#273 - Actualitat, Cultura Pop i Nintendo DS: Un Viatge a la Informació i el Lleure

El refugi Aquí i ara comença El refugi amb Daniel Martínez Molt bona tarda, refugeros i refugeres! Benvinguts i benvingudes al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern Soc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí al 98.ufm a Ràdio d'Esvern El refugi d'avui dimarts ve acompanyat amb molta teca començarem parlant d'actualitat a l'espai d'actualitat 360 on destacarem les notícies del dia i també tot seguit la càpsula amb la cançó d'avui dimarts que ja us aviso que serà una cançó de Taylor Swift Per tant, tots els Swifties que ens estigueu escoltant al tanto que d'aquí una estoneta sentirem una de les cançons de la reina actual del pop Seguim amb més qüestions perquè avui a la primera hora també tindrem a l'Amèrico a l'espai de cultura pop i videojocs parlarem de la Nintendo DS i a la segona hora ens arribarà en Christian Ruiz com a convidat ell forma part de l'equip de Global Performance un equip molt qualificat que ha treballat amb el rendiment esportiu amb l'alt rendiment esportiu amb que els esportistes estiguin a to i a tope per qualsevol competició en aquest cas treballen en temes de fisioteràpia i d'altres teràpies que avui descobrirem també en el programa per això també l'entrevista i acabarem el programa d'avui amb la xarxa a les zones espai de la xarxa educativa uns joves del casal de joves ens acompanyaran al final del programa on podrem parlar de forma distesa amb ells i també saber l'opinió dels joves de Sant Just Soc Daniel Martínez i aquí i ara comença El Refugi Benvinguts Actualitat 360 Les notícies a prop teu I seguim seguim avui amb més notícies com sempre ja sabeu que aquest primer espai del programa és dedicat a l'actualitat i avui us volem parlar de l'atenció psicològica que estan rebent totes les persones afectades per la Dana i és que els pobles afectats pel temporal del País Valencià les converses continuen girant totes al voltant de la catàstrofe del 29 d'octubre L'Aida Casany Martínez és una de les víctimes de la Dana al País Valencià des del dia del temporal que li costa dormir i quan no aconsegueix té malsons per això fa teràpia amb la Gemma Penyalbert Candela psicòloga voluntària especialitzada en trauma jo em vaig bloquejar completament i no sabia ni com em deia diu l'Aida és per això que la teràpia de MDR els fa tornar al moment dels fets perquè puguin sentir el que els ha estat bloquejant des d'aquell moment la Gemma és una de les psicòlogues voluntàries que s'ha desplaçat aquests dies al País Valencià aquest dimarts fa tres setmanes de la Dana que va devastar bona part de la Horta Sud i als pobles afectats no hi ha conversa que no giri al voltant de la catàstrofe viscuda i és que mentre les poblacions afectades es continuen netejant i reconstruint el que el temporal va resar el 29 d'octubre les últimes hores també s'ha sabut que més de la meitat dels morts del temporal van quedar atrapats en espais tancats molts són persones grans o amb problemes de mobilitat que eren en plantes baixes en total 65 persones van morir a casa 36 en aparcaments i 4 en soterranis segons la informació del Centre d'Integració de Dades la xifra de víctimes mortals per la Dana és ja de 219 persones i hi ha 11 persones desaparegudes segons el darrer balanç i ara marxem fins a Ucraïna perquè la xifra dels mil dies una obvietat matemàtica té una conseqüència directa a l'hora d'analitzar el conflicte en perspectiva també distorsiona la realitat de la crisi i és que els mil dies només serveixen per mesurar en el temps la tercera invasió rusa d'Ucraïna en el segle XX el tercer intent de Moscú de conquerir un territori que el nacionalisme rus sempre ha considerat basall no són mil dies sinó dècades d'intervencionisme i de projecte expansionista sense una sortida clara i és que els càlculs militars del Kremlin eren prendre el control del govern de Kiev en poques hores el tercer cop i el definitiu certament des de l'inici de la invasió han passat 24.000 hores i la capital ucraïnesa queda més lluny que mai de Moscú i venim cap a Barcelona perquè ha mort la soprano barcelonina Enriqueta Terrés als 90 anys La soprano catalana Enriqueta Terrés ha mort als 90 anys ho ha comunicat al Gran Teatre del Liceu a través d'ICS en una publicació en què l'ha qualificat com una de les grans veus del país nascuda el 17 de març de 1934 a Barcelona Terrés va actuar al mateix Liceu i també va trepitjar altres escenaris de renom internacional com el Covent Garden de Londres o a Viena també el Metropolitan de Nova York entre d'altres En aquest cas també se'n destaca una carrera única en l'òpera al Liet i l'Oratori La soprano es va formar al Conservatori Municipal de Barcelona i va debutar a València el 1956 interpretant el personatge de Leonora Ayer el Trovatore l'estrena al Liceu va ser un any després del debut el 57 amb l'òpera Faust I seguim aquí a Ràdio d'Esvern ara és moment de destacar les notícies del nostre portal i és que torna al festival Balla la Vida a Sant Just de la mà de l'esbar Sant Justenc L'esbar de l'Ateneu de Sant Just organitza la segona edició del festival Balla la Vida El pròxim 30 de novembre serà el 50 anir de l'Ateneu L'acte presentarà danses tradicionals dels països catalans interpretades per l'esbar de Sant Just i dos esbars convidats En aquest cas l'esbar Vila de Gràcia i l'esbar d'Anseira Renaixença Alba Bermúdez membre de l'esbar de Sant Just ha explicat els orígens del festival en una entrevista a Ràdio d'Esvern És realment una cosa bastant normal en els esbars que sempre hi hagi com a mínim un festival anual centrat en nosaltres perquè nosaltres sempre anem a ballar a festivals als altres esbars o altres esdeveniments però un esdeveniment central nostre propi el primer el vam fer just abans del Covid i entre que hem pogut tornar a arrencar etcètera doncs mira aquest any hem pogut fer el segon el segon ball a la vida i pensa també que clar amb tot el temps de confinament i tota la pesca després tornar a arrencar és més complicat perquè veníem d'una època molt bona que havíem crescut que estàvem en bona forma i per això hem trigat una miqueta més a poder arrencar aquest segon ball a la vida però bé que estem amb moltes faltes amb molta energia amb integrants nous que s'estrenaran que ballaran per primer cop d'un escenari amb nosaltres aquest dia 30 així que estem molt il·lusionats amb moltíssimes ganes les entrades pel festival ja es poden adquirir a la Taneu de Sant Jus Bermude després del desig de convertir ball a la vida en un esdeveniment anual per consolidar-lo com una cita cultural destacada al municipi i també aprofitem i també aprofitem per informar que mossèn Joaquim Rius Adell qui va ser rector de la parròquia de Sant Just i Sant Pastor de Sant Just d'Esvern durant 13 anys i fins al 2020 va morir ahir a la nit a la residència Sant Josep Oriol de Barcelona Rius que va exercir un paper destacat en la vida parroquial de Sant Just era recordat per la seva implicació amb la comunitat i la seva entrega pastoral i ara marxem a l'efemèride del dia avui estem a 19 de novembre del 2024 i si marxem el 1819 trobaríem aquesta efemèride el Museu del Prado de Madrid va obrir les seves portes per primer cop al públic per tant aquesta efemèride també important en el nostre calendari i ara sí marxem cap a l'espai musical del programa La Càpsula Música sense límits I com hem avançat al principi del programa avui tenim a Taylor Swift com a protagonista de La Càpsula ella va ser l'artista més jove a aconseguir un premi Grammy a millor àlbum de l'any va ser el 2010 quan ella tenia 20 anys i promocionava el seu disc Fearless en aquest cas sentirem una cançó que segur que molts de vosaltres coneixeu love story love story de Taylor Swift aquí a Ràdio d'Esvern on TV l'악 Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Un autor al refugi! Avui a l'espai d'un autor al refugi us portem l'escriptora Almudena Grandes. Almudena Grandes és una reconeguda escriptora espanyola nascuda a Madrid el 1960. Destaca principalment per les seves novel·les que sovint aborden temes com la història contemporània d'Espanya, les relacions humanes complexes i els secrets familiars. La seva obra més coneguda és la sèrie Episòdios d'una guerra interminable, que inclou novel·les com Inés i l'Alegria i el lector de Julio Verne, on explora la guerra civil espanyola i les seves repercussions en la societat espanyola. Amb una prosa detallada i emotiva, Grandes crea personatges vívids que captiven els lectors. Ha rebut diversos premis literaris i es considera una de les escriptores més importants de la literatura espanyola contemporània. Avui us portem un fragment de la madre de Frankenstein, de Almudena Grandes. Lo malo es que tenga la vista tan débil, porque no le veo bien la cara, pero conservo mi cerebro privilegiado, superior, y he activado todas mis potencias. Se lo expliqué muchas veces a los médicos al llegar aquí, y no me hicieron caso. Mi corazón, mis caderas, mis pechos, mis nalgas son de mujer, pero el cerebro, el cuello y los brazos, las piernas y la clavícula son completamente viriles. Y si no se lo creen, que me hagan una autopsia cuando muera y ya lo verán. No conseguí transmitirle esta facultad a Hyld, ella era mujer de los pies a la cabeza, por eso se perdió. Las mujeres se pierden por el sexo, pero a mí ningún hombre me ha hecho sentir nada de la cintura para abajo. De ahí proviene mi fortaleza. Cada vez que él entra por la puerta, mientras hago que escucho a la mosquita muerta, me pongo en mi postura de pensar. La madre de Frankenstein, de Almudena Grandes. I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern, ara marxem a parlar de videojocs. I ho fem amb l'Américo, que ja el tenim aquí als estudis de l'emissora. Américo, bona tarda. Bona tarda, Dani, què tal? Com estàs? Molt bé, doncs amb ganes del tema d'avui, que crec que pot ser molt emotiu per molts dels oients, perquè és un tema que d'alguna forma a tots ens toca, no? Tots hem tocat alguna d'aquestes consoles de les que parlarem avui i al final també això ens donarà molt de debat. Aviam per on comencem aquest debat i si expliquem una mica més del tema, no? Perquè els oients ja deuen estar amb ganes de saber-ho. Sí, efectivament. Mira, abans et diré una cosa. Amb un altre podcast en el que vaig de tant quan, que es diu El batalló amb Pluto, que parlen sobre videojocs i que és un podcast molt interessant, la veritat, recomano fer-li una sentida, m'han parlat algun cop del concepte de projectar la veu. Llavors avui estic intentant fer-ho una mica més. No sé què tal se'm donarà, no sé si tu saps algun truc que em puguis donar per elaborar aquesta projecció, però bueno, això per una banda. Jo soc dels que crido molt, també t'ho dic. Jo sempre he cridat bastant, però bueno, jo et recomano les respiracions, que les vagis controlant, també que aquesta veu sortir d'aquí de la panxa, no? D'alguna forma, que sortir la veu com disparada de la panxa i a partir d'aquí doncs començar a fluir. Però bueno, tampoc t'estrecis, eh? Ves fent. I segur que li trobaràs el puntó. Holy shit. D'acord. Doncs mira, deixem aquest petit off-topic i ja si vols et faig la pregunta. A mi sempre m'agrada començar aquestes coses amb una pregunta. En tracta així com per donar una miqueta de debat, no? I llavors, efectivament, com tu deies, avui venim a parlar d'una consola portàtil de Nintendo que durant aquest 2024 ha celebrat el seu 20 aniversari, que és la Nintendo DS. Una clàssica, ja es podria dir jo crec que estem ja en el terreny dels clàssics. I el volia començar preguntant si tu has tingut alguna relació amb aquesta consola, Dani. 20 anys, eh, de la Nintendo DS. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Però sí, aviam, jo la primera vinculació que tinc amb la consola és amb 8 anys, quan faig la primera comunió, que a mi em regalen una Nintendo DS per la meva primera comunió, no? És allò de dir, bueno, és un tòpico, sí, és un tòpico. Però en aquella època, clar, t'estic parlant que la Nintendo tenia 4-5 anys, no en tenia més, perquè jo vaig fer la comunió el 2008. O sigui que estem parlant que la Nintendo tenia, doncs això, uns 4-5 anys de vida. i per mi, doncs, va ser, doncs, un primer contacte amb aquesta consola. A potser va ser que havia, doncs, jugat amb alguna d'algun cosí o d'algun veí o d'algun amic, però realment, quan començo a tenir el primer contacte amb aquesta consola, és en aquell moment amb el Mario Bros, que per mi el Mario Bros va ser com una gran descoberta, no?, un joc de viciada d'aquells d'estar estona, estona i estona, i el Mario Party també em va generar molt bons moments, i a partir d'aquí, doncs, anar provant, no?, i anar jugant. Total. El Mario Bros, aquest, el New Super Mario Bros, que portava la... bueno, no el portava, però es van fer un munt de packs per vendre'l, va ser el joc més venut, precisament, d'aquesta consola. van ser més de 30 milions d'unitats que va vendre, o sigui, que imagina't, clàssic, clàssic, va, amb aquests minijocs que tenia, del Luigi que feia com que jugaves a pòquer amb ell, aquell de trobar les cares amagades, buah, meravellós. Doncs, fixa't, m'agrada molt que comencis amb aquest tema de la primera comunió, perquè jo també he estat aquí, però jo vaig escollir l'altra banda, jo vaig escollir la PSP, la portàtil de Sony, i, de fet, d'aquí una estoneta arribarem a aquest punt de confrontació i parlarem una miqueta de les diferents filosofies de disseny que van tenir les màquines, però, bueno, jo crec que és interessant començar primer donant una miqueta de context, no? Per què? Per què la Nintendo DS? Per què hem escollit avui parlar d'aquesta consola més enllà de, doncs, el que he dit, no?, que se celebra aquest any, aquest 20 aniversari. Doncs, bàsicament, perquè és una consola que jo crec que va marcar una generació. Es pot veure, per una banda, per la quantitat absolutament abismal de vendes que va acumular, si ajuntem tots els models de Nintendo DS, van superar els 154 milions d'unitats venudes. Una barbaritat. Però, a més, tenim una cosa que em sembla especialment interessant, que és el fet que aquesta consola va ser com una mica la que va començar a desenvolupar el canvi de visió de Nintendo en respecte als videojocs. Si et sembla, comencem parlant una miqueta de context i ara ja ens entrem després en el tema de la Nintendo. Doncs, parlem de context. He posat de fons aquest Super Mario Bros, aquesta versió de Brian Tyler, que es va fer servir per la pel·lícula de Super Mario Bros, aquella pel·lícula de fa un anyet, dos, que ho ha patat molt, que va ser bastant xula. Jo la vaig gaudir molt. I, en aquest cas, doncs, mira, la tindrem de fons durant una estona. Sí? Que guai. Jo no sóc gaire afant, eh, d'aquesta pel·li. Un altre dia podem parlar... Doncs sí, un dia en parlarem perquè a mi em va meravellar, però ara em sobta que em diguis tu el contrari. O sigui que també m'interessa saber la teva opinió. Un altre dia la posarem en debat, si et sembla. Sí, ens guardem aquest tema. Exacte. Però, bueno, comencem ja amb el context d'on va néixer aquesta Nintendo DS i és que a principis dels anys 2000 Nintendo estava en una situació una mica complexa. direm, el 2002 s'acabava de publicar, o s'acabava de llançar, més aviat, la GameCube, la consola que venia a substituir la Nintendo 64, i estava tenint una recepció una mica tíbia. La PlayStation 2 tenia un preu molt més baix i estava menjant moltíssim el terreny. I, per una altra banda, un any després, es va publicar la Game Boy Advance, que sí que és cert que va tenir una recepció més bona, de fet va tenir un èxit considerable en vendes, però es va criticar molt el conservadurisme que estava demostrant Nintendo amb aquesta saga llarga tan llarga de consoles de Game Boy, començant amb el 89, amb la primera, i que fins al 2003 encara s'allargaven noves versions. El públic demanava una miqueta de frescura i una miqueta d'innovació a nivell d'aquestes màquines, no? Llavors va ser com en aquesta època, més o menys, 2002-2003, quan Nintendo va fer un canvi en el president, en el CEO, diguem. El mític, el Yamauchi, va marxar, es va jubilar, el senyor ja tenia una edat i fins i tot dues, podríem dir. Sí, ja tenia ganes de descansar una mica, no? Bueno, ja saps quants són els japoners, els agrada molt el tema de treballar, però sí, fins i tot va estar, si no m'equivoco, més de 50 anys al front de la companyia. Uau, Déu-n'hi-do, eh? Des dels inicis, no?, podríem dir, o gairebé? Bueno, Nintendo venia ja des de feia temps, el que passa que abans de fer videojocs havia estat fent joguines. Llavors aquesta part més de les joguines no va estar ell, però sí que tota l'avançada en el tema dels videojocs ell va ser el cap, el front de la companyia. I ja dic, quan va marxar aquest senyor va entrar un altre que ha anomenat Satoru Iwata, un clàssic, un molt estimat entre tota la comunitat de videojugadors, perquè va ser, ja dic, qui va voler donar aquest canvi a la visió que tenia Nintendo fins ara dels videojocs. Fins ara, fins aquest punt, el que feia la companyia era intentar treure, diguem, treure les vendes d'un software, o sigui, un hardware, consoles, no?, podríem dir, unes màquines molt potents. Utilitzar com a reclam principal de vendes la potència de les seves màquines. I vist que això amb la Nintendo 64 no els havia funcionat gaire bé, amb la Gamecube els estava funcionant encara pitjor, el que va decidir Iwata, quan va arribar en aquesta posició de president, va ser fer un canvi, fer un giro de 160 graus i dedicar-se en comptes de promocionar el hardware, promocionar el software, és a dir, els títols, els videojocs. Intentar vendre la creativitat darrere d'aquestes franquícies tan clàssiques i tan icòniques que tenia la companyia i donar-los-hi una miqueta d'empenta a partir d'aquí. Doncs ens hem posat una mica en context, jo crec que també aquesta introducció ens anava bé per introduir el tema, però ara ja anem, diguéssim, a barraca, no? Anem a parlar d'aquesta Nintendo i també de tot plegat. T'ho deixo a les teves mans perquè estic convençut que portes també un guió molt esquematitzat per no deixar-te res, perquè és un tema que avui crec que també tens molta responsabilitat, no?, a l'hora de traslladar aquest tema als nostres oients. Parla molt que li tens, no?, també, a aquesta consola. Ui, ui, ui, quins nervis. Sí, fixa't, la veritat és que sí que tinc un guió més o menys establert perquè és un tema del que m'agrada molt parlar. Aquesta època de principis dels 2000, com aquesta abollició de videojocs que va haver-hi. És en aquest context, en aquesta abollició creativa de software, precisament el que dèiem just a fa un moment, on neix la Nintendo DS. Tot i que Iwata va ser una ment molt present en l'escenvolpament d'aquesta consola, no va ser l'única. Vam tenir, per exemple, el propi Yamauchi, el president que havíem dit just abans, que ja va deixar caure la idea de la doble pantalla abans de marxar de la companyia. I, a més, tenim també a Shigeru Miyamoto, un dissenyador de videojocs clàssic, ultra conegut, per ser el responsable de sagas com els Mario o els Zelda, si d'anar més enllà, que va ser qui va proposar la idea de la pantalla tàctil. Llavors, en aquest començament d'idees, de prototips, de tal, és on es va començar a idear aquesta manera tan nova de veure els videojocs. I va ser al poquet de ja començar amb els primers prototips, al novembre de 2003, on es va anunciar la consola. El que es va dir d'ella és que seria una màquina complementària a les dues que hi havia al mercat ja, és a dir, que juntament amb la Game Boy Advance i amb la GameCube farien com una espècie de triada de consoles i que cadascuna tindria com una mica el seu espai. Que no es trepitjarien i que tindrien videojocs exclusius per cada màquina. A més, el que va dir Iguata, quan la va presentar, va ser que el seu objectiu era que aquesta màquina els ajudés a trencar amb aquesta visió tan conservadora que havia desenvolupat la companyia, que havia anat agafant durant els últims anys, amb aquesta trajectòria una mica més poc arriscada que estaven tenint amb les seves consoles portàtils. Per aquella mateixa època, més o menys en el 2003, quan ja estaven, diguem, com tota la maquinària de desenvolupament a ple rendiment, Sony també estava creant la seva pròpia consola portàtil. En aquest cas estem parlant de la PlayStation Portable, de la PSP. Quina diferència hi ha entre aquestes dues? Bé, doncs una principal, que és el que he dit fa un moment, que és que mentre que la PSP apostava per la potència, una cosa que ja hem dit que Nintendo havia estat fent fins ara, la pròpia DS va decidir apostar per la creativitat. Per tant, tenim que la primera, la consola de Sony, volia traslladar l'experiència de jugar a una consola de sobretaula, diguem, com podia ser la PlayStation 2 o la PlayStation 1, al format portàtil. Mentre que Nintendo el que buscava era aprofitar aquestes carencies que en un primer principi li podríem donar a una consola portàtil, aquesta qüestió de menys potència, d'haver d'adaptar els jocs, a fer-los d'una manera una mica més concreta, doncs utilitzar aquestes carencies, ja dic, com a punts forts i mirar de fer coses més creatives. Així va ser com la companyia de Kyoto, Nintendo, va decidir optar per utilitzar uns components per la seva màquina que no fossin tan innovadors. És una cosa que la companyia ja portava fent des de fa temps perquè amb la pròpia Game Boy, la primera de totes, la del 89, va ser una estratègia que ja van utilitzar. Aquesta Game Boy, els seus punts principals de venda eren que, tot i que tenia una resolució molt baixa i molts poquets colors en pantalla, la bateria durava molt, era molt econòmica i era molt portàtil, era petitona. Per tant, en aquest cas, gairebé 20 anys després, van intentar reproduir aquesta filosofia. Llavors, el que van fer va ser agafar, ja dic, components poc punteros en la part tecnològica, però que totes les desenvolupadores de videojocs, és a dir, jo què sé, Square Enix, Capcom, aquestes mítiques que portaven molt de temps col·laborant a Nintendo, ja coneixien molt bé i estaven molt familiaritzades amb aquest software. Per tant, el que els va permetre va ser desenvolupar coses creatives, ja dic, molt econòmiques a nivell dels gastos que els suposava desenvolupar-les i on, al final, el risc era molt baix. Si tenim un desenvolupament molt costós, el que s'acostuma a veure és que les companyies no arrisquen tant. El que volen, al final, és recuperar la inversió. El que podríem veure, per exemple, en aquests productes és que sortien molt rentables, no? Exacte. Perquè, pel que dius també, hi ha un punt que potser no eren els millors gràfics, no eren els millors ni els més punters, però sí que tenia coses molt bones, com, per exemple, la durabilitat de la bateria, que també era un format molt portable i això permetia també que, per exemple, la gent la pogués triar endavant d'altres consoles i això també, com a creador de videojoc, també ho valores, no? Dius, ostres, potser no m'haig d'escarreçar gaire amb els gràfics, però, per altra banda, sé que puc vendre molts jocs perquè és una consola que surt sola, no? Que es ven sola. Correcte. Aquest baix cos, aquest coneixement ja previ i aquest hardware novedós, recordem que estem parlant d'una consola que trencava moltíssim el que s'havia vist fins ara, tenia dues pantalles, una d'elles era tàctil, teníem un micròfon que permetia no només rebre el que nosaltres dèiem, no?, amb un munt de jocs que utilitzeven aquesta característica, sinó que també agafava altres estímuls, com bufar, com cridar... Ara estàs parlant de la Nintendo. De la Nintendo DS, exacte. Sí, sí, sí. Tot això, sumat, ja dic, al baix cos del desenvolupament, va crear com una efervescència creativa que va donar molts jocs molt interessants i això va ser el que va ajudar a respaldar aquesta idea que tenia Iguata de voler promocionar les seves vendes a través de la creativitat dels videojocs. I seguim endinsant-nos en el món dels videojocs i de la cultura pop amb el nostre estimat Américo, que avui ens ha portat aquesta Nintendo DS, una consola que molts de vosaltres heu tingut a casa, que heu jugat o que heu vist els vostres amics, amigues, familiars jugant a aquestes consoles, inclús segur que heu unit les vostres Nintendos i heu jugat amb partides compartides i heu estat fins a les tantes de la nit, passant-vos-ho bé amb aquesta consola. Era una consola que, a més a més de donar bons moments de forma individual, també et donava això, compartir, fer comunitat amb els teus. Era divertit, era divertit això. El Mario Kart, el Mario Party... Efectivament. El PictoChat, fins i tot. Te'n recordes? El PictoChat. Aquesta aplicació que portava inclòs per escriure, per dibuixar, per enviar-se a través d'una red land que creava la pròpia consola, enviar-se missatges d'una a l'altra quan estàvem difícilment a prop. Clar, ni Bluetooth ni res. Allò era una tecnologia que per nosaltres era com la primera tecnologia puntera que vèiem, no? Allò de, com tu deies, allò de poder compartir coses entre tres o quatre consoles i allò era, bueno, bestial. Meravellós. Una altra època. A més, tenien una cosa molt xula que era que en un únic joc podien jugar quatre persones. Es podien connectar en aquesta red i només calia que una de les persones, una de les consoles, estigués reproduint el joc. Aquests van ser molts dels factors que van fer que la Nintendo DS fos un èxit en ventes. Ja és a dir, que es va publicar el novembre de 2004 en funció del continent, en funció del territori, va ser un dia o un altre, però el cas és que des que es va llançar va arrasar. Va vendre, ja dic, hem dit abans més de 154 milions d'unitats quan es va descatalogar i això va ser el que va fer que va trencar una mica amb els plans que tenia Nintendo per aquesta consola. Hem dit fa un moment que l'objectiu principal era que aquesta màquina complementés tant a la Game Boy Advance com a la GameCube. Però el que es va veure és que Nintendo tenia dues consoles portàtils al mercat, la Game Boy Advance i aquesta Nintendo DS i que la més nova li estava traient molt de les vendes a la primera. Per tant, vist que aquest èxit i vist també que la pròpia Nintendo DS portava una ranura per posar-li els jocs de la Game Boy el que vam tenir és que finalment es va descatalogar la primera d'elles. Els pocs anys, el 2005, el 2006, si no m'equivoco, es va deixar de fabricar i al poquet temps es va deixar de vendre totalment i es va quedar dins del panorama per una banda la Nintendo DS i per una altra la GameCube que també al poc temps va ser substituïda per la famosa i super, super, super, super coneguda Nintendo Wii. I tant i tant ja ho deies, aquesta Wii que també ens va donar moltes emocions. Jo crec que després de la Nintendo la Wii va ser la que la que ho va trencar, no? Perquè a casa encara la tenim allà agafant pols però encara la tenim allà a la Wii. Sí, total, fixa't que tant aquesta aquesta consola que comentaves que era la Nintendo DS amb la que avui hem estat dedicant tot el programa i per altra banda també la Nintendo la Nintendo Wii que realment és una consola que també ens ha donat bons moments, no? Sí, exacte. Fixa't que passa una cosa que és que tant aquesta Nintendo DS com la Wii van ser una mica com la punta d'allància que va intruir els videojocs a pràcticament tot el món. Van ser consoles amb un preu molt reduït i que a més apuntaven a tot tipus de públic no només el que tradicionalment s'havia entès com a jugadors que era aquest espectre de masculí i bàsicament jove nens i joves adults com diríem en els cims sinó que es va obrir a altres espectres demogràfics per una banda per exemple tenim tota una saga de videojocs o un conjunt de sagues com seria Nintendogs o els Imagina Ser te'n recordes d'aquests que anaven més enfocats a un públic femení que van intentar obrir l'interès de la consola a altres persones que potser ja els interessaven els videojocs i estaven interessades ja havien jugat però potser no se sentien tan incloses dins del que les companyies feien sobretot en els seus moviments de màrqueting també dic una cosa per trencar una mica aquesta bretxa diguéssim de de lo femení lo masculí tal no que moltes vegades doncs també en aquest punt hi ha hagut també algun punt masclista no tot plegat a l'hora de fer merchandatge d'aquests tipus de videojocs que per exemple la meva germana era una fanàtica del Mario Bros salva salva pas abans que jo i li encantava vull dir també tenia el dels gossos com deies que també era un clàssic però vull dir que en aquest cas també jo crec que d'alguna forma va haver com aquest punt de dir ostres que les noies les nenes també poden jugar i també es poden interessar per videojocs que fins ara potser només s'havien interessat els nois o potser el global de frikis eren més nois que noies ara aquí ja es trenca això una mica i d'alguna forma es comença a equiparar tot plegat no creus? I tant noies jugadores hi ha hagut sempre això és així encara que els moviments de màrqueting anessin tan enfocats als nois noies que jugaven hi ha hagut sempre vull dir quan jo era petit l'ami qui em va introduir en els videojocs va ser la meva cosina i vull dir això ha estat sempre el que passa és que va ser a través de la Nintendo DS sobretot quan aquesta visió més mercantil es va obrir una mica i encara que fos com tu mateix dius amb moviments que poden ara mateix semblar masclistes com fer una Nintendo DS de color rosa que diem jo què sé especial per a xiques o aquests jocs que hem mencionat que estan més relacionats amb tota la temàtica de cuidados de no sé què de no sé quan que poden tenir una connotació doncs ja dic una mica complicada però que van ser com més aviat una una porta d'entrada no tan el el el fi sinó el mitjà a través del qual doncs ja dic moltes moltes moltes moltes persones van poder sentir-se acceptades dins de la comunitat de videojugadores això també els va passar per exemple no només ja dic al públic femení sinó al públic adult i fins i tot a la gent gran que també és una cosa doncs que potser fins a un cert punt es considerava que els videojocs eren una cosa molt d'adolescents o de nens però a través de videojocs doncs com per exemple el brain training que doncs que tenia com aquesta estratègia de marketing tan enfocada a treballar en la memòria no sé què no sé quantos o els professors Layton per exemple que eren jocs amb una història una mica més pausada i més narrativa i amb tot el tema dels puzzles i tal doncs també van igual obrir la porta cap a aquests aspectes demogràfics és a dir que potser no estaven tant fins a aquell moment integrats dins del públic objectiu dels videojocs Interessant no? Tot el que hi ha darrere d'un videojoc que moltes vegades pensem que és aquella caixa de plàstic que quan l'obres hi ha aquell aquell joc petitó que es inserta dins de la consola ara no ara tot és molt més fàcil i moltes vegades amb entrar doncs en un en una plataforma digital ja ho tens tot no? Però realment dins d'aquest videojoc no? d'aquesta creació també artística perquè evidentment també té una connotació artística molt important hi ha moltes coses més no? i també ens afecta doncs en qüestions de gènere com comentàvem ara en qüestions de realment interessants i que i que poden generar molt molt de debat ens queden cinc minutets per anar acabant el programa d'avui Américo i crec que és bon moment per anar recollint una mica d'informació que hem anat comentant i també portar-nos una mica a les conclusions no? del programa d'avui sí, totalment el que podríem dir per tancar doncs és això que aquesta rellevància aquesta importància que va tenir la Nintendo DS i sobretot aquesta bona manera d'entendre com podien enfocar-se els videojocs d'aquí en endavant va ser el que va marcar doncs el que dèiem no? moltíssimes persones doncs que ara potser estan començant a entrar en el món del desenvolupament en el món de la crítica o en el món simplement de disfrutar dels videojocs i que els han modelat una mica la seva manera d'entendre els videojocs i els han ajudat a veure que hi ha altres formes de disfrutar els videojocs fins a aquell moment hi havia una gran part del catàleg que anava molt enfocat a la dificultat a lo complicat al repte i la Nintendo DS va fer una cosa que va ser ser accessible a més de per preu i ja dic i per disseny i totes aquestes coses també va tenir molts jocs que no eren un repte d'habilitat sinó que potser et tiraven més cap a la història o cap a simplement la diversió que crec que això és una part molt molt molt important també dels videojocs a mi m'agradaria tancar amb una cosa que va dir el propi Yamauchi quan va ja dic aquest president de Nintendo que va venir abans d'Aiguata en una entrevista que li van fer quan estava a punt de publicar-se la Nintendo DS ell va dir que ell no sabia com sortiria aquest canvi de filosofia que si sortia malament Nintendo segurament hauria de deixar de fer videojocs perquè no es podien permetre un altre error però que si la Nintendo DS funcionava això els portaria cap a la cima dels videojocs bueno jo crec que hem vist tot el que hem vist avui i vist el que veiem ara 20 anys després de la publicació d'aquesta Nintendo DS podem dir que efectivament el president o l'expresident de Nintendo tenia raó i que aquesta consola va ajudar a que arribés a unes cotes que fins aquell moment no s'havien vist mai en el món videolúdic van haver de moure totes les fitxes al centre de la taula però jo crec que apostant-ho tot ho van guanyar tot no també van aconseguir coses molt importants fites històriques realment Américo avui ha quedat un programa rodonet rodonet hem pogut parlar d'aquesta Nintendo DS hem pogut també aprofundir en el seu origen i en la celebració d'aquests 20 anys i res no sé si vols afegir alguna cosa però jo t'acomiado fins la setmana vinent no l'altra d'aquí no res que ens tornarem a sentir i res que moltíssimes gràcies també de portar aquest tema tan interessant i que per molts de nosaltres has devingut també part de la nostra infància Moltíssimes gràcies a tu un altre cop per tenir-me per aquí i jo encantat de venir sempre moltes ganes de tornar d'aquí dues setmanes i a veure quin tema se m'acorreix per continuar parlant sobre videojocs Doncs vinga una abraçada que vagi bé Adéu El refugi amb Daniel Martínez Música Música Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! En aquest cas les inscripcions també s'han de fer pel mateix canal salut arroba santjust.cat o pel telèfon 93 480 4800 del Servei de Salut Pública. I acabem també destacant l'activitat del 28 de novembre de 7 a dos quarts de nou del vespre. El Can Ginestà tindrà lloc la sessió informativa Vol saber com usar un desfibrilador DEA en el marc del programa Sant Just d'Esvern Municipi Cardioprotegit. Les persones interessades en participar podran reservar la seva plaça fins al 27 de novembre a través del correu electrònic canginestà arroba xecssantjust.cat o també el telèfon 93 480 95 64. Una activitat que també és molt important tenir-la en compte, aquesta activitat formativa que es durà a terme a Can Ginestà. Fem un petit reces. Ara connectarem en Catalunya Ràdio amb els informatius de les 6 i tot seguit amb el bolletí de la casa de Ràdio d'Esvern. A les 6 i 10 tornem a estar amb vosaltres amb entrevistes i espais de tertúlia aquí, a Ràdio d'Esvern. Les notícies de les 6 Bona tarda, us informa Sergi Molero. A partir de l'1 de febrer serà obligatori portar casc per circular amb patinet a Barcelona. Ho ha avançat la tinenta d'alcaldia de mobilitat de l'Ajuntament de la capital catalana, la Llebonet, a la Comissió d'Urbanisme i Mobilitat. La mesura entrarà en vigor un cop s'aprovi la modificació de l'ordenança de circulació de vianants i vehicles al ple d'aquest mes de novembre. Són l'obligatorietat del cas que només una sola persona podrà utilitzar el patinet, el vehicle de mobilitat personal i, per tant, no hi podran anar dues. Hauran de comptar amb els elements de seguretat necessaris per la seva circulació, com llums davanteres i posteriors. I, a més a més, també es clarifiquen molt més els espais per on poden circular i on en cap cas poden circular, com, per exemple, les voreres. Un cop aprovat, l'Ajuntament farà una campanya informativa i podrà sancionar els conductors de patinet que no portin casc. La data, doncs, és l'1 de febrer. La nova ordenança també prohibeix aparcar motos a la vorera dels accessos de centres educatius i hospitals. Més notícies, Natàlia Ramon. Els càmpings de Catalunya i la Generalitat crearan un grup de treball que determinarà el risc d'inundabilitat de cada una de les instal·lacions. El sector s'ha reunit amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i ha demanat celeritat per fer els informes de cara a introduir les millores que siguin necessàries. Barcelona, Joan García, bona tarda. Bona tarda. Treballar plegats, administració i sector, fer-ho ràpid i veure la situació cas per cas. És el que n'ha sortit de la reunió dels responsables dels càmpings amb Salvador Illa, a qui li han reclamat subvencions per obres de millora i sistemes d'alerta i també agilitat administrativa, sobretot de l'Agència Catalana de l'Aigua i protecció civil en els informes. Miquel Gotenegra, president de la Federació de Càmpings. El sector està fent la feina, però en molts casos està frenat per manca d'informes. La manca de celeritat per part de l'administració ha frenat moltes millores. Inclús temes de millores en termes de gestió de risc. Joan Garcia, Catalunya, Ràdio Barcelona. El president valencià Carlos Mazón ha triat un militar retirat per liderar la reconstrucció de l'Adana. Francisco José Gan Pampol serà el nou vicepresident per a la recuperació econòmica i social i el nou home fort de l'executiu. Pampol, nascut a Figueres i sense experiència política, va ser tinent coronel. Havia tingut responsabilitats en els serveis d'intel·ligència de les forces armades i ha participat en la reconstrucció de l'Afganistan. A la direcció del PP celebren el nomenament. El mateix Alberto Núñez Feijó ha deixat clar que n'estava el cas i adverteix Mazón que de l'èxit de la reconstrucció en depèn la seva continuïtat al capdavant de la Generalitat Valenciana. Pimec es persona davant la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència per l'OPA del BBBA al Banc Sabadell. La patronal de la petita i mitjana empresa reclama que s'escolti la seva opinió com a part interessada i alerta que l'operació podria alterar significativament la competència al sector bancari. Pimec preveu que si la fusió tirés endavant tindria efectes directes en les condicions de finançament de les empreses. Segons un estudi de l'Observatori de la Pime, la disponibilitat de crèdit es podria reduir un 8%, que es tradueix en més de 54.000 milions d'euros en préstecs. I encara de l'actualitat econòmica del dia us expliquem que Grifols considera insuficient la valoració de l'empresa que ha fet el fons d'inversió canadenc Brookfield, que planteja un OPA juntament amb alguns membres de la família fundadora de la companyia. Brookfield ha fet una oferta per valor de 6.450 milions d'euros, cosa que significa uns 10 euros i mig per acció. Després de Conèixer l'oferta, les accions dels laboratoris han caigut un 6% a la borsa, tot i que poc després s'han anat recuperant. El comitè de la transacció del Consell d'Administració de Grifols creu que Brookfield infravalora el potencial de l'empresa i ja ha avançat que desaconsellerà als accionistes que l'acceptin. I ara els esports amb Ruth Vilà. Rafa Nadal obre l'eliminatòria de la Copa d'Evis entre Espanya i els Països Baixos que es disputa a Màlaga. El neerlandès van de Zanschulp domina ara mateix el partit que és el primer 7. De moment guanya el neerlandès per 5 a 4 i a més a més el servei d'aquest joc guanya per 40 a 0. El comiat de Nadal que es retira després d'aquest torneig és el gran atractiu de l'eliminatòria. La jugadora del Barça, Clàudia Pina, torna a la selecció espanyola de futbol després de dos anys d'absència pel conflicte entre les futbolistes i la federació. La blaugrana i dues jugadores del Llevant, Badalona, la catalana Berta Pujadas i Macarena Portales són les principals novetats per als dos amistosos que han de jugar pròximament. I en total 9 catalanes a la convocatòria. Entre les absències destacen les d'Irene Paredes i Geni Hermoso. El gran ullès repa el Gurgins Abge polonès a la Lliga Europea d'Envol a partits de 3 quarts de 7 i es podrà seguir per Esport 3. A la Champions Masculina de Waterpolo cinquena jornada de la fase de grups. A un quart de 7 d'aquí un quart d'hora comença l'Olimpiacó Sabadell i a les 8 l'Atlètic Barceloneta Jadran de Montenegro. I a la Lliga de Futbol Sala tenim avui un Val de Penyes-Barça a les 9 del vespre també per Esport 3. Fins aquí les notícies. I ara entrem al búlter. Tal com està a Menorca el mes d'agost. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda us informa Mariona Sales-Vilanova. La pròxima conferència organitzada per l'Aula Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol L'edat i el sexe desfent mites i serà càrrec de Sònia Anglès-Acedo ginecòloga i sexòloga. L'acte tindrà lloc el dijous 21 de novembre a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. Sònia Anglès-Acedo abordarà la relació entre l'edat i la sexualitat trencant tòpics i oferint una perspectiva científica i informativa. La conferència s'endinsaran els canvis fisiològics i emocionals que es produeixen al llarg de la vida amb l'objectiu de fomentar una visió positiva i saludable de la sexualitat en totes les etapes de la vida. L'esdeveniment és obert a tots els públics amb entrada gratuïta pels socis de l'Aula Universitària i una aportació de 5 euros per als no-socis. L'esbar de l'Ateneu de Sant Just organitza la segona edició del festival Ball a la vida el pròxim 30 de novembre a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. L'acte presentarà dances tradicionals dels països catalans interpretades per l'esbar de Sant Just i dos esbar convidats l'esbar Viladegràcia i l'esbar d'Ensaire Renaixença. Alba Bermudez membre de l'esbar Sant Just ha explicat els orígens del festival en una entrevista a Ràdio d'Esvern. La primera edició es va celebrar el 2019 però la pandèmia va obligar a ajornar la continuació prevista pel 2020. Explica que després del confinament va ser complicat tornar a arrencar però en guany ho fan amb energia renovada nous integrants i moltes ganes. L'objectiu del festival és no només mostrar el treball de l'esbar sinó també fomentar la cultura tradicional al vasllobregat i enfortir els vincles amb altres esbar podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. El dijous 21 de novembre l'Espai Mercat de Sant Jús serà l'escenari d'un programa doble organitzat per Mons i l'Ajuntament de Sant Jús. A les 6 de la tarda es farà una visita comentada a l'exposició El món i l'altre a càrrec dels comissaris de la mostra. Posteriorment a les 7 de la tarda tindrà lloc una xerrada literària sobre la novel·la La famada de Violet Leduc amb la participació d'Ester Andorra i Arnau Cònsol. L'activitat s'emmarquen les relacions entre art i literatura que planteja l'exposició. Les activitats es faran a l'Espai Mercat situat al passatge Mercat 20 a Sant Jús. I això ha estat tot. Tornem amb tota la informació a l'informatiu complet de les 7 de la tarda. Fins ara. Ràdio d'Esvern 98.1 98.1 98.1 I seguim aquí a les tardes de Ràdio d'Esvern en un moment d'entrevista que també doncs ens agrada. Ja sabeu que a l'emissora del 98.1 FM en serem els micròfons a tothom que ens visita per parlar de la seva professió del seu hobby del seu divertiment o en aquest cas parlarem d'una persona que és fisioterapeuta en aquest cas encendrem els micròfons de la ràdio en Christian Ruiz d'aquí uns instants que parlarem sobre aquesta professió la de fisioterapeuta i també totes aquelles tasques que comporten aquesta feina. Avui volem parlar de Global Performance Sports que és una empresa que treballa de forma molt curosa tot el tema de l'esport i també de la rehabilitació d'esportistes. En aquest cas sabem que en el món esportiu hi ha lesions i hi ha qüestions que han d'estar tractades per professionals per tal que aquests esportistes estiguin en ple rendiment l'abans possible. Per tant aquesta tasca és una tasca molt important i que se li ha de donar molta importància que és la que té. Encelem ja el micròfon a Christian. Bona tarda, com estàs? Bona tarda, Dani. Nosaltres contents de tenir-te aquí al programa. Primera vegada que fas ràdio que vens a una emissora a parlar una mica de la teva feina. Sí. Doncs bé, fora nervis i avui parlarem una miqueta de Global Performance Sports. Ens podries fer un... Re, cinc cèntims d'aquesta empresa que bé, sembla que és bastant innovadora també pel fet que treballa bastant amb el tema de la tecnologia, de les dades, no? A l'hora de donar també un servei bastant curós al client, en aquest cas a l'esportista, no? Sí, bueno, exacte. Bàsicament, Global és una empresa que, com diu el seu propi nom, et dona com una atenció global, no? Té tres centres, una a Barcelona, una altra a Sant Cugat i una altra a Girona i és un lloc bàsicament on amb la seva metodologia pròpia, d'acord? Pots trobar físio, però també pots trobar preparació física, nutrició, traumatologia esportiva, és un lloc on, si ets un esportista, pots trobar tots els serveis que puguis necessitar, no? Clar, jo ara feia bastanta al·lusió, no?, al tema de la fisioteràpia perquè al final també és una part que és molt important i també tu la toques molt perquè és la teva feina, però realment hi ha altres serveis que s'han de tenir en compte quan un esportista també s'està preparant per estar en ple rendiment, doncs entenc que hi ha altres coses que també han d'estar molt presents i que han d'estar sobre la taula com per exemple una bona alimentació, un bon menú diari, no? I també, doncs, un control de tot això, no? Sí, has de tenir en compte el cos és molt bonic però és molt complex i has de tenir moltes esferes a tenir en compte quan estàs tractant a qualsevol persona encara que sigui esportista, no? Has de tenir en compte l'esfera física però també has de tenir en compte l'esfera més mèdica, l'esfera psicològica, l'esfera de l'alimentació, és fàcil i difícil a la vegada, no?, perquè pots mirar una esfera d'aquestes molt acuradament, de manera molt precisa però si no estàs veient tot el que és la... tot el complex, no?, que pot ser un cos humà, t'estàs deixant moltes peses, no? Totalment, no? Hi ha com una espècie de planetes que van orbitant, no?, i que aquests planetes que li podem dir, per exemple, notició, li podem dir també, doncs, tractament de tot el tema de la massa muscular, etcètera, que també s'ha d'anar molt pendent de tot això, no? Hi ha com una espècie de llista, no?, de coses, de qüestions que a nivell esportiu s'han de tenir en compte, que són aquests planetes que van orbitant entorn l'esportista i que si no ho tens en compte, doncs, en algun moment pots trobar-te amb algun ensurt, no? Sí, exacte. Parlem una miqueta de la teva professió, de com entres en el món de la fisioteràpia i com acabes arribant, en aquest cas, a Global Performance Sports. Bé, jo vaig arribar a Global perquè jo tot aquest any, l'any acadèmic 2023-2024, jo vaig estudiar un màster en entrenament i adaptació esportiva, no? Després de veure que el meu lloc, el món, no?, era l'esport, no? Després d'haver-hi fet diferents coses, no? D'haver... Quan vaig estudiar un postgrau de fisioteràpia respiratòria, també, en aquell moment del Covid, se necessitava molt aquest servei i no ho tenia molta gent, després d'aquests anys jo vaig veure que el meu lloc era l'esport, no? I llavors em vaig encaminar a fer aquest màster i gràcies a aquest màster vaig conèixer Global. Global em va conèixer a mi també i després de, bueno, de tenir una bona relació, per dir-ho d'alguna manera, entre alguns professionals els que hi havia a dins, els que hi havia a dins, pues, vaig establir aquest contacte i a poc a poc vam anar a més a més a més fins que em van dir, ostres, t'agradaria treballar amb nosaltres? i, bueno, i va ser quan em van oferir portar l'Atlètic Sant Lluís, no? Que és ara on estic treballant dintre de Global, no? Tenim moltes seccions i una secció que té Global és la secció de clubs i dintre d'aquesta secció està l'Atlètic Sant Lluís on jo estic treballant. Clar, que és una mica també el que et vincula amb el nostre municipi i també per això vam trobar interès en aquesta entrevista, no? El fet de poder parlar amb una persona que, doncs, està al front de tots aquests aspectes, diguéssim, tan importants en el món esportiu que hem esmentat anteriorment i que en aquest cas està també, ajudant la Lliga Lit del nostre Atlètic Sant Just a dur a terme també aquest servei, no? Amb quines dificultats, amb quines proves, amb quins reptes estàs anat trobant al llarg d'aquests mesos a la Lliga Lit a Sant Just? Per exemple, jo crec que ara mateix el repte que estem tenint és possiblement la càrrega, no? Possiblement hi ha molta càrrega de partits, hi ha molta càrrega d'entrenaments. Tenim hi ha molt treball, hi ha molt treball, no? I tot aquest treball s'ha de tenir en compte perquè és un treball físic i és un treball que s'ha de recuperar també i si no deixes recuperar el cos també va cada vegada menys i menys i menys i menys fins que acaben passant les lesions, aquests problemes que et deixen sortir del calendari esportiu de la convocatòria d'aquests... Clar, però hem de tenir en compte que és un equip que està en el seu primer any després d'aquest ascens, no? Llavors, clar, hi ha moltes mancances que s'està trobant a nivell físic perquè no estava preparat en aquell nivell i ara la tasca de l'equip entenc que és aquesta precisament, no? preparar-se per poder afrontar aquest primer any. Un primer any que marquem que des d'un inici doncs l'objectiu era diguéssim com la permanència i ens estem trobant que està funcionant molt bé l'equip i que està tenint moltes victòries i de fet aquestes últimes jornades doncs han anat funcionant bastant bé aquesta última desgraciadament es va perdre però realment doncs ha estat obtenint molt bons resultats l'edit i Sant Just. Sí, sí, sí. Però jo crec que a més jo porto ja t'he dit, no? porto des de l'agost treballant amb l'Atlètic Sant Just però jo crec que des del principi hi ha hagut molta base i jo crec que possiblement aquest equip quan ja estava a primera catalana ja havia nivell de Lligalit, no? Perquè és això el que estem dient o sigui és el nostre primer any i ja estem lluitant a mitja tabla una miqueta més a dalt al top 5 o sigui hi havia molt bon treball abans i aquest treball s'està consolidant a la Lligalit i s'està veient que s'està fent molt bé es nota la càrrega perquè la pressió és molt més alta els equips t'exigeixen molt més i els que han baixat baixen d'una categoria que és nacional que és tercera federació tercera red i això es nota molt però jo crec que hi ha un molt bon treball i es nota per part de tots quant entrenen més o menys que fan 3-4 entrenaments a la setmana són 3 entrenaments a la setmana dilluns, dimecres i divendres i després el partit i tu estàs present als entrenaments sí jo estic present als entrenaments dels dilluns i dels divendres i el del dimecres me'n vaig una miqueta abans però l'important per dir-ho d'alguna manera on ja és clau per dir aquest sí aquest no per dir quina és la llista el d'abans del partit exacte és el dalt d'ivendres i quina és la teva tasca en aquests entrenaments què fas? és a dir estàs allà d'observador estàs també actuant ets home d'acció que també va fent feina explica'ns una mica bé jo amb el màster de redaptació ja vam veure que possiblement la tasca del físio no és només estar a la llitera i fer tasques de llitera la tasca del físio i a més ara amb el màster que és l'adaptor esportiu no? aquestes tasques ja van una passeta més endavant no? ja podem fer com una passa de passem de llitera a camp no? i fer les primeres tasques al camp sense que hi hagi una gran diferència entre no fer res a posar-se a posar-se dintre del grup no? és com una mena de dir aprimar aquesta diferència entre aquests dos blocs estem parlant amb el Cristian sobre tots aquests temes esportius que avui ens han arribat aquí com de forma novedosa també per molts de nosaltres segur que els oients també hi ha alguns que esteu descobrint com jo com funciona tot a nivell esportiu també tot el tema de com controlar que els esportistes estiguin en el seu punt perfecte a nivell de salut i també a nivell diguéssim com comentàvem el fet d'estar 100% en el partit i per poder donar la talla en el moment del repte més important que és el moment d'estar allà a la pista i de donar-ho tot al camp comentem altres qüestions perquè jo m'imagino que fer aquesta tasca per tu també deu ser molt estimulant a tu també et deu motivar molt veure l'evolució dels jugadors de l'Atlètic Sanjus en aquest cas sí perquè mira jo quan vaig arribar me'n vaig trobar eren dos dos jugadors amb un no tres perdona tres jugadors amb un creuat operat amb un lligament amb un lligament creuat i i bueno bàsicament al trobar-me amb aquesta situació de donar-li tasques perquè passar com ja t'he dit de la llitera fins al camp dintre del grup donar aquestes tasques perquè aquests dos blocs siguin amb menys diferència que tinguin unes habilitats físiques bàsiques per poder establir-se el grup i fer una bona tasca dins de l'entrenador era molt estimulant i aquí ja és més la tarea la tasca del redactador més que la del físio però bueno està molt guai i bueno tens moltes tens molt treball jo ara m'estic trencant una miqueta el cap perquè t'has de fer jo per exemple tots els dilluns preparo les tasques setmanals dels lesionats ara mateix tenim un jugador amb un manisc operat i un altre operat amb un espatja que se li va luxar i ara mateix amb aquests dos jugadors estem fent tasques per separat del grup i intentant que jo crec que abans de Nadal aproximadament ja puguin entrenar al grup i després de Nadal poder fer ja la primera convocatòria i poder entrar ja a partits clar és molt interessant també el fet que tinguis una noció de l'esport perquè a l'hora de parlar també d'aquest esport a tu et resulta molt més fàcil no seria el mateix que fossis físico però que tampoc coneguessis ben bé l'esport com que per exemple pel teu costat es nota que quan parles tens una coneixença del futbol de com funciona i també de quins són els objectius del club en aquest cas sí però t'he de dir que des de fa jo porto treballant a futbol vaig treballar a futbol fa molts anys ara he tornat però després entre aquests anys he estat treballant molts anys al tenis i al pàdel després vaig treballar un temps a rugbi sempre a la tasca del físio quan tu entres a un equip fas com una com una conscienciació necessites fer una trobada i necessites saber-hi moltes tasques d'aquest esport què és el que està passant què hi ha dins d'un partit quines són les situacions més perilloses perquè després després de fer aquesta avaluació les teves tasques dintre dels exercicis dels racionats poden canviar llavors sí has de tenir un bon coneixement de l'esport però bueno que també et pots reinventar com jo ho vaig fer Interessant això el fet de reinventar-se i també d'adaptar-se perquè cada equip és diferent i això també ho has de tenir en compte no només perquè l'esport sigui diferent que també afecta sinó que també les persones clar els equips van oscil·lant cada vegada també són diferents se't lesiona un i has de treballar amb un equip diferent perquè tens un lesionat i llavors també tot això afecta al final són engranatges d'una gran màquina que tu doncs com deies has d'anar adaptant i t'has d'anar readaptant per jugar amb les cartes que tens en aquest cas és més feina de l'entrenador el fet de jugar amb aquelles cartes que té però la teva feina és oferir-li oferir-li cartes oferir-li opcions a l'entrenador perquè pugui jugar i perquè pugui fer i desfer sí, sí, sí de fet mira jo aquesta setmana ha sigut estava parlant amb un jugador un dels més veterans ha arribat aquest any a l'Atlètic però és dels més veterans no sé si ara crec que té 31-32 anys i parlant amb ell ho va dir en aquesta conversa hem de treballar ara mateix perquè el míster tingui les millors opcions possibles dins de la banqueta llavors sí és el que acabes de dir totalment és molt important això el fet que l'entrenador està allà per veure quines són les seves eines amb les que pot treballar en el camp i també en el teu cas aquesta posada a punt dels jugadors i jugadores motivat per seguir amb aquesta temporada 24-25 entenc que sí home moltíssim que bé algun repte així a futur pròxim que tinguis o de moment vols entrar-te en l'Atlètic Sanjust bueno a veure jo sóc un tio molt inquiet la veritat sempre estic fent coses la veritat és que vaig acabar molt cansat del màster mentalment i va ser també un estiu on no vaig poder parar molt he baixat una miqueta el ritme però sempre tinc alguna coseta ara mateix estic fent un curs d'ecografia per intentar també saber com funciona un ecògraf i per intentar detectar i diagnosticar lesions de la millor manera possible ja que les mans poden ser molt bones però tenen un límit també i ara mateix estic amb el curs d'ecografia i bueno com a reptes personals ara mateix però ja més com cristian i no com a aficio sóc un tio molt inquiet a l'hora de llegir m'agrada molt llegir i estic pensant bueno no estic pensant ja ho he decidit d'escriure un llibre però però però res però res de res relacionat amb tema de fisi amb aquest tema bueno encara que no tingui a veure amb el tema fisioterapèutic quan l'estrenis vine a Ràdio Desprena a parlar del llibre per favor ho faré per favor encara que sigui d'aquí un any d'aquí dos d'aquí dos mesos més igual però les portes de l'emissora municipal de Sant Jús estaran obertes per tu Cristian ho hem d'anar deixant aquí gràcies esperem que hagi estat a gust aquí a casa teva també a Ràdio Desvern i res que ens sentim molt aviat perfecte moltes gràcies a vosaltres adeu 4 minuts per dos quarts de set de la tarda seguim aquí a Ràdio Desvern ara és moment de posar una mica de música al nostre el nostre programa d'avui ens anem amb una cançó de The Killers Human i també seguirem amb més teca aquí a Ràdio Desvern Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! interessos dels més petits. Si els agrada dibuixar durant hores, podeu anar al Manac o a la Fundació Miró, que són opcions perfectes. Si prefereixen estar a l'aire lliure, doncs trieu museus amb activitats relacionades amb la natura o la ciència, com per exemple el Cosmo Caixa o el Jardí Botànic o també el Museu de la Ciència. I si no sabeu per on començar, aquí ve un consell. Anar a un museu no hauria de ser com fer-los menjar verdura, és a dir, que escolteu els nanos i també trieu junts aquest espai per gaudir i per descobrir. I arrenquem amb aquesta llista amb el Cosmo Caixa, un museu interactiu de ciència que és un paradís pels més petits i pels petits científics. Des del famós bosc inundat fins a les exposicions interactives, ens permeten tocar, veure i experimentar amb ciències. Ideal per a totes les edats. A més, el planetari ofereix un viatge fascinant per a l'univers. I un altre museu que també agrada a petits i grans i que també ja hem portat aquí al programa és el Museu de la Xocolata. Aquest espai dolç explica la història i el procés de fabricació de la xocolata des dels seus orígens fins avui. Hi trobareu escultures fetes de xocolata i també els nens poden participar en tallers on esdevenen xocolaters xocolaters per un dia. I marxem cap al Museu Blau on, situat al Parc del Fòrum, esdevé un museu dedicat a la història natural amb una espectacular exposició sobre la biodiversitat del planeta. També els nens poden veure de prop escalets d'animals, fòssils i altres meravelles del món natural que els fascinaran. També poden visitar el Caixa Fòrum, que és un dels clàssics de Barcelona, un centre cultural que ofereix exposicions que canvien constantment, sempre amb una proposta per a totes les edats. A més, també programen tallers, activitats familiars i visites guiades que estan adaptades pels més petits i que fan una visita i una experiència cultural i educativa assequible per a tots els gustos i també per a totes les edats. marxem al Museu del Disseny perquè, si la creativitat i l'art són el que motiva la canalla, aquest museu és una visita obligada amb exposicions que van des del disseny gràfic fins la moda, el mobiliari i la decoració. Els nens poden gaudir d'exposicions dinàmiques que faran explorar el món del disseny d'una forma lúdica. I marxem al Museu de la Música. Aquí els nens podran veure, escoltar i fins i tot tocar alguns instruments d'arreu del món. Aquest museu ofereix una àplica col·lecció d'instruments històrics i permet que els visitants experimentin amb sons en una activitat perfecta per a famílies amb petits músics amb potència. I marxem ràpidament al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, situat a Terrassa, un museu que ofereix una immersió en el món de la ciència i la tècnica, amb una col·lecció de màquines antigues interactives que permeten comprendre l'evolució industrial i científica. És perfecte pels nens interessats en com funcionen les coses i la seva història. I si el que voleu, doncs, és aventurar-vos en la història de Catalunya, heu de visitar el Museu d'Història de Catalunya. Un museu que, d'alguna manera, més divertida i educativa, doncs, podem introduir els nens a la història de Catalunya, des dels seus orígens fins a l'actualitat, amb exposicions interactives i recreacions històriques. Els petits poden aprendre mentre juguen. I també una altra de les oportunitats per conèixer, en aquest cas, el món marítim, és el Museu Marítim de Barcelona. Situat a les antigues Drassana Reials, aquest museu és una porta d'entrada a la història marítima de la ciutat. És un dels meus museus preferits de Barcelona, un museu que, a més, també està en un espai únic i els nens podran descobrir vaixells antics, models d'escala i fins i tot pujar a bord d'una rèplica del famós vaixell Santa Eulàlia. I acabem amb una visita ineludible al poble espanyol. No és un museu convencional, sinó que és un poble que recrea diferents regions d'Espanya amb tallers artesanals, activitats culturals i espectacles ideals per a tota la família. Els nens poden córrer per les places i aprendre sobre les tradicions espanyoles d'una manera més interactiva. A més, també, aquest espai ofereix moltes activitats tematitzades en funció de l'època de l'any. I bé, amb aquestes opcions, Barcelona ofereix una àmplia varietat d'espais culturals per explorar amb els més petits. Esperem que us hagi agradat aquest nou capítol del Refugi Recomana. Ens veiem a la propera edició. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. canalsalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. I seguim aquí a les tardes de Ràdio d'Esvern. Seguim al Refugi. Ara és moment de la xarxa a les zones. La xarxa a les zones és un espai de la xarxa educativa de Sant Just per parlar i fomentar l'educació i també els àmbits educatius aquí al nostre municipi. Els àmbits i els hàbits perquè també és interessant saber en quins àmbits l'educació és important com per exemple el casal de joves i també saber quins hàbits es duen a terme. Avui parlarem amb joves del casal amb els que volem saber la seva opinió de tot en general. Volem saber una mica com viuen el nostre municipi de forma activa i també com viuen el casal de joves. Ells i elles són la Gisela Castells, la Valeria Kinklid i també l'Onai Oliveras que estan ja aquí a l'estudi i que bé, doncs, tenen moltes ganes de parlar amb nosaltres. Família, bona tarda, com esteu? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Doncs res, comentem una miqueta la jugada, com funcionarà avui l'entrevista. Jo aniré llançant també preguntes i és comentar una mica tot plegat, no? Com he dit a la introducció també, volem saber la vostra opinió de com creieu que s'està portant una mica Sant Just també pels joves, és a dir, si creieu que està ben resolt, diguéssim, totes les activitats, totes les accions que es fan per joves o què faríeu també vosaltres al municipi per canviar algunes coses. Comencem parlant del Casal de Joves, que també és l'entitat que esteu representant avui, l'espai del nostre municipi, en aquest cas més quantitat seria un equipament, però sí que és cert que hi ha moltes entitats i també hi ha moltes activitats que es relacionen directament amb el casal. En aquest cas, quines activitats feu vosaltres al Casal de Joves? Jo participo al Casal de Còmic i abans participava a un casal de Croàcies Aèries cada tarda. Sí, nosaltres també, jo també faig còmic, però a l'estiu també participem en totes les activitats que són, doncs, els casals i les excursions, que em sembla que és una molt bona cosa que el Casal fa aquestes coses perquè fa la nostra vida més interessant. També participem a l'espai de mobilitat internacional que organitzen viatges i ho fan tot en conjunt amb la Unió Europea i fa poc aquest servei ja es va tancar. M'ho va ensenyar amb un germà que es va tancar i tal i ara faran dos viatges més i ja no ho faran ningú més. Una llàstima perquè això ajudava els joves d'aquí de Sant Just i dels voltants a viatjar, a conèixer gent i a obrir-se més a gent que abans no coneixia. Vosaltres havíeu fet alguna activitat d'aquestes o per edat encara no havíeu pogut entrar en cap activitat de mobilitat? Sí, jo vaig fer una l'any passat, el 2023. Vaig anar a Alemanya, a Bremen eren 10 dies i participava en 4 països que eren Espanya, Alemanya, Croàcia i Macedònia del Nord. Sí, jo també vaig anar aquesta primavera a Portugàlia i vam ser gent d'ahir, de Portugal, tots de la nostra edat, d'Espanya i de Bèlgica, Bèlgia, i també van ser com uns 10 dies i va ser una de les millors coses que m'ha passat. I jo també, la setmana santa de l'any passat, vaig anar a Geòrgia i van participar georgians, persones de Bèlgica i els espanyols. I després, també, els joves d'arreu d'Europa venen aquí, tornen, diguéssim, a fer aquest intercanvi d'alguna manera i venen aquí a Sant Josep a passar uns dies amb vosaltres o només aneu vosaltres i com funciona aquest intercanvi cultural? Es podria dir que la gent espanyola amb la que vam anar d'intercanvi, quan ens veiem per Sant Just, som com amics, doncs ens saludem i tal, però una nena, per exemple, de Portugal, aquest estiu va vindre a Barcelona a visitar-nos i sento que és com una molt bona cosa de conèixer gent de la teva edat d'altres països i, doncs, potser una vez a l'any o cada temps poder, doncs, conèixer una mica més d'aquell país amb el qual has tingut una vinculació i també tornar a veure els teus amics que vas fer durant aquell temps. Bonic, bonic, molt bonic aquest projecte. estarem també pendents de la seva evolució. Parlem ara d'aquestes propostes, no?, que comentàveu, m'heu posat sobre de la taula diverses propostes de lleure, culturals, activitats que realment, doncs, són molt interessants i que també fan que Sant Just, doncs, segueixi rodant també pels joves i explica'm una mica, hi ha alguna proposta de les que fan que potser no esteu amb total consonància d'alguna forma, potser no esteu del tot d'acord amb algunes de les propostes o voldríeu proposar alguna proposta per fer, doncs, més endavant, sigui el casal de joves o sigui a Sant Just? Jo crec que, personalment, totes les coses que fa el casal de joves estic d'acord o són adequades a l'edat dels joves i les altres i les altres que no són pels joves siguin per tothom, hi ha moltes coses que també són per adults i majoritàriament sempre demanant si algú té alguna idea i propostes de manera que tothom està a gust però jo, personalment, no tinc ninguna proposta o idea nova per afegir. Sí, això que va dir la Gisela, crec que el casal té moltes, però com moltes, activitats i propostes i estic segura que cadascú pot trobar una activitat que li agradi i és el que va dir que sempre pregunten de si algú té alguna idea, de si algú de com poden modificar les activitats perquè siguin més interessants i és molt interactiu en aquest. Clar, trobo interessant també el fet que els joves pugueu tenir la paraula, el ton de paraula i pugueu dir també la vostra perquè realment a vegades hi ha l'etiqueta aquesta que a Sant Jus no es fa res o que a Sant Jus a vegades costa activar-lo. Vosaltres desmentiríeu això? Vosaltres creieu que es compleixen una mica aquests requisits que comentàvem perquè l'activitat pels joves estigui a disposició de tothom i que hi hagi també de tots els colors i varietat per tots els joves del municipi? Jo crec que les activitats que es fan estan molt ben fetes molt ben pensades i organitzades de cara a que vagin els joves i participin i s'informin sobre aquestes activitats per tal que si fan una activitat ara a finals de novembre per exemple i la fan al casal de joves doncs els joves puguem tots com parlar entre nosaltres per anar-hi i fer que allò sigui una activitat que hi anem i la gent digui hi ha anat molta gent i els joves s'ho passen bé si és crec que el casal de joves va dirigit per adults però és creat per les joves perquè per exemple ara estan fent un projecte estan creant un grup per modificar el casal de joves i per renovar-ho i estan parlant de com fer més zones per passar temps a l'aire lliure si fer una nova habitació de jocs i coses així que crec que està molt bé perquè és com més espai pels joves que es puguin veure jugar clar que la presa de decisions també recaigui una mica sobre vosaltres sobre els joves que sou els que viviu l'espai també clar perquè m'agrada que l'espai està criat per la gent que li dona ús Totalment sí sí efectivament deixeu que us pregunti sobre la vostra connexió amb el casal com vau conèixer el casal de joves i els seus serveis a partir potser d'alguna xerrada de que es van apropar també els tècnics del casal de joves als vostres centres educatius no sé com va ser el vostre primer contacte amb el casal de joves jo de fet ja havia anat diverses vegades al casal de joves sent més petita però el vaig conèixer de veritat quan van vindre a l'escola vam parlar sobre un curs de còmic i porto uns 4 anys anant allà i a partir d'aquest moment vaig informar més de les activitats per exemple si a l'estiu feien que anaven a Port Aventura feien un curs de grafiti i em vaig apuntar a diverses activitats i ara com està al costat de casa i és una zona bastant cèntrica estar a prop de molts jocs cada vegada és més popular i més gent hi va jo doncs tinc aquí la meva amiga Gisela que em va introduir al casal de joves quan ens vam conèixer va dir aquest lloc fa casals hi ha un casal de grafiti vols anar i vam anar juntes i ens vam fer amigues i doncs d'aquell dia fins ara el casal de joves doncs s'ha convertit en el lloc de no sabem què fer doncs anem allà perquè sempre ho passem molt bé quan estem allà jo vaig conèixer el casal de joves també perquè vam vindre a fer-nos una xerrada explicant-nos les activitats que oferien durant el curs i em vaig interessar en alguna també després a l'estiu amb ma mare vam estar veient les ofertes d'excursions i coses que feien i em vaig apuntar a un parell d'excursions i a un casal esteu mencionant molt aquestes escapades d'estiu aquests cursos d'estiu perquè al final també les èpoques estivals les èpoques de Setmana Santa de Nadal són espais on vosaltres podeu de forma també de lleure i d'oci dedicar més temps perquè si no durant l'any esteu amb l'escola esteu amb les extraescolars i a vegades doncs no podeu estar tampoc molt pendents de dedicar-li temps a vegades a això a l'oci i al lleure i en aquest cas quan teniu vacances escolars aprofiteu entenc per gaudir una mica de totes aquestes activitats si en algun moment vosaltres per exemple us vingués de gust fer alguna activitat en concret vosaltres creieu que el casal de joves és a dir teniu la confiança i també sentiu que és un espai obert en el sentit d'anar a parlar amb la gent del casal per poder fer alguna activitat us heu trobat potser en algun moment amb aquesta situació d'anar al casal de joves a dir per què no fem això és a dir us escolten quan proposeu coses sí jo crec que el casal de joves escolta la gent perquè per exemple fa uns anys el que vas dir les sortides de l'estiu era només una sortida a portaventura però clar hi ha places limitades i doncs molta gent volia anar i li vam dar una proposta al casal dient doncs si us plau feu dos portaventures i ho vam fer i aquests dos anys ja hi ha dos viatges a portaventura i crec que és una bona doncs un bon exemple de com el casal realment escolta els joves sí personalment crec que sempre diuen si vols anar a aquesta sala si voleu posar una pel·lícula si voleu ens podeu avisar i podem fer-ho o sigui sempre diuen teniu alguna idea dieu-la perquè això ens ajuda moltíssim les persones del casal de manera que jo crec que aquesta frase ho diu tot saps que ens explica que sempre podem confiar en ells i dir-li el que pensem i que si volem canviar alguna cosa o tenim idees sempre podem confiar en aquestes persones són les persones de confiança llavors d'alguna forma sí que creieu que podeu participar de les decisions que es prenen també relacionades amb el casal i amb coses de la vostra edat és així? us veieu oberts a prendre també aquestes decisions? no crec que és de participar en les decisions sinó que les decisions es fan per joves si volen renovar el casal es fa un grup de joves que ajudi amb la renovació del casal que ja parteix des d'aquí no? clar és un casal de joves que està creat per joves m'entens? això és interessant també perquè en altres municipis o en altres espais lúdics per joves a vegades potser no es troba aquesta confiança o aquesta bona comunicació entre els joves i l'equip directiu de l'equipament en aquest cas pel que esteu comentant el casal de joves sí que aflueix molt aquesta comunicació i també aquestes eines perquè els joves tingueu al vostre abast totes aquestes eines per poder fer del casal un espai segur i un espai també per vosaltres deixem una mica enrere el casal marxem a parlar també de la vida d'adolescent que sabem que és una una vida doncs un tant complicada no? i parlem una mica sobre la visió que a vegades poden tenir els adults de vosaltres què opineu d'aquesta visió és a dir què penseu que els adults poden pensar de vosaltres adolescents perquè a vegades s'acostuma generalitzar molt no? i és que els adolescents o els joves d'avui dia o vosaltres creieu que a vegades és molt fàcil resulta fàcil criticar els joves i els joves moltes vegades sou els que esteu també al peu del carrer i donant-ho tot perquè la vida del poble també creixi i segueixi activa com sempre? Jo crec que això sempre és així jo estic confiada que els meus pares van viure el mateix que jo i els meus avis perquè sempre són els joves la generació que és com diferent perquè estan acostumades a una altra cosa les famílies de manera que els joves sempre tenen com la culpa per ser diferents i les persones més grans no estan acostumades a ho que fem nosaltres ara perquè no ho coneixen però no té res de malament però moltes vegades són com però no has fet res si ja estàs cansat o és que no surtis al llit o és que estàs sempre amb el telèfon ja però tu potser no estàs al telèfon perquè no tenies l'oportunitat o no feies aquestes coses perquè no està en el teu moment no estaven o jo no faig el que tu feies perquè jo ja no puc fer faig unes altres coses però sempre és així no no sé crec també que moltes vegades diuen que els joves d'ara són com molt irresponsables i coses així però realment si vas a conèixer gent de la nostra edat et sorprendries quina quantitat d'ells doncs realment intenten fer el millor el que poden sinó simplement de vegades doncs no es veu tant l'esforç però és veritat que ara doncs ara que la majoria de gent doncs té que anar al batxillerat i coses així doncs s'esforçan molt i crec que és una cosa que doncs els nostres pares per exemple no sempre veuen sí també a vegades jo penso que la visió que tenen els adults sobre els joves és moltes vegades equivocada ja que no tots els joves som iguals hi ha molts tipus de joves estan joves que són per exemple són tenen una pinta més de persona que la lia que causa problemes i potser no és aquest tipus de persona i hi ha gent que és el contrari que té pinta que no causa ningun problema però causa molts problemes i així jo crec que ha sigut així sempre que els joves han tingut doncs un problema entre cometes amb la societat ja que no encaixaven en el món dels adults i per això se'ls critica sempre és veritat que molta gent joves estem buscant ara estem en un moment com de trobar qui som i és veritat que quan veus dos doncs per exemple una persona que potser va vestida d'una forma que podries assumir que no estudia o coses així moltes vegades és tot el contrari i realment l'apariència crec que una cosa que els joves d'avui en dia podrien demostrar és que l'apariència pot no tenir res a veure com ets clar els prejudicis moltes vegades comentem diverses qüestions perquè ens queda molt poc temps i voldria fer un parell de preguntes abans de marxar us volia preguntar també sobre les vostres preocupacions a nivell general quines serien les vostres preocupacions ara en l'adolescència els estudis diria jo ara que faig tercer d'ESO sempre he estudiat més o menys bé però aquest any sento que és una cosa important i m'agradaria molt sacar millors notes els estudis perquè ara estic fent estic a la quart d'ESO però estic fent uns altres estudis convaginats i estic molt nerviosa per allò que ve després jo crec que serien els estudis i també el trobar-me bé amb mi mateix ja que crec que és important que per aconseguir una cosa que tu et proposis has d'estar bé amb tu mateix has de trobar-te còmode i trobar un punt d'equilibri en el que tu et trobis còmode amb tu mateix per aconseguir allò i un cop ho hagis aconseguit seguir intentant proposar-te coses i sempre trobar el millor punt que tu puguis estar importantíssim això que acabes de dir Unai perquè al final també estimar-se un mateix acceptar-se un mateix a vegades també comporta moltes dificultats sobretot a l'adolescència perquè tenim també molts estímuls que venen de fora els adults els pares amics o companys de classe i a vegades no ens posem en la pell de l'adolescent tot i que tots hem sigut en algun moment de la nostra vida adolescents no ens posem en la pell de l'adolescent i no veiem les dificultats que a vegades té això el fet de començar a aixecar els ciments de la nostra vida i a començar també a fer una mica l'adult que acabarem sent en uns anys hem d'acabar aquesta entrevista amb una última pregunta tinc un minut per fer-vos-la o sigui que us demano una mica de rapidesa a l'hora de contestar us vull preguntar sobre on o com us veieu d'aquí 10 anys què us agradaria estar fent d'aquí 10 anys d'aquí 10 anys jo voldria acabar els meus estudis i estar treballant com una professora d'arts amb els nens petits i no sé Anai jo sempre he tingut un somni vull ser vull ser directora de cinema i espero que doncs el plan que tinc funcioni i d'aquí a 10 anys espero doncs poder estar amb tota la meva família i doncs i que tingui la carrera dels meus soumis que bé acabem amb l'Onai jo d'aquí 10 anys ja em veuria treballant com a una feina que m'agradés vivint a una casa que m'agradés també i còmode en una família que fos diga diga diga que fos eh m'agradés m'agradés