#310 - Actualitat, Nutrició i Cultura: El Refugi Recarregant Energies per 2025

. Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugeros i refugeres. Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de la tarda us acompanyaré aquí al 98.1 FM a Ràdio d'Esvern. Però no estaré sol, també ens acompanyaran els nostres col·laboradors i col·laboradores i també els convidats que fan possible el programa d'avui dilluns 13 de gener al 2025. Començarem, com sempre, amb l'Espai d'Actualitat 360, les notícies destacades. Tot seguit, la càpsula amb la cançó destacada del dia. I a la primera hora tindrem Foodies, l'espai d'Anna Pobeda, i també l'Infermer de Guàrdia, on avui tindrem una entrevista molt especial. A la segona hora parlarem dels celíacs, amb una entrevista també molt interessant. I acabarem el programa d'avui amb música, però també amb el Javier de Novel·la Gràfica, que ens parlarà sobre la propera edició del Club de Novel·la Gràfica de l'Ateneu de Sant Jus. Comencem! I comença el programa, com sempre, amb Actualitat. Actualitat 360. Les notícies a prop teu. I avui comencem el programa amb un repàs de les notícies més destacades de l'actualitat local i general. Prepareu-vos per estar al dia de tot el que passa. I comencem parlant de la màquina que edita les ordres del genoma, possible taló d'aquil·les de les malalties contra el càncer. Un avenç científic revolucionari que podria canviar el futur de la medicina. Aquesta tecnologia, que permet editar el genoma humà, es perfila com una eina clau per combatre malalties com el càncer. I també us volem parlar de milers d'afectats sense títol oficial de l'ESO, Batxillerat o FP per una licitació pendent de fa 5 anys. Un problema que afecta milers d'estudiants. Una licitació pendent des de fa 5 anys està deixant sense títol oficial a molts joves posant en risc el seu futur acadèmic i laboral. I seguim comentant altres notícies. Avui hem format breu perquè tenim molt de material al programa i no volem perdre pistonada, però seguim perquè les notícies també són molt importants i també a nivell local. Parlem de la reunió veïnal de Maslluí per explicar la proposta de zona blava i verda. Els veïns de Maslluí estan convocats a una reunió on es detallarà el pla de noves zones d'aparcament regulat. Amb aquesta mesura es busca millorar la mobilitat i gestionar millor l'ús de l'espai públic. Per més informació podeu consultar la notícia del web de Ràdio d'Esverna. I també ja fa setmanes que ho destaquem, però és important també recordar-ho, que ja es pot validar amb la T-Mobilitat amb l'iPhone. I és que si tens un telèfon amb sistema operatiu Apple, és a dir, si tens un iPhone, una gran novetat d'aquest 2025 és aquesta, que podreu validar la vostra T-Mobilitat. Els usuaris de transport públic i també usuaris d'iPhone, doncs rebeu aquesta nova actualització a aquest 2025. Ara podreu validar la vostra T-Mobilitat directament des del vostre iPhone, fent el viatge més còmode i ràpid. Aquesta funcionalitat està disponible des de finals de l'any passat amb mètode de prova, però sí que és veritat que ja s'ha extès a tot el públic i ja es pot fer servir de forma regular. I seguim aquí al Magassin de Tardes de Ràdio d'Esvern, seguim al Refugi, ara és moment de La Càpsula. La Càpsula. Música sense lípids. I avui a l'espai de La Càpsula escoltarem una cançó de Madonna, un clàssic aquí a Ràdio d'Esvern. Sabeu que és una de les meves artistes preferides i avui sonarà aquest gran, gran èxit d'aquesta artista. Una icona del pop, Madonna, a Ràdio d'Esvern. A la Càpsula. A la Càpsula. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! fa després, és molt difícil. Costa una miqueta. A mi em costa molt. Costa molt, bueno, tu i a tothom, eh? Jo crec que la gent comença aquests dies o aquestes setmanes, no? Doncs n'adelenques amb molta ressec emocional, perquè al final han sigut setmanes que per la gent tampoc han estat fàcils, en el sentit de deixes de treballar o fas una pausa en el treball o el que sigui, però al final tens molta feina a casa, perquè si cuines a casa has de preparar menjar, has de netejar aquell menjar, el menjador et queda fet un cristo, no? Perquè al final quan hi ha regals, quan hi ha gent, quan hi ha de tot, la casa també desestabilitza una mica i això també et fa estar a tu molt més cansat i tenir aquesta ressaca, no?, que s'arrossega bastant. Aleshores és bo tornar a uns hàbits normals o a una estabilitat normal després de vacances emocionalment també, o sigui, no només a nivell de cos, a nivell de mental, sinó emocionalment també ens va molt bé a nosaltres tornar a una rutina o uns estàndards o a tenir unes metes, no?, a dir, escolta, doncs, aquest any 2025 començo a fer X o deixo de fumar, no? Tots aquestes metes o aquestes llistats que veiem moltes vegades en qüestió de memes, no?, per Instagram o per les xarxes socials. Els propòsits d'any nou, no? Els propòsits, doncs, ara és quan comencen a fer-se realitat, no?, i tenim com el propòsit de l'any, és això que la gent comença amb molt optimisme dient que el 2025 comença i tenim 365 pàgines per escriure, no?, el missatge típic que es diu al principi d'any, però és veritat, vull dir, juguem amb aquesta estabilitat mental de pensar, val, comença aquest any i comencem doncs els propòsits nous, uns reptes nous, un any nou, a veure què ens aporta, no?, perquè sortim del desembre bastant cansats, o sigui, cansats emocionalment de a veure si s'acaba aquest 2024 ja, que ara estic farta, no?, llavors el 2025 sempre són rutines noves i ens porta coses noves. Clar, efectivament, hi ha un punt que és important i que hem destacat sobretot a l'inici de l'espai d'avui, que és el retorn a la rutina, que molts de nosaltres, doncs, ja fa dies que estem ja dansant per la feina, però certament aquest inici de la rutina, aquest tornar a engegar motors, a vegades se'ns fa costós, anímicament, psicològicament, i també doncs ens hem de donar l'energia aquesta que potser psicològicament no tenim, perquè a vegades doncs ens aixequem una mica més depressius, no?, amb aquesta sensació una mica més trista, perquè s'han acabat els dies de festa, de recolliment, no?, i de cop i volta doncs hem d'equilibrar-ho amb altres coses i moltes vegades doncs l'alimentació ens pot jugar un punt a favor bastant important. Exacte. O sigui, jo des d'aquí i des de sempre recomano que no ens ho prenguem tot al peu de la lletra i amb estrès, o sigui, és el que jo sempre soc de dir les coses i que cadascú les agafa en el ritme que pugui i que vulgui, perquè jo no soc d'imposar uns timings a ningú, al final, perquè això el que fa és estressar més a la gent, no? Però sí que és veritat que quan comencem a treballar un nou any i necessitem una mica d'estabilitat mental, el treball al menjar és fonamental, d'acord? Aleshores, no és a dir que ara m'he menjat un tortell de rei sencer i demà estic a pomes tot el dia. No. Perquè això el que farà, l'únic que farà és que el nostre cos tinguin moltes carències, ens sentim molt més cansats anàmicament, anem a arrossar-nos tot el dia perquè el cos tampoc té tota l'energia que hauria de tenir, d'acord? Aleshores, jo el que aquí recomano és que a poc a poc anem agafant uns hàbits més saludables, és a dir, ensenyim a l'esmorzar, al dinar, al brenar i al sopar, que serien els quatre àpats que hauríem de fer al dia, d'acord? No ens en saltem cap, de dir, no, no, doncs avui no esmorzo perquè així vaig retallant calories, no, o sigui, donem-li al cos el que realment necessiten en els quatre àpats del dia, d'acord? I anem retallant calories a mesura que va avançant el mes, o sigui, tampoc hem de detallar-ho tot d'avui per demà, sinó durant tot el mes de gener i inclús el mes de febrer ens podem permetre són mesos freds, encara no no ens hem de destapar ni ens hem de patir molt pel cos o per com estiguem. També t'anava a dir, això també va vinculat molt a una cuina de temporada, una cuina d'hivern, que d'alguna forma en programes anteriors encara no havíem pogut absorbir, comentar, però ara ja que ja sí que estem posats de ple amb l'hivern des de finals de desembre podem parlar d'aquesta cuina que també abarca plats saludables, nutritius, com per exemple sopes, guisats, entre d'altres. Exacte, és a dir, tots els plats que siguin més calents, que és el propi de la temporada d'hivern, totes les cremes, totes les sopes, ens aniran molt bé perquè al final porten molta verdura, porten molta fibra i el que fa és que ens sentim ràpidament saciats. Aleshores, a la tornada d'aquests hàbits, si els agafem a poc a poc, hem de planificar els menjars basant-nos en la cuina de temporada perquè la cuina de temporada al final ens aportarà tot el que necessita el cost per anar aguantant la temporada, per anar aguantant el dia, perdona. La temporada també, eh? La temporada també perquè a vegades es fa més peixuga que el dia, eh? Però el dia al final té 24 hores, però la temporada... Es va llargar, es va llargar. Aleshores, totes aquestes cremes de temporada que al final ens hi podem ficar patata, amoniato, carbassó, ceba, patata, totes aquestes cremes que podem fer a nivell casolar a casa, el que són, són molt saciants i ens aportaran aquesta font de verdura que segurament durant aquestes festes nadalenques hem tingut una mica de carència, d'acord? Sí que hem parlat dels colors, o sigui, quant més verdura es fiquem en aquestes cremes, en aquests guisats, molt millor, d'acord? I sobretot que siguin plats calents. Hauríem de deixar els plats freds perquè treuen energia al cos. Les amanides, sí que en podem menjar, però al final són plats que treuen molta energia al cos i ara mateix necessitem com que aquesta energia s'enfoqui a mantenir-nos i això el que tu dius, a tornar a la rutina i a tornar a agafar uns hàbits, d'acord? Sobretot l'alimentació també ha d'anar molt relacionada amb altres hàbits saludables que podem implementar a principis d'any com seria començar a fer esport, d'acord? Hi ha moltíssima gent que al gener diu no, no, m'haig d'apuntar al gimnàs sí o sí avui que és la tarda. Jo el que recomano igual que al menjar és prens-nos-ho en calma. Si puguem anar fent caminades a poc a poc. Ja sé que hi ha moltes vegades que ens aixequem i fa un fred que apela, però sí que és molt bo el poder caminar, el poder mantenir-nos actius, si estem vivint en un pis, pujar les escales caminant i baixar-les caminant perquè tot això el que farà és que el nostre cos comenci a activar-se a poc a poc i el puguem anar preparant llavors sí per començar les temporades de gimnasos o per començar a entrenar o per començar a tenir un hàbit una mica més més fort a nivell d'entrenament. Però a poc a poc hem d'anar agafant aquest hàbit, vull dir, no podem deixar de menjar i començar a fer esport a l'hora radical perquè això serà, ens farà un pet al nostre cos i no serà sostenible a l'altre termini. Aleshores, digues. No, no, digues, digues. Aleshores, exacte, a poc a poc hem d'anar agafant aquests hàbits saludables a l'hora de menjar i també a poc a poc hem d'anar agafant aquests hàbits saludables a l'hora de fer esport. Les dues coses haurien d'anar molt lligades. Jo t'anava a comentar que avui també, doncs, aprofitant que estem fent un programa per encetar aquest any nou. Jo he portat unes propostes com una llista de propòsits perquè els comentem. D'acord. Llavors, la idea és que jo aniré llançant aquí a la taula alguns propòsits d'any nou que van relacionats, evidentment, amb la nutrició saludable i a partir d'aquí també els comentem. Molts d'aquests ja els hem esmentat prèviament aquí al programa però crec que d'aquesta forma també ho farem d'una forma més endreçada i l'oient també podrà moltes vegades sentir-se identificat amb alguns d'aquests conceptes que comentarem a continuació. Perfecte. Comencem parlant de la proposta de fer-nos una proposta d'equilibri nutricional sostenible. Això també va lligat una mica amb la dieta i evitant també excessos i optant per menjar fresc i de temporada. És una qüestió que hem comentat i crec que és un propòsit que és bastant assequible, no, Anna? Sí. Aquí la paraula sostenible jo l'entendria en dues parts. És a dir, quan tu fas una dieta que sigui sostenible és que tu la puguis seguir o quan tu tens un hábit saludable. Sostenant el temps, allò d'aguantar-la durant... Exacte. O sigui que sigui sostenible per mi aquí té dos vertents, o sigui que sigui sostenible és que jo la pugui aguantar en el temps. Si a mi no m'agraden les cremes, no puc incloure la crema a la dieta perquè no me la menjaré mai i llavors me la menjaré a disgust i sempre buscaré alternatives per menjar una altra cosa. Aleshores, sobretot quan preparem aquests hàbits saludables a l'hora de menjar o aquestes dietes nostres o per un nutricionista, sempre hem de fer-les d'acord amb el que nosaltres estem acostumats a menjar o amb el que ens agrada menjar per tal que siguin sostenibles, és a dir, que es puguin aguantar. L'altre tema és que sigui sostenible a nivell alimentici, o sigui, a nivell de les coses que estem buscant. Ja ho hem dit moltes vegades que buscar aliments que estiguin de temporada ens farà que sigui més sostenible a nivell a nivell d'economia i a nivell d'encerat molt més barat per suposat, però alhora també estarem mantenint un ecosistema una mica més sostenible. Clar, estàs contribuint també per aquells ramaders també, però per aquells agricultors que estan treballant el dia a dia al camp, també d'alguna cosa estem afavorint el fet de consumir producte proper, producte de temporada i no anar-nos a comprar producte que ve de lluny, que moltes vegades és la tendència perquè és més econòmic o pel que sigui i d'aquesta manera també generes aquesta economia sostenible que esmentaves. Exacte. Per mi aquesta pan té aquestes dos bar temps, que sigui sostingut en el temps si és sostenible i després que sigui sostenible a nivell ambiental. Aquest m'agrada molt. El segon propòsit, incorporar més plats casolants a la rutina. Això és fonamental. O sigui, jo crec que, i ull amb el tema de casolar, perquè nosaltres ens pensem que casolar és una cosa que hem de fer nosaltres, però casolar també pot ser plats que es preparin en restaurants, que no siguin de quinta gama, vull dir que el restaurant, el propi restaurant els prepari allà in situ i que estiguin fets amb ingredients que sàpigues de procedència, que sàpigues de què estan fets i que no sigui bàsicament industrial. Què passa amb els plats industrials o plats preparats així a grans escales? Doncs que porten molta quantitat de sal, porten molta quantitat de sucre i porten ingredients que no són del tot saludables. Conservants. Conservants, exacte. Aleshores, a nivell d'incorporar plats casolants, per mi és molt important perquè estem treballant ingredients que controlem i que són bons en general tots. hi ha molta gent que ve a Fudis i diu és que m'encanta els plats que feu aquí i dic és que no hi ha cap més decret que cuinar-los i semblarà una tonteria però al final estem acostumats molt a un menjar mitjament de plàstic o tot refregit i quan comences a preparar-ho tot de manera casolà o de manera tradicional t'adones de tots els matisos del sabor que té un mateix plat. Aleshores, per mi el tema de casolà no ens espantem perquè també no sé si vam comentar aquí abans dels Nadals però una de les tendències que s'estava donant molt aquest any era que la gent comprava el menjar fet per Nadal això no ens ha d'espantar al final nosaltres hem fet safates de canelons un munt per emportar i és menjar que hem fet nosaltres i és casolà en aquest sentit vull dir que no ve d'una fàbrica on fa canelons de xorros i exacte hi fica un munt de sal i un munt de sucre i del que sigui. Jo aquí afegiria conèixer i ser conscients del que estem consumint és també diguéssim un sinònim de casolà perquè al final quan tu coneixes allò que estàs menjant quan tu veus clarament quan tu també t'ho menges i veus que té aquell gust natural tu ja veus que allò va per una línia moltes vegades com esmentaves el fet de cuina casolana incorporar més elements casolans a la nostra rutina doncs per una persona que potser treballa 8 hores i que està dos a casa dues a casa i les altres 8 les passa dormint doncs clar no li facilita res dient-li que ha de menjar més casolà però per una altra banda potser pot treure de la seva economia pot treure un foradet que sigui per destinar-ho a menjar de qualitat i no ens oblidem que hi ha molta gent que no li agrada cuinar és a dir que la cuina li fa mandra completament i llavors és que cau sempre la rutina de menjar el mateix cada dia perquè li fa mandra cuinar aleshores el tema d'incorporar plats casolans és maco perquè al final el que fas és destinar el que deies una part de l'economia a plats que estiguin preparats per algú altre però amb carinyo amb mimo diria però per l'altra banda també el que dèiem no es perd una mica la tradició casolana de plats d'aquí de temporada perquè al final si no menges casolà cada dia pots estar menjant sushi per exemple que és casolà però vull dir no té gaire gràcia entre cometes si fas un plat casolà que són els canelons per exemple per sena Esteve o aquests plats que són més d'aquí tampoc perds aquestes tradicions de casolanes que es fan a casa o que es feien es preparen a casa aquests dies també hem de tenir en compte que com comentaves venim d'uns accessos del Nadal tot i que ja ha passat encara tenim aquells estralls d'haver menjat tant i encara ens ho notem però també han sigut dies de molta cuina a finals de desembre principis de gener s'ha cuinat molt això vol dir que de tota aquesta cuina potser se n'ha pogut fer una mica de batch cooking com hem dit aquí i hem pogut congelar molt les coses això també ens permet que ara aquests mesos de gener i febrer puguem anar descongelant coses que ens han sobrat de Nadal i això també és una eina per anar una mica més tranquils a l'hora del timing de poder anar sí o sigui jo crec que les recomanacions de batch cooking les portaré per més a finals de gener perquè exacte la gent ara mateix a l'hora de preparar tots els menjars o els àpats de Nadal o les èpoques nadalenques crec que encara s'està tirant de moltes coses que tenia i hi ha moltes coses que són reaprofitables al final molt de brou molts canarons exacte molta carn que es pot fer de diferents maneres de tipus croqueta es pot fer amanides una mica més fredes amb aquesta carn o el pollastre que s'hagi fet o es pot fer empanades empanadilles es poden fer coses realment amb aquestes menjars que ens han anat sobrant o que hem fet de més preparant-nos pel gener es pot reaprofitar de diferents maneres i també és una manera de menjar casolar de menjar econòmic que també venim d'uns accessos econòmics al desembre que ens poden resultar molt molt vantajosos per al gener i marxem als dos últims propòsits aquest també és molt especial el teu somriure sí, aquest és molt especial perquè m'hi sento molt identificat que és menjar de manera conscient i pausada és molt important perquè fer el gest de menjar o aquesta acció de menjar de manera pausada gaudint de cada mossegada i escoltant les necessitats del nostre cos també ens genera un reconfort que si mengem ràpid moltes vegades aquest reconfort no existeix i el fet de menjar pausadament això del mindful eating que se'n diu això de ser conscient mentre mengem a mi em genera bastant d'interès això sí és molt important aquí també té dues interpretacions perquè una d'elles jo l'hi busco com el segon sentit però no és veritat és interessantíssim també trobar tots els pics que pot tenir totalment al final quan mengem de manera lenta i pausada estem gaudint del menjar que estem menjant i és el que comentava abans que quan menjàvem a nivell casolà ens adonàvem de tots els matisos que tenia el menjar si mengem a poc a poc això el podem desgranar i dir ostres m'agraden els tocs cítrics que té aquesta manida o el que sigui però per altra banda el nostre cos necessita que mengem de manera pausada perquè no és el mateix com arriben els ingredients del nostre cos si mengem de manera ràpida que si mengem de manera pausada si mengem de manera ràpida amb molt d'estrès ja condicionem tot el tema de la digestió que estigui amb àcids molt més forts a l'estómac els trossos de menjar són molt més grans perquè no els masteguem tant aleshores estem forçant el cos que tingui un desequilibri a l'hora de digerir aquests aliments que li arriben i a l'hora de segregar uns àcids que siguin massa forts si mengem de manera lent pausada masteguem bé el que fa és que li arribi un menjar molt més digerit o més processat el nostre estómac la digestió sigui molt més bona i els gasos o els àcids que tenim a l'estómac no siguin tan forts per tant no generarem tants gasos no generarem tants malestars d'estómac a part de disfrutar o gaudir del menjar que estem menjant a l'hora de menjar-lo cau molt millor el nostre cos i això és superimportant la cara gener perquè tot el que mengem el nostre cos ho processa millor si ho mengem més pausadament amb aquest mindful eating doncs ja ho sabeu aquestes pauses per dinar que tenim entre feina i feina doncs aprofitem-les mengem de gust no estiguem amb el mòbil si ho podem evitar millor i ja està doncs gaudint miren per la finestra xerren amb un company el que sigui però això ha de generar també vincles a l'hora de dinar també és molt important i molt agraït i marxem amb l'últim propòsit perquè ara vull parlar de la hidratació un dels propòsits que crec que són fonamentals per aquest 2025 és el de beure més aigua i mantenir-se hidratat el fet de fer-ho el fet de proposar-nos doncs beure més aigua és també important en les estacions fredes que moltes vegades ens pensem que és una qüestió que bé no se li ha de donar tanta importància no no també ens deshidratem al llibre i tant totalment és veritat i molta gent quan em diu no si ja estic bevent ojo beure aigua perquè també hi ha moltes altres coses que són líquid però no ens aporten aquesta hidratació que necessita el cos clar, efectivament el que dèiem o sigui deixar enrere les begudes amb sucres les begudes carbonitzades carbonatades perdona o sigui totes aquestes begudes que al final és líquid però no contribueixen a una bona hidratació del cos és també molt fundamental perquè al final igual que no tant com a l'estiu però a l'hivern la nostra cosa necessita molta hidratació però bàsicament perquè l'aliment també necessita líquid al processar-lo o sigui necessitem aquest líquid per processar els aliments per parlar per bàsicament mantenir-nos llavors veure aquesta quantitat d'aigua el que farà també és que ens sentim una mica més saciats entre hores o durant el dia ens farà ens farà que el nostre cos també tingui alguna cosa que distreure's a l'hora de processar i de menjar però també farà que el nostre cos no es deshidrati i tingui aquest problema de deshidratació en quant a pell en quant a nosaltres estem més fatigats estem més cansats i sobretot quan diguem d'hidratar-nos podem fer-ho amb test podem fer-ho amb begudes que siguin més naturals més diurètiques si volem per depurar el cos però no caiguem en estic bevent coca-cola i m'estic hidratant no o estic bevent vi i m'estic hidratant no perquè aquestes begudes porten sucres que no ens van bé a l'hora d'hidratar-nos perquè al final l'alcohol també deshidrata també hem de tenir en compte que l'alcohol deshidrata sí, exacte doncs la meva recomanació és que sí que siguem conscients que hem de beure molta aigua perquè aquestes festes segurament no hem begut aigua com hauríem de beure hem begut altres coses aleshores ara tornar a la rutina és molt important treure les begudes ensucrades les begudes que no ens fan bé i tornar una mica a les begudes més naturals les kombuches les podem incorporar les aigües els tests diurètics si volem o el que sigui per drenar però realment necessitem que el nostre cos hidrati de beguda bona doncs Anna Pobeda fins aquí l'espai d'avui deixa'm afegir un últim propòsit aquest és com un regal que ens emportem al final del programa al final de l'espai d'avui de foodies i és que crec que ens ho mereixem tots regalar-nos aquest propòsit que és prioritzar el benestar mental i l'emocional totalment que moltes vegades doncs no ho tenim en compte i hem de buscar un espai en el nostre dia a dia per respirar per tancar els ulls i per intentar fer una introspecció i estar una mica més amb nosaltres mateixos sense res que pugui contaminar aquell espai per tu i només per tu exacte i aquest fet jo crec que també és important reivindicar-lo i buscar-lo i ara doncs a l'inici de l'any que busquem propòsits aquest hauria d'estar el primer de la llista i jo afegiria treure també molt sentiment de culpa perquè és veritat que moltes vegades ens culpem moltíssim i això mentalment no està del tot tranquils de oi no ha estat prou aquí no està fent no sé què sempre hi ha com aquest sentiment de culpa darrere les coses i per mi també per aquesta pau mental seria treure'ns aquest sentiment de culpa que les coses han sortit com surten que ja tindrem temps d'entrar a una rutina que tindrem temps de fer les coses com s'han de fer però sense estrès i sense culpa Anna Pobeda, gràcies que no està molt gran i seguim properament amb més capítols de fudis i tal que vagi bé adeu-siau adeu-siau i seguim aquí a les tardes de Ràdio d'Esvern seguim al Refugi al magazín de tardes de l'emissora municipal de Sant Just i ara és moment d'encendre el micro en Daniel Morales el nostre infermer de guàrdia Daniel, bona tarda bona tarda Dani com estàs? molt bé amb ganes de saber què ens portes avui a l'espai doncs ja ho pots veure avui estic molt ben acompanyat sí, ens espera un espai molt diferent ho volia comentar perquè avui canviem el format avui format d'entrevista també una mica crònica perquè al final acabarem explicant la història de com és estudiar doncs el que estàs estudiant tu infermeria però no vull fer aquestes espòilers per tant si et sembla presentem a la nostra convidada d'avui doncs avui amb tots vosaltres us presento la Lucía Montalbán que és una una molt bona amiga meva que també és infermera ella ja és infermera va acabar la carrera al lluny i porta tres mesos treballant a l'hospital de Sant Joan de Déu a pediatria molt bona tarda Lucía com estàs? hola bona tarda estic molt bé jo soc Lucía com ha dit el Dani i estic treballant d'infermera pediàtrica des d'acabat d'acabar la carrera i primer de tot com ara que ja ets infermera com sents els anys d'universitat? doncs el meu quan vaig començar a la universitat va ser molt diferent perquè en el meu cas vam començar l'any del Covid i això va ser una experiència diferent perquè vam anar a la universitat i els dos dies ja estàvem a casa fent les classes online llavors va ser un començament una mica diferent perquè no és la vida universitària que ja queden les hitxes llavors fins al després del Nadal no vam començar a fer les classes des de Brida tots junts ho fèiem des de casa i va ser una mica diferent però la veritat que des del primer dia m'agradava molt la carrera perquè les assignatures hi havia assignatures que m'agradaven més algunes que altres però totes aquelles que eren assignatures més infermeres em van agradar molt i sabia que estava en el lloc en què volia estar no era el mateix que a batxillerat sempre has volgut ser infermera des de molt petita jo crec que perquè la meva mare és infermera llavors jo veia com la meva mare s'anava a treballar i jo volia fer una mica el que feia la meva mare llavors des de sempre volia ser infermera i infermera pediàtrica molt bé bueno trenquem aquí el tòpic que molta gent es pensa que els que estudia a infermeria és perquè no entrem a Medicina acabem d'escoltar la Lucía com jo que volem ser infermeres des de sempre i no és perquè no havíem entrat a Medicina sinó perquè estimem aquesta professió i què més després els segons anys de uni com van anar? doncs a veure a partir de segon ja va ser molt millor perquè ja anàvem tots els dies a classe fèiem seminaris vaig començar les pràctiques això les pràctiques crec que és un moment molt crucial no a la carrera? sí les pràctiques és un moment en el qual te n'adones si realment infermeries el teu o no perquè potser penses que t'agrada però arribes a l'hospital i te n'adones que no és el teu però jo és quan em vaig enamorar de la meva professió m'agradava molt anar a les pràctiques volia aprofitar el màxim per aprendre per parlar amb els pacients per estar amb ells i em vaig adonar que era el meu que no volia treballar de cap altra cosa tu creus que triar bé les pràctiques també és molt important per això mateix que acabes d'explicar? sí la veritat que sí perquè a la universitat ens donen l'opció de triar per diferents opcions i has d'escollar jo que pensis que t'agradarà més i és el que jo vaig fer i em sento que vaig prendre bones decisions en tot moment i que vaig estar en unitats que em van aportar coneixements que avui dia aplico en el meu dia a dia a infermera i també relacionat amb això també és molt important el professional amb el que estàs acompanyat i qui t'ensenya crec que també és una part bastant crucial perquè tinguis una bona experiència i el que ella diu perquè t'acabis adonant que estàs al lloc correcte i que el teu futur és allò recordes ara et ve a la memòria algun professional que diguis ostres aquesta persona em va ajudar molt a tirar endavant les mines pràctiques doncs per exemple el meu primer infermer que vaig tenir clar jo mai havia punxat una persona mai havia fet una analítica mai havia posat una via i em va replicar una vena va agafar un equip de suero i va replicar una vena i em va dir primer punxaràs aquí i després anirem a l'habitació i punxaràs el pacient llavors no ho faràs des de zero sinó que jo t'explicaré com es fa tota la tècnica perquè no estiguis tan nerviosa i també era un infermer que es reservava moltes cures del matí a la tarda perquè jo anava a les tardes a fer les pràctiques perquè jo pogués aprendre llavors va ser el meu primer infermer i tinc un molt bon record d'ell també hi ha un tema que acabes d'obrir que és la por dels pacients a les vostres primeres vegades vosaltres trobeu a vegades alguns pacients aquesta pregunta podria anar pels dos alguns pacients reticents a que siguin tractats per infermers primerencs sí però menys del que jo pensava sí jo la veritat que també crec que a l'hospital mai m'ha passat a l'hospital tampoc a atenció primària que fèiem analítiques i hi havia alguna persona que et deia ui és que tinc molt males venes sempre em punxa la infermera més referent perquè me'n trobo amb les venes millor que me les miri ella però la veritat que a l'hospital a l'inrevés molt dels pacients t'agraeixen i volen que practiquis amb ells i et motiven i diuen doncs ho has fet bé vull parlar amb el teu infermer per dir-li que t'està formant bé coses així que s'agraeixen molt quan ets estudiant o fins i tot t'equivoques per exemple jo posant vies al principi que em costava i de fet li deia ja quan punxava un cop i veia que no li deia al meu infermer posa'l a tu perquè jo no puc i de fet el pacient molt com deia no no torna-ho a intentar perquè has d'aprendre i clar és el moment que clar estàs fent algo que a ningú li agrada que li facin però que tingui aquest gest a mi em sembla molt guai jo també ho faria per exemple sí, et fa confiar en tu ara jo que sóc infermera és com que m'agradaria molt tenir un estudiant per poder explicar-li coses i per poder fer tot allò que m'ha fet sentir bé a mi com a estudiant tot arribarà tot arribarà parlem dels mals dies els pacients és normal que tinguin mals dies perquè moltes vegades doncs estan en un hospital perquè no estan bé però vosaltres quan teniu un mal dia com ho feu per tirar endavant i perquè no se us noti i perquè no afecti a la vostra feina és que jo almenys quan entro allà se m'oblida una mica el que hi ha fora vull dir ara aquest estiu que he estat treballant també una mica el sector és com que em poso el pijama i és com que tanco tota la taquilla inclús els pensaments de fora és com que no a mi personalment tampoc he tingut greus problemes greus que potser t'afecten més però és com que se t'oblida el que hi ha fora no sé tu Lucía sí, a mi em passa el mateix que és entrar a la porta de l'hospital i és com que estic en una altra esfera un altre ambient i que deixo fora tots els meus problemes jo per exemple me'n recordo que el Dani ho sap ho vaig passar molt malament amb el carnet de conduir del cotxe i era és que volia anar a l'hospital perquè sabia que allà és com que em centrava en el que tenia de portes cap a dintre de l'hospital i se m'oblidava la resta els nostres oients saben que jo també ho estic passant malament amb el carnet de conduir perquè també explico les meves aventures és una etapa difícil però en canvi quan tens una feina que t'agrada doncs és molt diferent parlem d'això de la feina que t'agrada què és el que més t'agrada d'aquesta professió que has triat doncs el que més m'agrada és el fet de saber que estic ajudant i que estic cuidant a les persones i que els estic donant suport i acompanyant-los en els que potser són els pitjors moments de la seva vida ja sigui perquè estan malalts perquè estan al final de vida perquè estan passant algun moment dur i el saber que he fet alguna cosa bona per ells ja sigui curar-los cuidar-los acompanyar-los escoltar les seves paraules em fa sentir molt és molt reconfortant i en el teu cas, Dani? bàsicament el mateix jo crec que que és una és una professió molt vocacional i que has de quan o sigui has de com a veure com ho dic has com d'empatitzar molt amb la persona amb la que estàs tractant perquè a ningú li agrada estar allà i crec que és molt important això empatitzar amb la persona i tractar-la com a tu t'agradaria que et tractessin clar és interessant perquè els dos teniu referents familiars en el teu cas la teva mare en el cas el Dani i la germana això també us ha fet tenir el llistó alt i voler doncs arribar a aquest referent o vosaltres us ho preneu el vostre ritme i aneu fent? jo vaig al meu ritme vull dir per mi és com una persona a la que li puc demanar suport si ho necessito però no vull ser com ella tampoc vull dir la infermeria no hi ha competitivitat no perquè la infermeria és un món molt divers vull dir jo per exemple no em veig a l'especialitat a la que està treballant la meva germana per exemple llavors no tinc els mateixos objectius jo la veritat és que la meva mare és una persona que admiro com a infermera la veritat però tampoc voldria arribar a ser com ella a nivell de coneixements i de lo bona infermera que és però no a nivell competitivitat sinó a nivell d'admiració Dani tu tenies una bateria un full de ruta per anar seguint anem bé vols que canviïm un tema m'està semblant genial perquè jo el que volia és això que fos un debat com entre amics desenfadat i superguai m'està agradant molt clar a mi em sembla és a dir em sembla molt malament preguntar-li només amb ella perquè tu al final també tens la teva experiència però l'hem d'aprofitar l'hem d'aprofitar sí sí però encara no soc infermer per això vaig tirant pilotes com que jo no soc infermer i no ho seré probablement doncs jo vaig tirant pilotes i aneu responent i també veure doncs aquestes diferències és interessant d'una persona que encara està estudiant però que ha treballat com a auxiliar d'infermeria que és el cas del Dani l'UCIA també hi va treballar ara podem si vols parlar d'això doncs passem passem a això com treballes primer d'auxiliar d'infermeria que és una feina bastant més sacrificada que la d'infermeria no vull dir que la d'infermeria no ho sigui però que sabem que té les seves diferències com ho fas tenint al cap una altra cosa que la infermeria és el que estàs estudiant però en canvi et toca fer això doncs bueno jo en el meu cas després de tenir altres treballs aquest va ser com el que més m'agradava perquè ja sentia que m'estava apropant al meu treball de ser infermera i ja estava dintre d'un hospital que és el que a mi m'agrada i el que volia fer i em va servir com un gran aprenentatge em va servir com un creixement perquè tot i que no era infermera perquè no podia fer una tasca infermera a nivell de competències sí que ja estava rodejada d'infermers de metges d'auxiliars que et fan aprendre molt i t'expliquen coses i això et serveix també per després la pràctica com a infermera jo la mateixa la mateixa experiència clar és que això és molt important al final no és el mateix estar en un McDonald's sense menysprear la feina de la gent del McDonald's però quan tu estàs fent una carrera moltes vegades aquestes empreses aquestes grans empreses faciliten molt la vida doncs dels estudiants perquè puguin compaginar els estudis amb estar treballant però no és el mateix estar allà i traient una carrera d'una altra cosa d'arquitectura per exemple que estar treballant doncs ja sobre el terreny sobre un terreny que ja és molt similar el que tu acabaràs exercint m'agradaria també treure un tema perquè estem en un moment jo crec que aquest tema és molt recurrent en el moment que l'haguéssim tret perquè les sèries i les pel·lícules de metges d'infermers sempre han existit el que passa que ara mateix estem en un moment en què es fabrica molt es fabrica molt l'audiovisual per la petita per la gran pantalla i estem veient moltes pel·lis moltes sèries de ficció sobre metges sobre hospitals que no estan del tot polides o que a vegades mostren una realitat que no és la realitat llavors parlem de la ficció a la realitat quina és la realitat dels hospitals i quina és la ficció que creieu que no està ben portada doncs per exemple hi ha una cosa que veig és que normalment la infermera en aquestes sèries no acostuma a existir molt normalment són els metges i els metges ho fan tot i la infermera fa el que li diu al metge normalment les analítiques les fan les infermeres doncs a les sèries ho fan els metges els metges ho fan tot les vies també les posen els metges a les sèries jo ara per exemple m'he començat anatòmia grec que l'he tingut pendent des de fa molt i bueno vaig fer la primera temporada jo tampoc he vist moltes temporades porto cinc capítols però això per exemple a una via jo a l'hospital mai he vist posar un metge a una via no perquè no sàpiga que potser s'hi sap però en pla el metge té altres tasques clar el que passa vull dir anatòmia grec potser als Estats Units però per exemple respira el paper el paper de la infermera és ser una maruja el paper que li posen a la infermera és una maruja gritona sí sí estem parlant de la nova sèrie de Netflix amb la Joan Imri entre d'altres protagonistes i és una sèrie molt controvertida o pujar una sonda nasogàstrica amb una sonda fòleg que és per fer un sondatge vesical el material el canvi de material és molt heavy això i què la nostra sanitat té molt a millorar però ara mateix no estem al punt que vol mostrar la sèrie bueno clar aquesta sèrie passa de tot allò és apocalíptic sí passa un apocalipsis amb una setmana però en realitat després hi ha sèries com per exemple de The Good Doctor que també mostren aquesta faceta aquesta com una part més digues digues bueno una part més humana digues no jo volia dir per exemple Hospital Central que té 80.000 anys és una sèrie molt més realista i millor feta que per exemple Respira a mi aquesta m'agrada molt vull dir jo no me la vaig acabar però allà a veure també tenia cosetes com tot però era molt més realista que alguna cosa que s'ha fet ara nou sí sí sí totalment i parlem seguim parlant de la realitat perquè la ficció la podem veure quan vulguem la podem escoltar quan vulguem però la realitat podem fer coses amb la realitat amb la ficció al final la tenim allà per entretenir-nos però amb la realitat podem fer coses i la realitat és que tenim doncs acabem de passar d'una pandèmia hi ha una situació molt crítica a nivell de sanitat que també aquesta sèrie que comentaves volia reflectir una mica però al final tenim una situació amb la sanitat del nostre país que és molt crítica hi ha moltes vagues hi ha moltes manifestacions per demanar millores pel col·lectiu d'infermeres què opineu de tot això? home que s'ha de lluitar per millorar perquè al cap i a la fi tu ets un professional que estàs lluitant pels treusets però que els pacients això també es tradueixen bé vull dir tu realment molts cops lluites perquè poder atendre bé saps? no sé tu què penses si jo ho veig igual és a dir treballem per vetllar la salut dels nostres pacients però també des de fora s'ha de cuidar la nostra salut perquè si no com estarem bé per cuidar-vos per ells la típica frase de cuidar el cuidador perquè si exacte sí sí i bueno ara tornant una mica cap a on estàvem que és que ens ha de molt xerrar aquí m'estic adonant que puc fer un bon tàndem els tres tu com ara tornant a la realitat la realitat és que tu ets infermera ja com has sentit aquests primers mesos treballant ja com infermera? doncs la veritat és que jo estava molt nerviosa els primers dies vaig tenir la sort que bueno jo estic treballant de nits i ja estan el mateix torna del que vaig fer les pràctiques llavors això em va donar la seguretat que ja coneixia la unitat que coneixia les infermeres però tot i així estava molt nerviosa perquè ja era jo Lucía la infermera ja no era entrar a una habitació i no saber respondre una pregunta i poder dir ara aviso la infermera no ara jo soc la infermera llavors sí que estava molt nerviosa encara ho continuo fent reviso la medicació 4 o 5 vegades abans de posar-li al nen per assegurar-me que ho estic fent bé i també així un consell és que quan comencem és molt important preguntar tot el que tinguis dubtes les meves infermeres em deien de vegades dona més por l'infermer que acaba de començar i no pregunta res que el que pregunta i jo ara avui dia no hi ha nit que no pregunti alguna cosa perquè prefereixo preguntar i ara segur que no fer alguna cosa malament i em penedir-me després clar i el tema de la mala praxis també que veu una mica vinculat tot això vull dir l'error és humà però l'hem d'evitar i jo crec que una de les principals formes d'evitar-lo quan ets nou és preguntar clar totalment ens comentava el Dani a l'inici de la secció que estàs treballant a Sant Joan de Déu quina és la teva experiència perquè entenc que estàs treballant en canalla potser amb nens i nenes sí, sí és un hospital pediàtric que era el que jo volia fer des de que sé que vull ser infermera des que vaig començar la carrera és un molt bon hospital i doncs estic molt contenta d'estar treballant allà clar, deu ser molt dur no? també per això sí però també els nens són molt agraïts i llavors això et fa sentir molt bé i els pares i les famílies molt dur perquè al final en l'inici de la vida veure un nen com en algun moment s'està consumint o està que no té més energia veure aquestes situacions que ja són complicades de per si en un adult veure-les en un nen doncs deu ser més d'un cara sí, sí que és veritat que és dur perquè tu penses és un nen que hauria d'estar al carrer a l'escola que no és a l'hospital el lloc en què hauria d'estar però afortunadament cada vegada i sobretot aquest hospital és un hospital molt humanitzat que cada vegada s'entra més en els nens i en fer l'experiència de l'hospitalització el més agradable possible perquè tinguin el millor record i el veure que ells doncs estan bé també et reconforta és un referent aquest hospital al final perquè en tot l'estat se sent anomenat al Sant Joan de Déu o inclús jo crec que a nivell internacional vull dir ja me'n recordo no sé on era un nen que el van venir per aquí perquè tenia no sé un tumor al cap fa uns mesos va ser no sé si us en recordeu a mi em ressona sí em sona també és que no me'n recordo el nom del nen però però sí bueno que és un hospital super reconegut i no ha sentit de parlar de Sant Joan de Déu Sant Joan de Déu pel Daniel Morales o no? és a dir un futur et veus estar treballant allà? mai se sap però sí que és veritat que a mi als infants no em veig capacitat per treballar amb infants però bueno que mai se sap potser ara per exemple ara he de triar pràctiques potser aquell decideixo triar pediatria m'encanta i sóc inferme pediàtic com la Lucía vull dir però a priori no però mai se sap vull dir mai t'has de tancar res perquè fins que no ho proves no saps si t'agrada o no família estem a punjar d'arribar al final de la nostra entrevista no sé si hi ha alguna coseta que s'hagi quedat en el tinter que vulguem comentar Dani tens alguna coseta? sí ja per acabar parlem una mica del futur vinga futur doncs jo el que tinc molt clar és que vull continuar a la pediatria ara ja com a infermera he pogut comprovar que és el que m'agrada i en el que vull dedicar-me i en el que m'especialitzaré perquè faré un màster per i així doncs tenir més coneixements i continuar a especialitzar-me en la pediatria i per què màster i no l'EHIR obrim aquí un melón doncs perquè a veure l'EHIR és una cosa que jo si hagués volgut ser matrona hauria fet l'EHIR segur perquè és obligatori per treballar com a matrona però com a infermera pediàtrica realment a l'EHIR no t'ho demanen sí o sí i jo penso que l'EHIR és un examen molt intens que li has de dedicar moltes hores molt de temps i jo ja venia de fer d'estudiar molt a la carrera perquè és una carrera intensa a nivell d'estudi i llavors doncs volia tenir un estiu i un primer any de tenir un contacte amb l'hospital de familiaritzar-me amb les diferents unitats d'aprendre i només tenia aquesta pressió d'haver d'estudiar per aconseguir una nota i a més aconseguir la nota per entrar a Barcelona perquè jo no volia marxar per exemple de Barcelona llavors penso que el màster és una bona opció per adquirir tant coneixements teoris com pràctics molt bé doncs ara sí donem aquesta entrevista per acabada moltes gràcies per venir Lucía Daniel Lucía gràcies per venir ens tornem a sentir amb tu Daniel en un altre episodi d'Infermer de Guàrdia i Lucía quan vulguis torna a Ràdio d'Esvern perquè les portes estaran obertes per tu encantada que vagi una abraçada adeu-siau adeu-siau ail no marxar Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! dados! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Un d'ells seria, per exemple, fer visites d'assessorament a persones acabades de diagnosticar i són totalment gratuïtes, tant si són socis com si no. Creiem que això és molt important perquè sàpiguen com seguir correctament la dieta sense gluten i sense gluten ja es curin, com abans m'he dit. També hi ha una part institucional de demanar, per exemple, ajudes econòmiques per col·lectiu amb feriaquia, a altres països a nivell europeu ja n'hi ha. I també demanar, impulsar que s'aprovin a nivell d'autonòmics resolucions a favor dels col·lectius i també tenim representació a nivell de tot estatal. També impulsar la investigació perquè es continua investigant la malaltia, fer campanyes de sensibilització i conscienciació i també acreditem establiments com a aptes per a persones amb seriaquia perquè s'hi puguin amenjar amb seguretat. I són alguns, però ja no m'allargo més perquè si no continuaria i la llesta és molt llarga. Nosaltres a l'inici d'aquesta entrevista hem volgut fer una breu introducció sobre el que és l'associació, però tu què creus que és per a la societat aquesta associació? Amb què es caracteritza el fet que l'Associació de Celiacs de Catalunya faci aquesta contribució des de fa 40 anys? Bé, és molt important per defensar els drets d'aquests pacients que tenen cel·liàquia o altres patologies relacionades amb l'injecte del gluten i l'associació arriba on no arriba moltes vegades l'administració i arribem des de l'associació i si no fos per nosaltres hi ha moltes iniciatives que no s'aconseguirien i llavors és clau la tasca que fa. I pel que fa, anirem també rescatant aquests temes que es treten a la primera pregunta perquè són molt interessants i ara volia preguntar-te sobre l'acreditació dels restaurants perquè ara hi ha un boom de restaurants, cada vegada s'estan fent restaurants més diferents, més variats, també per tots els gustos i per totes les necessitats i en aquest cas com es pot acreditar un restaurant per garantir que ofereix opcions sense gluten i quins són els requisits que ha de complir aquest equipament de restauració? És que sí que hi ha hagut com un auge de restaurants que ofereixen opcions sense gluten o opcions en general diverses per diverses vegades, però moltes vegades no són restaurants les persones s'ha de fer aquí i puguin anar a menjar perquè no tenen en compte el contacte encruat amb gluten no segueixen correctament els protocols i és per això que per a que siguin segurs i la persona amb seria que estigui tranquil·la han d'estar acreditats i si volen acreditar ens han de contactar a l'associació i llavors demanar quins protocols han de seguir des del departament de restauració tenen uns plecs de condicions que s'han de complir si els hi passa, si els forma també es fa un curs, tots els treballadors l'han de fer i a més es comprometen a mantenir-se actualitzats cada any es va presencialment a l'establiment, es reviven totes les fitxes tècniques es reviven els protocols de cuina n'hi ha establiments que són sempre sense gluten i n'hi ha altres que són mixtes llavors, bueno, són una sèrie de requisits que de vegades costa aconseguir que s'ho vulguin acreditar perquè sí que és veritat que el procés inicial i no n'hi ha més és bueno, que la persona ha d'estar conscienciada perquè ja realment de voler-ho perquè s'ha de dedicar un temps, no? Però un cop ja estàs acreditat et dones aquestes garanties al col·lectiu i les persones amb seria que hi poden anar a menjar tranquil·lament Clar, comentaves un temps i també uns espais, no? Perquè al final, el que deies a l'inici de l'intervenció hi ha el tema de la contaminació creuada i al final també molts restaurants que són aptes per celíacs també tenen espais dedicats només al menjar que consumirà una persona celíaca, no? Alguns sí que hi tenen potser un espai de la cuina dedicat no cal tenir dues cuines o sigui, n'hi ha que són mixtes i el mateix ho tenen però sí que ho tenen separat d'unes maneres per exemple, els estants a la part de dalt de totes on hi tenen tot envasat sense gluten sí que les superfícies van d'estar netes quan comencen a cuinar el plat per la persona amb celíacia ja s'ha de seguir uns protocols i és sobretot fer això, no? Tenir-ho molt clar i llavors tenir-ho magatzemat d'una manera que no es pugui contaminar però realment és possible perquè n'hi ha d'acreditats que ho fan Irene, quines són les complicacions que poden sorgir a causa de la celiaquia si no es controla adequadament? Clar, sobretot amb una celiaquia que no està diagnosticada o no està tractada correctament hi ha persones que tenen simptomatologia i n'hi ha que no en tenen i els símptomes poden ser molt diversos poden ser els psíquics símptomes que generalment la societat pensa que són més respectes estirals de distància abdominal, vòmits, diarres, etc. que són els primers que m'on viven al cap però després n'hi ha de moltes altres que poden ser, pots tenir ansietat, depressió pots tenir anèmia, etc. i tot això ve perquè al final quan es consumeix gluten s'atrofien les vellositats intestinals no s'estan absorbint bé els nutrients i això porta a que hi hagi totes aquestes complicacions de salut i deriva problemes que poden ser molt greus i llavors per molt que la persona no tingui símptomes al consumir gluten que hi ha persones asimptomàtiques pot desenvolupar a llarg termini, amb els anys altres complicacions que pots, per exemple tenir osteoporosi prematura pots tenir infertilitat pots tenir fins i tot un coma intestinal i això és al llarg del temps d'anar consumint a consumint clar, doncs es poden derivar aquests problemes de salut però això és molt important diagnosticar-ho de forma precoç i quan parlem dels professionals de la salut quins recursos oferiu des de l'associació per ajudar-los a entendre millor la celiaquia i també per oferir un suport adequat als pacients Nosaltres fem anualment, fem jornades i fem formacions per professionals de la salut i en fem una jornada anual on se'ls forma sobre celiaquia, les últimes novetats i que puguin estar actualitzades i que puguin estar actualitzades, dirigides a tots els metges, infermers, i també en guany hem començat a fer una jornada dirigida a psicòlegs també perquè aprenguin com acompanyar a un pacient celíac i com li pot afectar aquesta malaltia crònica Estem parlant amb la Irene Puig, portaveu de l'Associació de Celíacs de Catalunya una associació que té més de 40 anys d'història amb molta feina, moltes tasques també que li queden per endavant i amb la Irene estem comentant tots aquests temes que l'associació mou i promou també pels celíacs i per aquella gent que també d'alguna forma es vol sensibilitzar en aquest tema que cada vegada, com comentàvem, els restaurants també ho tenen més en compte i molts espais també per adequar tot plegat perquè al final quan vas a una botiga d'alimentació abans i compraves en un supermercat tot allò que necessites i després fas la mateixa compra per celíacs el preu variava molt Irene, ara és igual o diguéssim que la mitjana de preu s'ha estabilitzat una mica més en una compra que podríem dir normal? No, encara hi ha moltíssima diferència et calcule que més o menys a l'any per persona es gasten uns mil euros més en la cistella de la compra és una quantitat molt important i llavors nosaltres el que demanem són ajudes a nivell governamental per fer front a aquest sobrecost de la cistella de la compra Clar, clar, clar i aquest sobrecost moltes vegades entenc que hi ha famílies que tenen dificultats per fer-hi front vosaltres des de l'associació teniu alguna ajuda o faciliteu d'alguna manera aquestes famílies que tenen aquestes dificultats? Sí, a través de... com hem posat amb la Creu Roja i també amb el Banc dels Aliments comprem, fem compra de productes sense gluten que es distribueixen a través del Banc dels Aliments i també, per exemple, per la campanya final d'any del Gran Recap doncs coordinem els que hi hagi donatius que siguin específicament per comprar productes sense gluten teníem fàcils que ens diuen que nosaltres volem contribuir però volem que aquests diners vagin directament a la compra de productes sense gluten i ho canalitzem a través de la nostra associació Molt bé, doncs seguim amb altres qüestions que també van sortint aquí als estudis de Ràdio d'Esvern perquè et volíem preguntar també com afecta la selequia a la vida quotidiana d'una persona és a dir, ja no estic parlant només de menjar sinó també en les seves activitats diàries Sí, pot afectar més a part d'una part física també pot afectar molt a nivell emocional i psicològic i també social i al final sí que el dia a dia si un ja a casa ho té més o menys ja sap els protocols ho té controlats sap on anar a comprar, etc. és més fàcil de portar però després ja molt afecta la part social quan vas a menjar fora de casa si has d'anar per feina i no pots triar el restaurant on has d'anar o si vas de viatge i és un país on hi ha molt poques opcions per tu a l'hora de menjar si al teu entorn potser els familiars i amics en alguns casos et recolzen molt i en altres no perquè no ho acaben d'entendre llavors això al final pot afectar bastant a la persona i de fet des de les associacions hem creat fins i tot un grup de suport que ens anem reunint tant virtualment com presencialment de tant en tant però que en partiu i que també se sentin com menys sols i que puguin compartir el seu punt de vista i les situacions en què es troben i al final ajuda una mica això a sentir que no està sol que hi ha altres persones que passen pel mateix i que de vegades uns als altres ens donen consells o solucions Tinc entès que també teniu una guia d'aliments i en aquesta guia d'aliments com ho podem fer? Quins són els aliments considerats sense gluten? Sí, tenim una guia d'aliments que es pot consultar amb les empreses que ens faciliten productes que són sense gluten i en aquesta guia que tenim i després des de l'associació clar, ja tenim una llista amb la tipologia d'aliment i després es pot consultar d'acord aquest és genèric i no cal que estigui etiquetat com per exemple pot ser gluten ja no portarà evidentment el símbol sense gluten perquè ja no en té altres, que poden ser susceptibles de tenir gluten per si durant el procés d'elaboració pot haver estat en contacte amb gluten però moltíssim el producte potser no en té com pot ser per exemple un pot de tomates fregida pot ser de ingredients no hi fiquen sense gluten però clar, en el procés de fabricació pot haver entrat en contacte llavors això, en aquest cas ha d'estar etiquetat amb els símbols sense gluten i ho han de buscar etiquetat al supermercat aquest seria un producte de risc i després hi ha els altres que són prohibits que serien els productes que sí que contenen gluten i bé, ja tenim aquest llistat que facilitem als socis i realment jo dic que al principi quan tu diagnostiquen quasi has de fer un màster per aprendre't aquest sí, aquest no, aquest no cal aquest no sé què perquè per exemple amb les llenties mentre que els llegums en general no han de ser etiquetats les llenties sí perquè es conreen en camps de cultius rotatius com un any ablat i un any ablat llavors tot té com en el cas de les llenties cuites sí que han d'estar etiquetades llavors tota aquesta informació que al principi de tot doncs un ha d'aprendre i bé, i té tot el seu procés totalment, i ara hi ha també moltes aplicacions pel mòbil que també escaneixen el producte a vegades ens ofereixen doncs tota aquesta informació no sé si aquestes aplicacions són fiables o és millor doncs recórrer sempre aquest tipus de guies que oferiu sí, és millor anar directament a les lliures de l'associació de fet nosaltres en la nostra aplicació sí que tenim l'opció d'escanejar un producte i te diu si és sense gluten o no però no recomanem en general utilitzar aplicacions que no siguin d'associacions perquè de vegades potser no està la informació vull dir hi ha moltes coses que s'han de tenir en compte i les associacions de pacients sí que ho tenim superestricte i donem unes garanties que potser altres aplicacions no t'estan donant llavors sempre és millor anar directament a associacions de pacients que pot ser la nostra o alguna altra associació de pacients però crec que estiguin especialitzats en celiaquia és curiós com et canvia la vida un diagnòstic de celiaquia perquè jo recordo els meus cosins que li van tractar ben petits els dos i van haver d'adaptar-se i també d'ensenyar a un nen els nous hàbits els nous costums sobretot quan estan al pati de l'escola quan estan en ambients diguéssim amb altres amics que moltes vegades es passen el menjar es passen coses i han d'aprendre que ells no poden consumir aquest tipus de menjar vosaltres feu algun tipus de formació algunes activitats també per oferir una mica de com s'ha de fer quins són els protocols a seguir i també per entrar a la canalla perquè com comentaves també hi ha un tema psicològic al darrere que els professionals de la psicologia també han d'estar informats de com procedir en aquests casos sí de fet en el cas dels infants a més de vegades ens sobte que els nens es consciencien moltíssim els infants i fins i tot amb els seus companys de classe i nosaltres fem formacions tant a escola si ens ho demanen els socis podem anar a la seva escola i fer formació al personal de cuina i monitors perquè puguin menjar de forma segura al menjador escolar i també fem formacions a les escoles als companys de l'aula i els hi parlem sobre la celiaquia metjans en jocs etc i la veritat és que de vegades costa menys amb infants que amb adults sempliment però sí ho entenen i ho interioritzem bastant i a part també fem per exemple un cop a l'any fem un simposi sobre celiaquia on es parlen de professionals parlen de les últimes novetats està enfocat a adults però paral·lelament som activitats per els infants i a algunes d'elles doncs es parlen sobre sensibilització sobre celiaquia etc Irene per anar tancant ja aquesta entrevista m'agradaria saber tota aquella gent que ens estigui escoltant i vulguin fer-se socis o vulguin informació també per familiars que estiguin afectats per la celiaquia com ho poden fer? Com poden posar-se en contacte amb vosaltres? poden consultar la nostra web es celiaxcatalunya.org també ens poden enviar un e-mail a info arroba celiaxcatalunya.org i el telèfon ens poden trucar al 93 412 1789 i ara en aquesta era digital esteu també a xarxes us podem trobar a Instagram per exemple? I tant també estem a totes les xarxes socials Facebook, Twitter, Instagram TikTok Telegram Dinkedin i a tot sí que sí us podem trobar i busquem celiaxcatalunya segur que segur que sortim Clar que sí doncs això està estupendo també per tenir-vos també a l'abast del nostre telèfon mòbil i també poder seguir-vos a les xarxes Irene ha estat un plaer tenir-te amb nosaltres gràcies per compartir tota aquesta informació tan valuosa i també esperem que els nostres oients hagin pogut aprendre més sobre la celiaquia i els recursos que hi ha disponibles una abraçada molt gran i fins la propera Moltes gràcies a vosaltres fins la propera I just want you close Where you can stay forever You can be so That it will only get better You and me together Through the days and nights I don't worry because Everything's gonna be all right People keep talking They can say what they like But all I know is Everything's gonna be all right And no one No one No one Can get in the way of what I'm feeling No one No one Can get in the way of what I feel for you You You Can get in the way of what I feel for you When the rain Is pouring down And my heart Is hurting You will always Be around There's thunder For certain You and me Together Through the days and nights I don't I don't worry Cause Everything's gonna be all right People Keep talking They can say what they like But all I know is Everything's gonna be all right No one No one No one No one No one Can get in the way of what I'm feeling No one No one No one Can get in the way of what I feel for you You You You Get in the way of what I feel I know Some people search the world To find Something like what we have I know People will try Try to divide Something so real So to the end The time I'm calling You There ain't no one No one No one No one Can get in the way of what I'm feeling No one No one No one No one No one Can get in the way of what I feel for you Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh Oh I seguim aquí, al Refugi, en magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. Avui ensarem als micròfons dels estudis de l'emissora, el Javier, que ja el tenim aquí a Ràdio d'Esvern. Javier, bona tarda. Bona tarda. Avui parlem de novel·la gràfica. De nou aquí per parlar de novel·la gràfica. En ganes, eh? Moltes ganes. Mira, volia comentar-te una cosa perquè he començat una novel·la que és curiós perquè cabalca una mica entre novel·la gràfica i novel·la convencional i li diuen novel·la il·lustrada, que juga una mica amb el tema que té moltes il·lustracions però no és ni còmic, no és novel·la gràfica, sinó que juga una mica amb això. perquè potser et trobes un parell o tres de folis que estan plens de text i no hi ha cap imatge i després doncs comences a veure coses, no? Es diu l'amarillo no existe i em està semblant bastant interessant. L'he començat fa poc, me l'han regalat fa relativament poc. I mira, doncs, ara m'he recordat d'ella i, bé, unes pintades que apareixen de sobte, unes pintades que comencen a endivinar coses que van passant. I de fet, doncs, genera bastant interès, no?, el fet aquest d'unes pintades que no sap ningú qui les està fent i que poden predir el futur. Aquí m'he quedat, aquí m'he quedat. Interessant, interessant. Sí, sí, sí. I res, doncs avui venim a parlar una miqueta també de com arrenca aquest any el Club de Novella Gràfica de l'Ateneu de Sant Just, que tu lideres, doncs també comentar una mica quines són les novel·les que arrenquen aquest 2025. Doncs aviam, arrencarem el 2025 amb un autor amb el que ja vam arrencar aquest curs al setembre, que és Alan Moore, que és un guionista que el públic potser no coneix, però el públic coneix moltes de les seves obres. La que vam fer al setembre va ser Watchmen, també és el guionista de B de Vendetta, que va ser molt popular. i després les màscares de B de Vendetta es van fer molt popular també ara durant les protestes del 15M i que us hauré així. I aquest mes el que farem serà una altra de les seves obres més conegudes, potser la menys coneguda de les més conegudes, que és From Hell. D'acord? I From Hell, mentre que Watchmen era una obra de superherois ambientada en els anys 80, uns anys 80 ficticis, From Hell ens porta a l'Anglaterra victoriana i ens parla de la història de Jacques l'esbodellador, Jacques the Ripper, Jacques el destripador, i és potser l'obra més guardonada d'Alan Moore. Carai, una història que... Bé, jo el llibre no l'he llegit, però la història de Jacques el destripador, o desbodellador, com deies, superinteressant. Sí, sí. Superfascinant. Quan vaig estar a Londres per primera vegada, vaig fer un recorregut per Londres de nit, on t'explicaven la història d'aquest personatge tan icònic, no? I realment era un carnisser que sabia molt també d'anatomia humana, no? I de com fer patir... Això és el que es creu. Això és el que expliquen, com a mínim. Això, sí. De fet, de Jacques les Bolleus en sap ben poc, i el que hi ha són moltes teories. Moltes teories i molta rumorologia, i, sobretot, sobretot, una cohort de fidels seguidors de la història de Jacques les Bolleus que, des de l'època en què van passar els crims fins a l'actualitat, han anat investigant, cercant pistes, cercant indicis que puguin indicar qui és o qui va ser Jacques les Bolleus. I aquí, en aquesta història de Frommel, que a més pren el títol d'una carta, que es va atribuir en en Jacques. Adopta l'autor... a l'amor adopta una de les històries com a certa, la desenvolupa i aprofunditza, i crea una obra que és molt interessant, és molt absorbent, et porta directament, et transporta a l'Anglaterra victoriana, la tria del seu company de viatge, l'Eddie Campbell, que és el dibuixant, un dibuixant que dibuixa molt brut, amb molta línia, a més és una obra que és amb l'any negre, et fa situar-te allà mateix, et fa reviure, no, perquè no els hem viscut, però et fa viure els crims, i en tot el context d'aquests crims, et presenten també personatges de l'Anglaterra victoriana, coneguts per, no per tots nosaltres, però per molts de nosaltres, que van ser coetanis a Jacques, els budelladors, i els incorpora a la història, i fa una obra molt complerta. És una obra molt complerta que es va estar publicant durant 10 anys, en fascicles, per dir-ho així, en comic books, i després es va editar de manera conjunta, és a dir, es va començar a publicar a finals dels 80, i es va acabar de publicar l'any 98, i es va publicar conjuntament com a un sol volum en els 2000, i llavors és quan va arribar a Europa i es va fer més popular. Llavors entenc que la versió que acabeu llegint vosaltres és la completa? Sí, sí, sí, en el meu cas, com que jo vaig comprar-la tot just quan va sortir a editar-la en castellà, es trairan cinc volums, actualment, totes les redicions actuals és un sol volum, fa poc Planeta va fer una edició molt maca, tant en català com en castellà, d'un sol volum, i és una obra que està pensada per llegir-se en un sol volum, tot i que també per facicles, o per capítols, per entregues, per entregues fa bona feina, i és també, com a curiositat, la primera de les obres de la Mur que es va adaptar al cinema, tot i que s'han adaptat a tot altres, les que comentava abans, BD Vendetta, Watchmen, i aquesta es va adaptar força ràpid després de la publicació de l'edició complerta de totes les entregues, i la va protagonitzar el Johnny Depp, i, bueno, no va ser una gran pel·lícula. No va sortir ben parada, no, podríem dir? Jo crec que cap de les pel·lícules que adapten l'obra de la Mur són massa bones, va ser popular, BD Vendetta, però com a pel·lícula tampoc és una meravella, i és, bueno, tampoc és sorprenent, és a dir, és un guionista tan, és tan complert, és tan detallista, que és difícil portar-ho això al cinema, i van decidir portar From Hell, perquè potser la història de Jack Lesbodelló semblava més transportable a la gran pantalla, etcètera, però és impossible arribar a tots els matisos en què arriba a la Mur en el còmic, i és impossible reflectir aquesta Anglaterra victoriana bruta, però bruta no només a nivell higiènic, sinó també a nivell moral, que reflecteix Lady Campbell amb el seu dibuix. Portar això al cinema, bueno, jo no hauria tingut valor de fer-ho. Clar, perquè realment jo ara estic recordant moltes escenes, no?, d'aquest tour que vaig fer per la nit londinenca, i realment, clar, és esfreïdor perquè tu estàs allà, a Londres, no?, la ciutat durant aquells dies, i estàs vivint aquella nit que et van ensenyant imatges reals dels cadàveres, o teòricament reals, d'aquells cadàveres, d'aquelles virulents morts, no?, que, doncs, anava generant el seu pas al Jack l'esbudellador, i clar, doncs, et genera, et genera, doncs, una ansietat, una angoixa, el fet d'entrada ple en aquesta història. Entenc que la novel·la graficava per aquí també, no?, que és molt immersiva. És immersiva, però és més immersiva en la societat de l'Anglaterra victoriana que no pas en l'aspecte més mòrbid dels crims del Jack l'esbudellador, perquè això ja s'ha fet molt. al final la història del Jack és l'excusa per mostrar-te una societat que tenia alguns quants problemes a nivell moral i també a nivell social. Cosa que ho fa bastant sovint a l'emmur, perquè també en Watchmen fa servir com a excusa al món dels superherois per mostrar-te la societat d'Estats Units en els anys 80, o a finals dels 70, principis dels 80, i presentar-te al context polític o social. Aquest fa una mica el mateix amb l'Anglaterra victoriana i, cert, estèticament es recreen en els crims, d'acord? Les escenes que il·lustren els crims estan fetes de manera que tu ho pateixis, per dir-ho d'alguna manera, però no és el centre i el cor d'aquesta obra. Podríem dir que també té un punt molt crític, no?, Alan Moore en totes les seves obres, com esmentaves? Alan Moore és molt crític i ho era, ho és i ho serà sempre perquè és un tret de la seva personalitat. Ara, fa una crítica que tampoc és, no és d'estralera, és subtil i fent servir diferents tipus d'eines narratives, diferents tipus d'eines narratives. I, en aquest cas, abans has fet una petita pinzellada també, mai més fent dit, de l'obra il·lustrada. Jo estic veient imatges aquí per internet i realment, doncs, és una obra molt, molt interessant perquè, com comentaves, està feta d'una forma bruta, poèticament parlant, perquè són aquestes pintades com molt ràpides, tot i que segur que deu tenir la seva tècnica a fer això. Clar, això també genera un món supercomplex per narrar la història perquè, al final, estem parlant d'una situació complexa, d'una ciutat que està vivint també, doncs, l'època victoriana que una època victoriana no és només Jacques Les Budalladors sinó també a Londres van passar moltíssimes coses durant aquella època. Tu creus que també l'il·lustrador ha sabut plasmar tota aquesta essència? Jo crec que sense l'Eddie Campbell, sense el dibuixant, que va sumar-se a l'amor per fer aquesta obra, From Hell no seria el que és. Si haguéssim triat un altre dibuixant que tingués una línia molt més neta, més semblant aquí, doncs, de Watchmen o, jo què sé, imagina TARG de Tintín fent d'il·lustrant From Hell. no tindria cap mena de sentit. En canvi, la tria d'Eddie Campbell és que crec que és la suma dels dos que fa que From Hell sigui una obra tan completa i tan atractiva i que ha guanyat tants premis. És que ha guanyat tot en el món del còmics. Premis Eisner els ha guanyat reiterades vegades sobretot pel guió, però també l'ha guanyat com a obra completa quan es va acabar de publicar totes les entregues, ha guanyat premis Harvey, ha guanyat premis també a Europa, a molts llocs. Vull dir, és una obra que és un clàssic, és un clàssic d'una obra gràfica. Tu les primeres vegades que vas llegir, perquè no sé si la vas llegir per fer cicles també o la vaig llegir de forma completa. Jo la vaig llegir per entregues. Per entregues. Llavors, quina és la sensació que recordes de llegir l'obra i ara després amb les relectures que has fet posteriorment podries comparar-ho una mica? És a dir, has sentit coses diferents o t'has tornat a connectar amb el Javi de fa 15 o 20 anys? Fa 20 o 24. He volgut ser generós. Això crec que ho vaig sentir el 2000. No, no crec que connectés amb el Javi del 2000. Però el que sí que he notat és que el problema de les publicacions a vegades per entregues és que si no ho fas amb una cadència determinada ja te n'oblides i tot de la història. Clar. Tinc el record i voldria no equivocar-me perquè si no ja demano perdó per avançar-te a Planeta que ho va publicar llavors i ho publicar que la cadència de publicació als 2000 no va ser gaire bona i jo al final costava de seguir la història. Que això era degut potser a que no tenia èxit o no tenia tirada? No, no. Jo crec que és una dos qüestions més mundanes. D'acord. De mira, hem trigat dos mesos més del que havíem d'haver trigat a publicar-ho perquè això ja havíem comprat els drets i ja estava pensat per publicar-ho tot perquè era una obra i ja era completa el que passa que no havia arribat a Espanya. Quan es va publicar aquí es va publicar completa però per entregues però ja era completa. Llavors, ara el fet de posar-la tota junta en un sol volum que és una cosa que als 2000 no era tan popular es feien més això publicacions per entregues i a dia d'avui és molt més atractiu potser també per una qüestió del mercat que està més madur i la gent li haurà de comprar volums complerts i es veu amb cor d'invertir 40 euros en comprar-se un volum de From Hell i potser pensar que el 2000 no doncs llavors es feia per entregues i no es feia massa bé i costava seguir la història ara jo no ho sé perquè no tinc el volum però com ho puc llegir tot seguit perquè ho tinc a casa la sensació de llegir-t'ho tot d'una tacada jo ho gaudeixo més també fa gràcia perquè pots veure els canvis els canvis d'estil sobretot d'estil d'il·lustració de l'Eddie Campbell perquè ell va estar com he dit abans es va estar publicant durant 10 anys llavors entre la primera pàgina del primer volum i la darrera de l'últim volum hi ha una evolució artística que tu pots és a dir que si ho fas si ho fas tot seguit no la notes però si vas al principi i després al final sí que notes com ha canviat l'Eddie Campbell i el seu estil i com li ha agafat ja per dir-ho fins al truquillo els personatges tot és més fluid algunes coses no m'agraden tant se li torna una mica més net però bé però també és interessant des d'un punt de vista d'art visual és interessant veure com ha evolucionat durant aquests 10 anys i pel que fa diguéssim a l'escriptura de de forma escrita hi ha alguna diferència o en aquest cas sí que es manté bastant bastant lineal no hi ha tant de canvi per part del del seu escriptor de l'Alan Moore jo crec que l'Alan Moore tenia pensat com havia de ser From Hell des del primer moment que ja va començar a escriure sabia com havia d'acabar com havia d'evolucionar i està ho trobo no trobo cap canvi significatiu ho trobo tot que és molt fluid molt agradable sí dins del concepte del cas del Jacques Fodellador de llegir i i de nou trobo que és una obra mestra i i l'Alan Moore és un dels millors guionistes que hi ha hagut mai en el món del còmic o el millor doncs bé avui hem parlat de From Hell perquè també és la novel·la gràfica que han set aquest 2025 i que per tant també comentareu en la propera sessió explica'ns quan serà i què pot fer la gent per venir a participar també de forma activa la propera sessió del Club de Lectura serà el 21 de gener i atenció perquè és un dimarts i fins ara fèiem els clubs de lectura els dijous d'acord però a partir d'ara els farem els dimarts ho dic pels habituals que no es presentin el dijous d'aquella setmana sense mirar-se gaire el dia i es trobin que no hi ha club de lectura què cal fer per apuntar-se no cal fer res per apuntar-se només cal venir a la Taneu aquell dia i presentar-se a la sala Piquet crec que no m'equivoco però bueno confirmeu qualsevol sala de la Taneu segur que ja els diran cap on han d'anar exacte i allà estarem com sempre segons enrotllana i comentant l'obra no tinc per què ser jo qui xerri la major part de les vegades no xerro jo i procuro no ser jo qui xerra m'agrada molt que la gent que ve expressi la seva opinió i podeu venir havent-vos llegint l'obra o sense haver-vos llegit l'obra si això fa que us la llegiu després o si us entreten tota aquella hora que estarem debatent l'obra llavors com accedir a aquesta novel·la gràfica nosaltres ens coordinàvem a la biblioteca perquè porti exemplars i així la gent pugui anar a la biblioteca i agafar un exemplar i així poder-lo llegir per al Club de Lectura o també ens coordinarem amb Cal Llibreter perquè portin uns quants exemplars extra per si algú que se'l vulgui comprar i que li trobar per la seva col·lecció aprofitant la vinentesa que és la novel·la gràfica que farem al Club de Lectura Perfecte doncs Javi crec que serà una bona estrena d'any amb aquesta novel·la gràfica ja teniu pensats els propers espais de novel·la gràfica i qui ocuparà doncs aquests espais o encara doncs no tens triades les novel·les tot pensat ja tot pensat perquè si no no surt el catàlac d'activitats la teniu vas fent la llisteta després de From Hell hi haurà Herba que és d'un autor coreà per fer un canvi de continent i després anirem a Europa amb la balada de la Marcelada d'Ugo Prat que és un clàssic de clàssics del còmic europeu i per acabar el curs del club de lectura que serà el juliol encara ho estem treballant però la idea és portar igual que vam fer l'any passat a un autor o autora que ens comenti també la seva obra i això encara encara no ho hem tancat però ho tancarem en breu perfecte doncs nosaltres estarem pendents també per anar sabent les novetats del club de novel·la gràfica i també del club de lectura de l'Ateneu que tenim doncs com sabeu aquest espai mensual Javi gràcies una abraçada molt gran gràcies Dani que vagi molt bé adeu-siau apa i tornem a estar aquí al Refugi Recomana un espai on dediquem a presentar opcions d'oci cultura art gastronomia a l'abast de tothom i avui ens en volem endinsar en els millors museus per visitar en família a Barcelona sab credential i en aquest cas els caps de setmana a vegades a casa tancats es poden fer tediosos, però a Barcelona hi ha moltes oportunitats d'oci i de lleure i en aquest cas els museus és una combinació perfecta d'educació i també de cultura i entreteniment. En aquest cas avui us volem presentar aquests museus i centres d'art que deixaran que la canalla i els grans es quedin amb la boca oberta. I aviam, primer volem trencar un mite, és fals que els nens no vulguin anar a museus. El secret és que s'ha de saber escollir bé el lloc. A Barcelona la varietat i la qualitat dels museus és excepcional, així que no hi ha excusa. Teniu centenars de llocs on explorar, obres d'art per admirar, exposicions per recórrer i activitats per gaudir en família. Ara bé, perquè aquesta experiència sigui realment profitosa, que el museu escollit s'ajusti als interessos dels més petits. Si els agrada dibuixar durant hores, podeu anar al Manac o a la Fundació Miró, que són opcions perfectes. Si prefereixen estar a l'aire lliure, doncs trieu museus amb activitats relacionades amb la natura o la ciència, com per exemple el Cosmo Caixa o el Jardí Botànic, o també el Museu de la Ciència. I si no sabeu per on començar, aquí ve un consell. Anar a un museu no hauria de ser com fer-los menjar verdura, és a dir, que escolteu els nanos i també trieu junts aquest espai per gaudir i per descobrir. I arrenquem amb aquesta llista amb el Cosmo Caixa, un museu interactiu de ciència que és un paradís pels més petits i pels petits científics. Des del famós bosc inundat fins a les exposicions interactives ens permeten tocar, veure i experimentar amb ciències. és ideal per a totes les edats. A més, el planetari ofereix un viatge fascinant per a l'univers. I un altre museu que també agrada a petits i grans i que també ja hem portat aquí al programa és el Museu de la Xocolata. Aquest espai dolç explica la història i el procés de fabricació de la xocolata des dels seus orígens fins avui. Hi trobareu escultures fetes de xocolata i també els nens poden participar en tallers on es devenen xocolaters per un dia. I marxem cap al Museu Blau on, situat al Parc del Fòrum, esdevé un museu dedicat a la història natural amb una espectacular exposició sobre la biodiversitat del planeta. També els nens poden veure de prop escalets d'animals, fòssils i altres meravelles del món natural que els fascinaran. També poden visitar el Caixa Fòrum, que és un dels clàssics de Barcelona, un centre cultural que ofereix exposicions que canvien constantment, sempre amb una proposta per a totes les edats. A més, també programen tallers, activitats familiars i visites guiades que estan adaptades pels més petits i que fan una visita i una experiència cultural i educativa assequible per a tots els gustos i també per a totes les edats. marxem al Museu del Disseny, perquè si la creativitat i l'art són el que motiva la canalla, aquest museu és una visita obligada, amb exposicions que van des del disseny gràfic fins la moda, el mobiliari i la decoració. Els nens poden gaudir d'exposicions dinàmiques que faran explorar el món del disseny d'una forma lúdica. I marxem al Museu de la Música. que aquí els nens podran veure, escoltar i fins i tot tocar alguns instruments d'arreu del món. Aquest museu ofereix una àplica col·lecció d'instruments històrics i permet que els visitants experimentin amb sons en una activitat perfecta per a famílies amb petits músics en potència. I marxem ràpidament al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, situat a Terrassa, un museu que ofereix una immersió en el món de la ciència i la tècnica, amb una col·lecció de màquines antigues interactives que permeten comprendre l'evolució industrial i científica. És perfecte pels nens interessats en com funcionen les coses i la seva història. I si el que voleu, doncs, és aventurar-vos en la història de Catalunya, heu de visitar el Museu d'Història de Catalunya, un museu que, d'alguna manera més divertida i educativa, doncs podem introduir els nens a la història de Catalunya, des dels seus orígens fins a l'actualitat, amb exposicions interactives i recreacions històriques. Els petits poden aprendre mentre juguen. I també una altra de les oportunitats per conèixer, en aquest cas, el món marítim, és el Museu Marítim de Barcelona. Situat a les antigues Drassanes Reials, aquest museu és una porta d'entrada a la història marítima de la ciutat. És un dels meus museus preferits de Barcelona, un museu que, a més, també està en un espai únic, i els nens podran descobrir vaixells antics, models d'escala i fins i tot pujar a bord d'una rèplica del famós vaixell Santa Eulàlia. I acabem amb una visita ineludible al poble espanyol. No és un museu convencional, sinó que és un poble que recrea diferents regions d'Espanya amb tallers artesanals, activitats culturals i espectacles ideals per a tota la família. Els nens poden córrer per les places i aprendre sobre les tradicions espanyoles d'una manera més interactiva. A més, també, aquest espai ofereix moltes activitats tematitzades en funció de l'època de l'any. I bé, amb aquestes opcions, Barcelona ofereix una àmplia varietat d'espais culturals per explorar amb els més petits. Esperem que us hagi agradat aquest nou capítol del Refugi Recomana. Ens veiem a la propera edició. Deixarem el Montseny enrere i rodarem per mil camins Carretera i manta i la guitarra entre els dits Amb el bombo a negres i tres acords en tenim prou per invocar els déus del rock'n'roll. Deixa que et canti una cançó, una cançó per al somriure més bonic d'aquesta nit. Oh, oh, oh, oh, que ets tan salvatge i tan catarra com jo. Fem que cada dia sigui diferent a l'endemà. La vida és massa curta per perdre's en els detalls. Que no ens faltin mai les forces per cantar a ple pulmó a tot l'encant d'aquest maleït món. Deixa que et canti una cançó, una cançó per al somriure més bonic d'aquesta nit. Oh, oh, oh, que ets tan salvatge i tan catarra com jo. No, agafes-ho tu. Hòstia puta, no m'ho haig de ser tan merganyat. Però fas teatre, fas-ho com... Però ara no, no, no, no, no, no, no, no, no. Farem trist, eh. Molt divertit. It's, it's, it's a tuverest. Hola, què has de, tio? Per què no, tio? Per què no, tio? Para de dir, per què no? Després, a pensar ni el que he dit. Deixa que et canti una cançó, una cançó per al somriure més bonic d'aquesta nit. Oh, oh, oh, oh, que ets tan salvatge i tan catarra com jo. Oh, oh, oh, oh, que ets tan salvatge i tan catarra com jo. I fins aquí, el Refugi d'Avui. Moltíssimes gràcies per escoltar-nos a la tarda d'avui. Nosaltres tornem, com sempre, dilluns i divendres aquí, a Ràdio d'Esvern, les tardes de l'emissora municipal de Sant Just. Soc Daniel Martínez i ha estat un plaer acompanyar-vos al llarg de la tarda d'avui. Que vagi molt i molt bé i ens sentim molt aviat. Adéu-siau! Fins demà!