#278 - Actualitat, Nadal i Veus d'Emigrants al Refugi

El refugi Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugienes! Benvinguts i benvingudes al magazzin de tardes de Ràdio d'Esvern. Soc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí al 98.fm i també al www.radiodesvern.com I donem un cop d'ull al sumari d'avui dimarts 26 de novembre del 2024. Començarem amb actualitat 360 a l'espai de notícies destacades a nivell global i municipal tot seguit també la càpsula, la cançó destacada del dia i acabarem la primera hora amb la xarxa Les Ones, l'espai de la xarxa educativa on avui acollirem a membres de l'Esplai i del Cau. A la segona hora, IR, el Teatre Eòlia, ens presentarà aquesta proposta teatral al Teatre de Barcelona i és que acabarem el programa d'avui també amb veus d'emigrants, com fem cada 15 dies l'espai d'entrevista amb en Jordi i la Consol Canta la Piedra. Esperem que estigueu molt bé, que tingueu energia per seguir amb aquesta setmana, última setmana de novembre, a punt ja d'obrir-li les portes al desembre i per tant també aquest pre-Nadal, pre-festes, ja comencem a respirar una mica en l'ambient, el so del Nadal, les Nadales que ja també es comencen a escapar dels telèfons mòbils dels locals, dels comerços de la ciutat i també de Barcelona, tant aquí és en just el nostre municipi com a Barcelona, doncs comencem a sentir Nadales, comencem a sentir també aquest ambient nadalenca, això vol dir que s'acosta també a aquest moment de l'any on les festes nadalenques aclaparen tot. Nosaltres però encara estem mirant-nos-ho en perspectiva, perquè encara estem al mes de novembre, encara queda molt per veure, molt per gaudir també d'aquest mes i després ja quan arribi desembre ja començarem a gaudir. També setmana del Black Friday, perquè aquesta setmana doncs molts negocis estan començant a fer promoció de les seves ofertes, ojo també amb les ofertes, que a vegades ens donen gat per llebre i això tampoc pot ser. Llavors vigilem bé també amb això del Black Friday, aviam si ens aniran a timar, pensant que tenim el xollo de la setmana i és tot el contrari. Per tant, també vigileu amb aquest tipus d'ofertes i també vigileu els portals on compreu. Doncs res, comencem així el programa d'avui dimarts, com sempre, amb Actualitat. Benvinguts! Actualitat 360. Les notícies a prop teu. Fa unes setmanes aquí al programa parlàvem amb la Lídia Llames a l'espai Calaix Desastre del Sony Angels. De fet, li vam dedicar una secció a parlar d'aquests ninotets que s'enganxen, s'incrusten al telèfon mòbil i serveixen com de decoració i també per forar de pantalons, perquè et dic una cosa, amb lo grans que són, Déu-n'hi duret, et fan el telèfon encara més gran. Doncs mireu, avui portem una notícia relacionada amb el Sony Angels i és que la Guàrdia Civil ha intervingut en una botiga de Badalona 7.320 ninotets col·leccionables falsificats valorats en 150.000 euros. Les figuretes de la coneguda marca Sony Angels es venien sense autorització legal. Ara s'investiga el responsable de l'establiment per un delicte contra la propietat industrial. Segons informa la Guàrdia Civil, en un comunicat, el producte falsificat es comercialitzava sense les autoritzacions legals corresponents. La joguina sonarà sota custòdia de la secció de contraband de la duana principal de Barcelona per si se'n pot determinar d'alguna forma l'origen. La policia alerta que la venda de productes sense el corresponent control de qualitat suposen un risc per als consumidors i especialment quan es tracta de productes adreçats a menors. I marxem cap a la ciutat contal, marxem cap a Barcelona, que encareix l'entrada del Tibidabo i al Parc Güell i congela preus al Bicinc i al Zoo. La comissió de govern de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat els preus públics i privats el 2025. La majoria d'àrees mantenen tarifes, tot i que també s'ha donat llum verda a l'encariment d'alguns espais. El Parc Güell i el Tibidabo seran més cars. La tarifa per entrar al Parc Güell s'encareix 8 euros i passa dels 10 als 18. Tal com es va anunciar l'entrada, continuarà sent gratuïta en el cas dels veïns, sempre que accedeixin al monument dins l'oblari establert. La proposta s'emmarca en l'augment de la fiscalitat turística de la ciutat i el consistori subratlla que el Parc Güell té actualment un preu d'entrada un 50% inferior al de la resta d'espais monumentals europeus i a altres també obres d'Antoni Gaudí visitables a la ciutat. Pel que fa al Parc d'atraccions Tibidabo, l'entrada general pels adults passarà dels 35 euros actuals als 39 euros a partir del 2025 i l'entrada a l'àrea panoràmica passarà de costar 21,5 euros enfront dels 19 actuals. Aquesta actualització del preu permetrà, segons l'Ajuntament de Barcelona, ajustar el preu de l'entrada a les variacions de l'IPC després de 3 anys sense increments. Pel que fa al BICIN i al ZOO, en aquest cas es congelen preus. Els preus per fer servir el BICIN queden congelats amb una tarifa plana de 50 euros anuals i una tarifa més puntual fixada en els 35 euros anuals. Pel que fa al ZOO, l'espai manté les mateixes tarifes del 2024, que són de 21,40 euros en el cas dels adults i 19,95 pels infants d'entre 3 i 12 anys i gratuïta en cas de menors de 3 anys. El servei de càrrega elèctrica de vehicles disponible, els punts de recàrrega que gestiona BSM, en aquest cas anomenat Andolla Barcelona, començarà l'any amb preus congelats. i paral·lelament l'Ajuntament manté majoritàriament els preus en l'àmbit de dret social, així que el 2025 hi haurà tarifes congelades al servei d'atenció domiciliària, a la iniciativa d'àpats en companyia i allotjament, residències, habitatges tutelats, centres de dia i estades residencials de caràcter temporal per gent gran. I si parlem d'encarir preus, anar en taxi a Barcelona serà més car a partir del 2025. Així ho ha decidit el ple de l'àrea metropolitana de Barcelona, que aquest dimarts ha aprovat les noves tarifes de cara a l'any vinent. Els preus incrementaran un 4,7% de mitjana. A partir de l'1 de gener del 2025, la tarifa quilomètrica en horari diurn s'encarirà un 3,9. Fins ara, el cost de quilòmetre en aquesta tarifa, que s'aplica als dies laborals, de 8 del matí a 8 del vespre, era de 1,27 euros. Pel que fa a l'horari nocturn, els caps de setmana i festius, la tarifació per quilòmetres, que actualment és de 1,56 euros per quilòmetre, augmentarà en un 3,8%. La baixada de bandera també s'encarirà, passant dels 2,60 actuals als 2,75 euros. I ara parlem de la recta final, a una temporada de bolets inesperadament bona. Sí que és cert que no ha estat una temporada excepcional, però ha estat una de les millors, sobretot tenint en compte la sequera que arrossegava la majoria dels boscos a finals d'estiu i que condicionarà la producció en un futur. En aquest punt de la tardor, amb l'entrada de ben més fred i una baixada generalitzada de les temperatures, els micòlegs ja diuen que la campanya és pràcticament tancada, però alguns boletaires s'hi resisteixen i diuen que mentre se'n trobin aniran collint. És el cas del president de la penya boletaire de Berga que admet que als bolets no els agrada el vent i que en aquest cas, el que ha bufat els últims dies, els ha jugat una mica en contra. Però bé, encara i així, intentaran seguir buscant, aviam si troben algun bolet en aquest final de temporada. Ara parlem de les notícies a nivell municipal, volem destacar-ne dues i comencem amb l'Adolquei Club Sant Jus, que es trenarà en la competició europea davant del Voltregà. L'Hockey Sant Jus es disputarà un partit històric al Complex Esportiu de la Bona Aigua el pròxim dissabte 30 de novembre a les 8 del vespre. L'equip s'estrena en competició europea amb l'eliminatòria d'anada dels vuitens de final, en aquest cas, contra el CP Voltregà Movento Stern. Aquesta fita marcarà un abans i un després per al club, que per primera vegada competirà a nivell internacional. Des del club han destacat la importància de l'esdeveniment, no només pel reconeixement esportiu, sinó també com una oportunitat per mobilitzar l'afició local i omplir el pavelló en suport a l'equip. I també destaquem que Sant Jus commemora els 30 anys de la seva adhesió a la xarxa de ciutats educadores, amb una jornada especial a la plaça de la Pau aquest dissabte 30 de novembre. L'acte, que començarà a dos quarts d'onze del migdia, inclourà activitats infantils, un racó de jocs amb entitats locals i un concert vermut per celebrar aquesta fita. I ara passem a l'efemèrida del dia, i és que tal dia com avui de 1939 va néixer Tina Turner, cantant, actriu, coreògrafa i compositora, que ens va deixar fa un parell d'anys. Ara sí, margem a l'espai musical del programa. Això és La Càpsula. La Càpsula. Música sense límits. I avui al Refugi ens ve de gust festa, ens ve de gust una cançó marxosa, i per això posem aquesta cançó amb un ritme contagiós, amb lletres optimistes i escrita per William i la seva banda. Estem parlant de Black Eyed Peas, aquest aigora feeling, que sona ara aquí, a Ràdio d'Esvern. A Ràdio d'Esvern I got a feeling That tonight's gonna be a good night That tonight's gonna be a good night That tonight's gonna be a good, good night Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! I ara petita pausa per la publicitat i tornem en un 3 i no res amb un altre episodi del Refugi Recomana. Fins ara! Tens moltes formes de començar el dia! A Ràdio d'Esvern volem que ho facis de la millor manera. Escoltant el magazín matinal La Rambla amb la periodista Núria García-Libau i tots els col·laboradors que passen pel programa. Actualitat Sant Justenca, notícies, el temps, entrevistes, tertúlies i seccions ben variades des de música, vi i llibres, fins a ecologia, esport, sexualitat, política o nutrició, entre moltes altres temàtiques. La Rambla, de 10 a 1 del migdia, de dilluns a divendres, al 98.1 de la FM i en streaming a la web radiodesvern.com, on podreu escoltar de nou tots els podcasts. I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla, 9-8-1. El Refugi, el magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. Escolta'ns al 98.1 FM o al web www.radiodesvern.com El Refugi Recomana I tornem a estar aquí al Refugi Recomana, un espai on dediquem a presentar opcions d'oci, cultura, art, gastronomia i molt més a l'abast de tothom. I avui volem parlar d'escapades per Catalunya en aquests mesos de tardor hivern. Avui al Refugi presentarem una selecció d'espais naturals amb els quals podem compartir amb la parella, amb la família, amb amics, amb qui vosaltres vulgueu. Però estic convençut que aquests espais us faran gaudir també de la natura, una natura que aquí a Catalunya és meravellosa. Comencem amb la primera sugerència que jo crec que per molts de vosaltres és una imprescindible, que és la fageda d'en Jordà, a la Garrotxa. A mi personalment la Garrotxa m'encanta i visitar la fageda és un dels espais naturals més espectaculars de Catalunya, on els paisatges impressionen i mereixen també ser fotografiats. Hi ha diferents camins per escollir, uns més difícils, uns altres més senzills, però tots ofereixen vistes de conte. A més, el poeta Joan Maragall va dedicar un poema a la bellesa d'aquestes terres. I ara marxem a Castellfollit de la Roca, a Girona. 50 metres d'altura i un quilòmetre de longitud és on es troba aquesta petita població. Aquest municipi és un dels més petits d'Espanya, però el seu aire medieval i la bellesa sobrenatural fan que aquest poble destaqui per tots els costats. I els dolços de Castellfollit de la Roca són espectaculars. A mi m'encanten els dolços de Girona, però concretament els que podeu trobar en algunes botigues de Castellfollit de la Roca. I marxem al Parc del Montseny. Un tresor català que gaudeix de poder tenir paisatges impressionants. Destaca per la seva varietat de naturalesa que omple de colors tot el parc. Un dels millors espais per anar amb nens i visitar tota mena d'espais on cada un és més màgic que l'anterior. I marxem al castell de Cardona, una creació de Guifré el Pilos, l'encarregat de construir aquest meravellós castell que va ser propietat dels ducs de Cardona. A la visita no et pots perdre a anar a les seves mines de sal. Per altra banda, pots allotjar-te en l'antiga muralla, però amb cura, amb l'habitació 712A, que segons la llegenda està encantada. I ara fem una visita al Parc Natural de l'Alpirineu. Per una altra banda, no pot faltar els diferents destins que ofereix aquest Parc Natural. Destaquem la seva varietat d'itineraris, també circulars, on ofereixen experiències diferents, com saber els secrets dels ossos o també poder gaudir de les visites que ens ofereix el Pla de Parosa. També podeu buscar altres experiències que segur que us encantaran. I acabem aquest espai del refugi recomanar amb un clàssic, Montserrat. Per acabar, tenim un clàssic, com comentàvem, per tot l'any, no només per aquests mesos de tardor, sinó també hi podem anar a l'hivern, podem anar a l'estiu o quan més ens agradi, perquè Montserrat és un destí meravellós. Montserrat, un lloc característic també, que gaudeix de ser foc pels excursionistes. Què vull dir amb això? Doncs que els excursionistes, els escaladors, és un punt de trobada magnífic per a tota aquella gent que vol descobrir aquesta serralada meravellosa, encara que també està habilitat per poder pujar amb telecabina o també funicular. I per descomptat, recomanat per ser refugi, per anar caminant, perquè aquí que estem al refugi, doncs volíem també portar-vos un refugi natural. Podeu anar a les seves celdes, podeu anar als seus albergs i estar allà uns dies i refugiar-vos-hi una mica de tot l'estrès a la ciutat. Marxar, desconnectar, també és una meravella. Evidentment, destaquem la naturalesa de l'espai, la visita a l'abadia benedictina, que acull a l'alberge de Catalunya, la Moraneta, i com no també gaudir dels museus i de les diferents experiències. I si després d'aquests suggeriments t'has quedat amb ganes de saber alguna cosa més, ens podeu seguir també, com sempre, al www.radiodesben.com o al nostre Instagram, arrobaelrefugi98.1. Ens sentim en un altre Refugi Recomana. Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ... ... Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si no tens un canvi brusque en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern. Seguim al Refugi. Ara és moment d'un nou espai de la xarxa de zones. Avui en aquesta secció de la xarxa educativa de Sant Just hem convidat els representants del cau i de l'Esplai per poder fer una mica de tertúlia i parlar de les dues agrupacions de lleure del nostre municipi. Parlarem amb l'Esplai, amb en Xavi i l'Hector i per part del cau amb la Ona i la Niol que ja els tenim aquí a l'estudi número 1 de Ràdio d'Esvern. Nois, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Bé, benvinguts i benvingudes al programa. Nosaltres avui anirem llançant una bateria de preguntes que tenim preparada per vosaltres amb l'objectiu de conèixer una mica més les vostres entitats i també les activitats que hi realitzeu. Si us sembla, primer començarem amb l'Esplai i després anirem amb el cau amb una bateria ràpida de preguntes i després tot seguit sí que farem una mica més de tertúlia compartida. En aquest cas, Xavi i Hector, parlem una mica de l'Esplai. Com definiríeu l'Esplai? Bé, l'Esplai el definiríem com un espai on infants i joves de Sant Just poden anar-hi per conèixer gent, fer amics, fer poble i a la vegada intentar educar-los sempre tenint en compte que s'ho passin bé i això, l'educació en el lleure que és l'Esplai però a la vegada fem poble perquè coneguin altra gent. Sí, al final és això, un lloc on el que volem és passar-ho bé i a la vegada aprendre valors de la vida i coses en general en el lleure i un espai on tothom es pugui sentir segur. Quines edats més o menys ja teniu a l'Esplai? Bé, comencem els més petits de 6 anys i dividim l'Esplai en 4 diferents grups que són petits, mitjans, grans i joves i els últims, els joves, són fins la majoria d'edat que un cop són ja majors d'edat doncs cadascú pot decidir si vol saber ser monitor de l'Esplai o no. I vosaltres quan vau començar a formar part de l'Esplai ara mateix? Bé, doncs jo, per exemple, he entrat recentment aquest any no havia estat mai i aquest any em vaig animar a entrar i de moment molt bé. Jo en el meu cas vaig entrar de ben petit, amb 6 anys i és això, he estat infant, després jove a l'Esplai fins que fa 4 anys vaig començar a ser monitor aquest és el meu quart any i també ens agrada això que gent del poble amics nostres s'apuntin tot i que no hagin sigut infants ni joves s'apuntin a ser monitors. Passem ara a parlar amb els joves del cau Ona, Aniol en aquest cas us toca definir ara una mica l'agrupament d'Escolta Martín Luther King D'acord, doncs com l'Esplai, el cau també vetlla per una educació en el lleure l'única diferència és que ens basem en la llei escolta i seguim tot el que comporta i estem dins del món de l'escoltisme també vetllem per fer poble infants i joves del poble i busquem també la transformació social D'acord Aniol, explica'ns una mica quines edats ateneu aquí al cau i bé, després passem també a descobrir quan veu iniciar també el vostre recorregut al cau de Sant Just Sí, les edats és també igual que l'Esplai comencen amb 6 anys la branca més petita fins als més grans que són també els 18 anys que ja també poden decidir si continuar com a caps o ja deixar la seva etapa al cau però sempre el que s'intenta és que continuïn perquè és una continuació de l'aprenentatge que es té al cau Parlàvem una mica amb l'Esplai també m'interessaria saber la vostra la vostra història en aquest cas com vau començar en el cau quins volen ser els vostres inicis les vostres primeres passes dins de l'agrupament Escolta Jo vaig començar quan tenia 10 anys i vaig entrar que per sort coneixia molta gent per tant em vaig sentir molt còmode ràpidament i així vaig estar fins just als 18 anys que ho vaig deixar i vaig tornar un parell d'anys després per ser cap Jo vaig començar als 7 anys com a nena després vaig ser jove i després dos anys de monitora aquest és el meu següent de Kela Quan parleu de monitors monitores Kela a què us esteu referint? És a dir vosaltres sou els encarregats de portar un grup com funciona? Sí bé depenent dels monitors que hi ha cada any formem els diferents grups de monitors en el nostre cas en el cas del Caps i Kela i això es tracta normalment acostumen a ser grups de 3, 4, 5 si són molts 6 monitors per un total d'entre 20 i 25 infants i entre tots som els responsables d'intentar coordinar tot el que és el grup d'infants o de joves En el cas en el cas més o menys funciona igual teniu alguna diferència? Sí realment el funcionament tant dels esplais com els Caps en general són molt semblants l'única diferència així és la terminologia però després a l'hora de tractar tractem moltes coses igual Sabeu que aquest espai es diu la xarxa a les zones perquè nosaltres aquí intentem parlar d'alguna forma de la situació educativa en el nostre municipi i també de quin és l'espai de totes les entitats agrupacions que treballen d'alguna forma per educar i per també aprendre perquè al final quan estem ensenyant a un infant també d'alguna forma ens estem obrint a aprendre coses noves en el vostre cas també teniu sou una peça clau teniu una funció molt important dins d'aquest engranatge perquè quan som petits a través també d'activitats i d'espais com el vostre de lleure doncs poden arribar a aprendre moltes coses de valors i també d'implicació cap a la societat coses importants que a l'escola doncs evidentment s'hi toquen altres matèries però en aquest tipus d'àmbits que també entenem que són d'àmbit extraescolar també s'aprèn molt i un infant doncs pot arribar a aprendre moltes coses en aquest cas voldria preguntar-vos també per això per quines activitats feu i com baseu el vostre currículum d'activitats a l'hora de treballar amb això perquè crec que és important i també veure les diferències entre cau i esplai comencem amb l'esplai perdó amb el cau que m'he confós bueno doncs el cau ens dividim en trimestres a principi el primer trimestre la primera sortida que fem és el pas de branca on els infants que canvien de branca és a dir de grup doncs passen a tenir uns nous companys i és on presentem el nou equip de caps i queles de cada grup en cada trimestre cada branca fa una sortida i una matinal i després fem dues sortides que és la sortida de Nadal amb tot l'agrupament a l'última sortida del primer trimestre fem els campaments de Setmana Santa i per últim fem els campaments d'estiu amb tot cada branca fa els seus campaments a l'esplai com funcioneu? Xavi, Héctor? En algunes coses sí que treballem de manera molt semblant però sí que és veritat que nosaltres no fem això del pas de branca que és comú al cau nosaltres els monitors marxem un cap de setmana a decidir qui seran els monitors de cada esplaiada i després organitzem sempre el primer dia d'esplai juntament amb totes les famílies i els infants i les joves doncs fem com sempre depenent de cada any fem una dinàmica diferent per conèixer els monitors de cada any i doncs bé també fem una excursió al Nadal una excursió a Setmana Santa i finalment a l'estiu doncs cada esplaiada se'n va amb el seu grup ja sigui de campaments o de ruta i també intentem al llarg de cada trimestre que també ens dividim en trimestres doncs intentar fer una sortida fora ja sigui doncs fer una excursió o fer alguna activitat que també motivi els infants o a les joves Parla-vos abans de la importància d'en dues entitats amb el poble no? aquest vincle que és tan important i que vosaltres també sou cares conegudes del municipi perquè d'alguna forma també col·laboreu de forma activa no? preguntar-vos sobre això no? si sobre creieu que d'alguna forma doncs evidentment posar en valor no? la feina que feu perquè és una feina molt important i saber si vosaltres doncs quan acabeu un curs quan acabeu doncs una etapa us quedeu amb ganes de amb el pensament de pensar ostres podríem haver fet alguna cosa més per vincular la nostra activitat amb el municipi o realment doncs esteu contents i orgullosos de la feina que es fa i bé saber més o menys cap on tira això no? perquè realment és molt important que els joves doncs també mantinguin actiu un poble que al final acabarà sent d'ells no? sí sobretot al cau li donem molta importància a això i de fet des de fa dos anys vam veure que encara trobàvem a faltar alguna cosa més i vam començar a organitzar una cercavila al maig aquest any si tot va bé també la tornarem a fer perquè creiem que és important per donar vida al poble i que sigui el màxim també de relacionat amb el tipus d'activitat que realitzem al cau i no qualsevol cosa que es faci al municipi sí a l'esplai el mateix sempre intentem participar en qualsevol esdeveniment o qualsevol festa que es faci al poble de manera activa i col·laborem en les festes que hi ha i sempre aportem el que podem comentem una qüestió sobre les festes majors des de fons anys aquestes festes tenen aquesta rivalitat de blaus i grocs molts de vosaltres parlà que teniu ja heu viscut amb això amb aquesta tradició i comentar-vos una mica com la viviu aquesta tradició de blaus i grocs creieu que encara hi ha festa i hi ha gresca per estona creieu que potser el format s'ha quedat una mica tevi en comparació amb els primers anys que realment hi havia molt de potencial en la idea i ara potser s'ha estancat una mica què opineu d'això i com les vostres entitats també col·laboren i participen de forma activa amb aquestes dates assenyalades de festa major bé per una banda des de l'esplai entenc que és del cau igual vivim molt amb el que és la festa major i la guerra entre blaus i grocs jo personalment que he sigut infant des de ben petit sempre ho he viscut molt i òbviament com a monitor que està encara més a les teves mans doncs ho vius molt sí que és veritat que jo recordo molt hem de petit que hi hagués moltíssima més gent que hi participava sobretot en activitats no sé recordo la guerra de titans que ja ni es fa recordo molta gent del poble que hi anés o altres activitats i sí que és veritat que ara com a monitor ho visc encara més intensament que quan jo era que quan jo era nen però sí que és veritat que a la vegada crec que s'ha afluixat una mica més tot això i gent de fora de l'esplei del cau no ho viu tant com ho vivim nosaltres jo crec que hi ha una realitat en tot plegat i és que també aquesta idea de blaus i grocs va iniciar amb una entitat que es deia el nucli que molts de vosaltres coneixereu que també d'alguna forma potenciava molt l'organització d'aquestes festes i jo crec que és de resaltar doncs això un fet que hem anat veient durant els últims anys que d'alguna forma s'ha debilitat una mica aquesta força de blaus i grocs que hi havia a l'inici les entitats també s'ho prenen més seu i d'alguna forma potser han quedat exposats les dues entitats que realment tenen aquesta rivalitat tan llunyana que és en aquest cas el cau i l'esplai trobo que d'alguna forma també és una manera de reivindicar la gent que ens estigui escoltant i que potser no pren partit d'aquesta festa que sàpiga que també és seva aquesta festa i que també pot prendre partit i que a l'estiu a la setmana aquella final de juliol primera d'agost pot penjar el seu domàs al balcó pot fer també aquesta festa i aquesta crida que no és només de l'esplai i el cau sinó que és oberta per tot el poble Anil comentàvem també aquesta visió que han comentat els companys de l'esplai vosaltres ho veieu igual com ho valoreu? Sí Sí, des del cau fa anys que veiem que està perdent la ciència perquè la ciència era les entitats formant part d'un color i ja ha acabat sent una entitat de cada color i la nostra rivalitat entre l'esplai no necessita la festa major per existir perquè ens ho passem bé i perquè la puguem continuar fent però creiem que s'està menjant el que havia de ser la festa major que és per tothom per gent que potser no és ninguna d'aquestes activitats però li ve de gust un color al final creiem que també amb la pèrdua del nucli costa més trobar algú que tingui un punt més centrat en aquesta festa i pugui veure quan una cosa com és el cas dels colors ja no no funciona Parlant d'aquesta rivalitat que comentaves jo vull fer una pregunta aprofitant que potser és l'única i l'última vegada que us tinc cara a cara esplai i cau preguntar-vos sobre aquesta rivalitat és sana aquesta rivalitat que veiem dia a dia entre aquestes dues entitats aquí es fa el silenci digueu la veritat nosaltres volem saber la veritat va a persones com tota la vida hi ha persones més i menys competitives persones que jo no sé almenys parlo des del CAO que és on puc veure-ho va a persones hi ha persones que s'ho prenen molt tranquil·lament i que no donen massa importància perquè al final és la broma perquè després al final la feina que busquem fer és la mateixa i per tant ens assemblem però però n'hi ha altres persones que pel contrari els agrada aquest aquest joc aquest no sé sí bueno a veure al final el joc interessa però sempre es fa des d'un punt evidentment que és una rivalitat però és una rivalitat sana no és una rivalitat tan real com d'odi vull dir sempre és dins del respecte i dins d'una mica de la broma i de fer una mica de així de rivalitat entretinguda i per sort també ens coneixem entre tots i si algun cop hi ha hagut algun malentès crec que també hem sigut capaços de poder-ho parlar i i entendre entre tots que que era una broma i que estem aquí per per celebrar una festa major tots junts i tot plegats no en aquesta pregunta en cap cas era doncs per desvetllar o destapar res però senzillament també doncs m'interessava i jo crec que als oients també els pot interessar perquè a vegades doncs és el que comentem no al final sou entitats que el que vetlleu és pel poble teniu objectius molt similars i és una llàstima que es pugui perdre doncs amb les formes no en algun en algun moment però passem a parlar dels adolescents perquè jo volia parlar-vos també sobre la millora en l'atenció de l'adolescència creieu que d'alguna forma s'hauria de millorar creieu que d'alguna forma també doncs s'haurien de posar recursos per part de per exemple doncs del consistori o d'espais doncs que puguin volcar doncs aquests recursos amb l'adolescència de Sant Jus en aquest cas bueno personalment jo crec que el Cau i l'Esplai fan una gran feina amb els adolescents ja que bastants adolescents del poble poden tenir el seu espai i col·laborar i a la vegada educar-se i conèixer altres adolescents del poble que això sempre està bé per fer xarxa i fer comunitat però realment falta també com com has dit tu un servei que abarqui a tots els joves que potser és un entorn o unes edats que estan una mica desemparades perquè sí que és cert que el Cau i l'Esplai motiven però l'adolescència és una edat difícil ja que estan en una edat de canvi i l'adolescència hi costa també atraure aquest col·lectiu llavors jo crec que és essencial que hi hagi un servei que pugui donar resposta a la necessitat d'un lloc per a aquests adolescents i on es puguin ser escoltats i on es puguin desenvolupar ja que és un moment crucial per a la formació de la persona jo estic totalment d'acord amb el que diu la ONA i és que de fet es nota molt l'Esplai ho notem que tenim sempre inscripcions plenes a petits i a mitjans però a la que arriba a aquesta edat que entren a primer, segon, tercer d'ESO cap amunt doncs a l'hora de l'adolescència doncs molta gent es desapunta de l'Esplai o del Cau suposo que també passa i per això és molt important això que diu la ONA que no és tan fàcil fer-ho des de l'Esplai perquè al final cadascú és com és i no podem intentar abarcar tot el tipus de persones i per això és important espais com aquest que reclama l'ONA Sí, sí No, no totalment totalment al final tenim espais doncs com el Casal de Joves que també estan duent la seva tasca per exemple doncs aquesta setmana es du a terme també una xerrada no? un seguit de conferències més enfocada pels pares en aquest cas que pels adolescents per poder també d'alguna forma acompanyar els adolescents en aquesta etapa que no és gens fàcil i que també doncs d'alguna forma s'ha de facilitar a l'adolescent i també a la família aquest acompanyament que sempre és d'agrair també aquests espais com per exemple el de la xarxa educativa aquesta secció la xarxa de les zones que el que vol també és divulgar d'alguna forma tot el que acabem d'explicar en els últims minuts i res en tres minuts que ens queden per arribar a les sis de la tarda i connectar amb el bolletí de Catalunya Ràdio us acabo preguntant sobre des de la vostra experiència què demanaríeu per atendre millor aquesta franja d'edat què buscaríeu i què faríeu doncs per millorar tot plegat Bé per començar vull dir petit apunt és que aquest dissabte l'Ajuntament organitza una activitat al matí a la plaça de la Pau on hi haurà activitats per infants això és que estem tractant el tema l'Esplai també hi participa per una banda vanent tot el que és pica-pica i vermut i també hi realitza una activitat o sigui per una banda aquí doncs que la gent hi podrà assistir i no sé pots tornar a la pregunta Sí la pregunta era bàsicament parlar sobre la vostra experiència amb el camp de l'atenció de l'adolescència i com demanaríeu doncs per atendre millor aquesta franja d'edat Jo crec que al final és una franja complicada perquè és una franja on s'estan descobrint hi ha molts canvis en la seva vida i mai és fàcil saber quines necessitats tenen jo ara mateix no et sabria dir una solució però sí que s'hauria de buscar alguna manera no sé si crear un espai nou o o què es podria fer per tal que tinguessin un espai on ells estiguessin segurs i estiguessin còmodes d'anar jo pel que fa a la meva experiència jo crec que s'hauria de trobar un espai segur i on estiguin escoltats ja sigui on se'ls pregunti les seves propostes de què estan interessats i quins són els seus interessos a partir d'aquí poder crear espais o xerrades o dinàmiques que els puguin interessar i així també mantenir un contacte i estar a la vora d'aquests adolescents que si no estarien com desemparats i no tindrien un lloc on anar-hi i després també intentar crear xarxa entre ells perquè molts encara que vagin al mateix institut potser no acaben d'agafar vincle i crear amistats i potser són d'altres pobles i el que fa s'està perdent com una mica la xarxa dins del mateix poble i gent de la teva generació que viu que potser es va ahir teu llavors un espai on es puguin retrobar i on se'ls escolti i també potser un acompanyament també psicològic perquè també és una etapa complicada i està bé que se'ls escolti i se'ls ajudi Nois moltíssimes gràcies res més a afegir no? Doncs moltíssimes gràcies per l'espai d'avui Xavi, Héctor de l'Esplai i Ona i Aniol del CAU una abraçada i que vagi molt bé la setmana Adéu-siau Gràcies Adéu-siau Bona tarda us informa Sergi Molero Brussel·les dona llum verda a l'OPA del BBBA sobre el Banc Sabadell l'operació es va notificar a les autoritats europees el 21 d'octubre passat i els serveis d'anàlisi de la comissió havien d'analitzar si era necessari iniciar una investigació en profunditat o bé si autoritzaven que el procés pogués continuar des de l'any passat està vigent un reglament europeu sobre subsidis estrangers que ha obligat a analitzar si el BBBA ha rebut en els últims tres exercicis subvencions d'un estat estranger que pogués suposar una distorsió del mercat tant el BBBA com el Banc Sabadell donaven per fet que Brussel·les no posaria pegues a l'operació en tot cas el pronunciament de les autoritats europees arriba dues setmanes després que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència sí que decidís obrir una segona fase en la investigació que està portant a terme per analitzar les conseqüències d'una possible fusió en la competència Més notícies Natàlia Ramon Un centenar de persones es concentra en aquesta hora davant la Comissaria de les Corts de Barcelona per protestar per la detenció de tres persones aquest matí en un desnonament a Ciutat Vella Els detinguts que impedien que s'executés estan acusats de temptar contra agents de l'autoritat Barcelona Marta Així de bona tarda Bona tarda si la concentració a les portes de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra de les Corts que cada vegada s'hi van sumant i hi ha una miqueta més d'un centenar de persones per fer costat a les tres persones detingudes aquest matí en el desnonament que s'ha fet a Ciutat Vella que ha acabat també amb dues persones ferides i la família una mare i els seus dos fills menors desnonats El Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya convocant de la concentració denuncia els fets i acusa directament al govern de la Generalitat de ser-ne responsable a l'espera que facin declaracions d'aquí a uns minuts en un comunicat asseguraven que Salvador Illa diu voler dialogar mentre mantenen els desnonaments de persones vulnerables i fa només uns minuts la consellera d'Habitatge Sílvia Paneque assegurava que la família desnonara està en una vivenda de transició En col·laboració amb l'Ajuntament hem buscat un habitatge en aquest cas lamentablement no permanent però sí de transició Marca Ciudavalls Catalunya els pressupostos amb el govern reclamen que al costat de la construcció de nou habitatge a preu assequible també es destinin més recursos a les polítiques de rehabilitació Parlament Martí Ferrero Bona tarda Els comuns reclamen al govern de Salvador Illa la mateixa ambició dels governs de Pasqual Maragall i plantegen la necessitat d'actuar sobre 150.000 habitatges en 7 anys Això requereix com ha demanat el portaveu David Cid més diners per la lli de barris en els comptes de la Generalitat per l'any que ve La consellera de Territori Sílvia Paneque li ha replicat que sense acord pressupostari no serà possible Si realment la política de rehabilitació si la política del govern de la Generalitat és com a mínim actuar amb la màxima potència els barris del país que ho necessiten el mateix que va fer Pasqual Maragall no li demanem ni més ni menys El compromís amb el pla de barris és absolut El que li deia és que la quantitat econòmica i per tant el número de barris beneficiats doncs en aquests moments és qüestió de negociació pressupostària La CUP també ha interpel·lat la consellera en el terreny de l'habitatge mentre la diputada Laura Vega ha criticat que l'executiu no actua contra els especuladors per Paneque el seu discurs frega el populisme Martí Ferrero Catalunya Ràdio Parlament I al Parlament però en aquest cas de les Illes Balears el Partit Popular ha aprovat per error unes esmenes de Vox que entre altres qüestions eliminen l'ús del català de la funció pública El govern de Marga Proens ha anunciat que aprovarà un decret per corregir-ho Palma Arnau Maimó bona tarda Bona tarda la portaveu del PP ha donat un ordre a Roni i als seus diputats que han aprovat sense saber-ho un paquet d'esmenes de Vox L'extrema dreta sense esperar s'ho ha aconseguit per exemple eliminar el català de la funció pública limitar-ne l'ús al sistema educatiu i construir habitatges en zones naturals d'especial interès El PP ha demanat repetir la votació però Vox no ho ha acceptat El portaveu de més per Mallorca Lluís Apesteguia parla de catàstrofe legislativa És una irresponsabilitat màxima que demostra no només que estem en mans d'unes persones que han estat capaces d'aprovar una norma depredadora del nostre territori sinó que estem en mans d'un Q3 que són incapaços de dur correctament una votació El PP ha anunciat que el govern aprovarà un decret llei perquè aquestes esmenes no entrin en vigor Arnau Maimó Catalunya Ràdio Palma Som-hi ara amb els esports Sónia Olear El Barça rep el brest francès a les 9 del vespre a la cinquena jornada de la Champions Masculina de Futbol ho farà amb la novetat d'Eric García a la llista de Hansi Flick Es confirma la baixa de la Minyamal mentre que Valde ha entrat a la convocatòria El partit començarà a les 9 amb la transmissió com sempre des d'una hora abans de la transmissió d'en Torquemada Un partit el d'aquest vespre on no hi haurà grada d'animació el Barça de fet oficial avui que tanca la graderia de Montjuïc fins a nova data ha anunciat que els responsables de la grada d'animació encara no han pagat els 21.000 euros de multes per incidents durant la temporada passada al seu espai també la Champions Masculina avui destaquen aquests partits per exemple el Bayern de Múnich per SG l'Inter de Milà Leipzig i Esparta de Praga Atlético de Madrid i aquest vespre operen a les 7 el jugador de l'Espanyol José Grajera d'una lesió al peu esquerra estarà entre dos i tres mesos pràcticament tres mesos de baixa encara en futbol sortejats als vuitens de final de la Copa Femenina amb dos equips catalans llevant Badalona Atlético de Madrid i Costa de Gettinerife Barça en amb el Montpellier Granollers a tres quarts de nou a la Lliga Europea i a la Copa de Futbol Sala Lleganés Barça i Mataró Peníscola a les 8 eliminatòria de setzents de final a partit únic Fins aquí les notícies Wise men say Only fools rush in But I can't help Falling in love with you Shall I stay? Would it be a sin? If I can't help Falling in love with you Like a river flows Surely to the sea Darling, so it goes Some things are meant to be Take my hand Take my whole life too For I can't help For I can't help Falling in love with you Like a river flows Like a river flows Like a river flows Surely to the sea Darling, so it goes Some things are meant to be Take my home Take my hand Take my hand Take my whole life too Take my whole life too For I can't help For I can't help Falling in love with you For I can't help Falling in love with you Un autor al refugi Avui a l'espai d'un autor al refugi no ens movem de casa Avui parlem d'Albert Espinosa Espinosa és un reconegut autor, dramaturg i guionista català nascut el 1973 a Barcelona, a la ciutat Comtal És conegut sobretot pel seu treball com a creador de sèries de televisió i pel seu èxit internacional amb la novel·la El món groc Albert Espinosa ha destacat per la seva capacitat de connectar amb el públic a través de les seves històries sinceres i emotives Aquestes històries estan inspirades en les seves pròpies experiències de vida incluent-hi la lluita contra el càncer que ha superat en diverses ocasions La seva obra es caracteritza per un estil narratiu directe i una profunda humanitat i ha aconseguit guanyar el cor de molts lectors i espectadors arreu del món Avui al refugi us portem un fragment del llibre Quin bé que em fas quan em fas bé Des de la mort de la seva mare havia perdut la il·lusió Però almenys tenia l'excusa perfecta per demostrar a tothom que si no aconseguia arribar a l'elit era perquè s'havia trencat els creuats Ningú li retrauria Al poble entendrien que no havia complert el seu somni per mala sort Estava al futbol des de ben petit Ell se l'estimava Però amb el pas del temps la pilota es va acabar convertint en una obsessió Tot girava al seu voltant Els nois amb qui compartia equip eren els seus germans de cuir I sovint se sentia molt sol No tenia més que vuit anys quan va arribar a aquella residència Els primers mesos es va acostumar a plorar en silenci a la seva habitació perquè ningú pensés que era dèbil Quin bé que em fas quan em fas bé d'Albert Espinosa Això es diu l'Empordà Nascut entre blanes i cada que és Molt tocat per la tramuntana D'una sola cosa pots estar segur Quan més vell, més tocat de l'ala Sempre deia que la matinada es mataria Però d'anar-me aquí si anava bé, currant Somriu i diu que no té pressa Ningú m'espera allà dalt I anar a l'inferno m'interessa És molt més bonic L'Empordà I seguim aquí a les tardes de Ràdio d'Esvern amb aquest clàssic L'Empordà De sopa de cabra Queden dos minuts per un quart de set de la tarda Seguim aquí al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern Soc Daniel Martínez i us acompanyo cada tarda de 5 a 7 al refugi Al magasin de tardes d'aquesta emissora Avui al programa hem tingut a la primera hora els joves del cau i de l'esplai amb els que hem parlat a l'espai de la xarxa educativa, la xarxa a les zones Hem parlat sobre la seva tasca de lleure i també educativa al municipi A la segona hora tindrem l'entrevista amb els responsables de l'obra IR que estarà disponible al Teatre Eòlia molt properament I també acabarem el programa d'avui fent un viatge perquè avui tenim veus d'emigrants i amb una entrevista a càrrec d'en Jordi Laconsol farem un viatge molt lluny però alhora molt a prop també I això també és el que ens agrada d'aquest espai tan nostrat que es va sumar a inicis de la primera temporada i ara doncs amb aquesta segona temporada del refugi també l'hem incorporat a la nostra graella Estan a punt d'arribar en Jordi Laconsol Abans però farem aquest espai del Teatre Eòlia Abans un petit recés I en un 3 i no res estem aquí amb l'entrevista cultural del dia Fins ara De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda Relaxa't amb estils com el chill out l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual 100% música relaxant Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda Ho hem estat meditant molt I sí, el refugi és la millor alternativa de les tardes El refugi, el magazin de tardes de Ràdio d'Esvern Cada tarda de 5 a 7 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com Parlem de cultura, oci, de moltíssimes coses més I ho volem fer al teu costat Escolta'ns cada tarda A Ràdio d'Esvern En Next con Jeremy de Jesús Te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo Cada martes a las 19.30 hora Te espero a través de Ràdio d'Esvern En la 98.1 FM Cinema sense límits Cinema sense fronteres Cinema sense mesures En definitiva Cinema sense condicions Els dimarts de 8 a 9 del vespre Quan el cinema es fa ràdio En definitiva Aquest dimarts A les 10 del vespre La música coral més de mil anys d'història Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana El fum del tabac Perjudica també la salut dels qui no fumen Fem un entorn lliure de fum per a tothom CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Pamela Anderson Usaré Pamela Anderson Pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, te hicieron sentir pequeña y no supimos quién eras más allá de tu belleza de pam, pam, pam, pam, pam, pam, No hubieron que castigarte y lanzarte a un mar de tigres Tel que no fuera desfavor À muster farina 다�ès en 5 Bendhab un pu 2000 roben pam, pam, pam, pam. 157 mil años añadi puis meu penat names de facto deboi Supimos quién eras más allá de tu belleza. Despam, pam, pam, panante, tuvieron que castigarte y lanzarte a un mar de tigres, siempre hambrientos de tu carne. Te juro, Pamela, que todas queremos que seas feliz. Y a todas aquellas, Pamelas, que al mundo les digo sí. Te juro, Pamela, que todas queremos que seas feliz. Y a todas aquellas, Pamelas, que al mundo les digo sí. Te juro, Pamela, que todas queremos que seas feliz. I amb aquesta cançó, Rigoberta Bandini fa un homenatge a Pamela Anderson al seu nou singer, anomenat precisament com l'artista Pamela Anderson. Mitjançant la seva enginyosa i repetitiva tornada, Pam, pam, pam, Pamela, la cantant catalana presenta una cançó que captura l'emoció del moment original i de la trajectòria de Pamela Anderson, primer com a icona i després també com a empastada. I ara, però, simplement com a dona i també aquest ressorgir de lau fènix entre les centres en què van intentar assumir-la. En aquest cas, aquesta cançó és una de les meves preferides de la setmana i, sens dubte, no us la podeu deixar escapar. L'hem tingut aquí fent-nos companyia en aquesta estoneta. Ara, però, canviem de registre perquè volem parlar-vos de teatre. L'hem tingut aquí. L'hem tingut aquí. L'hem tingut aquí. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Hola, Ani i Marta! Avui volíem parlar amb vosaltres sobre aquest espectacle a IR, que estarà disponible al Teatre Eoli. Ens queden pocs minuts, però volíem dedicar-li una estona a parlar d'aquest projecte que teniu entre mans. i tant! Fins demà! que estarà al Teatre Eoli fins al dia 1 de desembre. molt bé! Molt bé! Explicau-nos una miqueta més sobre aquest projecte. ! de parlar en castellà! que és un problema! Gràcies! és un espectacle també! i un espectacle també! de la migració, de la brota i una història se està cortant no us escoltem bé no us sentim bé s'està tallant tota l'estona és que estem al teatre crec que la cobertura aquí no està molt bé estàvem amb un assaig tècnic i acabem d'acabar ara mateix bé, i com ha anat aquest assaig? explica'm-nos una mica bé, l'assaig tècnic bé a veure què passa demà clar que sí, clar que sí bé, doncs aquest projecte que com comentàvem s'estrena demà al Teatreòlia de Barcelona l'obra parteix de la història de la migració de les autores de l'obra i en aquest cas ens vol situar en un punt molt concret on vau començar el vostre projecte? quan va començar la creació d'ahir? fa un any aproximadament sí vam començar a parlar d'aquest tema que ens convoca a les dues la immigració que hem viscut les dues i a partir d'aquest tema vam descobrir també que un altre camí havia començat ja més abans de nosaltres que era el camí de les nostres àvies que havien estat exiliades als camps de treball forçat a Sibèria els mateixos anys i la història va que no sabem realment si es van conèixer o no i és una mica de què podria passar si haguessin conegut i utilitzem també aquesta obra per visibilitzar veus d'altres dones d'altres llocs de conflicte testimonis reals d'altres dones També d'alguna forma voleu parlar mitjançant una mica aquest joc de les línies temporals tenim el passat tenim el present què voleu transmetre en tot plegat? Estos planos cuentan las historias paralelas una que pasa ahora y otra que pasó hace mucho tiempo pero realmente son las historias muy parecidas para nosotras fue una súper gran sorpresa descubrir que caminaron nuestras abuelas 70 años después seguimos caminando nosotras entonces mirando también en lo que está pasando en Europa pensamos claro quizás esta marca este camisa podemos ir preguntando haciendo preguntas acerca de bueno que nos hace caminar por qué a veces nos prohíben caminar cuáles son estos distintos motivos para emprender el camino tan distintos socialmente políticamente entonces para nosotras es más una pregunta aquí por este camino que se está dando desde hace siglos siglos en las no son nuestras familias pero también en familias ya de aquí en Cataluña estas marxas pequeñas familia doncs ho hem d'anar deixant aquí pero sí que volem convidar a tots els oients no d'alguna forma Ani convidem els oients que os vinguin a veure sisplau vingueu és que estem només 5 días i jo crec que molta gent pot empatitzar amb aquesta història perquè sempre nosaltres mateixos o a casa nostra tenim algú que ha estat en aquest procés i además os prometemos que no os vais a aburrir porque el formato es muy interesante estamos en varios espacios la escenografía también es muy interesante y lo que no os prometemos es no mojaros exactamente Molt bé doncs Ir aquesta obra que podreu veure al Teatreòria del 27 de novembre a l'1 de desembre família moltes gràcies un abraçament molt gran i que vagi demà l'estrena molta merda gràcies adeu adeu i ara sí pausa publicitària tornem a un 3 i no res aquí al Refugi el magasín de tardes de Ràdio d'Esvern Ei, vinga, som-hi ja És el moment de fer alfans A casa de feina i al carrer Quan anem de festa o al taller Parla'm amb el teu acer Només hem de començar Va, provem-ho en català Tu per vingui i jo per tu i quan vulguis tots plegats Molt per parlar Molt per parlar Molt per viure Provem-ho en català Molt per parlar Molt per viure Generalitat de Catalunya Sempre endavant Hola, soc la Mireia Belmonte En la natació la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida Davant l'ictus trucar ràpid al 112 és fonamental Si notes un canvi brusc en una persona com ara pèrdua de força a una banda del cos canvis en la parla o en l'angès de la cara truca ràpid al 112 No t'ho pensis Davant l'ictus Truca ràpid al 112 Generalitat de Catalunya Quan pensem en màgia ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret Però hi ha una màgia que no té truc És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua Al programa de les Parelles Lingüístiques a V-XL.cat Perquè quan parles fas màgia Generalitat de Catalunya 7 milions i mig de futurs Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites Et podem orientar sobre salut ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants separacions règim de visites pensió i custòdia dels fills abusos o situacions de violència masclista Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic Entra a agentcat.cat barra atenció a les dones 012 La Generalitat al teu costat Les àvies i els avis són sàvies i savis No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit Festa de Bici Sense Edat En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada i depèn de tu que ho facin sols sortides en bicicleta per al municipi amb la gent gran Acompanya'ls a veure el poble on es van criar Dóna'ls vida que tornin a sentir el vent a la cara Et necessiten I tu a ells també Des de Bici Sense Edat et necessitem Festa Voluntari Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern seguim al refugi i ara és moment de Veus d'Emigrants Veus d'Emigrants Consol, bona tarda Com estàs? Hola, bona tarda Com estàs? Tu també? Tornem a veure'ns després d'unes setmanes que hem interromput una mica aquest espai però us trobàvem a faltar que sapigueu Doncs aquí tornem Com esteu? Tot molt bé Com va la setmana? Com va aquesta tardor que s'està convertint en hivern ja gairebé En hivern Bueno, en un hivern amb una mica de calor també però bueno Sí, sí, encara no ha arribat El fred fort encara no ha arribat però ja arribarà Arribarem, arribarem Jordi, bona tarda Com estàs? Hola, molt bé Avui ja presentats vosaltres hem de presentar el convidat Consol Doncs mira, el convidat que tenim avui es diu Soli ve de Senegal bé, ha vingut a Senegal fa 22 anys crec, no? Més o menys Entre 20 i 21 anys El 2006 que és quan vas arribar des del Senegal ets de Bona tu nascut a Bona Déu-n'hi-do és gran Quants habitants n'hi ha a Bona? Aproximalment 200 És gran, és gran Bueno i llego que ens explicarà perquè la vida suya és realment apassionant no només la vida sinó ademàs el que ha creat el que ha montat l'associació que té ens parlaràs de tu restaurante però ens interessa moltíssim com sempre la vida la teva vida com has arribat fins aquí aquests inicis d'entrada per situar un poquit el Senegal és a dir que és un país que està situat a l'oest d'Àfrica amb una superfície de quasi 200.000 habitants 200, perdona 200.000 quilòmetres quadrats amb una població de més de 16 milions de persones la seva capital és Dakar l'idioma oficial és el francès encara que també es parlen altres llengües que ja parlarem amb el Jordi també i tu mateix que ens diràs quina llengua és la que parles allà i també dir que Senegal té una economia en el seu desenvolupament principalment basada en l'agricultura el turisme hi ha molt de turisme ara i el comerç la seva població és majoritàriament jove no passa com aquí altres països europeus majoritàriament jove i la majoria de la seva gent és practicant de religions principalment islàmica és així? sí la teva religió també és la islàmica? sí també o sigui coincideixes doncs mira aquí tenim un llibre un llibre que ha escrit una dona la Laia d'Aumada que ja veus que ja l'has tractat bé aquest llibre a mi em va atrapant molt em va atrapant molt és que em vaig quedar clavada i parla de com vas arribar aquí que tu tenies 15 anys 16 com va ser quan parlaves amb la teva mare tu allà que estaves estaves estudiant explica pots dirigir-te en castellà o català com que ets el que ets més còmode doncs haré una mescla entre català i castellà el que és fortunat en aquest moment en mi cabeza és el que parla perfecto si yo yo estaba estudiant y hasta los hasta los 17 16 mi cabeza ya empezaba situaciones familiares que no que no estaban a la altura mis padres de pagarme los estudios y al mismo tiempo también nosotros cuando si eres un hijo varón hasta una cierta edad te empezó a tocar como algún algunas responsabilidades de la casa porque nuestra cultura es tu padre te mantiene hasta donde puede pero luego cuando tú ya eres mayor no es como aquí cuando tienes 18 años me independizo en nuestro caso no es lo mismo cuando tú ya eres mayor es a tu turno de mantener a tus padres vale es de una forma no no muy en plan es obligatoriamente tener que hacerlo así o así pero es una presión tú como hijo también es como algo que tú deseas hacer no de que mi padre me han pagado mis estudios cuando yo era pequeño hasta ahora que yo soy adulto que empecé a tener mis necesidades empezó a no pedirles dinero sino yo empiezo a trabajar pues lo que me toca es contribuir en la casa entonces cuando ya me tocaba esos momentos no no tenía alternativas no y no podía seguir pidiéndole más a mis padres entonces lo único que me quedaba o trabajar o empezar a desarrollar un oficio porque solo estudiaba y con 17 18 estaba a punto de ser una persona que no que se encontraba sin ningún sin hacer nada ¿no? y de allí pues es cuando me empezaron empecé a analizar empecé a ver primos o gente que conozco que han ido a Europa que han vuelto y que han realizado cosas y allí pues empecé a reflexionar y a hablarlo con mi madre y decir mira yo creo que aquí lo que me quiera es salir del país y entonces aquí hablas tú de que salir del país no es decir me voy yo ahí cojo carretera y manta como se dice tenéis que reunir un dinero sí porque no es barato tú sales del país o sea tú inicias un periplo para ¿desde dónde sales? ¿desde allí mismo? ¿desde tu tierra? ¿o te vas dirigiendo a diferentes sitios? a diferentes sitios pues cuando hablé con mi madre más que nada en esos viajes se organizan en plan secretos ¿en plan secreto? en plan secreto en plan gente con quien más confía con quien podéis hablar de las cosas que sin que se divulga sobre todo porque es como joder si todo el mundo lo sepa a lo mejor no sale bien o alguien me echará un mal ojo o algo así cosas fíjate vale entonces yo hasta mi padre no lo sabía todo lo organizo con mi madre entonces mi madre tenía sus vacas lo vendió tenía algo de oro que también lo ha vendido todo el dinero que ha recaudado y me lo ha dado y yo cogí y cuando ya tenía el dinero el día que tenía que salir es ese día que avisé a mi padre le he dicho directamente hoy me voy me dice dónde va le he dicho pues ¿y tu padre se queda a cuadros o se te lo acepta te dice que bien no lo tomó lo ha visto normal porque tampoco no me podía impedir lo único que lo tocó es desearme suerte que me vaya bien es lo que me ha dicho pero bueno a ver te fue muy bien porque tú a la primera no sé si lo consigues salir llegar a Las Palmas a la primera de cambio no me ha salido bien el primer viaje porque empecé a cruzar Dakar Saint Louis luego para entrar a Mauritania en Mauritania pues ahí le hemos entendido todo y es la primera vez que conocí el desierto ¿no? que es Sahara Occidental y cuando conocí el Sahara Occidental eh habíamos pagado mi tío que estaba en Francia me mandó dinero y me ha pagado unos guías y empecé a vivir lo que es el desierto ¿no? así conocí lo que es el desierto y me he dado cuenta de muchas cosas ¿no? eh nosotros estuvimos dos semanas en el desierto viviendo unas situaciones infrahumanas o sea que no que nadie tiene que vivir eh luego nos ha amenazado la policía de Marruecos con armas eh a punto de tirar sobre nosotros a punto de matarnos o sea situaciones así y luego lo que más me sorprendió en todas esas cosas que he vivido es después que nos dejan al aire libre a sin ninguna forma de de saber por dónde tenemos que ir al desierto mirando al vacío y tú no sabes dónde ir y te dicen si vuelves aquí te matamos o sea es lo primero en tu libro dices si hubieran disparado nos habrían matado estás refiriendo a esto o sea que estaban a punto de dispararos porque tenían cargado las ¿erais muchos? 18 muchos éramos 18 personas 18 personas sí y atemorizadas ¿había mujeres también? no éramos todos hombres érais todos hombres porque muy dura esa travesía tuvo que ser sí pero la esperanza esperanzados con que podíais realmente pasarlo yo en ese momento le decía que ya está ¿de qué comíais? ¿qué comíais? claro ¿qué hacíais? porque había que comer había que comer nosotros teníamos dos correros de hecho me hace risa porque los dos cergueros los habían cargado con nosotros vivos ¿ah sí? y lo hemos sacrificado durante el viaje hemos sacrificado uno porque no podíamos no podías tener los dos la carne no lo podíamos comer entonces si lo llevamos ya del principio era imposible se habría puesto mal se habría puesto mal exactamente pero ahí pues había unas técnicas que descubrimos de conservación que es al aire ¿al aire? al aire a ver cuenta un poco esto ¿al aire? hemos una vez que se mató uno de los corderos se limpió y todo porque ahí hay mucho viento en el desierto entonces lo que hacíamos era se secaba se pusiera tal y dejas la carne con el aire entonces se va cortando cada vez las partes secas y a ver ¿y cómo las coméis? ¿las coméis? hervir y hervir y ponerle arroz nada más y hervir y ponerle arroz ¿tuvisteis suficientes? no era muy justo ¿pasasteis hambre? normal sí sí ¿y el agua? ¿cómo la llevabais? agua no teníamos suficiente no nos hemos duchado hasta la vuelta claro y y por las noches nos arrapamos con la tierra ¿ah sí? sí para no pasar frío a ver hacíais un espacio dentro y os tapabais porque por la noche frío el desierto ¿no? frío ¿y cómo os cubríais? porque durante el día el sol impresionante o sea llegasteis quemados llegasteis oscuro no en ese momento no hacía tanto era una época que no era tan calurosa sí exactamente era una época que era más o menos logural pero sí que te pegaba un poco o sea pero a mí era la primera vez que cocinaba me tocaba a mí cocinar fíjate cosas de la vida me tocaba a mí cocinar porque en general yo era en nuestra cultura es normal el más pequeño es en general el que mandan ¿no? ¿el más pequeño? el más pequeño es el que mandan siempre ¿cómo es? a ver por respecto ¿no? por ejemplo si estamos aquí los tres yo no os voy a dejar hacer el té por ejemplo lo tengo que hacer yo que es el más pequeño ¿no? o entre hermanos también lo mismo el más pequeño es el que por respecto hace para los demás entonces me tocabas yo era el más pequeño del grupo entonces me tocaba cocinar para los otros bueno al final hablaremos de tu restaurante hemos de hablar porque mira por dónde ha ido a pasar también al restaurante escúchame dices cuando ibais a la deriva sí quedamos a la deriva a la deriva pues eso fue el segundo viaje sí porque el primero entendemos primero cuando pasó todo eso no salió bien la policía nos dejó tirado estuvimos caminando hasta que gracias cuando yo escucho un tren agradezco el ruido del tren porque lo que nos ha salvado fue la vía del tren así claro porque si tú caminas en un desierto donde todo lo único que tú ves es cielo y tierra donde vas la orientación no hay ninguna orientación cuando hemos escuchado la vía del tren es lo que nos hemos pensado entre todos dijimos lo único que nos puede salvar es eso porque sabemos que el tren va a una estación seguro entonces hemos cogido donde oímos el ruido caminamos hasta ver la vía y en la vía dijimos aquí izquierda o derecha dijimos derecha y hemos seguido caminando hasta encontrarnos en la ciudad bueno ya no te pregunto la cantidad de kilómetros que caminaste que dieron Cher dos días hemos caminado dos días dos días caminan sin comida sin nada suerte que había lluvias por las noches y la lluvia nos pegaba encima nuestro caminamos era como lo que nos yo creo que eso nos ha dado suerte también que había lluvia por la noche porque aunque estemos cansados es como nos refresca un poco y a través de eso caminamos caminamos y el día siguiente si tenemos sed ya habíamos todos los restos de metal y todo eso poníamos nuestra ropa filtramos para beberlo así lo hemos hecho durante los dos días hasta llegar todos todos veníais de Senegal o os ibais encontrando había Senegal Gambia yo estaba con los chicos de Gambia de diferentes zonas que os encontrabais y luego para seguir un poco con todo el viaje o sea este es el primer viaje que dices vuelves y creo que hablas con tu madre te la ves y le dices que el viaje volví y digo por un viaje no voy a arriesgar mi vida volví pero ahí empiezas a vivir el plan el fracasado empezó a vivir eso no con mi madre pero la gente que no sabía ni lo que ha pasado la única persona que me preguntó sobre el viaje fue mi madre pero los demás solo te miraban que tú has fracasado la gente va y entra en Europa y tú vas y no logras entrar y estás otra vez con nosotros eres un fracasado así te lo así te lo entreprendo así se considera a los que vuelven porque no han podido entrar sí y yo un año viviendo con esto buscando segunda oportunidad buscando todo no encontré nada es lo que me la situación que vivía también me trabajaba en la cabeza y al mismo tiempo había gente que lograron entrar y esa gente que lograron entrar son los que me motivaron para tomar para volver a hacerlo y bueno entonces sí que hay una segunda intentona y ahí por mar porque desierto por mar por mar porque desierto ya digo ahí nunca más ya nunca más nunca más y por mar pues cinco días de travesía y a los al tercer día nos quedamos sin gasolina nos quedamos sin absolutamente nada de comida pero un poco a la deriva un poco a la deriva bebiendo del agua de mar ¿bebiste ese agua de mar? sí pero no lo puedes no puedes beber mucho no claro no puedes beber mucho tienes sed lo único que tú ves agua pues vamos a beber pero bebes escúpes después ¿en algún momento pensaste que tu vida se acababa ahí? claro no pensé que mi vida se acabara ahí sino empecé a valorar los segundos de vida que estaba teniendo empezó a disfrutar de esto pero acordándome de todas las cosas buenas acordándome de mi madre de todo lo que ha luchado por mí de todo lo que ha hecho empecé a pensar a mis padres empecé a pensar a mis hermanos y llega un punto que pensas hasta que tu cabeza ya no funciona empiezas a ver cosas raras empiezas a ilusionarse y eso es lo que nos ha pasado hemos empezado a escuchar cosas que no era pregunto oye ¿has escuchado lo que he escuchado? te dicen no entonces tú te quedas en plan ¿qué me está pasando? ¿no? pero ahí en ese momento tú lo único que te viene en la cabeza es decir todos esos segundos que estoy aquí en cualquier momento se puede terminar todo incluso todo el camino yo no sé nadar hasta hoy imagínate que de repente se rompe pum la patera ¿yo qué hago? claro hemos vivido momentos que la patera subía hasta arriba con olas fuertes que tú dices acabó entonces con todo ese riesgo yo lo único que hacía era sigo vivo sigo vivo sigo vivo sigo vivo sigo vivo eso era mis palabras claves vamos a ver ahora si coincide si lo que va a decir nuestro experto en la lengua de tu país está bien vamos a ver a ver Jordi sí bueno el Soli es nascut de Bona que es una ciudad que está al sur de Senegal i aleshores bueno Senegal té 36 llengües diferents que es parlen i han dit abans que l'oficial és el francés però bueno aquí el que ens interessa parlar és de les llengües natives aleshores hi ha a la zona aquesta on és el el Soli es parla el Mandinga sí Mandinga que creo que buenos dias y s'ama no? i s'ama ah bueno mira ya ya has aprendido muy bien molt bé i s'ama i aquesta és la llengua d'aquesta zona no? després la llengua que es parla nativa més majoritària dins del país és el Voló que es parla més a la zona occidental i després hi ha el Peúl que es parla més a la zona més oriental aquestes són les tres principals després hi ha altres com Sonic Ser però aquestes tres són les les principals i el Mandinga que la llengua que parles tu també es parla a Gambia Guinea Guinea Guisao i a Maritania i a Mali també sí a Mali també sí sí sí perdó sí sí sí i a Costa de Marfil a Costa de Marfil sí sí sí vale y Bajamo Más también lo puedes encontrar en Burkina Faso en Burkina Faso aquí lo tenemos sí sí bueno a ver a ver esto es todo muy apasionante a mí es que me encantó cuando lo leí esto tú hablas aquí del mundo de los blancos a ver tú ya llegas al final después de todo este viaje así al final llegáis está claro que qué pasa cuando llegáis o sea llegas allí y os atienden os recogen te sientes súper agradecido piensas al final no soy un fracasado he llegado lo he conseguido y se abre delante mío ante mí una nueva vida a ver cómo vives eso qué qué qué sucede pues en esos momentos cuando tú llegas obvio no empiezas a a mí las primeras cosas que me impactó eran la luz las luces de Europa la calidad de luz que había el edificio y todas esas cosas de los primeros de imagen que me impactan y de repente ver a tanta gente blanca es como algo que no estaba acostumbrado a ver era como esos señales es como wow he llegado a mi objetivo ¿no? y fíjate que de tener fijado tanto a esas cosas que nos esposaron nos metieron en la policía pero aún eso seguimos contentos ¿no? porque en esos momentos ahora no se hace más pero en esos momentos todos los que entraban todos los migrantes los esposan y los llevan a la policía tres días mientras que les buscan un abogado antes de llevarlos en un CIE ¿no? entonces yo todo ese proceso era como todo constantemente tú estás pensando que no me vuelvan que no me devuelvan que no me devuelvan que no me deportan que no me deportan que no me deportan ¿no? es lo único que tú pensas porque tú dices ya has llegado a tu objetivo ¿no? claro porque podía ser la deportación de hecho deportan a muchos entonces he estado 25 días en un CIE y después me fui a la primera ciudad que empecé a vivir fue Granada Caritas te ayudó comentas también que la organización Caritas te ayudó quiero que nos hables un poco porque en todo este tiempo tú además decías yo tengo que hacer algo de manera que tú has creado una asociación que es yo asociación Dunia Dunia Cato Dunia quiere decir mundo y Cato perseverancia esta asociación en concreto ¿qué es? es para favorecer al migrante ¿no? es una asociación que hemos creado en 2018 su principal objetivo es trabajar con el co-desarrollo y las oportunidades que yo no había tenido en ese momento que tomé la decisión de viajar es lo que estoy ahora mismo intentando implementar en Dakar en un pueblo que se llama Yembal donde lo que fomentamos ahí es la creación de cooperativas la formación digital entreprenería todo esto y colaboramos conjuntamente con la organización Open Arms dentro de un programa que ellos tienen que se llama Origin ¿vale? y este es lo que actualmente estamos haciendo allí con Dunia Cato pero Dunia Cato también al principio aquí en Barcelona lo que hacemos es buscar los recursos subvenciones para poder actuar allá pero de ahí nació el restaurante de hecho en los primeros años hacíamos actividades de gastronomía africana para poder financiar esos proyectos entonces la asociación Dunia Cato siempre está allí pero es lo que nos ha ayudado hoy en crear la cooperativa Abarca que realmente nos complementa todas esas cosas y que el pack Abarca sin Dunia Cato no tiene sentido y Dunia Cato sin Abarca tampoco no tiene sentido pues cuéntanos lo del restaurante dinos cómo se llama y dinos el nombre y dinoslo todo porque a mí parece que vale la pena te lo has ganado sí el restaurante se llama Abarca ¿vale? Abarca es voy a decir Bon Profit Bon Profit Bon Profit pero nosotras no díamos Bon Profit antes de menjar lo díamos después de menjar tiene sentido también después de la venta agradecer todo es una forma de agradecer a todos los que han participado para que esa comida sea posible entonces de ahí nos hemos inspirado hemos dado el nombre de Abarca que está en la calle Guariana 28 en Barcelona cerca de la estación de Sanz y lo que queremos también es que la gente se senten en casa en ese lugar un lugar donde tú entras estás directamente al continente hemos cogido platos de diferentes países que son muy representativos de Costa de Marfil de Senegal porque la gastronomía en general la llamamos africana pero eso no es correcto pero porque lo hemos llamado así africana porque los países estaban mal divididos porque tú lo que encuentras en Gambia lo encuentras en Senegal lo que encuentras en Senegal lo puedes encontrar también en Burkina o en tal justo hablando ahora de esas diferentes lenguas los mantengas están en diferentes sitios porque cuando se partía no se habían fijado o no se habían tenido cuenta los africanos Jordi Consol Soli nos quedan un minuto y medio para acabar el programa de hoy afegiremos alguna cosa más antes de acabar Consol pero dir que hoy ha sido un viaje impresionante lo que hemos hecho hoy en 20 minutos hemos hecho un viaje contigo Soli donde hemos descubierto tu historia y también una historia de superación ¿verdad? porque es así si yo creo que al final es esto hoy a lo mejor lo mío es superado pero hay muchísima gente que no han podido superar su viaje que se han querido al mar o que se han querido al desierto entonces yo creo que para nosotros es muy importante que sigamos luchando luchando para crear una empresa aquí luchando para tener una cooperativa que tiene más de 14 personas en plantilla una cooperativa que realmente promove para que una cultura para que la gastronomía africana tenga hueco en ese país para también aportar un valor añadido porque siempre la diversidad siempre suma la diversidad siempre enriquece a que participemos a que nosotros también podemos agradecer el sitio que estamos para nosotros lo único que podemos aportaros es daros una buena comida de nuestra cultura y que la gente de aquí que lo disfruten lo máximo y en un sitio muy muy acogedor que tengo que decir que lo vimos lo conocimos y me encantó ser acogedor bien es un mundo maravilloso y seguro que la cocina también que ya te aseguro que iremos pero tenemos pendiente ir a comer exacto yo tengo los platos aquí davant y se me está haciendo la boca a la igua familia una abraçada muy grande gracias por venir con Sol y Jordi Sol y un abrazo muy grande que veáis muy bien gracias y a vosotros oyentes muchísimas gracias por acompañarnos en el día de hoy y tornemos demá como siempre de 5 a 7 aquí a Radio d'Esvern