#274 - El Refugi: Nadal, Cinema Francès i Actualitat a Ràdio Desvern

El refugi Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugeres! Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. Benvinguts al refugi, sóc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de la tarda estaré amb vosaltres aquí al 98.fm i també al podcast de Ràdio d'Esvern. Això és El refugi i comencem com sempre amb l'espai d'actualitat 360 on destacarem les notícies del dia. Tot seguit la càpsula, l'espai de la cançó destacada de la jornada i acabarem la primera hora amb Caniveu, l'espai d'Anna Hulten. A la segona hora tindrem entrevistes. Començarem amb la primera, amb Nathalie's, un espai de Nadal que es realitzarà al poble espanyol, que de ben segur ens agradarà a petits i a grans. I també acabarem el programa d'avui parlant del Oh La La, aquest festival de cinema francès, que es celebrarà a Barcelona els propers dies. Parlem amb la Melody i la Belén, l'Anna Belén i la Medoli, que en aquest cas són dues persones referents d'aquest festival. I bé, doncs amb ganes també de descobrir una miqueta més del que ens pot oferir l'Oh La La en aquesta edició d'enguany. Ara marxem com sempre a destacar les notícies d'actualitat. Comencem! Reclamen més regulació per l'esclat de supermercats 24 hores als carrers més cars de Barcelona. I amb aquesta notícia encetem l'espai d'actualitat 360 de 8 dimecres 20 de novembre del 2024. El que havia estat la seu del Departament d'Economia de la Generalitat, avui és un supermercat 24 hores precintat, que estan buidant. La casa Eribert de Barcelona, un immoble modernista, catalogat com a bé d'interès local, situat a la Rambla de Catalunya, es va convertir en un establiment d'alimentació que operava fins fa unes setmanes sense llicències d'obres ni tampoc d'activitats. Uns metres més enllà, el carrer Palai, un dels més transitats del centre de la ciutat, l'Ajuntament també l'acaba d'expedientar, un altre comerç d'aquest tipus per incomplir tres normatives. Aquestes situacions han contribuït a posar els supermercats 24 hores sota el focus polític i mediàtic de Barcelona, en un moment en què s'estan també estenent els carrers més cars i cèntrics de la ciutat. Per exemple, a l'Eixample ja se'n compten en desenes. L'Ajuntament no en té un cens exacte, però a tota la ciutat entre el 2020 i el 2024 s'han donat gairebé 600 llicències de supermercats de fins a 300 metres quadrats, els que per normativa poden obrir les 24 hores del dia. Segons Jaume Artigues, president de l'Associació de Veïns de la dreta de l'Eixample, s'hauria d'haver regulat millor des del pla d'usos del districte. I en el panorama musical, Sopa de Cabra acaba de publicar el disc Ànima i l'ha presentat íntegrament i en directe al Palau de la Música aquest dimarts passat. I és que a l'estrena no hi ha faltat el Bona nit Malparits, més contingut per la solemnitat de la sala ni tampoc alguns dels artistes que han compartit aquest treball, com Triquell, Bet, Pol Batlla i Anaïs Vila, entre d'altres. També han faltat els artistes Clara Pella, Santi Valmès, Sidoní, Yolanda Sei i Charmi Araster. Nou artistes amb els quals han creat cadascun els temes d'aquest primer àlbum de col·laboracions. El 17è del grup, que està a punt de complir els 40 anys de carrera. Un nou procés de gestació amb el qual el Sopa, Gerard Quintana i Josep Tió han obert la parella, com diuen ells, i han enriquit també la fórmula. A la segona part del concert, el públic que va omplir el Palau de la Música un dimarts, s'ha desfarmat amb els temes clàssics de la banda. I marxem a política. El PPE disposat a votar a Rivera com a vicepresidenta, tot i el rebuig dels populars espanyols. El president del Partit Popular Europeu, el PPE, en Manfred Weber, ha reunit aquest dimecres a Brussel·les els eurodiputats del grup i els ha demanat que la setmana que ve votin a favor de la Comissió Europea proposada per la presidenta Úrsula von der Leyen. És una proposta que inclou donar el vistiplau a Teresa Rivera com a nova vicepresidenta executiva de Transició Neta, Justa i Competitiva. En aquest cas, ara com a comissària de Competència en el nou executiu europeu seria aquesta la clau per donar-li aquest vistiplau, com esmentàvem. I és que, mentrestant, l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates grup europeu al qual ha estat adscrit el PSOE està reunit per decidir si donen el vistiplau a Rafael Le Fitto, l'italià candidat d'extrema dreta de Giorgia Meloni i que aspira a ser el vicepresident de Cohesió Territorial. Tot això està passant el mateix dia que Rivera compareix al Congrés dels Diputats de Madrid per defensar-se de les acusacions de PP i Vox que la responsabilitzen de les tràgiques les conseqüències dels aiguats al País Valencià de fa tres setmanes. i marxem a les notícies a nivell municipal. Comencem esmentant que demà 21 de novembre dijous es duraran a terme aturades parcials en les línies d'autobús X30 i L21 a Sant Jus d'Esvern afectant el servei durant dues franges horàries una de 7 a 9 del matí i l'altra de 5 a 7 de la tarda. Durant aquests intèrvals s'oferirà un servei mínim del 40%. La resta del dia aquest servei s'operarà amb normalitat i els usuaris poden consultar els serveis mínims més detalladament a través de l'enllaç que trobareu al web de Ràdio d'Esvern. I parlem de l'agenda de la Biblioteca Joan Margarit que organitza aquest dijous 21 de novembre a dues quals de 7 de la tarda la xerrada taller l'Orquestra Sinfònica a la Salà Isidor Consul i Girivert de Can Ginestà. L'activitat dirigida per Ramon Civit pianista i professor dels tallers de taller de músics forma part del programa Música a Fons de la xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona. Durant la sessió els assistents podran conèixer el funcionament d'una orquestra sinfònica des de dins desxifrant les seccions instrumentals ben corda i percussió i també amb l'ajuda de tecnologies innovadores en aquest cas parlarem de l'experiència que inclou dirigir una orquestra sinfònica i la creació col·lectiva d'una pesa musical apropant els participants en el món de la música clàssica d'una manera pràctica i dinàmica. L'activitat és gratuïta però requereix inscripció prèvia que es pot formalitzar a través del formulari que trobareu a la notícia de Ràdio d'Esvern. està adreçada a tots els públics i té com a objectiu fomentar l'aprenentatge i l'experimentació en l'àmbit musical. i margem amb l'efemèria del dia avui estem a 20 de novembre i es celebra avui el Dia Mundial de la Infància. 9 minuts per arribar a dos quarts de sis de la tarda marxem a l'espai musical del programa. I a continuació escoltarem una cançó de Sia chant leader aquesta cançó pop poderosa sobre les lluites amb l'addicció també coneguda per la seva veu emocionant la veu de Sia que en aquest cas és meravellosa i com no parlar de la coreografia del vídeo musical que també té molt a dir. En aquest cas sentim aquesta cançó que és de fa uns anys i que a molts de nosaltres doncs ens agrada per agafar forces. Sia a Ràdio d'Esvern. a Ràdio d'Esvern. a Ràdio d'Esvern. a Ràdio d'Esvern. a Ràdio d'Esvern. a Ràdio d'Esvern. a Ràdio d'Esvern. a Ràdio d'Esvern. a Ràdio d'Esvern. a Ràdio d'Esvern. a Ràdio d'Esvern. a Ràdio d'Esvern. a Ràdio d'Esvern. a Ràdio d'Esvern. a Ràdio d'Esvern. a Ràdio d'Esvern. I'm the one for a good time call. Phone's blowing up. Ring out my doorbell. I feel the love. I feel the LOVE. 1 2 3 1 2 3 3 1 2 3 3 1 2 3 1 2 3 3 I turn back till I low sky. I'm gonna swim from the chandelier. From the chandelier I'm gonna live Like tomorrow doesn't exist Like it doesn't exist I'm gonna fly Like a bird for the night Feel my tears as they fly I'm gonna swim From the chandelier Well I'm holding up at your light Won't look down won't open my eyes Keep my glass full until morning light Cuz I'm just holding up at night Help me I'm holding up at your light Won't look down won't open my eyes Keep my glass full until morning light Cuz I'm just holding up at night On for tonight Sun is up, I'm a mess Gotta get out now, let her run from this Here comes the shame, here comes the shame One, two, three, one, two, three, three One, two, three, one, two, three, three One, two, three, one, two, three, three Turn back till I know it's gone I'm gonna swim from the chandelier From the chandelier I'm gonna live like tomorrow doesn't exist Like it doesn't exist I'm gonna fly like a bird for the night Feel my tears as I fly I'm gonna swim from the chandelier From the chandelier I am holding on for dear life Won't look down, won't open my eyes Keep my glass full until morning light Cause I'm just holding on for the night Help me, I'm holding on for dear life Won't look down, won't open my eyes Keep my glass full until morning light Cause I'm just holding on for the night Oh, for the night Oh, for the night Cause I'm just holding on for the night Oh, I'm just holding on for the night Oh, for tonight All for tonight All for tonight Cause I'm just holding on for the night Oh, I'm just holding on for the night All for tonight El Refugi, el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern. El Refugi Recomana. I us tornem a oferir un altre espai del Refugi Recomana, un espai on dediquem a presentar opcions d'oci, cultura, art, gastronomia i molt més a l'abast de tothom. I avui us volem parlar de l'alternativa, el Festival de Cinema Independent de Barcelona. Un altre cop el tenim aquí, l'edició 31 del Festival de Cinema Independent de Barcelona, que es durà a terme del 14 de novembre fins al 24 del mateix mes. Podrem gaudir tant presencialment com via online d'aquest festival tan reconegut a Barcelona, on tant els llargmetratges, els migmetratges i els curtmetratges estaran projectats i estaran fets amb molta cura, amb molt d'amor i amb una cosa en comú, el cinema independent. I és que el Festival de Cinema Independent de Barcelona, l'Alternativa, arriba enguany a la 31ena edició. Més de sis lustres oferint a la ciutadania i als professionals una oportunitat única de conèixer i gaudir de projeccions i activitats que defensen la independència creativa de l'autor, la diversitat, la innovació, la llibertat, el compromís i la reflexió. Aquest any tornen a apostar per una edició híbrida, projeccions i activitats presencials del 14 al 24 de novembre del 2024 i una selecció de films de la 31ena edició disponibles a Filmin durant 15 dies al gener del 2025. L'Alternativa té tres seccions competitives. L'Alternativa Oficials, La Nacional, Llarmetratges Internacionals i Cormetratges Internacionals. L'Alternativa Paral·leles, que presenta homenatges, estrenes, obres de cinematografies poc conegudes i de nous creadors i programa familiar. I per l'altra banda també l'Alternativa Hall, que ofereix una programació gratuïta i diversa amb projeccions, actuacions i debats al Hall del CCCB. A més de projeccions, l'Alternativa també ofereix propostes de seminaris, masterclass, debats, autors, taules rodones amb l'Alternativa Activitats. En aquest cas també l'Alternativa Pro organitza jornades, tallers, masterclass i trobades de cinema pendent, un conjunt d'activitats de suport al desenvolupament de projectes audiovisuals i cinematogràfics. I des de l'Alternativa volen donar suport a la difusió i la visibilitat dels films seleccionats. Per l'Alternativa, propiciant també espais de projecció al llarg de l'any en centres culturals, cineclubs, museus i sales independents, mitjançant col·laboracions amb altres festivals, tant nacionals com internacionals. A més, gràcies a l'estreta col·laboració des del 2011 que es manté en Filmin, durant l'any es poden veure arreu del territori espanyol films programats i premiats a les darreres edicions del festival. És una oportunitat també d'arribar més enllà de Barcelona, sinó que també, estiguis on estiguis, podràs gaudir també d'aquest festival que, com comentàvem, repeteix aquesta edició híbrida, tant presencial com online. Doncs a nosaltres, des del refugi, només ens queda recomanar-vos, recomanar-vos que gaudiu del cinema, que gaudiu de les pel·lícules en gran pantalla, perquè, al final, veure-les a casa està molt bé, però hem de donar suport també a tot el món cinematogràfic, que és un món que, des de l'època de la pandèmia, està passant una època difícil, una crisi, que feia temps que no veia, des de la digitalització de les sales, i realment, doncs, els cinemes d'arreu de Catalunya ho estan passant malament. Hi ha molts cinemes, hi ha moltes sales que han tancat i també hi ha molts festivals que s'han hagut de reinventar. En el cas de l'alternativa, nosaltres, des del refugi, apostem per aquestes opcions de cultura també que treballen amb cinema independent, amb alternatives més independents, i donant prioritat també a l'opinió i al punt de vista d'aquell qui elabora aquella creació. En aquest cas, com comentàvem a l'inici d'aquest espai, és una mica aquesta la idea, no?, donar valor a la veu que tenen els directors i directores emergents. I fins aquí aquest nou episodi del Refugi Recomana. Recordeu gaudir de l'alternativa d'aquest festival de cinema del 14 al 24 de novembre aquí, a Barcelona. Aquest festival de cinema independent de Barcelona, l'alternativa del qual avui us hem parlat aquí, al Refugi Recomana. C'estat de l'alternativa d'aquest festival de cinema. C'estat de l'alternativa d'aquest festival de cinema. C'estat de l'alternativa d'aquest festival de cinema. C'estat de l'alternativa d'aquest festival de cinema. Yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah Give a little bit, give a little bit of your love to me I'll give a little bit, I'll give a little bit of my life away Now's the time that we need to share It's all fine to sell, we're on our way back home Oh, going home What you need, what you need to be the love Oh, yeah, we gotta see Oh, yeah, we gotta get a feeling Fins demà! Fins demà! El Refugi, el magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. Escolta'ns al 98.1 FM o al web www.radiodesvern.com Passen cinc minuts de dos quarts de sis de la tarda. Ens dirigim a aquest primer espai de la primera hora d'avui dimecres. Tenim ja els micròfons a l'Anna Hulten. Anna, bona tarda. Bona tarda. Tornem a estar aquí a l'espai de Caniveu després que l'altre dia d'alguna forma coincidíssim aquí al Sant Just al carrer amb el Just Pop. Amb el Sant Just Pop, que bé, ho heu estat també a tope, no? Allà cantant tres temes de Sant Just al carrer. Sí, vam cantar aquest diumenge. Una mica com un escalfament per nosaltres que fem un concert del 3 de desembre, que és el nostre concert fi de trimestre, però vam cantar tres cançons i cantem més cançons també el dia 3. Ah, que bé, que bé. No, la veritat és que tenia molt bona pinta. Jo ja et dic que em va encantar l'arranjament de Titanium perquè és una cançó que té molta potència, no? I vosaltres amb el piano aquell de base que tenia o i tal, i també amb les veus, donant importància a les veus perquè amb un cor també doncs s'ha de potenciar, va quedar molt xulo, va quedar molt bonic. Sí, mira, aquest aranjament sempre sona molt bé i, bueno, hem fet més com un bàlada, que es diu bàlada, no? Sí, més bàlada, és veritat, sí, té raó. La cançó de si és molt, molt xulo, però clar, és molt diferent, és més del club, potser així, a ballar o, no sé, a festival o no sé. Exacte, que estem més acostumats a aquell ritme del David Guetta, no? Sí, David Guetta, sí, sí, clar, clar, és més... Clar, molt tecno, no? I ara, de cop i volta, aquest canvi, doncs que també està bé. Molt bé, Anna, doncs, senzillament també volia fer aquest incís per felicitar-te. Gràcies. I res, doncs, ara passem a la teca d'avui perquè avui parlarem del country, que és un gènere molt guai i que m'agrada molt que hagis portat perquè realment és un gènere que... Tu diries que s'està perdent el country, d'alguna manera? Jo crec que no, perquè si te fixes, tenim una estrella, potser la més gran del món ara mateix, que es diu Taylor Swift, que tothom, molta gent sap el que era ella. Ella és d'Amèrica, no? I ella, de fet, va començar amb el country i les seves cançons... Bueno, és que té un toque. Al final és música pop, però les seves roots, no? A la començament d'ella era més a tocar la guitarra i canta més cançons de country. I clar, ella, saps, ha portat una mica aquest gust, aquesta estètica, una mica dins de la seva música pop. Perquè a vegades la música, els estils, no són tan separades, potser, no? El blues pot entrar el soul, saps? El jazz pot entrar el pop i tot barrejat, al final, saps? Clar, sí, no, no, és molt, molt interessant. Avui sentirem també diferents exemples que ens donaran també ganes de reproduir-los, no? De forma... Perquè a mi m'encanta la música. La música country, doncs, també hi ha algunes cançons que m'agraden molt. I comencem amb una gran, que és la Dolly Parton. Sí, és potser la més coneguda, no? I tant. Jo he de confessar que aquest any porto una època, aquests últims mesos, escoltant molt la cançó que té amb el Kenny Rogers, la de Islands in the Stream, que m'encanta, i la tinc en bucler al mòbil i és allò de dir... Tinc la Dolly Parton allà, pobra, cantant-me tot el dia, saps? Sí, sí. Islands in the Stream és un bon exemple també, perquè, clar, canten en harmonies, no?, aquests dos, no? Clar, i el Kenny Rogers també de country sap una mica, no? Sí, sí, sí. Molt xulo, és una cançó molt xula també. En aquest cas, sentim aquest Jolín, que és un dels clàssics de Dolly Parton. Què podries dir d'aquesta cançó? Mira, una cosa molt típica amb aquesta és que hi ha molta guitarra, per exemple, més guitarra que piano, potser. Això és molt típic pel country. També es diu Jolín i és un nom d'una dona, no? I la Dolly està cantant No agafes el meu home, Jolín, si us plau, saps? Que ella explica qui és la Jolín, que té els cabells com, bueno, rossos... La descriu una mica, no? Sí, exacte. És la història, en anglès diu storytelling, no?, que explica la història. I hi ha molts versos, en alguna manera, també. I hi ha aquest hook, Jolín, Jolín, no? Però després hi explica més. I després va passar això, i ell ja ha fet això, i després, saps? L'explicació, sí. És com, d'alguna forma, li està suplicant, no?, aquesta Jolín, li està dient alguna cosa que per ella és molt important, no? I per la veu, també, aquesta necessitat d'immediatesa també es nota, no?, aquest Jolín de desesperació, no? Sí, exacte. És que canta molt bé la Dolly. I també molt típic pel country és cantar més amb el veu de pit, que fa uns mesos vam parlar una mica del falset i del veu de pit. En el country és més comú que la gent canta més amb el veu de pit. És aquest... i no és la, saps? Això és molt típic. I, clar, moltes cançons és com la cor trencat en alguna manera o cantant del Déu o coses així, sí. Interessant, no?, aquest apunt dels temes que podem trobar en el country, perquè realment, si anem al gospel, trobarem unes temàtiques, no?, temàtiques molt de Déu, celestials, no?, de pregàries, de crits de l'Eluia, i llavors, a partir d'aquí, trobaríem, doncs, moltes coses i també hi hauria una temàtica que es repetiria molt al llarg de totes les cançons. Si anem al country, que entenc que també és una música feta per la gent més, diguéssim, de classe baixa, no?, gent treballadora, no era una música, diguéssim, molt luxosa, no?, per dir-ho d'alguna manera. Neix una mica del... No sé si dels barris marginals, però sí una mica d'aquesta decadència, no? De les pobles, perquè, clar, avui parlem una mica d'estils diferents i, en alguna manera, estan barrejades. És com el bluegrass, el country, a vegades diuen American folk. Bé, significa la música folk tradicional, de les pobles, de les muntanyes, del camp, saps? I més o menys és on ve el country. Com el blues, també, però és la música antiga, a Amèrica, en alguna manera. Avui trencarem una mica, també, el fet aquell que el country és el No rompes más, mi pobre corazón, no? Aquell que... No rompes más, mi pobre corazón, que és aquesta cançó típica que ballem a les festes de poble, no? Que també està molt bé, però no és només això el country, no? Hi ha molta, molta varietat. Sí, sí. Vinga, sumem una més a la llista. Sí. Mi y mi best friend Lillian And her blue tea can't all get in Sitting on the front porch, cooling in the shed Singing every song, the radio play Waiting for the alabar... Emilio Harris ens porta aquest Red Dirt Girl que estem sentint ara mateix aquí a Ràdio d'Esvern. Una cançó que ja, amb aquests primers acords de guitarra, ja ens pot donar unes vibracions, no? Sí. Que ja estem sentint alguna cosa doncs molt folclòrica, molt de country, no? Entrem en un univers, no? Aquesta història és molt forta. S'explica d'una noia que creix allà, Red Dirt és la terra bruta vermella, saps? El camp amb res... Aquesta és la gent molt classe baixa, saps? I explica la història d'ella que la vida era molt dura i cada vers explica més i més el que passa. el germà ha anat a Vietnam, per exemple, i ha perdut allà, s'ha morit allà. I, bueno, la vida dura, després té fills... És tota la història. Hi ha aquests versos de la vida dura d'aquesta noia, després dona, que l'Emilú està cantant. I jo crec que va tenir expressió ella d'una pel·li que algú va fer d'una cosa similar. No recordo exactament... Però que hi havia alguna pel·lícula que s'assimileu una mica la història d'aquesta cançó, vols dir? Sí, una història d'una noia que creix en una situació bastant dura i, bueno, i la vida una mica dura. És una mica trist, potser, però... I aquí també podem notar les guitarres, no? Guitarra i també guitarra elèctrica, però aquest... Aquest... Tum, tum, tum, tum, tum, tum, tum, tum, tum, la ritme aquesta. Sí, sí, sí. Clar, jo quan sentia els primers acords, sí que, d'alguna forma, ja començava a pensar val. Això ja ho associem amb country, amb música folk, com comentaves abans, folk americà. Però certament sí que hi ha un punt més modern, no? Un punt de música moderna amb aquesta guitarra elèctrica i també a mi el que m'ha fascinat de l'inici de la cançó és aquest nasal, no? Aquesta veu nasal que era molt... Sí. Molt de tuang nasal, no? Sí. Que venia d'aquí com del nas. Sembla que estigués cantant amb el nas gairebé, no? Sí, sembla, però... Sí, a vegades la gent fa confusió de estar nasal significa cantar amb l'aire el nas. i no, és difícil, té una to que projecta molt. De fet, és un tuang, que tu has dit, tuang. I això, de fet, és canviar una mica la resonança entre les cordes vocals i la boca. És un canvi que fas a dins. I el tuang és així, com superamericà, no? Com... Hello, what you doing? És molt així, com... No? Com una cabra, no? Com un... Així, com... Llavors diries que és més tuang oral que nasal, o...? Sí, sí, perquè nasal... Si jo canto nasal, és like... Me and my best friend Lillian. Com molt d'aire pel nas, no? Sí, l'aire surt pel nas. Això no és correcte. D'acord. Això no és comodós, saps? No projectes, no tens molt de to. Sí, sí. No, l'Ami Luque sí que té aquest tuang, i moltes cantantes del country sí que té aquest tuang. Sí. Doncs vinga, marxem a una altra cançó, que si no després sempre anem justos de temps. Sí. Ens torna a venir la Dolly Parton, acompanyada d'aquesta artista que sentíem ara, però se'n suma la Linda Rostand, en aquest cas, amb aquest The Pain of Loving You. I m'encanta aquesta harmonia inicial de les veus, no? És increïble. Uau. Aquests tres, l'Ami Luque, la Dolly i la Linda Ronstadt, són tres icones, que potser no totes són superfamoses aquí a Espanya o a Catalunya, saps? Però són tres supercantants, superartistes. I van fer un trio per un moment, saps? Durant uns anys, i van fer no sé quants discos, però algunes cançons junts. I és com, notes quin nivell que tenen. I, bueno, és molt típic també aquestes harmonies. A vegades hi ha dos veus, com amb l'Islands in the Stream, com tu vas dir, i a vegades com aquesta hi ha tres. I és molt xulo i molt típic. I notes les guitarres també aquí, sí? Sí. Música Doncs del country, aquest gènere musical que va sorgir al sud dels Estats Units a principis del segle XX, que es caracteritza per les seves arrels a la música folklòrica nord-americana, marxem al bluegrass, que ja ens explicaràs una mica d'on parteix aquest gènere musical. Sí, el bluegrass, bueno, ara anem a escoltar aquesta cançó d'un grup que es diu Union Station, també jo crec que canta Alison Krauss aquí, però no estic segura, Bé, és un, també dins del món del country, American Folk, és una música que ha vingut de les muntanyes, dels pobles, i, bé, hi ha també com la cançó passada, hem escoltat una mica violí, i també normal és, per exemple, doble a baix, pedal steel aquest, mandolín, per exemple, banjo a vegades, hi ha molts instruments que fas, en anglès diu picking, no sé, tic-tuc-tic-tuc-tuc-tuc, i això és el típic. Sí, sí, sí. Passiga la corda, no?, aquest picking, que ara no em sortia, passiga la corda d'aquesta manera que et surt això que estem sentint ara, aquest peum-peum-peum, que és allò de donar-li molt de joc a l'instrument, em sembla genial, no?, aquest inici, encara no hem sentit beus, però de moment... No, d'aquí poc, no sé. Exacte, estem amb la introducció musical, encara. Però podem notar també que és bastant, que té alguna cosa una mica bluesy, no? Sí. És una mica blues, també, és que no podem dir, això és bluesy, això no, saps? Podríem dir que també hi ha un punt d'improvisació aquí, o...? Que sí, que sí. Aquesta jo crec que també és... Sí, és un directe, eh, això? És un directe. És un live. Sí, sí. I també podem notar en aquest principi que l'home que canta, de fet, si pensem del cantants com Whitney Houston o Mariah Carey, o que fan wailings, wow, a l'estil més R&B o així, aquest home també fa una mica. Ara. En el que m'en implantarse de fer от deusействos, ja, el queровien es síntara de fer, o que타나, ja, i despercentes, o que és el que ten mamás es siempre ben. Aquí podem notar que és un bon exemple d'un cantant que no té molt de vibrato. El vibrato en el jazz, per exemple, si l'oficial canta és molt Es molt vibrato, sempre. Però en el country, o bluegrass, o folk, moltes vegades és bastant És molt recte, saps? Així, senzill, d'alguna manera. Ara ha començat una mica més amb temps. Podem escoltar. Interessant aquesta introducció que ens feies també de The Boy Who Called Corn, que al final també està parlant d'alguna qüestió de l'època, no entenc? Sí, sí, una mica del camp. No estic tant a dins de la història aquesta com amb les altres, però certament sí que destila una mica d'això, de la història d'aquell moment, no? Sí. Marxem a una altra cançó, que si no, sempre ens passa que anem justets, però ara volem parlar del country, bluegrass, folk americana, que seria una barreja d'una mica de tot plegat, no? Amb una cançó que es diu Orphangel, que és de Gillian Welk, i què? Bé, ja ens explicaràs, però això sona així. I am an orphan on God's highway But I share my travels You go my way I have no mother No father No sister Hem de destacar que les lletres que estem sentint avui normalment estan narrant històries quotidianes amb temes com l'amor, el cor trencat, la vida al camp, les relacions familiars, inclús també els valors tradicionals, no? Estem sentint moltes coses. Aquí, per exemple, està parlant de la noia orfa, no? Sí, clar Que al final també això destileu una mica de tristesa, eh? Sí, i també una mica del Déu, no? Que jo soc un... Bueno, també parlant... Són metàfores, clar, però jo crec que una mica també parlen d'anar al... Com es diu? Al cel? Heaven, going to heaven, no? No sé com es diu en català, però... Sí, anar al cel, no? I allà jo trobo els meus pares, els germans, no sé què, saps? I aquesta artista, de fet, jo he trobat una vegada perquè vaig anar en un concert fa 12 anys a Estocolm i després van sortir... Quan molta gent ha tornat a casa, ha sortit de l'auditori i tot, van sortir aquests... La Gillian moltes vegades toca amb el Dave Rawlings, que és un guitarista i cantant, i toquen com un duo. I vaig fer una foto amb elles, vaig estar il·lusionant jo, així com... Ai, mare meva! Que tinc una foto amb aquestes. I és una artista més... Més moderna, vull dir, va sortir a les 90s. No és una d'aquests, de 50, 60 anys, com el Johnny Cash o Willie Nelson, alguna d'aquestes. És més moderna, però escriu cançons noves en la tradició de la música antiga. Clar, estem parlant d'un gènere que té més de 100 anys d'història. Clar. I al final també els orígens, doncs, ja ens toquen una mica lluny, però si anem, doncs, a l'època més contemporània d'aquest gènere, també podem trobar peces clau, com la de Gillian Belks. Sí, sí, nova música escrita, però molt a dins d'aquest estil. I Cheryl Crow ens porta aquest Strong and Oak, que sentim a continuació. En aquest cas, aquesta cançó la volies introduir en el concepte de country, rock, pop, folk, blues, que aquí no hi ha ni una coma i no puc respirar, perquè és un gènere molt complex, però entenem per on vols anar, no? Que és un tema, doncs, més que pot afegir també alguna qüestió dels altres temes que hem anat explicant, no? El rock, el pop, el folk, el blues dins del country, que pot destilar, no?, una mica, també. Sí, exacte. Ningú és po flot. Nothing's true and nothing's right. So let me be alone tonight. Home, és molt xula la cançó. És molt xula. Ja és un altre registre, és un altre registre, no? Ens pot semblar més proper perquè potser, com que destila molt també de la música pop-rock, doncs també la podem fer una mica més nostra en aquest sentit. Sí, depèn de què estàs acostumat, pot ser. Exacte. Sí, i també la lletra és molt xulo perquè, de fet, la lletra és... Estàs forta, suficient per estar al meu home. Pots fer-ho, saps? Perquè jo sóc forta, però no sé si tu pots estar amb mi, perquè no puc estar amb alguna cosa que és... no sé. No sé com explicar. Bueno... Sí, no, no, t'entenc perfectament. Sí. Clar, aquí també parles sobre les relacions, no? El que comentàvem abans, que aquest gènere transcendeix en molts terrenys a nivell de lletra, no? Que pot parlar de moltes temàtiques diferents, en aquest cas, sobre les relacions i com posa també límits, no? Sí. Seguim comentant alguns temes perquè ara, de cop, sentirem una versió així més country-pop d'aquest gènere. i marxarem a sentir a la Shania Twain en aquest I'm gonna get a good, aquesta cançó que també tenim aquí per vosaltres avui, en aquest espai de caniveu, a Manahulten. I què? Què hem de dir d'això? Això ja és molt més modern. Mira, sí, és molt més modern. Això va fer, és que jo no recordo exactament de l'any, però fa 20 anys o 25 anys que va fer això. Va fer alguns discos la Shania Twain i ella va venir també del country i després va anar amb un home que és producer i músic i escriu cançons. I ells va fer com... Van tenir una química junts increïble i la Shania Twain ha estat una dels més... Han tingut un èxit, ha vendrat tants discos. És increïble. És el nivell dels Beatles, eh? No penses... Aquest és molt produït, saps? En el estudi, però és molt xulo. És molt ben fet. I ja ens queda res per arribar a les 6 de la tarda i farem la connexió amb Catalunya Ràdio i tot seguit també amb els butlletins informatius de Ràdio d'Esvern. Anna Hulté, un plaer tenir-te avui al programa. Moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern. I res, ens sentim d'aquí molt poquet. Adéu. Que vagi bé, adéu-siau. Avui amb l'Anna hem parlat de country. Hem sentit diverses cançons en aquest espai de caniveu. I ara, com comentàvem, us deixem amb els serveis informatius de Catalunya Ràdio. Tot seguit, a la segona hora del Refugi, tindrem entrevistes d'allò més interessants. Fins ara. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Sarge Molero. Comencem amb una notícia que hem conegut fa poca estona, perquè populars, socialistes i liberals han arribat a un acord per desbloquejar la nova Comissió Europea. El pacte també inclou l'espanyola Teresa Rivera, que serà vicepresidenta primera de l'executiu europeu. Última hora des de Brussel·les. Jordi Ibaró, bona tarda. Bona tarda. Llum verda a la futura Comissió Europea, desencallada a la crisi que posava en risc l'equip del segon mandat de Von der Leyen. No hi haurà, finalment, vetos creuats. I tant l'espanyola Teresa Rivera com el candidat de Meloni seran vicepresidents al pròxim executiu comunitari. El PP europeu i els socialistes han deixat de banda les línies vermelles. En el cas dels populars europeus, han acceptat votar Rivera en contra del criteri del PP espanyol. Els populars europeus defensen això sí que ha d'estar preparada per dimitir si és imputada per la gestió de la Dana. L'acord final només fa un canvi respecte al plantejament inicial. Treu competències al futur eurocomissari hongarès del partit d'Òrban. Jordi Ibaró, Catalunya, Ràdio Brussel·les. Més notícies, Marta Cristià. El director general de la policia, Josep Lluís Trapero, assegura que els delictes com ara robatoris amb violència al domicili o homicidis no estan augmentant. Ara bé, admet que sí que ho està fent la multireincidència. Ho ha assegurat en la seva primera compareixència al Parlament com a director dels Mossos, on hi ha desgradat les línies generals de la direcció de la policia. Aquelles persones que delinqueixen una i altra vegada, tot i haver estat detinguts en decenes d'ocasions, algunes fins i tot amb més de cent detencions en el seu historial. Un veritable fracàs del sistema. Grups criminals s'han instal·lat en aquest àmbit de la delinqüència i no els hem d'observar com els individus aïllats que feien del furt ocasional una manera de sobreviure. Parlem d'una professionalització d'aquesta activitat, de persones i bandes que guanyen molts diners, que són selectius pel que fa a les víctimes, que en molts casos gaudeixen d'un nivell de vida molt alt. I cal adaptar la feina policial, judicial i legislativa a aquesta realitat. El telèfon d'emergència 112 ha rebut més de 900 trucades relacionades amb l'episodi de Fort Vent fins a les 4 de la tarda d'avui. Més de mig miler d'aquestes trucades s'han fet des de la ciutat de Barcelona. Els municipis amb més incidències després de la capital del país han estat Castelldefels i l'Hospitalet de Llobregat. Els bombers de Barcelona han fet més de 200 actuacions, sobretot per retirar arbres, branques i elements caiguts des de façanes. El vent també ha provocat problemes a l'autopista P7, a l'Arbós al Baix Penedès i a l'R4 a la línia ferroviària per un arbre que ha caigut també al municipi de l'Arbós. Continua el degoteig d'institucions que han decidit abandonar la xarxa X. Aquesta tarda la Universitat de Barcelona ha anunciat que el Consell de Direcció de la Universitat ha decidit abandonar aquesta plataforma de comunicació. En un comunicat, la Universitat explica que des d'avui mateix tots els perfils oficials de l'AUB a la xarxa social X queden inactius, no s'hi faran noves publicacions i s'atura qualsevol tipus d'interacció. El TEC remarca que es tracta d'un acte de responsabilitat, ja que a l'AUB es referenen posicionaments socials que promouen la defensa dels valors fonamentals i argumenta que la xarxa social X s'ha convertit en un espai en què es fomenten els missatges d'odi i la desinformació. L'Associació Catalana d'Intèrprets de Música Clàssica informa que un 72% dels municipis catalans no ha acollit cap activitat de música clàssica durant l'any 2023. Tot i aquesta dada negativa, l'estudi revela que la programació de concerts ha augmentat un 12,4%. La tercera edició de l'informe, la música clàssica a Catalunya, constata que el sector s'està recuperant malgrat certes deficiències. L'entitat veu preocupant que el repertori d'abans del segle XIX sigui escàs i que un 70% dels compositors catalans només hagin aparegut a menys de 5 audicions. Esports, Damià Aguilar. El Barça no tornarà a l'estadi almenys fins al febrer, més concretament el 16 de febrer, contra el Rayo Vallecano. El club s'ha adreçat als socis i abonats informant que en els partits de començaments d'any contra el València, l'Atalanta i l'Alabés es jugaran a Montjuïc. El partit contra l'Alabés és del 2 de febrer. El Barça femení és a Àustria, on demà es juga el quart partit de la Lliga de Campiones al camp del Sant Polten, i l'AM Lleida jugarà a dos quarts d'avui la tercera eliminatòria de la Copa Femenina rebent el Vilarreal, eliminatòria de partit túnic. L'equip de Lleida fins ara ha eliminat Balears i Espanyol. El president del Club Esportiu Europa, Héctor Ibar, assegura a BTV que l'Ajuntament de Barcelona assumirà el cos de la substitució de les tanques del Nou Sardenya que van cedir al partit contra el Sant Andreu. L'Ajuntament també canviarà, segons la mateixa font, la tanca del gol sud del Nou Sardenya. La instal·lació estaria a punt per la pròxima ronda de la Copa dimecres 4 de desembre. Fins aquí, les notícies. El matí de Catalunya... Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Salles Vilanova. Sant Just d'Esvern impulsa aquest novembre tres activitats sobre salut i van estar en el marc del Pla Local de Salut 2021-2024 amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona. Aquest divendres, de dos quarts de 6 a 7, al Centre Social per la Gent Gran, el Milenari, tindrà lloc al taller Alimentació, Dietes Adaptades i Activitats per un Envelliment Saludable, adreçat a persones grans. El 26 de novembre, de 7 a 9 de la nit, el Casal de Joves acollirà Com Acompanyar el Pas a l'Adolescència, un taller destinat a famílies d'adolescents. Finalment, el 28 de novembre, de 7 a dos quarts de 9, a Can Ginestar, es farà la sessió informativa titulada Vols saber com usar un desfibrilador dins el programa Sant Just Municipi Cardioprotegit. En totes les activitats que a l'inscripció prèvia hi formen part del compromís municipal per promoure un entorn més saludable i amb cura pel benestar de la població. La Sant Justenca Adriana Moll, natural de Menorca, ha presentat la seva primera novel·la titulada Audora, publicada per Vien Edicions. En una entrevista a Ràdio d'Esvern, l'autor ha explicat com el seu amor per la literatura i la seva experiència com a mestre durant 30 anys van marcar el seu camí cap a l'escriptura. Inicialment, Moll escrivia en La Intimitat, sense publicar, fins que el pas per l'Ateneu-Barcelonès, on va rebre formació d'escriptura creativa, la va encoratjar a convertir-se en autora. Aurora està ambientada en la Barcelona dels anys 30 i narra una història d'amor entre un telefonista i un estudiant menorquí de farmàcia. Tot i que a part de la trama està inspirada en fets reals, l'autor ha explicat que ha envellit la narració amb elements de ficció, prioritzant la humanitat i bondat dels seus personatges. Moll descriu la novel·la com una obra que combina romanticisme amb reflexions sobre la societat de l'època, sense limitar-se a ser només una història romàntica. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Demà, 21 de novembre, es duran a terme aturades parcials en les línies d'autobús X30 i L21 a Sant Just d'Esvern, afectant el servei durant dues franges horàries, de 7 a 9 del matí i de 5 a 7 de la tarda. Durant aquests intèrvals s'oferirà un servei mínim del 40%. La resta del dia el servei operarà amb normalitat i els usuaris poden consultar els serveis mínims detallats a través del portal Moventis.nes o a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Aquesta vaga forma part d'una sèrie d'aturades convocades pels treballadors de Moventis per reclamar millores laborals i un transport digne per la ciutadania. Els empleats denuncien la manca de diàleg amb la direcció i amenacen amb més dies de vaga si no s'estableix una comunicació efectiva. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'enjustem cal informatiu complet de les 7 de la tarda. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. . Fins ara. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Un auto al refugee. avui a l'espai d'un autor al refugi us portem Paulo Coelho. Paulo Coelho és un escriptor brasiler conegut per les seves novel·les que exploren temes com l'espiritualitat, el destí i la recerca del significat de la vida. . Amb obres com l'alquimista o 11 minuts, Coelho ha aconseguit inspirar milions de lectors a tot el món amb les seves històries simples però profundes. . La seva capacitat per connectar amb el públic i transmetre missatges universals sobre la naturalesa humana l'ha convertit en un dels autors contemporanis més llegits i estimats. i avui en aquest espai us portem un fragment del llibre el alquimista de Paulo Coelho. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . la fàbrica, els regals, i tenim un món meravellós pels nens, que és el món de Candifan, que és el món dels carmels i dels jocs i la diversió, que en tenim un món atractiu pels més petits a la casa. Interessant aquests dos mons que comentaves, Elfland i Candifan, que sumen els altres ja existents. Llavors, entenc que tu, quan entres al poble espanyol, aniràs passejant pels carrers d'aquest espai tan nostrat, i a partir d'aquí anirem trobant-nos amb aquests mons que faran les alícies dels més petits. Exacte, ells podran entrar, podran passejar per tots els mons, anar a conèixer-ho tot tranquil·lament, lliurement, i a més a més es trobaran altres sorpreses, altres de les noves estats que et comentava, és que anava a dir els petits, però no els petits, tota la família, perquè vull recordar que ens n'estaven enfocats 100% per la família, on tothom podrà interactuar, és els espectacles. Trobarem més propostes artístiques, trobarem més espectacles fixes, trobarem espectacles itinerants, espectacles que no només seran purament espectacles, sinó que seran espectacles interactius, on els nens podran ballar, riure, podran cantar, podran interactuar amb els nens, amb els artistes. Clar, entenc també que ara de cop i volta, del 30 de novembre al 5 de gener, que són molts dies d'acció, d'activitat al poble espanyol, entenc que també els primers dies s'haurà de fer una mica aquest xip de ja estem al Nadal, que cada vegada el tenim introduït abans, abans era com que a partir de principis de desembre ja començàvem a olorar una mica l'àmbit nadalent, que ara no. Després de Halloween, directament, ja veiem tots els arbres de Nadal col·locats a les botigues, la decoració que ja comença a ser protagonista als nostres carrers i també a casa, perquè moltes vegades a casa ja comencen a col·locar-se les decoracions més aviat. Entenc que els nens i nenes també ja vindran predisposats des de primera setmana a passar-ho d'una forma nadalenca i també a passar-ho el millor possible. Esperem que sí, i a més, sí, sí que és veritat, aquest any estem arrencant el 30 de novembre, però és això, és una realitat, cada cop la gent té ganes de Nadal, la gent té ganes d'aquestes èpoques màgiques, de passar-s'ho bé i d'aquests... bé, d'aquesta cosa que té el Nadal, no?, d'un bon ambient, de família, passar-s'ho bé, jo crec que la gent té ganes, per diferents motius, suposo, però té ganes i nosaltres ens hi sumem en aquesta proposta de... per què no? Arrenquem el dia 30 i anem a passar-nos-ho bé. I parlem també de la fada natalís. Quin paper juga en aquesta experiència? ja. Doncs la fada natalís és la mare de les fades, dels follets, és... el món màgic del poble espanyol és el seu món. És ella estar allí per jugar amb els nens, per interactuar amb ells, per controlar que els follets entremaliats no es passin. Bé, és qui... qui rebrà tots els nens i aportarà aquest toc de màgia, un dels tocs de màgia al poble espanyol, en aquest cas. I també és un... també és aquesta fada que nosaltres creiem que el poble espanyol, al igual que altres poblacions, cada cop van tenint personatges màgics propis, tot arreu de Catalunya hi ha pobles que cada cop tenen... el poble espanyol mereixia tindre aquest personatge màgic propi i bé, hi ha aparegut a nosaltres la fada natalís que ens ha proposat instal·lar-se al poble espanyol aquests dies i per nosaltres és una meravella. Que bé, que bé. Doncs d'alguna forma també servirà com un defil conductor amb tota aquesta experiència i evidentment també responsables de la màgia són el Pare Noel i els Reis Mags. Com gestionareu també el fet d'integrar-los en aquesta experiència? Doncs mira, aquesta és la tercera novetat que et volia comentar. Doncs aquest any ja d'entrada la gent podrà accedir-hi en qualsevol moment amb el mateix accés que tu tens al món del natalís podràs accedir a entregar la carta al Pare Noel o als Ses Majestats i estaran disponibles en tota la franja horària que està oberta als mons màgics del poble espanyol les famílies podran anar-hi i tenen el seu el seu propi món màgic és un dels mons màgics sempre amb més èxit i més macos però tots ho són, la veritat. I res, que en qualsevol moment les famílies podran anar i podran presentar la carta i els seus desitjos a tant el Pare Noel com al Reimax. Entenc també que aquests desaveniments són accessibles per tots i totes entenc que també s'està treballant una mica per la inclusió total de l'espai? Absolutament és inclusiu en tots els sentits i és més les persones de diversitat funcional se'ls donaran facilitats per si en algun moment hi ha un espai on hi ha molta gent on ells puguin accedir amb més facilitat perquè no hagin d'esperar o perquè no hagin... Se'ls donarà totes les facilitats del món en aquest sentit. I en aquest cas com es fomenta la participació de les famílies? Perquè també és un fet important quan veus famílies que entren al poble espanyol ja predisposades a també entrar en el joc que vosaltres plantegeu aquí a Nàtalis entenc que també per vosaltres és molt més fàcil no? Absolutament és que també he d'entendre que no és un espai per nens és un espai per famílies i de fet tant l'espai que comentava del nou món que és dels carmels i dels jocs són jocs on podré participar-hi tota la família tots els espais estan enfocats perquè tota la família hi pugui interactuar no hi ha un espai de pares i un altre espai de nens és un espai per totes les famílies i volem que així sigui volem seguir creixent en aquest aspecte perquè també veiem que no hi ha grans espais tant a la ciutat de Barcelona com a les poblacions al voltant un espai nadalenc on la gent o les famílies hi pugui passar tot el dia hi ha diferents espais on pots anar a visitar coses meravelloses i molt maques però volem ser un espai de referència on la família pugui passar tot el dia i tots els membres de la família tinguin motius per quedar-s'hi i també enguany vam rebre una notícia fa un parell de setmanes que l'activitat naturancesa que ja havia tingut bastant de bagatge a la ciutat com tal aquest any ha cancel·lat la seva previsió de programació per també al final hi ha hagut com un malestar veïnal al llarg de l'espai on s'havia de celebrar aquesta festa de la naturancesa i això també entenc que d'alguna forma aquesta activitat que aquest any queda orfa molt probablement el públic també optarà per activitats com la vostra per gaudir d'aquesta experiència nadalenca que realment la gent l'està demanant bé jo celebro que la gent hi vingui òbviament no celebro que les altres activitats no s'hi facin perquè sóc dels que pensen que hi podem conviure moltes activitats i que deia una gran oferta per tota la població però sí, sí per suposant nosaltres el poble espanyol encantats de rebre'ls amb els bassos oberts i sobretot amb molta màgia i molta màgia del Nadal i amb l'esperit que té el Nadal que és alegria que és diversió és passar-s'ho bé i sobretot en aquests temps de tanta bogeria i pel que fa al poble espanyol en si quin impacte té aquesta activitat? Doncs mira el poble espanyol és un espai on cada cop hi ha més activitats hi ha més esdeveniments sobretot molt enfocats a nivell cultural i estem parlant que l'any passat van ser vora 40.000 persones que van passar al llarg dels dies i per nosaltres és un esdeveniment molt important no sé si el més important però entre els tres més importants segur que hi serà perquè moltes vegades hi ha el concepte del poble espanyol turisme i nosaltres el que estem treballant és per apropar el poble espanyol no només per als ciutadans de Barcelona sinó per als ciutadans de Catalunya i cada cop fem més esdeveniments i que el públic local amb tota la família pugui vindre pugui conèixer el poble espanyol ens trobem molta gent inclús de Barcelona que diu ostres que no havia estat mai és com sorprenent exacte això t'anava a preguntar que potser hi ha molta gent que amb l'excusa del Nadal s'hi acosta perquè diu no l'he vist mai algun dia tocarà doncs mira aprofitem que hi ha també l'activitat nadalenca i fem un dos per un exacte doncs endavant perquè coneixeran un espai meravellós doncs sorprèn a moltíssima gent i que bueno ara per suposat es trobaran els mons màgics del Nadal del Natalis però és un espai on durant tot l'any hi ha concerts hi ha exposicions hi ha cicles de cultura de teatre de tot tipus i encantats que ho puguin descobrir o per primera vegada ho redescobrir i i el que et comentava portes obertes braços oberts i endavant i acabem doncs preguntant-te a Xavi per els plans de futur d'aquesta proposta nadalenca que esperem doncs que tingui que tingui bon pronòstic de futur no Natalis? doncs ho esperem ja et comentava al principi és la tercera edició volem que sigui la tercera de moltíssimes més que cada any sigui un espai on cada any hi hagi una mica més una mica millor per suposat sempre es pot millorar i sempre es pot créixer més i que acabi sent vaja un desig que tinc jo és que acabi sent això un espai de referència per on poder passar els Nadals amb família que la gent pugui vindre pugui dinar pugui veure espectacles culturals poder veure decoracions meravelloses puguin interactuar amb artistes i que cada any sigui una mica més i una mica més i que acabi sent un espai de referència Xavi Calvet gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern et desitjo de forma molt amb molta antelació no? unes bones festes però com que no sabem tampoc si ens tornem a veure d'una forma molt propera jo ja aprofito i us desitjo bon Nadal també que el Natalis doncs vagi d'allò més bé i res doncs una abraçada i gràcies per venir igualment una altra abraçada per tu moltes gràcies per convidar-me doncs ja sabeu del 30 de novembre al 5 de gener la Fada Natalis us porta a una proposta de somni dissenyada per gaudir d'un dia en família ple d'il·lusions i fantasia al poble espanyol nosaltres tornem de seguida ara fem una petita pausa per la publicitat fins ara els dimecres a les 10 de la nit Fabricants de Cançons un programa de converses amb artesans de la paraula cantada amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar o bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia Fabricants de Cançons una hora conversant sense presses com si estiguessin prenent una còlera sobre cançons aquí a Ràdio Desver a un 98.1 de la freqüència modulada un programa conduït i realitzat perquè us parla comeneu 10 anys nicotiner Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tot. Sé tu mateixa. I estimar a qui vulguis. Com el pas de trobar. El que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar a aficions. Natros per gaudir la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de... Crec en mi. I crec. Expressar-me. Vinga. Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer cint. I dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no. I l'he viatjat més. I oi. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imanagint. Fes el pas. Baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del Pac Jove 2024. Treu la llengua. Treu la llengua fora. Al carrer. Es clar que s'ha de treure la llengua. Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin, però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A cada feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar a provem-ho en català. Tu per vingui, jo per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per viure. Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau. I també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc a una persona, com ara, pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. Estudio l'EFP d'auxiliar d'infermeria. Puc aporta molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una EFP dual. Estudio i treballo alhora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amb.cat. EFAPRO. Amb l'EFP aviat podran volar. Amb el suport a la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques a b-xl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs. 012. La Generalitat al teu costat. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones. 012. La Generalitat al teu costat. Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici sense Edat. En Bici sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides en bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici sense Edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o envicisenseedat.cat Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. One dream, one soul, one prize, one goal, one golden glance. Of what should be, it's a kind of magic. One shot of light, night shows the way. No mortal man can win this day, it's a kind of magic. The bell that rings inside your mind, is challenging. The doors of time, it's a kind of magic. The way it extends on eternity. The day will dawn on sanity. Is this a kind of magic, it's a kind of magic. There can't be all we want. This rage that lasts a thousand years, will soon be done. This flame that burns inside of me, I'm hearing secrets coming. It's a kind of magic. It's a kind of magic. The bell that rings inside your mind, is challenging. The doors of time, it's a kind of magic. It's a kind of magic. It's a kind of magic. It's a kind of magic. It's a kind of magic. It's a kind of magic. It's a kind of magic. It's a kind of magic. This rage that lasts a thousand years, will soon be, will soon be, will soon be done. This rage that lasts a thousand years, will soon be, will soon be done. This is a kind of magic. There can't be only one. This rage that lasts a thousand years, will soon be done. This rage that lasts a thousand years, will soon be done. Done. Magic. It's a kind of magic. It's a kind of magic. Magic. Magic. Magic. Magic. Magic. Magic. Yeah yeah! És a caramera. Ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio d'Esvern, 98.1, Ràdio d'Esvern, 98.1, Ràdio d'Esvern, 98.1. Començar amb ganes la setmana i que el bon ànim segueixi fins divendres, està a les teves mans. Sintonitza Ràdio d'Esvern, el 98.1 de la FM, cada matí de 10 a 1 del migdia. I escolta la Rambla, el magatzin de Segell 100% Sant Justenc, presentat per la periodista Núria García Alibau. Cada setmana l'acompanyen col·laboradors i col·laboradores per parlar d'actualitat, de cuina, de tendències a les xarxes, de psicologia, astrologia, recomanacions de llibres, teatre, esport, política... T'ho perdràs? Ni t'ho pots perdre, ni t'ho perdràs. Escolta'ns també des de l'APP de Ràdio d'Esvern o a la web radiodesvern.com i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou. O bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arroba la Rambla 981. I seguim aquí a les tardes de Ràdio d'Esvern, seguim al Refugi. Ara és moment d'una altra entrevista a l'espai d'avui, d'aquesta segona hora. Ens està quedant un espai on estem descobrint moltes coses també de cara a les properes setmanes. Primer hem començat parlant de Natalys, d'aquest espai nadalenc que s'acollirà al poble espanyol. Una proposta molt interessant també pels dies de Nadal. I ara marxem a parlar de cinema francès, de l'Ola La, el festival de cinema francòfon de Barcelona. En aquest cas us volem parlar d'aquest festival perquè arriba del 27 de novembre al 3 de desembre a l'Institut Francès de Barcelona. i avui tenim el plaer de parlar amb la Melody Brechett i amb l'Anna Belén Fernández. Bona tarda, buenas tardes, com estàs? Bona tarda, Daniel, muy bien. Muy contentos, molt contents d'estar amb vosaltres avui aquí al programa i parlar una mica d'aquest festival. Sí, pues muchas gracias por el espacio y por la oportunidad de presentar el festival. Con la Melody estamos organizando este festival desde el 2018, es la sexta edición este año, en estas fechas que acabas de mencionar, del 29 de noviembre al 3 de diciembre, en el Instituto Francés. Y el propósito del festival, desde sus orígenes, es proponer cine francés, sí, lo has mencionado, pero no solo francés, también francófono, abriendo horizontes también a Quebec, Bélgica y otras áreas de habla francófona. Y lo haremos este año, por ejemplo, con una magnífica tarde de cortometrajes que dan un panorama de distintos países de la francofonía. Y esto es acercarlo, pues, una filmografía más bien de autor, pero también tenemos películas un poquito más abiertas a todo tipo de público, obviamente en inauguración y clausura, que son preestrenos, con la película En fanfare, que se estrenará con el título Por todo lo alto, en breves meses. Y la película de François Auzon, este gran director francés, Cuando cae el otoño, que se estrenará la semana posterior a nuestro festival. Pero la mayoría de las propuestas son esto, más miradas de autor y de la francofonía, abarcamos varios países, y todo está subtitulado, obviamente, la idea no es hacer un cine para solo hablantes de francés, pero para todo tipo de público, y está entonces subtitulado en catalán o en español. Molt bé, doncs també una oportunitat d'apropar-nos al cinema en versió original, no? I, en aquest cas, escoltar-lo, doncs, en francés, però entendre-lo perfectament gràcies a aquests subtítols. Parlem més d'aquest festival. Com va sorgir la idea de crear l'Ola La Film Festival? Bueno, es que cuando me mudé a Barcelona hace 12 años, empecé a montar diferentes actividades vinculadas con el cine, y en particular un ciclo de cine francés que tenía lugar cada mes en los Cine Verdi de Barcelona. Y la idea era acercar al público barcelonés algunas películas francesas que no habían encontrado distribución en España, a pesar de haber pasado por festivales de categoría A, como el de Cannes, de Berlín, de Venecia, e invitar también a los equipos artísticos para poder generar un coloquio con el público. Y este ciclo de cine francés duró dos años, y a los dos años, desgraciadamente, se acabó por temas de subvenciones. Muy a menudo es el problema de los eventos culturales. Y a raíz de este festival, de este ciclo, perdón, dos años después conocí a, bueno, ya conocí a Ana Belén, pero contacté con Ana Belén y le propuse montar un verdadero festival de cine de una semana. Y, bueno, un festival que propusiera cinematografía francesa, pero más allá de la cinematografía francesa, algunas películas de Bélgica, Suiza, Quebec y del Maghreb, como lo comentaba Ana Belén. Interesante también esta forma, ¿no?, también de recoger todas las películas de los países de habla francesa, que también, de alguna forma, pues nos pueden llegar películas de casi todo el mundo, ¿no? Esto también es muy interesante. Efectivamente, es que lo que no, perdona, lo que nos interesaba era dar unas noticias del mundo en general, y no solo de Francia. Es que para nosotros el cine es una herramienta maravillosa para, bueno, como lo decía, dar noticias de Quebec, de Suiza, pero también de Marruecos, de Túnez, de Argelia, etc. Y diversificar las miradas, sobre todo, y no concentrarnos únicamente en el cine francés. ¿Y qué criterios usáis? ¿Quins son los criterios que feu servir para seleccionar las películas que se proyectaran en este festival? Los criterios, pues, básicamente son películas de calidad, ¿Pero qué significa una película de calidad para nosotros? Pues, en general, las podemos ver en varios festivales. Se han proyectado en varios festivales de renombre. Puede ser principalmente el Festival de Cannes, donde recogemos muchas películas. Y a pesar de ser de Cannes, no siempre llega a distribución y a cine comercial, es decir, a ser distribuida nacionalmente. Festival de Cannes, Festival de Berlín, de Venecia y de San Sebastián. Entonces, la mayoría de nuestras películas han pasado por estos festivales. Y la característica, fuera de festivales, francofonía, es que nos van a contar una historia que nos impacta. Vale, esto es muy personal, nos impacta a nosotras programadoras, también con Martín, que es nuestro tercer apoyo en cuanto a programación. Nos impacta en el modo narrativo, en el impacto de la historia, nos abre acerca de mundos en que igual no hubiéramos ido. Por ejemplo, este año vamos a proyectar, por ejemplo, una película de Quebec, Dissidant, que nos acerca a un tema de obreros de Guatemala que están explotados en fábricas de Quebec de forma abusiva, obviamente. Y esto es una parte del mundo, las noticias del mundo, como lo decía Melody, que no tenemos ocasión, oportunidad de conocer. Entonces, este tipo de historias, por ejemplo, con un modo narrativo un poco a la que en Lodge nos va a impactar. Y también tenemos muchos relatos más intimistas, historias cercanas a la gente. Y esto es un poco el hilo director, que año tras año vamos tejiendo, tejiendo muchas miradas también femeninas desde el inicio del festival. Y este año, además, tenemos el honor de tener una invitada de prestigio, que es Nicole García, que es una actriz de prestigio y también directora. y hemos seleccionado tres de sus películas en este ciclo, en este festival de este año, para acercar estos temas de manera, son temas de cambio fundamental en la vida de alguno de los personajes. Y estas miradas también nos interesan. Interesante, ¿no? Las miradas y también saberlas buscar, ¿no? Porque al final también vuestra tarea en el momento de programar las películas, pues es este, ¿no? Al saber trobar aquellas miradas que realmente nos puedan comunicar y miradas que tengan cosas a decir y cosas que sean interesantes también para el público de aquí de Barcelona. Animo a comentar también otras cuestiones. En diferencia de las otras ediciones, ¿aquesta edición en qué la destacaríeu? ¿En qué se destacaría esta edición? Sí, esta edición de las anteriores. ¿Qué podrías destacar? Bueno, yo diría que, bueno, fue el caso de varias ediciones, pero como lo comentaba Ana Belén, tenemos una invitada de honor, de renombre, que tiene 50 años de carrera, o sea, que empezó su carrera como actriz en los años 70 y que tiene la particularidad de haber empezado su carrera como directora en los años 90 cuando todavía no había muchas directoras de cine, mujeres me refiero, en Francia. O sea, que Nicole García en este aspecto es bastante vanguardista porque se lanzó así únicamente con su experiencia de actriz sin haber trabajado como ayudante de dirección y su cine funcionó enseguida con el público, encontró el éxito muy rápidamente. Y entonces, para nosotras, es un orgullo tener a Nicole García durante el festival Olala. Y qué más, yo diría que, además de los largometrajes que vamos a programar, también seguimos con esta sesión de cortometrajes que organizamos en colaboración con Filmes y que nos permite dar a descubrir el trabajo de jóvenes directores que a lo mejor dentro de 10 años serán los nuevos Chávez Dolan, por ejemplo, para volver a Quebec. Y bueno, y también quería hacer hincapié en esta Masterclass que vamos a organizar en la Filmoteca de Cataluña el viernes 29 de noviembre a las 11. Masterclass con Nicole García durante la cual vamos a repasar toda su carrera como directora pero también como actriz. Y Daniel, si me permites añadir unas cositas, dos cosas de lo que ha dicho Melody a nivel de novedades. Este año tenemos una sección un poquito especial que se llama Hola Latins con programamos tres películas que van más dirigidas a un público adolescente, joven, adulto y familias que son Tony and Family, Susuña de Tornosol y Divertimento y esto pues nos acerca a un público que es bastante más adulto, más joven, adulto que buscamos atraer también cada vez más al cine, que siga consumiendo cine en salas, esto es algo importante para nosotras. También tenemos una peculiaridad, muchas películas que se tratarán alrededor del tema de la música, la película inaugural, La On Fonfà, pero también este documental, Susuña de Tornosol y Divertimento, que retrata un poco un recorrido de dos ejemplos de la música clásica. Entonces, esto sería un poco la tonalidad, un poco distinta. Y última novedad que destacaría, perdona, sería el hecho de que este año, más que en años anteriores, tenemos películas que por algunas de estas películas aún ni se han estrenado en Francia. Es decir, que vamos a programar dentro de la sección competitiva dos películas que se estrenarán en el 2025 en Francia. Por lo cual, el público barcelonés va a poder disfrutarlas antes del público francés, incluso, aunque sean francesas. Y esto pues es algo que también es peculiar y nos ha pasado un poco más este año que en años anteriores. De hecho, última curiosidad, la película inaugural, Juan Fonfard, se estrena el mismo día en Francia que inauguramos el festival. Interesante los diversos apuntes que habéis hecho en esta intervención, porque también comentar, ¿no?, que aparte de las proyecciones hay muchas actividades paralelas, ¿no?, que habéis comentado que también muchas veces los festivales los tenemos como muy arraigados a las salas de cine y ya está. No, también hay un punto de conexión con aquel o aquella que hace cine y esto creo que también es un factor importante, ¿no?, el hecho de conocer desde la raíz, ¿no?, el creador, creadora de cine y en este caso creo que también es muy interesante. Y por otro lado, también la importancia de buscar apoyos en la gente joven, ¿no?, que es la gente que teóricamente va a heredar también en algún momento, pues, el festival Olalá. Entonces, también buscar apoyo en la gente joven entiendo que es una de las prioridades. efectivamente, desde la creación del festival hace seis años decidimos que una de nuestras prioridades era hacer este trabajo de educación al cine, educación a la imagen, como decimos en francés, hacia las jóvenes generaciones que se supone, bueno, son generaciones un poco perdidas para el cine y que ven solo películas en las plataformas, pero nosotras estamos convencidas de que podemos atraerlas, estas generaciones, a una sala de cine que es el, bueno, es el mejor sitio para ver una película. Y entonces, desde el inicio organizamos festival, sesiones, perdón, sesiones escolares, tanto para los alumnos de primaria como de, bueno, de ESO y de bachillerato, proponiendo tres programaciones distintas en función de la edad y también siempre tenemos películas para las familias durante el festival y con sesiones familiares que permiten a los padres descubrir algunas películas con sus hijos. ¿Por qué las proyecciones y también algunas de las actividades se celebran y por qué también el centro neurológico es el Instituto Francés de Barcelona? Porque desde los inicios el Instituto Francés de Barcelona, cuando en 2018 el festival aún no existía y era una mera idea que teníamos, un poco locura, fueron ellos los primeros en apostar por nosotras y decidir pues acoger el festival y dejarnos acceso a su sala y desde entonces pues hemos crecido con el Instituto Francés como sede principal. Tiene también mucha lógica, es un centro cultural de primera línea digamos en Barcelona que acoge muchos festivales y bueno y que se acerca también a Francofonía obviamente entonces entra mucho en su ADN también. En ediciones anteriores también hemos estado en otras sedes, este año no ha podido ser pero estamos contentas de poder concentrar también en las actividades aparte de esta masterclass que ha mencionado Melody también hay otras masterclass con nuestra escuela de cine que es partner nuestra entonces sí que pero el centro nebrálgico como lo dices es el Instituto Francés y tiene mucho sentido también para nosotras. Y antes de terminar esta entrevista me gustaría que de alguna forma pues invitarais a la gente que nos esté escuchando a visitaros durante estos días de festival recordemos que lo lalá estará del 27 de novembre el 3 de desembre d'aquest 2024 Instituto Francés de Barcelona en esta 6ª edición del Festival de Cinema Francófum de Barcelona. I ahora sí abans d'acomiadar a les nostres convidades a la Melody Breixet i a l'Anabel Fernández doncs m'agradaria poder-vos sentir doncs això convidar una mica l'auient de Ràdio d'Esvern que ens estigui escoltant a visitar-vos en aquest festival. Ahí os y esperemos con una propuesta de más de 16 largómetros y bueno y no voy a seguir más pero con historias y personajes entrañables que os van a impactar y ahí estaremos también con artistas invitados que acompañan a las películas así que ¿por qué esperar? Podéis ir a la web del festival o a la filmfestival.com y reservar vuestra entrada. Melody, alguna cosa a afegir abans de marxar? Bueno, Ana Belén lo ha dicho todo. De hecho, tenemos ya sesiones completas así que invitamos al público a comprar sus entradas ya si quieren ver bueno las películas que obviamente recomendamos todas porque las hemos elegido con todo nuestro corazón y la mayoría han pasado por el festival de Cannes o grandes festivales o sea que os podemos asegurar que son películas de calidad. Melody, Ana Belén, gracias por acompañarnos en esta tarde aquí al Refugi de Radio Desvern. Una abraçada. Una abraçada. Gracias a ti. Adiós. . Fins aquí, al Refugi d'Avui. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible al Refugi d'Avui, dimecres 20 de novembre. Nosaltres avui hem pogut entrevistar el poble espanyol, la Nátaly, hem parlat amb en Xavi Calvet, i també a l'Ola La Festival, aquest festival francès, on ara fa just uns instants hem entrevistat la Melodi i l'Anna Belén. També a la primera hora hem parlat de música amb Anna Hulten, i ara sí ens acomiadem per tornar-nos a sentir demà, a la mateixa hora que avui, de 5 a 7, aquí, a Ràdio d'Esvern. Que vagi molt bé i que sigueu molt feliços. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019 Fins demà!