#311 - Càncer, Educació i Música: Entrevista amb Gemma Binèfar i Jaume Funes

I ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugeros i refugeres. Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. Benvinguts al refugi. Soc Daniel Martínez i des d'ara fins a les 7 de la tarda us acompanyaré al programa d'avui dimarts 14 de gener del 2025. I seguim sumant setmanes aquí al refugi en aquesta segona temporada. Avui al programa tindrem actualitat 360 a l'espai on repassem diàriament les notícies destacades a nivell global i municipal. Tot seguit també la càpsula, l'espai musical. Avui sentirem una cançó de Bruce Springsteen. I a la primera hora Gemma Binefer ens visitarà la cap de la unitat d'acribatge de càncer de l'ICO. Parlarem amb ella una bona estona i tot seguit també parlarem a l'espai de la xarxa A les Ones, l'espai de la xarxa educativa amb en Jaume Funes. I a la segona hora tindrem música, tindrem refugi Recomana i també veus d'emigrants d'espai d'en Jordi i la Consol. Avui viatjarem fins al Salvador i de ben segur coneixerem coses que no coneixien d'aquell país. Ara sí, comença aquí el refugi d'avui i ho fem com sempre amb actualitat. Actualitat 360. Les notícies a prop teu. I avui us hem volgut portar un parell de notícies bastant curioses. Una d'elles parla de que de quan hem de netejar les ampolles d'aigua reutilitzables i què passa si no ho fem. Aquesta notícia us l'hem portat perquè sabem que molts de vosaltres feu servir aquestes ampolles que normalment van a la motxilla de la feina i nosaltres les portem cap amunt i cap a ball, inclús també a la motxilla del gimnàs o fins i tot per estar per casa també ens van bé. No tothom ha de beure dos llitres d'aigua al dia, però la veritat és que molts nutricionistes s'hi recomanen que agafem l'hàbit de beure i que tinguem sempre a mà una ampolla plena. Per això, els últims anys moltes persones s'han acostumat a fer servir aquestes cantimplores a la feina, a casa o mentre es fan esport. També són una bona alternativa sostenible a les ampolles de plàstic que no només contaminen mars i ecosistemes del planeta, sinó que també contenen milers de microplàstics. Però les ampolles reutilitzables amaguen alguns riscos si no les rentem. Poden acumular bacteris i fins i tot fongs que acabem ingerint. Encara que també és veritat que els hi posem més fàcil si les deixem amb aigua estancada durant hores o dies a temperatura ambient. Per tant, hem de procurar tenir aquestes cantimplores ben netes. Diferents microorganismes poden entrar i créixer dins del recipient. En concret, bacteris com l'E.coli. En aquest cas, també poden entrar alguns heterobacteris, entre d'altres. Llavors, hi poden accedir per diverses vies. A través de la mateixa aigua on viuen de manera natural o amb més probabilitat des del nostre propi cos. A les mans, la boca i les fosses nasals en tenim centenars. Així, en tocar el tap de l'ampolla o desenroscar-lo i podem propagar les partícules que es queden als dits després de tocar el teclat, el lavabo, menjar o el que sigui. Per tant, és molt important tenir-ho ben acondicionat, tenir ben netejat el nostre recipient, aquesta ampolla. I, de fet, nosaltres recomanem fer-ho amb sabó de plats, que n'hi hauria d'haver prou amb una neteja diària. I, per tant, d'aquesta manera, podríem solventar aquest problema. Una notícia que és curiosa, però que ens ha semblat també interessant portar aquí a l'espai d'actualitat 360. I donem un cop d'ull a una altra notícia que parla sobre l'esport, i és que què fa que tinguem més o menys ganes de fer esport? Avui parlarem una miqueta de tot plegat. De fet, hi ha vegades gent que té moltes ganes de fer esport, d'altres que en té menys. I un grup d'investigadors espanyols liderat per tres científiques del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques ha publicat un estudi a la revista Science Advances que podria marcar un abans i un després. La recerca ha descobert l'interruptor que estimula o frena el desig de fer esport. Es tracta de dues proteïnes que activen l'àrea del servei, que controlen el moviment i que poden incitar a estar més actius. I margem a parlar de les notícies a nivell municipal. I avui portem dues notícies extretes del portal de ràdio d'Esvern, i és que el Bas Llobregat es prepara per a la segona fase dels Jocs Esportius Escolars. El Consell Esportiu del Bas Llobregat iniciarà el 18 de gener la segona fase comarcal dels Jocs Esportius Escolars del curs 24-25. Aquesta competició inclourà modalitats esportives com futbol set, futbol sala, bàsquet, voleibol, bèisbol i handball, adreçades a categories des de l'educació infantil fins a la juvenil, amb grups formats segons les classificacions de la primera fase. A diferència d'edicions anteriors, aquesta fase consistirà en 10 jornades que es disputaran els dissabtes entre el 18 de gener i el 29 de març. La fase final s'iniciarà el 5 d'abril amb una jornada esportiva de Cluelda. I ara parlem del Club Literari de l'Ateneu de Sant Just. El Club Literari de l'Ateneu de Sant Just organitza el taller Vols Fer l'Arbre Genealògic de la Teva Família, que tindrà lloc en dues sessions els dies 16 de gener i 13 de febrer del 2025, a les 7 de la tarda a la Sala Piquet de l'Ateneu. L'activitat serà a càrrec de Joan Cerna Sàlvia i també d'en Juli Ochoa, i està dissenyada per ensenyar als participants els elements, eines i recursos necessaris per crear un arbre genealògic familiar, a més de proporcionar tècniques pràctiques, el taller busca fomentar la descoberta i preservació de la història personal i familiar. I ara marxem a l'espai musical del programa. Born in the USA, Streets of Philadelphia, The River, I'm on Fire, tot això són cançons del magnífic Bruce Springsteen, The Boss, que no sé si ho sabíeu, però aquest nom, el jefe, The Boss, el cap, ve que als seus inicis es veu que era el que duia la pagueta a sobre, és a dir, quan van començar a fer concerts amb la banda, ell era l'encarregat de distribuir els diners als altres membres del grup. I d'aquí va néixer aquest pseudònim, aquest nom, que vindria a esdevenir història i llegenda, perquè al final Bruce Springsteen molts el coneixem com The Boss, i avui sona aquí a Ràdio d'Esvern. Bruce Springsteen, ara a la càpsula, per tots vosaltres. Cal la terra molt avall, creus que no te'n sortiràs, però molts besos te n'adones que tornes a començar, i a força de molt de caure i de tornar-te a aixecar veus que les coses no canvien però ja no ets qui eres abans doncs he estat ja cinc o sis i sóc el que ara tinc no vull pensar en el que arribarà demà Llença't, que abans ara és l'únic que ho repartirà sento que el cor ja no para de m'atregar i diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà que un llapis mai no dibuixa sense una mà i perquè els meus pensaments que sempre viuen en present no conjuga en altres temps que ja faré el que no vaig fer doncs avui o potser demà seré aquí o seré per allà seré un tros de l'univers que no nota el pas del temps el que faig a cada instant és la força que em fa gran no vull pensar en el que arribarà demà Llença't, que abans ara és l'únic que ho repetirà sento que el cor ja no para de m'atregar i diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà que un llapis mai no dibuixa sense una mà Llença't, que abans ara és l'únic que ho repetirà Llença't, que abans ara és l'únic que ho repetirà sento que el cor ja no para de m'atregar i diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà que un llapis mai no dibuixa sense una mà Llença't, que abans ara és l'únic que ho repetirà sento que el cor ja no para de m'atregar i diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà que un llapis mai no dibuixa sense una mà Chuta, que abans ara és l'únic que ho哈哈哈 iしょう que continued... Fins demà! Fins demà! Fins demà! Hola, bona tarda! Com estàs? Molt bé, doncs aquí amb moltes ganes d'estar amb vosaltres i d'explicar-vos el que necessiteu. Ens fa molta il·lusió poder parlar amb tu també. Hem llegit una mica el teu currículum així per sobre, però et volem conèixer més a fons, volem saber una mica més de tu. Què et va motivar a especialitzar-te en Medicina Preventiva i Salut Pública, Gemma? Doncs mira, justament fa poquet que m'han fet una entrevista i els vaig comentar el mateix. Quan jo estudiava Medicina ja fa uns quants anys, la Medicina Preventiva i Salut Pública. començava a sentir-se a parlar de la prevenció i a mi, com que mai m'havia agradat molt això d'estar davant del pacient, vaig pensar que potser és aquest el camí. i poder prevenir les malalties, no? No haver de veure el pacient potser cara a cara i poder fer alguna cosa per intentar evitar que els usuaris, que jo dic, vagin al metge. I per aquí va anar tot, vull dir, va començar així i de fet ara és una especialitat que, bueno, gràcies a la Covid és molt més coneguda. Gràcies, vull dir, malauradament, volia dir. Pel que fa al cribatge de càncer, quins han estat els majors reptes en la coordinació del programa de cribatge de càncer colorectal, també, en aquest cas? Sí, mira, a la nostra unitat portem tant el cribatge de càncer de mama com el colorectal. El de mama ja fa més anys que està implementat i potser, doncs, les dones estem més conscienciades en temes de salut i tenim una participació més elevada i el de càncer i colorectal, doncs, està tot un repte perquè ha costat molt arribar a un mínim d'una participació, que a Europa ens ho marca amb un 45% i tot just després de 25 anys en marxa hem assolit ara aquest 25%. Llavors, bueno, doncs, cada dia intentant esbrinar què podem fer perquè la gent ens participi i poder, això, prevenir aquest càncer. Clar, clar, clar, efectivament. Entenc que també, doncs, aquí heu de fer molta feina de sensibilització, no? A l'hora de sensibilitzar el pacient, com tu deies, també l'usuari, perquè d'alguna forma, doncs, sigui conscient, no?, dels beneficis que pot tenir, doncs, detectar-ho de forma precoç i també, en aquest sentit, tot el que és prop prevenir, no, Gemma? I tant, has donat, no?, en el clau. És molt important que la gent conegui, que ha de tenir informació que és una malaltia molt freqüent, el càncer colorectal, si agafem casos en homes i dones, és el càncer més freqüent i això la gent ho desconeix. Saben que acristeix el càncer de mama, el de pulmó, altres, i aquest, el colorectal, no ho saben tant. I, sobretot, hem de saber que existeix una prova fantàstica, que és molt fàcil de fer, que ens permet veure si pot tenir més risc o no de tenir el càncer colorectal. Interessant. Aquestes proves, en què consisteixen, més o menys, Gemma, perquè els nostres oients es facin una idea? Mira, és el que diem un test de sang oculta en femta. És un test molt fàcil que recull, a través dels programes, doncs, en el nostre cas recull a la farmàcia, els usuaris que poden participar reben una carta i amb el llestat de les farmàcies on poden anar i els hi dona, jo dic que és com un pendrive, no?, com un tubet molt pla, llavors han d'anar al lavabo, això sí, a casa seva, on vulguin, han de fer una mostra de femta i en aquesta mostra de femta, res, recollir-la amb aquest tubet, que és res, com un escuradent, l'han de recollir i amb aquesta petita mostra de femta, doncs, analitzem si hi ha sang no visible a simple vista. I això és molt important, és a dir, nosaltres busquem sang que no es vegi, perquè si una persona va al lavabo i ja hi ha sang, doncs, evidentment, algú hi ha, no?, llavors és sang que en principi no es veu i que aquesta sang pot provenir d'haver un càncer o una lesió precancerosa. I gràcies a aquesta prova, doncs, nosaltres detectem a molta gent, a moltíssima, que té aquestes lesions que, diem, precanceroses, que en un futur podrien arribar a ser un càncer. També detectem càncers i la sort que tenim és que els detectem en estadis molt incipients amb la qual cosa evitem tractaments agressius, no?, i una millora de la qualitat de vida. Però el que és important és que la gent no s'espanti, vull dir, que si els diem que té sang, aquesta sang segurament vindrà d'una lesió precancerosa o fins i tot a vegades ens trobem que ni tan sols això, que, bueno, és sang d'una fissureta o d'una hemorroide que ha segnat en aquell moment. Sí, sí, efectivament. En aquest cas també voldríem parlar sobre l'impacte que aquests programes de cribatge han pogut, doncs, fer i també en aquests impactes que tu hagis pogut observar en la salut pública, perquè entenc que també, doncs, d'alguna forma, sigui positiva o negativa, entenc que més positiva, d'alguna forma, doncs, deu donar aquests resultats, no? Home, sí, sí, jo he d'apostar i aposto i ha donat molts bons resultats, perquè el que et comento, detectem càncers inicials, no?, que no només fan millorar la qualitat de la vida de l'usuari, no rebre tractaments agressius, sinó a nivell econòmic, doncs, com més incipient és un càncer, més barats són els tractaments, però, sobretot, és que això, detectem aquestes lesions precanceroses evitant que progressin a càncer amb la qual cosa, o bé, és que només amb la clonoscòpia podem arribar, no?, a treure aquesta lesió i evitar que en uns anys pugui tenir un càncer. Aleshores, és molt positiu i jo, vamos, a part de que és la meva feina i m'agrada, però és que aposto per aquest cribatge. Potser amb altres diríem, mira, no són resultats tan efectius. L'únic inconvenient és això, que tenim una participació encara molt baixa. Hem de conscienciar, no sabem com, a la població, doncs, que faci aquesta prou. És que és un test tan fàcil, el que no és gens invasiu. Després, ha de quedar clar que si surt positiu, farem una clonoscòpia, que tampoc se'ns espanti la gent. La clonoscòpia fa amb sedació, no fa dolor i si trobem una lesió, amb la mateixa exploració, intentem, doncs, treure aquesta lesió. Però, bueno, això és una petitíssima part de la nostra població. Només el 4% dels que arriben a fer aquest test surten positius i, per tant, els hem de fer una clonoscòpia. La resta és un test que no detectem sang. Quina edat, més o menys, estem barallant, no? Amb quines edats ens estem movent quan parlem d'acribatge? Doncs, el programa d'acribatge s'adreça a homes i dones de 50 a 69 anys, tot i que ja està acceptat que s'ampliarà fins als 74 anys d'una manera progressiva a partir, segurament, de l'any vinent. Però la població focus és a partir dels 50 anys. En aquest cas, també, hem de parlar de la investigació i seria interessant, doncs, també, a partir d'aquestes tesis que has realitzat, com apliques tots aquests estudis que tu tens en la teva feina diària? A vegades és complicat, perquè la recerca en tots els àmbits de costa, potser es fan molts estudis de què s'investiga, no? I, oh, doncs, mira, això ha anat molt bé. I portar-ho a la pràctica costa moltíssim. Nosaltres tenim línies molt centrades en com adreçar-nos a la població i fer més accessible, no?, que puguin participar. Per exemple, ara estem duent a terme un projecte, doncs, que en lloc del paper fer amb SMSs, invitar la gent per SMS, fer recordatoris. Però sí que és cert que en el nostre món estem investigant biomarcadors que ens puguin identificar de millor manera, tot i que el temps que tenim és bo, però sempre es pot millorar. i evitar, potser, que molta gent vagi a fer-se una colonoscòpia i després no trobem res. O sigui que en aquest món, vull dir, cada any es treuen nous medicaments, també, pel tractament, no?, que fan que tinguem millors resultats. Però en quant al cribatge, la nostra línia, sobretot a nivell de l'ICO, és intentar això, trobar estratègies que puguin fer més accessibles a tothom, que puguin participar i entendre el que és el cribatge. En aquest cas, quines estratègies consideres també essencials per incrementar la participació ciutadana en el cribatge? Perquè, clar, jo crec que no deu ser tasca fàcil, no? Ara, per exemple, a mi se m'acudia com equiparar-ho, per dir-ho d'alguna manera, amb el tema dels bancs de sang, no?, que es demanen moltes donacions de sang i també costa molt, no?, que la gent participi en aquestes donacions de sang. A vegades, evidentment, una cosa no té res a veure amb l'altra, però no ho sé, són coses de mobilització, no?, al final són dues accions on necessites la mobilització de la gent. Per què costa tant mobilitzar la gent, Gemma? Doncs, si ho sabeu... T'agradaria saber-ho, no? Sí, tant d'ho sabés perquè dius, home, llavors podríem augmentar la participació. Jo crec que és que, sobretot, prop d'algú familiar, algun amic, doncs et consencies més, no?, llavors, potser la gent més sensibilitzada és la que ha tingut alguna experiència a prop seu, però jo crec que el tema de sensibilitzar, no?, a través de ràdios, com fem ara, tel·les, fer sortides al carrer, que ja les intentem fer, i que això que ens coneguin és com anar, no sé si la paraula, matxacant a la gent, no?, però de manera hauríem d'anar constantment fent-ho, vull dir, perquè ho fem un dia, la gent, ah, vale, vale, i se t'oblida, és a dir, jo crec que ha de ser alguna cosa constant, ensenyant números a través dels mitjans, de, ostres, és que si cada dia veiessin, o cada dia, cada setmana, els números de càncer, i que veiessin que el càncer colorectal, el de mama, el de pulmó, estan a unes primeres posicions, i que els podem evitar, en el nostre cas, ho podem evitar primer fent una prevenció primària, és a dir, portant un estil de vida saludable, menjant bé, fent exercici, evitar l'alcohol i no fumar. Però, si malgrat això, doncs tenim una segona estratègia, que és els programes a cribar-se, que és el que diem prevenció secundària, detectar-ho a temps. O sigui, que tenim a les nostres mans realment eines potents per poder evitar molts càncers, i no ho fem, perquè, per molt que s'entompli la boca dient la dieta mediterrània, doncs hem de veure els números. Algo està fallant i no ho estem fent bé. Avui estem parlant amb la Gemma Binèfar, cap de la Unitat de Cribatge de Càncer de l'ICO, i coordinadora del programa de cribatge de càncer colorectal des del 2006. Parlem amb ella també, doncs, d'alguna forma per difondre tot aquest missatge que hem anat comentant al llarg de l'entrevista. I ara vull parlar de futur, perquè quins són els propers passos a la prevenció del càncer, Gemma? Mira, s'està parlant molt de la prevenció personalitzada. Així com hi ha tractaments avui en dia molt personalitzats, et fan moltes proves per realment anar al focus d'on està una lesió, doncs també el futur crec que serà com una prevenció molt personalitzada depenent dels teus factors de risc, no? De l'edat, de si ets home o dona, intentar fer com un pack, no? I, doncs, potser el test de sang ocultat en fem, en lloc de fer-lo cada dos anys com estem fins ara, amb algunes persones es podria fer cada tres, amb altres cada un any, i la mamografia igual, no? Doncs intentar anar personalitzant aquests temes. Jo crec que, no ho sé, em jubilaré abans a veure-ho, això, però és el que ara, a nivell d'Europa, sobretot, s'està movent. Abans parlaves també de la pandèmia, que va ser una època que ens va marcar molt a tots i a totes, però, sobretot, també, el sector sanitari del nostre país, bueno, del món, no?, però del nostre país, que és el que ens toca més de prop. En aquest cas, a mi m'agradaria saber com creus que ha canviat la gestió de programes preventius arran de la Covid-19. Mira, en el nostre cas, no ha canviat gaire, eh? Bé, no ha canviat el rendit que ho continuem gestionant igual. L'únic que sí que hem vist un petit increment de la participació. Jo crec que la gent s'ha conscienciat més que la prevenció és important. De fet, la Covid ens ho va ensenyar, no? Si fem les mesures d'higiene, tot el que ens ensenyàvem de protecció, evitarem els contagis, doncs això, no?, la paraula prevenció ha fet que potser la gent entengui més que fer aquest test de sang ocult en fenta és prevenir un futur càncer. I malgrat que tothom deia «Ostres, això ens farà baixar la participació després de la pandèmia», doncs no, realment hem tingut un petit increment, tampoc partir a coets, però això és el que ens ha ensenyat i també a donar a conèixer la nostra especialitat i veure que, malgrat molts de nosaltres estem davant dels ordinadors, fem una feina que és molt important de cara a la població. I, Gemma, m'agradaria acabar aquesta entrevista preguntant-te amb què és el que més t'apassiona del teu dia a dia professional. Doncs ja tinc la sort, que m'encanta i perquè és una feina molt variada, perquè la gestió implica des de relacionar-te, evidentment, amb el teu equip de treball, que és multidisciplinar, tenim estadístics, tenim matemàtics, infermeres, administratius, però també amb gent fora de l'ICO, i en relació amb la farmàcia, amb atenció primària, amb radiòlegs. Després fem moltes sessions adreçades tant a professionals com a la població. A mi m'agrada molt parlar, no sé si es nota, però... I, bueno, i transmetre tot això que a mi m'apassiona. I això cada dia és... Per molt que em planifiqui, i digui, bueno, avui tinc aquesta reunió, sempre surten imprevistos i coses que fan que el dia a dia sigui diferent. Gemma Binèfar, moltes gràcies per acollir-nos avui aquí a Ràdio d'Esvern en aquest fragment, acollir-nos en la teva agenda, perquè entenc que també doncs deus anar bastant liada, amb molta feina i molts compromisos, però t'agraïm moltíssim que hagis pogut fer un forat. Al revés, encantada de poder donar-nos veu. Una abraçada molt gran, que vagi bé. Igualment, gràcies. Gràcies. Seguim aquí al Refugi, al magassin de tardes de Ràdio d'Esvern, en un altre espai de la xarxa educativa, de la xarxa a les zones. Avui tenim en Jaume Funes Artiga, que és psicòleg, educador i periodista. Ha dedicat bona part de la seva vida a escoltar, comprendre i ajudar els adolescents. Ha treballat a l'administració, a l'escola, al carrer i als espais terapèutics. Autor de molts llibres i articles. Va publicar el primer, La nova delinqüència infantil i juvenil, el 1982, quan semblava que el problema dels joves eren les bandes, pensant en la renovació de l'escola, també va publicar Fer de mestre, quan ningú no sap per què serveix. Els seus últims llibres sobre els adolescents són Estimen quan menys ho mereixi, perquè és quan més ho necessito el 2018, i un èxit de vendes que va arribar als 25.000 exemplars entre les edicions en català i castellà. I també Estimen però vull saber més el 2020. Ara sí, saludem el Jaume que ja el tenim aquí a l'estudi. Jaume, bona tarda. Hola, bona tarda. Després d'aquesta presentació diguéssim més un punt de col·lària, formal. Que només diu que tinc anys. Volem conèixer-te una mica més, Jaume. Avui vens aquí a la ràdio, però ja has passat pels estudis en nombroses ocasions, i volíem saber què és el que et mou, no?, a seguir descobrint temes de l'educació de l'adolescència. Bàsicament, potser perquè hi ha una resistència permanent llarg de la meva vida, clar, des de 1974 que estic en aquest món, fins aquí el món canvia tan acceleradament que trobo una mica estúpid que els adults continuen pensant que abans les coses han d'una determinada manera, que s'ha de recuperar el passat. Quan tenim l'obligació de pensar bueno, si jo ara tinc damunt d'un noi que sap, jo què sé, gestionar una intel·ligència artificial i ha estat capaç de composar una cançó, amb capacitat de fer 50.000 històries, com el sedueso perquè tingui ganes de continuar aprenent, perquè no l'enganyen amb el que l'expliquen a una pantalla? O si sempre ens hem drogat, perquè sempre hem estat en una societat que busca química per canviar els seus estats d'ànim, per què no puc gestionar l'idea de dir l'alcohol a vegades ajuda a ser feliç, però intentar ser feliç només amb l'alcohol, malgrat que diguin que la cervesa tenen de llibertat i de felicitat, no sé si. Jo crec que els adults ens equivoquem quan no fem aquest esforç de dir el món canvia i el món actual és complex i accelerament canviant i no donar temps ni a adaptar-se, els adults, si el món canvia, hem de pensar i ara com eduquem? Ara quina escola necessitem? Parlant de canvis i parlant d'addiccions, podríem parlar també de l'addicció a les pantalles, a les noves tecnologies, però també d'alguna forma hi ha molts educadors que ja les implementen també en el seu dia a dia a les escoles. Quin és l'equilibri entre tot plegat? És que no és un problema d'equilibri, no, no. Algú intenta, que si, bueno, faràs uns, però estones, no, una quantitat de temps o no, una pantalla i no l'altra. És que no és això, és a dir, en aquest moment no és possible, no és possible aprendre sense saber navegar. voler saber, és voler saber bellugar-se en un món en el que la informació en tot cas és accessible, però l'has de saber trobar i has d'intentar saber per què t'expliquen una cosa i una altra. Entrar a intentar descobrir en aquest moment un llibre, bueno, no pot servir, però és que un llibre ni que sigui en PDF si no està, si no té hipertext, si no permet que el que ha d'aprendre busqui més informació, busqui la paraula i la música i al costat del fet històric pugui trobar la imatge i al costat de la imatge pugui trobar l'arquitectura. La manera com aprenem és totalment diferent. Per tant, clar que és, òbviament, s'ha d'aprendre i gestionar aquesta història com a tantes coses de la vida, no perquè l'aparell sigui no si o no, sinó perquè estem en una societat de capitalisme de mercat i no hi ha res, res, res en el món digital que no sigui un producte de mercat i per tant que no intentin o que tothom pretén quan vol fer negoci que estiguis molt de temps, que et sentis infel·lic si surts d'aquest univers i que acabis depenent, la teva manera de ser acabi depenent de la proposta que ells el facin. si no eduques perquè la persona sigui persona i descobreixi la felicitat i no accepti la que li estan venent, doncs estarem en un problema etern, perèdic, no per l'aparent, no perquè sigui digital perquè ja no existeix un món analògic, ni ara que estem aquí hi ha res analògic, ara tot és la informació que està digitalitzada i que es reproduirà quan vulguin, que es tallaran, que li afegiran imatges, farem de tot, per tant, la discussió és com ajudem a ser persones en aquest món, que òbviament quan una persona s'està construint ha d'aprendre límits, ha d'aprendre de capacitat per gestionar-lo, però el debat és com ser persona en aquest món, aquest humanisme en el món digital. A vegades jo penso que costa fer una mica d'acompanyament perquè nosaltres mateixos i també les generacions que han començat a treballar en aquesta era digital tampoc el van tenir aquest acompanyament, llavors el fet de buscar-lo en les futures generacions a vegades ens dificulta i no podem donar aquelles eines que tant ens agradaria, però hi haurà un futur en el que sí que podria haver aquest acompanyament? L'acompanyament és simplement saber estar al costat d'er. Per acompanyar, òbviament la gent jove no coneix aquest univers, però quan jo era jove l'acompanyament era l'Àngel de la Guarda, t'ensenyaven una estampita en la que hi havia un àngel que et protegia de les temptacions de caminar pel mal camí i de caure en el bici que el dimoni per acompanyar és simplement saber estar al costat d'una persona que està evolucionant, que està canviant, que està descobrint el món, que està creixent, que intenta ser una persona, caminar al seu costat i el dilema o la perturbació o el desconsegure a d'ú, és que bona part del que recorren aquests infants i adolescents és desconeguda per nosaltres, no és aquella cosa de la generació digital i no digital no, això ja ha passat, el problema és que bona part de l'univers en el que un adolescent se'n dins és desconegut pels seus pares, pels seus profes, pels seus adults i no li queda més remei que acceptar la idea de dir deixar-se ensenyar. Jo abans de venir aquí estava dinant amb un dels meus nets adolescents, 15 anys, però en cas d'un de l'Osaia, per dir-ho, però un tio extraordinari de quart d'ESO que discutien, discutien, discutien, xerraven, li havien fet unes suposades proves d'orientació i diu, mira, si al curs som 30, potser 3, potser 3, tenim una certa idea relativa del que volem fer l'any que ve, 3, idea relativa del que farem l'any que ve. Això ja és un èxit, no? Queda bé, aquesta resposta ja és un èxit. Clar, però com acompanya, és una persona que descobreix sense angoixar-te perquè, òbviament, entra a l'angòstia i dir, hòstia, quin món és aquest, no? però com li garanteixes la idea de dir aquí estic? Aquí estic. Quan jo escrivia la novel·la fa un parell d'anys, aquella per orientació encara de viure, és, sis adolescents que acaben l'ESO i dos anys després es tornen a trobar i què ha passat amb les seves vides. La clau està trobaran adults al seu costat que estaran disposats a acompanyar-los en el camí sense marcar el camí perquè ens entra l'angòstia i la preocupació de què faran en les seves vides. Però és que és un món és impossible que jo conegui el món del meu adolescent. Només sé la manera de mirar-lo, la manera d'escoltar-lo i la manera d'estar al costat seu. És interessant, no?, aquest debat que s'està generant perquè realment ara és un moment en el que, bueno, dic ara, però entenc que sempre ha preocupat, no?, el que fa l'adolescència, el que fa la infància perquè al final són processos, són canvis en els que la persona es va determinant una mica amb com serà d'adult, no? I jo crec que ara hi ha un punt de preocupació, no?, si ens posessin també a mirar, doncs, diguéssim, de forma política, doncs, veiem que molts joves també pugen en idees que potser són més vinculants amb pensaments de dret o d'ultradreta, moltes vegades es veuen accions, evidentment, no es pot englobar a tothom, però si veiem, doncs, algunes accions, algunes qüestions, també, doncs, notícies que són esferidores, notícies que, a vegades, doncs, estan més relacionades amb mons agressius, amb mons realment, doncs, preocupants, això, evidentment, a vegades, es tendeix a globalitzar i és un error, no?, però, què és el que s'ha de fer enfront de tot això, no?, bé, probablement una cosa clàssica i una cosa relativament moderna. La clàssica, bé, a veure, preocupem-vos en sèrio pel que veritablement són problemes o són qüestions importants des del punt de vista educatiu. Sempre ens va lloguent per l'alarma i això ha passat sempre, hi ha una història clàssica que és el pànic moral, però el pànic moral és un concepte sociològic que neix quan els grups de rock britànics i companyia descarreguen tota la música d'ordre i, per tant, es carreguen a l'ordre i a la societat d'un instant li entra un pànic moral de dia i ara què fem, no?, aquesta idea, de què ens hem de preocupar, de què? Fa un parell de setmanes, tres setmanes abans de Nadal, estava en un debat allà a Caixa Fòrum relativament, no, el Cosmo Caixa, amb pares, jo deia, miri, vostès s'haurien de preocupar perquè si Trump, Trump es presentés aquí, els seus fills el votarien, si Trump es presentés aquí, a Sarrià-Sant-Gervasi, per dir-ho, els seus fills el votarien, perquè ens estem preocupats de la dependència de la pantalla i ens hem de preocupar relativament, però no que aprenguin una frase elemental que és no et fies mai de res, que et digui ningú o dit d'una altra manera, què t'ho està dient, què pretén, quines altres opinions hi ha diferents, què hi ha darrere de què t'estan, què penses tu respecte a aquesta història, l'altre dia em trobàvem un tecnològic, estudiants d'enginyeria a Bilbao, i em deia, no, és que els meus amics diuen que si sense el XAC-GPT no sabríem viure, enginyers de programació, sense el XAC, però si el problema no és el XAC, és a dir, però tu què penses, què saps, què busques, quines són les respostes, les preguntes que tu fas, no les respostes que t'estan fent, la clau en aquest moment, jo crec que aquesta és una de les preocupacions educatives importants, és no podem continuar generant generacions de nois, sinó elles, que no han après a pensar, que no han après a pensar preguntes, que no han après a dir, que no puguin respondre amb la Suda, com amb la Suda, si això t'afecta a tu, és la teva vida, doncs, sempre hem pensat el pensament crític a l'escola, o l'aprenentatge científic o la deducció científica de per què passen les coses, això sembla que ho haguessin arreconat, i ara el problema és la pantalla, no, el problema no és la pantalla, el problema és que la pantalla està anul·lant una pantalla, el mercat que hi ha darrere està anul·lant tota capacitat de dubte, tota capacitat d'imaginació, tota hipocapacitat, diu, és que, en què pensa la majoria de la ciutadania adulta? A veure si existeix un algoritme que pot predir, què passarà demà? Quan l'educació era de dir, educa, perquè imagina un demà diferent, no depenguis del que les dades diguin. Per això deia que, com jo apuntaves, jo crec que un dels reptes educatius més greus en aquest moment és com s'educa per aprendre a pensar, a dubtar, a voler saber, a preocupar-se per què passen les coses, a interrogar-se per què succeeix les coses que succeeixen al món. Parlem una mica dels teus últims llibres que tenen títols bastant suggerents i també estan narrats en veu d'adolescents. M'agradaria que parléssim del títol Estimem quan més ho mereixo perquè és quan més ho necessito i també Estimem però vull saber-ne més. Crec que poden ser títols que puguin generar també bastant de debat i novel·les que han funcionat molt bé, no? A veure, aquests dos títols més allà de la... Com que deies, potser he tingut una certa habilitat a la meva vida més allà del màrqueting per posar títols que invitin a llegir, no? Però aquest llibre que en principi vaig jurar que seria el meu darrer llibre sobre l'adolescència perquè el món de l'adolescent canvia tan acceleradament que no vull caure en el parell de pensar com eren abans i com són ara, però neix d'una idea bàsica per tot adult tot adolescent és encantadorament insuportable o insuportablement encantador és obviament hi ha moments que els mataries i hi ha moments que dius ah, potser està bé potser l'he educat bé o han escut bé o ha crescut entonces provocant tal irritació et belluguen contínuament la cadira contínuament et posen en dubte en incertesa però són persones que necessiten petons però no accepten ni un jo no he conegut cap adolescent que volgués viure la seva adolescència en soledat però la volia viure com a seva no com a definida però per una part adulta entonces aquest llibre s'ha convertit ben bé en una mena de petit llibre de capçalera per a tots els pares que descobreixen que els seus fills meravillosos han crescut i s'han fet adolescents i continua sent un llibre molt molt utilitzat encara però l'he de dir que puc esperar d'un adolescent i que no que necessita aquest adolescent de mi i que no com aprenc com relaciona com se sent com viu com va canviar el món que li puc oferir i que no en un tol menys amable possible per no ser òbviament un llibre científic intento ser el més col·loquiat possible la segona part que era la no prevista que passava el dia dialogant amb pares i mans que continuaven formulant més preguntes que jo no havia volgut perquè el llibre primer no volia parlar dels problemes adolescents jo volia parlar dels nois i medis adolescents i la segona part ve a ser com s'educa per aprendre a donar petons i abraçades en temps de videoporn o ve a ser com s'educa per descobrir la felicitat quan la Maria està a punt de ser legal o com s'educa per ser persona en aquest món digital o què fem quan no tenim dificultats per imaginar el futur són intents de proposta d'aplicació de la lògica educativa adolescent del primer llibre aplicada a 3 o 4 territoris una part d'aquests capítols vist el panorama sortirà publicada com a llibre suposo depèn d'editorial els propers mesos i és un llibre que es dirà no sense el meu mòbil l'educació dels adolescents en temps digital interessant també esmentar que en un llibre parles d'idees clau per educar en l'adolescència en sumes 9 ens podries mencionar alguna d'aquestes? Bé el del 9 estava no podien ser 10 per dir-ho d'alguna manera perquè era un llibre pensat en l'educador de secundària era anterior a aquests llibres però que el format de la col·lecció obligava que acabessin resumint idees i a partir de les idees poguessin parlar no recordaré ara les 10 d'allà però una de les primeres idees és aprendre a mirar aprendre a observar és a dir mirar l'adolescent descobrint que bona part del que fa té una lògica adolescent no està ni sonat és a dir a vegades dic que els meus col·legues si apliquessin els nostres manuals de classificació de la salut mental el TSM5 que anomenem tots els adolescents estan per tancar-los tots perquè els criteris amb els quals miren per tant hi ha una part que és aprendre a mirar aprendre a preguntar aprendre a observar a descobrir una altra part té a veure amb i per què tinc que venir a l'escola i d'esclar si és primavera i tinc 15 anys estic enamorat que se m'ha perdut a mi a l'escola per aprendre el pronom feble a primera hora del matí que té a veure per què estudiar per què no estudiar altres idees tenen a veure amb els companys amb els amics que és això de la solidaritat emocional entre adolescents per què faran cas amb un company abans que el pare i simplificant al final acabes dient no miris el seu fill si el seu fill té un dubte el seu fill primer consultarà a internet després consultarà els seus amics que és igual perquè han consultat a internet després consultarà els adults dels quals se'n fien i després li consultarà vostè pare o mare per tant hi ha una idea clau que és educar s'acompanyar i per tant han de garantir que al voltant de l'adolescent hi ha diverses persones a voltes pròximes l'educador enrotllat del casal de joves l'entrenador que no es dedica només a la competició sinó a escoltar el policia urbana que no la lia quan està a la plaça el bon tutor la bona tutora el pediatra que té temps i ganes d'escoltar adolescents com formar al voltant seu la idea de l'acompanyament bé són coses després hi ha que veure amb les respostes és complicat de dir que en general això dels càstigs als adolescents òbviament no funciona però en cap edat però és a dir si li dono una resposta que el responsabilíssim obligarà a mi a ocupar-me a quedar-me a casa a pensar són més o menys aquestes idees les que estan resumides allà Jaume per anar tancant una mica l'espai d'avui m'agradaria saber quin consell ens podries donar en el tracte amb els nois i noies adolescents a veure hi ha un consell que començaria per una idea mixta és a dir d'acord ja han crescut i ja no s'espaien és a dir a veure no passa res però també hem de tenir a compte que encara s'educa és a dir no són grans i per tant podem passar d'ells l'adolescència construïda en la societat actual té 30 anys no més però és una veritable etapa educativa i continuem educant ara la forma d'educar és on es compliquen les històries la idea principal és tenir suficient paciència que se'ns esgotarà continuament perquè continuament estaran provocant-nos estaran gestionant el conflicte es dedicaran al rebote i eren moments que només faltava la feina i el jefe i companyia només una adolescent a casa aguantar saber no parellar-se per tot saber trobar les respostes i tenir la dosi suficient d'esperança que acaben sent diferents els pares i mares jo els acabo recordant recordeu que vosaltres éreu adolescents de manual i heu arribat a ser mares raonables feu el favor de no desconfiar perquè volem que canvien immediatament i l'adolescència són 4, 5, 6 primaveres i al final tothom acaba més o menys satisfets de la seva vida és o sigui serà la seva no exactament la nostra Jaume Funés gràcies per passar pels estudis de Ràdio d'Esvern psicòleg, educador i periodista que ens ha dedicat una bona estona aquí al Refugi en magazin de tardes d'aquesta casa gràcies a vosaltres bona tarda bona tarda morirà también Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit