200 persones que van assistir a les jornades organitzades amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just. Aquestes activitats van abordar temàtiques d'interès com l'ús de les pantalles, la vivència de la sexualitat i l'educació afectiva i sexual i també reflectint les principals preocupacions de moltes famílies avui en dia. I també us volem parlar de la secció excursionista de l'Ateneu Sant Justenc, la CEAS, que celebra aquest 2024 els seus 50 anys de conferències i excursions amb un acte commemoratiu el pròxim 18 d'octubre a les 8 del vespre a la Sala Piquet. L'esdeveniment inclourà una conferència titulada La petita història de 50 anys de conferències i excursions a càrrec de Daniel Cardona i Jordi Gironés. Durant les xerrades es farà una mirada retrospectiva sobre el que ha significat per l'entitat aquestes 5 dècades d'activitats. I no ens movem de l'Ateneu de Sant Just perquè us volem parlar de l'activitat que acollirà properament l'espectacle infantil El peix irisat. El pròxim diumenge 20 d'octubre a les 6 de la tarda de la Sala de 50 anaris podrà gaudir d'aquesta representació a càrrec de Tanaka Teatre. Està basada en la història del peix irisat l'animal més bonic de l'oceà que es troba sol perquè els altres peixos no volen jugar amb ell. L'obra transmet valors com la importància de compartir ser valents i ajudar els altres i està adreçada a un públic familiar les entrades tenen un preu general de 5 euros mentre que pels socis de l'Ateneu i els seus fills són gratuïtes. Les entrades anticipades es poden adquirir a través d'Entràpolis. I moment de tancar l'espai d'actualitat amb l'efemèride del dia. Avui estem a 14 d'octubre i si viatgem en el temps i ens anem a petar el 1964 Martin Luther King Jr. va rebre el Premi Nobel de la Pau tal dia com avui del 64. Ara sí, fem una pausa musical perquè és moment d'endinsar-nos en l'espai de la càpsula. i avui sentirem una cançó de Flatwood Back aquesta cançó és Go Your Own Way una cançó de desamor escrita per Lindsay Buckingham durant la tumultuosa separació de la banda. Una cançó que us deixem aquí en els propers minuts a Ràdio d'Esvern i re que també ens fan setar la setmana d'una manera diferent. Comencem amb l'espai musical això és la càpsula i avui portem com sempre Bona Música Bona Música Bona Música Bona Música Bona Música Bona Música Bona Música Bona Música Bona Música Bona Música Bona Música Bona Música Bona Música Bona Música Bona Música Bona Música Bona Música Bona Música Bona Música 8.1 FM Ja ho tens Dilluns el rock El programa El programa amb la música que no trobes a cap emisora i és que Dilluns el rock explica coses i posa cançons desautoritzades Dilluns el rock amb en Joan Soto a la borda i l'Enrico Orozco se toca Un autor al refugi Avui a l'espai d'un autor al refugi no ens movem de casa Avui parlem d'Albert Espinosa Espinosa és un reconegut autor dramaturg i guionista català nascut el 1973 a Barcelona a la ciutat Comtal És conegut sobretot pel seu treball com a creador de sèries de televisió i pel seu èxit internacional amb la novel·la El món groc Albert Espinosa ha destacat per la seva capacitat de connectar amb el públic a través de les seves històries sinceres i emotives Aquestes històries estan inspirades en les seves pròpies experiències de vida incluent-hi la lluita contra el càncer que ha superat en diverses ocasions La seva obra es caracteritza per un estil narratiu directe i una profunda humanitat i ha aconseguit guanyar el cor de molts lectors i espectadors arreu del món Avui al refugi us portem un fragment del llibre Quin bé que em fas quan em fas bé Des de la mort de la seva mare havia perdut la il·lusió però ara almenys tenia l'excusa perfecta per demostrar a tothom que si no aconseguia arribar a l'elit era perquè s'havia trencat els creuats ningú li retrauria Al poble entendrien que no havia complert el seu somni per mala sort Estava al futbol des de ben petit Ell se l'estimava però amb el pas del temps la pilota es va acabar convertint en una obsessió Tot girava al seu voltant Els nois amb qui compartia equip eren els seus germans de cuir I sovint se sentia molt sol No tenia més que 8 anys quan va arribar a aquella residència Els primers mesos es va acostumar a plorar en silenci a la seva habitació perquè ningú pensés que era dèbil Quin bé que em fas quan em fas bé d'Albert Espinosa Un dia t'aixeques i dius vinga que avui faig el pas I sents I sents que pots fer-ho tot Sé tu mateixa I estimar a qui vulguis Com el pas de trobar el que et fa sentir bé El de fer barri O el de cuidar el planeta Nosaltres el fem per connectar aficions Natros per gaudir la colla Jo per parar Per fer un nou pas amb més força Estar al pas de Crec en mi I crec Expressar-me Vinga Aprendre coses noves Ok Estar al de fer 5 I dormir a prop de les estrelles Estar al de viatjar No, no Al de viatjar més Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas Fer-te el Carnet Jove a CarnetJove.cat a CaixaBank o a Imagin Fes el pas Baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del Carnet Jove i del Pac Jove 2024 El Refugi i Ràdio d'Esvern presenten Hyperproduccions Amb DJ Jambo Jambito I ja tornem a estar aquí a la nostra sessió quinzenal amb el DJ Jambo Jambito amb el Fernando Com estàs? Molt bé, Jaipero Aquí estem A dar-lo tot Avui una altra sessió del Hyperproduccions Ens portes també bona música que sentirem en els propers minuts aquí a Ràdio d'Esvern i res Comenta'ns una mica com ha anat aquest cap de setmana que sabem que tenies voló i nada cuéntanos un poco com ha ido Bueno El fin de setmana he tenido dos fines seguidos eventos en Igualada El anterior fue el Duster Day el día del Duster Duster y ayer pues fue los coches clásicos en Igualada y fue genial fue un pelotazo muy guapo Si no habían 140 coches no había ninguno Habían 140 coches por lo menos había aparcado Madre mía Para concentración de los coches clásicos de Renault Que guay Según me comentó Navarro José Navarro nos comentó que este evento ha sido de los más gordos de Cataluña Ha sido muy gordo este evento muy gordo Claro porque es una concentración de coches clásicos A nivel de Renault a nivel de Renault lo más gordo en Cataluña ha sido esto Y yo no estoy de España no estoy de España porque no lo sé pero fue temazo pepino pepino cada coche más guapo los Renault 5 el Renault 4L el 19 Tú te quedarías con varios ¿no? Ya veo que te gustaron varios Me encantan los coches clásicos son guapísimos los Renault son guapísimos Bueno bueno Me alegro me alegro que te gustara también el evento que pudieras poner un poco de música también al día de ayer y nada también pues como comentabas semana tras semana con evento ¿no? Dos semanas seguidas con movimiento Bueno veo que no ponéis el freno que también está bien estar entretenido ¿verdad? Sí Aquí te trabajo hoy me trabajo hace muchas cositas muchos bolos ya va bien va genial Que bien I aquí en Esprocea et volverás a pinchar algún día Sí El saludo tengo disco Sanju El saludo toca El dissabte toca El que tengo diversidad funcional aquí en el Salud de Espriu Y que venís te invitaos Sí Recordem que el Fernando és el DJ d'aquí del Centre Civic Salud de Espriu amb aquesta discoteca per gent amb diversitat funcional Está muy bien este evento que lo vais celebrando cada mes ¿no? Sí Es quincenal Cada quince días Mira como la sección Como Hyper pero estoy igual Exacto Como Hyper Muy bien Pues venga Empezamos con la sección de hoy que tenemos mucha chicha Vamos a empezar con la presentación Hoy nos traes al DJ Pastis y este Human Voices que vamos a escuchar a continuación Te vas a sacar congelado Buenísimo Un temazo Buenísimo Buenísimo Buenísimo Buenísimo Buenísimo Buenísimo Buenísimo Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Sí! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Sí! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Sí! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Diu! Fins demà! commenta! Fins demà! Fins demà! professional des de l'any 1992 quan va iniciar la seva carrera com a DJ Jockey resident a la sala del Cel de Girona, on va estar fins al 1994. El DJ Pastis també va passar de resident pel districte Mies de Canet de Mar l'estiu del 94 i Ponaeri Terrassa el 95. Este disco es del Ponaeri. Claramente, si ves la foto, pone Ponaeri. Este disco es del Ponaeri del Pastis. Un pepino. Un detall que també volíem tenir en compte. Va ser el guanyador del premi del primer premi com a DJ professional de Catalunya, el 2007. Posteriorment, també es va mudar a Mataró, on va ser resident d'Activa. En aquest cas, és un dels valuars del so Màquina, como decías tú, de esos tiempos, de finales de los 90 y principios de los 2000. Company inseparable, també, d'altres DJ Jockey's, com, per exemple, el DJ Wendry, no sé si te suena. Sí, puede que pisa con paz. Sí, los conozco, los dos. Conozco a Pastis y Wendry. Tuve la oportunidad de hacer una foto también con el Wendry, que les ayudé a llevar las maletas hasta la cabina, de la puerta del taxi hasta la puerta de la cabina del Chis. La compañía lleva las maletas al Pastis y Wendry, ahí los conocí. Pues se ve que son colegas no solo de la cabina, sino que también han trabajado juntos en producción. Sí, sí, sí, han hecho varios discos. Y el Pastis también estuvo en el Perqué, que el Perqué es lo que antes activa, ahora se activa, antes era el Perqué. No sé si te sale la biografía, pero que X qué se pone en la discoteca, X qué se escribe, ¿sabes? Sí. Es una pasada. Sí, sí, me sale aquí también la lista de sitios donde ha pinchado. Sí, sí, sí. Sí, sí. La visita que estuvo en el Chimolins un par de noches, un par de tardes en el Chimolins. Es cosa que chique. Efectivament, moltes actuacions al llarg del territori, no només català, sinó també el País Basc, a Madrid, a València, a Castelló també. I en aquest cas, doncs, la seva discografia passa per èxits, com per exemple aquestes col·laboracions que feia amb el Wendry i també, doncs, més en solitari, però normalment els discos de màquina acostumbran a llevar bastantes col·laboracions detrás. Sí, sí. Y luego hay otro disco del Pasti, que este me lo compré yo porque me hace mucha ilus. Lo escuché en el YouTube, la canción de Gloria, y digo, guau, este disco me tengo que comprar. Me meto en discos, me acuerdo que a ver con el de la granada, Sergio, vamos a pedir este disco, que este disco lo tengo que tener. Les di los 40 euros y me los trajo, de discos. Se lo paga. A toco de teja de pagar el disco del Tiro, con los 40 euros. Este disco está muy valorado, muy caro este disco del Ninel, del DJ Pasti Gloria, que lo hace el Pasti y el Xavi BCN. Este disco también es un pepino, una joya. Pues mira, ya tenemos aquí al DJ Pasti. Sí. Esto es de un directo. Sí, la que sé, la que sé que escuché en YouTube. Sí, es que no pueden ni posar las totas. ¿Tú también hablas cuando haces sesiones? Sí, sí, hablo. ¿Qué me pinchas? Bueno, ya se escuchan mis sesiones de YouTube. Es una cosa que escuchamos una. Sí, sí, efectivamente. Molt bé, doncs sentim un fragment d'aquest Glòria que ens porta també el DJ Jambo Jambito de la mat del DJ Pastis. Xavi. Xavi. Bona nit La raça que avui porta novetats! Perquè després diguin que no hi ha bona música! Si és que família us asseguro que no és perquè sigui el disc a la meva filla ni l'hagi fet al Xeves, sinó que és la bomba, el cabró! Y esta sesión que estamos escuchando es de DJ Pastis, que ahora estaba mirando, creo que también ha participado en alguna sesión de Primavera Sound, que es un evento bastante importante de Barcelona. Sí, también creo que es un evento. Sí, sí, el Máquina, sense botón de stop, com a mínim, li van dedicar una entrada a la seva pàgina web, que també fa referència a aquest disc jockey que comentàvem que té els seus origins a Girona, i a partir d'aquí també ha tocat per tota Espanya. Se destaca mucho, ¿no?, esta alianza de estos dos disc jockeys, de Wenry y de Pastis, en todas las referencias que he ido cogiendo de internet, ¿se habla mucho de esta amistad? Sí, Pastis y Máquina son muy amigos, se quieren mucho, pero hubo una época que se pararon, dejaron de pinchar juntos y han vuelto a pinchar juntos, ¿sabes? Se pararon y han vuelto, y me decían que hayan vuelto porque se me decían pinchar juntos, porque son unos cracks pinchando los dos, los dos pinchan que no veas, ¿sabes? Una pasada. Y de hecho se habló en algún momento de incluso hacer alguna sala de Máquina en Barcelona para retomar un poco lo que es la tradición de la música Máquina. No sé si se llegó a hacer. Sí, algo se hizo cuando la pandemia algo se hizo. Yo vine en YouTube al Pastis y pinté con Wenry con mascarilla, dos con mascarilla, en una cabina grabando una sesión directa para subirla a YouTube. Y escuché un fragmento en YouTube y pincha muy bien. Pastis y Wenry que son unas máquinas, unos cracks. ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! ¡Venga! De hecho, tienen una cuenta oficial en Instagram, por aquellos que nos están escuchando, que pueden seguirlos en Pastis Barra Baja Buenri. Allí encontrarán toda la información. Más de 172.000 seguidores tienen en Instagram. Está muy bien, sí. Tiene mucha gente que les sigue, porque al final también marcó toda una generación. Piensa que Pastis y Buenri son internacionales. Y la canción de Gloria se dedicó a su hija. Como bien dicen en el fragmento que hemos escuchado, que se dedicaba a su hija a Gloria, a la canción. Claro, también por esto el nombre de la canción. Está muy guapo este tema. A mí me encanta este tema. Pues muy bien, esta sesión que acabamos de escuchar del DJ Pastis. Realmente, pues, el que comentábamos, ¿no? Es una época que ha pasado, digamos, pues, no pasó desapercibida, sino que tuvo también su momento de gloria. Y de hecho, vamos a escuchar un fragmento... Nosotros somos una mica los agradez, ¿no? ...de esta entrevista que le hicieron hace muy poquito en el Nacional, en el Diario Digital. Al final, también siempre odiamos a todo arreu. El 93, 92, todos punxàvem una miqueta lo mismo. No es que es tanta ramificación musical. Este es buen rit. Este es buen rit. Este es buen rit. Este es buen rit, ¿no? Este es buen rit. Este es buen rit. Bueno, vull dir que es va a l'import... Conyons, nosotros ahora te hemos posado una mezcla, ¿no?, del 94, que son gente que fan altres... que fan tecno, que fan altres coses, pero en aquel moment feien això. Nosotros venimos a seguir una mica el legado aquel del bacalao, ¿no? I fins al día de hoy, vull dir, nosotros hemos defensado la máquina... A mort. A mort. Este es el que... Sí, es el que pasa, pero veo una miqueta de... Nunca me olvidé eso. ...de ese legado del bacalao. Nosotros somos los que hemos continuado. Nosotros somos bacalas, amor. Som más de pista que la cabina. Sí, se te parecen que son mejores clientes que dijese. Sí, sí. Bueno, interesante también este fragmento que acabamos de escuchar de una entrevista que se hizo, pues, ya te digo, hace unos meses en el Diario Digital al Nacional, que la pudeos recupar a también, dons, a xarxas. Seguimos con más fiesta aquí en Radio Desvern porque nos traes otro tema más de Pastis versus Xavi. Sí, Xavi-VCN, Ninel. Venga. Otro tema, son los buenos. Otro tema, sí. Vale. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! res! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! La inspecció de treball estudiarà els processos de selecció de l'empresa de repartidors Globo i si els candidats a la feina han de respondre un qüestionari on els pregunten sobre l'orientació sexual, la raça o la salut. La plataforma assegura que contestar-lo és opcional i anònim i que es pot aconseguir la feina sense haver-lo respost. El cas es reencarren del testimoni d'una persona que es volia presentar un càrrec intermedi de Globo a Barcelona i en el procés de selecció es va trobar amb el que l'empresa anomena enquesta d'identitat. Respondre a l'enquesta és voluntari però el fet de plantejar aquestes preguntes ja és il·legal, segons l'advocat laboralista del col·lectiu Ronda, Albert Vallribera. El qüestionari és molt, molt, molt sorprenent. Entren en uns aspectes que formen part de la seva intimitat i des del moment en què són característiques que no tenen res a veure amb l'exercici d'unes determinades funcions a un dubte de treball i que únicament obtenir aquestes dades pot servir per la discriminació de la persona. Entenem que són absolutament il·legals. Més notícies, Natàlia Ramon. El govern estudiarà l'ús dels fons de transició nuclear per finançar projectes urgents i respondre als problemes d'aigua al priorat i també destinar ajudes específiques a la comarca. Demà es constituirà la comissió de seguiment de la sequera. Falset, Ricard Buigas, bona tarda. Bona tarda. El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, diu que estudiaran atorgar ajudes més específiques per a la comarca associades a la caiguda de la producció per la sequera. Ens comprometem a estudiar una línia d'ajuts, però aquí sí amb sol·licitud i aquí sí en funció dels danys, de les pèrdues que hagi tingut cada cultiu per a afinar molt més el priorat i algunes altres zones que també no ens han quedat prou ben cobertes. Ordeig ho ha dit després de reunir-se amb els alcaldes. Ara està reunit amb regants i entitats de la comarca. Ricard Buigas i Xavier Espèl·la, Unitat Mòbil de Catalunya, Ràdio Falset. Foment del treball, alerta de problemes d'abastament energètic per a les empreses si no s'allarga la vida de les centrals nuclears que hi ha a Catalunya. El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha avançat que hi ha empreses que s'estan plantejant fins i tot traslladar-se a altres llocs. Què està passant en estos momentos? Moltíssimes companyies de l'àmbit petroquímico, de l'àmbit farmacèutico, de l'àmbit siderúrgico, ja estan pensant que, si probablement se van a cerrar les centrales nucleares en Catalunya, hablo de Catalunya, on és exclusivament, doncs estan ja pensant en deslocalitzar-se en altres territoris espanyols o portugals perquè no va haver problemes de suministre energètic. Primer de condemna per l'assassinat contra un exagent de l'Estasi, la policia secreta de l'antiga Alemanya comunista. Els fets van passar fa 50 anys, quan el policia va matar un ciutadà polonès que intentava creuar el mur per fugir a l'oest d'Alemanya. El tribunal ho ha qualificat d'execució sense pietat en una sentència que culmina dècades d'investigació. Berlín, Oriol Serra. Bona tarda. Els fets van tenir lloc en un dels checkpoints més cèntrics de Berlín, l'estació de trens de Friedrichstrasse, el 1974. Txeslav Kutxuska, un polonès de 38 anys, bomber i pare de família, es disposava a fugir a l'Alemanya occidental amb una maleta a la mà. Prèviament havia amenaçat en fer volar pels aires l'ambaixada de Polònia si no li permetien marxar cap a l'oest. A la seva fugida es va creuar amb l'agent de l'Estasi Manfred N., avui de 80 anys, qui en comptes de mirar de reduir-lo li va disparar a boca de canó per l'esquena. Kutxuska moriria hores més tard en una presó del règim comunista de l'RDA a Berlín. Avui, després de 14 sessions en un tribunal d'aquesta mateixa ciutat, Manfred N. ha estat condemnat a 10 anys de presó per assassinat. Fins ara, les condemnes contra agents de l'Estasi havien estat per homicidi en considerar-se que les morts s'havien produït seguint ordres de comandaments superiors. Oriol Serra, Catalunya Ràdio, Berlín. I ens demanem pas des de l'equip viari de Catalunya Ràdio. Què està passant a aquesta hora? Mariluz Garcia, bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs destaquem primer de tot que una ciclista ha mort a la carretera d'accés a Montserrat per causes que no se saben. Ha caigut a terra un autobús sense passatge l'ha atropellat, segons les primeres dades del Servei Català de Trànsit. La carretera BP-1121 es manté tallada en tots dos sentits. Es dona la circumstància que és la segona ciclista mort avui per atropellament. El primer ha passat aquest matí en una carretera de Botarell. D'altra banda, la ronda litoral i a cua força compacta desuna franca al Port Vell en direcció al Nus de la Trinitat. La via ha estat tallada fins fa uns breus instants perquè un camió massa alt ha provocat danys a l'interior del túnel de passeig de Colom. Mariluz García, Equip Viari de Catalunya Ràdio. Informació esportiva, ara Sònia Olear. Les proves que li han fet al jugador del Barça a la ment i a mal descarten cap tipus de lesió muscular. Ara haurà de fer repòs per la sobrecàrrega dels iscrits i vials de la cama esquerra que va tenir amb la selecció espanyola. Serà dubta, per tant, per diumenge amb un lluïc davant el Sevilla. Davant l'acumulació del partit d'alguns jugadors, la Federació Internacional de Futbolistes Professionals i les Lligues, entre les quals ja l'Espanyola, han reclamat a la Comissió Europea que es protegeixi els futbolistes. Els sindicats queixen de la resolució de la FIFA d'establir unilateralment el calendari de partits i, en particular, de crear un nou Mundial de clubs pel 2025. En la final de la Copa Amèrica de Vela, el Team New Zealand domina per 4-0 davant l'Ineos Britànic. El primer que arribi a ser victòria serà campió. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Salles Vilanova. El projecte Tribu, format per diverses famílies de Sant Just, va tancar el curs passat amb una gran participació, comptant amb més de 200 persones que van assistir a les jornades organitzades amb la col·laboració de l'Ajuntament. Aquestes activitats van abordar temàtiques d'interès com l'ús de les pantalles, la vivència de la sexualitat i l'educació afectiva i sexual, reflectint les principals preocupacions de moltes famílies avui en dia. Aquesta tardor, la tribu repèn la seva activitat amb l'objectiu de continuar creant espais on les famílies puguin intercanviar opinions, experiències i propers activitats conjuntes. La finalitat és unir la comunitat educativa i consolidar Sant Just com una ciutat educadora. El projecte compta amb el suport de totes les AFAS del municipi, cobrint l'educació des de l'etapa del 0 als 18 anys. Les famílies interessades a formar part del projecte o obtenir més formació poden contactar a través del correu electrònic latribu.sanjust.gmail.com El Centre Social al Milenari organitza un taller per la promoció de l'envelliment saludable dins del programa de Gent Gran en col·laboració amb la Caixa. El taller, anomenat Entrena, començarà el dijous 17 d'octubre i s'impartirà cada dijous fins al 5 de desembre en horari de 4 a 6 de la tarda. Aquesta activitat té com a objectiu impulsar l'autonomia funcional i l'activitat física de la Gent Gran i servirà també com a espai de reflexió sobre la millora dels hàbits quotidians. Els temes tractats inclouran l'exercici físic, la gestió del dolor, l'alimentació equilibrada, la prevenció de caigudes, l'autonomia personal i la participació social. L'activitat és gratuïta i té places limitades. Carles Fernández i Elisabet Giné, membres de la companyia de teatre musical Mare meva de Sant Jús, han estat entrevistats al programa La Rambla de Ràdio d'Esvern per parlar de la seva propera representació del musical Rosaris Purpurina i Acció. La companyia tornarà als escenaris els dies 26 i 27 d'octubre a l'Ateneu de Sant Jús després de l'èxit de les primeres representacions al març i abril. Segons han explicat, el musical és una creació original basada en l'obra de Xiveques, Figues, Estels i Romesco, però adaptada amb nous diàlegs, gags actuals i cançons amb un estil modern. Durant l'entrevista han destacat que el procés d'adaptació es va fer amb l'aprovació i suport de Marta Malaret, membre de Xiveques, deixant que la companyia tingués llibertat per introduir canvis. A més, van comptar amb l'assessorament de Joan Faneca qui va dirigir la versió original. Sobre la part musical, Carles Fernández i Javi Jiménez han estat els encarregats de triar i adaptar cançons que encaixessin amb la trama. També han anunciat que han introduït novetats en aquesta nova ronda de funcions, incluent-hi un número musical nou. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això està tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda. Fins ara. Ràdio d'Esvern F.O.M.A. F.O.M.A. Núdant de Vuit. F.O.M.A. F.O.M.A. F.O.M.A. F.O.M.A. F.O.M.A. F.O.M.A. F.O.M.A. F.O.M.A. F.O.M.A. F.O.M.A. F.O.M.A. F.O.M.A. F.O.M.A. F.O.M.B. F.O.M.A. No, I'm just plain, I know y'all think you're fat But I'm here to tell you Every interview is perfect From the bottom to the top Yeah, my mama, she told me Don't worry about your size She says boys like a little more booty To hold a night And no, it won't be no stick Big your silicone barbie dog So if that's what you're into Then go ahead and move along Because you know I'm all about that base About that base, no trouble I'm all about that base, about that base No trouble I'm all about that base, about that base No trouble I'm all about that base, about that base Because you know I'm all about that base About that base, no trouble Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Tenir! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! I fer-ho bé millor dit, perquè és una llei que ha estat reivindicada durant molts anys per col·lectiu de malalts d'ELA i que precisament s'ha aprovat per majoria absoluta. Tots els grups de la cambra del Congrés dels Diputats van votar a favor. Per tant, és una llei històrica i que promet millorar la vida, però s'ha de dotar, com deia, de recursos i finançament i sobretot també de formació. Aquí al programa portàvem també fa uns dies aquesta notícia i també destacàvem aquesta ovació que va haver a la cambra a aquella gent que representava aquesta associació que també va estar representada dins de la cambra i també a l'exterior de l'edifici perquè s'hi van desplaçar persones afectades. Sí, és una reivindicació històrica, com dèiem. Efectivament, una reivindicació històrica i també un fet històric que s'hagi pogut aprovar aquesta llei. Per a aquella gent que potser no està molt familiaritzada en tot aquest context, per què és tan important aquesta llei? Aquesta llei és molt important perquè els pacients que pateixen aquesta malaltia requereixen cures especialitzades, com per exemple la gestió de símptomes complexos i un suport emocional constant. Això exigeix una gran formació i experiència per part dels professionals que han de ser capaços d'adaptar-se als canvis ràpids a les necessitats del pacient. Per tant, el Consell, com dèiem, no només demana més pressupost, sinó també una formació continuada per als infermers, en aquest cas, que treballen amb pacients d'ELA. A més, proposen ampliar les places a les facultats d'infermeria per cobrir aquesta demanda creixent de professionals qualificats, que això no és una demanda només relacionada amb l'aprovació d'aquesta llei, sinó que és una demanda que des de fa molts anys s'està reivindicant perquè hi ha una manca estructural de professionals d'infermeria. I seguim parlant amb el nostre infermer de guàrdia. És interessant tenir algú a qui preguntar-li aquestes coses aquí al programa. No només som un espai de tertúlia, perdoneu que m'enuego, de tertúlia i de converses, sinó que també volem fer debat d'aquelles coses que a vosaltres, oients, i a nosaltres també, des de la peixera, des dels estudis de Ràdio d'Esvern, ens poden interessar, no?, perquè això ens pot tocar a tots. Tots coneixem alguna persona que està afectada per aquesta malaltia i també per les altres malalties que ens acabes portant aquí al programa. Abans de passar al següent espai, Daniel, alguna cosa que vulguis destacar de tot plegat? Doncs, bàsicament, fer uns cinc cèntims del que hem dit. Tot i que la llei i els motius de celebració encara queden molts reptes per superar, com els que hem dit, per exemple, la necessitat d'inversió en formació, la necessitat de recursos i, sobretot, que aquests aspectes siguin prioritzats perquè els pacients puguin beneficiar-se d'una manera real d'aquesta legislació. Doncs, important, aquests aspectes que acabes de comentar. Fent menció també a aquesta notícia que portàvem nosaltres aquí al refugi fa uns dies i que realment és important tenir en compte que encara no està tot, diguéssim, lligat, sinó que encara s'ha de veure, no? Perquè una cosa és aprovar la llei i l'altra cosa és portar-la a terme, no? Hem de veure com s'acaba portant a terme i si realment acaba afavorint totes aquelles famílies. El que sí que està clar és que és un gran pas ja el fet d'haver pogut aprovar aquesta llei i el fet d'haver portat aquesta matèria a debat. Doncs, si et sembla, ara sí, passem de pàgina, marxem a un altre dels capítols d'aquest programa perquè ara és moment de parlar d'infermeria també, perquè seguim aquí a Infermer de Guàrdia, però en aquest moment canviem de secció. I ara, doncs, el Dani ens porta al segon espai, com hem comentat en aquesta segona temporada. Ho hem dividit d'aquesta manera per tal que es faci més a més i també de poder entendre-ho una mica més i aprofundir en aquells aspectes que ens porta setmana rere setmana el nostre infermer de Guàrdia. En Malalties al detall, que és aquest segon espai que fem dins de l'infermer de Guàrdia, volem seguir parlant avui de l'ELA, volem seguir parlant de l'esclerosi lateral amiotròfica i també una mica més en profunditat. D'alguna manera, el primer espai era parlar de la notícia, ara és parlar de la malaltia, no? Exacte. He volgut fer avui tot relacionat, també per tenir una idea més clara del que és, ja que tots sentim la malaltia, però no sabem realment què és. Estic convençut que segur que li han dedicat alguna marató de TV3... Doncs ara no ho sé dir exactament, però segurament... Algun projecte solidari segur? Sí, perquè de fet fa uns anys no va ser de malalties neurodegeneratives, potser... És que a mi em sona, per això t'ho he llançat aquí... Ara no me'n recordo, però segurament... Com que sé que tu ets bastant fan de la marató de TV3, ara mateix m'has pillat, eh? No, però sí que és veritat que a algun projecte solidari se li deu haver dedicat, perquè al final és una malaltia que és això, no? Que al final s'ha de treballar. De fet, jo fa uns anys, bueno, fa uns anys, fa tres anys, sí, no, fa dos anys vaig anar a Los San Fermines i el discurs d'inici de Sant Ferminal va donar un malalt d'Ela. El pregó, no? Diguéssim, d'alguna forma. Ah, mira, no ho sabia. Això és interessant que també es doni veu a aquestes persones que al final el que volen és donar a conèixer aquesta malaltia, no només perquè la gent la conegui, sinó també per posar-hi cura i per seguir lluitant amb la investigació. Parlem de l'Ela, parlem d'aquesta patologia, explica'ns una miqueta més sobre ella. És una patologia neurodegenerativa progressiva, que vol dir que cada cop va més, que afecta principalment a les cèl·lules nervioses del cervell i a la mèdula espinal, el que provoca una pèrdua de control muscular. Per desgràcia, la malaltia no té cura i avui el que pretenem és aprofundir sobre quines són les seves causes, quins són els seus símptomes, l'esperança de vida és el moment en què es diagnostica i quins tractaments es troben disponibles. Com hem dit, l'Ela produeix una degeneració de les neurones motores, que són les encarregades de transmetre els senyals del cervell als músculs. És a dir, que quan nosaltres pensem en fer un moviment, el cervell transmeti la informació al múscul perquè el faci. Aquesta degeneració fa que els músculs deixin de rebre les ordres necessàries per moure's i amb els temps aquests pacients perdran la capacitat de caminar, de parlar, de menjar i, com comentarem d'aquí una estona, fins i tot de respirar. Una imatge així clara pels nostres oients. És com si a una titella se li trenquessin les cordes. La titella vol moure el braç, però no es pot perquè no hi ha corda. Exacte. I quan ho fa, fa un moviment que no pot controlar. Ok. Parlem ara de les causes. Primer, tot i que es desconeixen amb precisió, hi ha factors genètics que poden estar involucrats. Aproximadament un 5-10% dels casos són hereditaris, mentre que la resta no s'ha pogut determinar exactament la causa. S'han fet diferents estudis i hi ha alguns que suggereixen que factors ambientals com l'exposició a toxines poden jugar a un paper, però encara no hi ha conclusions definitives. Si parlem de l'esperança de vida, sol ser relativament curta. La majoria de pacients la malaltia avança ràpidament i la mitjana de supervivència és d'uns 3 en 5 anys des del moment del diagnòstic. No obstant això, tots coneixem el cas excepcional del famós físic Stephen Hawking, que va viure més de 50 anys amb la malaltia, tot i que, com acabo de dir, això no és el més habitual. Doncs sí, al final Stephen Hawking és com un referent en aquest aspecte, tot i que ara parla d'ell és una mica difícil, perquè des que s'ha vist també immers en el cas Epstein, etcètera, al final és un referent que potser ara mateix no posaríem de primeres, però sí que és cert que és com la imatge més clara de la malaltia en aquest cas, perquè és un referent d'una de les persones que va viure més de 50 anys amb la malaltia i una pel·lícula sobre ell que també narra molt bé la malaltia i el procés de com va caient malalt i és francament interessant veure aquesta evolució perquè al final jo crec que moltes de les històries que ens acabes explicant, malalties que ens acabes explicant aquí al programa, és interessant tenir-les controlades i saber-ne més d'elles. Passem a seguir comentant aquesta malaltia, però ara el que farem serà parlar d'aquests símptomes. Sí, en primer lloc el que s'acostuma a notar és una debilitat muscular que comença de manera sutil afectant extremitats i la parla. A mesura que la malaltia avança, els pacients experimenten espasmes musculars, problemes de deglució i una gran dificultat per respirar. Els pacients mantenen les seves capacitats mentals intactes i això és una cosa que cal destacar especialment ja que aquí darrere d'això hi ha un pacient que s'està adonant del que li està passant i per tant hi ha un patiment emocional i psicològic bastant heavy d'ell però també dels seus famílies. Per això, com deien abans, aquesta llei el que pretén també és dotar tots els malalts d'ella i les seves famílies de recursos per poder tenir suport emocional. I pel que fa als tractaments, parlem ara una miqueta més perquè no hi ha cura parlela, però sí que existeixen teràpies que poden ajudar a gestionar els símptomes i a millorar la qualitat de vida dels pacients, oi? Sí, com hem dit abans, al final de la malaltia la persona ja no té capacitat per respirar. Llavors és necessari l'ús de dispositius d'assistència respiratòria com per exemple respiradors mecànics i aquest tipus de dispositius esdevenen essencials en fases avançades. També s'han utilitzat alguns fàrmacs que han demostrat retardar lleugerament la progressió de la malaltia o en alguns casos ajudar a reduir el deteriorament funcional. Com hem dit abans, també és fonamental que l'equip multidisciplinari que acompanya el pacient estigui allà, com per exemple fisioterapeutes, logopedes, nutricionistes i, per dos comptats, infermeres. Aquests últims tenen un papel crucial en el suport diari dels pacients. Des de la gestió de la nutrició fins a la higiene personal i la monitorització dels problemes respiratoris. Tu sempre destacant la feina de les infermeres, escombrant cap a casa, que es noti, que es noti. Ben fet, això és portar-ho en la sang, no? Aquesta professió. Comentaves la feina important que tenen els fisioterapeutes, logopedes, nutricionistes, infermers, infermeres i psicòlegs, entenc, també, no? Que deu haver-hi un punt de... Sí, sí. Que la força psicològica ha de ser important, també. Que la persona s'estigui adonant del que li està passant és un... Jo crec que és una cosa que ha de gestionar i és difícil. Doncs vinga, va, seguim amb l'espai avui dedicat a l'ELA. Ara parlem, doncs, d'aquesta malaltia. Seguim parlant en profunditat perquè, com ens comentaves, no només ens afecta físicament. No, sinó que, com dèiem, té un gran impacte emocional i, molt sovint, les famílies necessiten suport psicològic per afrontar la progressiva pèrdua d'autonomia del pacient. Afortunadament, en molts llocs s'estan creant xerxes de suport per a familiars i malalts, oferint recursos, informació i assistència emocional. I ja per anar acabant, volia fer també un resum del que hem parlat en aquesta secció. Sí. L'ELA és una malaltia devastadora, tant per als pacients com per a les seves famílies. No obstant això, la investigació continua i ens dona l'esperança que en el futur es puguin trobar tractaments més efectius o fins i tot una cura. Mentrestant, el millor que podem fer és proporcionar als pacients la millor qualitat de vida possible mitjançant una atenció sanitària adequada i el suport emocional necessari. Daniel Morales, gràcies per l'espai d'avui. Jo crec que ha estat molt interessant poder aprofundir en aquesta malaltia, conèixer els detalls de la malaltia per a aquelles persones que, com jo, potser els desconeixien i també d'alguna forma sentir-te com a mínim coneixedor d'aquesta malaltia i a partir d'ara si hi ha l'oportunitat de col·laborar, d'ajudar a totes aquestes persones d'alguna forma, sigui amb algun projecte solidari, sigui com sigui, que també sàpiguen que aquí ens tenen. Nosaltres des d'aquí fem la difusió que també és una feina important. Gràcies, Daniel. I la setmana vinent més. Ens anem sentint. Gràcies. El Refugi Recomana I tornem a estar aquí al Refugi Recomana, un espai on dediquem a presentar opcions d'oci, cultura, art, gastronomia a l'abast de tothom. I avui ens en volem endinsar en els millors museus per visitar en família a Barcelona. Sabem que molts de vosaltres teniu criatures i en aquest cas els caps de setmana a vegades a casa tancats es poden fer tediosos, però a Barcelona hi ha moltes oportunitats d'oci i de lleure i en aquest cas els museus és una combinació perfecta d'educació i també de cultura i entreteniment. En aquest cas avui us volem presentar aquests museus i centres d'art que deixaran que la canalla i els grans es quedin amb la boca oberta. I aviam, primer volem trencar un mite. És fals que els nens no vulguin anar a museus. El secret és que s'ha de saber escollir bé el lloc. A Barcelona la varietat i la qualitat dels museus és excepcional. Així que no hi ha excusa. Teniu centenars de llocs on explorar, obres d'art per admirar, exposicions per recórrer i activitats per gaudir en família. Ara bé, perquè aquesta experiència sigui realment profitosa cal que el museu escollit s'ajusti als interessos dels més petits. Si els agrada dibuixar durant hores podeu anar al Manac o a la Fundació Miró que són opcions perfectes. Si prefereixen estar a l'aire lliure doncs trieu museus amb activitats relacionades amb la natura o la ciència com per exemple el Cosmo Caixa o el Jardí Botànic o també el Museu de la Ciència. I si no sabeu per on començar aquí ve un consell anar a un museu no hauria de ser com fer-los menjar verdura és a dir que escolteu els nanos i també trieu junts aquest espai per gaudir i per descobrir. I arrenquem amb aquesta llista amb el Cosmo Caixa un museu interactiu de ciència que és un paradís pels més petits i pels petits científics. Des del famós bosc inundat fins a les exposicions interactives ens permeten tocar, veure i experimentar amb ciències ideal per totes les edats. A més el Planetari ofereix un viatge fascinant per l'univers. I un altre museu que també agrada a petits i grans i que també ja hem portat aquí al programa és el Museu de la Xocolata. Aquest espai dolç explica la història i el procés de fabricació de la xocolata des dels seus orígens fins avui. Hi trobareu escultures fetes de xocolata i també els nens poden participar en tallers on esdevenen xocolaters per un dia. I marxem cap al Museu Blau on situat al Parc del Fòrum esdevé un museu dedicat a la història natural amb una espectacular exposició sobre la biodiversitat del planeta. També els nens poden veure de prop escalets d'animals fòssils i altres meravelles del món natural que els fascinaran. També poden visitar el Caixa Fòrum que és un dels clàssics de Barcelona un centre cultural que ofereix exposicions que canvien constantment sempre amb una proposta per a totes les edats. A més també programen tallers activitats familiars i visites guiades que estan adaptades pels més petits i que fan una visita i una experiència cultural i educativa assequible per a tots els gustos i també per a totes les edats. Marxem al Museu del Disseny perquè si la creativitat i l'art són el que motiva la canalla aquest museu és una visita obligada amb exposicions que van des del disseny gràfic fins la moda el mobiliari i la decoració. Els nens poden gaudir d'exposicions dinàmiques que faran explorar el món del disseny d'una forma lúdica. I marxem al Museu de la Música. Aquí els nens podran veure escoltar i fins i tot tocar alguns instruments d'arreu del món. Aquest museu ofereix una àplica col·lecció d'instruments històrics i permet que els visitants experimentin amb sons en una activitat perfecta per a famílies amb petits músics amb potència. I marxem ràpidament el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya situat a Terrassa, un museu que ofereix una immersió en el món de la ciència i la tècnica amb una col·lecció de màquines antigues interactives que permeten comprendre l'evolució industrial i científica. És perfecte pels nens interessats en com funcionen les coses i la seva història. i si el que voleu doncs és aventurar-vos en la història de Catalunya heu de visitar el Museu d'Història de Catalunya un museu que d'alguna manera més divertida i educativa doncs podem introduir els nens a la història de Catalunya des dels seus orígens fins a l'actualitat amb exposicions interactives i recreacions històriques els petits poden aprendre mentre juguen i també una altra de les oportunitats per conèixer en aquest cas el món marítim és el Museu Marítim de Barcelona situat a les antigues Dresanes Reials aquest museu és una porta d'entrada a la història marítima de la ciutat és un dels meus museus preferits de Barcelona un museu que a més també està en un espai únic i els nens podran descobrir vaixells antics models d'escala i fins i tot pujar a bord d'una rèplica del famós vaixell Santa Eulàlia i acabem amb una visita ineludible al poble espanyol no és un museu convencional sinó que és un poble que recrea diferents regions d'Espanya en tallers artesanals activitats culturals i espectacles ideals per tota la família els nens poden córrer per les places i aprendre sobre les tradicions espanyoles d'una manera més interactiva a més també aquest espai ofereix moltes activitats tematitzades en funció de l'època de l'any i bé amb aquestes opcions Barcelona ofereix una àmplia varietat d'espais culturals per explorar amb els més petits esperem que us hagi agradat aquest nou capítol del Refugi Recomana ens veiem a la propera edició a la propera edició a la propera edició a la propera edició a la propera edició Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Tens moltes formes de començar el dia! A Ràdio d'Esvern volem que ho facis de la millor manera! Escoltant el magazzí matinal La Rambla amb la periodista Núria Garcia-Libau i tots els col·laboradors que passen pel programa! Actualitat Sant Justenca, notícies, el temps, entrevistes, tertúlies i seccions ben variades des de música, vi i llibres, fins a ecologia, esport, sexualitat, política o nutrició, entre moltes altres temàtiques. La Rambla, de 10 a 1 del migdia, de dilluns a divendres, al 98.1 de la FM i en streaming a la web radiodesvern.com, on podreu escoltar de nou tots els podcasts. I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla 981. El primer cop que sentia aquesta sintonia, que donava la benvinguda a aquesta secció per aquesta segona temporada, la vaig definir com tètrica. Potser no era la millor definició, però haig de reconèixer que veníem d'una cançó que ens havia deixat molt bons moments. Ara, potser la definiria com mecànica, però la nostra mecànica ja ens agrada, que és la de parlar d'una forma distesa cada dilluns amb tu, Gemma. Bona tarda. Hola, bona tarda. Com estàs? Molt bé, molt contenta d'estar aquí, de nou, escoltant-te. Bé, és que és una mica això, no? Al principi, quan la sents de primer cop, com que és tan mecànica amb aquest... Jo suposo que a més també, a comparació de l'altra, que era molt més pop, aquesta té un punt una mica més electrònic. Més intí. Sí, i aquesta part potser al principi sona una mica... És veritat que l'altra era com molt més romàntica, per dir-ho d'alguna manera. Però a mi m'agrada així, per separar les temporades, trobo que va bé canviar de cançó. Ens estem estimant molt, eh? Sí, oi? Vull dir, ara estem ignorant Kokomo, que va també protagonitzar els espais d'estiu, però sí, sí, home, està bé també anar canviant de sintonia, i en aquest cas, doncs, aquesta peça que ens regala The Postal Service, doncs també està molt i molt bé. Avui en què centrarem, el programa? Mira, avui parlarem sobre l'assetjament escolar, o el bullying, que també últimament s'anomena bullying a l'anglicisme, i sobretot, perquè és un problema que cada vegada preocupa més a famílies, escoles, instituts, cada vegada hi ha més protocols, cada vegada hi ha més dinàmiques, i, sobretot, volem dir que aquest tipus d'assetjament escolar és un fenomen, doncs, que es manifesta continuat entre companys d'escola, no?, el que significa, ja sigui fórmula de violència física, amb cos psicològica o verbal, i hem de dir que a Catalunya hi ha, com es denuncien cada any, 1.500 casos de bullying a instituts i escoles, això són els que es denuncien i després el que es pot trobar a cada escola, no? I també ara s'ha afegit una cosa que és el ciberassetjament escolar, que a vegades aquestes coses, aquests tipus de conflictes entre companys, entre infants o adolescents dintre de l'àmbit escolar, en el cas amb les xarxes socials, el que fa és que s'extén, no? No només passa en l'àmbit de l'escola, sinó que a través del mòbil, doncs, segueixen assetjant i és un tema que és important tractar-lo. I nosaltres el tractarem avui des de la vessant de la quinoterapia. Doncs molt interessant aquest tema, que al final jo crec que també s'està impulsant molt, no? Ara he vist una campanya nova també, que crec que és de la Generalitat de Catalunya, per impulsar totes aquestes conductes... La prevenció, exacte. I també per prevenir. Em sembla molt interessant la campanya que ha fet també, perquè en una de les imatges surt un nen agafant una pilota i en la pilota, en comptes d'haver la marca de la pilota, posa inútil. Fa servir com diferents elements de conducta de bullying que als nanos els hi pot ressonar, no? I a vegades aquestes paraules que a nosaltres ens poden semblar molt mundanes, a un nen por fer molt de mal. I tant, se li queda molt gravat. O sigui que s'ha de vigilar. Totes les campanyes són benvingudes. I tant. I la teva també, que la fas aquí a Ràdio d'Esvern, i també doncs és d'agrair. Comencem! I feta l'explicació, anem a parlar de com abordem aquest tema des de la quinoterapia. Sí, com deia, hi ha diferents, com sempre, hi ha diferents maneres d'abordar problemes o traumes o problemes de salut mental des de la quinoterapia. En aquest cas estem parlant d'un tipus de violència, violència escolar. I voldria separar molt bé dos blocs perquè un seria, per exemple, quan ens trobem amb un usuari que ha patit assetjament escolar o un usuari que està fent assetjament escolar, en aquest cas trobo que l'acompanyament des de la quinoterapia també, com a complementari, però hauria de ser per part d'un psicòleg, i d'un equinoterapeuta, o la mateixa persona que sigui psicòleg o equinoterapeuta, que en aquest cas no és el meu cas. Perquè estem tractant ja un perfil com més complicat, i en aquest cas ha d'haver-hi un acompanyament com molt més... Personalitzat. Sí, més personalitzat i més enfocat en això, en psicologia. En el cas dels tallers que jo puc fer al Pony Club, o que he participat, i com a quinoterapeuta m'he format també, són tallers més de prevenció, que el que fas és agafar un grup d'estudiants, ja sigui d'institut o d'una escola, i fas com un taller, una dinàmica, perquè aprenguin a respectar-se, a tractar-se bé, a través de, i amb l'ensenyament, i amb l'acompanyament dels cavalls. Però sempre parlant des de la prevenció. Perquè si no, crec que en els altres casos necessiten com una cosa més professionalitzada de psicòleg. Clar, perquè ara la meva següent pregunta era si t'havies trobat en algun moment el cas de tractar amb un assetjador, per exemple. Clar, no, no, no. Jo ja et dic que no, en aquest cas no. Jo sempre quan he treballat aquest aspecte ha sigut en tallers que fas per adolescents... Des que veus, no?, la situació que el nen, potser està en un límit que per temes personals, veus que podria ser vulnerable en caure, bueno, doncs, afectat per aquest tipus de conductes, doncs aquí treballem-hi. Sí, exacte, aquí treballem-hi, però sobretot jo sempre soc molt partidària d'anar a l'arrel, i l'arrel és entrar en una classe que de vegades pot haver-hi nanos més vulnerables i altres que siguin una mica més prepotents, per dir-ho d'alguna manera, i aleshores és la manera de frenar una mica aquestes actituds amb dinàmiques on aprenguin a treballar en equip i a respectar que no tots poden ser un 10 a la pilota, que hi ha nanos que són més tranquils, una miqueta del que es tracta és això, i fer-ho en un entorn com és, com sempre, la natura i amb el reflex dels cavalls. Però jo sempre ho tracto i et dic, no m'ha vingut, jo no puc dir que m'hagi vingut una família amb la... Mira, el meu nano està patint assetjament, o pensem que pot patir... No. Clar, perquè en aquest cas el que vindria potser no seria la família, sinó potser una psicòloga que diria, mira, tinc un pacient que... I podríem fer una part complementària. Exacte. Però ja et dic, si algú està patint, un nen està patint, o un nen és assetjador, que també és una d'això que s'ha de corregir. Sento que també pot ser molt interessant saber una mica quina és la psicologia, que és el que hi ha darrere d'aquell nen que li surt ser un assetjador, no? Exacte, que pot ser mil coses, poden ser coses de l'entorn familiar, d'ell mateix, de que estigui personal. Però ja et dic, jo en aquest cas, sobretot el que em vull centrar una miqueta és en aquests tallers grupals que són de prevenció. Doncs parlem de la prevenció, parlem d'aquests objectius a treballar en les sessions de quinoterapia grupals. Sí, doncs mira, per començar, un dels objectius principals seria ajudar els infants i els adolescents a desenvolupar una mica competències emocionals. A vegades a l'escola ens ensenyen història, tal, tal, però a relacionar-nos és com que ens llancen al pati i ens relacionem. En aquest cas, estaria bé que aquesta classe, doncs aquest taller de companys de classe, el que els ensenyéssim una miqueta és com s'han de relacionar d'una manera respectuosa. Com comença això? Amb l'autoconeixement. Ens hem de conèixer com som, perquè no tots som iguals. Hi ha nanos que tenen paciència, hi ha nanos que són empàtics, hi ha nanos que són més actius. Llavors, has d'intentar treure una miqueta les virtuts i els defectes de cadascun, però que sàpiguen autoregular-se. A vegades és això, i l'autoconeixement és això, saber com som. Ningú és perfecte, però anem a treballar-ho. I després també es treballar, el que diem, els nostres amics ens accepten com som. Doncs a l'escola una miqueta també s'ha d'acceptar com és, però clar, sempre que no es passi una ratlla, una línia vermella de respecte. També una cosa que treballem, un dels objectius que es pretén, és treballar una mica el que és la comunicació assertiva. La comunicació assertiva, que a vegades ho sentim molt, en realitat no és més que una comunicació que sigui positiva per tothom. O sigui, és en plan, que inclús jo et puc posar límits a tu i et puc dir coses que no t'agradi escoltar, però te les digui des d'una crítica constructiva. En plan, ostres, Dani, això que m'has dit em fa mal, m'ho pots dir d'una altra manera? Saps? És en plan, una miqueta saber donar-li la volta i després, doncs, què és gestió, perdó, i l'he donat no sé quants cops en el... Et perdonem, et perdonem. Sí, sí. En el micro. Es sentirà assetjat el microfon. Sí, una mica està assetjat, oi? Doncs això, també ens ha... La comunicació que s'arriba també ens ajuda a gestionar emocions i després a la resolució de conflictes, que és una cosa que ens trobem en el dia deia i que són eines fonamentants per reduir conductes d'assetjament i després de fomentar aquest treball en equip i la cohesió del grup. Totalment. Al final, jo crec que aquí ve una cosa clau, que és el fet que els nens i nenes sàpiguen, doncs, també conviure entre ells, trobar, doncs, un equilibri entre tots ells. Són molts nanos a l'aula. Estem parlant ara d'un tema de ratios, no?, que són molt elevats, cada vegada més, per un tema, doncs, de logístic, no?, i que cada vegada els ratios són més elevats a les aules i els professors cada vegada, doncs, en són menys, no?, i tenim dificultats en trobar professorat o el que sigui i, bueno, doncs que hi ha un profe per 25 alumnes, a vegades. Exacte. Clar, posar tota aquesta responsabilitat a un mestre, a un professor, tampoc és just. Ja, a vegades és complicat i, a més, moltes vegades això, la tasca del mestre o quan un està formant a un infant o a un adolescent, la tasca del mestre és durant les hores lectives, però això ha de continuar a la família, no? És com qui diu, oh, és que el meu nen no menja, ha de menjar el menjador escolar, però jo a casa no li donaré mai verdura. Clar. Llavors és difícil que el nano mengi verdura, no?, a l'hora de dinar de l'escola. Doncs el mateix una mica, si ensenyem a aquell nano a tractar amb respecte, jo què sé, a relacionar-se d'una manera, però després a casa ho fa, se li dona permís per comportar-se de qualsevol manera o per relacionar-se amb els seus germans d'una manera més agressiva, doncs tot això repercuteix. Llavors, totalment, els mestres tenen una responsabilitat, però no tota, no? És formar part de... És 360, l'educació. Totalment. Hem parlat una mica dels objectius a treballar en aquestes sessions, que podrien ser de quinoterapia o podrien ser de qualsevol tipus, però ara centrem-nos una mica, no?, en aquestes activitats a les sessions de quinoterapia, perquè crec que és interessant, no?, també com el cavall ens pot ajudar en tot plegat. Sí, pensem que és això, que el cavall serveix com un catalitzador i un focus per fer una dinàmica que també es podria fer en qualsevol altre ambient, però en aquest cas, per exemple, jo us he redactat un parell d'activitats que he posat en pràctica algunes vegades en algun taller amb altres hípiques. En el Pony Club encara no ho he fet, però és una activitat que s'anomena el reflex en el cavall, com deia, el cavall té aquest aspecte una mica de mirall i l'objectiu és treballar una mica la consciència emocional i l'empatia. Aleshores, en aquesta activitat el que fan és dividir els participants en grups i es col·loquen davant del cavall però sense tocar-lo. Aleshores, se'ls demana que intentin connectar una mica amb l'animal però només amb el seu llenguatge corporal, una mica les emocions que estan projectant i cada grup haurà de gestionar les seves emocions i alhora observar la resposta del cavall. Et semblaria curiós perquè la gent pot pensar home, potser si ens posem davant del cavall no passa res o així. Normalment reaccionen, reaccionen perquè són molt conscients de com van sentint i també en aquest cas com són diversos nens també ens podem trobar que uns estan més nerviosos, uns més tranquils i el cavall es va movent una mica buscant el suport d'un nano o de l'altre. I aleshores, en aquesta activitat el que podem veure és això, si hi ha un nano que està més tranquil o confiat o que lidera una mica el grup, potser el cavall s'aproparà, l'olorarà més, si hi ha un nano que està més nerviós pot ser que s'apropi o pot ser que s'allunyi una miqueta o el cavall també baixi les orelles una mica li demostri amb el seu llenguatge corporal com se sent. però el que és important hem de relacionar amb la prevenció del bullying és que és una activitat que ajuda a veure l'estat emocional dels altres i demostrar com si tu estàs nerviós segurament i parles a una persona d'una manera d'una forma nerviosa rebràs això d'aquesta persona o et contestarà d'una manera també més nerviosa. Aleshores, el que es tracta és això de... els nanos moltes vegades no són conscients del seu comportament i això permet reflexionar una mica les emocions que nosaltres desprenem i les que rebem com a mirall d'això. Molt bé, doncs interessant també aquesta reflexió i ara sí, doncs seguim parlant de cavalls aquí a Ràdio d'Esvern. I ara parlem amb la comunicació no verbal, no? Sí, o sigui, una de les altres activitats que fem que es podria fer servir així en un grup en un taller d'adolescents o d'infants és aprofitar aquesta comunicació no verbal del cavall i l'objectiu seria desenvolupar una mica les habilitats aquests del lideratge positiu i comunicació respectuosa. Aleshores, el que consisteix l'activitat doncs, per exemple, seria guiar el cavall sense fer servir cap tipus d'ordre ni tampoc de regnes, només fer servir el llenguatge corporal i en això el que es pot fer quan ho fem en un taller grupal és que tots fer un dos equipes, per exemple, però que cada equip s'ajudin entre ells per fer moure aquest cavall de vegades es poden agafar de les mans de vegades entre un el poden rodejar per darrere tranquil·lament perquè el cavall es mogui a través del circuit o sigui, la qüestió és una mica això com veure que d'una manera tranquil·la, calmada s'aconsegueixen més les coses i per això és important que no porti cap mena d'acorda perquè si no el primer que faria un infant o un adult seria estirar de la corda perquè el cavall caminés doncs no, anem a fer una mica i això el que es relaciona una mica amb la prevenció del bullying és doncs que els participants el que aprenen és que liderar no significa imposar-se no, no significa guanyar sinó que el respecte s'ha de guanyar a poc a poc i amb bones paraules i amb una actitud i amb comunicació assertiva i respectuosa i així doncs podem evitar com a actituds d'aquestes una mica dominants que normalment el que generen són conflictes. i ara anem al tema com ajuda el cavall a prevenir el bullying doncs mira el fet és una cosa que hem comentat en espais anteriors sobretot que el cavall el que tenim és que és molt sensible a les emocions en aquest cas no seria ben bé com ajuda el cavall a prevenir el bullying sinó potser seria més aviat com facilita aquestes sessions grupals i el que fa és això convertir-se en un mirall on els participants poden veure reflexat una mica el que tenen que corregir d'això es tracta una mica d'aprendre consciència i a més sobretot els adolescents que a vegades també estan en una fase creixent que volen destacar que volen ser com els primers de la classe o els més populars per dir-ho d'alguna manera doncs aprendre jo per exemple una cosa que també faig molt i amb les noies també sobretot és que vegin que els ponis els cavalls més grans els que estan més grassos els que estan més prims doncs que tots tenen valor perquè això també ho hem de veure en una classe hi ha alts més baixos i tot els cavalls quan vas a la hípica això també pots veure aquestes manades que totes són diferents però això no vol dir que no es portin molt bé entre ells clar és molt interessant també el fet de posar al centre el cavall perquè moltes vegades parlem dels judicis de jutjar-nos de també jutjar els altres el cavall no en jutjarà mai no perquè el cavall no t'està mirant ni sobretot per exemple ni les marques que portes ni les bambes si les teves bambes són l'última compra no i això és és molt bonic d'ensenyar-los i a més el bonic que té el cavall també és que és un animal com molt majestuós molt gran i això també fa que la seva presència sense portar marques sense anar vestit i que s'apropi a tu d'una manera super confiada fa que els hi doni no sé els hi doni una mica per reflexionar i sobretot que disfrutin del taller també però que vegin una manera de relacionar-se totalment positiva i totalment fora de marques de modes i d'estereotips que és el que hauríem de fugir i és que després de participar d'aquestes sessions els joves no només milloren la seva autoestima sinó que també milloren les seves habilitats socials i també aprenen a gestionar situacions difícils exacte els que els estem facilitant aquí són eines que aprenen amb els cavalls però que després com passa amb moltes teràpies ho poden aplicar a la seva vida escolar a la seva vida diària amb les famílies simplement es tracta això de reconèixer les seves emocions les dels altres ser més empàtics i tenir la confiança necessària també per actuar davant situacions d'assetjament perquè pensa que aquí també treballem una mica la comunicació i això permet també poder-se obrir i explicar-nos però en general és això aquests tallers serveixen per això per reconèixer les emocions i gestionar la relació amb els altres doncs Gemma ens acomiadem amb tu ens queda mig minut per les set de la tarda en conclusió la quinoterapia ofereix un enfocament diferent a tractar el bullying i crec que avui ho hem pogut plasmar molt bé aquella gent que ens hagi pillat ara la freqüència modulada del 98.fm que ens escolti i han diferit al www.radiodesperm.com gràcies Gemma ens sentim la setmana vinent molt bé fins la setmana vinent i a vosaltres oients ens escoltem demà de 5 a 7 aquí al Refugi de Ràdio d'Esvern tornem demà amb molta il·lusió amb moltes ganes i potser amb una mica de pluja que vagi bé de 39.fm nou de te naar de