#259 - El gènere i la seva construcció social segons l'antropologia

. Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugieres. Benvinguts i benvingudes a Ràdio d'Esvern, benvinguts al refugi. Sóc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estarem amb vosaltres a la freqüència modulada al 98.fm i també al www.radiodesvern.com. Avui dimecres 30 d'octubre del 2024 ens acompanyaran al programa l'infermer de guàrdia, en Daniel Morales, amb un espai setmanal, com sempre, de salut i benestar on parlarem, d'entre d'altres coses, sobre l'ictus. També a la primera hora tindrem l'Espai de Caníbeu amb Anna Hulten, on parlarem de música. I a la segona hora, la tertúlia de la setmana, amb TransBashPower, l'associació del col·lectiu trans, on no només parlem del col·lectiu trans, sinó també ho fem del col·lectiu LGTB i dels temes que pertoquen i que realment estan en rigorosa actualitat. Avui el tema del qual rondarà el nostre debat serà sobre l'antropologia i el concepte de gènere segons l'antropologia. Per tant, sembla interessant també el tema que tindrem sobre la taula el debat d'avui. Comença aquí el refugi, com sempre. Avui també farem una especial crònica de València, sobretot la situació que està succeint amb la Tana. i ara sí, com dèiem, comencem amb el refugi, com sempre, amb Actualitat. Actualitat 360. Les notícies a prop teu. Acusen Eduard Cortés, director de Marlí, d'assetjament sexual a través de les xarxes. En plena polèmica pel cas d'Iñigo Errejón, aquest dimecres hem sabut que diverses dones acusen Eduard Cortés, director de sèries com Marlí, d'haver-les assetjat amb missatges obscents insistents durant anys. L'allau de denúncies a Instagram ha començat amb una publicació de la fotògrafa i directora Sílvia Grapp, en què explica que Cortés li va fer un grooming, assetjament sexual online, quan ella tenia 19 i ell 55. En aquest cas, un altre dels missatges per Instagram ha estat el que afegia Sílvia Grapp. El de tenir una mica d'intuïció i mai va quedar amb ell en persona, ja que ell, igualment insistís, està 100% convençuda que no és l'única i aquest missatge seguia dient, esmentant, que a 4 anys intentant aproximacions sexuals contínues són un patró, no un casellat, i per tant la directora també demanava que altres dones compartissin experiències similars. La crida de Sílvia Grapp va tenir un efecte immediat. De moment acumula uns 25 testimonis, més d'altres de dones que coincideixen en el mateix modus operandi. Eduard Cortés les intentava seduir assegurant que les faria triomfar com a actrius, prometent càstings i projectes en què estava treballant. Des de l'Acadèmia del Cinema Català posen el seu equip d'atenció especialitzada en abusos a totes les dones del sector que s'hagin sentit violentades per Eduard Cortés. Expliquen que se les atendrà de forma totalment confidencial i posen al seu abast una adreça de correu electrònic abusos arroba acadèmiedelcinema.cat i un número de telèfon. L'Acadèmia del Cinema Català afegeix que Eduard Cortés és membre d'aquesta institució i seguint el protocol intern de l'entitat la Junta activarà la comissió d'abordatge prevista en casos per determinar les mesures a emprendre. Ni una més. Es dona la circumstància que Eduard Cortés ha estrenat aquest any a Netflix una sèrie que retrata un cas d'abús sexual d'una noia de 17 anys en un institut. Quan aquesta sèrie es va estrenar van sorgir algunes veus crítiques amb la manera com s'havia abordat un tema tan delicat com els abusos a menors. La influència Julia Salander ho explicava en un vídeo que va estar a xarxes socials sent trending durant molt de temps. Eduard Cortés és director també de pel·lícules com de Pelaios, en Daniel Brul o Al costat de casa, en Sílvia Pérez Cruz. I ha col·laborat en produccions audiovisuals de Dagoll de Gom. De moment, Cortés ha refusat fer cap declaració i s'ha esborrat els perfils a les xarxes socials. Un turista malbet la cara del gegant indi de Reus en intentar aixecar-lo sense permís. Els gegants de Reus es van endur un bon ensurt aquest cap de setmana passat a Barcelona. Sense permís, un turista va intentar aixecar el gegant indi amb tanta mala traça que la figura va caure. El resultat, tota la cara trencada. Els fets van passar dissabte al vespre fora de la Basílica de Santa Maria del Mar. Després de la cercavila i la ballada que es van fer a l'interior per commemorar els 600 anys de la primera referència d'un gegant a la Basílica. La Guàrdia Urbana de Barcelona es va desplaçar fins allà. Els testimonis van relatar als agents que una persona va entrar per darrere del gegant i que en intentar aixecar-lo va caure cap endavant. El turista va ser detingut per un delicte amb menys greu de danys i segons fons municipals, els agents no van detectar cap símptoma que hagués actuat sota els efectes de l'alcohol. Va declarar diumenge davant del jutge i va quedar en llibertat amb una causa oberta per danys. El gegant, que és patrimoni de la ciutat, s'haurà de reparar. I, de fet, ja està al taller Manel Llaurador, l'escultor de Reus que ha fet diverses figures del seguici festiu de la ciutat. El regidor de Cultura de Reus, Daniel Requesens, ha situat per sota dels 10.000 euros una primera valoració dels danys en una figura que ha patit també danys a la perruca i a la corona. En una compareixença amb la colla gegantera i l'Ajuntament de Reus, han confirmat que es personarà com una acusació particular a la causa judicial contra el turista. Farem la reclamació patrimonial que correspongui. I passem a les notícies a nivell municipal. Ara us parlem d'aquelles notícies que podeu trobar al portal de www.radiodesvern.com Avui, de la nostra web, volem destacar un parell de notícies. La primera, les activitats que han quedat sospeses a Sant Just d'Esvern per avui. L'Ajuntament de Sant Just ha suspès per avui totes les activitats programades a l'exterior, seguint el Pla Municipal d'Emergències, incluent-hi les de caràcter estrescolar i les habituals en equipaments municipals. Així com les activitats del Complex Esportiu Municipal de la Bona Aigua, ubicat en una zona amb risc d'inundació, també ha decretat el tancament del Parc de Camp Freixas i en cas d'intensificació de vent, es podrien suspendre les activitats al passadís de Can Ginestà i al Camp de Futbol Municipal, tot i que els entrenaments segueixin amb previsió habitual. El Comunicat de Protecció Civil, a més arran de l'avís de temps violent, alerta possibles condicions extremes com pedregades amb granís de més de dos centímetres de diàmetre, ratxes de vent de fins a 25 metres per segon i possibles tornados o esclafits. El Servei Meteorològic de Catalunya preveu que aquest episodi efecti a Sant Just i en altres comarques com el Barcelonès, el Garraf, l'Alp Penedès i el Vallès Occidental fins la tarda d'avui. I parlem també de quina castanya el CUP celebra la castanyada en música electrònica al Casal de Joves. Com ja us avançàvem ahir aquí a Ràdio d'Esvern, doncs està preparada aquesta activitat de Halloween. Avui també hem visitat els micròfons de Ràdio d'Esvern en Roger Prunera del CUP, membre de l'entitat de música electrònica per parlar dels pròxims esdeveniments. El més interessant també perquè ja és a punt de caure que és demà és el de l'organització d'aquesta activitat Quina Castanya per celebrar la castanyada per majors de 18 anys. Prunera ha explicat que la seva voluntat és oferir un espai per la tradició catalana en un context que cada cop es celebra més el Halloween. A partir de les 8 del vespre la festa tindrà una part a l'exterior del casal amb música, castanyes, moniatos i hamburgueses a preus populars. La celebració es traslladarà després a l'interior del casal a partir de les 11 amb l'actuació de DJs com per exemple també en DJ Soul Lens entre d'altres. En aquest cas també s'hi sumaran els DJs residents. Ara sí fem un cop d'ull a l'efemèride del dia. Avui 30 d'octubre tenim una efemèride bastant llunyana del 1938. Orson Welles va emetre la seva famosa adaptació radiofònica de la guerra dels mons. Ara sí, quan queden set minuts per dos quarts de sis de la tarda marxem cap a l'espai musical del programa. La càpsula Música sense límits I avui a la càpsula sentirem Aerosmith amb aquest Dream On una balada de rock clàssic sobre l'ambició i la perseverança coneguda pel seu creixendo emocional i també per aquesta bueno, és que és un clàssic per aquesta meravellosa composició musical. Sentim ara doncs Dream On d'Aerosmith. Música Música Música Música Música Música Música Half my life's in books written pages Live and learn from fools and from sages You know it's true Oh, all the things Come back to you Sing with me Sing for the year Sing for the laugh Sing for the tear Sing with me I'll just fall to death Maybe tomorrow The good Lord will take you away Sing for the tear Sing for the tear Sing for the tear Sing with me Maybe tomorrow Maybe tomorrow The good Lord The good Lord will take you away Dream on Dream on Dream on Dream on Dream until your dream come true Dream on Dream on Dream on Dream until your dream come true Dream on Dream on Dream on Dream on Dream on Dream on Dream on Dream on Dream on Oh Sing with me I'll just fall to death Sing for the year Sing for the laugh Estàs escoltant l'emissora municipal de Sant Just, estàs escoltant Ràdio d'Esvern, això és El Refugi, sóc Daniel Martínez i ara és moment de gaudir d'aquestes últimes notes musicals d'Aerosmith i passar a la notícia del dia. Ara parlem d'una notícia d'última hora, anem a actualitzar aquesta notícia, ampliar la informació del cas de València. La situació a València, meteorològicament parlant, és molt preocupant, almenys també 70 morts i desenes de desapareguts en la pitjor gota freda del segle. Aquesta comunitat, en aquest cas, autonòmica a València, en parlem d'algunes claus d'aquest tema. El Centre de Coordinació Operativa Integrat ha confirmat que el número de morts per l'Adana ha pujat a 70 persones, dels 50 que havien esmandat aquest matí. La ciutat de la justícia de València centralitzarà la recepció dels cadàvers i l'Adana també ha castigat amb força Albacete i algunes províncies d'Andalusia. Pedro Sánchez es posa també al capdavant del comitè de crisi per l'Adana i doncs aquest matí hem sentit declaracions del president d'Espanya. En aquest cas, sentirem un fragment d'aquestes declaracions on Sánchez promet ajudes. el mateix, unidos vamos a reconstruir vuestras calles, vuestras plazas, vuestros puentes i Espanya entera està i estarà amb vosaltres. La Generalitat Valenciana, per altra banda, ha activat un telèfon per l'atenció de familiars de les persones desaparegudes el 9365-112. La pluja pausa de València, on la gent treballa per poder recollir els carrers i veure l'estat de les seves pertinences, ara mateix els carrers valencians es troben destrossats i es nota com la dana ha deixat la seva trepitjada. Sentim també alguns testimonis. Avui estava també corrent per xarxes aquest vídeo on una noia es trobava atrapada i agafada a una planta. Aquesta dana ha deixat imatges de desesperació i també ha deixat declaracions com, per exemple, la declaració que ha fet el president de la comunitat valenciana. en aquest cas sentirem a Carlos Manzón. on no es pot accedir en aquests moments, vull dir que estan tots els efectius preparats i listos perquè hi ha colapsos en les comunicacions, o bien perquè són zones anegades, no s'està podent accedir. Per tant, el primer mensatge que els queremos trasladar a todos és que las personas que estén ahora mismo paradas o que estén bloqueadas, que sepan que se va a llegar i que si no se ha llegado no es por falta de medios ni por falta de predisposición ni falta de capacidad perquè la capacidad... A banda dels morts hi ha un nombre indeterminat de desapareguts i algunes zones encara romanen incomunicades per als equips d'emergència. Les autoritats valencianes fan una crida a la ciutadania perquè eviti qualsevol desplaçament per carretera tant a la província de València com a Castelló. Tot i que l'alerta meteorològica ja és de nivell groc, es desaconsellen els desplaçaments per mal estat de les vies, segons ha indicat la delegada del govern espanyol. També s'ha confirmat que a Castelló-la-Manxa hi ha almenys dues persones mortes i sis desaparegudes. I marxem ara cap a l'espai d'infermer de guàrdia. Nosaltres, des d'aquí, enviem un suport molt gran a tota la gent de València. I seguim al Refugi, al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern, un espai on nosaltres també volem fer divulgació d'alguns aspectes de la nostra vida que ens interessen i que d'alguna forma també hem d'estar assabentats. Un d'ells és la salut, perquè aquí al programa, des de la primera temporada, li hem donat molt de pes i molta importància a la salut. i també ens agrada fer-ho amb l'espai setmanal l'infermer de guàrdia, amb Daniel Morales. Daniel, bona tarda. Hola, Dani, com estàs? Molt bé. Amb ganes de parlar de nou sobre aspectes de salut i benestar. Avui, un programa també carregat d'informació, de notícies vàries. Comencem amb l'espai d'intre pijames i notícies. Comentem també els oients que des de l'inici d'aquesta segona temporada has volgut diferenciar aquests dos espais. I aquest primer, doncs, que d'alguna forma ens introdueix una notícia i també fem una mica de debat a partir d'aquesta. La notícia triada per avui, quina és? Doncs avui porto una notícia, que és que un home ha estat condemnat a 21 mesos per fer-se passar per infermer amb un títol fals. Carai. Això ha passat a Madrid i ha generat molta controvèrsia, on la justícia ha pres mesures contundents contra aquest tipus de fraus que poden posar en perill la vida dels pacients, ja que tenim una persona que està portant a terme unes tasques per les quals no ha estat preparat. La sentència va ser mesa per un jutjat de lo penal i l'individu va ser acusat de diversos delictes, incluent l'usurpació de funcions. Durant la seva activitat fraudulenta, l'home va aconseguir treballar en un hospital públic, on va realitzar tasques pròpies de la infermeria sense tenir la formació necessària. Aquesta situació planteja serioses preguntes sobre la seguretat i la regulació dels professionals en l'àmbit sanitari. Les autoritats han subraïllat la importància de verificar les que necessitats dels professionals de la salut per garantir la seguretat dels pacients. Per tant, aquest cas ha posat de manifest la necessitat de comptar amb mecanismes més estrictes per tal de prevenir que aquestes situacions similars es puguin repetir en el futur. Comentem una cosa, té moltes similituds amb una sèrie de ficció que es va estrenar fa molts anys que es diu Suts, que molts de vosaltres oients segur que la relacionareu amb el cas que estem parlant. En el cas de Suts, el protagonista es feia passar per un advocat, falsejava la seva credencial de col·legi d'advocats, falsejava també la seva carrera, realment no havia ni estudiat ni estava dins del col·legi d'advocats perquè no tenia cap credencial que acredités els seus estudis, però exercia d'advocat en un bufet molt important de Nova York. Aquesta sèrie que ha donat la volta al món, que ara ja fa uns anys que es va acabar però que ha sigut molt famosa, tampoc... És a dir, s'assembla molt el cas que estàs dient i d'alguna forma em sembla bèstia. No és el primer cop que passa, de fet aquí, més a prop, fa uns mesos, concretament crec que va ser l'estiu de l'any passat, del 2023, es va de tenir una falsa doctora que havia treballat a l'Hospital de Berga, no sé si te'n recordes, va treballar fins a set mesos a l'Hospital de Berga i no tenia ni idea de medicina i també després van provar que havia treballat com a infermera i com a doctora en un mínim de tres centres més. O sigui que, potser portàvem uns quants anys treballant i ningú havia sospitat mai res sense tenir ni idea del que feia. I aquesta persona que ha estat condemnada a 21 mesos de presó per fer-se passar per infermer, utilitzant un títol fals, per cert, quant de temps ha estat treballant d'infermer en un hospital? El que jo he dit avui? Sí. En aquest cas no ho he trobat, però no ho sé, si ets sincer no ho sé, a la notícia no ho posava. Bé, és que potser a ella els interessa que no es faci públic, perquè clar, si porta el moviment tu 5 anys treballant allà i de cop i volta se'ls aventen. Ja, t'acaba de dir el cas de la doctora barra infermera barra el que sigui, aquesta que es va descobrir fa un any. Sí, sí, aquest cas que va estar 7 mesos, vull dir, deu-n'hi dos 7 mesos a aguantar i a més no només per un centre sinó per 3 o 4, però és el que comento, jo crec que també el centre, sigui quin sigui el centre en el que està treballant aquesta persona, ja li interessa mantenir a l'anonimet algunes dades, una d'elles és aquesta, el fet de quant de temps va estar treballant en aquest espai, en aquest hospital, perquè al final també és responsabilitat dels directius de l'hospital. Bueno, i de qui et contracti, no? Efectivament, això és el que em volia referir, a la junta de direcció d'un hospital, el fet de contractar una persona sense titulació. Que podrien rodar caps, vaja, si algú se sap. Fem una conclusió, et sembla que traiem conclusions de tot plegat? Doncs bàsicament, en conclusió, aquesta condena és un recordatori del compromís necessari per tal de mantenir la integritat del sistema de salut i protegir els pacients. Les institucions han de ser vigilants i actuar amb rigor per assegurar que tots els professionals que operen en el sector disposen de la capacitació i l'acreditació adequades. i aquella frase que diuen tant a les pel·lícules no, això no ho hagas a casa, així tal qual, no ho feu a casa, que ningú ho faci, sisplau. Tornat a ficar-me l'article a veure si era que jo ho havia obviat però no, no ho posa. No, no, és que molt probablement ja els hi ha interessat aquest hospital, aquest centre hospitalari, no posar aquesta informació. i també com a dada destacar que només el 2023 s'han tramitat un total de 25 reclamacions per presumts casos d'indrucisme laboral, principalment en residències sociosanitàries de l'àmbit privat. Ara faré un apunt, no?, perquè moltes vegades tendeixen a convidar-nos d'alguna forma a omplir excessivament el nostre currículum. Saps? A vegades ens diuen escolta, no, omple el currículum, digues que has estat aquí, digues que has estat allà, digues que no sé què, però clar, una cosa és que això... De decorar una mica el currículum, d'adornar-lo una mica, no mentir, sinó en diuen coses com que potser no són molt importants però com que el fan més únic, tampoc mentir, sinó no sé si has participat, jo en el meu cas he participat en un congrés o en algunes jornades o alguna cosa, adornar-lo, és veritat, que no serà res, però no sé. Una cosa és dir, jo què sé, per exemple, m'ho invento, he estat treballant en dos o tres restaurants perquè estàs fent una entrevista per treballar en un restaurant, he treballat a dos o tres restaurants o tinc la carrera de direcció de cuina i l'altre molt diferent és dir, tinc la carrera de medicina, és que clar, una cosa és fer un estofat que sense treure mèrit als cuiners, que Déu i Déu, la feina que tenen, però clar, estem parlant també de qüestions que al final... i que un estofat el pots aprendre a fer a casa, però tallar una panxa de forma vertical o de forma horitzontal, en el cas que fos cirurgia en aquest cas, estic entenent que era més medicina d'això, el típic metge que passa a consulta o el que sigui. La de Berga no sé què era, això era un infermer. I aquest era un infermer, exacte, estem parlant... Però bueno, els infermers a vegades també agafeu bisturí, no? Bueno, per... o sigui, per algunes ferides jo no he vist, és a vegades per curar ferides has de treure teixit que és no... El que m'enca a referir és que... Que és no viable. La vida del pacient... Sí, que has de fer tècniques que has de saber fer-les. Exacte. La vida del pacient està a les teves mans. Que no és... Per favor. Vull dir, que treballes amb gent i has de saber. Totalment, totalment. Per tant, aquestes coses anem amb compte quan deconem el nostre currículum, sisplau. I ara sí, passem al següent espai de l'infermer de guàrdia. Avui a Malalties al detall, l'ictus. Què ens has de dir de l'ictus? Doncs, l'ictus l'he sentit aquí moltes vegades al típic anunci si aquest que poseu... Ah, és veritat. De com has d'actuar. De la prevenció, no? Sí, i de saber què fer. Això està molt bé. L'ictus és una emergència que pot afectar greument la qualitat de vida de les persones. Per això, de la importància, com deia ara, de saber com actuar ràpidament i per això crec que posar aquest tipus d'anuncis per dir-ho d'alguna manera que heu posat aquí a la ràdio és una molt bona manera d'educar la població. Un ictus té lloc quan es bloqueia o es trenca un basanguin al cervell, privat les cèlves, cerebrals d'oxigen i nutrients. En aquest espai, el que volem és explorar bàsicament les causes, els signes d'alerta, el tractament que s'utilitza i les possibles seqüeles d'aquesta malaltia. Les causes de l'ictus poden variar. Tenim dos tipus principals d'ictus, que són l'isquèmic, que representa al voltant del 80% de casos, que bàsicament està causat per un coàgul que bloqueia el flux sanguin, és a dir, com si hi hagués un tap a la vena i la sang a partir d'aquí no pogués passar. Per tant, d'allà cap endavant, la sang no arriba i el teixit pateix i pot arribar al que diem a una isquèmia, que és que no arriba a l'oxigen i per tant aquella rayió cerebral queda afectada amb possibles seqüeles, depèn del temps i de la magnitud. I per una altra banda, tenim lictus hemorràgic, que es produeix quan un bas sanguíni al cervell es trenca. com a factors de risc principalment tenim la hipertensió arterial, la diabetis, el colesterol alt, el tabaquisme i una vida sanitària. Per tant, molts d'aquests factors són prevenibles, és a dir, que podem incidir sobre ells, per tant, és important reduir aquests factors de risc per tal de reduir alhora la probabilitat de patir un ictus. Com he dit, és una situació d'emergència, per tant, és important reconèixer els signes d'ictus per actuar ràpidament. Algun dels símptomes més comuns inclouen debilitat, adormiment sobtat d'un costat del cos, dificultat per parlar o entendre o problemes de coordinació o de visió. Si es presenta algun d'aquests símptomes, és fonamental trucar immediatament al 112 o acudir a un servei d'urgència. Jo crec que aquesta part els oients de Raïs de Desbens se la tenen bastant sabuda perquè, com dic, de tant en tant va sonant aquesta càpsula de l'Arcat Salut sobre què fer davant d'una situació en què sospitem que pot haver-hi un ictus. La falca, la falca, sí, sí. La fa l'Elena Melero, aquella? No sé qui és. Tenim diverses publicitats de salut i ara sí que estava pensant no sé qui la fa aquesta publicitat. Jo només sé que l'estatia bastants cops. La posem, la posem, la posem sovint perquè és molt important també mantenir la població informada d'aquest tipus de malalties i en aquest cas l'ictus també ha format part de la vida de moltes famílies perquè ha afectat a molta gent l'ictus i segueix afectant a molta gent. Sí, sí. De fet, algun any s'ha fet la marató sobre això. Sí, sí. Si passem al tractament és, com he dit, és essencial començar el més aviat possible. En el cas d'un ictus isquèmic els metges podrien administrar medicaments per desfer el coàgul mentre que en els casos hemorràgics pot ser necessària una cirurgia per reparar el vas danyat. El tractament rehabilitador pot incloure teràpia física i ocupacional per ajudar els pacients a recuperar-se de les seqüeles. Les seqüeles poden anar des de dificultats de la parla, pèrdua de mobilitat o fins i tot canvis en la funció cognitiva. Bàsicament, per tant, hem d'intentar detectar precoçment els signes. Un cop els tinguem detectats diríem ui, aquí hi ha alguna cosa que no em quadra, anar ràpidament a trucar al 112 o acudir ràpidament a un centre hospitalari per tal de poder tractar això ràpidament o en el cas que no sigui un ictus pugui ser una altra cosa o simplement un ensurt, quedar-nos amb la tranquil·litat ja que, com dic, per evitar seqüeles és important instaurar el tractament el més aviat possible. Molt bé, doncs, la importància de prevenir, d'estar alerta, també d'avisar als serveis mèdics, també a la família en aquell moment en què ens està succeint alguna cosa que potser no estem acabant d'entendre, perquè quan passa un ictus hi ha moments de no entendre el que està passant en el nostre cos. Podria ser, no? Per tu potser no tant, sinó per la gent del teu voltant hi ha coses que segurament no... Clar, tu estàs notant que el teu sistema operatiu està fallant. Sí, però jo crec que realment el soltat és veure algú. Veure-ho des de fora, no? Sí, jo crec que sí. Dani Morales, alguna cosa més afegida al tema d'avui? Bàsicament, insistir en això, que l'ictus és una condició seriosa que requereix una atenció immediata, la detecció ràpida dels signes d'alerta i la comprensió de les causes i opcions de tractament són fonamentats per millorar les possibilitats de recuperació i recordar com fent sempre que per prevenir l'ictus cal començar per cuidar la nostra salut cardiovascular i controlar els factors de risc. Dani Morales, gràcies. Gràcies a tu. La setmana que ve més i nosaltres també ens demà els oients escoltat-vos als espais d'infermer de guàrdia al nostre podcast del www.radiodesvern.com Dani, una abraçada, que vagi bé. Que vagi bé, adeu. I seguim aquí a Ràdio d'Esvern, seguim al refugi quan passa un minut de tres quarts de sis de la tarda. Encenem el micròfon de Ràdio d'Esvern a l'Anna Hulten. Anna, bona tarda. Bona tarda. Com estàs? Molt bé, bueno. Plujosa tarda, eh? Tenim una mica de pluja ara. És una mica trist, però bueno. Sí, amb aquesta pluja que estem tenint aquí nosaltres de moment que és una pluja controlada doncs podríem dir que la tarda seria molt més feliç amb una mica de música, tancadets a casa, amb el vinil sonant, però sí que és veritat que aquesta situació no és igual en tot el país, que també estem tenint situacions molt tràgiques com la de València i evidentment doncs aquí la música no ens ajudaria tant. Però avui nosaltres volem aprofitar per fer el nostre espai de música com estem fent al llarg d'aquesta segona temporada i avui ens proposes un viatge molt peculiar, no?, musicalment parlant. Sí, avui intento que fem una mica una petita viatge a fora de la normativa de la música de l'Ouest perquè clar, tenim trends, tenim estils, pop, jazz, hip-hop, coses així que són molt populars a la nostra part del món però hi ha altres parts del món que la gent no els agraden o estan acostumades amb altres tipus de maneres de cantar o música o estils, no? Molt bé, doncs vinga, comencem aquest viatge amb l'Anna Hulten. Un viatge musical que comença a Bulgària. Clar, aquest és coral de Bulgària de dones. Que xulo! i és molt interessant, és molt diferent. Podem escoltar una mica més. Consiglด la Bona. Corrin d'Ammunni, drei esim, corrin d'Ammunni, corrin d'Ammunni, i miglatured, essil, Whatever yoga di esim. Oh, corrin d'Ammunni corrin d'Ammunni, gi adde'n Salvant les seves distàncies em recorda una mica el cant gregorià, no? Aquest tipus de cant amb melodies diferents, amb tonalitats diferents, no? Sí, exacte. És molt, molt curiós. Aquesta música, de fet, és de la música tradicional de Bulgària, que la gent van cantar a les pobles, històricament, i algunes persones van agafar i l'Estat va fer un corral de l'Estat, saps? I van fer arranjaments molt específiques per corral. Vull dir, van notar, van fer partitures d'aquesta música de la pobla i el que va sortir era una música amb harmonies molt diferents del que nosaltres estem acostumats a escoltar, que tu notes que algunes notes estan a prop de... no són lletges, però estan molt a prop de les altres. Sí, sí, realment, no estan al mateix nivell, estan en una distància tan ajustada, tan fina, que sembla una cosa realment estranya i curiosa. Sí, és molt curiosa. Doncs aquesta música, el que té, que no té la música popular, per exemple, com Justin Bieber o Beyoncé o no sé què, no? Moltes coses de la ràdio o encara Country d'Amèrica, és que té notes que són només una nota. Si tu poses el dit al piano, i després poses pa, però tu cantes al mateix moment, potser podem provar, no? Si tu cantes ca, jo canto ca... Podem provar? Sí. Si tu fas... Ca... Notes que hi ha una mica de tensió, es diu dissonància. Significa que hi ha una tensió de música, no? En aquesta música a Bulgària hi ha molt de dissonàncies. També el ritme és molt diferent, perquè la música a què estem acostumats, en la nostra cultura, la més normativa és 4 a 4. Significa 4 pulsacions a cada compàs. 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4. Aquesta música a Bulgària tenen 11, 8, o compten fins a 7. És que fan coses molt diferents. Molt diferents. També la manera de cantar és molt... És molt... És un to, jo no puc fer-ho. Sí, és trident, no? Podríem dir. Molt xulo, molt diferent. Molt diferent. Sí, sí, sí. I de Bulgària marxem als Waterdrum? Sí. Què és això dels Waterdrum? Em sona molt, molt interessant, no? Sí. Molt divertit, no? Perquè sentim aquest soroll de l'aigua, no? Sí. Com d'esquitxar, no? Amb l'aigua. És molt curiós. Sí. Són els Baca Pygmies i estan tocant l'aigua. Jo crec que és... No sé si és un riu, un llac, però és a la zona que viuen. I estan tocant l'aigua com una bateria. I és el que notes. Pum, pum, pum. Això és l'aigua. Després canten en una manera... Potser notes com una improvisació, però jo crec que és bastant organitzat, però és molt llura. Que tothom sap això. És com si tu escoltes això, tu no pots dir... Ah, aquesta és la una, no? Un, dos... Clar. És que no... És difícil orientar en aquesta música perquè no coneixem. Saps el que vull dir? Sí, sí. Si escoltes una cançó de blues o de jazz o de pop o de rock o qualsevol diu... Estan endreçades, organitzades, tenen el seu... Sí, tens com un coneixement, no? Perquè està dins de la teva cultura, la nostra cultura, aquí a Europa, no? Però clar, si viatgem en llocs molt especials, doncs trobarem música que és molt diferent. I tornem a viatjar, agafem un bitllet més en el nostre tren de la música i ara, doncs, l'estació... L'estació en parem, on és? Ara estem a les muntanyes de Suècia, potser una mica més cap al nord i estem escoltant una persona que està cantant per crida a les vaques. I, de fet, aquesta música, la veu sona molt lluny entre els valls i les muntanyes i les vaques, pot notar això, poden tornar i pots comunicar d'aquesta manera. És tradicional suèc. Quina meravella, no? És molt xulo. Quina força, quina potència, quina elegància. I també, nosaltres, el millor perquè, reprenent una mica el concepte que volies també abordar avui, que és el tema, doncs, de tot el coneixement que tenim occidental, jo al sentir aquesta veu no puc evitar, doncs, imaginar-me un camp verd, no? Unes muntanyes verdes amb aquesta música ressonant. És molt... No ho sé, és molt captivador, no?, en aquest aspecte. I, de fet, aquesta... Ara potser no notes tant la gravació, però si tu estàs... Jo no puc fer això perquè no tinc el... Com es diu? El training, no? Com es diu la... L'entrenament. L'entrenament d'aquest tipus de cant o autoritza la veu d'aquesta manera. Però, si jo faig això i tu ets allà, tenim alguns metres entre tu i jo, potser has de posar els dits a les orelles perquè és molt, molt fort. És que arriba molt lluny. I, si seguíssim viatjant, marxaríem fins a la Xina. Sí. No té temps per respirar, aquesta senyora. No pot respirar. És una peça que dura 43 segons, però és que no respiren tota la peça, tota l'àrea. Mare meva. Déu-n'hi-do. Bueno, és molt interessant perquè opera de Pequín, Pequín Opera, les veus, la normativa de la cant, tu notes que és molt diferent. Si jo surto a un escenari aquí a Sant Just i ho canto d'aquesta manera, la gent potser diu Bueno, era interessant però una mica raro potser. Bueno, no ho sé, no és la meva gust. No ho sé. Bueno, saps el que vull dir? Però això és la normativa de l'opera Pequín, que és un estil molt específic i una tradició molt forta i antiga. I tenim dues peces de Jorg, també aquí a la llista. Jorg ja és un artista que la reconeixem més, no? Sí. Sí, perquè, de fet, hi ha artistes també en el nostre món, en el nostre petit món de música aquí a Europa o al món Western Music com a Vèrica Europa. I la Jorg és d'Islàndia, no? I ella està una mica fora de la típica normativa de cant, la manera de cantar i les cançons que fa. i la Jorg té una cosa que si es proposa versionar una cançó, ella diu que sí, i ràpidament la versiona i fa alguna cosa tan meravellosa com aquesta. ssssssss. ssssssss. que meravellós. M'encanta. És una cançó que ja coneixia. És molt xulo. Sou quiet i em sembla brutal aquesta versió de Jorg, sí, sí. Clar, és un jazz estàndard, però està fent la seva manera. Ah, gamberro, sí. Sí, està fent crits, és superbé de cantar amb aquesta força de la natura, una mica, dins de la panxa, en alguna manera, no? La Björk. Sí, sí, interessantíssim. Dos minutets, res, un minutet i mig per arribar a les sis de la tarda. Seguim amb l'espai de Caniveu a Mana Hulten i marxem cap a Hope There's Someone. Aquesta veu d'Anthony and the Johnsons, la cançó és de Hope There's Someone, com tu has dit, que té una veu molt especial. No és la norma, no és la típica veu d'un home que canta alguna cançó del ràdio, no? I és molt maco, jo trobo. I el que jo crec que és xulo escoltar gent que canta una mica fora de la norma és donar inspiració, perquè a vegades jo tinc alumnes de cant que comparen molt amb Celine Dion o el Shakira, jo no ho sé, saps? I jo crec que és xulo també mirar fora de la teva mini-món, perquè tenim un món molt gran, un món global, amb moltes maneres de cantar que són maques. Anna Hulten, aquestes maneres de cantar que ens comentes les anirem descobrint al llarg dels programes. Gràcies. Gràcies. Marxem cap als bolletins informatius. Gràcies per venir. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Avui hem fet un viatge musical meravellós amb l'Anna Hulten on hem passat per moltes cultures diferents i amb vosaltres seguirem parlant de tot i més aquí a Ràdio i d'Esvern a les 6 i 10. Fins ara. Ara, bolletins informatius. Està tot molt controlat. Per tant, tot i l'alerta, de moment, encara estaríem sota control. Jordi, ara tornem amb tu. Anem al bolletí i de seguida en Jordi Barranca. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Sarge Molero. Els damnificats per les inundacions del País Valencià estan arribant a València on s'han habilitat dos espais per atendre'ls. A la ciutat també s'hi estan traslladant els cossos de les víctimes mortals que a poc a poc es van localitzant. Enviats especials a València, Martí Cuní i Montse Poblet. Bona tarda. El pavelló de l'Alqueria del València Bàsquet Club és un dels dos indrets habilitats per rebre les persones que s'han quedat sense casa o que hi van quedar atrapats amb els cotxes a les carreteres dels voltants de València. El René va quedar atrapat amb el seu cotxe a la pista de Silla a pocs quilòmetres de la ciutat quan intentava arribar a casa seva. L'alerta al mòbil només li va sonar quan ja no tenia escapatòria. Fuimos al otro lado de la carretera y en este momento no había mucha agua y en el momento que estamos cruzan al otro lado viene la ola que realmente nos ha sorprendido a todos y que me lleva por delante y un cuares mil me coge una mano y aquí estoy. Martí Cuní, Montse Poblet, Catalunya, Ràdio València. Continuem repassant altres notícies vinculades als aiguats amb Marta Cristian. El balanç catastròfic de les inundacions al País Valencià ha disparat les crítiques de falta de previsió cap al govern popular Carlos Mazzón. Des dels ajuntaments més afectats s'han alçat veus d'alcaldes que denuncien que no van rebre informació sobre l'evolució del temporal en els moments més crítics. En declaracions al Catalunya Migdia de Catalunya Ràdio, l'alcalde de l'Alcúdia a la comarca de la Ribera Alta, Andreu Salom, ha criticat que s'hagi reaccionat tard. Un veredet despropòsit. No teníem cap comunicació cap comunicació de que el peric real de l'acordament del seu tio-pagre es produïra ahir a l'altura de, en aquest cas, del meu poble de l'Alcúdia. Aquestes veus crítiques retreuen al govern de Carlos Mazzón que les alertes de la Generalitat Valenciana van arribar massa tard quan el mal ja estava fet. La diputada de Compromís a Agueda Micó n'ha exigit responsabilitats polítiques. Ayer, a las nueve y media de la noche, fue por primera vez el momento en que llegaron avisos a la gente afectada en las zonas. Por tanto, yo lo que le pediría al Partido Popular es que no fuera tan hipócrita muchas veces y que fuera más capaz de reconocer la responsabilidad que tiene. Pel que fa a Catalunya, els bombers han rebut 75 avisos des de les 7 del matí per serveis relacionats amb el temporal, cap d'ells greu. La majoria han estat per arbres, branques o elements de façanes que perillaven de caure i per inundacions. On han rebut més avisos és a l'àrea metropolitana de Barcelona. D'altra banda, el telèfon d'emergència 112 ha rebut 190 trucades fins a les 3 de la tarda pel temporal. Les comarques amb més trucades han estat el barcelonès i el Vallès Oriental. El pic ha estat a la una del migdia amb 85 trucades. Protecció Civil demana de forma general que no s'aparquin cotxes en guals, rieres o zones inundables. Sapiguem quina és a aquesta hora l'afectació de les pluges al transport públic del país. Carme Montero, bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs a aquesta hora continuen interrompudes les línies ferroviàries d'alta velocitat coneixen la capital valenciana en Barcelona i també altres serveis de tren com els Euromet o els R16 entre Tortosa i València. No es pot gestionar cap servei per carretera. Segons Renfa, la pluja també fa que el trajecte de l'R17 entre Tarragona i Saló Portaventura es faci únicament amb autobús. ADIF informa que l'alta velocitat entre Madrid i València està interrompuda i les previsions del Ministeri de Transport és que no es recuperi el servei en quatre dies. Tampoc funcionen els rodalies del País Valencià i ja s'ha normalitzat la línia L3 del metro de Barcelona a l'estació de Liceu. Carme Montero, Catalunya Ràdio, Equip Viari. I ens interessem aquesta hora també per l'afectació de les pluges al trànsit. Mariluz García, bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs ja només queda una incidència pel que fa a inundacions tallada entre el Bruc i Monistrol de Montserrat la BP-1103. D'altra banda l'autovia A2 ara s'estan fent retencions a Brera, a direcció Lleida per alguna possible incidència. I recordem que a causa del tall a València de l'AP7 i l'autovia A7 els vehicles pesants que circulen a Catalunya per l'AP7 en direcció València o també els que vagin cap al sud d'Espanya s'han de desviar obligatòriament per l'autopista AP2 a Banyeres del Penedès direcció Lleida. I tot seguit arriba la informació esportiva amb Ruth Vila. La Federació Espanyola de Futbol ajorna els partits del València i el Llevant previstos per avui a la Copa. El València havia de jugar a Parla i no s'hi ha pogut desplaçar pel temporal. El Llevant havia de jugar a Pontevedra i tampoc no hi ha pogut viatjar. També s'ha ajornat l'Egea Hércules el Manises Getafe i el Xerés Ceuta. La Lliga està pendent de veure si s'ajorna també al València a Madrid del cap de setmana. En bàsquet s'ha ajornat un partit del València contra l'Ectàvelis de l'Eurocup. Ara a les 6 ha començat l'antena digital de Catalunya Ràdio una edició especial del Tot Gira per seguir els partits dels equips catalans en aquesta Copa. Avui juguen Extremadura-Girona, Europa-Albacete, Olot-Còrdova, Eivissa-Nàstic, Badalona-Futur-Òscar, Lleida-Baracaldo i Sant Andreu-Mirandès. També avui hi ha participació catalana en Europa amb bàsquet i amb waterpolo. A la Champions FIBA el Manresa-Reb al Chemnitz d'Alemanya a les 3 quarts de 9 del vespre en partit de la tercera jornada. A la Lliga de Campions masculina de waterpolo tenim Primorats 14 Sabadell i Atlètic Barceloneta-Marsella a les 8 i a la Lliga femenina de waterpolo s'ha jugat a primera hora de la tarda el Mataró Echeide amb victòria per a les catalanes per 11 gols a 10 i a les 9 juguen Terrassa i Sant Feliu. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informo a Mariona Salles Vilanova. L'Ajuntament de Sant Just ha decidit suspendre avui seguint el Pla Municipal d'Emergències les activitats que es desenvolupin a l'exterior tant les de caràcter extracolar com les que es realitzen habitualment en equipaments municipals així com les activitats del complex esportiu municipal La Bonaigua situat en una zona inundable. A més, ha decretat el tancament del parc de Can Freixas i en cas d'afectació pel vent es farà el mateix amb el passadís de Can Ginesta i amb l'activitat esportiva del camp de futbol municipal que no suspèn a hores d'ara la seva previsió habitual d'entrenaments. Protecció Civil ha emès un comunicat sobre un avís de temps violent que pot afectar el municipi de Sant Just i la resta de la comarca del Bas Llobregat durant les pròximes hores. Es recomana a la població extremar les precaucions, evitar desplaçaments i necessaris i estar alerta davant possibles canvis en la situació meteorològica. L'agrupació fotogràfica de Sant Just inaugurarà l'exposició titulada Visions de l'Exili el pròxim dilluns 4 de novembre a les 7 de la tarda a les escoles de Sant Just. Aquesta iniciativa impulsada per Sant Just Solidari busca consciència sobre el patiment i la situació de desemparament de les persones que en contra de la seva voluntat es veuen forçades a migrar, exiliar-se o desplaçar-se. La mostra col·lectiva reflecteix a través de diverses perspectives fotogràfiques les vivències d'aquells que han hagut de trencar amb les seves arrels amb l'objectiu de sensibilitzar el públic sobre aquesta realitat sovint invisibilitzada. L'exposició es podrà veure fins al 2 de desembre. Avui hem tingut a Ràdio d'Esberna Roger Prunera, membre de l'entitat de música electrònica de Sant Just, el CUP, per parlar dels seus pròxims esdeveniments. Demà, 31 d'octubre, organitzen una festa al Casal de Joves amb el nom Quina Castanya per celebrar la castanyada per majors de 18 anys. Prunera ha explicat que la seva voluntat és oferir un espai per la tradició catalana en un context en què cada cop se celebra se celebra més el Halloween. A partir de les 8 del vespre la festa tindrà una part exterior del casal amb música, castanyes, moniatos i hamburgueses a preus populars. La celebració es traslladarà després a l'interior del casal a partir de les 11 de la nit amb l'actuació dels DJs Solans i espais del col·lectiu Garage Kids que s'assumaran als 16 residents. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda. Fins ara! Un autor al refugi Avui a l'espai d'un autor al refugi us portem Mario Vargas Llosa. Tota una eminència en el món de la literatura Mario Vargas Llosa és un escriptor peruà conegut per la seva prosa sofisticada i les seves narratives profundament polítiques i socials. Amb obres com La ciudad i los perros Vargas Llosa ha explorat temes com la corrupció la violència i l'identitat nacional. El seu estil literari és únic i la seva capacitat per abordar qüestions complexes amb claredat i profunditat l'han convertit en una figura destacada de la literatura hispanoamericana i en un guardonat amb el Premi Nobel de Literatura. Avui a l'espai d'un autor al refugi us volem portar un fragment de La ciudad y los perros de Mario Vargas Llosa. Cava sintió frío Los baños estaban al fondo de las cuadras separados de ellas por una delgada puerta de madera y no tenían ventanas. En años anteriores el invierno solo llegaba al dormitorio de los cadetes colándose por los vidrios rotos y las rendijas pero este año era agresivo y casi ningún rincón del colegio se libraba del viento que en las noches conseguía penetrar hasta en los baños disipar la hediondez acumulada durante el día y destruir su atmósfera tibia. Pero Cava había nacido y vivido en la sierra estaba acostumbrado al invierno era el miedo lo que le erizaba su piel. La ciudad y los perros Mario Vargas Llosa Tengo aquí bajo el vestido bien escondiditos tus besos malditos mariposas que al alba de regreso a casa se venían conmigo yo tengo yo tengo aquí bajo la cama cada madrugada que la deshicimos tengo tantas cosas y ninguna está en su sitio Tengo aquí dentro de un vaso la primera ola de aquella mañana tengo en uno de mis rizos el ritmo del tango que siempre bailabas que tengo escrito en un suspiro aquellas palabras que nunca dijimos tengo tantas cosas y ninguna está en su sitio después de ti entendí que el tiempo no hace amigos que corto fue el amor y que largo el olvido seré tu luz seré un disfraz una farola que se encienda al pasar cualquier mariposa la estrella polar que viene sola y muy solita se va seré el sabor de un beso en el mar un viejo proverbio sobre cómo olvidar seré inmortal porque yo soy tu destino En mí me quedó mi alma a tu fotografía frente a Santa Clara y de más que mil palabras y yo le contesto que también te amaba yo tengo abierta la ventana porque así se escapa el tiempo sin verte tengo tantas cosas tengo todas en mi mente después de que el tiempo no hace amigos que corto fue el amor y que largo el olvido seré tu luz seré un disfraz una farola que se encienda al pasar cualquier mariposa la estrella polar que viene sola y muy solita se va seré el sabor de un beso en el mar un viejo proverbio sobre cómo olvidar seré inmortal seré el lunar que adorne tu piel una paloma cerca de donde estés un golpe de suerte el café de las tres alguna mirada que te haga enloquecer seré la voz que avise del tren un presentimiento de que todo irá bien seré inmortal seré inmortal seré inmortal porque yo soy tu destino la voz y debe ser yo y el de unp Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia. Fabricants de Cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Paneu gausats. Passa en tres minuts d'un quart de set de la tarda. Ens dirigim a la segona hora del refugi. Ara és moment d'encendre els micròfons a Transbaix Power. Aquesta associació que amb seu a Sant Feliu del Llobregat fan feina per tota Catalunya. Estan parlant d'Abea Espejo i Alex de Locas, que són els responsables d'aquesta associació que avui han vingut aquí a l'estudi. Família, com estàs? Hola, què tal? Aquí andam, com sempre. Com estàs, Bea? T'ho bé? Bien. Una tarda un poc lluviosa. Sí, aquí un poc lluviosa de momento. Vamos a veure com va evolucionando esta tarda i esta noix. Però, bueno, de momento, estamos con los oigos puestos en València, todos. Porque con la situación que está sucediendo en Valencia tan desastrosa, la verdad es que estamos todos allí preocupados con esa situación. Alguno siempre tiene algún conocido allí, ¿no? O también la situación, al final, pues piensas, ostres, si ha passat allà, lo mejor, tot aquest mal temps, aquest temporal, ve cap aquí. Ara no ho sabem. Llavors és allò... De fet, a Barcelona hi ha molta gent que l'han enviat cap a casa, de la feina, i s'han cancel·lat moltes classes, s'han cancel·lat molts plans. Aquí a Sant Just s'han cancel·lat les activitats que hi havia d'exterior, per risc, doncs, aquesta dana que podria acostar-se fins al litoral català. Alex de Locas, bona tarda. Hola, bona tarda, què tal? Molt bé. Ja feia... Bé, no, l'última vegada sí que vas venir. Sí. A l'última tertúlia sí que vas estar. De fet, la que no està des de fons dies és la Natàlia, que la tenim a Xina. Però, bueno, com esteu? Com va tot, Àlex? Molt bé. Primer de tot, excusar que no vingui la Rosa, que està llegint una moció a l'Ajuntament de Sant Feliu, sinó estaria aquí clavada. Una moció? Sabem de què és la moció? Sí, és sobre la llei trans, la presentarà i l'hauran d'aprovar, que segurament l'aprovin, menys un partit de color verd. Però els altres, segurament sí. Bé, doncs avui la Rosa Maria no hi és, la Natàlia tampoc, però farem tertúlia nosaltres tres, que també, doncs, benvinguts. Pequena família. Pequena família, que ja està vient. Expliquem-me una miqueta, abans d'entrar en tema, que avui hi ha un tema molt interessant en debat. Ja hem fet una mica de resum a sumari, però ara, doncs, anirem extrenent una mica, doncs, el tema de debat. Abans, però, volia preguntar-te, Bea, per les activitats d'aquest mes. Sabem que ha estat el mes, també, de la despatologització trans, i aquest fet, doncs, també ha comportat moltes activitats en l'agenda del col·lectiu. En el teu cas, Bea, quines activitats has tingut? Quin balans has fet? Pues mira, como no las llevo muy registradas, pero sí es verdad, hicimos una concentración, pero no me acuerdo exactamente el día, porque no, como que ya soy una militante de aquellas distraídas, hicimos una concentración en el hospital de... Samboy. Samboy, el psiquiátrico, ¿verdad? El psiquiátrico, sí, hicimos una concentración allí, protestando por la patologización y todas esas cuestiones. Y luego, después, bueno, de las actividades recientes que he hecho, bueno, el día que fuimos a la Glorieta donde asesinaron a Sónia, dijimos, pues creo que esto ya lo he comentado. Sí, vam estar parlant a l'últim programa de tot el tema de la Ciutadilla. Y luego, l'últim, una exposición fotográfica que hicieron hace unos días, también. Una exposición a San Filidio de Llobregat. Sí, sí, San Filidio de Llobregat, que, bueno, una chica que nos había hecho fotos a la gente ya que tiene una cierta edad histórica, del movimiento, que habíamos estado, de alguna manera, moviendo los siglos años atrás, con estos tipos de temas. Àlex, alguna activitat a destacar? Doncs, bueno, vam assistir a l'exposición que va participar a la Bea, a San Filidio de Llobregat, i també després vam fer una xerrada, com una taula rodona, de la despotologización del col·lectiu trans, amb quatre testimonis que explicaven les seves vivències abans de la Llei. del 11 a 2014. Molt bé, doncs, aquestes han estat les activitats en les que han participat els nostres tertulians i tertulianes d'aquest espai. Com comentàvem, ha estat un mes marcat per l'octubre trans, també amb motiu d'aquesta despotologización. I ara, doncs, marxem al tema que avui ens porta aquí a taula, doncs, a tot l'equip de TransBashPower. Avui volem parlar sobre el concepte de gènere en l'antropologia, un tema que explora com les diferents societats construeixen i defineixen els rols i també comportaments i identitats de les persones segons el gènere. A diferència del sexe, que s'entén com una categoria biològica, el gènere és vist per l'antropologia com una construcció cultural i social que varia segons el temps, l'espai i el context. Aquesta visió posa èmfasi en la diversitat cultural i en la manera com les normes socials i els valors influeixen en les identitats i relacions de gènere. Aquest enfocament ens ajuda a comprendre que el gènere és una part central de la identitat humana que no defineix per criteris biològics universals sinó que també es desenvolupa a través de l'aprenentatge social i cultural qüestionant així idees preconcebudes sobre les identitats i els rols de gènere. Aquesta ha estat una petita introducció que volíem fer abans d'entrar en matèria i ara sí us pregunto, quina és la diferència principal entre els conceptes de sexe i gènere segons l'antropologia? Com bé has dit, el sexe és biològic, és amb l'ADN i tot el que conforma la persona a l'hora de néixer i el gènere, la identitat, és la construcció de la persona. S'ha de separar molt bé del que és el sexe i el gènere perquè no ve arraigat i no té relació. Sí que és veritat que estem en una societat que ho ha ajuntat molt, ho ha lligat però són dues coses diferents. Una cosa és el sexe, és el cos. Jo sempre faig una explicació molt fàcil, hi ha dos tipus de cos. Hi ha dos, però hi ha moltes varietats de cromosomes, intersexes i tot. I després està el gènere i s'ha estipulat que ha de ser un o l'altre. Però la diferència és biològic i l'altre és la construcció social bé. Ho has explicat tu. Bé, espejo, alguna cosa a afegir? Sí, jo diria que ambas coses, aunque sean distintas, estan tremendament relacionades. A partir de la conciència dels seres humans en tanto a sexos distintos, ja estàs parlant en cierto modo de gènere, perquè construies dues persones, en teoría deberían ser persones, simplement, i les separats en base a un determinat fet fisiològic. Pasa lo mateix con la construcció de les rares. Les rares sabem que no existen, sin embargo, sabem que existe gente de diferents colores. I en base a això se han fet esas construcions, que són artificiales, la construcció de la rares. ¿Sabes lo que te vull dir? Sí. El sexo pasa lo mismo, entonces, a partir de que nombras a dos personas de biología en determinadas diferencias biológicas, como de dos sexos, eso ya es género. Es decir, hombre y mujer, en base a la biología, aunque lo reconozcas así, estaríamos hablando de una construcción, estaríamos hablando de una verbalización, de una diferencia que a lo mejor no tiene tanta trascendencia, teniendo en cuenta que, cuidado, también existen intersexualidades que no pertenecen, como decían los hermafroditas, que no pertenecen a un sexo ni a los otros, sino que son una justa posición de ambos. Y eso es físico, ¿eh? Es fisiológico. Quiero decir que no está tan claro ni la definición del sexo, en tanto que solo existan dos, eso no está nada claro, nunca lo ha estado. No, ya está, la gente ya ha dicho que no es binario el sexo. No, no, el sexo físico tampoco. Sí, el sexo físico biológico es exactamente lo mismo. El sexo físico, hay determinados rasgos, incluso en las propias hombres y mujeres, que hay determinados rasgos que pertenecen al otro, en teoría, al otro sexo. Enfermedades que también pertenecen al otro sexo lo puede tener el otro sexo. Y cosas así, incluso casos intersexuales leves o muy fuertes, o sea, de puro nacimiento. O sea, el síndrome, por ejemplo, de... ¿cómo se llama? Ahora no me acuerdo. El síndrome de Morris son prácticamente transexuales, o sea, son trans prácticamente, pero nacen así. O sea, nacen ya, son mujeres que hasta que no llega el momento, que no les viene la regla, se creen que son... Y les llegan, les tienen que decir qué le pasa a esta niña que no le llega la regla, le hacen pruebas, resulta que tienen cromosomas X, ¿sí? De ahí lo de la construcción y los roles de género, ¿sabes? Y por ejemplo, por ejemplo, por decirte una anécdota. En mi pueblo, un chico, un chico supermacho, heterosexual y todo, de buenas a primeras, se despertó con dos mamas de mujer. De buenas a primeras, un chico de mi pueblo, quiero decir que... Quiero decir que estas cosas... Quiero decir que esas diferencias fisiológicas se hacen en un mundo, pero también están... Y pasa como... Y si hablamos ya del género, pues ya apagábamos, ¿no? Es decir, evidentemente que existen... Claro, la cuestión esencial... Pero si esa persona que nació intersex y hasta no sé qué edad has dicho que lo consideraban... Entonces ahí, si no hay unos roles marcados, ¿no? O cómo te tienes que comportar, que es lo que estaba definiendo él, no hubiese tenido ningún inconveniente y tanto trauma, ¿sabes? Es decir, que todo el mundo tiene que ser un poco libre. Pero no te estoy hablando de trauma, simplemente que averigua si puede tenerlo o puede no tenerlo, por el factor sorpresa. De ahí la diferencia de lo que es el género y de lo que es el sexo. Lo que pasa está muy ligado, pero sí que debería estar un poco desligado. Pero el género, la estructura y lo que es los roles. Da igual, puede ser hombre, puede ser mujer y te puedes comportar como tú quieras, pero tal y como está ahora estructurado, hay una serie de normas y todo. Entonces, ¿sabes? Eso es lo que digo yo. Normas no escritas, supongo. Normas no escritas, sí, están. Bueno, yo creo que, por ejemplo, lo de los roles se ve más en las sociedades afganas, en las sociedades más patriarcales, más donde la ley impera, lo impera sobre este tipo de cosas, donde tiene una incidencia clara y directa. Hemos avanzado mucho, pero todavía queda. Es decir, yo veo una diferencia muy grande entre los dos géneros. Sí que se ha avanzado mucho en el tema de las mujeres, pero todavía queda muchísimo más. La verdad, son 30 años habiendo sido mujer y tres años siendo hombre y noto una clara diferencia entre los dos géneros. ¿Te va mejor de chico? Hombre, sí, me va mucho mejor que cuando era chica, tengo hasta más confianza. Ah, bueno, pero es otra cosa. No, no, más confianza porque la sociedad, aparte de que cuando eres tú, tienes la confianza y la autoconfianza, la sociedad te percibe como tal y te trata como tal, como hombre. O sea, te notas más aceptado por la sociedad de chico que de chica. Bueno, a ver, eso puede ser una percepción también subjetiva porque cuando yo también me hice chica, también me sentía más aceptada y me sentía menos ridícula que cuando iba de chico. Cuando iba de chico, era un desastre. Te puedo asegurar que era un desastre. No, pero yo no me refiero a cómo te percibes tú, porque yo también me percibía como desastre como mujer. No, pero incluso la aceptación también, porque la aceptación era un niño afeminado, era muy afeminado. El bullying paró cuando me hice chica, o sea, luego vino otra cosa, claro. Y a mirarte como si fueras menos que una marciana, pero por lo pronto el respeto era la infancia, la primera infancia, bueno, aquello era, bueno, o sea, desde los nueve hasta los, no, los diez hasta los quince años, aquello era, buf. Claro, pero eso es el género que no, la sociedad decía que tú estabas haciendo mal, que un hombre se tiene que comportar así. Y entonces sí que la sociedad, quieras o no, no ha avanzado mucho y es patriarcal aquí el hombre. Yo lo de los roles de género y estas cosas, como que siempre se critica un poco las, no sé si son las limitaciones o determinadas cosas que hacen las mujeres, me lo miro un poco con pinzas, ¿no? Porque lo que expresa el género masculino o lo que ha expresado históricamente, lo que simboliza más que lo que expresa, ¿no? Porque hombres hay de muchos tipos. Es el poder y la cosa, la dominación y la cosa esa, es el modelo de la sociedad que aspiramos a ir, quiero decir. Porque me doy cuenta que los roles de género de muchas mujeres han avanzado, pero han avanzado algunos para mal, desde mi punto de vista. Porque inevitablemente han adquirido una cierta arrogancia, una cierta prepotencia sobre otras personas, especialmente sobre otras mujeres. Y han nacido a puestos de poder, que el poder por sí mismo hay que mirárselo con pinzas. El poder es el poder. El poder es el poder. El ejercicio de poder es poder. El poder es yo mando y tú te callas. O sea, aquí yo estoy por encima de ti. Eso a grandes rasgos, ¿no? Definido a grandes rasgos. Sí, sí. Entonces eso, el camino es, no sé, avances, pero avances de verdad o... Todavía queda mucho que caminar. No hay avances de verdad, pero igualmente como está muy inculcado el patriarcado aquí, y aparte de la de eronormatividad, va a costar mucho cambiar. O no hacemos un cambio de visión o no vamos a llegar a nada. Pero no solo, o sea, yo considero que las personas trans, transexuales, da igual, trans. Aportamos nuestra experiencia. Aportamos nuestra experiencia porque caminamos, no es que caminamos entre los dos géneros, pero como te encasillan en uno y no encajas en ese, y tú te ves más en el otro, vives la experiencia de los dos. Entonces te deconstruyes más de lo que es, ¿no? Es decir, yo al final... Somos simbólicamente disruptivos en el reparto de los géneros y los roles. Somos disruptivos, ¿no? Sí, las mujeres, muchas, han dado mucha cuenta de lo que hay. ¿Por qué? Porque al ser obligadas a ser sumisas y ver la diferencia clara, al final la voz se alzó del feminismo. Pero ¿qué pasa? Que los hombres, eso lo ven como una amenaza, no se dan cuenta porque viven desde su comodidad. Entonces, si un hombre no sufre algo en su vida, sea algo, una experiencia no traumática, pero sino negativa, y se ve diferente a los demás, no se da cuenta de eso, ¿sabes? Entonces, los que viven tranquilos y no han sufrido mucho, siguen en su camino. No sabría qué decirte. En mi casa, en mi casa, el matriarcado de las madres que me los ponían firmes. O sea, que no sé qué decir, la verdad. Bueno, es seguro. Eso depende. Yo creo que a nivel global sí funciona así, es obvio, ¿no? A nivel internacional y global es obvio, ¿no? No hay que darse cuenta, no hay que ser muy inteligente para darse cuenta de cómo funciona el mundo y que las normas y las morales y las cosas las llevan los hombres. Pero también es verdad que los hombres, cuando hablamos de los hombres, estamos hablando en general cuando en realidad son cuatro gatos los que mandan y los que hacen. El resto de la sociedad somos como borreguitos que vamos haciendo lo que otros nos, ¿no? Ahora toca el móvil, pues todos con móvil. Ahora toca no sé qué, todos allá. Somos como borregos guiados por el destino, los que mueven los hilos, ¿no? Sí, no? Hi ha un punt d'això, ¿no? De seguir una mica aquelles influències, aquelles modes que hi ha en el moment. Però, clar, estem plantejant tot de temes molt interessants. Vull agafar per algun lloc, no sé per on començar, però sí que m'agradaria que poguéssim parlar una mica més en profunditat, ja que us tenim aquí també als estudis de Ràdio d'Esvern, sobre el vostre testimoniatge, ¿no? Sobre la vostra vida, sobre la vostra història amb aquesta transició, ¿no? Perquè al final jo crec que és molt important que aquella gent que ens estigui escoltant, que potser vol d'alguna forma normalitzar, ¿no? Perquè hi ha molta gent que sí, que és cert, que és el que diem, que hi ha molta gent que d'alguna forma vol anar ràpidament a la greva i vol anar, doncs, a la problemàtica i a tirar, doncs, del fil i de... Bueno, hi ha gent molt perjudicial, com ho comentaves tu, Bea, en aquests inicios del bullying i de tota aquella agressió verbal o física que podes recibir de pequeño cuando eres diferente, ¿no? Però hi ha gent que ens està escoltant que molt probablement per temes culturals, per temes, doncs, familiars, per temes de la vida, no ha tingut l'oportunitat de triar si realment en té o no en té o si realment vol escoltar, doncs, l'opinió, no?, d'una persona que ha fet el canvi, que està en un procés de canviar de gènere, no?, d'alguna forma, doncs, exterioritzar-ho d'aquesta manera, no? Llavors, jo us voldria preguntar sobre el procés del moment en què t'adones que necessites, doncs, fer un canvi, trencar amb allò per ser el que realment ets, no? On comença tot això? Bueno, en el meu cas, també jo volia fer-li la pregunta a la Bea que si el gènere veïnat a la persona, no?, perquè diuen que ho tenim veïnat i jo considero que no, perquè quan jo era petit, en aquell moment, petita, no?, quan comences a tenir consciència, jo em veia com els altres, saps? És que si te veo a ti, te voy a hablar castellano. No, no, no, però me da igual. Llavors, jo em veia... Cap problema, podeu parlar l'idioma que vulgueu, us caldreu. No hi ha problema. Jo veia els altres nens, o mis primos, i jo em veia com ells. Jo no notava ninguna diferència, perquè, clar, tampoc era conscient del corp que tenia, era una cría. Llavors, a mesura que va passant el temps, vas veient que te empiezan a llevar por un camí, no? O sigui, de cop et posen faldillas, vaig aconseguir que no em fiquessin, en el meu cas. Els meus cosins es comportaven d'una manera, jo em comportava d'una altra, perquè si ho feia estava malament, les nenes no poden ser brutotes, tal. A mi, per sort, a mi família sí que em deixava un poc així ser un poc bruta, però ja era com, no, no pots perquè ets una nena, saps? Després has d'anar al lavabo de nenes, t'has de comportar així. A mesura que vas creixent, els grups d'amistat veus que els tios, els addictius, perquè en aquell moment es comporten d'una manera que, en el meu cas, jo volia anar amb ells i veus que t'accepten, però sempre tenen la cosa essa de que quieres algo con alguno d'ellos, saps? I després, quan t'ajuntaves amb noies, era completament diferent la relació entre noies i nois, saps? Si relacionen diferent entre ells, saps? Clar, jo sempre anava pel mig, em juntava amb amigues, tinc amigues que, per sort, congeniaven molt bé, després amb nois també congeniava, però notava una diferència clara. A mesura que va passant el temps, el típic, no? Si ets noia i t'agraden les noies, ets lesbiana, però t'has de comportar com una noia. A l'hora de la vestimenta, sentia la pressió social que el meu cos no encaixava amb els estereotips del que era una noia. I a mi m'agradava vestir tal com vaig avui, clar, la gent no em veu, vaig amb una sudadera i uns pantalons, anava així, però ja em deia marimatxo, saps? I no m'agradava. Sí, a mi me llaman marimatxo, bollera, por ir cómodo, ¿sabes? En esa época que iba igual que ahora. Y claro, he llevado tacones, porque se llevaban tacones, me he maquillado, porque es que era la presión, todas se maquillaban, todas tenían novio, por suerte en ese tema yo no entraba en no tener novio, porque no me gustaban, pero sí que notaba esa presión de... y es sola, bueno, sola, ves la tele y las mujeres son súper guapas, son divinas, y mi cuerpo no era divino. A mí me gusta más el de ahora, ¿eh? Entonces vas creciendo, yo intentaba vestirme con ropa femenina, no me quedaba bien, y a temporadas pues iba cambiando, iba como fluyendo un poco en lo que es la vestimenta, ¿eh? Hasta que, bueno, pues por X vi vídeos, vi gente que había hecho la transición, y ahí es cuando la hice, claro, ahí vino mi dilema de lo que es ser un hombre. Porque yo los odiaba, yo era una mujer lesbiana, que a mí me han dicho de todo los hombres, o sea, a mí me han tocado, me han dicho, tal, yo los odiaba. Y ahora era uno de ellos, ¿sabes? Y luego cuando entras de pleno, cuando ya haces un poco más la transición que tienes del cis-passing, el trato que recibes es muy diferente. Ahora tengo voz, antes no la tenía, me hacen caso, antes no me hacían tanto caso, si ahora me enfado es como que tengo autoridad, y antes era porque tenía la regla, ¿sabes? O sea, esos tratos hay hacia... Tú solo notabas, ¿sí? Joder, claro. Y además que es verdad que hay cambios hormonales, pero también hay que conocer a la gente con los cambios hormonales para que no molestarle más, porque claro, si alguien te dice, este día no me digas nada porque me va a venir la regla, no le digas nada, ¿sabes? Que eso la gente no des, ¿verdad? Hay que ir de esto. Y también pues con amigos noto el trato. El trato ese que tenían los chicos cuando eran adolescentes y yo veía que no lo tenía con mis amigas, es el que tengo ahora. Ahora también lo que noté es dar la mano, no dan dos besos. Y a mí me ha costado mucho porque como mujer siempre tienes que dar dos besos a todo el mundo, pero como hombre solo a mujeres y a los hombres la mano. Y fuerte, tienes que dar la mano y apretar fuerte porque transmites confianza. No sé, no sé, es un poco eso. Claro, yo eso es lo que he vivido. Y luego en los baños también hay una, no mires, ¿sabes? La puerta abierta. Que dices, cierra la puerta, limpia un poco la taza. Dónde más desinhibidas, ¿no? Sí, y bueno, aquestes cosas son las que yo he viscut como persona que ha fet la transición, ¿sabes? Clar, va arribar un moment que vaig dir, ostres, jo realment ser un home, si tinc els privilegis que abans no tenia, què he fet al final? Doncs dir, vale, sóc un home, ok, no estic d'acord amb el que diu la societat que ha de ser un home ni amb la dona, doncs agafo el que vull dels dos i ja està. No seré l'home amb la masculinitat tradicional, però tampoc seré, saps? Llavors, aquesta és la meva construcció del gènere. Bueno, és basada en una determinada experiència social, més que persona, més que... A veure, evidentment que les coses que vivim també ens construyen com a persones. A mi, clar. No només és el sentimiento puro i duro de lo que eres o de lo que sientes, sinó com interactuàs con la societat. Però tu no notabas això. Per exemple, en mi cas, a veure, com diria jo, de pequeña, quan eres demasiado pequeña no tens conciència del gènere ni de nada, ni siquiera sabes lo que és un niña o una niña. No tens esas ideas i tampoc crec jo que les inquietudes de una criatura de 3-4 anys vayan por ahí los tiros. Tienes altres inquietudes, altres coses que te agobian de la vida, jo que sé, determinades inseguridades o coses. Oig, estàs aprendint del món en el que vives. Eres como un extraterrestre que ha aparecido aquí i intentes explicarte, implicar el món. Intentes... Perquè els nens, sobretot en la fase en la que més aprende el ser humano, és quan eres críó. És una esponja. La capacitat que tienes de aprendizaje és molt superior. Si tuviéramos la misma capacitat quan soms mayors, seríem... Por això diuen que els idiomes hay que aprender els de petits. Per això, per això. Per això, per això. Per això és una esponja. Per això és una esponja. Per això és una esponja. Per això és una esponja. Per això és una esponja. Estàs chupant con els jocs, con tot el que hagas. Però jo, per exemple, quan ja sí que f'è consciente, quan vaig dir que veia a les niñas, vaig dir, perquè jo no puc anar com les niñas, perquè tinc que els nens, els joves no m'agradava el rollo que llevaban. De pequeña en la classe, els jocs de ells tampoc empatitzava, i corrent detrás d'un baló, totes eses coses. A mi em pareixia de jocs de tontos. Lo siento, perdóname. A mi me encantava. No, pero a mi no. Y luego, encima, en la época de Franco, és que els deportes nacionals eren el fútbol, els toros i el boxeu. I jo que quería ver dibujos animados de... Quería ver dibujos animados de los... ¿Qué sé yo? Los Scooby-Doo, los autos locos, la pantera rosa, esas cosas que me gustaban, pues te lo quitaban. A mi esas cosas me jorobaban muchísimo, ¿no? De pequeña... Claro. Tienes las prioridades que tienes, ¿no? Y antes comentabas, ¿no? El tema ese de... de que te decían cosas y tal. Ah, eso sí, la adolescencia. Y que era más de la adolescencia, ¿no? Yo quería preguntar sobre qué era para ti más duro o más incomprensible si el hecho de no entender lo que te pasaba a ti o lo que le pasaba a ellos o tú entendías perfectamente lo que a ti te estaba sucediendo. Pues curiosamente, curiosamente nunca tuve... Lo llevaba como una forma... Y me sorprendo a mí misma. Nunca tuve complejo de culpa ni de nada por mi feminidad. Es más, lo que notabas es una carencia de que no podía ir como yo quería ir. Cuando logré que mis papis no me cortaran el pelo al modo chico y me lo dejara un poquito largo ya era más feliz. Y salgo en algunas fotos, me acuerdo, en la foto de una amiga marcando pómulo como Sara Montiel. Con nueve años, digo, pero por favor... No sé, es que se ven las fotos. En las fotos, cuando estaba de chico que parezca un niño de la posguerra. Así, un semblante triste y eso. y las fotos en las que... Incluso mayor, ¿no? Se parece un niño mayor. Es un niño como... Esos niños que parecen como adultos, ¿sabes? Y luego, en las fotos en las que ya estaba con el pelito más largo se me ve como más infantil, más... Más... Más... Más... Más femenina, más infantil, más no sé, más... Eso son las fotos. Y luego después... No, no, nunca tuve problemas con respecto a mi identidad, salvo en la época, en una época muy concreta que fue la época de los... cuando empecé a cambiar el cuerpo. Los 13 años... 12, 13 por aquí. Pero cuando ya empezaba a verme chico, digo, ¡ay, madre! Digo, ¡ay, ay, ay! Y estaba acojonada, ¿eh? Estaba... Decir, bueno, no quería ser mayor porque ser mayor significa parecerme a... Yo veía a los hombres, me voy a compartir uno de estos. Claro, representa que se consolida aquello... Claro, entonces, claro, eso sí me daba pánico. O sea, acabar convirtiéndome en un señor y en... ¡Uy! No, no, no, era como... No sé. Y luego cuando... Justo coincidió con... Cuando salió, se difundió el tema de la transexualidad con Viviana Fernández de las primeras veces que salió en la tele. Entonces, claro, yo me acuerdo que lo comenté... Yo tendría 13, 14 años y lo... 14 años creo que tendría, por ahí andaría. Y lo comenté con un compañero de clase que era gay, reprimido, pero era gay. Y Dios los creía y ellos se juntan, ¿sabes? Eran muy femeninos. Los reprimidos hemos sido. Sí, claro, porque no te decías pues yo soy esto o yo soy lo otro. Claro, claro, no, era como una cosa que fluía. Te juntabas con la gente con la que te llevabas bien y con quien te llevabas bien pues... Pues con la mariquita. Pues Dios los creía y ellos se juntan. Y le comenté, digo, ay, ¿viste la de esa que antes era un chico y tiene pechos y todo? ¿Y eso se puede hacer? Sí se puede hacer. Ay, ¿tú lo harías? Y yo, dice, ay, yo no sé. Digo, yo sí, yo sí, si pudiera me lo haría. Pero digo, debe costar muy caro eso. O sea, las conversaciones eran de que eso era cosa de ricas. Yo pensaba que eso era cosa de gente famosa, gente rica que tiene mucho dinero para hacerse esas cosas. Claro, tenía, o sea, la ignorancia que sabes, ¿no? Claro, claro, efectivamente. Alex Darocas. Sí, yo lo que has dicho de a los 12 años cuando te das cuenta, ¿no? De que ya te haces mayor. Es verdad que a los 12 cuando ya te viene la regla en el caso del sexo y te dicen que ya eres mujer y ya empiezan, uh, cuidado, que te puedes quedar embarazada de tal, tal, tal, tal. Es verdad que hay ese rechazo pero muchos de los chicos trans lo que nos pasa es que no olvidemos que seguimos en, o sea, es la regata al patriarcat, nos conformamos. O sea, yo no quería ese cuerpo, nunca lo he querido pero te acabas conformando, te enseñan a conformarte con las cosas. Claro, porque no hay voz. Claro, sumisión, porque la mujer viene de la sumisión, en realidad lo sabemos desde hace... En la Virgen María, ¿no? Bueno, entonces, sí, realmente sí, te acabas como conformando, aunque no de esto, tienes disforias, pero no acabas de relacionar hasta que, pues, inicias la transición. Y luego, otra cosa que quería comentar es, por ejemplo, en tu caso, que eras muy afeminada cuando eras peque, ya la sociedad te estaba diciendo que como hombre no podías ser afeminado, ¿sabes? y encajabas mejor en las mujeres porque es... Bueno, porque te sentías... No encajaba en las mujeres para nada. Te aceptaron, te aceptaron. Pero yo no sabía lo que era la transexualidad. No, no, me refiero a que cuando hiciste el cambio te aceptaron más. Lo has dicho antes. No me hicieron bullying. Eso. Bueno, no te hicieron bullying porque ya no eras... Tienes sus matices, ¿no? Una cosa y la otra. Claro, aceptarte nada, eres la marciana del pueblo. Bueno, claro, a ver, yo me refería más a que no está aceptado como hombre la... Cuando hice la transición amigos que eran amigos y que, bueno, relativizaban esto, a ver, había dos fases. Por un lado, el bullying. Por otro lado, la sensación de libertad de lo que tú dices, menos control. Por ejemplo, como chico puedes sentarte en un barco, rascarte los huevos, hacer lo que te dé la gana, que no eso. Como chica, ya cuidado, que ya eres sospechosa de algo. O sea, en aquella época, o sea, si te pones en... No puedes hacer la misma cosa porque si las haces, ya la gente te mira. A ver, y esos mecanismos de control automáticamente cuando me dices chica, ya no era alguien que te insultaba y ya está. Ya era todo el mundo mirándote. O sea, todo el mundo te aceptan. Había gente que te felicitaba, lo que tú quieras, pero eres la centro de la atención. O sea, de alguna manera, la gente te mira. Todo el mundo, ¿eh? Todo el mundo. Sí, sí, sí, claro. Y eso no le pasaba antes. O sea, quiero decir que una cosa y otra no andan tan lejos. Y luego el tema... El dinero no deja de ser una construcción social. Claro. entonces el tema de... Bueno, a mí esas cosas me hacen gracia porque mi hermana a la pequeña que es súper femenina y es heterosexual, muy femenina, rubé y eso, de chica, de niña era, vamos, pegaba a los niños, era toda una pieza de mucho cuidado. mi hermana, mi hermana era pequeña. Le tenían pánico a los críos porque les pegaba a ella a ellos. Y siempre ha sido una mujer como muy... ¿Cómo te diría yo? Eso que tú dices ella no le vería muy claro porque ella ha hecho siempre lo que le ha dado a la mano. Sí, pero no, está bien que haga lo que le dé la gana. No, no, no. Tendrá su presión también social. Pero claro, de pequeño lo que decíamos, al final, cuando éramos pequeños, yo no me consideraba del sexo contrario, del género. Es decir, éramos como todos iguales. Entonces ahí podías pegar, podías saltar, podías tirarte por ahí, ¿sabes? Pero ya cuando empiezas a crecer a medida y más cuando te desarrollas, ahí sí que ya es más marcado todo, ¿sabes? Y el tipo de relaciones. Sí, sobre todo se polariza bastante con el tema de la adolescencia y los roles del macho y la hembra y la cosa que está. Eso tiene... Pero también tiene una vinculación, evidentemente, con la sexualidad, ¿no? Es decir, no solo se trata de como lo que deseas sino como quieres ser deseado. Entiendo yo. Bueno, sí, una cosa es como quieras ser deseado pero también es... Puede ser una masculinidad tradicional pero luego ya pasamos de lo que es la superioridad, ¿no? Lo que hablábamos de antes de que el patriarcado está, que el hombre se considera superior o por encima de la mujer. Bueno, en la construcción social siempre ha sido... Ahí es diferente, claro, una cosa es como tú te puedas gustar y como puedas ser pero ahí está, ¿sabes? Lo que pasa es que depende de qué ámbitos estés hablando. Los hombres son superiores y en otros ámbitos las mujeres... En el de las curas, ¿no? Por ejemplo. En otros ámbitos las mujeres... Bueno, no sé, yo tenía jefas... En la hostelería tenía el jefe y la jefa la jefa mandaba. El jefe que era el marido la otra lo ponía a raya. Quiero decir que... Y su hijo y su nuera o sea, la nuera de esa igual la nuera marcaba al hijo lo ponía a bajar de un burro y a veces delante de la madre del otro que se llevaban las dos fatal, por cierto. Quiero decir que es que esas cosas no sé una cosa es el plano más o menos de la construcción lo entendemos que funciona así, ¿no? Grandes rasgos. La vida real tiene tantas anécdotas y tantas vicisitudes que no sabría yo qué decirte. Avui estem parlant sobre el concepte de gènere en l'antropologia, un tema que explorar diferents branques com hem vist al llarg de tot l'episodi d'avui. Els antropòlegs han fet importants contribucions en aquest camp destacant la desnaturalització del gènere argumentant que les diferències de gènere no són inevitables ni naturals sinó producte de la cultura i la diversitat de gènere que existeixen en diferents cultures més enllà del model binari i com el gènere està profundament lligat també a les estructures de poder i a les divisions de treball dins de les societats. Ara parlem sobre quines cultures reconeixen identitats de gènere més enllà del model binari perquè hem vist diferents cultures com el tu espírit o l'igra que també reconeixen aquestes identitats de gènere més enllà del model binari. Doncs sí això ho he estudiat fa poc en el postgrau de polítiques LGTBI hi ha la cultura a la Índia hi ha el tercer gènere que eren l'igra no se identificaba ni com aoma ni com a donas bueno sí los encasillaban en uno a ver con Mudik era gent que tenía como un despertar en su vida y si era mujer cuando tenían ese despertar que lo soñaban eran hombres y lo decían y luego cambiaban el género no el sexo y luego estaba que si en la familia hacía falta un hombre o una mujer pues le cambiaban el género y ya está porque no tenía importancia no lo arraigaban al sexo biológico ¿sabes? Entonces sí que estaba este tercer género y ahí está visto que los géneros en realidad no influyen en nada a la hora de reproducirse de reproducirse y todo ¿sabes? Es decir que es la construcción como tú quieras hacerla Bueno en Samoa también estaban los Fafine que también eso era una cuestión cultural parece ser que tradicionalmente se educaba al niño mayor como mujer para cuando cuando fueran viejos los padres se dedicaban a los cuidados y era una cuestión cultural llegó la iglesia católica e intentó erradicar no pudo luego al final los Fafine se hacían así porque por voluntad no por imperativo cultural y bueno la cuestión es que eran que eran como Fafine significa como mujer y la cuestión era que hacían misa ejercían todos los roles y luego tenían la tradición de iniciar sexualmente a los chicos o sea era todo muy curioso luego es verdad que había hay culturas como algunas tribus que dividían a las personas hasta en siete géneros imagínate hasta en siete géneros yo estas cosas claro si tú pones el arte muy fino el arte muy fino yo creo que he llegado a la conclusión de que quizá haya tantos géneros como personas eso es como el tono de la piel bueno al final si dicen que el género es una identidad puede ser como tú quieras claro porque tú coges unas cosas como lo que tú has dicho cojo de esto de la que de allá tú coges las cosas que te inquietan o determinadas cosas que te resultan llamativas o que te resultan atractivas del género intentas incorporarlas o sea es imposible no tener algún referente es imposible no tener alguien al que digas ay coño me gustaría parecerme a esta persona lo que esa persona expresa lo que esa persona expresa me gustaría de alguna manera eso es imposible porque somos animales sociales entonces es imposible no tener algún referente de una u otra manera y en ese sentido ahí interactúa el género la percepción el rol el lugar que ocupa la sociedad y un montón de cosas es decir no es lo mismo una señora de pueblo con la pañuelo que una señora de Grace Jones no es lo mismo yo que sé hay un abanico de posibilidades que da el género al menos y en el femenino yo creo que mucho más en lo respecto a la estética en respecto a cómo te planteas el rollo que vas que a veces dices bueno en realidad me he construido a mí misma siendo yo yo misma y si tuviera que buscar un referente de alguien que fuera exactamente igual que yo no lo voy a encontrar no claro entonces claro la deconstrucción claro entre unas cosas es una reflexión filosóficamente inaceptable de decir que toda persona tiene su propio género pero quizás más realista en el sentido de que todos cogemos cositas pero eso solo la mayoría lo hacemos o nosotros o las personas que se han deconstruido claro o sea yo lo que lo que lo que pienso es que hay dos géneros está muy marcado que tiene que ser uno y que tiene que ser otro culturalmente lo que se tiene que es deconstruir y también que haya equidad entre los dos porque el género también como está unido al poder ¿sabes? que está como el sexo el género y el poder de ellos ¿sabes? si llegáramos a lo mismo no habría tanto tanto claro que fuera también equidad yo creo que el poder habría que repartirlo claro entre ciudadanos entre los ciudadanos da igual del género la raza la procedencia sería un apocalipsis claro apocalipsis apocalipsis luego que que se haga la deconstrucción del género ¿sabes? que tampoco que no hayan unas normas o lo que tú digas un comportamiento que se tenga estipulado el género debería ser totalmente libre todo el mundo que puedas ser hombre puedes expresarte puedes llorar puedes puedes hablar de cosas íntimas con tus amigos no tienes que ocultar nada porque siempre están bien ¿sabes? nunca se encuentran nada como mujer pues puedes vestirte como te dé la gana que si eres no femenina da igual que te vistas como te dé la gana ¿sabes? no debería haber todo esto tan tan marcado y esta presión que se vive ¿sabes? la gente debería poder ser un poco más ellas o ellos y como quieran a mí por el tema de este tipo de roles es que en el fondo hay muchas cosas de los hombres que me molestan y muchas cosas de las mujeres que también sí, claro veo de los roles de mujeres algunas cosas por ejemplo a mí una cosa que me llega a crispar quizás sea no sé por qué es esa pornografía del sentimiento que hacen las mujeres de que exhiben cuentan su vida en todos los lados sale en la tele contándote si había estado con no sé quién yo voy a entrar dentro del marujeo del cotorreo a mí me choca ¿sabes? yo no sería capaz de salir en la tele contando todo de pie a pie lo que he hecho lo que he dejado no sé y sobre todo en los trapos sucios bueno pero eso eso se llama la tele hay gente que le gusta el cotilleo entonces sea sobre mujer ahí en ese programa lo cuentan todo sí, sí lo cuentándolo todo llorando ay estuve que no sé quién pero eso es mentira mentira esas cosas bueno porque eso es una mica el que demana el público ¿no? la audiencia sí, sí pero es que las mujeres ¿para qué te prestas para esas cosas? sí, eso es triste pero a mí me preguntan pero no tienen mismas consecuencias ahora mismo está la caza de brujas al sexo de los tíos cuando Pedro J. Ramírez salió que le pillaron un vídeo que estaba con superancia una señora que se llama superancia haciendo una mujer de pago y la sacaron en caza de brujas vamos total pero el tío no la pero cuando no la acepto bueno sí, sí, sí pero el tío ahí está se debe decir con mucho escándalo pero bueno pero cuando cuando sacaron a la melena gracia de prostitución bueno la tía llorando pidiendo perdón que no sé qué ahí está ahí está ahí está el ejemplo claro de cómo la sociedad ¿sabes? claro pero digo hombre a mí me preguntan si no sé qué digo primero a vosotros ¿qué coño os importa? eso para empezar ¿a ti qué coño te importa? yo hago ¿qué hacéis sacando esa mierda aquí en la tele? bueno un hombre que se va con muchas pues está muy bien pero eso ¿un outing? ¿un bullying? ¿qué es eso? sacarte la tele haciendo una cosa de estas lo que estás haciendo en la cama con una persona eso bueno sí debería estar tipificado como delito entiendo ¿no? les da dinero tanto a unos como a otros creo ¿eh? no sé no sé cómo funciona eso pero vamos es que me parece a mí me parece imagínate que te sacan a ti un vídeo sí no no realmente te has hecho un polvo con no sé quién la situación es bastante bastante compleja ¿no? al final yo creo que hay un punto entre els límits ¿no? de de la teva intimitat y también el fet aquest de bueno las situaciones aquestes que estem trobant llegíem la notícia de Rejón llegíem la notícia també de directors de cinema al final jo crec que és una situació una mica preocupant podríem extendre'ns amb aquest debat però tenim mig minut per acabar el programa perquè aquí es pot parlar del poder que hi ha i del que estava parlant des de la meva visió de com a dona i com a home que això és el que es viu la superioritat que té l'home cap a la dona efectivament efectivament i com siguem de trencar en aquests casos el tema doncs de dir hem de hem de fer visibles aquestes accions per denunciar-les família hem de deixar-ho aquí moltes gràcies ens ha passat molt ràpid ens sentim d'aquí dues setmanes avui ha passat volant es queden 10 següents per arribar a les 7 de la tarda que tingueu bona setmana igual i ens sentim d'aquí molt poquet adeu-siau adeu-siau a vosaltres oients gràcies i fins demà que vagi molt bé a vosaltres o trumpet i