#266 - Aprendre a posar límits: un debat envoltat de reflexions

El refugi Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugeres. Benvinguts i benvingudes al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern. Soc Daniel Martínez i des d'ara fins a set de tarda estarem amb vosaltres aquí, a Ràdio d'Esvern, al 98.fm. I al programa d'avui divendres parlarem d'actualitat, de música, de cinema, de nutrició dietètica, de salut mental i també de salut i benestar. De salut i benestar a primera hora de la segona amb infermer de guàrdia i acabem el programa amb Conèixer, Tamaynat del Pino. Comencem el programa d'avui per això, com sempre, amb actualitat. Sigueu benvinguts i benvingudes al refugi. Actualitat 360. Les notícies a prop teu. S'eleven a 215 els morts per la dana al País Valencià. El ministre de Transports, Òscar Puente, ha actualitzat les dades de persones mortes i desaparegudes per les arribades de la dana. Segons Puente, la xifra de morts es situa en 215 al País Valencià, 7 a Castella-la Manxa, 6 a l'Etur i una a Mira i un a Màlaga. De les 215 persones que han perdut la vida, s'ha fet l'autòpsia a 208. Hi ha 167 cossos identificats, 48 sense identificar i 106 ja han estat entregats a les seves famílies. Òscar Puente ha explicat que encara hi ha 78 persones desaparegudes, una xifra que podria estar relacionada amb la dels 48 morts sense identificar. Tanmateix, el ministre ha assegurat que no s'abandona l'esperança de trobar algun dels desapareguts en vida. I marxem cap a casa, marxem a l'Empordà, perquè forts aiguaç aquesta matinada a l'Ali Baix Empordà, especialment a la zona del Cap de Creus, han superat els 120 mil·límetres en menys de 4 hores. segons el Servei Meteorològic de Catalunya. La pitjor part se l'ha endut Cadaqués, on la riera que travessa el poble ha arrossegat fins a 32 cotxes, una part dels quals han quedat acumulats contra la passarel·la del Passeig Marítim. La resta han quedat escampats al llarg del recorregut urbà del curs de l'aigua. A primera hora, els bombers ja han pogut comprovar que dins dels vehicles no hi havia ningú. Els fets han passat cap a les 3 de la matinada, segons ha explicat l'alcaldessa de Cadaqués en declaracions al mitjà de TV3. Al nucli urbà no hi ha plogut gaire, però sí a la muntanya de Pení. Això ha fet que la riera que travessa el poble baixés plena. Així ho ha explicat també com comentàvem l'alcaldessa de Cadaqués. A les 9 del matí el Meteocat publicava un mapa en què alertava de pluges intenses, però no tan intenses i persistents com les que han descarregat. Arran d'aquest avís, l'Ajuntament de Cadaqués va activar el semàfor a la riera a quarts d'11 del matí i va afegir uns senyals on deia que s'hi prohibia aparcar. En aquest cas, van ser aquestes senyals que es van anar posant a partir d'ahir. Aquesta situació, com comentàvem, ha succeït a Cadaqués i en zones de l'Empordà. I seguim amb més notícies, parlem també de ple pulmó. Així serà la marató del 2024 per a les malalties respiratòries, amb l'objectiu de captar fons per a la recerca científica de les malalties respiratòries i sensibilitzar la població sobre les seves causes, símptomes i prevenció, 3CAT es volca un cop més amb la marató des d'ara i fins al dia del programa amb una programació especial a TV3, Catalunya Ràdio i a la plataforma 3CAT i a les xarxes socials. I ara, moment de notícies a nivell municipal, parlem de la Biblioteca Joan Margarit que organitza el pròxim dimarts 12 de novembre a 2.47 de la tarda l'audició comentada de Vivint de l'Aire a la sala d'Isidor Consul i Girbert de Can Ginestar. L'acte, a càrrec de la flautista Cristina Granero, forma part del programa Música a Fons de la xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona i oferirà als assistents un recorregut per la història de la música amb la flauta com a protagonista. I ara, moment de la famèlia del dia, tal dia com avui, 8 de novembre, prò del 2016, Donald Trump va guanyar les eleccions presidencials dels Estats Units, un fet que ens recorda molt el de fa uns dies, quan també acabaves devenint el nou president dels Estats Units, electe, en aquestes eleccions 2024. Ara passem a l'espai musical del programa, això és La Càpsula. I parlem de Billy Joel, Piano Man, aquesta cançó que sentirem a continuació, una autobiogràfica sobre la vida nocturna i els somnis, interpretada amb una melodia de piano memorable. Piano Man, sona ara a Ràdio d'Esvern. Piano Man, sona ara a Ràdio d'Esvern. It's nine o'clock on a Saturday, a regular crowd shuffles in. There's an old man sitting next to me, making love to his tonic and gin. He says, son, can you play me a memory? I'm not really sure how it goes, but it's sad and it's sweet, and I knew it complete, when I wore a younger man's clothes. La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la. Sing us a song, you're the piano man, sing us a song tonight. Well we're all in the mood for a melody, and you've got us feeling all right. Sis minuts per dos quarts de sis de la tarda ens enfilem ja a la primera hora del refugi. I comencem els espais amb col·laboradors, amb cinema. Latidos por el cine, amb Carlos Penela. Carlos Penela, bona tarda. Bona tarda, Dani. Què tal? Com estàs? Tot bé? Sí, i tu? Molt bé, molt bé. Ja et veus, aquí tornem a estar al Peu del Canón una tarda o més aquí a Ràdio d'Esvern. Res, només preguntar-te com ha anat aquesta setmana cinematogràficament. No sé si has gaudit de la fiesta del cine que ha estat aquests dies. Jo no he pogut anar ni un dia, la veritat. Jo tampoc. Jo he gaudit de la fiesta del trabajo. La fiesta del trabajo, exacte. Però, bueno, mira, sigui com sigui, doncs ens hem d'anar apuntant a aquestes pel·lícules que surten perquè comencen a omplir la cartellera d'alguns títols que ja no només veurem durant l'època de premis i de festivals que ve d'aquí molt poquet, no?, aquesta època de Goya, Oscar i tot això que vindrà després de Nadal, sinó que també ara el que fan aquestes pel·lícules són algunes d'elles que han passat ja per festivals i que també gaudeixen de bona crítica, no? Sí, de fet, avui a la cartellera parlarem d'algunes d'elles que han passat per diferents festivals, tant a nivell nacional com internacional i, sí, sí, i mira, aprofitant, tenia pensat fer-te i fer-vos una recomanació i aprofitant el que dius, per exemple, dels premis Goya, hi ha una iniciativa molt interessant a Filmin i és que hi han posat una sèrie de curtmetratges que estan competint ara per veure si reben una nominació pels premis Goya per ser un dels finalistes i jo he vist, he fet un tast de quatre curtmetratges i m'està sorprenent molt el que estic veient, hi ha molta qualitat. Que bé, que bé. El curtmetratge, un perfil de cinema i de audiovisual que molt probablement està molt lligat als inicis, a l'arrencar, a l'engegar, no? Moltes carreres de grans cineastes han començat amb curtmetratges, no? A l'Eix de l'Eglésia, Juan Antonio Bayona, tot i que Juan Antonio Bayona també amb aquest perfil dels videoclips, no? Sí, al final jo crec que el curtmetratge és com el prova i error, no? Anar a prova amb cosetes, també trobes coses molt experimentals, però coses molt ben fetes i molt ben acabades. Sí, i tant, i tant, i tant. Doncs vinga, comencem amb les estrenes d'aquesta setmana. Avui, 8 de novembre, ens arriben a la cartellera pel·lícules com Marco, una pel·lícula que, si no m'equivoco, està protagonitzada pel gran Eduard Fernández. Correcte. Ja ens va encantar el 47 i ara sembla que en aquesta pel·lícula torna a fer una gran interpretació i ens parla del personatge de l'antic Marco, que va ser un deportat que mai va existir, un home que durant anys va ser capaç de mantenir davant l'opinió pública i la seva pròpia família una mentida difícil d'imaginar, i és que havia estat presoner en un camp de concentració nazi. Carismàtic i convincent, en Marco va ascendir fins i tot a la presidència de l'Associació Espanyola de Víctimes d'Holocaust, on es va convertir en una figura destacada i admirada per la seva suposada valentia i patiment, fins que va arribar un dia que un historiador investigant sobre el tema va descobrir que allò que estava explicant era completament fals. La pel·lícula ha passat per Venècia, per Sant Sebastià, pel Festival de Londres, com tu deies, està protagonitzada per Eduard Fernández, però també per l'Anna Taliposa o el Fermí Reixac. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do quina pel·lícula, ja tinc ganes només de sentir el tràiler, ja tinc ganes de veure-la. El meu pare, que és un fanàtic de l'Eduard Fernández, quan vam anar a veure La Casa en Flames, estava en cartell el 47, i vam dir, hem de venir a veure el 47, i ell em va dir, i també Marco, i jo Marco, què és això de Marco? I vaig investigar una mica de la història, i la veritat és que és bastant curiosa, eh? És bastant curiosa, sí, sí. Bé, doncs, una pel·lícula que suma l'esquena a l'Eduard Fernández, que Déu-n'hi-do, bé, aquest any està sent un dels seus anys cinematogràficament parlant, i Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Marxem a una altra pel·lícula, aquesta és Verano en diciembre. Sí, és l'opera prima d'una directora que es diu Carolina Àfrica. La pel·lícula va passar pel Festival de Valladolid, per a Seminche, Seminche, perdó, i és l'adaptació de l'èxit teatral amb el mateix nom, i compta amb un repartiment de la talla de Carmen Matxi, Bárbara Leni, Victoria Luengo, Beatriz Grimaldos o Lola Cordón. I també tenim altres actors i actrius, com la Irene Escolar, l'Antonio Recines o la Sílvia Marxó. Ens parla, bé, ens endinsa a una llar, la llar de Teresa, que és el personatge de Carmen Matxi, on es reuneix amb les seves filles i amb la seva sogra, que conviu amb ella i que té demència senil. Aquelles persones que han vist la pel·lícula em comenten que té alguna, s'ha salvat molt les distàncies, però que té alguna semblança amb que s'enflama, el fet que parla de la família, de relacions materno-filials, des d'un altre punt de vista, però sí que han trobat lligams amb que s'enflama. Vérem en diciembre, aquesta segona pel·lícula que ens portes en cartellera, Carlos, marxem a la tercera, Anathema, aquesta pel·lícula que també s'estrena avui divendres. Sí, aquesta pel·lícula és la tercera del sagel The Fear Collection, que és un sagel que va crear la productora Poquepsi Films d'Àlex de l'Iglésia, i és una pel·lícula de por que ens parla d'una jove monja, garrepl l'encàrrec de visitar les catacombes d'una de les reglèsies més antigues de Madrid i allà, amb un arcabisbe, descobreix una sèrie de misteris que ens faran passar por a les nostres butaques. ...de vegades més grande por debajo que por arriba. Es como un iceberg. Ese lugar nos hizo daño, le hace daño a la gente. Si hay que ver para creer, haremos que la gente vea. Este lugar está desterrado por Dios. Dios no tiene nada que ver con esto. Sea lo que sea, no lo habéis encontrado. Doncs molt interessant aquest The Fear Collection, aquest sagel que suma un mes en el repartori de pel·lícules que van creant a partir d'aquest sagel que, com deies, era creació d'aquest Àlex de l'Iglésia. Margem a una altra pel·lícula, Amanece en setmanar, una pel·lícula dirigida per Rafa Cortés. Sí, aquesta és una comèdia que té la peculiaritat que en ella trobarem dos actors gallecs, com són el Luis Tosar i el Luis Taera, que normalment fan personatges molt intensos, molt foscos també. I aquí estan protagonitzant una comèdia, junt amb les seves parelles, interpretades per la Luisa Maiol i Bàrbara Santa Cruz, que viatgen a setmana per celebrar que fa 20 anys que es coneixen i que estan junts. I a partir d'aquí comencen a passar una sèrie d'històries delirants. Aquells que han vist la pel·lícula diuen que està fos saber aquesta comèdia. Si una cosa tenim aquesta setmana cartellera és que és una cartellera molt variada. Tenim comèdia, tenim drama, tenim thriller, tenim una mica de tot. I això és una qüestió que m'agrada molt, el fet de tenir cartelleres variades. Passem a una altra pel·lícula, The Book. The Book és una proposta independent que ens parla d'una jove periodista que troba un llibre enigmàtic, arregl del qual començarà a trobar respostes respecte a la seva família i la seva persona. I al Nadal comença també a arribar a les nostres cartelleres, en aquest cas amb l'arribada de Red One. Sí, aquest seria el blockbuster d'aquesta setmana. A mi sempre m'agrada posar primeres les pel·lícules nacionals i les produccions catalanes. Però això és un blockbuster que ens parla del secretament, una història una mica boja, el secretament del Pare Noel. I que el cap de seguretat del Port Nord, interpretat pel Dwight Johnson, decideix formar un equip per intentar rescatar el Pare Noel amb un rodamons com és el Casas Recompenses, també, que és el Chris Evans. I bé, sembla una pel·lícula amb molta acció i amb molta diversió. Mola el sitio. Bienvenido al Polo Norte. ¿Cómo dices? Anoche Red One, també conocido como San Nicolás de Bari, fue secuestrado. secuestrado. ¿Estás diciendo que han secuestrado a Papá Noel? Eres el mejor rastreado del mundo. Una pel·lícula que té bona pinta, pintada com a mínim entretenir-nos una estona en la butaca. I vinga, passem a una altra, aquesta és el Mètodo Nox, una pel·lícula protagonitzada per Michael Keaton. Sí, una pel·lícula d'acció amb un repartiment bastant estel·lar, com tu dius, el Michael Keaton, el James Marsen o, per exemple, l'Al Pacino. El Michael Keaton interpreta una assassina a sou que ha perd la memòria i comença una carrera contra la llotja per ajudar el seu fill, del qual ha estat licenciat durant massa temps, a encobrir un crim que ha comès. No meses. Lo siento. Tranquilo, doctor. Aunque le odiase por haberme lo contado, lo olvidaría enseguida. La policía lo está investigando. Si no consigues arreglar... I ara marxem a La Cocina, una altra de les pel·lícules que arriba aquesta setmana cartellera. Sí, dirigida per Alonso Ruiz Palacios. La Cocina va tenir la seva estrena nacional a la secció oficial de la recent Saminchi. També va tenir la seva estrena mundial a la passada edició de la Petinale. i és un drama que està basat en una obra teatral de Kitchen d'Arnold Wesker i a la Petinale va competir per l'os d'or. La Cocina anava a la relació de Pedro, un amigrant mèxicà, a qui acusen d'haver robat a la capsa del restaurant i la Júlia, que dona vida a la Ronnie Mare, una cambrera que necessita diners per un avortament. La pel·lícula denuncia les experiències dels migrants de tot el món quan arriben a Nova York i per guanyar-se la seva vida han de treballar en el tema de la restauració i totes aquelles discriminacions que arriben. I ara sí, si et sembla bé, fem una repassada breu d'aquelles pel·lícules, d'aquells títols que també s'estrenen aquesta setmana i que també formaran part de la cartellera d'avui, 8 de novembre. Doncs parlarem molt ràpidament de 3 i després et parlarem també de forma resumida d'una proposta de filming. Primer parlem d'Àrol i el Lápiz Màgico que està basada en una sèrie de llibres on el seu personatge pot fer realitat amb un simple llapis tot allò que la seva imaginació li dona fins que se li acudeix fer dibuixar en el món real i a partir d'aquí es transporta amb els seus amics al món real on haurà de començar a aprendre a viure. Després tenim L'Àngel de los Pobres és una pel·lícula francesa que va superar els 350.000 espectadors en el seu primer cap de setmana i va arribar al número 1 de la taquia francesa i ens parla d'un personatge que ha nascut en una família burguesa i està decidit a convertir-se en un sacerdot. Tot i això, al començar la Segona Guerra Mundial s'uneix a la resistència i perdre una mica en el camp de batalla i enfrontar-se als horrors de la guerra decideix donar un gir a la seva vida i començarà a lluitar per les persones sense llar i donar veu als més vulnerables. Per últim, portem la pel·lícula d'animació infantil de la setmana que és Guardianes en l'Òpera del director Vasili Robenski que ja ens va aportar una història molt semblant Guardianes del Museu i ens parla d'una quadrilla molt curiosa de gossos que reben una missió que és salvar la representació del ballet de Carmen basada a l'Òpera de Giorgio Bisset i una sèrie d'aventures canines que faran les delícies de la canalla. I després et volia parlar d'un cicle de filming que es diu Cine per Entender Nuestros Dias que arriba als cinemes i està composada per quatre llarmetratges dos de ficció i dos documentals que tracten d'il·lustrar el món en el qual vivim aburant conflictes plenament actuals com és la guerra a Gaza la popularització política a l'auge de l'extrema dreta les fake news o la corrupció política. Són quatre pel·lícules que són No Otherland, Qüestió de Principios Hollywood Gate i el Casso Abel Team que portant el segell de filming segur que són molt interessants i didàctiques. Molt bé, doncs interessant també proposta que ens planteja filming, no? Sí, sí, sí, sí. Sempre una distribuidora i plataforma diferent en algun sentit de la paraula. I tant. Carlos Penela, moltes gràcies per les estrenes. Ens sentim la setmana vinent. I res, que vagi molt bé el cap de setmana. Igualment. Agudí, una abraçada. Una abraçada. Adiós. I seguim aquí al refugi de Ràdio d'Esvern quan queden sis minuts per tres quarts de sis de la tarda. Ara, una petita pausa publicitari, tornem en un tres i no res. Ho hem estat meditant molt. I sí, el refugi és la millor alternativa de les tardes. El refugi, el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern. Cada tarda de 5 a 7 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com parlem de cultura, oci, de moltíssimes coses més i ho volem fer al teu costat. Escolta'ns cada tarda a Ràdio d'Esvern. Vet aquí una vegada. Un programa de contes que es realitza el grup Marc Mestres Àvies Recuperadores de Contes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Sentiu, és la sintonia del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats. Prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes i les curiositats d'aquí i d'arreu. Fem ràdio amable, parlogent tranquil i culturalment curiós. Benvinguts, convidat i amanitat. Benvolguts, viatges, història. Bentrobat, cultura. Tot això ho escoltareu en el Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats aquí, a Ràdio d'Esvern. Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. A les contes de Ràdio d'Esvern. El Refugi, el magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. El Refugi. I seguim aquí a les tardes de Ràdio d'Esvern. Seguim al Refugi. Ara és moment d'encentre el micròfon a l'Elvira Sánchez. Elvira, bona tarda. Hola, bona tarda. Com estàs? Jo molt bé. I tu, com estàs? Estàs recuperat? Estàs vivo? Estò vivo, estò vivo. Estò vivo, la veritat és que sí. és que els mesos aquests de tardor per mi són criminals de feina. Tinc molta feina. A més, també, des que treballo tant amb la veu és com que és la primera en caer, saps? És la primera. Vull dir, la veu al final també quan la fem servir tant, quan és l'instrument bàsic de la nostra feina, al final el que ens acabem trobant és que a vegades... És curioso perquè tu només estàs vient-lo com un instrument de la teva feina, però pensa que amb la veu, amb les cuerdes vocals, que és el que producen lo genera la veu, també estamos haciendo tragar los alimentos. O sigui, que no és només un òrgano que sirve para comunicar-nos, sinó que també cumple una funció fisiològica dentro dentro de lo que es la alimentación del ser humano, solamente para introducir el tema. No, no, efectivament, efectivament és així. Al final també té moltes tasques aquesta veu, té moltes tasques aquestes cordes vocals, tenen molta feina que no és només la de comunicar i treballar, sinó que també tenen ritme tot el dia, no? Exacto. desenfrenat, per cert. Molt bé, doncs, comencem, ensatem un nou espai de nutrició dietètica, de què ens voldries parlar avui? Bueno, jo, antes de hablar de cualquier tema de nutrición, que tú sabes que yo hablo de lo que tú, ya sé que estás buscando ahora en la inteligencia artificial, a ver qué le pregunto a Elvira, quisiera hacer llegar al pueblo valenciano todas mis condolencias para aquellas personas que han perdido personas y hacer llegar también mi empatía y el apoyo emocional, moral, a aquellas personas que han perdido toda su seguridad, ¿sabes? Es decir, estas personas que han perdido su hogar, todo lo que tenemos en el mundo y, bueno, que básicamente que poquito a poco se puede salir que tengan fe y confianza y que estamos con ellos. Totalment, totalment. Al final, és una situació molt complexa la casa está vivina Valencia y nosotros lo que tenemos que ser es fuertes, intentar también ayudar con lo que haga falta y no molestar, ¿no, Elvira? Porque a veces es mejor no molestar que el hecho de intentar ayudar demasiado, ¿no? Sí, porque piensa que ahora ya, o sea, en un principio y una de las cosas que más me ha descolocado es que había había una desinformación, o sea, yo entiendo que las noticias de las muertes generan morbo, ¿vale? Que todo vende más si hubieran aparecido 800 cadáveres en el parking que el que no apareciera ninguno. Parece que nos desilusionamos. Yo no jugaría con esto, para mí lo importante, los que se fueron no podemos hacer nada por ellos, ¿vale? Lo siento, suena frío, pero han quedado gente que están desvalidas, abuelos que están abandonados, niños que a lo mejor están solos, que también a estos, por estos sí podemos. ¿Esto quiere decir que yo justifico la pérdida de vidas humanas? No. No se debía de haber perdido ni una sola vida humana, ¿sabes? Pero bueno, de momento ahora hay que salir para adelante y no estorbar, sino que dejar que nos organizen los que saben, darle paso a los que saben. Doncs sí, efectivament, jo crec que és una bona lliçó la que ens estàs oferint el vidal i ara sí, després d'aquest càntic, diguéssim, a l'esperança, marxem a l'espai d'avui. Si et sembla, a mi m'agradaria destacar una efemèride que és la setmana vinent que és la de la diabetis que ja vam estar parlant aquí al programa la temporada passada però crec que també és un tema bastant interessant i que podríem, doncs, treure-li cullerades, si et sembla. Sí, sí, la semana que viene es la semana, o sea, a partir del lunes es la semana de la diabetes, específicamente de la diabetes tipo 2, ¿de acuerdo? Es decir, cuando nosotros hablamos de diabetes, diabetes es una enfermedad que se descubre hace muchos años y ¿por qué? Porque era curioso que las personas que tenían azúcar en sangre orinaban dulce. Entonces, ¿qué pasa? Las hormigas, cuando orinaban, iban las hormigas allí. Ostras, no me digas. Sí, sí, por eso se llama mellitus, se llama diabetes mellitus, ¿por qué? Porque básicamente es orina dulce. Piensa que el problema está en que nuestro cuerpo le falta una hormona o la hormona que tenemos que se llama insulina que la genera el páncreas, ¿de acuerdo? no está funcionando y cuando digo no está funcionando quiere decir que no logra meter el azúcar dentro de la célula, con lo cual al no meterlo en la célula lo que hacemos es primero almacenarla en grasa o eliminarla por la orina, ¿de acuerdo? Entonces eso hace que la harina sea más amarilla y más dulce, ¿de acuerdo? Y fue la manera de diagnosticar de aquella la diabetes, lo que pasa que no tuvo tratamiento y aquella en principio de esta enfermedad lo que se hacía era eliminar todos aquellos alimentos dulces, de hecho era la dieta antidiabética antes de empezar yo la carrera, ¿no? Entonces, a medida que se ha ido desarrollando se ha visto que evidentemente la diabetes al ser un problema de endocrino que puede ser autoinmune, es decir, naces con él y son los que se llaman insulino dependientes que se tienen que estar inyectando insulina a cierto tiempo, ¿de acuerdo? Están los que no son insulino dependientes o la diabetes tipo 2, este tipo de diabetes, la segunda, sí que se puede controlar muchísimo mejor con la alimentación porque básicamente una, es que la insulina no es que no funcione, sino que el cuerpo como que retarda su funcionamiento para decirlo de una manera, con lo cual con una alimentación no sin carbohidratos, sino con carbohidratos complejos, estos carbohidratos que siempre les digo yo que tienen que llegar al estómago y dividirse y ir dando energía poco a poco son los que deben ser consumidos. Antiguamente, los diabéticos, tanto los tipo 1 como los tipo 2, no podían comer carbohidratos, o sea, se les prohibía todo lo que era carbohidratos, de hecho, hacían una dieta que hoy podríamos perfectamente asociarla con lo que se llama la dieta cetogénica, es decir, eliminamos los carbohidratos y controlamos las proteínas y las grasas, ¿de acuerdo? Hoy en día, no, hoy en día se sabe que las frutas y las verduras, las frutas, siempre que sean enteras, ¿de acuerdo? Pues, en una ración adecuada, los diabéticos pueden tomarlas, ¿vale? Tanto los de tipo 1 como los de tipo 2. Ahora, ¿cómo se puede evitar la diabetes tipo 2? Pues, la diabetes tipo 2 se puede evitar a través de la alimentación, ¿vale? ¿Por qué? Porque si nosotros consumimos alimentos integrales, cereales integrales, consumimos frutas y verduras de 3 a 5 porciones diarias y carnes magras, porque piensa que la gente no se muere de diabetes, la gente se muere de las consecuencias que tiene el azúcar dentro de todo el sistema orgánico, ¿vale? Es decir, tú no te mueres porque tienes una hiperglicemia, sino que el efecto de las hiperglicemias en todos los sistemas orgánicos que tenemos van afectando, es decir, el riñón, afectan al corazón, afectan los pulmones, afectan a los ojos, incluso afectan a la circulación, porque una de las características, una de las consecuencias de la diabetes son las cangrenas en las extremidades inferiores, ¿de acuerdo? de lo que se llama el pie diabético, que si no cuida y una mala higiene, pues produce que muchas veces se tengan que imputar ese tipo de dedos, los dedos del pie sobre todo, ¿vale? Entonces piensen que la diabetes no te vas a morir de ella, sino que te vas a morir de las consecuencias que estás generando dentro de nuestro organismo. Entonces, la alimentación, evidentemente, tiene que ser, básicamente, yo siempre indico cuatro o cinco comidas al día, dependiendo de cada persona, no se trata de lo que comemos, sino que también de la cantidad. Por ejemplo, los diabéticos a mí siempre ahora en estas épocas de navidades que dicen, ay, pero ahora las uvas que no puedo comer, ay, el palo santo que es muy dulce que no puedo comer. Sí que podemos comer uvas, la ración de uvas justo es doce. Justo el palo santo, si no es muy grande, es la mitad de palo santo. O sea que sí podemos comerlo, pero lo que tenemos que evitar, básicamente, es que, por ejemplo, si comemos palo santo, de acuerdo, que es una fruta que viene ahora, pues tendremos que tomar un arroz integral, unas verduras de tipo espárragos, de tipo brócoli, de tipo alcachofa, y un poco de carne magra. De acuerdo, con eso no va a pasar nada. Y al desayuno, pues tendremos que tener nuestro bol de avenas con nuestros frutos secos. Hay que regular, digamos, lo que no nos podemos pasar, pero tampoco, pues nos podemos quedar cortos al final de la regulación. Fíjate tú, que cada vez que vengo te digo lo mismo y todo el mundo me dice, yo me imagino que nuestros oyentes dirán, esta señora siempre va diciendo lo mismo, es muy importante la calidad y la cantidad, pero es que para mantenernos sanos es importante la calidad y la cantidad y para sanarnos tendremos que ajustar la calidad y la cantidad a la enfermedad. Siempre vamos a trabajar con lo mismo. La alimentación básicamente es el equilibrio entre todos los nutrientes. Tenemos enfermedades básicamente porque no cuidamos nuestra alimentación. Evidentemente hay enfermedades que son genéticas y que no hay manera, pero hay enfermedades que podemos evitar o controlar desde la alimentación y la diabetes tipo 2 es una de ellas. Importante, es una cuestión muy, muy importante esta, la de controlar, la de regular y la de tener en cuenta todos estos aspectos que nos comentaba la Elvira. Estamos repassando diferentes cuestiones al voltant del Día Mundial de la Diabetes que se comora el 14 de novembre, es una data reconeguda per a les Nacions Unides i també va ser instaurada per la Federació Internacional de la Diabetes. En aquest cas, aquesta jornada serveix per sensibilitzar sobre la diabetes els seus factors de risc, els seus mètodes de prevenció i la importància del diagnòstic precoç. Ahir vamos a veure, diagnóstico, ¿cómo podemos saber cómo tenemos? Mira, es muy fácil. ¿Cómo podemos encontrar un diagnóstico precoz? Bueno, es muy fácil, ya te digo, ya te digo, es muy fácil. A ver, si tienen que venir las hormigas a la orina, lo veo difícil. Piensa que la diabetes tiene una primera sintomatología, la primera sintomatología se llaman las 3P, poliuria, es decir, orino demasiado, polidipsia, tengo demasiada C y polifagia, que tengo mucha hambre. Es decir, ¿qué le pasa a las personas que tienen diabetes, que sufren algún tipo de diabetes? Que tienen hambre constantemente, ¿por qué? Porque en sus células no entra la glucosa, ¿vale? Entonces, ¿qué pasa? Que esas glucosas la están orinando y al orinarla, pues genera una deshidratación, con lo cual viene la polidipsia, es decir, la necesidad de tomar mucha agua. Esa es la primera sensación, ¿vale? Las primeras, las 3P son la primera forma de saber que tenemos, este, podemos tener diabetes. La segunda es muy fácil, hoy en día, pues existen text de sanguíneo que te lo dan en el momento, ¿vale? Pero recuerden que tenemos dos tipos, la diabetes tipo 1 suele ser infantil, esta tiene que ser diagnosticada cuando eres joven, ¿de acuerdo? Normalmente el que es diabético tipo 1 es, por decirlo de una manera, es de nacimiento. ¿Y se puede arrastrar toda la vida esta diabetes? Sí, sí, te mueres de las consecuencias de esta diabetes, ¿vale? Entonces, bueno, ¿a no ser que...? No, no, siempre con un buen cuidado tienes una mejor calidad de vida, ¿vale? Piensa que te falta una hormona, no tienes esa hormona, ¿de acuerdo? Es una enfermedad que no tienes, no tienes insulina y al no tener vas a tener que vivir siempre dependiendo de la insulina. Y entonces, todas estas personas que vemos con las chapitas estas que tienen enganchadas aquí en el antebrazo, bueno, en el brazo y todo esto que son para controlar este tipo de diabetes, ¿son de tipo 1? Sí, sí, sí, todo lo que se tenga que pinchar son tipo 1, ¿vale? Entonces, la de tipo 2 es la que le dan, por ejemplo, lo que se llaman hipoglicemiantes orales, es decir, son pastillas tipo metformina que tienen la función de ayudar a esta glucosa a entrar en la célula. Normalmente, ¿qué pasa? Que la diabetes tipo 2 está muy relacionada con unos hábitos de vida bastante malos y además con un aumento del volumen de tu cuerpo, ¿de acuerdo? Es decir, cuando el cuerpo aumenta de volumen, ¿qué pasa? La sangre tiene que irrigar a más células, entonces no llega, ¿vale? Tiene que gastar más y también está el estrés. El estrés puede hacer que por efecto colateral tengas lo que se llama resistencia a la insulina, que es otro tipo de enfermedad que no es diabetes, pero que también está relacionado con la carencia o la mala utilización por parte de nuestro cuerpo de la insulina, ¿de acuerdo? Entonces, básicamente, tú los ves, ellos llevan, hoy en día, antiguamente sí que era difícil, ¿vale? Pero hoy en día tú ves que las personas hacen clipings, se levantan así, se pinchan, y van diciendo, se pinchan antes de la comida, ¿vale? Sí. Y entonces ven el nivel que está en la comida, si por ejemplo están muy bajos, pues no se pinchan, pero si están muy altos, antes de comer se pinchan para controlarse, entonces los enseñan, eso es mucha educación de la utilización de la insulina, porque dentro de la insulina muchas veces trabajan con dos tipos, una que se llama insulina rápida y una que se llama insulina lenta, entonces ellos van controlando, ¿vale? Van tomándose, por eso si te fijas, los diabéticos que son insulino dependientes desde nacimiento, tienen todas las que son las yemas de las dedos, todas agujereadas, porque se van haciendo los test, además se lo van poniendo de aquí, de aquí, de aquí, van cambiando para no desgastar el área de las yemas de los dedos, pero siempre se tienen que hacer una prueba sanguínea para saber cuáles son niveles y así adaptan la insulina. Yo muchas veces los he visto incluso con unas básculas chiquitinas, chiquitinas que hay, que son unas básculas que se llevan en el bolso y también con estas básculas controlan lo que se están comiendo y hacen como cálculo rápido. Exacto, sobre todo los hidratos de carbono sencillos, ellos no tienen problemas, normalmente no se tienen problemas con los hidratos de carbono complejos, de tipo frutas y verduras, ellos tienen problemas porque en su alimentación sí que tienen que haber una cantidad, le llaman intercambios, unos intercambios, un número de intercambios que está calculado para cada persona de cereales o de alimentos que sean de fácil absorción en cuanto a los carbohidratos, es decir, si tienen tres de verdura tienen que tener una de arroz blanco o una de pan, ¿para qué? Porque ellos necesitan esa energía rápida también, ¿vale? Entonces ellos lo que van pesando, un intercambio por ejemplo puede ser 30 gramos de arroz, entonces dicen, no, me tocan tres intercambios de carbohidratos, entonces pillan una de arroz y dos de verduras, por eso se la pasan pesando. Muy bien, interesante también pues conocer un poco, ¿no? Estas costumbres que a lo mejor pues si no tenemos a alguien en casa o alguien en la familia o algún amigo pues que sea diabético pues a lo mejor no las conocemos de primera mano, ¿no? No, no, no, piensa que hoy la diabetes ha mejorado muchísimo, ahora inclusive hay algunos que tienen su bomba directamente estampadas en algún lado de su cuerpo, ¿vale? Sí, lo conoció. Hoy, afortunadamente, no solamente ha variado, antiguamente, piensa que se usaba insulina de cerdo y en muchos casos al inyectarse esa insulina de cerdo podía tener reacciones alérgicas, entonces era un problema, ¿no? Hoy en día las insulinas han cambiado y han mejorado notablemente. Elvira Sánchez, gracias para la España de Abui, nos queda un minuto para arriba a la 6 de la tarde, un minuto y a Skach, bueno, un placer pues volver a contar contigo aquí en el espacio, hemos estado por unos días un poco ausentes, espero que haya ido bien todo lo que tenías que hacer, que sabemos que tenías que hacer muchas cosas, muchas labores de abuela en Alemania y todo eso, eso fue genial, ya nos comentaste. Sí, sí, fantástico, esto de ser abuela es fantástico, te rejuvenece, te necesito vacaciones para ser abuela, ¿eh? Ahora. Exacto, ahora te puedes, bueno, te iba a decir de Imserso, pero tú eres, tú eres una chica, tú eres una chica yeye. Tú como mi madre, ¿no? Que cumplí 63 y me puso 65, ¿no? ¡Anda ya! He visto esa gente, muchas gracias. Venga, hasta luego. Adéu. Ving minut per a las 6 de la tarda amb una mica d'alegria que també està bé. Nosaltres ara sí fem un petit recés per a les notícies Catalunya Ràdio Primer amb les notícies de les 6 i tot seguit amb les notícies d'aquí, del bolletí de Ràdio d'Esvern. Tornem a les 6 i 10 amb el Refugi a l'emissora municipal de Sant Just d'Esvern. Fins ara. Catalunya Ràdio Les notícies de les 6 Bona tarda, us informa Sargi Molero. El president valencià, Carlos Mazzon, va estar dinant en un restaurant del Centre de València durant les hores més crítiques dels aiguats amb la periodista valenciana Maribel Vilaplana. La trobada es va allargar fins a les 6 de la tarda i el president valencià li va oferir la direcció de la televisió pública a punt. A aquella hora, el comitè de crisi ja portava una hora reunit i la Confederació Hidrogràfica del Xucar ja havia alertat del caval perillós de diversos rius i rieres. Inicialment, Mazzon havia justificat la seva absència a la tarda dels aiguats per una trobada amb els agents socials, però tant la patronal com els sindicats l'han desmentit. Segons el líder de l'UGT al País Valencià, Ismael Saez, la trobada va acabar a quarts de 3 de la tarda. El presidente llegó unos minutos más tarde y nos había dicho que en vez de la hora y media pues era la 1.40 y duraría aproximadamente una media hora o algo más. El presidente bajó en ese momento y salió del Palau. Des d'aquesta reunió Mazzon no torna a aparèixer fins a les 7 del vespre al comitè de crisi de la Dana que portava dues hores reunit. Més notícies, Natàlia Ramon. Pressió a la Unió Europea perquè acceleri el pla per millorar la competitivitat de la seva economia davant la victòria de Donald Trump. L'expresident del Banc Central Europeu Mario Draghi fa una crida a prendre mesures ràpidament però els 27 estan dividits. La cimera de Budapest ha acabat amb un acord de mínims que es limita a explorar noves solucions per recuperar el terreny econòmic perdut davant els Estats Units i la Xina. Enviat especial a Budapest, Jordi Baró, bona tarda. Bona tarda. Compromís de mínims dels 27 amb estudiar noves vies per finançar grans inversions que ajudin l'economia europea a ser més competitiva. és l'acord que surt de la declaració de Budapest. La discussió sobre aquesta qüestió preocupa des de fa temps per al debat ha guanyat urgència arran de la victòria de Trump. La Unió Europea té sobre la taula un informe de l'expresident del BC Mario Draghi que calcula amb 800.000 milions d'euros anuals les necessitats d'inversió extra per a Europa i proposa que s'emeti nou deute comú. Però aquesta i altres possibles solucions divideixen els 27. Charles Michel, president del Consell Europeu. Hem decidit explorar nous instruments i això què significa? Doncs significa que avui no hi ha consens espontani sobre el tema però el debat està sobre la taula. Jordi Baró, Catalunya, redibuda, Pest. L'empresa de cosmètica natural Freshly Cosmetics anuncia onero que afectarà una cinquantena de treballadors del centre de treball de Reus al Baix Camp. La companyia diu que la decisió està motivada per la caiguda del comerç electrònic. Tarragona, Ricard Buigues. En total hi ha 52 persones afectades que treballen a les oficines del Freshly Park ubicat a Reus. Això representa un 18% de la plantilla. Els representants dels treballadors s'han reunit amb la companyia per assegurar un procés de sortida respectuós i de suport. Paral·lelament, l'empresa ha ofert un permis retribuït a totes les persones afectades pel procés. La direcció de Freshly Cosmetics diu que la reestructuració respon a raons econòmiques i organitzatives en un context de davallada del comerç electrònic. La decisió s'inclou en el nou pla estratègic pels pròxims 5 anys. Freshly Cosmetics es va crear a Reus l'any 2015, té el centre de producció a Gandesa, la Terra Alta i la plantilla consta de 300 treballadors. L'estrena que es farà demà del nou tram del tramvià a Barcelona entre Glòries i Bardeguer es veurà afectada per una vaga. Comissions Obreres i l'UGT han convocat una aturada de 24 hores a partir d'aquesta mitjanit en reivindicació de més recursos al servei. Roberto Mata, president del comitè d'empresa del tram Besòs, ha explicat a Catalunya Ràdio què reclamen. Hi ha una manca de manteniment i tot això repercuteix a la seguretat, a més de pels treballadors, pels usuaris i la sobrecàrrega de treball. Estem tenint també un augment de baixes per l'ansietat per aquest motiu. Actualitzem a aquesta hora la situació del trànsit. Mari Luz, Garcia, bona tarda. Hola, bona tarda. En general, amb tranquil·litat però amb algunes retencions localitzades, destaquem la ronda litoral amb cua de zona franca fins a Montjuïc després que han retirat els vehicles que han tingut un accident. També les aturades a la C58 i C33 des de Moncada fins a l'entrada a Barcelona pel Nusra de Trinitat i el transport públic, les línies R7 i R8 de Rodalies circulen fora del seu horari habitual. a causa de l'avaria d'un convoi. Mari Luz Garcia, equip viari de Catalunya Ràdio. Esports, Roger Gossà. Marc Cassador és la principal novetat a la llista de convocats de la selecció espanyola de futbol per jugar als partits de la Lliga de les Nacions contra Dinamarca i Suïssa els dies 15 i 18 de novembre. també són a la llista els catalans David Raya, Òscar Mingueza, Marco Corella, Dani Olmo i la Minya Mal i el Blaurana Pedri i Pau Coversí no hi és pels punts de sutura a la cara. Avui arrenca la tretzena jornada de primera amb el Rayo a les palmes a les 9. diumenge el Barça visitarà la Real Societat i el Girona el Getafe demà al Madrid rebrà l'Ossassuna a les dues. El tècnic blanc Carlo Ancelotti diu que ja han detectat el problema que té l'equip. A la Lliga de Bàsquet el Barça rep avui el bascón i a dos quarts de nou ho farà amb la novetat de Joel Parra ja recuperat el partit el podreu seguir en directe a l'app de Catalunya Ràdio i a la plataforma 3CAT i a la Lliga Masculina de Waterpolo jugat avui el xe i de 7 Sabadell 12. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda us informa Mariona Salas Vilanova. Els cars de coxinets de Sant Just ofereixen aquest any una novetat pels assistents. Una visita guiada per descobrir la història de l'esdeveniment. Diumenge 10 de novembre Carles Palau un dels fundadors i membre de l'organització i corredor durant anys guiarà dues sessions explicatives una a les 11 del matí i una a les 12 amb inici i a la meta al costat del mercat. Durant la visita els participants podran conèixer detalls sobre la creació de la cursa com eren els primers cars les mesures de seguretat inicials i l'evolució de la competició al llarg dels anys. Per insistir-hi només cal presentar-se al punt de trobada a l'hora desitjada. I com a informació també d'últim moment de cars de coxinets l'organització ha anunciat que finalment se separarà la categoria a la vins. Les categories han quedat amb els corredors nascuts entre 2016, 2015 i 2014 seran els elevins amb 15 cars i els nascuts el 2013 i 2012 seran els infantils amb 11 cars. Els participants afectats han rebut un canvi de dorsal al seu correu electrònic. La Biblioteca Joan Margarit organitza el pròxim dimarts 12 de novembre a dos quarts de set de la tarda l'audició comentada Vivint de l'aire a la sala Isidor Consul i Giribet de Can Ginestà. L'acte a càrrec de la flautista Cristina Granero forma part del programa Música a Fons de la xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona i oferirà als assistents un recorregut per la història de la música amb la flauta com a protagonista. Durant l'audició Granero interpretarà en directe obres de diferents estils i èpoques subratllant la connexió entre la flauta i la veu humana així com els beneficis de tocar instruments de vent. Cristina Granero guanyadora de diversos premis i en formació de destacats músics internacionals compartirà els secrets d'aquest instrument. L'activitat és oberta a tots els públics amb inscripció prèvia i està pensada per oferir una experiència musical immersiva i didàctica. Jusfo Salva portaveu dels comuns de Sant Jus ha vingut a parlar d'actualitat política de Sant Justenca a Ràdio d'Esvern i ha destacat els reptes pendents en matèria d'inversions i infraestructures municipals. Fos Salva ha subratllat la importància d'acabar projectes en marxa com la Sala de la Taneu i ha posat èmfasi en la necessitat d'ampliar el CAP i de construir l'Institut Escola a Maslluí com a passos clau per donar resposta al creixement poblacional i garantir serveis bàsics d'educació i salut de qualitat. En l'àmbit dels pressupostos Fos Salva ha comentat que el nou pressupost pel 2025 aprovat amb el suport dels comuns i el PSC reflecteix la pressió inflacionària que ha impactat en el cos dels serveis. A més, ha defensat la pujada de l'IBI per assegurar la continuïtat i qualitat dels serveis municipals. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als botlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara! Ràdio de Sant Just Ràdio d'Esvern. I ain't nothing but tired Man, I'm just tired and bored with myself Hey there, baby I could use just a little You can't start a fire You can't start a fire Without a spark This gun's for hire Even if we're just Dancing in the dark Messages keep getting clearer Radio's on And I'm moving round my place I check my look in the mirror Want to change my clothes My hair On my face And I ain't getting nowhere I'm just living in a dump like this There's something happening somewhere There's something happening somewhere Baby, I just know who cares You can't start a fire You can't start a fire Without a spark This gun's for hire Even if we're just Dancing in the dark You can't start a fire You can't start a fire Sitting around getting older There's a joke Here's some wine It's on me I shake this world Up my shoulders Come on, baby That laughs on me Stay on the streets For this time And they'll be carving you up All right They say you gotta stay hungry Hey, baby I'm just a fire Star in the night I'm dying for some action I'm sitting, sitting around here Trying to write this book I need a love reaction Come on, baby Give me just one look We can't start a fire Sitting around trying to When we broke the heart This gun's for hire Even if we're just Dancing in the dark We can't start a fire Worrying about your little world Falling apart This gun's for hire Even if we're just Dancing in the dark Even if we're just Dancing in the dark Even if we're just Dancing in the dark Even if we're just Dancing in the dark Hey, baby Father You You You You You You You You You Un autor al refugi Avui a l'espai d'un autor al refugi us portem l'escriptora Almudena Grandes Almudena Grandes és una reconeguda escriptora espanyola nascuda a Madrid el 1960 destaca principalment per les seves novel·les que sovint aborden temes com la història contemporània d'Espanya les relacions humanes complexes i els secrets familiars La seva obra més coneguda és la sèrie Episòdios d'una guerra interminable que inclou novel·les com Inés i l'Alegria i El lector de Julio Verne on explora la guerra civil espanyola i les seves repercussions en la societat espanyola Amb una prosa detallada i emotiva Grandes crea personatges vívids que captiven els lectors ha rebut diversos premis literaris i es considera una de les escriptoras més importants de la literatura espanyola contemporània Avui us portem un fragment de la madre de Frankenstein de Almudena Grandes Lo malo es que tenga la vista tan débil porque no le veo bien la cara pero conservo mi cerebro privilegiado, superior y he activado todas mis potencias se lo expliqué muchas veces a los médicos al llegar aquí y no me hicieron caso mi corazón, mis caderas, mis pechos, mis nalgas son de mujer pero el cerebro, el cuello y los brazos las piernas y la clavícula son completamente viriles y si no se lo creen si no se lo creen que me hagan una autopsia cuando muera y ya lo verán no conseguí transmitirle esta facultad a Hyld ella era mujer de los pies a la cabeza por eso se perdió las mujeres se pierden por el sexo pero a mí ningún hombre me ha hecho sentir nada de la cintura para abajo de ahí proviene mi fortaleza cada vez que él entra por la puerta mientras hago que escucho a la mosquita muerta me pongo en mi postura de pensar La madre de Frankenstein Dalmudena Grandes I una setmana més aquí al Refugi li obrim els micròfons de Ràdio d'Esvern al nostre infermer de guàrdia en Daniel Morales Daniel, benvingut al Refugi Hola Dani, com estàs? Com estàs? Tot bé? Súper bé, aquí estem Molt bé, doncs una tarda més aquesta setmana tensarem els micròfons per tal de parlar de salut i benestar al nostre espai de l'infermer de guàrdia Avui entenc que també et senyiràs una mica amb l'actualitat, no? Sí, avui parlarem de la Dana de València un tema que ha afectat a València principalment però també altres regions com Castella de Manxa o fins i tot Andalusia i parlarem una mica de què és el que ha passat també de com protegir-se ja que veiem moltes persones que van allà i porten mascareta, guants parlarem de per què és important protegir-se i també molt important de com podem ajudar Perfecte, doncs comencem amb aquest especial d'Ana i també actualitzant una mica algunes notícies Comencem! I per on ho vols entomar això? Perquè sabem que és una situació molt complexa també a l'hora d'explicar-la als nostres oients perquè es facin tenedora i també per poder ser més fidels a la realitat entenc que també has pogut organitzar aquest espai en diferents punts, no? Sí Primer de tot comencem tot i que jo no soc meteoròleg ni entenc res d'això he volgut buscar així per entendre-ho què és una Dana bàsicament una Dana és una depressió aïllada a nivells alts que el que provoca són plujes torrencials amb molt poc temps i això el que ha provocat són desbordaments de rius inundacions i talls de carreteres de diferents localitats de València també està com molts de vosaltres sabeu han traït la gestió del govern valencià sobre si s'hauria d'haver avisat sobre si es coneixia sobre si els avisos els tenien a X hora i bueno però aquí no no estem per parlar d'això aquest episodi ha estat especialment dur amb conseqüències devastadores ja que segons les últimes dades han mort 223 persones concretament 215 a València 7 a Castellà-la Manxa i 1 a Andalusia hi ha 78 desapareguts i de les 215 morts a València encara hi ha 48 morts sense identificar que podrien correspondre a aquests desapareguts tot això ha provocat que es posin en marxa dispositius d'emergència per tal de rescatar i ajudar les persones afectades però també s'està posant en risc a molts dels serveis de rescat i voluntaris ja que com he dit són situacions en les que cal protegir-se perquè podem hi ha aigua estancada ha sortit aigua de... ara parlem d'això no faig spoiler no faig spoiler permeten que et pregunti Dani aquesta informació que has portat avui d'on l'has recopilat de quin font doncs l'estàs portant doncs he buscat diferents diaris i també webs de principalment articles de diaris però també webs de la Generalitat no és important la font bàsicament perquè també aquests dies s'estan vivint doncs moltes feinius i informació falsa no que està arribant doncs a les orelles doncs de no només dels veïns i veïnes de València sinó dels veïns i veïnes d'arreu d'Espanya hi ha molta gent que que se sent com impotent d'haver de seguir amb la seva vida normal mentre hi ha gent que ho està passant força malament i de fet hi ha molta gent que s'ha de s'instal·lar a Twitter per exemple per no haver de lidiar amb fake news ja que aquest tema li està afectant considerablement efectivament és una situació molt crítica on també doncs hi ha gent que s'està aprofitant d'aquesta desgràcia a nivell autonòmic però també a nivell de país perquè és una desgràcia que afecta a tot Espanya seguim comentant qüestions d'aquest desastre entenem que en un desastre com aquest hi ha molta gent que vol ajudar oi? sí i per això cal fer-ho amb garanties en primer lloc hem de recordar que les inundacions no només porten aigua quan una zona s'inunda es barrellen les aigües del clavegaran amb l'aigua de pluja la qual cosa crea un ambient molt perillós ja que hi ha un risc d'infeccions perquè en aquestes aigües proliferen bacteris virus o fins i tot podem trobar productes químics contaminants per aquest motiu per qui col·labora a les tasques de rescat és fonamental portar mascareta per evitar respirar esporas fongs o partícules en suspensió que poden causar infeccions respiratòries o irritació de la mucosa els guants també són essencials per protegir-nos de qualsevol contacte amb substàncies contaminants que puguin causar irritacions o malalties cutànies i si es treballa directament amb l'aigua és recomanable portar botes impermeables i robes resistents a l'aigua això era una qüestió que et comentava jo fa mitja setmana que era el tema de per què anaven amb mascareta recordo que un dia t'ho vaig preguntar et vaig dir escolta per què la gent a València torna amb les mascaretes que a nosaltres la mascareta l'identifiquem molt amb la pandèmia de la Covid-19 llavors clar de cop i volta és que està passant a València perquè portin aquestes mascaretes ja ho has explicat molt bé clarament aquesta aigua no només porta residus sinó que també porta virus i microorganismes que el que fan és anar-se'n desenvolupant fins que al final podríem agafar alguna malaltia important aquesta protecció molt important també de fet el tema de la mascareta és important ja que fa uns uns dies en un pàrquing que estàvem fent un rescat va haver-hi una intoxicació per una fuga de gas i va haver ara no et sé dir el nombre exacte però va haver-hi gent que va haver de ser tesa per una intoxicació de gas important important portar aquesta mascareta tant si estem allà intentant conviure en una situació com si anem a ajudar altres punts importants comentem també el fet de tocar-nos la cara que s'ha d'evitar no? Daniel? amb les mans brutes i més en aquest context podem tenir múltiples bacteris o altres microorganismes com hem dit i tocar-se els ulls al nas o a la boca pot ser una via directa d'entrada d'aquestes infeccions també parlem de l'ajuda aquesta ajuda que ha arribat amb compte gotes que ha arribat tard que en molts casos també ha arribat per part de la gent del carrer gent que de forma desinteressada han acudit a València per ajudar a qui fos és molt important quan anem com en grups diguéssim organitzats a l'arribar allà també intentar trobar alguna persona de contacte que et pugui acabar de també organitzar i de dir-te el que has de fer perquè arribar allà i trobar-te amb el merder i de cop i volta potser més que ajudar més que ajudes torbem exacte sí per aquest motiu des de les autoritats locals recomanen informar-se a través de canals oficials com podria ser Protecció Civil Creu-Rolla o les pròpies autoritats locals de fet hem vist com aquest darrer cap de setmana s'han organitzat grups de voluntaris des de la Ciutat de les Arts i la Ciència de València per tal de coordinar la resposta a l'emergència indicar quins recursos són necessaris i sobretot on per a persones sense formació específica sovint el millor és ajudar de manera indirecta ja que per exemple a mi m'agradaria col·laborar però jo no em veig agafant una pàl·letra i em fang perquè no ho sé fer de fet hi ha hagut declaracions molt polèmiques d'algunes influencers dient això però tu què penses d'això? vull dir tothom està capacitat per ajudar? jo crec que clar és que jo sóc una persona molt proactiva llavors jo crec que la gent que vagi allà de ser gent amb entusiasme amb ganes i amb molta força i amb molta ment freda jo el millor sí que tindria aquesta ment proactiva de vinga vaig a treballar i m'és igual doncs si haig d'aprendre a fer servir la pala aprenc el problema que a mi la situació m'afectaria molt i m'enfonsaria i no sé si seria capaç de diguéssim de portar-ho psicològicament bé m'entens? i en canvi tu potser per la part psicològica doncs podries ser més fort perquè per exemple també per la teva feina també us preparen no? però clar per l'altra part aquestes eines diguéssim aquests recursos a l'hora d'ajudar doncs potser no els tindries jo crec que al final hem d'intentar ajudar com puguem i si l'ajuda és doncs donar 20 euros a Creu Roja si l'ajuda és portar uns aliments a la sala aquí al carrer em sembla clar bé doncs perquè vagin doncs a parar a València si l'ajuda és deixar una mica una amiga una furgoneta que tenim mig abandonada perquè la porti a València per portar recursos jo crec que al final cadascú ajudar amb el que pot i com pot clar sí molt bé penso igual que tu què més? què comentem més? aspectes a destacar també d'aquesta situació de la Dana que vulguis afegir abans d'acabar? si parlem d'ajuda com a personal sanitari la col·laboració és molt valuosa ja que són situacions on cal on cal on cal gent des del col·legi d'infermeres de Barcelona es va obrir un formulari per tant d'apuntar-se i alhora des del govern de la Generalitat Valenciana concretament des de la Conselleria de Salut també es va crear un formulari on s'hi poden apuntar persones de tot el col·lectiu de professionals de la salut incluent estudiants d'infermeria i de medicina com tu acabes de dir cal tenir en compte que el treball en aquestes condicions pot ser molt esgotador tan físicament com tu comentaves emocionalment efectivament al final és una qüestió que s'ha de tenir molt en compte no només el fet de voler ajudar sinó de no ser una càrrega l'altre dia escoltava a la ràdio una qüestió que m'interessava molt una periodista que comentava que ella en el punt d'una situació també molt caòtica en el nostre país com va ser la del prestig aquest vaixell que també va contaminar el mar etcètera ella va anar a Galícia a ajudar juntament amb 500 alumnes de la universitat no sé si de la Universitat Complotensa o quina universitat era i van anar a ajudar i es van trobar que arribar allà més que una ajuda era un estorb per què? perquè tens 500 persones que els has de donar de menjar que els has de donar de beure que els has de donar espais també per poder viure i al final el que fa és que que d'èxit acabi morint aquesta expedició i jo crec que en aquest cas a València no està sent tan així jo ho estic veient des de la distància però jo crec que a València s'ha intentat des d'un punt ja que no organitzen les administracions anem a organitzar-nos nosaltres i em fa l'efecte que s'estan organitzant prou bé els laïns però bé això també és una situació molt desalentadora a més totes les notícies que estan sortint ara de conselleres de missatges de trucades del president molt desalentador com comentaves al principi de l'espai avui no ens dedicarem a parlar d'això però realment hi ha un punt que aquestes administracions doncs crec que no han sigut conseqüents amb el càrrec que tenen i amb la responsabilitat que tenen al final ells tenen la màxima responsabilitat també de que els veïns i veïnes d'una regió doncs estiguin protegits i protegides i no pot ser que una consellera no sàpiga que hi ha un sistema d'alarma que pot alertar tots els veïns que això és el que està passant ara no anem a entrar però notícies que estan sortint sí diu que no ho sap o no ho vol saber aquí exacte exacte que potser va per aquí aquí per altra banda el govern de Salvador Illa sí que ens va enviar dues notificacions per part de protecció civil aquí la meva opinió és que aquí ho van fer perquè havia passat allò a València jo crec si no no haguessin rebut res jo crec que alguna cosa té a veure no perquè va ser aviam sincerament la pluja que va haver dilluns aquí a Barcelona va ser una de les pluges més fortes i més brusques que hi ha hagut mai i que jo he viscut perquè jo no havia vist una pluja tan brusca aquí a Alves Llobregat mai però certament sí que és veritat que potser es volien curar d'espans i van dir anem a fer-ho per si hi ha un cas anem a enviar aquestes alertes que com a mínim la gent ho sàpiga exacte puguem alertar la gent i que la gent pugui fer el que cregui convenient Daniel Morales gràcies una abraçada molt gran cuida't molt i ens sentim la setmana vinent ens sentim adeu-siau adeu-siau i ens sentim la setmana vinent i ens sentim la setmana vinent i ens sentim la setmana vinent news la setmana vès que hagi que es Fins demà! Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. El Refugi. El magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. Passa un minut de dos quarts de set de la tarda. Ens endinsem ara a l'espai coneixet d'aquí, del Refugi de Ràdio d'Esvern. I per fer-ho, doncs, hem de saludar a l'Aina del Pino, que ja la tenim aquí com cada setmana. Aina, bona tarda. Bona tarda. Avui estàs rient? Altres dies estàs més xova? Avui ja et veig, he estat motivada, ja sé per on tiraran avui després, ja veuràs, ja veuràs. És que avui les convidades d'avui, doncs, em fa molt de riure, la veritat. No, no, ja et veig. Com a mínim, el tema d'avui et ve de gust parlar? Tens ganes de parlar o no? Sí, no. Perquè jo no sé si les teves companyes ho saben, però fa un parell de setmanes vas declarar de forma oberta que no tenies gens de ganes de parlar del tema que havies portat. I vaig pensar, home, i llavors per què el portes? Si no tens ganes de parlar, bueno, perquè s'havia de parlar, no? Per diversitat. Exacte, per diversitat, per diversitat. Avui de què parlarem, Aina? Explica'ns una mica. Doncs avui parlem sobre aprendre a posar límits, que és una cosa bastant complicada, sobretot a les nostres vides. jo crec que quan som, sobretot, adolescents i tal, ens costa bastant. I jo crec que els adults també, a vegades, i crec que té molta importància. I per això he portat a la Martina Colorado, hola. Hola. I a la Nayara González. Hola. Que són repetidores de la temporada passada, de fet. Ah, d'acord, i jo pensava que m'anaves a dir, repetidores de segon de batxillerat o de primera... No, no, no. No, no, repetidores de temporada. I esperem que no. Val, val, d'acord, d'acord. Noies, bona tarda, com esteu? Molt bé. Amb ganes de parlar, de debatre, una estona, de fet, Artúlia. El tema d'avui és aprendre a posar límits. Vosaltres teniu clar això de posar límits? Sí, jo sí. O us costa? Tu sí, Martina. Sí. Bueno, manca. Ahí, més o menos. Sí, costa una mica, no? Sí. Costa una mica. Sí, sí. Bueno, bueno. Vale, doncs comencem, si et sembla, Aina, pel principi, com sempre, explicant una miqueta el què del tema, no? No, doncs sí, però abans m'agradaria parlar d'una cosa i és que em va sorprendre perquè bastants dels col·laboradors i col·laboradores noves, sobretot d'aquest any, em van demanar aquest programa en concret. Era bastant popular, no sé per què, la gent té curiositat i ganes de parlar-hi, per tant em sento molt agraïda en aquest sentit. I després m'agradaria fer una pregunta i és per què heu decidit vindre vosaltres a aquest programa, a aquest podcast en concret. Jo he vingut a aquest perquè sento que soc una persona que sap posar límits i sap quan s'ha de parar una situació i quan no, i si jo dic que es para, es para. Doncs jo he vingut perquè, bueno, al contrari que la Martina, a mi em costa una mica més posar límits perquè, doncs, bueno, em fa com... Com que no vull, saps? Em costa. I, bueno, doncs així tenim dues visions diferents. Sí, jo, de fet, crec que avui a la tarda en concret tenim com dues visions opostes, diríem, no? I jo, per exemple, estic una mica que soc un gris, jo crec. Llavors, doncs és interessant també veure-ho d'aquesta manera. I per començar, m'agradaria començar ja així, ficant una mica de teoria i tal. Els límits que posem són com línies divisòries que separen el que som del que no som, el que estem oberts a acceptar i el que no, i l'equilibri que podem mantenir entre donar i rebre. Els límits juguen un rol fonamental en la conservació de la nostra integritat i el benestar, ja que ens permeten afirmar qui som, comunicar els nostres requeriments de manera efectiva i viure en harmonia amb la nostra naturalesa. Per això els teus límits personals són la base de la teva salut mental. És a dir, quan parlem de límits, realment no estem parlant... No només parlem d'unes barreres que nosaltres posem, sinó que també tenen a veure amb tot el nostre procés. Abans de com ha sigut la nostra infància, com ha sigut la nostra adolescència, què ens ha passat, quines han sigut les nostres accions repetitives... És com el reflex, els teus límits són el reflex de com està la teva autoestima, de fet. Llavors, em sembla bastant interessant parlar-hi, perquè els límits personals, de fet, són com una porta que ens protegeixen i ens permeten triar-nos a nosaltres mateixos. De fet, llavors, crec que moltes vegades, crec que el que ens fa por realment de posar un límit és el dir no, saps? Perquè ens dona la sensació que un no és un... Com que potser ja no tornes a parlar amb aquella persona, no tornes a interactuar, com ho veieu vosaltres? Jo penso que, mirant les relacions d'avui dia de parelles, és molt important la confiança que tinguis amb la persona per dir-li que no, i que aquesta et deixi clar que tu pots dir-li que no i aquesta persona no s'enfadarà. Sí, sí. Que tu tinguis aquesta confiança perquè tu li diguis, no vull fer això, i ella et digui, vale, doncs si no t'agrada no ho fem, i no passa res. Vale, i ara l'altra cara de la moneda. Doncs, a veure, jo, bueno, parlo personalment, doncs jo soc una persona que a mi el no sí que em costa una mica més dir-ho perquè, bueno, doncs ja mirant cap al passat de la meva infància, és veritat que he sigut com una noia que no vull com enllunyar-me de la gent, saps? Com, prefereixo que em faci mal, i després si no es torna a veure és com, bueno, a lo largo. però, sí, és una cosa que, bueno, mica en mica ho vaig intentant ficar molt a la meva vida i a persones que he de dir que no, dir-los que no, però sí que és veritat que costa una mica més i sí que és veritat que, o sigui, com, prefereixo fer-me mal que em... Jo crec que també, o sigui, en aquest sentit crec que tot parteix d'alguna manera dels nostres antepassats com a dones, no? perquè, a vegades, no sé, jo sento que a vegades no puc dir no perquè les dones abans, doncs, havien d'estar sotmetes sempre a la figura de l'home per tant, penso que a vegades un no pot acabar com sent o arribant a ser una... com un enfrontament o un... com una baralla o coses així per tant, a vegades sí que sento que és més fàcil dir sí perquè un sí és com més tranquil però potser, si no penses d'aquesta manera, no sé, saps? Potser hi ha un problema per tant, com sempre han estat les dones bastant sotmeses al... al passat, perdó els homes, si és veritat que sento que hi ha molts cops que, no sé, em sentim incòmodes, jo crec Sí, o sigui, jo parlo més per relacions d'amistat, perquè jo de part hi ha pocs però, que, o sigui, sí, o sigui, justament podria dir que ara mateix estic en una fase amistó d'aquestes que m'he allunyat d'una persona, però a poc a poc, o sigui, el que sempre em passa a mi, és com que no poso en això de no posar límits, és com, vale et petxar tot el dia i hi ha un cop que dic, vale, no t'he de tornar a veure més, doncs com, vale, ja no sé quin eres però sí que és veritat que, bueno, em costa i, bueno, sí, és veritat, això d'estar sotmes a un... a un pesat i això, però, poc a poc i tu què en penses, Dani? Jo penso que posar límits és un tema que també va molt lligat a com ho has anat fent tu al llarg de la teva vida és a dir, des de petit també marques com unes bases i amb aquestes bases tu vas creixent com a persona si tu deixes de petit que un nen et ninguneixi, que un nen de cop i volta et faci bullying que passi uns límits o que senzillament, doncs, a vegades hi hagi coses al teu entorn que no t'agraden i no les diguis llavors hi ha uns límits que tu no estàs marcant, que tu t'estàs deixant una mica emportar pel moment no estic en cap moment, que no se'm malinterpreti, no estic dient que la persona que no sàpiga posar límits és el culpable ni molt menys, però sí que és cert que hi ha un punt d'això, no?, que sembla que si nosaltres no ens traiem les castanyes del foc nosaltres mateixos, doncs ningú vindrà a fer-ho per nosaltres, no? Sí, totalment i al final a vegades jo crec que hi ha un tema que de petits doncs ens costa jo de sempre a mi m'ha costat molt dir que no, llavors a mi la paraula no mai ha estat en el meu vocabulari, gairebé mai i estic patint les conseqüències ara amb 25 anys, que hi ha vegades doncs que per feina, que per temes de compromisos, d'amistats o el que sigui doncs que em veig en situacions molt incòmodes i que no les sé gestionar de forma correcta, no? i és per culpa de no saber dir que no o de no saber posar límits i això jo crec que la gent que ens estigui escoltant, que sigui jove, que encara tingui oportunitat de canviar-ho, de rectificar-ho doncs quan abans ho faci millor, perquè al final jo crec que dir que no i posar límits és molt important tenir present el que nosaltres volem, allò que d'alguna forma doncs també ens fa bé i allò que ens fa malament saber discernir una cosa amb l'altra també és molt important, jo crec Sí, penso totalment i a fet, o sigui, jo després explicaré una mica des de la meva perspectiva el que penso però abans ens anem com a espai musical així que tenim cada divendres i doncs posarem una cançó, que aquesta cançó ja vaig parlar i de fet, o sigui, em van una mica com criticar, no? la gent que estava aquí a la taula, perquè vaig dir que havia vist un programa en el qual s'agrestaven a gent i les feien ballar, te'n recordes? Ah, sí, sí, sí, sí, sí Vale, no és veritat, vale? I doncs han tret, de fet, aquest grup que vam formar, han tret una cançó i a mi m'encanta i crec que és molt xula i es diu Toach the Catsai Bueno, posem-ho una mica de context, és que a l'Aigna del Pino li van als programes raros i es veu que hi ha un programa molt raro on s'agresten a gent i la fan bé Que no la s'agresten, ho fan per contracte Bueno, sigui del que sigui, Toach de Catsai, són ara aquí a Ràdio d'Esvern Touch, touch, touch, touch, touch, touch Thought about you way too much, much, much, much, much Overall but thinking us, us, us, us, us Cause you've been so out of touch You could have had my love, but you've been so out of touch Monday, I was dreaming about ya Tuesday, I was waiting near the phone Two days, wasn't hearing from ya Yeah, what can I say? Oh baby, I was getting bored Thursday, I was losing interest Friday, you were out there in the cold Weekend, you already missed it I was moving on, cause you were moving too slow Cause sometimes I'm alone Stare out my window And the moon makes you seem close tonight But you've been so out of touch, touch, touch, touch, touch Thought about you way too much, much, much, much, much Overall but thinking us, us, us, us, us Cause you've been so out of touch You could have had my love, but you've been so out of touch Touch, touch, touch, touch, touch Thought about you way too much, much, much, much, much Yeah, you wouldn't mess it up, up, up, up, up, up Cause you've been so out of touch You could have had my love, but you've been so out of touch First you're gonna say you're sorry Promise you won't do it anymore Come up with a different story Yeah, what can I say? Say something I ain't heard before I'm too fun to waste my time Too young to waste one night So here comes some good advice If I ever call again Don't press it, no Cause sometimes I'm alone Stare out my window And the moon makes you seem close tonight But you've been so out of touch, touch, touch, touch, touch, touch Thought about you way too much, much, much, much, much I've been so out of touch, touch, touch, touch, touch, touch Thought about you way too much, much, much, much, much Yeah, you wouldn't mess it up, up, up, up, up Cause you've been so out of touch You could have had my love, but you've been so out of touch I aquest touch que sona aquí a Ràdio d'Esvern que ens ha portat avui l'eina del Pino és aquest intermig també, doncs, entre, diguéssim, l'inici de l'espai i ara sí, un debat que podria, doncs, portar-nos una mica de cua o no perquè saber posar límits és el tema d'avui i ara, doncs, anem a veure cap a on desencaden aquest debat, a l'eina del Pino Vale, doncs, jo, per manera d'enfocar-ho avui m'agradaria que féssim un minijoc, vale I és Martina i Nayara Heu de pensar tres adjectius, val que us defineixin com a persones, com sou de personalitat i tal i després, a la segona part, digueu, límits que teniu amb persones, per exemple Així, l'audiència pot entendre realment com persones amb diferent personalitat posen els seus límits Qui comença? Jo, jo A veure, jo soc tancada No m'obro amb qualsevol persona, jo A veure, soc tancada però tinc facilitat A l'hora de parlar amb els de més Vale No dels meus sentiments, sinó en general O sigui, soc extrovertida Vale I... I el tercer T'he pillat, eh? No, a veure, jo soc amable però semblo borde Llavors, tinc com una faixada que tot el món pensa que soc borde però realment soc amable Borde però no No, és com aquesta gent que és com molt musculada i tal I penses que... com el Hulk, tio Igual Com el Hulk Estàs comparant a la Martina amb el Hulk Jo crec que no és una comparativa gaire... Físicament no Físicament no Físicament no Físicament no Però bé, bueno, tu endavant Físicament no Si el que vols és trencamistats Si el que vols és trencamistats Estàs aconseguint-ho Vas bé, vas bé Sí, sí, va bé L'Eina del Pino No, però ja em perdona Exacte Mira, abraçada en directe Meravellós Escolta'm una cosa T'entenem el que vols dir Al final hi ha un punt, no? De que a vegades Quan veus una persona La primera intuïció Que diuen que és la bona No sempre És doncs això, no? Una persona A lo millor més esquerpa O que posa los muros, no? Esos muros que se abren Encima de esa persona Que dius, vale És una persona que es veu Que està posant molt bé Els seus límits En canvi hi ha gent que no Que és molt més propera Que potser és més tal Però després Hi ha com l'altra cara de la moneda Que deies abans, no? Sí, sí Que una persona pot també amagar Sí, les aparències Altres coses, exacte Sí, sí Sí I de fet, o sigui Jo he de dir que tinc Com bastanta intuïció Però si és veritat que després Començo com a veure coses Llavors S'hi conegi molt A la gent, saps? Bueno Canviem, Nayara Bueno Ara què dic, no? Ara què dic? Deu estar pensant a Nayara No ho sé No ho sé No ho sé Vés amb compte Perquè potser et diu Hulk també O et diu una altra cosa Perquè clar Spider-Man Sí, avui et diu Spider-Man O Deadpool O alguna cosa No ho sé No, no, no Bueno La Nayara és més Hello Kitty Hello Kitty Bueno, a veure Per què? No ho sé Aina, això s'està dant la mare No, la personalitat Perquè soc blanca, no? Perquè soc quasi transparent Ho sento, àvia Perquè m'està escoltant La teva àvia deu estar pensant Aquesta gent? Sí, però m'estima igual Anem a posar límits Vaig aprendre a posar límits Et posaré límits a tu A l'Aina del Pino Si us plau Ens queden 13 minuts de secció Aconsegueix acabar el programa Si us plau I no et moris del riure A veure Jo diria Que soc Soc Bueno Més que una Paraula dirà que Més que una frase Com que Agafo Confiança molt ràpidament A la gent O sigui Quan la conec És com Vale Sí que és veritat Que no considero amics A tots O sigui Si una persona Aconsegueixi que jo M'obri En el sentit de sentiments L'explico tot I em volgo loca Doncs allà és el meu amic Però si no No Però sí Podria dir que agafo Confiança molt ràpid Després No ho sé És que m'he quedat mai Podria dir també Que soc Tancada Però no una mica Com la Martina A mi em costa més Parlar amb la gent És com Sí Ja t'entenc És com Arriba a classe I és com Vale Els meus amics Localiza-us Ja està Ja Però em porto Abans no Però ara sí Jo no Sóc una antisocial Però bueno No passa res I no sé Ja està Llavors Ara la segona part Seria Que diguéssiu Alguns límits que teniu Per exemple No han de ser En relacions Ni res O sigui Relacions romàntiques Sinó que poden ser En qualsevol àmbit Per tant Penseu si vulgueu Jo En relacions d'amistat En quan veig Un mínim comportament De que Alguna amistat meva Intenta deixar-me Per sota d'ella Davant del públic Dic Ets tonta O O deixes de fer això O me'n vaig Deixa de fer això Perquè No seguiré Sent la teva amiga Doncs jo diria Que un límit Que un límit que tinc Amb les persones En general Seria que Que mira Si Si que Si em comences Com a fer coses Tipo Em comences a parlar Com d'esquenes sobre mi Em comences a dir Està No sé què Com Ficar com dues Perspectives diferents Com ja O em comences a fer mal Tipo Dentro Sí Al cor Sí No sé com es diu Bàsicament que Comences a parlar a mi D'una cosa que Jo no he dit I m'ha passat No diré quan Però m'ha passat O sigui Que comencen com a Si és total Xica Que no Què fas Para I Continuo Una cosa Que No podeu Suportar En una relació Per exemple A mi en el meu cas Les mentires No les suporto Per tant És el meu límits Si em menteixes No et vull a prop Saps Teniu alguna així? Jo diria Que l'altra persona Intenti cridar molt l'atenció O sigui Que sigui com Volgui ser Com el centre de tot Ser millor que tu Serà millor Sí Com No hi ha molta ràbia Jo La gent La gent Dramàtica Saps No les suporto Jo la gent victimista Tot ho transivés M'esteu descrivint M'esteu descrivint Però No tenim per tu Però tu ets diferent A mi en dona molta ràbia A la gent Que tu li dius El teu problema I aquesta persona Es victimitza I et canvia L'argument I ets tu La dolenta Què fas? Això que estàs comentant Martina És molt interessant Perquè ara Durant Tota aquesta situació Que estava passant A València I tot aquest tema S'han fet Moltes publicacions De com podem ajudar Amics Amigues A familiars Que estan a València I una d'elles Parlava del fet de Quan parlem amb gent de València És allò de No treure la importància A la situació Ara estem Amb això de València Però pot ser Amb el que sigui Que a vegades Quan parles amb una persona Per donar-li ànims En comptes de donar-li ànims El que acabes fent Hi ha molta gent Que acaba fent És portar-ho Portar-ho El protagonisme De dir Bueno és que a mi Se'm va morir Tant bé la meva àvia Quan era petit No sé què Tampoc és per tant O jo què sé O bueno Gossos Gossos hi ha molts No et preocupis Si has perdut el teu gos Jo n'he perdut 4 Bueno com si n'haguessis perdut 5 M'és igual Jo acabo de perdre El Puiguski I estic trist Jo què sé Ja està Saps Vull dir que al final També És el fet de Valorar l'altra persona Que a vegades És com Per portar-nos-ho a tot Al protagonisme Que frena No? Frena Morena Sí Sí No sé I més que res Perquè També O sigui Treure la importància I alhora Com Per tu Sentir-te satisfet D'alguna manera També Com Parlant De les teves coses És com A mi no m'agrada gens Aquestes situacions Perquè jo crec que Si hi ha d'haver moments incòmodes Doncs És que Són part de la vida Per tant Han d'estar-hi Llavors Quan la gent fa aquestes coses Penso Egoisme I res Després Una altra cosa Ja sigui una mica Per concloure Red flags Que teniu Per exemple En relacions O quan esteu coneixent Alguna persona En quin sentit Qualsevol Jo d'amistats Que Quan Començo A conèixer Alguna persona En plena amistat L'examino Moltíssim Perquè no em fio De la nova gent Res Gens ni mica Em fio Llavors Quan ve algú nou Cada cosa que fa malament Com que la multiplico Un per cent I llavors Estàs amb el barret flag Ho veig tot malament Doncs Jo diria Que Bueno Ara En àmbit romàntic Jo crec Que diria Que si aquella persona Com que Comença a fer Com coses raras O sigui Que No sé Que no està com Amb interès Saps I que no Mostra Com l'interès Que tu estàs mostrant-li És com Jo què sé Si el notes una mica raro O rara No sé És com Ui Jo començo a menjar el cap Com Així Pum Pum Pum I és com Vale I després Es parla I és com Vale No passa res Però Tio No A mi per exemple La gent que Bàsicament Com Per mi és una mentira Però La gent que És d'una manera I a la nit següent És d'una altra Saps O sigui Et parlen d'una cosa I després On està On s'ha quedat Aquella conversació També Per tant En aquest sentit És veritat Que és una cosa Que no m'agrada I tenim alguna més Sí Jo En relacions de parella Jo tinc un por Al compromís Llavors Hauria d'haver vingut Al programa Bastant Quan em vaig a comprometre Amb algú Al començament M'agobio molt M'ha passat Ara estic amb un noi I Fa dues setmanes Li volia deixar M'havia agobiat Jo vaig dir Relacions No sé què Vaig parlar-ho amb ell I em va dir Vale Els dos ens hem precipitat Prenent la decisió De ser nòvios Seguim coneixent-nos I llavors ho demanarem Quan estem segurs I és el que hem fet I estem millor que abans Però això és com Per impulsivitat Que vau dir De ser parella Bueno És que ho vam demanar Al mes I jo li vaig dir A veure M'estic agobiant No sé per què hem fet això Bé Tot té el seu ritme I cada parella Té el seu ritme Per tant ja l'anireu trobant Jo crec que això és interessant També El fet d'anar parlant Que hi hagi comunicació I que al final Les decisions es prengui la parella Mútuament És a dir De mutu acuerdo Entre els dos Anar dient Aquí i tal Siempre se puede retroceder un poco Siempre se puede avanzar Però siempre Amb aquesta Diguéssim Confiança De poder parlar amb l'altre I de dir Ei Anem per aquí Anem per allà Al final cadascú també viu La seva experiència personal I s'ha d'acabar adaptant Perquè en una parella El que acabes fent És connectar dos vides De cop i volta I és molt heavy això Vull dir que a vegades No li donem la importància que té Però al final Tenir parella És connectar dos mons I dues vides Ja I jo crec Bé Jo penso que és difícil És molt difícil Des del meu punt de vista És molt difícil S'ha de voler Han de voler les dues parts I també Han de voler el mateix projecte Han de voler Diguéssim Algo molt similar Perquè no pot ser Que una persona vulgui Per exemple Una relació poliamorosa I l'altra vulgui La monogàmia Llavors Aquí tenim un problema Vull dir Llavors aquí és un tema Que S'ha d'anar encauzant S'ha d'anar portant pel camí I anar Diguéssim Comunicant És que la comunicació És tan important Ja sé que és un tòpic Però és tan important En qualsevol relació També una relació d'amistat I avui que estem parlant De posar límits Jo crec que també Doncs va molt lligat Al final Per posar límits Doncs ha d'haver una comunicació Per poder dir Ve a una persona Ei Perdona Això que m'estàs fent No me mola Pum Cerramos aquí O tal Vull dir Jo crec que és bàsic És essencial Però per tenir comunicació Amb la parella Has d'estar segur Que tens molta confiança En aquesta persona Per exemple Jo El noi amb el que estic Sempre m'ha transmès Que si tinc alguna molèstia O que no vull fer res Li digui No vull fer això I no es cabrejarà M'entendrà I ho parlarem I ja està I les meves amistats Igual La Daniela per exemple M'està ensenyant molt A parlar les coses Perquè jo Com em tancava I les deixava passar Doncs la Daniela M'està ajudant molt això I això Com que ho aplico A diferents situacions Estem madurant Família Dos minuts i mig Per arribar a les set de la tarda Alguna cosa més Que vulguis afegir Abans de tancar Aina Sí Per finalitzar Jo sempre els dono Com petits tips Es podrien dir I això són Com una guia definitiva Així per posar límits I tal I és bastant fàcil I senzilla Així que Intenteu provar-la El primer de tot Intentar Conèixer tu mateix Sobretot Parlar No sé Jo per exemple Parlo sola Que està molt Molt imprevalorat Però Va molt bé realment Per aclarar El teu cap I les teves idees Després també Sento que Hem de veure També Què volem En la nostra vida I què no O sigui Què acceptem I què no Perquè a vegades Estem com En una certa pressió social Que acceptem coses Que no volem Per tant És una qüestió De confiança I també de saber Què vols I què no A la teva vida I això jo crec Que és com La part més complicada Perquè és un treball Que ho has de fer Des de tu mateix I molts cops No ho fem I després Passen les coses Que passen Després Tindre pacient Sobretot Els teus sentiments Negatius Perquè poden Poden intervenir En les converses Que tens Amb aquella persona I després És la repercussió Que tenen Els teus comportaments És a dir I saber Realment Si a aquella persona El que tu estàs fent Li molesta O no Per tant Jo aquí també Ficaria una mica El tema Que vam parlar De responsabilitat Afectiva Jo crec Ho llegaria una mica Sí, va molt vinculat El fet De tenir una responsabilitat Afectiva D'allò que Que nosaltres També hem de gestionar De forma individual Per també saber Fins a quin punt Doncs hi ha coses Que ens molesten O que ens puguin agradar més Que ens ajudin O que no Sí, sí Al final és Conèixer'ns Conèixer't Que és el títol D'aquest espai Família, moltes gràcies Un abraçada molt gran Que vagi molt bé Ens sentim la setmana vinent I res, que vagi molt bé El fin de Gràcies Adéu Adéu I fins aquí El refugi d'avui Moltíssimes gràcies A tota la gent Que ha fet possible El programa d'avui divendres Gràcies a Carlos Penela Elvira Sánchez En Daniel Morales I també l'Aina del Pino I família Nosaltres tornem divendres Bon cap de setmana Gaudiu molt D'aquests dos dies De festa I res Dilluns ens veiem Adéu Adéu Adéu Adéu Adéu Adéu Adéu QAC.