#284 - Queen, Nadal i Pessebres: Actualitat i Cultura al Refugi

El refugi Aquí i ara comença El refugi amb Daniel Martínez Molt bona tarda, refugeros i refugeres! Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. Soc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí a Ràdio d'Esvern al 98.1 FM. I el programa d'avui del refugi ens ve molt carregat, com sempre, però avui més que mai, perquè començarem amb l'espai d'actualitat 360, marxarem després a la càpsula. I avui, a la primera hora, tenim dos espais programats. Primerament passarem a parlar de Queen amb l'Anna Pobeda de Foodies i també acabarem la primera hora parlant de pessebres vivents i d'un molt conegut, el de Corbera. A la segona hora, infermer de guàrdia amb Daniel Morales, on parlarem de salut i benestar, i acabem el programa d'avui amb l'entrevista del dia a la Joana Ros, una crac dels escacs que vindrà acompanyada també del grup d'escacs de Sant Just, de l'Ateneu, del nostre municipi. Doncs ara sí, sense més dilació, comença aquí el refugi. Benvinguts. I avui fem un breu espai, un breu espai informatiu, però si volíem parlar d'algunes notícies destacades del dia, parlarem de l'empitjorament del nivell en matemàtiques a primària i la bretxa de gènere que s'eixampla a favor dels nois. Les competències en matemàtiques i ciències dels alumnes catalans de quarta primària empitjoren i es situen per sota de la mitjana d'Espanya. Carles Sofia Gascon, l'actriu trans que apunta a l'Òscar. Estic orgullosa de donar esperança a la madrilenya Carles Sofia Gascon protagonitza una de les pel·lícules més sorprenents de l'any i ha fet història en ser la primera intèrpret trans en endur-se al guardó amb lloc triu a Cants. I també fem una menció esportiva perquè el Barça, a part que la crisi a la Lliga, amb una maneta a son moix. Els blaugranes trenquen la ratxa d'ensopagades amb una segona part demolidora al camp del Mallorca, guiats per la Minyamal i Rafinha, un 1-5 que va deixar el marcador favorable pel Barça. I avui també en aquest format breu de notícies volem portar un parell del nostre portal de notícies de confiança, el de Ràdio d'Esvern. En aquest cas són dues notícies a nivell municipal, parlem també de la Sant Justenca Clara Segura i de Solidansa, dues creus de Sant Jordi que escombrem cap a casa. La Generalitat ha anunciat les persones i entitats que rebran la creu de Sant Jordi 2024, entre les quals hi ha dues vinculades a Sant Just, l'actriu Clara Segura i l'empresa Solidansa. I també parlem de l'espai de participació d'infants i adolescents a Sant Just, que es construirà el pròxim 12 de desembre en un acte de Constitució que celebrarà Casal de Joves a les 6 de la tarda. L'Ajuntament convida la comunitat educativa, famílies, tutors, tutores i amistats a participar en aquest esdeveniment. L'acte serà un moment significatiu per a les persones que finalitzen la seva etapa en aquest projecte i per a aquelles que s'incorporen per primera vegada. I ara sí, marxem a l'efemèria del dia. Tal dia com avui va néixer Àlex de l'Eglésia, el cineasta espanyol que deixa grans pel·lícules en la nostra biblioteca fílmica, però també en la nostra memòria, com El dia de la bèstia, una pel·lícula exquisita que es va realitzar a Madrid. Ara sí, marxem a aquesta secció tan nostrada, una secció musical, que és La Càpsula. Però abans, però, deixeu-me que obri la capseta del dia 3, que ahir no vam tenir trens i no vam obrir aquesta capseta del dia. Doncs, en aquest cas, el calendari d'Advent aquest any també ha agafat protagonisme en el nostre programa Magazzin de Tardes al Refugi. I, en aquest cas, la capseta amagava una reflexió. Esperança enmig de l'adversitat. Nadal no és només un dia de celebració, és un recordatori que l'esperança reneix, fins i tot en els moments més difícils. És el murmuri d'una promesa eterna. La llum sempre triomfarà sobre la foscor. Aquesta era la reflexió que ens deixava ahir. aquest tresor amagat en una caixa en el calendari d'Advent, juntament també amb dolços, que sempre van bé per acompanyar la tarda. Ara sí, marxem a l'espai musical del programa. Avui volíem portar una proposta dels Catarres, aquest rock and roll, una cançó que a mi personalment m'agrada molt. Aquest any els Catarres havien de tornar a tocar aquí a Sant Jus per festa major, però no va poder ser per la pluja, cosa que ja havia passat anys enrere. Per tant, han sigut dues vegades que ens han visitat els Catarres al nostre municipi i dues que no han pogut arribar a tocar en el concert de festa major. Us deixem aquesta cançó per tots vosaltres, aquest rock and roll, però abans fem un instant publicitari i tornem en un 3 i no res amb aquesta cançó tan magnífica. Fins ara. Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tot. Sé tu mateixa. I estimar a qui vulguis. Com el pas de trobar el que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar a aficions. Natros per gaudir la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de crec en mi. I crec. Expressar-me. Vinga. Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer cim. I dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no. Al de viatjar més lluny. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imanagint. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pack jove 2024. Deixa que et canti una cançó, una cançó per al somriure més bonic d'aquesta nit. Oh, oh, oh, que ets tan salvatge i tan catarra com jo. Fem que cada dia sigui diferent a l'endemà. La vida és massa curta per perdre's en els detalls. Que no ens faltin mai les forces per cantar a ple pulmó a tot l'encant d'aquest maleït món. Deixa que et canti una cançó, una cançó per al somriure més bonic d'aquesta nit. Oh, oh, oh, que ets tan salvatge i tan catarra com jo. No, fes-ho tu. Hòstia puta, m'ho hem pensat amb el margenyó. Però no fas el teatre, fes-ho com tu. Però no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. uncertains, viajat? I van, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. It's it's at everywhere. Es així, jo, no, no, me haemعمillat. Per què no? Tinc違ies cosas a pensar ni lo que he dit. Bra Boya Bra Boya Bra Boya Deixa que et canti una cançó, una cançó per al somriure més bonic d'aquesta nit. Oh, oh, oh, que ets tan salvatge i tan catarra com jo. Oh, oh, oh, que ets tan salvatge, que ets tan catarra. Oh, oh, oh, que ets tan salvatge i tan catarra com jo. Tarda de refugi, tarda de fudis, amb Anna Pobeda. Anna Pobeda, bona tarda. Bona tarda, Dani. Com estàs? Molt bé. De sempre ja, eh? Ja està. Ja està. És que ho tenim aquí? Ja està. És molt fort, molt fort. Molt heavy, molt heavy, molt heavy. Que s'estigui acabant l'any, o sigui, és com, perdona, s'hi va començar a fer res, no? Sí, sí, no, és que realment va volant el temps i hi ha coses que planifiques molt, no? I de cop i volta dius, oh, ja ho he fet, no? Ja tenia un projecte tal, ja l'he fet. Tenia un o sigui, ja l'he fet. Ja ha passat, sí, sí. És bestial, és bestial com el temps. Sí, és que ja et dic, si ja fa un any que estem parlant aquí tu i jo. Exacte, sí senyor. Les setmanes aquí. Un any, sí, sí, totalment. Sí, sí, a les setmanes del refugi, a les setmanes, dic, perquè com que cada setmana t'escoltem un dia diferent, ja no puc dir... Així no ens avorrim i estem més sorpresa. Abans sí que et teníem més marcada els dilluns, ara improvisem una mica, perquè com que ets tan bona amb nosaltres, que sempre t'adaptes amb tot, al final ens hem aprofitat una mica d'això. El que es pot, clar que sí, el que es pot, el que es pot, tot perquè vagi bé, i tant. Doncs Anna, avui de què parlarem, a Fodís? Doncs avui, ja que es tret el tema del desembre, jo també m'he aixecat pensant avui en què era desembre, i l'altre dia va ser molt curiós perquè vaig anar a un restaurant a dinar amb la meva parella i els meus fills, i vaig veure anunciat com que tenien un calendari d'advent, amb plats de temporada, llavors era com que cada dia podies anar al restaurant a gaudir d'un plat especial durant aquell dia, feien com cada dia un plat especial, i el podies gaudir durant, doncs això, els dies d'advent, el calendari d'advent, no?, com si fos un calendari. L'original. Sí, llavors em va donar què pensar, perquè realment és veritat, o sigui, com el calendari que coneixia jo a la infància era aquest que obries, i hi havia la xocolatina que havies d'esforçar-te en saber quin nino era. Que estava en relleu, no?, estava en relleu allà la xocolatina. Deies, això és una campana, una estrella, o un llaç, o què deu ser, no?, vull dir que et costava de veure què era això, però avui en dia pots trobar calendaris d'advent de qualsevol cosa. De tot, de tot. O sigui, de qualsevol cosa. De fet, a totes les empreses que he treballat hi havia un calendari d'advent. He treballat a productes d'escriptura, productes d'escriure, i hi havia un calendari d'advent per nens, que hi havia, doncs això, el plastí de cor, el llapis, la goma, no?, hi havia com de tot. He treballat amb skin care i hi havia productes d'esquín care que també cada dia, no?, i era com molt curiós veure com el calendari de les xocolatines s'havia, no?, obert en aquest abenicó tan ampli de possibilitats que pots trobar-te avui en dia, no? Totalment, totalment. Hi ha, jo crec que, de totes les opcions agudes i per haver, vull dir, i si no te'l fas, perquè també hi ha les caixetes aquelles que doblegues, que de fet començaran a aparèixer aquests dies aquí a la ràdio, no puc dir més, però els col·laboradors i col·laboradores aquest any, des de producció, que també tenim el Rubén Pérez, doncs ens ha ajudat una mica, i aquest any tindrem calendari d'advent també pels col·laboradors. Que guai. I això, doncs, amb unes caixetes de cartró que s'haurà d'obrir i hi haurà moltes sorpreses. Llavors, també, d'aquesta manera, incentivem una mica els col·laboradors i animem una mica aquest esperit nadalent que també ens agrada, que al final calendari d'advent és una mica això, no?, començar a escalfar motors per les dates que venen. I clar, de fet, la paraula advent és, adventis, és d'esperar, no?, alguna cosa. Al final és aquest conte enrere que fem per arribar al Nadal, no? Sí, sí. L'origen, al final, del calendari d'advent es remunta a una època cristiana, clar que sí, o sigui, al final tot està molt relacionat amb l'època cristiana, però està molt allunyat del que és avui en dia, perquè al principi era per fer un dejú, o sigui, eren 24 dies de dejú abans de Nadal. Ja va estar parlant en capítols de l'any passat, de fet, que me'n recordo, de tot l'origen gastronòmic del Nadal i que era una època bastant dura, perquè hi havia molt de dejú, no?, hi havia moltes èpoques de dejú per després gaudir d'un àpat molt important, no?, que ja recuperarem en programes posteriors, que el Nadal s'acosta i jo també m'agrada parlar d'aquesta època, però al final el calendari d'advent no era res més que, doncs això, anar tatxant els dies en dejú que havies de fer abans de Nadal. I avui en dia està super allunyat d'això, al final avui en dia és, no sé tu si fas calendari a casa d'advent teu, però està molt adaptat per nens, al final, si la fas d'aquesta manera de xocolatines o de bombons o de carmels o de... Ai, ara... Ai, Déu. Clar, és que el meu calendari és de Lego. Bueno, bueno, bueno, clar, no, però això també està bé. A mi me l'han regalat de Lego, llavors jo cada dia m'haig de dedicar uns 5 minutets, perquè sóc lent, a muntar el meu Lego. Ostres, això està molt guai. Sí, avui m'ha sortit un... Com es diu? Els soldadets aquells, els cascanueces són? Sí, el trencanous. El trencanous, això. Un trencanous m'ha sortit. Que guai. Més mono, allà de Lego, molt guai. Doncs el meu fill és superfanàtic del Lego, no m'ho diguis, això. No, no els ensenyaré, no els ensenyaré, aviam si me'ls treu. Exacte, doncs avui en dia aquesta versió del dejú ja ha passat de moda i ara és un conte enrere que es fa, i sobretot per esperar el Nadal, i que nens atrau moltíssim, no? Vull dir que el tenir un dolç cada dia és molt apetecible, és molt llaminet, no? Sí. Aleshores, aquest va ser realment el seu origen a Alemanya, perquè, o sigui, com t'havia comentat, es feien 24 dies de dejú i la gent el que feia era marcar a les parets, amb ratlla, amb guix, els 24 dies que anàvem passant, no? Aleshores, per evitar una mica aquest patiment, no? Hi va haver-hi una família alemanya, que el que va fer la seva mare va ser que, en comptes de fer un dejú absolut, va fer un calendari de cartró, estava fet amb cartró i fusta, amb dibuixos, i que cada dia el seu fill podia menjar un trosset de galeta. Ah, mira. Aleshores, aquest trosset de galeta, doncs això, anàvem passant els dies, i cada dia que es deia George Lang, el noi, el fill, cada dia, doncs, aquest nen estava molt ansiós d'obrir aquesta finestreta, o aquest calaixet que havia fet la seva mare, per poder-se menjar aquest trosset de galeta. Aleshores, ell ho va trobar com una idea fascinant, i el que va fer va ser, per durar aquesta idea, com així dir-ho, la seva família també. Ell va ser el pare, que als seus fills també els feia aquest calendari d'advent, i en aquella època ja no hi havia tant de dejú, però el que feia el pare és que els oferia un bombó cada dia als seus fills amb aquest calendari. L'úntica de ser en aquesta família, el George Lang, el que va decidir va ser portar-ho a impremta. Ell treballava amb una impremta, i el que va proposar a l'empresa on treballava va ser per què no fabricar aquest calendari d'advent com a una mica gran escala, dintre del que era el seu poblet, perquè més nens durant el Nadal poguessin fer aquest compte enrere amb xocolatines o bombons o carmels per esperar el Nadal. Els va semblar una idea fascinant, i llavors van començar a produir aquest calendari d'advent i es va estendre per tota Alemanya. Però arriba l'Alemanya nazi, i aleshores el calendari d'advent va quedar com a última proposta dins de les cases d'Alemanya, perquè al final hi havia molta embruna, hi havia molta guerra, hi havia molt de devastament al final a tot arreu, i aleshores el calendari va quedar una mica enrublit. Entenc que no eren jueus els creadors del calendari, sinó que eren més aviat cristians, però encara hi ha així, clar, no eren èpoques de festa. No, com per celebrar coses a casa, millor que no. Aleshores, un company seu, lluny que això desapareixés, va voler perdurar aquest calendari d'advent, el va seguir imprimint, ell a nivell personal, i va tenir un amic molt amic seu, que estava als Estats Units, i li va proposar d'exportar aquest calendari als Estats Units. Aleshores aquest va ser un boom, que va ser el 1850 i alguna cosa, per ahir, en daríemos, que es va exportar als Estats Units, i allà als Estats Units també va triomfar com l'espuma, com així dir-ho, perquè era una conta enrere per Nadal que als nens els encantava i els xiflava. I llavors ja es va fer com el que veiem avui en dia, és a dir, era en finestret, era cartró, hi havia unes finestretes amb un dibuix, i quan s'obria hi sortia un trosset de xocolata. Llavors aquesta va ser la versió que va estar als Estats Units i per això es va estendre tan ràpidament i amb tan boom que va tenir que avui en dia en podem trobar de qualsevol tipus de calendari. Podríem dir que aquest senyor americà era el Mark Zuckerberg de l'època, no? Es va apropiar d'una idea i de cop i volta, en comptes de fer el Facebook, el que va fer va ser el calendari del temps. Correcte. Es devia forrar i ja està. I això perquè Alemanya va quedar en l'oblit totalment. Ara què? Ja està. Però sí, sí, és curiós perquè jo de petita també recordo l'haver tingut un calendari d'aquests, de les xocolatines, no? Però sempre m'hauria preguntat d'on venia això de menjar un dolç cada dia i a més ho pensava com una atrocitat de dir, cada dia estàs menjant un dolç i després ve Nadal que t'atipes com una bèstia a part de, no? Però em va fer molta gràcia, doncs, això, arrel del calendari d'atvent del restaurant, no? Pensar com ha evolucionat realment aquesta idea del Zuckerberg estadounidant que no sé el nom, això ho haig de dir. No sé com es deia, el noi que realment el va explotar als Estats Units, però em va fer molta gràcia saber, doncs, això, com havia evolucionat el calendari en si, no? Sí, sí, totalment. Jo, de fet, recordo que, no sé, dels 2000 cap aquí hi ha hagut com una proliferació, no?, dels diferents calendaris d'atvent. Jo recordo també de petit només veure el de xocolata i prou. Sí. I ara, de cop i volta, és 10 anys enrere, no? I a partir d'aquests 10 anys, des del 2015, por ahí, han començat, doncs, a proliferar. I és que hi ha de tot, com comentàvem abans. I, bé, jo no sé... A mi també, tantes opcions em saturen una mica, eh? Sí. Perquè a l'hora de regalar-los, que jo, per exemple, amb la meva parella, el que fem és cadascú li regalar a l'altre el calendari d'atvent. Ah, molt bé. Doncs, clar, a vegades, doncs, és una mica difícil, perquè tens tantíssimes opcions, no? Sí, et satures. Sí, sí. L'any passat sí que el vam fer més personalitzat, perquè teníem les caixetes i cadascú, doncs, li va omplir a l'altre d'alguna cosa, no? D'acord, eh? I em va semblar molt interessant la seva proposta, perquè ell el que va fer va ser amb còdics QR, va penjar en cada còdic QR una fotografia. Uau! Llavors, jo cada dia havia d'escanejar un còdic QR en el que apareixia una fotografia de nosaltres dos. Que fort! I era molt bonic, això. I, a més, tenies un altre còdic que era d'Spotify, perquè amb Spotify pots generar còdics, i llegies el còdic d'Spotify i et derivava una cançó que tenia a veure en algun moment de la nostra relació. Llavors, era allò de dir superpersonalitzat, no? Ostres! Amb la cançó i la foto. Ara la meitat de casa s'enjusten, que s'han sentit malament, de regalar un calendari d'atvent d'aquests de 3 euros de xocolatines. 3 euros l'has posat car, eh? Perquè per un euro i alguna cosa en alguns llocs el trobes. Correcte, correcte. No, no, perquè el teu calendari d'atvent realment va ser... Va ser heavy el que veig rebre, això. I és el que veig rebre jo. Això rep poques vegades de la vida. Ostres, que heavy. I tinc els QRs guardats i no és un panyo, eh? Home, clar, clar, clar. I les fotos també les tinc desagrades. Però és allò de dir que heavy, en comptes d'imprimir... eco-friendly la cosa, saps? Sí, sí, sí, totalment. Ja et dic, és un trosset de paper diminut on tu escaneixes i te n'oblides d'imprimir la foto... No hi ha plàstics... No, no, totalment. Totalment, totalment. Llibre de plàstics, eh? Exacte. No enxarim plàstics també, sisplau. Sí, sí, no, no, molt bèstia, molt bèstia. Al final, el que tenen en comú tots els calendaris, i això és el que m'agrada dels calendaris d'atvent, és que fan que el compte enrere cap a Nadal sigui molt més... que es porti molt millor. M'anava a dir mas llevadero, no?, l'expressió en castellà. I al final aquest és l'objectiu, jo crec, que inicialment es va crear el calendari d'atvent. És a dir, aquests 24 dies, en comptes d'estar esperant i tachant de dir, bueno, ja, ja, ja, ja, llega Navidad, no?, ja podré ser el dia que podré menjar o podré gaudir, no? Aquesta espera, perquè es faci una mica més dolça, d'aquesta manera, es pot fer tant amb imatges i fotografies, com legos, no?, al final. És molt curiós de com cada dia tens una sorpresa nova que fa que al final els dies d'aquests diverns que són un anyadido a Navidad, no?, és a dir, estem comptant els dies perquè arribi Nadal, es facin molt més portables, molt més fàcils de fer cada dia, no? Efectivament, jo crec que també és xulo com cadascú se l'adapta al seu gust i a la seva forma, no?, perquè realment a mi el que em passava ja últimament és que els de xocolata els ignorava, que me'ls comprava i ja era, no me'n recordo d'obrir la d'allò, la casella, i al final te'ls acabaves menjant tots de cop. Sí, t'estava ponent patxa. Clar, perquè els primers cinc dies, si que te'n recordaves, després del dia 5 al 24, te'ls menjaves tots sencers, no? Sí, tot i tot. I ara doncs és com que causen el d'allò de, bueno, anem a buscar alguna cosa més que ens aporti, doncs això, no? En aquest cas, jo el dels Lego, mira, de moment portem pocs dies, eh? No, ideal, ideal. Però els dies que porto jo, estic allà centrat, em veig amb el Lego, jo me'l monto perquè m'encanta, a més, em relaxa molt fer Lego. Sí, és allò de dir... Sí, sí, és molt mindfulness, no? És molt estar allà, anar-los muntant, seguint les instruccions, és guai. I ja et dic, al final, jo crec que també pot formar part d'un regal de Nadal, no? Perquè ara cada vegada més s'està vivint això de per què regalar només el Nadal, no? Totalment. O el debat aquest que s'està generant de... Bueno, que és molt comercial, és una festa molt comercial, hi ha gent que s'està cansant molt del fet aquest de gastar-se tants diners amb tants regals. Ara cada vegada més es regalen experiències, que això també és una cosa... Està molt bé. Que s'està veient molt i està molt bé. Sí. I està molt bé. I també el tema de dosificar una mica els regals, no? Sí. De dir, regalo, doncs, per exemple, un calendari de advent que estigui bé, després regalo coses... I també coses útils. Cada vegada estic sentint més allò de prefereixo que em regalis alguna cosa útil, que només em regalis una cosa, però que sigui útil, que jo necessiti, que el fet de regalar per regalar, que és el que passa moltes vegades. Sí, sí, moltes vegades. Jo als Nadals em plantava i deia què, no? Què penso? Què faig? No em costava molt pensar, perquè jo al final soc molt detallista durant l'any. És a dir, si m'agrada alguna cosa, la regalo o la compro o és un detall que jo visc, no? Però allò, al forçar-me a una data, a mi em feia molt de mandra, moltíssima mandra. Sí, sí. I també és veritat el que dius, que al final el calendari de advent és una forma més d'endolcir, no? Endolcir de qualsevol manera, eh? Vull dir, estic dient endolcir, però potser mitjançant caixetes amb experiències o mitjançant missatges o mitjançant fotografies, d'acord? Endolcir cada dia una mica els dies perquè no sigui el 24 la pressió aquesta de dir, tengo que regalar X, no? Has de fer aquest regal perquè m'obliga una mica la pressió social, en aquest sentit. Sí, totalment, totalment. I en parelles, doncs, jo ho he vist molt, no? Això de començar ja a regalar regals doncs més o menys importantets, no? Sí. Durant tot el mes de desembre i anar fent aquest regal. També és veritat que cada vegada més quan ens estem distanciant cada vegada més de la religió, que és aquest punt que unia més, no? Perquè al final la religió unia molt a aquestes festes, ara cada vegada més estem veient doncs aquest ateísme, no? Que d'alguna forma també el que fa és distanciar-nos d'aquesta religió. El que porta això, al final, doncs és que ens anem a una altra cosa que no és ben bé el que d'alguna manera promovia la religió catòlica i l'Església, no? En aquest cas. Per tant, és quan entra també aquests debats del consumisme, és quan entra també aquest debat que cadascú celebri la festa, a les festes, doncs al seu gust, no? Abans nosaltres en regalàvem només per reis, no? Ara arriba un senyor que és Pare Noel que cada vegada està més present també en les tradicions, diguéssim, de casa nostra, ens agradi o no, i bueno, doncs també intentes adaptar una mica. A mi, jo, t'haig de ser sincer, m'ajuda una mica a conciliar la meva agenda, no? Del fet de, no sé, el dia de... Jo, com que sempre, el tio l'havia fet el 25. Jo sé que normalment es fa la nit del 24, però jo, el tio, sempre l'he fet el 25, llavors, per mi, el 25 és com un dia de donar regals i sempre em va bé perquè és una part de la família el 25, l'altra part de la família per reis, i així ho tens tot dividit i és molt més fàcil. Jo crec que és una mica la traïció que està seguida, perquè jo soc igual que tu i jo sempre havia fet tio, que al final el tio era com un detallet per una part de la família i després dels reis era com més important per, en general, no? Era quan era el regal més bo, en aquest sentit. Sí, sí, sí, sí. I ara amb els meus fills estic tenint una mica de guerra interna perquè ells en parlen del Pare Noel però a totes hores, a totes hores, i llavors jo... Clar, també hi ha una cosa que jo com a mínim faig la reflexió, penso, si els regalo el 24 o el 25 tenen totes les vacances de Nadal per gaudir-ho. I en canvi, si els regalo el dia de reis tenen dos dies perquè ja tornen al col·le. I a mi això és una cosa que m'ha passat molt, no?, del fet de dir va, prefereixo donar-te el regal el 24 o el 25 perquè així el podem gaudir durant totes les vacances i ja quan tornem a la vida normal, a la feina, al col·le, el que sigui, doncs ja està, ja l'hem gaudit, no? Això és veritat, és una altra reflexió i també és supervàlida, perquè ha de ser els dos últims dies, no?, donen una cosa com ràpida i que no ho deixin així. Sí, perquè a vegades, doncs, a la canalla els encanta, no?, el fet de muntar les peces de la joguina, d'estar amb la joguina molt de temps i estar, doncs, pendents d'ella d'experimentar, no?, i al final, doncs, a vegades no donem aquest temps a que puguin experimentar. Totalment, totalment estic d'acord amb això. Però bé, així és una mica i a nivell gastronòmic també podríem fer un calendari d'at vent. Correcte, vull dir, el calendari que vaig veure en el restaurant i que per això va esclatar tot això, no?, una mica. Sí, la idea aquesta. És perquè em va semblar molt curiós que realment és una idea que es pot portar a restaurants per fer, per oferir un plat únic, per trencar una mica aquesta rutina que portem, no?, si la carta al restaurant sempre és la mateixa, aquest calendari d'at vent una mica gastronòmic, el que ens pots fer és variar una mica de plats, provar coses diferents en aquell restaurant i fer que, ja et dic, que la carta no sigui sempre la mateixa o amb els mateixos plats o d'una manera estandarditzada, sinó que puguis provar plats de temporada diferents que a aquel restaurant de per cert no els podries trobar i et sorprenguin, no? Plantegen un joc també al client que d'alguna forma també fas l'experiència més atractiva i per altra banda també, doncs, ofereixes un producte nou moltes vegades, diferent i, no ho sé, jo crec que és una forma molt atractiva, no? Sí. Salvant les distàncies, haig de dir que la Biblioteca Joan Margarit aquí del nostre està fent durant aquest mes de desembre també un calendari d'avent de llibres i és molt xulo perquè tenen són boles d'aquestes de cartró però són les típiques boles de penjar l'arbre les boles de l'arbre de Nadal però en aquest cas en cartró i cada dia giren una bola i a l'altra cara de la bola veus la caràtula d'un llibre i llavors et recomanen un llibre i és molt xulo perquè d'aquesta forma no sé qui sap també podries fer la versió de llibres de cuina per exemple i tenir al teu restaurant també un espai on vas mostrant o de receptes i tu a casa tenir també aquestes boles allà penjades i a la cuina per exemple i anar girant i receptes mira doncs avui la recepta que surt en el calendari del vent és jo què sé pebrots farcits doncs mira totalment pebrots farcits no sé és una manera exacta de cuinar tu també a casa de manera diferent no et desplaces al restaurant per provar tots els 24 plats a veure jo crec que al restaurant també li interessava en aquest aspecte no no efectivament és per treure-li suc a la idea no perquè al final és una idea tan bona que tu també pots jugar evidentment el restaurant n'ha jugat amb un màrqueting brutal sí sí està clar però sí sí que a casa també es podien fer receptes inclús això preparar-les amb batch cooking que al final l'últim toc el puguis fer relativament fàcil i el puguis gaudir durant aquests 24 dies de compte enrere cap a Nadal sense invertir-hi un pressupost molt lalt perquè després ve el Nadal que ja hi parlarem i ja hi hem parlat de com hem d'invertir i els sobrecostos que hi ha del menjar en aquestes èpoques nadalenques doncs aquesta també és una bona idea per anticipar-nos i poder comprar un menú variat durant els 24 dies a millor preu i tastar coses d'idees de proves per després per Nadal que això també ho estic veient molt aquest any això no ho havia vist tant i per xarxes estic veient molts vídeos de gent que diu mira aquests dies he estat provant aquesta recepta per veure si m'encaixa per fer-la per Nadal us la passo i llavors t'ensenyen a fer receptes un Wellington de salmó vaig veure l'altre dia que em va semblar molt interessant també la idea doncs idees d'aquestes que d'alguna forma doncs també serveixen per testejar per fer una mica d'experiment i si després t'agrada doncs les afegeixes en el teu menú nadalenc totalment ho veig molt guai també totalment vàlid i tant Anna Poveda gràcies gràcies fins la setmana vinent i vinga va arrenquem que el Nadal està ja aquí al costat ja ens toca ja ens toca adeu-siau adeu-siau i anem a posar-nos una mica nadalencs i direu només una mica Dani que estem a principis de desembre i ja ens esteu aquí atabalant amb les coses de Nadal sí calma és veritat que aquest any ens hem avançat una mica però és que no volem que feu tard amb totes les festes nadalenques i totes les activitats que hi ha i que s'ofereixen al Vas Llobregat i a tot el territori català hi ha moltes oportunitats per passar-ho bé i també per gaudir d'aquelles tradicions tan nostrades i avui tenim el telèfon el Víctor González del Pessebre de Corbera que ja vam parlar l'any passat en aquest mateix programa i aquest any repetim Víctor bona tarda Hola bona tarda Dani què tal com estem doncs molt bé amb moltes ganes i molt contents que ens hagueu pogut atendre a la tarda d'avui aquí al Refugi a vosaltres faltaria més a vosaltres gràcies per trucar-nos i per contactar amb nosaltres Comencem com sempre parlant d'aquest Pessebre de Corbera presentant-lo d'alguna forma perquè si algú no sap de què estem parlant es pugui situar ràpidament però senzillament estem parlant d'uns dels Pessebres amb més tradició i història de tota Catalunya Així és Sí, sí el que té una història fa la primera edició d'aquest Pessebre el 24 de desembre de 1962 fins al Covid vam dir que ininterrompudament fèiem sessions cada any però sí que amb el Covid vam haver de parar dos anys i aquesta és la 61 edició i bé jo el que li diria a la gent és que és un Pessebre espectacular i que la veritat que el grau de satisfacció del visitant quan surt les paraules més anomenades són fantàstic meravellós i espectacular i és una de les de les paraules més dites per tots els visitants al marxar Quan parlem de la història quins són els orígens del Pessebre de Corbera? Bé els orígens els orígens el fundador del Pessebre és el Josep Rodrigo ell va començar a unes festes presentant les cavalcades i les fires dels cavalls i bé després es va engrescar amb el tema del Pessebre el va promoure amunt de avall se'n va anar a veure a tothom perquè era una persona amb moltíssima empenta i i bé doncs va iniciar tot el procés per fer Pessebre i mira i fins a fins a dia d'avui com deia abans la 61a edició i aquí seguim aquí seguim Anem a parlar del paper dels voluntaris perquè és molt important qui participa en la creació del Pessebre i també en el manteniment d'aquesta tradició viva de Corbera aviam bueno m'has fet m'has fet preguntes diferents i a l'hora és veritat diferents sí diferents i a l'hora perquè aquí hi ha molts matisos amb tot això bé el Pessebre el que és el manteniment o l'adequació de tot l'espai sí que és una cosa que gestiona la Junta en aquest sentit la Junta és la que la Junta de l'Associació doncs és la que s'encarrega de posar-ho tot en marxa de quals espais preparar les instal·lacions contractar doncs els diferents industrials contractar doncs bueno tots els animals tot el que fa tot el que fa possible que les representacions es puguin tirar endavant i per altra banda sense els 250 voluntaris que tiren endavant les representacions doncs és evident que per molt que la Junta prepari si després aquests actuants no els tenim a lloc i fent la seva tasca voluntàriament durant les 48 49 representacions que fem aquesta temporada doncs evidentment no seria possible no seria possible tirar endavant per suposat i tant i tant al final són dues participacions molt importants no? la de la Junta com deies doncs amb aquesta confecció i manteniment d'aquests espais que realment són impressionants i després també de tota aquesta col·laboració ciutadana tots els col·laboradors i col·laboradores són de Corbera o hi ha gent també de fora? perquè a vegades això amb aquest tipus de tradicions sí que es veu una mica aquesta metodologia de treball no? d'intentar sempre rescatar la gent del poble vosaltres vosaltres us heu obert o com funcioneu? sí sí sí aviam nosaltres sí que és cert que majoritàriament amb un percentatge elevadíssim l'actuant és de Corbera tenim doncs mira dels 250 que som hi ha dues persones només que venen de Barcelona venen de Barcelona totes les vigílies els festius i els caps de setmana per fer les representacions però per això dir que el 99,9 és gent de Corbera i en aquest sentit també és cert que el Passebre fa una tasca o compleix una tasca amb dos vessants no? amb una vessant sociabilitzadora i per una altra una vessant també integradora perquè hi ha gent doncs que que el fet d'anar al Passebre doncs com coneixes a moltíssima gent doncs que està en el poble vulguis que no ajuda a que puguis integrar-te i associabilitzar-te amb gent que potser pel poble no la veus o si la veus la veus poc no? i estem molt contents i molt satisfets de poder portar el nostre el nostre granet de sorra doncs per per ser aquest factor sociabilitzador i aquest factor integrador que realment doncs ens agrada molt fer-ho també és cert que aquest any per primera vegada la nostra història que això és molt fort dir-ho però és així hem hagut de dir que no a molta gent que volia inscriure's per fer el Passebre i que volia sortir com actuant carai sí sí sí però clar és que al final tenim una logística i i les funcions fan les representacions funcionen d'una manera no? si estem amb 250 voluntaris imagina't fer-ho amb 295 o 300 que és el número que teníem a inicis de temporada és inviable per repeteixo per temes d'organització i per temes de logística això és un tema que que ens ha fet ens ha fet mal emocionalment parlant perquè perquè repeteixo és la primera vegada tota la història que s'ha hagut de fer però per preservar tot el que és l'organització del pessebre i de les actuacions i de les representacions perdó ho hem ho hem hagut de fer a pesar de de de tota la junta però era una decisió que que havíem de prendre i imagina't no? com com estem en aquest sentit vull dir que molt contents per un costat i i una mica tristos per haver per haver hagut de prendre aquesta decisió home jo només de sentir-ho ja et dic que en el grup de whatsapp de 250 persones no vull ser-hi vull dir deu ser una bogeria aquell grup de whatsapp és una bogeria bueno no és un grup per això hem de tenir en compte que no és un grup us heu muntat bé és una llista és una llista de distribució que com a tota llista només podeu parlar els que la gestioneu no? exactament ben muntat i després tothom tothom et pot respondre però ho fan a títol personal no dintre d'un grup val llavors bueno vulguis que no això ajuda ajuda a poder gestionar tot el tema sí i la gent de Corbera que no participa al Passebre però d'alguna forma també de forma activa doncs hi col·labora o per exemple al final és que és una activitat que és una crida cultural com dèiem en tot el territori català per tant entenc que també afecta no? a tota la població de Corbera com s'ho pren la gent a Corbera? bé bé home bé bé bé el Passebre té té una acollida i a més també és cert que la gent de Corbera pel que jo el task que tinc jo és que hi ha moltíssima gent que porta o amics o familiars o companys o qui sigui a veure el Passebre perquè realment se sent tremendament orgullós que que aquest Passebre es faci a Corbera de Llobregat vull dir que en aquest sentit la gent se sent orgullosa també és cert que que el volum de visitants gràcies a Déu eh gràcies a Déu que és un volum elevat i que l'any passat vam batre un rècord de visitants amb 32.000 persones que van venir a visitar-nos uau sí sí la veritat és que és molta gent concretament van ser 31.942 per no faltar per no faltar la veritat però però bé això doncs també és veritat que a vegades doncs comporta una mica de de de de de de de dintre del que és la part de Corbera Alta que és on estan les representacions com tota com tota població on està el nucli històric i el nucli antic que és tota la part de Corbera Alta doncs són té els seus carrerons i és preciós de veure i molt maco però bueno quan hi ha una jantada com aquesta doncs que també el tema de l'aparcament també s'encent s'encent recent una mica per ells doncs bueno causa algunes algunes coses però en línies generals jo et diria que la gent a nivell de Corbera el Corberen està està fent molt orgullós i orgullosa que es faci aquest Pessebre i això és el que pesa per sobre de tot nosaltres com que ja és el segon any que xerrem Víctor m'agradaria saber també sobre les novetats que que heu pogut incorporar aquest any o si no he incorporat aquest any doncs les més recents que hagi pogut incorporar el Pessebre Bé la veritat és que Dani l'any passat vam vam fer moltes coses perquè clar el fet del Covid va canviar una mica les dinàmiques val nosaltres hi havia una sèrie de projectes a les representacions del 2019 2020 que els vam deixar per per la per les representacions del 2021 no llavors clar ens hem trobat que va venir això del Covid i la 2021 no es va poder fer però és que la 21-22 tampoc es va poder fer val ja clar això va provocar que la 22-23 fos un fos una temporada que la vam agafar amb molta prudència perquè perquè clar no sabíem exactament quina seria una mica la resposta dels possibles dels visitants que volen venir a veure el Pessebre no la veritat és que la temporada va anar força bé i sí que llavors a la 23-24 que va ser la de l'any passat aquí sí que vam fer una inversió forta amb sobretot amb el que és l'adequació de l'espai quan dic adequació de l'espai em refereixo que clar l'estar dos anys pel tema de la Covid que no s'havia pogut fer gaire cosa doncs vulguis que no l'esforç que es va fer el 23-24 va ser important es va fer una millora important també i una inversió amb el que fa referència al so perquè incorpora diverses coses i aquest any una mica hem fet aquest any sí que hem fet una cosa molt important per nosaltres que és que hem fet un sanejament molt important de les quadres on tenim els animals bàsicament on guardem on estan totes les ovelles els hem ampliat a l'espai on poden estar els hem ampliat el menjador els hem ampliat el babadiro d'aigua teníem un espai per si alguna ovella quan passa cada any tenia alguna cria doncs sempre pugui estar apartada per estar per estar amb el bé petitet i aquest any aquest espai s'ha ampliat també i s'ha millorat i això juntament amb petites coses que s'han anat fent millores bàsicament doncs de 13 i doncs hi ha hi ha una parella que juga que està fent unes partides de dames quan surt de Natoret doncs els hem fet com una mena de no de tancat però sí de com una mena de porxo de fusta bé petites coses que vulguis que no però també donen feina a part d'algunes gratulades que hem tingut que patir durant l'any però bé petits detalls que potser fan que encara ens brilli una mica més el pessebre i tant que sí és molt important això fer-lo brillar ja que hi ha tanta feina al darrere com a mínim que lloveixi i que després la resposta per part del públic sigui tan positiva com sempre correcte anem a parlar sobre les entrades sobre també els diferents dies de funció i quan comença que és el més important també pels oients que ens estiguin escoltant que jo ja tinc ganes de veure-us aquest any molt bé me n'alegro me n'alegro bé nosaltres vam començar aquest cap de setmana passat el dia 30 de novembre i esperem fins l'11 de gener val en principi jo el que faria per dir-te en lloc de dir-te tot els horaris calendaris jo el que faria és dir-li a la gent perquè saps què passa que abans no hi havia tantes tantes diferències horàries no? els dissabtes esclaves de setmana començàvem a les 6 fèiem 3 representacions els diumenges també a les 6 i en fèiem 2 però ara els hàbits de la gent van canviant i evidentment nosaltres no podem ser aliens d'aquests canvis i ens hem d'anar adaptant a les necessitats de la gent en aquest sentit llavors el dia 1 que és el dia 20 de Nadal doncs comencem la primera representació a les 7 en lloc de les 6 el dia 1 també la fem a les 7 en lloc de les 6 bé hi ha coses hi ha petits canvis que amb els últims anys els hem anat fent llavors jo el que recomanaria és que la gent anés a la nostra pàgina web que que que que és tres dobles ve baixes pessebrecorbera.cat repeteixo tres dobles ve baixes pessebrecorbera.cat i allà allà podrà veure tot el calendari amb tots els dies de representacions i amb els diferents horaris que que fem aquestes representacions i també podrà comprar les entrades amb aquests calendaris tan didàctics que teniu també a la web i de forma molt fàcil i accessible podran veure els diferents preus perquè també en funció de l'edat en la que doncs visitin si són infants si són adults si són joves doncs també tindran un preu un altre per tant també que revisin una mica tot aquest apartat d'entrades correcte important sí sí molt important que revisin l'apartat d'entrades perquè els adults tenen un preu els menors de 0 a 6 és gratuït tenim uns dies que són gratuïts pels socis del Club Super 3 gent amb minusalies també té uns uns preus especials de 7 a 13 també tenen uns altres preus bueno una mica si la gent per això crec que el més fàcil és que la gent entri a la pàgina web i per suposat també allà podrà comprar l'entrada perquè la venda de les entrades des de fa ja uns quants anys és 100% online perfecte vull dir nosaltres ja no ja no tenim taquilles perquè bueno doncs la veritat és que vam veure que l'acceptació per part del públic a nivell general va ser molt bona quan vam decidir retirar va ser una retirada progressiva evidentment perquè bueno doncs també el nostre visitant hi ha gent doncs que també té una certa edat i que ara li fa molta il·lusió venir a veure'ns i bueno també ens hem també ens hem d'adaptar a aquesta gent no? en aquest sentit i bueno al principi doncs fèiem teníem una mica venda fèiem vam començar a vendre online i potser el 80% o el 90% es feia online i el 10% es feia amb taquilles però ara ja des de fa un parell 3 anys que el 100% es fa online i la veritat és que no hem tingut cap tipus de problema tot el contrari perquè la gent sap perfectament com el nostre forament per representació és limitat si la gent veu que no pot comprar les entrades per una representació doncs té el calendari té l'horari les pot comprar per una altra i això és una cosa que a la gent li va molt bé i crec que millora millora la qualitat de la compra en aquest sentit Víctor González moltíssimes gràcies ho hem de deixar aquí que vagi molt bé el Nadal que vagi molt bé l'època del Passebre Vivent i a Gaudí de Valent molt bé moltes gràcies per contactar amb nosaltres donar-nos aquesta veu perquè tothom ens pugui conèixer que passeu un molt bon Nadal que passeu unes molt bones festes i sobretot els vostres oients també que passin uns bons Nadals i si s'han portat tots bé que suposo que sí esperem que els hi portin moltes coses al rei enseny de dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out l'smood jazz el funk el soul o la música electrònica més suau 100% música relaxant cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda smooth jazz club i esperem ho hem estat meditant molt i sí el refugi és la millor alternativa de les tardes el refugi el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern cada tarda de 5 a 7 al 98.ufm i al 3bw.radiodesvern.com parlem de cultura oci de moltíssimes coses més i ho volem fer al teu costat escolta'ns cada tarda a Ràdio d'Esvern amb tots vosaltres veus de la parròquia compartim notícies actualitat experiències socials i espiritualitat ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí veus de la parròquia Cara B un programa per a arqueòlegs de la música moderna cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys música sense etiquetes ni dates de caducitat els dimecres a les 10 de la nit fabricants de cançons un programa de converses un programa de converses amb artesans artesans artesans de la paraula cantada amb persones que a prop nostre fabriquen fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar o bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia fabricants de cançons una hora conversant sense presses com si estiguessin prenent una copa sobre cançons aquí a Ràdio Desvert el 98.1 Telefreqüència Modulada un programa conduït i realitzat perquè us parla aneu gausats a Ràdio Desvert Sintonitzes Ràdio Desvert la Ràdio de Sant Just 98.1 Ràdio Desvert 98.1 Ràdio Desvert 98.1 Tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda us informa Mariona Sales Vilanova La Generalitat ha anunciat les persones i entitats que rebran la creu de Sant Jordi 2024 entre les quals hi ha dues vinculades a Sant Just l'actriu Clara Segura i l'empresa Solidança Aquesta distinció una de les més importants que atorga la Generalitat des del 1981 reconeix persones i entitats que han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat especialment en els àmbits cívic i cultural Clara Segura una de les actrius més reconegudes del panorama teatral cinematogràfic i televisiu català se la distingeix per la seva inspiradora qualitat interpretativa i gran creativitat que l'emporta de ser un dels referents artístics del nostre país amb una carrera de més de tres dècades ha acumulat nombrosos premis entre els quals destaquen tres premis Gaudí i vuit premis Botaca per la seva banda Solidança una entitat amb seu a Sant Just d'Esvern se la reconeix pel seu capdalt esforç en favor d'una societat més igualitària i justa gràcies a la seva excel·lent labor d'inserció sociolaboral fundada l'any 1997 Solidança desenvolupa programes d'inserció laboral i formació dirigit a persones en situació de vulnerabilitat social centrant-se en la gestió integral de residus i l'economia circular El primer cicle cultural organitzat per la CEAS inclou dues activitats destacades que combinen arqueologia i natura El 13 de desembre del 2024 a les 8 del vespre a la Sala Piquet es durà a terme la conferència titulada La primera edat de ferro a Catalunya a càrrec de David García Robert doctor en arqueologia i professor de la Universitat de Barcelona a Barcelona García experta en protohistòria mediterrània parlarà sobre els principals jaciments catalans d'aquest període entre ells els vilars d'Arbeca que serà l'objecte d'una visita guiada el 12 de gener El 15 de desembre es farà una excursió des de Castellfollit del Boix al Cogulló de Cal Torra amb sortides a les 8 del matí des del Parador Hi haurà dues opcions de recorregut circular una de 13 quilòmetres que inclou les esglésies de Sant Miquel i Santa Cecília de Gravalosa i una altra de 8,3 quilòmetres i a més de l'activitat excursionista es visitarà l'església romànica de Sant Pere de Castellfollit i la jornada conclourà amb la tradicional celebració nadalenca de les Restolines Avui hem tingut a Ràdio d'Esvern a Isabel Darder portaveu del grup municipal del PSC de Sant Just per abordar diversos temes destacats d'actualitat política local Un dels punts centrats ha estat l'aprovació de l'adjudicació del contracte d'obres per construir el nou pavelló esportiu de Maslluí un projecte que inclou un aparcament i el desviament del camí de la salut amb un cost de 7 milions i mig d'euros Darder ha defensat la necessitat de l'equipament per atendre la demanda esportiva del municipi tot i que l'oposició va expressar discrepàncies per motius com el cost i la ubicació També ha parlat sobre la modificació de l'ordenança municipal que regula l'obertura d'establiments i el control d'activitats Aquesta actualització segons Darder busca adaptar-se a les noves normatives legals i necessitats socials millorant procediments administratius i fomentant la convivència ciutadana L'ordenança s'ha elaborat amb la col·laboració del sector comercial que ha rebut positivament els canvis Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern I això ha estat tot Tornem a més informació al butlletí horari de les 6 Fins ara Un dia t'aixeques i dius vinga que avui faig el pas i sents que pots fer-ho tot sé tu mateixa i estimar a qui vulguis Com el pas de trobar el que et fa sentir bé El de fer barri O el de cuidar el planeta Nosaltres el fem per connectar a aficions Natros per gaudir la colla Jo per parar Per fer un nou pas amb més força Està el pas de Crec en mi I crec Expressar-me Vinga Aprendre coses noves Ok Està el de fer Cim I dormir a prop de les estrelles Està el de viatjar No, no El de viatjar més I uïna Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat a CaixaBank o a Imanegint Fes el pas Baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pac jove 2024 Treu la llengua Treu la llengua Treu la llengua Fora Al carrer Carrer Es clar que s'ha de treure la llengua Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? No treu la llengua O a la feina A l'escola A la universitat Quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua O a internet quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua Ei, vinga, som-hi ja És el moment de fer i-fax A cada feina i al carrer Quan anem de festa o al taller Parla-me amb el teu accés Només hem de començar Va, provem-ho en català Tu per vingui, jo per tu I quan vulguis, tots plegats Molt per parlar Molt per parlar Molt per parlar Molt per viure Generalitat de Catalunya Sempre endavant Hola, sóc la Mireia Belmonte En la natació la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida Davant l'ictus trucar ràpid al 112 és fonamental Si notes un canvi brusque a una persona com ara pèrdua de força a una banda del cos canvis en la parla o en l'angès de la cara truca ràpid al 112 No t'ho pensis Davant l'ictus truca ràpid al 112 Generalitat de Catalunya I seguim aquí al Refugi al magazin de tardes de Ràdio d'Esvern Ara és moment de saludar en Daniel Morales Daniel, bona tarda Hola, Dani, com estàs? Ets el nostre infermer de guàrdia i avui ens oferiràs un espai com sempre molt pedagògic i també intentant donar no lliçons sinó consells de com podem millorar una mica la nostra vida o el nostre fer perquè al final també estem per això per ajudar Recordem els oients que durant aquesta temporada hem fet alguns canvis en la secció tenim com dos espais bastant ben identificats començarem parlant entre pijames i notícies aquest espai més de notícies i després, tot seguit en el segon espai trobarem la secció Malalties al detall on parlarem de conseqüències per la salut d'una guerra nuclear Daniel, tot teu comencem Sí, doncs avui com acabes de dir en la primera part parlarem d'un moviment impulsat pel Consell Internacional d'Infermeres anomenat Nurses for Peace i a la segona meitat de Malalties al detall parlarem de les conseqüències que tindria una guerra nuclear com ja sabeu actualment al món estem vivint diferents conflictes armats que afecten milions de persones a més de la guerra d'Ucraïna que continua amb una gran intensitat des de l'inici de la invasió russa el 2022 altres zones com Birmania Yemen Síria l'Afganistan o Gaza segueixen vivint situacions de violència extrema i inestabilitat política Nurses for Peace és una campanya que el que vol principalment és fer una crida a la pau i alhora ser un reconeixement al valor la dedicació i el sacrifici de les infermeres en els llocs de conflicte arreu del món aquesta campanya va néixer com a resposta a la guerra d'Ucraïna però el seu impacte va més enllà de les fronteres d'aquest país ja que vol destacar el paper de les infermeres en totes les zones de conflicte com les que he dit recentment la campanya vol fer èmfasis en aquestes infermeres ja que a elles no només els exigeix una part més mèdica més sanitària també molts cops han d'assumir un compromís emocional i moral que les posa en perill sent un dels pilars que sustenta la salut de les comunitats devastades enfrontant-nos a la destrucció la falta de recursos o la violència un clar exemple que les professionals de la salut no només fan cures físiques sinó que també ofereixen una esperança tan necessària en temps de desesperança important aquesta reflexió no? perquè al final no només les infermeres i infermers esteu ajudant allà a peu de canó amb aquelles cures amb aquelles ajudes que necessita el pacient sinó que també d'alguna forma també formeu part de la seva salut psicològica mental i que també és molt important sempre s'ha dit la importància de cuidar el cuidador a una infermera que està un corsevol professional sanitari que està en aquest tipus de situacions està deixant casa seva un lloc on podria tenir de tot per anar a ajudar i jo crec que aquí és molt important fer énfasi en això en la importància de tenir una vocació una voluntat de servei a la comunitat per voler deixar tot el que tens per tal d'ajudar qui potser en aquell moment no ho té perquè Ucraïna per exemple fins fa uns anys la gent bueno fins fa dos anys la gent allà vivia tranquil·lament igual que vivim nosaltres i de sobte s'han trobat en una situació amb hospitals destruïts subministraments que es cassegen o xarxes de subministrament que estan trencades per tant les infermeres allà han continuat treballant oferint atenció sota bombardejos i organitzant xarxes d'ajuda en comunitats assessorades pel conflicte també és molt important que en aquest temps les infermeres han tingut dificultats per tal de continuar formant-se i a través de programes onlines que aquest Consell Internacional d'Infermeria ha promogut aquestes infermeres han pogut adquirir eines per tal d'organitzar-se millor i liderar els equips enmig de les crisis doncs ho acabes de dir tot tu és molt important cuidar el cuidador com esmentaves i realment doncs és així aquesta situació doncs és bastant preocupant perquè com comentaves ara d'Ucraïna que a mi és realment una situació que em fa doncs reflexionar molt però també com altres guerres a la de Gaza que potser és una guerra que no la tenim tan present doncs perquè els primers mesos sí que va haver doncs com un olatge d'imatges i ara és com que d'alguna forma s'està intentant blanquejar una mica tot plegat però realment la guerra és allà o per exemple també la guerra de Birmania que jo no l'havia sentit és un país que porta en guerra civil des del 2021 des que es va produir un cop d'estat i precisament el col·lectiu sanitari infermeres, metges i treballadors de la salut estan treballant sota amenaça constant ja que han estat objecte d'atacs violents per part del règim malgrat aquestes intimidacions moltes infermeres han continuat oferint assistència sanitària a les víctimes tot defensant el dret a l'atenció mèdica imparcial aquestes infermeres el mateix que passa a Ucraïna el país està molt paralitzat i tenen molta dificultat per seguir formant-se i ho han de fer a través de programes d'educació online que organitzacions com aquest Consell Internacional d'Infermeria i d'altres ofereixen per tal que aquestes infermeres puguin seguir formant-se i estem parlant amb l'infermer de Guàrdia seguim aquí a Ràdio d'Esvern i què més ens vols comentar Dani? Doncs ara ja per anar sintetitzant una mica el que pretén aquest moviment Narciss for Peace no només ens convida a reflexionar sobre que la pau és l'absència de guerra també vol promoure que una situació de pau és aquella en què les persones puguin accedir a les cures de qualitat i on la dignitat humana sigui respectada aquesta campanya també ens vol convidar a reflexionar sobre com podem contribuir a crear un món més just i pacífic on les infermeres i altres professionals de la salut puguin fer la seva feina sense por a la violència o la persecució des d'aquí donem molt suport a aquest tipus de campanyes i iniciatives i també vull donar uns ítems de com podem ajudar a fer visible aquesta campanya en primer lloc podem seguir i visibilitzar aquesta campanya posant a les xarxes socials hashtag Narciss for Peace i estarem visibilitzant el treball que fan aquestes infermeres que malgrat tot no deixen de lluitar per la salut i la vida també podem col·laborar amb organitzacions internacionals que donen suport a aquestes infermeres en zones de conflicte i exigir que els drets humans siguin respectats arreu del món especialment pel que fa a l'atenció sanitària i ara sí marxem al segon espai de l'infermer de guàrdia marxem a malalties al detall Daniel molt interessant aquesta iniciativa que has portat avui de Narciss for Peace però ara obrim un altre meló parlant de les conseqüències per la salut d'una guerra nuclear doncs si he volgut seguir una mica la línia del que portava a la primera secció i que normalment parlo d'una malaltia en concret avui he volgut parlar d'aquest tema de les conseqüències que tindria per la salut una guerra nuclear a nivell mundial ja que com ja sabeu com hem parlat a l'inici del programa vivem en un context bèl·lic en què hem sentit molt parlar d'una possible guerra mundial en què hi ha molta por que diferents règims com podria ser el rus o el nordcoreà puguin utilitzar armes nuclears i els possibles efectes devastadors que això tindria des d'aquest espai volem parlar d'aquests efectes devastadors no només a les zones afectades sinó pel planeta fent així una crida per la pau a tot el món i comencem parlant de les conseqüències d'una guerra nuclear i vull començar fent-te una pregunta vinga si jo a tu et pregunto un atac nuclear a tu què és el primer que se't ve a la ment doncs mira jo quan he llegit la secció el primer que se m'ha vingut a la ment ha sigut Xernòbil tota la situació que va haver a Xernòbil amb tot plegat no? de fet s'han fet sèries s'han fet documentals i a mi m'ha vingut això no sé per què sí, ciutats destruïdes gran pèrdua de vides humanes conseqüències exacte bé, és una conseqüència més immediata però malauradament va més enllà ja que en el cas de Xernòbil també en el cas que va ser un accident nuclear d'una central es van produir i encara hi ha una sèrie de dants a la salut que en el cas de Xernòbil i en el cas que hi hagués un atac nuclear a escala mundial podria afectar durant diverses dècades si parlem d'efectes immediats les explosions nuclears alliberen enormes quantitats d'energia en forma de radiació de calor i de pressió per tant a les zones més immediates més properes on no hagi esclatat la bomba les víctimes experimentarien greus cremades i lesions als òrgans també com a conseqüència immediata aquelles zones estarien exposades a un nivell molt alt de radiació i això ens generaria el que s'anomena síndrome de radiació aguda que provoca nàussees vòmits fatiga extrema i finalment la mort a causa de lesions irreparables també és interessant que la radiació no afecti igual a tots els òrgans del cos un dels més afectats és la mèdula òssea el que generaria una disminució en la producció de glòbuls blancs que per si no ho sabeu jo m'ho he parlat algun cop però els glòbuls blancs els leucòcits són els que s'encarreguen de la resposta immune disminuiria la seva producció fent-nos molt més propensos a infeccions podent aquestes esdevenir mortals i seguim comentant més qüestions sobre les conseqüències per la salut en una guerra nuclear a llarg termini segur que se'ns ve al cap el càncer el càncer és un dels efectes més coneguts especialment el càncer de tiroides ja que el jode radioactiu que és un dels elements més perillosos en l'explosió nuclear a més la radiació també pot alterar el material genètic és a dir que provoqui mutacions i aquestes mutacions són la causa de càncer o de defectes congènits a les generacions futures com tu parlaves al principi a Txernobyl hem vist com hi ha moltíssima gent que va estar exposada a nivells alts de radiació que ha tingut conseqüències futures també hauríem de tenir en compte que això ja ens afectaria a escala mundial clar hi hauria sols contaminats i això el que faria és que la producció d'aliments es veiés afectada ja que les collites podrien ser insegures pel consum i el bestiar també podria estar contaminat això en què es traduiria perdó això augmentaria la fam i el bestiar no seria tan productiu i també ens podria transmetre infeccions ja que la disponibilitat d'aliments segur que es reduiria dràsticament molt bé doncs estem esmentant en aquest cas els efectes a curt i a llarg termini i hauríem de comentar també doncs l'hivern nuclear que per mi és un concepte poc conegut sí la ciència també ha advertit que les explosions massives alliberarien una quantitat enorme de fum i cendres a l'atmosfera això que generaria faria que la llum solar els reis de sol no podrien entrar i reduiria les temperatures globals afectant també el que acabem de tractar la producció d'aliment alhora segons alguns estudis fins i tot un conflicte nuclear limitat podria alterar el clima mundial durant dècades i acabem amb les conclusions Daniel sí en conclusió com hem parlat durant tota la secció les conseqüències per la salut d'una guerra nuclear serien catastròfiques per aquest motiu és fonamental que fem tot el possible per evitar qualsevol tipus de conflicte nuclear ja que les seves conseqüències serien una tragèdia per la humanitat des d'aquest espai volem fer un pas una declaració a favor de la pau i a la fi de tots els conflictes armats que hi ha al planeta doncs queda dit Daniel gràcies per l'espai d'avui on hem parlat amb malalties al detall de conseqüències per la salut d'una guerra nuclear i també entre pijames i notícies hem parlat d'aquesta iniciativa Nurses for Peace però avui encara no marxes perquè veig que tinc aquí com alguna cosa tens un objectiu tens un objectiu a veure a veure explica i és que durant aquesta setmana hem començat la iniciativa del calendari d'advent i cada dia els col·laboradors i col·laboradores del programa heu d'anar obrint aquestes caixetes amb el número del dia i descobrint doncs el petit detallet que hi ha per vosaltres dins i també una frase un repte una pregunta alguna cosa llavors el que et demanaria és que t'acostessis la caixa al micro per tal que els oients puguin escoltar una mica l'unboxing a veure què hi ha aquí dins aviam avui t'ha tocat a tu Dani està obrint la caixa bueno això m'agrada és xocolata vale bé vaig a veure el missatge tens un paperet oi? a veure treu el paperet llegeix-lo en veu alta quin país va iniciar la tradició de posar un arbre de Nadal? doncs avui la prova per tu Dani és aquesta sabries dir-nos quin país va començar amb la tradició de l'arbre de Nadal? a veure jo m'atreviria per un país nòrdic que hi ha molts abets no sé Finlàndia? doncs no els primers obres de Nadal decorats com els coneixem en l'actualitat van aparèixer a Alemanya i és que s'adornaven amb pomes que representaven l'atemptació d'Adam i Eva en aquest cas també s'afegien espelmes que simbolitzaven la llum de Crist interessant interessant la història també que hi ha d'aquestes tradicions Dani Morales moltes gràcies i ens sentim la setmana vinent ens anem sentint adeu-siau El Refugi el magasín de tardes de Ràdio d'Esvern El Refugi recomana i tornem a estar aquí al Refugi recomana un espai on dediquem a presentar opcions d'oci cultura art gastronomia i molt més a l'abast de tothom i avui volem parlar d'escapades per Catalunya en aquests mesos de tardor hivern avui al Refugi presentarem una selecció d'espais naturals amb els quals podem compartir amb la parella amb la família amb amics amb qui vosaltres vulgueu però estic convençut que aquests espais us faran gaudir també de la natura una natura que aquí a Catalunya és meravellosa Comencem amb la primera sugerència que jo crec que per molts de vosaltres és un imprescindible que és la Fageda d'en Jordà a la Garrotja a mi personalment la Garrotja m'encanta i visitar la Fageda és un dels espais naturals més espectaculars de Catalunya on els paisatges impressionen i mereixen també ser fotografiats hi ha diferents camins per escollir uns més difícils uns altres més senzills però tots ofereixen vistes de compte a més el poeta Joan Maragall va dedicar un poema a la bellesa d'aquestes terres i ara marxem a Castellfollit de la Roca a Girona 50 metres d'altura i un quilòmetre de longitud és on es troba aquesta petita població aquest municipi és un dels més petits d'Espanya però el seu aire medieval i la bellesa sobrenatural fan que aquest poble destaqui per tots els costats i els dolços de Castellfollit de la Roca són espectaculars a mi m'encanten els dolços de Girona però concretament els que podeu trobar en algunes botigues de Castellfollit de la Roca i marxem al Parc del Montseny un tresor català que gaudeix de poder tenir paisatges impressionants destaca per la seva varietat de naturalesa que omple de colors tot el parc un dels millors espais per anar amb nens i visitar tota mena d'espais on cada un és més màgic que l'anterior i marxem al castell de Cardona una creació de Guifré el Pilos l'ha encarregat de construir aquest meravellós castell que va ser propietat dels ducs de Cardona a la visita no et pots perdre anar a les seves mines de salt per altra banda pots allotjar-te en l'antiga muralla però amb cura amb l'habitació 712 que segons la llegenda està encantada i ara fem una visita al parc natural al parc natural de l'Alpirineu per una altra banda no pot faltar els diferents destins que ofereix aquest parc natural destaquem la seva varietat d'itineraris també circulars on ofereixen experiències diferents com saber els secrets dels ossos o també poder gaudir de les visites que ens ofereix el pla de Perosa també podeu buscar altres experiències que segur que us encantaran i acabem aquest espai del refugi recomanar amb un clàssic Montserrat per acabar tenim un clàssic com comentàvem per tot l'any no només per aquests mesos de tardor sinó també podem anar a l'hivern podem anar a l'estiu o quan més ens agradi perquè Montserrat és un destí meravellós Montserrat un lloc característic també que gaudeix de ser foc pels excursionistes què vull dir amb això? Doncs que els excursionistes els escaladors és un punt de trobada magnífic per tota aquella gent que vol doncs descobrir aquesta serralada meravellosa encara que també està habilitat per poder pujar amb telecabina o també funicular i per descomptat recomanat per ser refugi per anar caminant perquè aquí que estem al refugi doncs volíem també portar-vos un refugi natural podeu anar a les seves celdes podeu anar als seus també albergs i estar allà uns dies i refugiar-vos i una mica de tot l'estrès a la ciutat marxar, desconnectar també és una meravella evidentment destaquem la naturalesa de l'espai la visita a l'abadia benedictina que acull a l'alberge de Catalunya la Moraneta i com no també gaudir dels museus i de les diferents experiències i si després d'aquests suggeriments t'has quedat amb ganes de saber alguna cosa més ens podeu seguir també com sempre al www.radiodesben.com o al nostre instagram arroba refugi 98.1 ens sentim en un altre Refugi Recomana Fins demà! Carave un programa per a arqueòlegs de la música moderna cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys música sense etiquetes ni dates de caducitat música i ara toca moment d'entrevista aquí al Refugi perquè ens visita la secció d'escacs de l'Ateneu ben acompanyada de la Joana Ros avui parlarem d'aquestes partides simultànies que organitza la secció d'escacs i és que la Joana Ros campiona absoluta de Catalunya 2023 farà serà una de les protagonistes d'aquesta competició de simultànies com comentàvem una activitat que és una oportunitat única també per enfrontar-te a grans figures dels escacs en aquest cas en la competició catalana família bona tarda com esteu bona tarda saludem el Carles i el Salva que ja són assidus del programa i venen sempre per part de la secció d'escacs de l'Ateneu i també en aquest cas saludem la Joana Ros com està Joana molt bé moltes gràcies gràcies per venir aquí al programa sempre ens fa molta il·lusió rebre figures rellevants en aquest cas dels escacs que segur que encara que tenim 30 minutets una miqueta menys per parlar segur que sortirem una mica amb més idea de com funciona una partida d'escacs o això esperem perquè jo la veritat és que soc un apassionat a mi m'agrada molt veure-ho perquè em sembla no us ho he dit mai nois però a mi m'agrada molt veure una partida d'escacs em sembla formidable de fet jo tenia un cosí que jugava a escacs i jo anava els caps de setmana a veure-la jugar a escacs perquè m'encanta però en canvi jo jugar-los mai li he trobat sempre sempre perdo sempre perdo no trobo no trobo els trucs família expliqueu-nos una miqueta més de la Joana i també d'aquesta proposta que teniu entre mans bé potser aprofitem avui per dir que fa un any que vam començar el grup aquest d'escacs a l'Ateneu ens vam juntar nosaltres tres el Salva el Quim i jo i vam crear lògicament amb l'ajut de l'Ateneu aquest espai i això és una evolució ha anat evolucionant hem fet més coses ara es crea un club per competir l'any que ve i que la Joana estigui aquí és per una activitat que introduïm aquest desembre que és les simultànies d'escacs contra ella 20 persones jugant contra la Joana i és part d'aquesta evolució d'aquest grup que nosaltres quan la vam muntar fa un any vam començar el 14 de novembre quan vam començar lògicament no pensàvem que estaríem on estem i aquesta referència a aquest punt jo crec que és interessant un any i estem ja aquí i tant molt important molt important Salva fes-nos unes pinzellades de la nostra convidada d'avui molt bé bé doncs tenim el plaer i la sort de comptar amb ella pel dia 17 de desembre que serà l'últim dimarts abans de festes de Nadal i res és un luxe poder comptar amb la Joana que com tu ja has comentat al principi és la campiona de Catalunya absoluta d'escacs de l'any 2023 per tant estem parlant d'una persona que té un nivell i que ens pot esperonar molt a totes aquestes persones que estem engrescats amb el tema dels escacs que és injust a veure jo penso que és millor deixar-li amb ella que amb les teves preguntes perquè ens parli de la de la seva persona i del seu personatge en el món dels escacs hem citat potser el que seria la fita més rellevant aquest campionat de Catalunya però em consta que té un palmarès i un bagatge força important jo voldria afegir si em permets ja que estem concretant el tema amb les simultànies que tenim les inscripcions obertes que estan anant a bon ritme perquè encara pràcticament estem a dues setmanes vista del dia 17 i que lògicament això té un número tancat de jugadors perquè clar la Joana pot jugar amb molta gent però ho hem de limitar amb un grup concret ha de poder fer-ho comodament exacte llavors jo voldria animar que tothom que estigui interessat doncs faci la seva inscripció i que ningú s'adormi a nivell orientatiu dir que el 50% ja està cobert i queden dues setmanes o sigui que estigui interessat hauria de moure's una mica ràpid per poder participar perfecte doncs tenim en compte també aquestes claus i ara sí anem a parlar amb la Joana Joana com et vas sentir primer enhorabona pel títol de campiona absoluta i com et vas sentir doncs viure aquest moment tan històric per la teva carrera Merci doncs home va ser va ser molt maco al final jo porto competint des que des que soc molt petita des dels cinc anys quasi i això això va passar fa un parell d'anys l'estiu passat el campionat absolut a la secció femenina però de totes les edats realment no ho esperava va ser un campionat que a més vaig començar perdent la primera partida llavors va començar una mica cap preball però al final vaig acabar remuntant cap al mig vaig tenir una derrota també dolorosa però que al final es va donar una mica la combinació que m'afavoria i vaig acabar guanyant aquest campionat i ostres realment va ser un reconeixement també a tots aquests anys d'esforç que el vaig gaudir molt on comença la Joana a jugar escacs? realment és difícil em costa de dir perquè era molt petita vull dir no recordo gaire sí que la història oficial almenys el que m'han anat explicant els meus pares al llarg d'aquests anys és que de petits estàvem de vacances i estàvem a una casa on no hi havia joguines i sí que hi havia un taulill d'escacs i el meu germà que és una mica més gran tres anys més gran ja tenia estava més nerviós perquè no hi havia joguines llavors el meu pare que sí que sabia moure una mica les peces va decidir que potser la millor idea era ensenyar-li el bàsic perquè pogués estar entretingut allà van començar a jugar i jo ja vaig començar a mirar per tant es podria dir que va ser allà que de fet no recordo on era però sé que era fora de Catalunya fora d'Espanya més endavant sí que ja sempre darrere els passos del meu germà ens vam apuntar a un club que va ser la Colònia Way i aquest realment sí que seria el club on vaig començar més endavant ens vam passar al Sant Boi que ja encara segueixo competint i fins fins a dia d'avui que seguim perquè ens fem una idea tant els oients com també un servidor quan competiu en aquest tipus de competicions com funcionen? tu com com funciones? perquè tenim com malament una mica l'organigram o com funciona una competició esportiva que els escacs no deixa de ser una competició esportiva però com com funciona tot plegat? realment hi ha moltes formes i no deixa de ser com la competició esportiva que tenim al cap hi ha format copa hi ha format lliga hi ha format ara no sé la resta de noms però els més habituals sí que serien el format lliga que hi ha la lliga catalana que juga aquí a Catalunya que ara si no m'equivoco començarà també el club a participar-hi on equips de tota Catalunya juguen en diferents divisions equip contra equip que és una mica és poc intuïtiu en escacs però amb un mateix nombre de jugadors per equip juga un contra un i es van sumant els punts de totes aquestes partides qui fa més punts guanya el match i així es van sumant habitualment les competicions oficials hi ha el que anomenem els opens que és categoria oberta tothom s'hi pot inscriure hi ha una són molts jugadors i es fan uns emparellaments s'intenta emparellar una persona les persones que tenen els mateixos punts entre elles llavors es juga si guanyes guanyes un punt si perds n'aconsegueixes zero en cas d'empat mig per cadascú es van sumant aquests punts i es va a una classificació hi ha diverses rondes es repeteix aquest procediment a cada ronda i qui aconsegueix més punt acaba guanyant el campionat també per exemple el campionat de Catalunya que hem comentat abans és en format tancat que hi ha un nombre limitat de jugadores en aquest class crec que n'eren 8 totes contra totes així sí que s'entén que és més just en aquestes competicions tancades perquè t'assegures que la millor o el millor ha jugat contra tots i ha aconseguit el màxim de punts entre totes aquestes persones han jugat totes juntes i també això també hi ha formats copa i encara n'entraríem en més però es faria llarg Déu-n'hi-do Déu-n'hi-do ens hem fet una idea aproximada de com funcionen aquestes competicions i realment sembla molt interessant i molt enriquidor tu què et portes d'aquests processos què és el que t'emportes per tu? realment moltes coses també com he comentat clar jo he començat a jugar des de superpetita i no ho he parat de fer llavors més difícil dir què és la part que he agafat dels escacs què és la part que la meva vida he donat als escacs és difícil de parar però sí que una cosa sens dubte són les amistats que he fet al llarg del camí tota la gent que he conegut que realment és molta gent molt maca i que m'enduc per molts anys però després sí que altres capacitats com podrien ser capacitat de concentració al final una partida amb ritme clàssic que és el més habitual no és estrany que duri 5 hores al final són 5 hores que has d'estar sense pantalles sense mòbil que has d'estar concentrat que et pots aixecar però que saps que si et dius treus una mica potser ostres se't passa una jugada bona o justament l'altre t'ha fet de bona també tolerància a la frustració és un esport tot i que no ho sembli molt dur perquè potser pots estar això 5 hores i que al final per una petita jugada ostres et canviï tot el rumb de la partida i l'acabis perdent una partida que te l'has treballat molt i que anaves molt millor llavors això també et proporciona una tolerància a la frustració també presa de decisions hi ha un comptador de temps que va baixant tens un temps limitat i has de fer totes les jugades en aquest temps al final has de distribuir-te tu mateix el temps has de pensar quan gastar-ne més quan gastar-ne menys has de fer una decisió en aquest cas la jugada que no posaràs tira enrere llavors realment en aquest sentit també et dona aquesta presa de decisions que jo crec que és molt important a la vida Sí la veritat és que estàs descrivint diferents qüestions que realment al final t'enriqueixen com a persona t'acaben enriquint i t'acaben donant moltes coses que després pots implementar a la vida és que és així? Sí, sí completament també és veritat que hi ha aquesta visió dels escacs et fan més llestos bé, això no sé molt bé Això és més relàtic no? No se'ls estudis evidentment hi ha gent de tot però també per exemple et dona una perspectiva potser més matemàtica al final les peces també els hi associem un valor per tant cada canvi de peces és un petit càlcul matemàtic cada avaluació de posicions és un càlcul matemàtic la visualització de l'espai tu al final si vols calcular bé una posició has de començar a imaginar jugades vistes i és com un arbre que s'obre de possibilitats i llavors tota aquesta part d'imaginació i de pensar en la posició és també amb visualització 3D podríem dir capacitat d'aprofunditzar que també són aspectes superimportants Ara participaràs en les partides simultànies que organitza la secció d'escacs de l'Ateneu i la meva pregunta és que què poden esperar els participants d'aquesta experiència i com funcionen unes partides simultànies? Bé primer de tot el que han d'esperar és passar-s'ho bé al final no és una cosa sèria és una cosa que al contrari dels campionats oficials sí que es pot parlar arriurem es pot tirar enrere es pot tirar endavant cap problema i al final el que funciona normalment és es col·loquen la quantitat de taulells que es consideri i tots els jugadors a una banda en comptes d'un davant de l'altre una banda perquè jo estaré al mig fent la volta i sent la rival de tothom llavors per cada per cada taulei jo faig una jugada i passo el següent quan torni el rival fa la seva jugada que ha tingut temps per pensar mentre jo fer tota la volta i jo torno torno a respondre aquí una pregunta aquest rival pot passar? sí normalment sí que s'estableix un número màxim de vegades a passar i tal jo quan ho he fet sempre he dit si necessites passar cap problema perquè l'últim aquí que volem és que algú senti estrès o no sé què però sí perquè és veritat que al final quan ja queden pocs jugadors clar la volta comença a ser més ràpida i allà és quan venen problemes al principi sí que potser es fa una mica lent la volta perquè depèn de quants jugadors siguin clar jo intento jugar al màxim de ràpid però ja només de caminar ja trigues una estona però després la cosa s'accelera bastant n'has fet unes quantes pel que veig tens experiència en simultània sí n'he fet diverses i realment és una cosa que m'agrada molt perquè jo crec que tothom s'ho passa bé i de fet n'he fet com a la jugadora que està al mig però també n'he fet com a de les persones que juguen contra aquest jugador i a l'hora de portar totes aquestes partides entenc que has d'estar molt concentrada perquè deus tenir 20 olells al cap no? o ets de les persones que agafa i em centro amb aquest ara i després em centro amb l'altre perquè clar com comentaves també com que hi ha aquest desplaçament i entre desplaçament i desplaçament pots anar pensant en la jugada que hi haurà després o no? Correcte sí jo intento bueno intento fer el que es pugui perquè realment amb tantes partides és difícil normalment el que m'acaba passant és que cada partida intento separar-la bastant llavors quan arribo és una mica com si fossin aquests problemes que hi ha al diari que et diuen les negres jueguen i ganen i tu has de pensar no? doncs són posicions individuals que tu has de pensar quina és la millor jugada per tant en molt pocs segons has d'avaluar la posició i intentar buscar la millor jugada o una jugada raonable sí que és veritat que inevitablement acabes tenint una memòria no? o en la posició o a vegades inclús en el rival que dius ostres aquesta compte perquè just abans he fet una jugada que era arriscada compte perquè si em feia aquesta jo havia de fer aquesta o el que sigui o compte que aquesta posició està difícil llavors potser aquesta sí que mentre camino la vaig pensant la vaig pensant més però bueno és veritat de tant en tant sí que alguna se't passa que de sobte havies fet una jugada que comptaves que no et podia menjar perquè hi havia no sé què en la posició següent aquest tema tàctic ja no hi és i se't passa són coses que passen que al final també és una mica la màgia de les simultànies abans no t'he preguntat i volia fer-ho sobre la preparació si fas algun tipus de preparació mental per afrontar les partides del nivell i en aquest cas en les simultànies si et prepares d'alguna manera especial no en especial sobretot per unes simultànies perquè sí que m'ho prenc com una cosa més a gaudir una cosa molt més amena a disfrutar i passar-nos-ho bé per una partida de campionat també depèn del campionat però acostumo a fer-ho en tots o en tots els que puc sí que hi ha bastanta preparació prèvia al final és veritat que hi ha tot un any d'entrenament però també abans de cada partida sí que s'estudia el rival es prepara les primeres jugades sobretot es mira en partides anteriors d'aquesta persona realment es fa una preparació bastant extensiva que evidentment amb unes simultànies no es pot perquè de fet no sé ni contra qui jugaré i a nivell de mi mateixa a vegades sí que intento jugar una mica per internet abans per tenir-ho fresc fer algun d'aquests problemes de tàctica ràpids per molt que siguin fàcils abans simplement per activar una mica el cervell però sí que no una preparació extensiva no em sembla molt curiós perquè des de l'inici de l'entrevista ho hem equiparat amb les competicions esportives com podria ser el futbol o alguna altra disciplina i realment és que tenen molts punts en comú perquè ara comentaves veure el contrincant com jugar per veure quines jugades té pensades o normalment fa i això és una pràctica que esports com per exemple el futbol es realitza veure el contrincant i anar avaluant una mica com juguen els jugadors d'aquell equip sí per mi de fet realment tenen molta més similitud del que sembla ho deia perquè a vegades es posen dubte que els escacs siguin un esport i realment realment entenc el dubte perquè normalment pensem esport en una cosa física és veritat que aquí la condició física no importa o no importa tant no sé es podria fer algun estudi si ser realment efecte sí que és veritat que hi ha una part de resistència al cansament que segur que hi té part d'implicació però és veritat que ho està considerat que hi ha olimpiades que ara mateix de fet aquests dies s'està jugant un campionat del món vull dir que hi ha tota una estructura esportiva darrere i sí que és veritat que el que comentaves que tot a nivell de preparació de desenvolupament d'un campionat dels rivals sí que hi ha moltes similituds pel que fa als joves que ens puguin estar escoltant quin consell donaries a joves jugadors jugadores que vulguin seguir d'alguna forma les teves passes i també vulguin competir al nivell ostres doncs el més important al final és que s'ho passin bé jo vaig tenir la sort que quan vam començar el club vam fer un grup d'amics que érem tot nens que començàvem i vam anar creixent junt amb els cacs i llavors anar a tornejos no era tant anar a un campionat anar a una partida que també ens agradava sinó que era veure aquesta gent era poder-nos-ho passar bé era després anar a menjar i passar-nos-ho superbé era llavors poder-nos classificar per anar al campionat de Catalunya tots junts llavors anar a aquest hotel que no sé què era realment més l'experiència dels amics que llavors això ho va fer tot que fos un món molt més maco molt més divertit i ja a partir d'aquí quan cop hi entres realment la gent és molt agradable llavors ja crees també tot un un vincle d'amistats que això que fan un esport que és realment difícil pel que t'he comentat és evidentment molt maco tot el tema però també té una part de frustració té una part de dificultat de cansament però que tota aquesta xarxa d'amistats la compensa sens dubte i em sembla que és la millor opció sobretot a l'hora de començar que es pot fer una mica una mica feixuc però si tens unes amistats darrere que ho recolzen i t'agrada jugar tu passes bé jugues per internet veus vídeos realment pots entrar-hi molt ràpidament i gaudirà moltíssim Joana Ros abans d'acabar aquesta entrevista quins són els teus objectius actualment en els escacs com ho portes perquè entenc que també ho estàs compaginant amb la vida de l'adult amb estudis o amb el que sigui llavors entenc que tampoc deu ser fàcil compaginar-ho tot Sí ara estic a la universitat i realment el ritme d'entrenes de competició ha baixat moltíssim perquè és molt difícil compaginar-ho és veritat que a entrevistes anteriors havia mencionat que un dels objectius era aconseguir un títol de de Women for the Master que és un títol que reconeix la trajectòria internacional un cop arribes a un cert nivell de puntuació però justament el vaig aconseguir aquest estiu que vaig encadenar un seguit de bons tornejos i bones partides així que aquest ja el podríem donar per assolit i és veritat que un repte que sempre havia quedat sempre era el repte que deia de petita llavors anirem per aquell que sí que era jugar a unes olimpiades que aquest bueno és difícil queda però és veritat que bueno amb feina tot es pot aconseguir Salva ens quedem també ah perdó Carles que el Salva ha marxat Carles ens quedem amb aquesta data també del 17 per les simultànies d'escacs perquè és una oportunitat oportunitat única no només perquè us coneguin també a vosaltres sinó per competir contra la Joana Ros sí correcte a més té aquesta part de prendre-se una mica com a diversió de trobar-nos i passar-nos-ho bé de jugar tots contra ella a veure qui aconsegueix guanyar-la qui aconsegueix que ella perdi i això et motiva a passar-t'ho bé bé nosaltres agraïm molt a vosaltres per haver-nos convidat lògicament a venir aquí a la Joana per haver-nos apuntat a les nostres aquesta activitat del dia 17 i bé serà una manera de tancar aquest any de funcionament amb el grup d'escacs i obrir un nou any amb noves perspectives amb noves activitats i noves coses doncs moltíssimes gràcies als dos i també al Salva que ha hagut de marxar per motius personals però gràcies per estar aquí una vegada més Joana gràcies i molta sort moltíssimes gràcies que vagi bé adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau i fins aquí el Refugi d'Avui Moltíssimes gràcies a tots i a totes els que heu fet possible el Refugi d'Avui dimecres 4 de desembre del 2024 Déu-n'hi-do ja estem al desembre setmana número 13 de programa nosaltres aquí al Pau del Canó com sempre avui hem tingut actualitat música foodis entrevistes i també l'infermer de guàrdia Daniel Morales que ens ha visitat per parlar com sempre de salut i benestar a l'última hora hem tingut la Joana Ros i l'equip de la secció d'escacs de l'Ateneu Sant Justenc per parlar d'escacs i d'aquestes simultànies del 17 de desembre nosaltres tornem demà com sempre aquí al 98.9 FM una abraçada fins demà de la secció Habẹp n'hi-fâng 2 1 1 2 2 2 2 2 c'è 2 2 3 2 3 4 5 2 4 5 6 5 6 5 6 6 7 Fins demà!