#256 - Introducció a l'Afrobeat: música per ballar i reflexionar

Aquí i ara comença El Refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugeres. Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. Benvinguts al Refugi. Avui ja gairebé, gairebé estem en cap de setmana, segon cap de setmana de festes de tardor aquí a Sant Just. I començarem el programa d'avui divendres amb l'Espai de Latidos por el Cine, un especial de Halloween amb Carlos Penela, on parlarem de les millors pel·lícules de Halloween, d'aquelles que fan una miqueta de por. A la segona hora, conèixet a Maina del Pino. Avui parlarem de l'estil musical l'Afrobeat. I acabarem també el programa amb espais com, per exemple, El Refugi Recomana, entre d'altres. Benvinguts, benvingudes de nou a la freqüència modulada del 98.fm. Recordeu que també ens podeu seguir a Instagram, arroba, elrefugi98.1. Comencem! Hey girl, is he everything you wanted in me? You know I gave you the world, you had me in the palm of your hand. So why your love went away? I just can't seem to understand. Thought it was me and you baby, me and you until the end, but I guess I was wrong. Don't wanna think about it, don't wanna talk about it, I'm just so sick about it. Can't believe it's ending this way. Just hold the bruise about it, feelin' the bruise about it, I just can't do it without you. Now tell me is this fair? Is this the way it's really going down? Is this how we said goodbye? Should've known better when you came around That you were gonna make me cry It's breaking my heart to watch you run around Cause I know that you're livin' a lie But that's okay baby cause it's time you will find What goes around, goes around, goes around, goes around, goes on my way back around What goes around, goes around, goes around, goes on my way back around Now girl, I remember everything that you claimed You said that you were movin' on out Maybe I should do the same The funny thing about that is I was ready to give you my name Thought it was me and you baby And now it's all just a shame That I guess I was wrong Don't wanna think about it, don't wanna talk about it I'm just so sick about it I can't believe it's handin' this way Just something bruised about it Feelin' the bruised about it I just can't do it without you Can you tell me is this fair? Is this the way it's really going down? Is this how we say goodbye? Should've known better when you came around Should've known better when you were gonna make me cry Now it's breaking my heart to watch you run around Cause I know that you're livin' a lie That's okay baby Cause in time you will find me Goes around, goes around, goes around Go on the way back around Goes around, goes around, goes around Go on the way back around Yeah Goes around, comes around Yeah Goes around, comes around You should know that We're goin' around, comes around Yeah We're goin' around, comes around You should know that Don't wanna think about it Don't wanna talk about it I'm just so sick about it Can't believe it's handin' this way Just something goes about it Just something goes about it Feelin' that goes about it I just can't do it without you Tell me is this fair? Is this the way it's really going down? Is this how we say goodbye? Should've known better when you came around Should've known better if you were gonna make me cry It's breakin' my heart Too much more Cause I'm glad you're livin' a lie But that's okay baby Cause in time you will find me Goes around, goes around, goes around Go on the way back around Goes around, goes around, goes around Goes around, goes around, goes around Go on the way back around Goes around, goes around, goes around Goes around, goes around, goes around Go on the way back around Goes around, goes around Goes around, goes around Go on the way back around Yeah Fins demà! Bona tarda, Dani. Com estàs? Molt bé, i tu? Molt bé, amb ganes de parlar de cinema, amb ganes de seguir comentant algunes pel·lícules, avui en versió tematitzada, eh? Sí, correcte. Ja que tenim a prop Halloween, o la castanyada, parlarem de pel·lícules d'aquesta temàtica, de veritat. Totalment, totalment. A mi és un moment màgic el fet de poder mirar el catàleg de les plataformes digitals i trobar, doncs, aquelles perles, perquè a vegades són pel·lícules que són de sèrie B, que han passat per festivals o que han passat molt discretament per cartellera, trobar-les, veure-les i dir, ostres, i després també recuperar clàssics. Per mi és un moment d'això, no? Sí, sí, i tant. El Halloween, recuperar pel·lícules de terror. Aconsegueixo plenament amb tu. Doncs, si et sembla, canviem una mica la cinta, perquè també el moment ho demana. Doncs, com comentàvem, avui farem un especial de pel·lícules de Halloween i parlarem de diverses pel·lícules que tant tu com jo hem anat veient durant aquests anys i que tenen una temàtica molt relacionada amb el terror, amb el cinema gore, amb el cinema de terror, por, suspense o també directament relacionades amb el seu títol, com, per exemple, Halloween de John Carpenter, que jo crec que és la pel·lícula de Halloween, no? És la icona, la pel·lícula icònica d'aquesta temàtica, com tu has ben dit, està dirigida pel John Carpenter. És una pel·lícula de l'any 1978 i va ser la primera pel·lícula on va participar la Gemini Curtis. Va ser el seu debut. M'encanta aquesta actriu, em sembla meravellosa, tant a la petita pantalla com a la gran pantalla, em sembla una actriu que ho dóna tot i, en aquest cas, en aquesta pel·lícula, és que està meravellosa. Sí, i tant. Està meravellosa. És una pel·lícula que m'agrada molt Halloween. De fet, jo la vaig descobrir al Festival de Sitges, la versió que havien fet, doncs, així més renovada de les primeres i, bueno, m'ha generat curiositat i vaig veure el clàssic i vaig pensar, Déu-n'hi-do, com s'ha fet aquesta pel·lícula? Amb el baix pressupost que tenia, amb tots els inconvenients que podia tenir John Carpenter en el rodatge i la va treure endavant, eh? És una pel·lícula que va costar 320.000 dòlars i va recaptar en tot el món 70 milions de dòlars. Déu-n'hi-do. No s'ha imaginat el que va fer aquest home. De fet, va estar molts anys sent la pel·lícula independent de terror més rentable de la història, fins que l'any 1999 va arribar el projecte de la Bruja de Blair, que la va desbancar, però fins aleshores va estar durant dues dècades liderant aquest rànquing. Sí, sí, totalment. La veritat és que aquesta pel·lícula que ens narra la història, doncs, d'aquest personatge tan mític ja, no? Podríem dir, aquest Michael Myers que apareix, doncs, en la nit de Halloween, ha resultat ser una de les pel·lícules més icòniques de la història del cinema i, per què no dir-ho, la pel·lícula més rellevant de tota la cinematografia de John Carpenter. Sí, sí, sí. A contraré una curiositat d'aquesta pel·lícula. L'actor que fa de doctor, que és el Donald Plissans, abans d'aquest actor va ser considerat el Christopher Lee, que el va rebutjar el paper, i l'actor que el va encarnar només va comentar que ell no entenia res a la pel·lícula i que va acceptar sortir en ella perquè la seva filla era molt fan de la pel·lícula anterior que havia fet el Carpenter, que va ser assalto a la comissaria del Distrito 13. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Curiositats d'aquestes que podem sumar-ne també a la que ve a continuació, que la persona que s'encarregava del disseny de producció va haver de treballar molt perquè la pel·lícula es va gravar, si no m'equivoco, al març, i havia de simular que era tardor. Per tant, ho van tenir difícil. No tenien gaire escarbasses, per tant, les escarbasses que veiem estan comptades en tota la pel·lícula, i també les fulles van ser pintades de color marró perquè no hi havia fulla seca. Sí, sí. I tota aquesta feina de producció que a vegades no es veu i Déu-n'hi-do, quin mèrit. La màgia del cinema. Totalment, totalment. Vinga, doncs passem a una altra pel·lícula que també resulta interessant. No sé quin ordre vols seguir jo, he començat per aquí perquè crec que era interessant també començar per aquesta. Però tot teu, Carlos, quina pel·lícula més en recomanes per aquest Halloween? Mira, jo havia fet un tast d'una sèrie de pel·lícules i les havia ordenat cronològicament de la més antiga a la més actual. Jo això t'ho he trencat, perdó. No, no, no, ja em sembla perfecte haver començat amb la sintonia de Halloween i amb aquesta pel·lícula, evidentment. Doncs mira, després, de fet, Halloween venia després de la que et comentaré ara, que és Les colines tenen ojos, una pel·lícula del Wes Craven, també un mestre del terror, que va passar l'any 1977 l'any de la seva estena pel festival de Sitges. Saps d'aquest que va aquesta pel·lícula? Doncs no. Doncs mira, parla d'una família típica, de classe mitjana nord-americana, que camia a Califòrnia, tenen una avaria amb el seu vehicle, enmig del desert, i a partir d'aquell moment, doncs, el viatge es torna en un calvari per ells, intentant sobreviure als atacs d'una sinistra família de caníbals. La història va ser basada en una història real, que el Wes Craven va escribir el guió després d'haver-se inspirat en la llegenda d'Alexander Saunivin, que va ser el cap d'un clan del segle XVI que vivia en unes coves. Aquest clan va viure allà durant 25 anys i diuen que van devorar unes mil persones abans de ser descoberts i assassinats. Carai, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, intensa història, eh? Sí, sí, sí. I la segona que portaves cronològicament era aquesta que hem comentat ja, la de Halloween, i passaríem a una altra que és La Cosa, The Thing. Exacte, també un clàssic de la John Carpenter, on trobem, per exemple, el protagonista, el Carl Russell, i una curiositat, perquè tenim la música d'Eni Moricone dins de la pel·lícula, que al començament el compositor italià no volia participar en una pel·lícula de terror, i finalment va acceptar i va crear una partitura icònica i molt atmosfèrica. L'has vist aquesta de La Cosa? No, no l'he vista. Doncs també te la recomano. I aquesta és la seva banda sonora. Correcte. Home, ja només amb la música d'Eni Moricone, ja pinta pel·lículon, i també, doncs, comentant que és de John Carpenter, doncs estic seguríssim que si no és per Halloween, molt properament m'elaboraré, perquè segur que m'agradarà molt. Doncs sí, sí, busc a les plataformes, que em sembla que hi és, i l'acció ens transporta a l'Antàrtida, a un equip de científics que estan fent una investigació, i per no fer espòilers, hi ha un fet que hi ha un gos que comença a assassinar altres gossos del campament, i a partir d'aquí descobreixen una bèstia que els començarà a donar molts problemes dins del campament. Home, i parlant d'acampaments, en aquest cas a terra ferma, jo vull parlar d'un campament que crec que és un dels clàssics del cinema de terror, Viernes 13. Aquest film, que és una de les pel·lícules clàssiques dels subgèneres Lasher, es centra en un grup de joves que són assassinats mentre treballen per reobrir un campament d'estiu. La trama gira al voltant d'un misteriós assassí que revela al final com... No ho diré, no ho diré, perquè seria fer espòilers. Però sí que és cert que és una pel·lícula americana, americanada, que dic jo, no? Allà, estil, vinga, va, doncs, campamento de verano, no sé què... No ho sé, però a mi m'agrada molt aquesta pel·lícula. M'agrada molt. Sí, sí, a mi també, a més, s'han fet... No sé si són sis o set parts d'aquesta pel·lícula. I sí, sí, és una de les millors pel·lícules de poc que s'han fet. Tornem al que comentàvem, no? El Festival de Sitges avui jo crec que serà com un referent també, un fil conductor, no?, de la secció d'avui, perquè al final aquesta pel·lícula la vaig veure per primer cop allà al festival, al Prado, al cinema del Prado, i em va encantar. La vaig veure en versió original, evidentment, i em va agradar molt. Trobo que és una pel·lícula de slasher que, tot i que té molts anys, perquè és de l'any 1980, és una pel·lícula molt, molt xula, molt impactant, i que el que comentàvem, no?, amb el típic tòpic d'aquest tipus de pel·lícules de terror, la noia rosa, el noi valent, no?, que al final també has de saber una mica el que estàs veient, eh?, perquè t'agradi. Sí, sí, molt americana. Sí, sí, totalment, totalment. Passem a una altra pel·lícula, si et sembla, Carlos, et deixo a tu triar la següent. Aviam amb què ens sorprèn. Doncs amb una pel·lícula de l'any 84, on surt la Linda Hamilton, de Terminator, que es diu Los chicos del maíz. És una de les adaptacions al cinema del llibre de Stephen King. Té la curiositat que les horres de Stephen King s'han portat moltíssimes al cinema, però no s'han fet moltes segones parts, terceres parts, a excepció d'aquesta. Ha donat lloc a un munt de seqüeles. En total són sis entregues d'aquesta temàtica, Los chicos del maíz, que la pel·lícula original parla d'una parella que està de viatge i que arriba a un petit poble de Nebraska, on es troben amb una peculiaritat al poble. No hi ha adults, només hi ha nens i adolescents. Llavors descobreixen la causa d'aquesta estranya situació i és que els nens formen part d'una mena de secta, d'una comunitat religiosa que rendeix culte a una estranya deïtat dels camps de Blanc de Moro i que quan arriben als 18 anys han de ser sacrificats. Ja et dic, és una pel·lícula que si no l'has vist també et recomano molt veure, perquè també té aquest caràcter de folk horror americà, de la vida a Nord-Amèrica i està molt bé. I ara et plantejo una pregunta. Per què els camps de Blanc de Moro fan tanta por? Doncs possiblement arriba d'aquesta pel·lícula, jo crec. Sí, podria ser, no? Perquè al final n'has devingut protagonistes de moltes pel·lícules de terror. Sí, sí, sí, totalment. Doncs passem a una altra. Jo me'n vaig a una pel·lícula a la que li tinc molt de carinyo, que és La mosca, The Fly, del 1986, dirigida per David Cronenberg. La vaig veure per primer cop al festival Terror Molins i allà vaig conèixer el meu amic Xavi PSX, que també formava part de la plantilla Col·laboradors a la temporada passada. I, de fet, a l'acabar la temporada em va regalar el Blu-ray d'aquesta pel·lícula, perquè ens vam conèixer veient aquest film en el Terror Molins. Una pel·lícula que, evidentment, estem parlant d'una pel·lícula bastant escabrosa. Jo recordo passar-ho bastant malament a la sala, perquè és una pel·lícula que apareix a terror, ciència-ficció i també anar a la història d'un científic interpretat per Jeff Gottlum, que experimenta amb la teletransportació, d'alguna manera, i acaba, doncs, la cosa molt malament. Sí. La cosa acaba molt malament. No diries, jo vaig veure al cinema aquesta pel·lícula. A on la vas veure? Al que ara és al cinebàs. Ah, sí? Al cinema Esquinar? Sí. Que bo. Sí, sí, sí. A 86 o més tard? Més tard. Jo diria que en alguna reposició o alguna cosa que farien. Sí. Sí, sí, sí. Que guai. Que guai que guai. Home, és una pel·lícula que, ja et dic, per mi és... No ho sé, et posa la pell de gallina, perquè Jeff Gottlum ho fa molt bé, però, a més, també és que és molt escabrosa. És una pel·lícula que fa molt de fàstic. Quan es va transformant en bosc i tot això. En aquest sentit, les persones que han vist la substància aquest any els recorda en part a la mosca. Ah, mira. Pel tema de la transformació física, de... Sí. De tot això, sí, que... Sí, sí, sí, pot ser, pot ser. Interessant, també, comparació. Vinga, va, passem a una altra pel·lícula. Si et sembla, crec que tenies també a la llista Sé lo que hiciste el último verano. Una pel·lícula de l'any 97, de terror i slasher. Explica'ns a què va aquesta pel·li. Aquesta pel·lícula també és purament americana, amb els arcatifs dels personatges que surten, tant les noies com els nois. I res, ens parla d'una nit d'estiu, d'uns joves que tornen de festa en estat d'embreguessa i, quan de cop, doncs, atropellen a un home que està en una carretera deserta. Confossos, no saben què fer amb el cos i no se'n secueix una altra cosa que llençar el cadàver al mar. Un any després, una de les noies rep un missatge en què algú diu saber què és el que va passar l'any passat. I a partir d'aquest moment, doncs, un home misteriós amb una gabardina de mariner i un garfi es dedica a matar un a un els adolescents que van participar en aquest atopellament. Carai, bastant sanguinari tot plegat. Sí, va tenir una continuació, que era Aún sé lo que hicessis l'último verano, o sigui, això dona peu a pensar que algú dels joves va sobreviure i l'any següent, a l'estiu següent, el van tornar a perseguir. Carai, aquestes continuacions amb aquests títols em maten, eh? Sí, sí, jo pensava que hi hauria una tercera continuació, que seria Todavía sé lo que... Exacte. Però no, no, no, es va quedant en dues pel·lícules. Molt bé, doncs mira, jo trenco el tema cronològic, tot i que ho havies fet genial, però ara marxem als anys 60, perquè et vull parlar de Psicosis, aquest clàssic de suspens dirigit per Alfred Hitchcock, una de les pel·lícules més famoses de la història del cinema. La trama segueix amb Marion Crane, una dona que roba una gran quantitat de diners i s'amaga en un petit motel regentat per l'estrany Norman Bates. La famosa escena de la dutxa i la revelació final sobre Bates han quedat gravades a la cultura pop i la pel·lícula explora temes de doble identitat, repressió i bogeria. És una de les millors pel·lícules en general, sense etiquetar-la a ningú en gènere, però, evidentment, en general de terror és un referent. I tant, i tant, i tant. El que jo no sabia, em vaig assabentar fa poc, que em sembla que té quatre continuacions, bé, tres continuacions, ja fins a Psicosis 4. Crec que a la 2 i a la 3, l'actor que fa de... ara no em surt el nom, el dolent de la pel·lícula, el Norman Bates, és el mateix, i no sé si a la 4 també hi és. Home, aquesta escena, amb aquests violins, sí, sí. Bernard Herrmann meravellós, amb aquesta banda sonora, que li va donar també molta potència, no? Interessant també, algun dia potser en el programa, parlar de les bandes sonores i la importància que tenen, sobretot en el món del terror, no? Perquè quan una pel·lícula a vegades no fa por, la banda sonora... Sí, sí. Potencia molt més aquest... T'indueix que comencis a pensar que alguna cosa passarà i que no t'agradarà a la pel·lícula. Sí, de fet, abans no ho hem comentat amb les curiositats de Halloween, però una de les curiositats de Halloween és que aquesta banda sonora de John Carpenter també va ajudar molt a que la pel·lícula fes encara més por, perquè alguns productors no tenien clar que fes por realment la pel·lícula. I també hi ha altres casos, com el de Tiburon, de l'Steven Spielberg, no? Que en aquest cas teníem un tauró que no funcionava bé estèticament i van substituir gairebé en el 90% dels moments de la trama el tauró, pel so del tauró, no? Sí, sí, sí. Per aquest xan-xan-xan-xan-xan. Llavors, home, és molt important allò que sentim, també. Relacionat amb això que dius, m'has fet pensar, comentaves que vas veure la primera pel·lícula de la notícia de Halloween amb aquesta versió nova que van fer una trilogia a Sitges recordo que jo vaig veure la darrera pel·lícula de la trilogia amb la sala totalment plena a l'auditori del Melià i la gent aplaudint La vas veure a primera hora del matí? No, va ser la tarda Jo la vaig veure a primera hora del matí, crec I també aplaudíeu i seguíeu la sintonia de la melodia de Halloween? Molt probablement Aquell dia venia de veure 5 pel·lícules i no estava molt per la labor però sí, sí, em agrada molt Bastial, veure-ho en aquest ambient és encara més icònic Perquè si no recordo malament aquell any va ser l'any que va venir a John Carpenter, no? I va tocar en directe també No sé si va ser aquest any o va ser l'anterior però sí, sí, sí També vaig estar al concert del Carpenter Sí? Increïble Ostres, a mi m'hauria encantat anar Increïble, increïble Sí, sí Doncs passem a una altra pel·lícula en aquest especial de Halloween Ens anem a Rec Una de les pel·lícules de cinema de terror Kilòmetre Zero, per què no dir-ho Sí Que va impactar més i que també ha tingut més influència en el món del gènere Sí, la volia aportar per això Primer perquè és una pel·lícula de casa nostra i perquè va significar el rellasament del terror al cinema espanyol Jo crec que tothom ja coneix aquesta pel·lícula dirigida pel Jaume Balagoró i el Paco Plaza amb protagonisme de la Manuela Velasco a les dues primeres pel·lícules i, bueno, no sé si cal parlar d'argument No, jo crec que tothom sap de què va de zombis, d'apocalipsi una mica, no? Sí I al final jo crec que ens n'hem fet molt nostre Jo només he vist la primera No sé si m'atreviré mai a veure les següents perquè la primera em sembla tan meravellosa que no sé si veuré les següents pel·lícules però, bueno, algun dia Tenim a fer-ho i que opinis sobre què et sembla Exacte, algun dia, algun dia A més també, aquesta pel·lícula dirigida per Jaume Balagoró i Paco Plaza doncs ens lliga molt a nosaltres perquè ens vam conèixer, ja ho hem comentat alguna vegada entrevistant a Paco Plaza junts en un passe de Verònica, si no m'equivoco Sí, correcte I que justament també estava ja treballant en la seva nova pel·lícula que si no m'equivoco va ser Mientras duermes, no? Mientras duermes? No, Mientras duermes, no És del Balagoró, crec No, Quina Llerro Mata, perdó Exacte Que he tingut ara un crucer de cables Sí, sí, sí Quina Llerro Mata, que és un pel·lícula també També, també Sí, sí, amb Luis Tosar Passem a una altra pel·lícula, ara em toca a mi M'agradaria, doncs, presentar també als nostres oients una pel·lícula que per mi és primordial en la filmografia de Jordan Peele un director també molt influent en els últims anys i que ha fet molt poques pel·lícules si no m'equivoco n'ha fet 3, com a molt 4 Estic parlant d'aquest director que va dirigir Nosotros i que també va dirigir Déjame salir que la portaves tu també Correcte Com a pel·lícula a parlar avui en aquest especial Si et sembla començo jo amb Nosotros tot i que és una pel·lícula posterior una pel·lícula del 2019 dirigida, com comentàvem, per Jordan Peele una pel·lícula de terror psicològic que segueix una família que és assetjada per uns dobles sinistres d'ells mateixos anomenats The Didder o, com dèiem, Nosotros el fet aquest d'ells són iguals a nosaltres però porten un mono vermell, en aquest sentit, a la pel·lícula El film tracta temes de desigualtat social lluita interna amb la pròpia identitat i també l'inconscient col·lectiu A mi m'agrada molt aquesta pel·lícula haig de reconèixer que Déjame salir tan bé però aquesta li guardo un carinyo molt especial i mira que hi ha molta gent que no li he acabat de trobar el punt però a mi em va agradar molt Nosotros T'he de confessar una cosa la tinc a casa ja saps que m'agrada col·leccionar les pel·lícules en format físic i no l'he vista encara Doncs mira Aquest Halloween Exacte, és el que t'anava a dir és una bona excusa per Halloween perquè la puguis veure i gaudir-la A mi és una pel·lícula que em va agradar molt Ja et dic La gent anava ja amb la idea aquesta de Serà un Déjame salir 2 o alguna cosa així i clar, és una cosa molt diferent perquè també parla una mica d'això de les classes socials de tot aquest tema de bueno del tema de la desigualtat social i em sembla molt interessant com afronta aquests temes en Jordan Peele Comentem ara si et sembla també Déjame salir que és una pel·lícula que és la primera del director i que el va catapultar al cinema de grans masses Sí, també com tu bé em dius parlar de temes socials en aquest cas ens parla d'un jove afroamericà que va visitar la seva nòvia que és la dènia blanca i una família molt adinerada i bueno tot és amabilitat per part dels seus dels pares de la nòvia però amagant un secret bastant sinistre que no desvetjarem per qui vulgui veure la pel·lícula des de ser-ho i també doncs parla això de temes de racisme de temes de família de sàtira etc. i bueno és una pel·lícula que va costar 5 milions de dòlars i va recaptar 135 milions només a les sales d'Estatus Units Déu-n'hi-do Déu-n'hi-do Sí, sí va ser una pel·lícula que va ser un bon bazo en el seu moment jo la vaig veure al Cina i em va agradar molt però vaig sortir amb el cos recordo sortir amb el cos de la sala de dir què acabo de veure perquè també comenten temes de racialitat que són molt durs el tema de tot plegat que em sembla francament interessant com aborda tots aquests temes Jordan Peele amb una no sé amb una fragilitat però alhora també amb una precisió brutal perquè fragilitat tant en l'aspecte que som personatges que s'acaben trencant en algun moment però alhora té aquella prudència i també aquella exactitud de deixar-te rebentat allà a la butaca de cinema i que estiguis pensant un parell de dies en la pel·lícula que per mi això és molt molt positiu el fet que una pel·lícula es remogui i tant i més per mi el mèrit que sigui una pel·lícula de terror que normalment la gent pensa en pel·lícules de terror com pel·lícules que vas a veure i surts de la sala i te n'oblides i no hi ha molt cinema de terror que també el fa pensar Totalment i acabem ja aquest espai amb les tres últimes pel·lícules jo volia comentar un clàssic que és El silencio de los corderos tots són clàssics jo vaig dir clàssic tot i que he comentat alguna pel·lícula més actual aquesta és als anys 90 un thriller psicològic guanyador de diversos Òscars dirigit per en Jonathan Dean i també és un film que segueix a Clarice Starling a Judy Foster aquesta agent de l'FBI molt novell que busca l'ajuda del perillós caníbal i psicòpata l'Anibal Lecter l'Anthony Hopkins per capturar un assassí en sèrie que és conegut com Buffalo Bill aquesta pel·lícula per mi em va resultar molt interessant francament veure-la perquè és d'una d'una bellesa tan terrorífica la feina que fa Anthony Hopkins en aquest paper és brutal crec que és una de les seves millors actuacions que és difícil tirar una perquè sempre està esplèndid està excel·lent ell és el personatge no no és que està excel·lent a mi em va agradar molt com treballar en aquesta pel·lícula la vaig veure recentment vull dir fa un parell d'anys o tres vull dir que no l'havia vist encara i em vaig quedar de pas de moniat ho he dit ostres és una pel·lícula formidable la Judy Foster està increïble però és que Anthony Hopkins està brutal està esplèndid i un parell em sembla la continuació sí crec que la tercera és El dragón rojo i la segona ara no m'he el cap però se n'han fet diverses se n'han fet diverses per continuar una mica la temàtica d'aquest personatge com comentaves i acabem amb dues més que les portes tu una és It que tot i que té el clàssic dels anys 90 80 90 jo crec que 80 sí no era una sèrie no perquè o eren era un format com molt més reduït no la pel·lícula al contrari jo tinc el DVD a casa sí jo també el tinc i són d'aquests DVDs dobles que no té caràtula i que quan arriba la meitat de la pel·lícula les donen la volta al reproductor ostres doncs anava perdut és els anys 90 la que comento jo i això i bueno és una pel·lícula que tot i que tu vols comentar l'actual la que es va estrena fa uns anys la que dic jo és la que surt el Tim Curry que fa també un bon paper terrorífic evidentment perquè estem parlant d'aquest pallasso que espanta tothom el Pennyways sí segresta nens i nenes de la localitat de Derry que és una localitat imaginària creada per Stephen King i que l'ha fet servir amb més noves les seves com Insomnia Back of Bones o Dreamcatcher i bueno jo vaig veure primer la versió actual i darrere de veure la versió actual vaig descobrir la versió dels anys 90 i m'agraden les dues cadascuna té la seva la seva bellesa interessant sí sí la veritat és que les noves són dues d'ahir sí en penso estan molt bé són molt interessants i realment doncs la primera fa molt de cague jo recordo que realment quan la van tornar a fer el 2017 van encertar molt perquè és una pel·lícula realment terrorífica i és perfecta per ara per Halloween i acabem amb Noche de Bodes una pel·lícula que ho va patar bastant al Festival de Sitges i que és l'any 2019 exacte és una pel·lícula on surt la Samara Weaving que s'està abonant al cinema de terror i ens parla això de Noche de Bodes una dona la núvia rep l'invitació per part de la família del seu marit de participar en una tradicció ancestral que es converteix en un joc de tal de sobrevivència i és que durant una nit s'han de caçar uns altres és com una espècie de los juegos de l'ambre però en àmbit reduït i en àmbit familiar i és una bogeria de pel·lícula amb la que rius molt doncs queda dit aquestes són les pel·lícules que us recomanem per aquest Halloween ens encanta fer aquest especial que ja el vam fer la temporada passada i aquest any hem repetit gràcies Carlos bon i terrorífic Halloween igualment i ens sentim molt aviat que vagi bé una abraçada un autor al refugi avui a l'espai d'un autor al refugi us portem l'escriptora Almudena Grandes Almudena Grandes és una reconeguda escriptora espanyola nascuda a Madrid el 1960 destaca principalment per les seves novel·les que sovint aborden temes com la història contemporània d'Espanya les relacions humanes complexes i els secrets familiars la seva obra més coneguda és la sèrie Episòdios d'una guerra interminable que inclou novel·les com Inés i l'Alegria i el lector de Julio Verne on explora la guerra civil espanyola i les seves repercussions en la societat espanyola amb una prosa detallada i emotiva Grandes crea personatges vívids que captiven els lectors ha rebut diversos premis literaris i es considera una de les escriptores més importants de la literatura espanyola contemporània avui us portem un fragment de la madre de Frankenstein d'Almodena Grandes Lo malo es que tenga la vista tan débil porque no le veo bien la cara pero conservo mi cerebro privilegiado superior y he activado todas mis potencias se lo expliqué muchas veces a los médicos al llegar aquí y no me hicieron caso mi corazón mis caderas mis pechos mis nalgas son de mujer pero el cerebro el cuello y los brazos las piernas y la clavícula son completamente viriles y si no se lo creen si no se lo creen que me hagan una autopsia cuando muera y ya lo verán no conseguí transmitirle esta facultad a Hyld ella era mujer de los pies a la cabeza por eso se perdió las mujeres se pierden por el sexo pero a mí ningún hombre me ha hecho sentir nada de la cintura para abajo de ahí proviene mi fortaleza cada vez que él entra por la puerta mientras hago que escucho a la mosquita muerta me pongo en mi postura de pensar La madre de Frankenstein Dalmudena Grandes la madre de Frankenstein Música I see the questions in your eyes I know what's weighing on your mind But you can be sure I know my part Cause I stand beside you through the years You'll only cry those happy tears And though I'll make mistakes I'll never break your heart I swear by the moon and the stars in the sky I'll be there I swear Like the shadow that's right on your side I'll be there For better or worse Till death do us part I'll love you with every beat of my heart I swear I'll give you everything I can I'll build your dreams with these two hands We'll hang some memories on the wall And when there's silver in your hand You won't have to ask if I still care Cause as time turns the page My love won't age at all I swear by the moon and the stars in the sky I'll be there I swear I swear Like the shadow that's right on your side I'll be there For better or worse Till death do us part I'll love you with every beat of my heart I swear I swear I swear I swear I swear By the moon and the stars in the sky I swear I swear I swear I swear I swear I swear I swear Like the shadow that's right on your side I'll be there For better or worse Till death do us part I'll love you with every beat of my heart El refugi recomana. I tornem a estar aquí, el refugi recomana, un espai on dediquem a presentar opcions d'oci, cultura, art, gastronomia a l'abast de tothom. I avui ens en volem endinsar en els millors museus per visitar en família a Barcelona. Sabem que molts de vosaltres teniu criatures i en aquest cas els caps de setmana a vegades a casa tancats es poden fer tadiosos. Però a Barcelona hi ha moltes oportunitats d'oci i de lleure i en aquest cas els museus és una combinació perfecta d'educació i també de cultura i entreteniment. En aquest cas avui us volem presentar aquests museus i centres d'art que deixaran que la canalla i els grans es quedin amb la boca oberta. I aviam, primer volem trencar un mite. És fals que els nens no vulguin anar a museus. El secret és que s'ha de saber escollir bé el lloc. A Barcelona la varietat i la qualitat dels museus és excepcional, així que no hi ha excusa. Teniu centenars de llocs on explorar, obres d'art per admirar, exposicions per recórrer i activitats per gaudir en família. Ara bé, perquè aquesta experiència sigui realment profitosa, cal que el museu escollit s'ajusti als interessos dels més petits. Si els agrada dibuixar durant hores, podeu anar al Manac o a la Fundació Miró, que són opcions perfectes. Si prefereixen estar a l'aire lliure, doncs trieu museus amb activitats relacionades amb la natura o la ciència, com per exemple el Cosmo Caixa o el Jardí Botànic, o també el Museu de la Ciència. I si no sabeu per on començar, aquí ve un consell. Anar a un museu no hauria de ser com fer-los menjar verdura. És a dir, que escolteu els nanos i també trieu junts aquest espai per gaudir i per descobrir. I arrenquem amb aquesta llista amb el Cosmo Caixa, un museu interactiu de ciència que és un paradís pels més petits i pels petits científics. Des del famós bosc inundat fins a les exposicions interactives ens permeten tocar, veure i experimentar amb ciències. Ideal per a totes les edats. A més, el planetari ofereix un viatge fascinant per a l'univers. I un altre museu que també agrada a petits i grans i que també ja hem portat aquí al programa és el Museu de la Xocolata. Aquest espai dolç explica la història i el procés de fabricació de la xocolata des dels seus orígens fins avui. Hi trobareu escultures fetes de xocolata i també els nens poden participar en tallers on esdevenen xocolaters per un dia. I marxem cap al Museu Blau on, situat al Parc del Fòrum, esdevé un museu dedicat a la història natural amb una espectacular exposició sobre la biodiversitat del planeta. També els nens poden veure de prop escalets d'animals, fòssils i altres meravelles del món natural que els fascinaran. També poden visitar el Caixa Fòrum, que és un dels clàssics de Barcelona, un centre cultural que ofereix exposicions que canvien constantment, sempre amb una proposta per a totes les edats. A més, també programen tallers, activitats familiars i visites guiades que estan adaptades pels més petits i que fan una visita i una experiència cultural i educativa assequible per a tots els gustos i també per a totes les edats. Marxem al Museu del Disseny, perquè si la creativitat i l'art són el que motiva la canalla, aquest museu és una visita obligada, amb exposicions que van des del disseny gràfic fins la moda, el mobiliari i la decoració. Els nens poden gaudir d'exposicions dinàmiques que faran explorar el món del disseny d'una forma lúdica. I marxem al Museu de la Música. Aquí els nens podran veure, escoltar i fins i tot tocar alguns instruments d'arreu del món. Aquest museu ofereix una àplica col·lecció d'instruments històrics i permet que els visitants experimentin amb sons en una activitat perfecta per a famílies amb petits músics amb potència. I marxem ràpidament al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, situat a Terrassa, un museu que ofereix una immersió en el món de la ciència i la tècnica, amb una col·lecció de màquines antigues interactives que permeten comprendre l'evolució industrial i científica. És perfecte pels nens interessats en com funcionen les coses i la seva història. I si el que voleu, doncs, és aventurar-vos en la història de Catalunya, heu de visitar el Museu d'Història de Catalunya, un museu que, d'alguna manera més divertida i educativa, doncs podem introduir els nens a la història de Catalunya, des dels seus orígens fins a l'actualitat, amb exposicions interactives i recreacions històriques. Els petits poden aprendre mentre juguen. I també una altra de les oportunitats per conèixer, en aquest cas, el món marítim, és el Museu Marítim de Barcelona. Situat a les antigues Drassanes Reials, aquest museu és una porta d'entrada a la història marítima de la ciutat. És un dels meus museus preferits de Barcelona, un museu que, a més, també està en un espai únic, i els nens podran descobrir vaixells antics, models d'escala i fins i tot pujar a bord d'una rèplica del famós vaixell Santa Eulàlia. I acabem amb una visita ineludible al poble espanyol. No és un museu convencional, sinó que és un poble que recrea diferents regions d'Espanya amb tallers artesanals, activitats culturals i espectacles ideals per a tota la família. Els nens poden córrer per les places i aprendre sobre les tradicions espanyoles d'una manera més interactiva. A més, també, aquest espai ofereix moltes activitats tematitzades en funció de l'època de l'any. I bé, amb aquestes opcions, Barcelona ofereix una àmplia varietat d'espais culturals per explorar amb els més petits. Esperem que us hagi agradat aquest nou capítol del Refugi Recoman. Ens veiem a la propera edició. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Sergi Molero. Aquesta hora d'arrencar a Calella el Maresme el Congrés de Junts que retornarà a la presidència del partit a Carles Puigdemont. La trobada, que s'allargarà tot el cap de setmana, servirà per a una renovació de càrrecs interns de la formació. Anem en directe a Calella Martí. Ferrero, bona tarda. Hola, bona tarda. Serà el Congrés que tornarà a posar la presidència de Junts en mans de Puigdemont, desplaçant Laura Borràs a la fundació del partit. Amb Puigdemont al capdavant, ara ja amb el comandament orgànic, es renovarà la direcció nacional i es començaran a visibilitzar nous lideratges emergents. Es promocionarà Mònica Sales i Miriam Nogueres a dues vicepresidències i es premiarà l'ingrés de demòcrates a Junts amb una altra vicepresidència per Antoni Castellà. És un dels objectius del Congrés, obrir el partit a altres espais de l'independentisme per enfortir l'alternativa a Salvador Illa. Martí Ferrero, Catalunya Ràdio, Calella. Més notícies, Natàlia Ramon. Doncs justament, l'expresidenta del Parlament, Laura Borràs, ha demanat l'amnistia en relació al cas de les irregularitats detectades quan dirigia la institució de les lletres catalanes. Segons ha avançat el diari Ara, Borràs ho justifica amb l'argument que les seves activitats en aquest organisme tenien com a objectiu divulgar el procés independentista. Si fos així, el seu cas quedaria dins dels supòsits amnistiables previstos per la llei. Per aquest cas, l'encara presidenta de Junts va ser condemnada l'any passat a 4 anys i mig de presó i 13 d'inhabilitació pels delictes de prevaricació i falsedat documental. L'actriu i presentadora Elisa Moulià ha estat la primera que ha anat a la policia a denunciar Íñigo Rejón per agressió sexual. Almenys una dezena més de dones acusen l'exportaveu de sumar d'abusos i maltractament. Moulià assegura que Rejón la va magrejar i la va tancar en una habitació on la va forçar sense el seu consentiment. La justícia ja ho investiga. Mentrestant, el cas ha obert una crisi a sumar, però també per extensió al govern espanyol, on els de Yolanda Díaz converteixen coalició amb el PSOE. La crisi s'encadena amb el cas Avalos i això encen les alarmes a la Moncloa. La vicepresidenta Maria Jesús Montero i la titular d'Igualtat Anna Redondo han tancat files amb les víctimes. El govern sempre les va a apoyar molt més, com dic, quan es tracta de responsables polítics que han de tenir un comportament ejemplar. Que les víctimes tenen la veritat. No hi ha dubte de les víctimes. I quan hi ha un no, és una agressió la que es produeix. L'empresa sueca E-City inverteix 24 milions d'euros per obrir una nova línia de fabricació de bolquers per a la gent gran a Puig-Pelat, a l'Alcamp. Diuen que ho fan per atendre l'increment de la demanda causada per l'envelliment de la població. Tarragona, Ricard Buigas. Bona tarda. La directora d'operacions de City a Espanya, Miriam Guas, diu que aposten per Puig-Pelat per respondre a les necessitats del mercat. Hi ha més de dos milions de pacients amb malalties cròniques i venim treballant amb els hospitants, amb els professionals sanitaris, per realment entendre aquestes necessitats com les podem cobrir de forma correcta. La companyia assegura que aquesta nova línia de producció generarà 20 nous llocs de treball directes i 20 més d'indirectes. Ricard Buigas, Catalunya Ràdio Tarragona. 6 de la tarda i 4 minuts, moment de connectar amb l'equip viari de Catalunya Ràdio Mariluz. García, bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs amb complicacions per 3 accidents, l'últim talla la ronda litoral a l'altura de la Barça Unet en direcció al Nus de la Trinitat. S'està desviant la circulació pel lateral i a cua compacta des de zona franca en direcció al Nus de la Trinitat i també de zona fòrum a la Barça Unet en sentit llobregat. A l'AP7, més de 10 quilòmetres de retenció del Papiola-Castellbí de Rosanes, direcció a Tarragona. Acaben d'obrir aquí tots els carrils. I a l'est del Llobregat, la C16, també tots els carrils ja oberts a la Nou de Berguedà on ha bolcat un turisme. Hi ha retencions des de Cercs, en sentit nord, i des de Guardiola de Berguedà, direcció sud. Mariluz García, equip viari de Catalunya Ràdio. I del trànsit als esports, Roger Bosal. L'Espanyol obrirà avui l'onzena jornada de Lliga Primera. Rebrà el Sevilla a les 9 amb la novetat a la llista de Javi Puado, que torna després de 4 setmanes de baixa. El partit el podeu seguir al Tot Gira, a partir de 3 quarts de 9. El tècnic del Barça, Hansi Flick, té la idea demà al Bernabéu de pressionar al màxim i pressionar amb la pilota. Flick vol repetir la segona part del dia del Bayern. De cara al clàssic de demà, és baixa, Eric García. El Madrid té les baixes de Courtois i Rodrigo. També demà jugarà al Girona. El Camp de les Palmes ho farà a... Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informo a Mariona Sales Vilanova. Totes les activitats programades per aquest cap de setmana en el marc de les festes de tardor han estat ajornades a causa de la previsió meteorològica adversa, segons ha informat l'Ajuntament de Sant Just. La setmana vinent es comunicarà la nova data per la celebració d'aquestes activitats. Del programa inicial només es mantenen les sessions de teatre musical al Casal de Joves i a l'Ateneu de Sant Just. L'obra A la valla entre els teus braços de Daniela i Matarazaga continua amb la seva programació per avui, a dos quarts de set de la tarda, a les vuit i a dos quarts de deu, al Casal de Joves. I les dues representacions del musical Rosaris Purpurina i Acció de la companyia Mara meva a l'Ateneu de Sant Just també continuen en vigor, dissabte a les 5 i diumenge a les 7. D'altra banda, demà s'obrirà al públic l'exposició El món i l'altre a l'Espai Mercat a les 12 del matí, però la seva inauguració oficial també es posposa fins a nova data. Comencen les obres de consolidació estructural de la Masia de Can Freixas aquest octubre i tindran una durada aproximada d'un any. Aquesta fase permetrà reforçar i assegurar l'estructura de la Masia amb l'objectiu de possibilitar-ne la recuperació completa en el futur. El projecte va ser aprovat en el ple de setembre que va adjudicar les obres després de la primera intervenció de recuperació de la coberta. Mentre durin els treballs, l'accés al parc de Can Freixas pel carrer Església romandrà tancat i no es podrà travessar la zona de les obres, però la resta del parc es mantindrà oberta fins al seu horari habitual. L'Àrea Metropolitana de Barcelona ha implementat des de l'1 d'octubre nous abonaments pel servei de Bicibox, que proporciona aparcaments segur per a bicicletes i patinets particulars a Sant Just. A la localitat, Bicibox disposa de tres mòduls d'estacionament amb 28 places repartides entre els barris de Maslluí, Walden i Sant Just Porta Diagonal. El nou sistema d'abonaments inclou tres opcions, abonament gratuït, abonament flexible i abonament total. I a més, també hi ha un abonament familiar gratuït per a bicicletes infantils. En cas de sobrepassar el temps d'estacionament, es cobrarà un euro per dia. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Just en que a l'informatiu complet de les 7 de la tarda. Fins ara. I tornem una tarda més a saludar l'Aina del Pino de l'Espai Conèixet. Avui, amb una temàtica molt diferent a la que estem acostumats, però de tant en tant ja ens agrada també endinsar-nos en el món cultural i musical. Aina, bona tarda. Bona tarda, Dani. Com estàs? Doncs molt bé, molt relaxada, com sempre. I doncs amb moltes ganes d'aquest programa. Em fa molta il·lusió perquè quan el vaig a escriure vaig notar com la sensació que m'agradava molt el tema i m'intuïsmada. Que bé, doncs anem a explicar una mica els oients perquè la primera temporada ja va haver espai per la música. Vam fer com un repàs en dècades de les millors cançons per tu i també per l'equip de Conèixet perquè sabem que l'espai de Conèixet tot i que el presentes tu i el dirigeixes tu doncs hi ha molts col·laboradors i col·laboradores que venen setmanalment doncs a participar amb nosaltres. En aquest cas avui farem tu i jo doncs un espai diguéssim en solitari en aquest aspecte però bé, i ens agrada també de tant en tant treballar junts i parlarem sobre l'afrobeat com a gènere no? Sí. Música per gèneres que aquest any doncs vols treballar també una mica per conèixer els diferents gèneres musicals Sí. I parlarem de l'afrobeat. Doncs realment aquesta secció se'm va ocórrer a l'estiu i vaig pensar que seria doncs molt bona idea donar peu a gèneres que són bastant desconeguts avui dia i explicar una mica doncs sobretot la història d'on parteix quin és l'origen d'aquest gènere i una mica doncs veure que la música que escoltem ara mateix com per exemple l'afrobeat que realment és un gènere que és molt popular a les xarxes sobretot de TikTok d'on surt d'on apareix i quins són els artistes més representatius del moment no? I crec que doncs lamentablement avui no estem tu i jo no? Però Lamentablement no tampoc ja ja però l'any passat estàvem amb la Itana i la Ona però aquest any si és veritat que aquest primer programa estarem tu i jo vols dir que la companyia és millorable no? Sí Escolta No! No! No! Escolta Aina del Pino A més has dit que sí M'ha sortit així sense pensar en la frase Et bloquejo el micròfon seguiré jo el programa Perdó És broma és broma jo t'entenc t'entenc el que vols dir M'has saturat els limitadors vull dir la gent a casa seva ara mateix té un xiulet a la uïda de lo que has cridat però s'ha entès el que volies dir no et preocupis Jo em refereixo a que l'any passat doncs estava l'Aitana i la Ona però ja doncs les coses doncs clar és que són altres altres temps i altres temes que potser elles tampoc han conegut gaire el gènere afrobit potser sí no ho sé però bueno em fa il·lusió perquè anireu veient diferents gèneres sobretot per tots els gustos us ho dic en sèrio i doncs aniran a vindre gent que realment escolta aquests gèneres per tant per mi també és important veure diferents perfils que els agrada aquest tipus de música doncs vinga si et sembla comencem i ens has portat una primera cançó que serà diguéssim la que obrirà aquest espai d'avui doncs sí a continuació sonarà una de les cançons de fruit més conegudes a nivell mundial Calm Down ha estat número 1 de vendes en diverses zones d'Europa com Països Baixos Suïssa i Bèlgica i va arribar fins al número 8 a les llistes oficials del Regne Unit i al número 5 a la llista mundial de vendes digitals de Billboard el prestigiós diari de New York Times l'ha triat com la quarta millor cançó de l'any 2022 això és Calm Down de Rema i Selena Gómez de l'any 2022 de l'any 2022 de l'any 2022 de l'any 2022 de l'any 2022 happier Aaaaa... ... d'any 2022 de l'any 2022 de l'any 2022 de l'any 2022 de l'any 2022 de l'any 2022 de l'any 2022 de l'any 2022 de l'any 2022 de lany 2022 de l'any 2022 de l'any 2022 Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! I marxem cap a les característiques de la música Afrobeat, perquè també ens volies comentar una miqueta quines són. Quines destacaries tu, Aina? Doncs jo es destacaria els ritmes energètics, ja que el cor de l'Afrobeat són les percussions, la bateria, els timbals i les congas, que es combinen per crear ritmes dinàmics que es combinen per ballar. També hi ha una instrumentació molt rica i variada, i els instruments de metalls, com tromperdes, saxofons, afegeixen una capa elegant a la música, i les cançons de la música de l'Afrobeat sovint tenen estructures llargues i repetitives. Per això hem vist, per exemple, en aquesta cançó de Fela Kuti, com es repetia al principi, no? És una cosa bastant curiosa, i és que hi ha molt temps d'instrumentació, i hi ha poca part on realment l'artista canti. 10 minuts de cançó, perquè els oients ho sàpiguen, no l'escoltarem sencera. És molt llarga. A mi em va sorprendre molt quan ho vaig descobrir, no? Amb això els músics poden explorar i improvisar. La idea és que siguin cançons amb una instrumentació molt llarga, i on hi hagi improvisacions i bastantes coses. I les lletres tenen un component social, ja que les lletres en l'Afrobeat solen tractar de temes socials i polítics, i Fela Kuti, en particular, feia servir la seva música com a plataforma per parlar sobre les injustícies i la corrupció, fent de l'Afrobeat una eina de canvi social. Al llarg dels anys, l'Afrobeat ha evolucionat i ha influït en noblesos gèneres musicals arreu del món. Artistes contemporanis han incorporat elements de l'Afrobeat en les seves pròpies produccions, ajudant a difondre el ritme i l'energia del gènere més enllà de les fronteres africanes. Jo, eh, no em sortia. I, doncs, per continuar porto una altra cançó. Aquesta sí, ja és bastant més canviada, més actual. Potser hi ha gent i col·laboradors que la coneixen perquè surt a les xarxes socials. Com sempre, TikTok ha sigut realment un portaveu, una altaveu, perdó, perquè ha donat bastant peu a que es coneixi aquest gènere musical. Per tant, això és People de Libyanca. Per tant, això és People de Libyanca. Per tant, això és People de Libyanca. Per tant, això és People de Libyanca. Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit