#314 - Actualitat, Cultura i Reflexions: Un Viatge al Benestar i la Infermeria

I ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugiaras. Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. Soc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estaré aquí amb vosaltres al 98.1 FM a Ràdio d'Esvern per oferir-vos aquest magazín de tardes que avui ja amb les portes del cap de setmana engeguem platòrics i amb moltes ganes al programa d'avui divendres. Ens acompanyaran com sempre els nostres col·laboradors i col·laboradores. Per abans ens anem al micròfon en Rubén Pérez de producció. Rubén, bona tarda. Hola, bona tarda, Dani. Com estàs? T'obre? Bé, bé, avui bé. Molt bé, doncs presenta'ns una miqueta la graella d'avui en el programa. Com sempre començarem amb Actualitat 360. Exacte. En Actualitat volem destacar dos titulars. El primer, Alto el foc a Gaza, el món pendent de si el govern d'Israel rectificar l'acord ja signat i per la part del municipi la intrusa, la primera novel·la de la Sant Justenca Irene Pujadas. I com seguirem avui al programa? Doncs amb la càpsula. Avui portem un tema recent. Està calentíssim. Avui portem la reina, però no la de sempre, sinó el remix, que han tret aquesta matinada les reines com són Lola Índigo, Maria Becerra i ara amb la incorporació de Villano Antillano. Doncs pendents d'escoltar aquesta nova versió i també informant que avui tindrem la nostra reacció de cultura al programa. Exacte. Començarem amb Latidos por el cine de Carlos Penela, on ens ha portat uns titulars espectaculars, que esperem que ens expliqui ell mateix. Exacte. Després sentirem aquestes pel·lícules que arriben per estrenar la cartellera d'avui divendres. I acabarem el programa d'avui amb la segona hora. Exacte. Tindrem l'Alvira Sánchez a la nutrició i dietètica, que avui ens parlarà sobre l'alimentació conscient i el benestar personal. I ara sí, passem a la segona hora, on tindrem l'espai de conèixer-te amb Aina del Pino. Exacte. Avui l'Aina, com ja està a punt de complir els 18 anys, ens portarà una secció que es diu Reflexió abans de fer 18. Carai, ens posarem profuns avui. I també l'infermer de guàrdia, en Daniel Morales, ens visita per parlar de salut i benestar. Exacte. Avui ens porta la situació del sector de la infermeria basant-se en notícies de l'actualitat. Perfecte. Doncs vinga, ja tenim el menú d'avui. Gràcies, Rubén. Ens sentim dilluns, però els nostres oients, que no marxin, que tenim dues hores de programa. Comencem! I ho fem, com sempre, amb Actualitat. I com ens avançava en Rubén, el Gabinet de Seguretat israelià ha recomanat al govern aprovar definitivament l'acord d'alto al foc a gas. La ratificació definitiva es produirà en la trobada que el govern de Netanyahu en les hores vinents. El govern d'Israel havia confirmat aquesta matinada que les delegacions d'Israel i de Hamas, reunides a Doha, han signat un acord d'alto al foc i també d'intercanvi de presoners. des que el primer ministre de Qatar, mediador juntament amb Egipte i els Estats Units, va anunciar l'acord dimecres al vespre. L'executiu de Tel Aviv havia enviat missatges contradictoris sobre una possible aprovació. En principi, l'executiu d'Israel havia de donar-hi llum verda dijous al matí, però Netanyahu va suspendre la votació i va acusar Hamas d'intentar crear una crisi d'última hora. La milícia islamista ho ha negat i ha recriminat que els israelians volen generar tensió en un moment crític. L'oficina de Netanyahu ha explicat que d'aprovar l'acord, els primers hostatges podrien ser alliberats diumenge mateix. I marxem cap a casa, perquè avui divendres el Montseny s'ha despertat amb unes vistes que molts ja feia temps que s'esperaven. En aquest cas estem parlant d'Alfred, que ens ha portat neu, 20 centímetres de neu a les muntanyes d'aquesta serralada prelitoral. La pluja ha regat el sector del nord-est del país i ha nevat per sobre dels 900.000 metres. Han farinat sectors no habituals a cotes mitjanes del Pirineu Marítim, Alvera, Salines i Alta Garrotxa, i també la serralada transversal, Guilleras i Montseny, on més neu s'ha acumulat. Un episodi que aquest matí ja ha anat de retirada. De mica en mica s'ha imposat el sol i ha anat afluixant el vent. Una situació que s'allargarà tot el cap de setmana. Les temperatures també pujaran, ja no farà tant de fred, però això no impedirà que l'ambient gèlid domini en l'alta muntanya. I ara parlem de TikTok, perquè aquesta xarxa social ha de decidir-se o deixar de ser propietat d'una empresa xinesa o serà prohibida als Estats Units aquest diumenge 19 de gener, llevat que hi hagi moviments d'última hora. El Tribunal Suprem dels Estats Units ha dit que espera anunciar opinions al seu web aquest divendres a partir de les 10 del matí a Washington, les 4 a Catalunya. Això voldria dir, doncs, que podré en les properes hores tindrem notícies al respecte. Tot apunta que la prohibició de TikTok quedarà ajornada ja sigui per un poc probable dictamen del Tribunal Suprem o per decisió executiva del president electe Donald Trump, ja que a fons pròxims a l'administració Biden ja n'ha apuntat al Bloomberg que no pensen intervenir-hi i també ho deixen en mans del govern entrant. El fet que dilluns entri un nou govern en un dia festiu a tot el país, com és el dia de Martin Luther King, ha portat l'equip a Biden a desentendre's del tema, tot i que apunten que els americans no haurien d'esperar veure TikTok sobtadament prohibida diumenge. Representants del proper govern, perdoneu, al seu torn asseguren que faran el possible per aturar la pagada de la xarxa social un cop hagin pres possessió dels càrrecs dilluns, un dia després de l'entrada en vigència de la llei que prohibeix un TikTok en mans xineses. I seguim amb notícies, ara a nivell local. Sant Jus Solidari participa en el documental sobre l'exili nicaragüenc, El viatge d'Itza. El film s'estrena el 13 de febrer al Cine Baix de Sant Feliu del Llobregat amb un col·loqui que comptarà amb la directora, la protagonista, i també en Xavier Ruiz, és regidor Sant Jus Tenc. Sant Jus Solidari ha col·laborat en la producció del documental El viatge d'Itza que aborda la realitat de les persones exiliades de Nicaragua a Costa Rica. L'obra impulsada, també pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, s'estrenarà el 13 de febrer del 2025 a les 7 al Cine Baix de Sant Feliu. I també parlem de l'autora Sant Jus Tenca Irene Pujada, reconeguda per haver publicat el seu conte Els desperfectes a la prestigiosa revista The New Yorker. Llançarà la seva primera novel·la el 29 de gener del 2025 amb el títol La intrusa. Aquesta obra, hilarant i original, explora el viatge interior d'una jove que decideix endinsar-se literalment en el seu propi cos, descobrint un món ple de criatures insòlites i situacions inesperades. I un moment de comentar l'efemèride del dia. Avui, 17 de gener del 2025, volem destacar una efemèride de 1.600. I és que aquell any, que ha plogut bastant, la veritat, però aquell any, el 1.600, va néixer Pedro Calderón de la Barca, dramaturg espanyol i del qual tenim moltes obres presents. Ara sí, marxem al punt musical del programa. Com comentàvem a l'inici, avui tenim una cançó molt especial. La càpsula. Música sense límits. I ja ho hem destacat a titulars i també a la part del sumari, però avui parlarem d'una cançó de Maria Becerra que fa ajuntament també amb l'Ola Indigo i Villano Antillano. En aquest cas estem parlant de La Reina Remix, aquesta cançó que ha sortit aquesta matinada. La sentim doncs aquí a Ràdio d'Esvern. La Reina Remix. Dice, piensa bien la próxima jugada que tú vas a hacer no sos el único que me quieres tener. Piensa bien porque a mí no me gusta perder que tú no puedes ser rey si no tienes a la reina esta noche y por ley que sé que te peina cuando nos comemos tú y yo tú y yo nadie te lo hace como lo hace la rey como lo hace la rey na na na na na na na na na na na na na na na na na si te veo con ella sé que rápido te late pero no hay competencia yo le di suja que mate tú tienes un alfil pero sin feel y a tu jeve hay que darle kill pill pero yo aquí natural chill culo bobo y se lave sin feel hoy la reina se come a su rey me trajo a dos amigas pa' hacer un three way vamos de party en party rompiendo la ley paseando la realeza por Miami Bay que tú no puedes ser rey si no tienes a la reina na na no lo llevo ley yo soy quien te dé pena eso cuando nos comemos tú y yo tú y yo nadie te lo hace y como lo hace la rey como lo hace la rey na na na na na na na na na na na na na labio rojo piel canela la cintura nunca frena las caderas te envenenan ay lola lola donde están esos latinos que lo mueven hasta el piso de tu ropa ese vino ese plomido perdido somos reina donde quiera englobar quien pudiera from the street to pasarela paparazzi nunca frena somos reina donde quiera englobar quien pudiera from the street to pasarela que tu no puedes ser rey si no tienes la reina esta noche por ley yo soy quien te dé pena cuando nos comemos tú y yo tú y yo nadie te lo hace y como lo hace la rey oh no que escandalón que villana febita con otro vandalón type it out bitch demándalo ese loco si lo estoy viendo mirando yo oh no que escandalón ciertamente ya no estoy considerándolo creeping up hot to yo baratándola de pendejo te vieron con otra sangana te pongo los cachos donde están los machos la bota caliente es el pitorro de pitacho me le vengo tu ama abajo del mostacho cuando me los como de milita yo los tacho que yo soy la reina tú un cucaracho seguirás llorando llamándome borracho bendito muchacho machito camacho o de una vez y rapidito te despacho que tú no puedes ser rey si no tienes la reina 8 minuts per arribar a dos quarts de 6 de la tarda seguim aquí al Refugi el magasin de tardes de Radio Desbend sóc Daniel Martínez i està sonant Lola Índigo María Becerra i Villano Antillano aquesta cançó La Reina aquest remix que ha sortit aquesta matinada i no em digueu que no us entren ganes de cap de setmana petita pausa i tornem en un 3 i no res ara escoltes per mi un esquel doncs jo no separo la brossa em fa mandra tu sí? esclar Marcel cada cosa em toca eh esclar reciclar és massa evident per no fer-ho envasos de cartró i paper el contenidor blau o el gobell del porta-porta Generalitat de Catalunya sempre endavant Latidos por el cine amb Carlos Penela Carlos Penela bona tarda bona tarda Dani què tal? com estàs? molt bé i tu? molt bé aquí amb ganes de sentir-te una setmana més i també de parlar una miqueta de cinema que la veritat és que ja ho troba a faltar això de fer-ho només un cop a la setmana jo no en tinc prou però bé suposo que avui ens portes les estrenes com sempre i també farem alguna menció perquè estan passant moltes coses i a nivell cinematogràfic encara més perquè recordem que aquesta setmana si no m'he equivocat demà són els Premis Gaudí a Barcelona i per tant també estarem pendents d'aquestes nominacions i d'aquests premiats recordem que parteixen com a preferides La Casa en Flames Pol Boseran i el 47 i a partir d'aquí veurem què acaba passant també amb dades espectaculars el 47% de les pel·lícules que estan nominades són rodades en català una dada molt interessant i que creiem que també és digna per destacar i a partir d'aquí anirem veient com evoluciona la nit de demà amb aquesta catifa vermella amb els premiats etcètera amb una gala que pretén ser un bon bazo de gala que bona pinta sempre a nivell de la qualitat de les pel·lícules és molt alt però aquest any especialment efectivament i també deixem comentar una notícia molt recent d'ahir a la tarda David Lynch el gran director de Blue Velvet per exemple entre d'altres ens va deixar a l'edat dels 70 i pocs o 70 i molts no sé si tenia 78 anys ara ho direm però realment una llàstima aquesta mort se'n va un dels grans del cinema Carlos sí sobretot crec que la primera adaptació de Dune va ser seva tenim directors i partidaris d'aquesta versió a parts iguals però sobretot una sèrie icònica que va ser Twin Peaks dirigida per ell i és un d'aquests directors fetitges particulars molt particulars i una llàstima que ens hagi deixat tan jove efectivament com dèiem els 78 anys va morir ahir i ve des d'aquí un reconeixement a un gran del cinema que realment ahir les xarxes bullien per tot arreu recordant aquest gran director que si no m'equivoco també havia passat paris vegades pel festival de Sitges perquè com a mínim el seu cinema era molt de Sitges em sembla que no sé si fa un parell d'anys que no recordo exactament què però recordo que hi havia algun esdeveniment relacionat amb el The Building ah i l'Hombre Elefante pot ser alguna cosa de l'Hombre Elefante sí fessin el passe pel no sé quin aniversari de la pel·lícula podria ser a mi em sona molt bé Carlos doncs fet aquesta menció seguim parlant de cinema deixem fer-te una recomanació si no l'has vist encara tenim HBO la pel·lícula de Clint Eastwood l'última que has realitzat i que anava a realitzar doncs aquesta com per tancar el seu cicle cinematogràfic però sembla que en farà alguna més estic parlant de Jurador número 2 no sé si l'has vist l'he vist sí què tal? et va agradar? molt molt molt molt xula eh jo també la vaig gaudir molt està molt ben feta els personatges molt treballats molt interpretats i genial la veritat és que és una una gran pel·lícula realment és entretinguda té molt bon ritme sí no va amb rodeos que es diu en castellà sinó que va bastant a barraca comença molt ràpida tenim una Toni Collette que deixa'm dir el paper que fa la Toni Collette que em sembla meravellós i també doncs el seu protagonista el Nicolas Hult que fa un paper bastant destacable sí sí molt bo molt bo molt bo doncs per aquella gent que tingui un foradet aquest cap de setmana que sàpiga que la pot veure HBO en aquest cas Max que es diu ara la plataforma i res doncs que ja es dieu què tal i ara sí passem a les estrenes d'aquesta setmana i comencem amb una que es diu Barbie anava a dir Barbie Girl no eh Baby Girl Baby Girl de què va això? doncs és una pel·lícula que està protagonitzada per la Nicole Kidman que es va a veure al festival de Venècia la primera vegada i on l'actriu va guanyar la Copa Volpi a millor actriu i bueno és una història aglibradora sobre els desitjos i els pensaments d'una dona en poder en els negocis però que desitja ser sotmesa a l'agit i és una pel·lícula i és una pel·lícula que anima el debat i no deixa indiferent a ningú és una nova visió dins del thriller eròtic que es va fer famós per dir-ho d'alguna manera als anys 90 però sobretot amb un canvi de rol en aquest cas el rol dominant no cau sobre l'home sinó sobre la dona i és una pel·lícula que aneix amb l'intenció d'entendre les crisis existencials lligades al desig sense jutjar la dona Em sembla una actriu tan hipnòtica és a dir a mi m'hi notitza aquesta persona Aquestes persones que han vist la pel·lícula parlen de la brillant direcció de la de la mateixa perquè totes les accenes de sexe realment no veus res és tot suït i estiu i a base d'ombres i de colors diuen que és una nova forma de rodar aquesta tipologia d'escenes i molt efectiva Que bé Que bé Doncs tan interessant la veurem Jo ja et dic a mi Nicole Kidman m'agrada molt em genera com molta incomoditat moltes vegades amb aquella mirada amb aquella sensibilitat també que mira a càmera i que mira també moltes vegades els seus partners em sembla una actriu meravellosa i passem a una altra pel·lícula això és Hombre Lobo que també s'estrena aquesta setmana Carlos Sí, és una pel·lícula produïda pel Blumhouse per aquesta distribuïdora que s'ha fet famosa per donar productes de qualitat de pel·lícules de terror i ens parla i ens parla i ens parla de la història de Blake un home casat i pare de família resident a San Francisco que hereta la casa on va néixer en una zona rural d'Oregón i després de la desaparició del seu pare que és donat per mort en plena crisi de parella amb la seva dona la convenç per prendre-se el descans de la gran ciutat i visitar la propietat amb la seva filla tot estorça quan de camí a la granja i en plena nit la família pateix el brutal atac d'un animal que no aconsegueix en veure i a partir d'aquí és una nova redefinició del mitjà de l'home llop i seguim parlant de cinema Carlos perquè tornem a una altra pel·lícula en aquest cas Gloria que trenca una mica l'esquema de les estrenes que estàvem tenint fins ara estàvem tenint un cinema més aviat alternatiu per dir-ho d'alguna manera i ara marxem a una cosa més clàssica a mi em recorda una mica doncs això amb una estètica molt més clàssica del que havíem vist fins ara Sí estem parlant de Gloria una pel·lícula que reivindica la memòria de les dones compositores al llarg de l'història en el context de Venècia del segle XIX on una jove criada d'un orfenat i conservatori de Sant Ignasi dura a terme un descobriment que suposarà una gran revolució vital i artística no només per a ella sinó per a la societat i la propera pel·lícula que comentarem és La semilla de la higuera sagrada una pel·lícula dirigida per Mohamed Rasouful Rasouful Love no sé si ho estic dient bé però sigui com sigui ha estat un èxit de crítica Sí va triomfar al Festival de Cants on es van dur tres premis va tenir una ovació de més de 13 minuts que Déu-n'hi-do Carai i a més ha entrat a la short list dels Oscars com a millor pel·lícula internacional per part d'Alemanya aquí vam poder veure al Festival de Sant Sebastià on es va poder emportar el premi del públic a millor pel·lícula europea i bé ens parla és una producció iraniana francesa i alemanya que ens explica la història de Diman un jutge d'instrucció que s'enfronta a la paranoia enmig dels disturbis polítics de Taran quan la seva pistola desapareix sospita de la seva dona i de les seves filles imposant mesures que atensen als llestos familiars a mesura que les normes socials s'ensorren la pel·lícula és un thriller social en línia del millor Farhidi que és un dels directors iranians més emblemàtics del país i compta amb un repartiment ple d'actors locals molt bé i seguim amb Adiós Madrid una producció hispano-argentina que compta amb la participació de la nostra Ingrid Rubio i la pel·lícula és un relat emocional sobre l'abandonament les ferides i el camí complex cap al perdó ens parla ens parla de la història de Ramiro que és una persona que rep la pitjor trucada que podia rebre a la seva vida i és que malgrat no tenir relació amb el seu pare ha de viatjar a Madrid aquí el títol de la pel·lícula per decidir sobre la vida i l'amor del seu pare que es troba en coma a partir de conèixer els seus amics les persones més properes al seu pare aquesta idea d'abandonament que tenia i d'aquesta relació tan tensa amb el pare es va modulant per un camí de comprensió i li fa dubtar sobre les seves creences que tenia sobre el seu genitor i de la mà de film ens arriba la propera pel·lícula és el juicio del perro i també s'estrena avui divendres el juicio del perro què vol dir això Carlos? has de mirar el cartell de la pel·lícula és molt graciós i és literal el juicio del perro i em sembla que està basat en un cas real és una comèdia francesa que està dirigida i protagonitzada per la triu Letitia 2 que està inspirada en el procés real d'un home francès que va ser portat a judici pels atacs i les mossegades del seu gos un cas que va arribar fins i tot al Tribunal Europeu de Drets Humans no sé si sent un gos serien Drets Humans o Drets Canins però 2 construïeix una divertida sàtira sobre la relació de l'ésser humà amb els animals i ella fa el paper d'una advocada especialista en casos impossibles que accepta defensar en cosmos un gos acostat de mossegar i desfigurar la cara d'una nantejadora portuguesa i que sembla atacar només a dones durant el procés es posaran en joc diverses reflexions jurídiques sobre l'estatus dels animals han de ser tractats per la llei com a objectes o com a subjectes interessant interessant debat del que genera aquesta pel·lícula amb una estètica que està en alguns plànols allà tocant una mica el món Wes Anderson a mi m'ha recordat una mica aquests colors pastel hi ha molta sàtira la pel·lícula i s'aprofita d'això per jugar amb els colors interessant i he mirat el pòster com deies i m'ha recordat una mica l'estètica aquesta Wes Anderson per aquests colors pastel i que generen també aquesta calidesa marxem a una altra pel·lícula ens en queden dues si no m'equivoco parlem de From My Call Dead Hands que és una pel·lícula dirigida per Javier Orcajada sí és una pel·lícula que va ser com una mena de pel·lícula documental perquè ens parla d'una realitat als Estats Units armes explosions números musicals zombies tanks i YouTube és un recuperatori de milers d'hores de vídeos de YouTube convertits en un embugit còctel per mostrar-nos els amants de les armes als Estats Units més extrems salvatges i esborrejats i ens parlar de si els americans són normals o realment és la seva filosofia de vida sis minuts passant de dos quarts de sis de la tarda seguim aquí al Refugi el magasin de tardes de Ràdio d'Esberna això és Latí 2 por el Cine amb Carlos Penela i acabem avui Carlos amb Norbert Sí, una pel·lícula d'animació infantil que va tenir la seva presentació mundial a la recent edició del Festival de Cinema Europeu de Sevilla és una pel·lícula dirigida per José Corral que ens parla és una història d'espies protonitzades per un gos que parla del compromís de l'amistat de l'amor i cerca de la felicitat i que convida la filosofia d'aquestes pel·lícules que és haver-les en família i reflexionar sobre punts en comú Molt bé doncs amb aquesta pel·lícula tanquem l'espai de la Tí 2 por el Cine d'avui Carlos alguna cosa més que vulguis afegir alguna pel·lícula que hagis vist aquests dies no dir-te que intentaré encara que ja estarem a les acaballes del mes de gener però fer un repàs d'aquestes estrenes més esperades durant aquest any ah super intentaré portar-ho la setmana vinent perquè no passi més temps i bueno això genial nosaltres amb ganes de saber què és el que ens depara aquest 2025 o sigui que si ho fem la setmana vinent doncs serà també estupendo i com comentàvem també en els programes anteriors ara arriba aquesta època de l'any on aquelles pel·lícules que encara no han arribat i que formaran part d'aquesta selecció de pel·lícules que aniran als Òscars que moltes que moltes dels Estats Units ja s'han estrenat però aquí encara no les hem vistes doncs ara donen una mica la llum aquesta pel·lícula de Nicole Kidman que portaves avui probablement també potser formarà part d'aquest llistat ho anirem veient els propers dies crec que encara no han sortit les nominacions als Òscars no, em sembla que s'han regressat en principi eren dues setmanes crec que serà una mica més per tot el tema dels incendis a Los Ángeles o sigui que encara sí, sí situació molt incerta també la que hi ha hagut a Los Ángeles aquests dies i res des d'aquí també molts ànims a tota la gent que ha patit aquests incendis i tant Carlos, gràcies ens sentim la setmana vinent i res vinga a seguir gaudint del cinema bon cap de setmana merciau bon cap de setmana fem una petita pausa musical i tornem amb Nutrició Dietètica amb la Vivida Sánchez aquí a Ràdio d'Esvern a Ràdio d'Esvern a la born my favorite winter coat this wind is a blow in my mind a zero kids in the street we're not enough to eat who am I to be blind pretending not to see their need a summer's disregard a broken bottle time and a one-man's soul they follow each other or more when you know cause they got nowhere to go that's the wine I want you to know I'm starting with the man in the mirror I'm asking him to change his ways and no message could have been any clearer if you wanna make the world a better place take a look at yourself then make a change then make a change I've been a victim of a selfish kind of love it's time it's time that I realize there's love in your home not a liquid to love could it be really pretending that they're not alone oh well oh deeply Scott somebody's broken heart and a washed out they follow the pattern of the wind you see cause they got the place to be that's why I'm starting with me I'm starting with the man in the mirror I'm asking him if you wanna make the world a better place take a look at yourself then make a change I'm starting with the man in the mirror I'm asking him to change his ways and no message could have been any clearer if you wanna make the world a better place take a look at yourself then make a change starting with the man in the mirror oh yeah change his ways and no message to a band any clearer if you wanna make the world a better place take a look at yourself and then make a change you gotta get it right while you got the time when you close your heart then you close your you'll mind that man with the man in the mirror oh yeah that man that man that man that man you gotta change that man to the best and the clever man if you wanna make the world a better place take a look at yourself then make a change it's gonna feel real good some more change no no no no no no no no no no no no no no no no I'm gonna make a change it's gonna feel real good some more Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ni t'ho pots perdre ni t'ho perdràs. Escolta'ns també des de l'APP de Radio d'Esvern o a la web radiodesvern.com i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou. O bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arroba la rambla 981. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Ho hem estat meditant molt. I sí, El Refugi és la millor alternativa de les tardes. El Refugi, el magassin de tardes de Radio d'Esvern. Cada tarda de 5 a 7, al 98.ufm i al 3w.radiodesvern.com parlem de cultura, oci, de moltíssimes coses més i ho volem fer al teu costat. Escolta'ns cada tarda a Radio d'Esvern. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carillo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui. Mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar mona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1. I l'escoltes ràdio d'Esbert. I l'escoltes ràdio d'Esbert. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tot. Sé tu mateixa. I estimar a qui vulguis. Com el pas de trobar el que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar aficions. Natros per gaudir la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de crec en mi i crec expressar-me. Vinga! Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer 5. I dormir a prop de les estrelles. Estar el de viatjar. No, no. El de viatjar més, lluita. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagin. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pac jove 2024. I seguim aquí al Refugi, al màxim de tardes de Ràdio d'Esverna. És moment de saludar l'Elvira Sánchez, que ja la tenim al telèfon, i amb ella parlarem de nutrició i dietètica. Elvira, bona tarda. Bona tarda, què tal? Com estàs? Com va tot? Jo, ja, de fin de setmana, no? Hombre, i tant, i tant. Nosaltres amb moltes ganes d'encetar aquest cap de setmana i també de fer-ho amb bona companyia amb vosaltres, col·laboradors i col·laboradores, que li doneu energia també a aquestes tardes aquí a Ràdio d'Esverna. Elvira, avui parlarem d'un tema que jo crec que és molt interessant, perquè avui ens posarem una mica reflexius i parlarem sobre l'alimentació conscient i el benestar personal. Com començaries arrencant aquest tema, Elvira? Bueno, yo primero empezaría por entender que el ser humano no es un sistema único. Me explico. No es solamente el sistema digestivo, no es solamente el sistema nervioso, no es el sistema respiratorio. Es un conjunto de sistemas que trabajan en coordinación y además muy relacionados con, básicamente, con la parte que es central en nuestro cuerpo, que es el cerebro, ¿vale? Entonces, básicamente, tenemos que tener en cuenta que como todos trabajan, todos tienen en común unas necesidades básicas. ¿Cuáles son esas necesidades básicas? Las necesidades básicas son nutrientes. Ahí es donde encuentras tú que la relación en un relativo, y todo el funcionamiento de un sistema, el sistema de nuestro cuerpo es una buena alimentación. Y entonces ahí aparece que está más que demostrado que la alimentación ejerce un poder muy potente y existe una conexión muy, muy, muy, ¿cómo se llama?, exhaustiva e íntima entre lo que es la alimentación y cómo funciona nuestra mente. Entonces, fíjate tú, una de las cosas que debemos de recordar es que cuando yo le pregunto en las formaciones a las personas, ¿cuál es el primer elemento que necesita el cuerpo? ¿Tú cuál dirías? Tú ya me lo has oído decir. ¿Elemento que necesita el cuerpo? Sí, el primero. ¿El primero? Sí. Yo diría a l'alimentación o a la hidratación, ¿no? Falso. El aire. L'aire, claro. Claro. ¿Y por qué pensamos abans en la alimentación o la hidratación, Elvira? Porque nosotros estamos por hecho, por asumido, que tenemos el derecho a respirar porque estamos vivos. Es una cosa que la respiración es el único, es la única cosa en nuestro cuerpo que tiene dos formas de controlarla. Una es voluntaria, es decir, yo puedo parar la respiración cuando yo quiera, puedo seguirla como yo quiera, la puedo hacer lo suficientemente profunda, la puedo hacer corta, la puedo hacer en forma de jadeo para evitar el dolor, como es en el caso de las mujeres que van dando a luz, la podemos controlar. Pero cuando nosotros no estamos conscientes, el cuerpo tiene o toma esa disposición de seguir respirando. Y como tenemos este copiloto que nos ayuda a respirar, aunque estemos inconscientes, por eso no le damos el valor a la respiración. Y yo siempre digo que la respiración es lo que nos hace realmente decir, es un presente, porque es lo único que es presente. Es lo único que es realmente estar consciente de que estás vivo. Ese es tu presente cuando tú respiras, ¿vale? Entonces, evidentemente, desde aquí, partiendo de aquí, pues tenemos que entender que la alimentación también podemos hacerla consciente. ¿Por qué? Porque la alimentación, si te recuerdas de nuestros primeros programas, que yo te decía es el qué, el cómo, el cuándo, el con quién voy a alimentarme, ¿vale? Pero la alimentación, por eso es consciente. Así como la respiración, cuando yo estoy respirando, inhalando y botando el aire de forma consciente, estoy en el presente, cuando nosotros somos conscientes de la alimentación, sabemos que nos vamos a comer el polvodón porque nos apetece, porque toca y sin mayor culpabilidad, ¿vale? Claro. Entonces, el beneficio de hacer, de tomar conciencia de que la alimentación, tal como siempre digo, que no hay alimentos buenos ni alimentos malos, la alimentación consciente nos ayuda, porque básicamente, primero, mejora la digestión. Cuando nosotros somos conscientes de que estamos comiendo un alimento que está catalogado como malo, que está catalogado como prohibido, pero lo masticamos y lo disfrutamos, eso se llama alimentación consciente. Como lo hacemos más consciente, lo haremos más lento, con lo cual, al hacerlo más lento, también lo digeriremos de mejor forma. Cuando nosotros comemos inconscientemente, que son las comidas impulsivas, ¿vale? Entonces, ¿qué hacemos? Comemos más rápido, con lo cual, lo que tragamos más rápido, al tratar más rápido, la digestión es mucho más pesada y tardía, ¿de acuerdo? Entonces, básicamente, con la alimentación consciente, nos damos cuenta, y mi experiencia sí lo dice, personas que llevan comiendo una alimentación normal, que quiero pizza, que como la pizza, pero me la mastico y la disfruto, ¿no? Pues, evidentemente, es muchísimo mejor los resultados de cara a la salud y, en consecuencia, de cara a las personas que quieren bajar volumen de su cuerpo, ¿vale? Lo que pasa es que la alimentación consciente no es una caja de fideos que le echas agua y la calientas y ya están hechos, sino que la alimentación consciente y los efectos se van notando poco a poco, ¿de acuerdo? Claro. Entonces, tenemos que tener paciencia. Entonces, otra de las cosas que nos ayuda a la alimentación consciente es tratar de controlar el estrés. Muchas veces comemos rápido porque no tenemos tiempo, porque no sé qué, no, no. Nosotros tenemos que ser conscientes que en el momento que nos sentamos a comer debemos dedicarnos un cuerpo y alma a comer. Sería recomendable no tener la tele prendida. Hoy, por ejemplo, a mi madre se le ocurrió prenderla y todo, en menos de tres minutos había una noticia, había un noticiero con cuatro asesinatos. ¿Tú crees que esta forma de comer? Ya. No, porque te genera más estrés. Porque básicamente lo que te están diciendo es, tienes que tener miedo. No, no, no. Esto fuera, el móvil fuera, los libros fuera. En todo caso, una musiquita relajante. De hecho, yo ahora para quedar a la televisión con mi madre, porque para ver eso prefiero no ver nada. Interessant. Interessant també la forma que estem afrontant el tema, perquè d'alguna manera estem trencant aquests mites, no? Jo havia sentit moltes vegades que quan parlàvem d'alimentació conscient doncs estaven parlant que era una dieta o un estil de vida o una restricció alimentària inclús, no? I també gent que diu que es necessita molt de temps, al final has d'haver de forma natural. Hi ha com una sèrie de mites que engloben aquesta pràctica quan al final, Elvira, si no entès malament, es tracta d'escoltar el cos, de menjar sense distraccions, de gaudir del menjar i també de respectar-nos una mica, no? Efectivamente, efectivamente. Mira, piensa que yo he hecho, he ayudado a la gente que come todos los días fuera del restaurante, que no tiene opción, que el dinero lo paga la empresa, y le he dicho, bueno, si el día que hay canelones, te apetece los canelones, lo peor que puedes hacer tú es pasarte esas ganas de canelones. ¿Por qué? Porque lo que vas a hacer es comer cualquier otro producto, cuando tengas ansiedad, vas a comer cualquier otro producto que sustituya esa negación. Entonces, la alimentación consciente, muy contrariamente a lo que las personas creen, no es, evidentemente, no es comer 12 canelones en una comida. Tampoco es esto, ¿vale? Entendámonos. Es comer en cantidad necesaria, escuchando nuestro cuerpo, disfrutando. Porque piensa que, ¿en qué decir nos diferenciamos en cuanto a la alimentación a los animales? Básicamente, nos diferenciamos en que los animales matan, comen y no saben lo que es, sino lo primero que puedan cazar. Nosotros no, nosotros tenemos esa capacidad de decir, yo quiero comerme tres canelones, y lo voy a acompañar con una ensalada y con una cerveza, porque hoy es festivo, o porque hoy tengo amigos. Me da lo mismo, ¿de acuerdo? Pero me siento, los como, los disfruto. De acuerdo, después en la noche, como yo soy consciente de lo que he comido al mediodía, diré, bueno, pues en la noche agarraré una comida más ligera, me haré una crema de verduritas y un pescado a la plancha o un pescado al vapor. Ese es ser consciente. Y entonces, tú vas combinando y vas tratando de darle el gusto, porque además, es lo que estaba diciendo con relación a los animales, a nosotros nos entra la comida por los ojos, por el oído, cuando hace crash, crash, y por la nariz, y evidentemente la lengua. O sea que nosotros tenemos esa capacidad de decir, ostras, qué bueno está esto, de poder adivinar qué ingredientes tiene, qué le han echado, cómo está preparado, ¿esto es frito o está hervido? Todo esto, pero ¿qué pasa? Que comemos porque comemos. No somos conscientes en nada de esto. De hecho, todos nosotros comemos, en el 98% de las veces comemos porque tenemos el plato en la mesa o vamos y pim, pam, pum, y no somos conscientes. Y esto es lo que deberíamos hacer. Esto pasa un poquito con la respiración, ¿vale? Lo damos por hecho y no lo disfrutamos. Elvira, ens queda res. Un minut per acabar l'espai, perquè marxarem als bolletins informatius de Catalunya Ràdio. Senzillament, com a conclusió, comentar que l'alimentació conscient millora la salut integral i també ens ajuda a viure més plenament i que cada àpat és una oportunitat per connectar amb el nostre cos i amb el moment present, com dèiem, i que d'alguna forma ens hem d'acostumar a agrair el que tenim, a agrair el que tenim a taula i de sentir-nos reconfortats per tenir un plat que dur-nos a la boca. Elvira Sánchez, gràcies per l'espai d'avui i ens sentim la setmana vinent. Vinga, adeu-siau. Adéu. Déu segons per arribar a les sis de la tarda. Seguim aquí al Refugi, al magasin de tardes de ràdio. Després fem una petita pausa pels bolletins informatius i tornem a les sis i deu. Fins ara. Bona tarda, us informa Sergi Molero. El president dels Estats Units, Joe Biden, deixarà la decisió sobre el futur de TikTok en mans de Donald Trump, segons ha avançat la Casa Blanca. El president electe assegura que necessita temps per analitzar-ho, però no trigarà a fer-ho. L'opinió de Trump sobre aquesta xarxa social ha passat de ser-hi contrari a agradar-li. En tot cas, aquests posicionaments arriben poc després que el Tribunal Suprem hagi avalat la llei que pot comportar el tancament de l'aplicació. La norma, aprovada a l'abril, preveu que si la filial que opera el país no passa a mans nord-americanes, deixi de funcionar abans de diumenge. Més notícies, Natàlia Ramon. A Ucraïna, batuda massiva contra els abasors del servei militar davant l'alarmant falta de soldats al front. Aquest divendres, la policia ucraïnesa ha efectuat més de 200 escorcolls en una vintena de regions per localitzar desertors i desarticular xarxes que, de manera il·legal a canvi de diners, ajuden homes en edat de ser mobilitzats a creuar la frontera. El maig passat, Ucraïna va aprovar una llei que fa registrar en una base de dades tots els homes d'entre 25 i 60 anys que poden ser cridats a files. Els que no es registren poden ser acusats de delictes de frau, falsificació de documentació i suborn a funcionaris. La Fiscalia ucraïnesa quantifica en 100.000 els soldats que van desertar durant l'any 2024. La Seguretat Social ha tramitat a Catalunya 316 baixes laborals per menstruacions doloroses des que va entrar en vigor la llei espanyola de l'avortament el juny del 2023, segons ha pogut saber Catalunya Ràdio. Es tracta d'un tipus de regles que són incapacitants i que no permeten fer vida normal. Habitualment, la majoria de dones que tenen aquest tipus de menstruacions amb dolor sever que és incapacitat, també tenen nàuses, vòmits o fins i tot desmais amb un tractament hormonal com el diu intrauterí, llavors milloren, però d'aquesta manera ja no els cal la baixa. Ara bé, quan això no funciona, sí que es poden acollir aquesta baixa laboral que la Seguretat Social paga des del primer dia i tot això són 316 baixes que, com us diem, s'han acollit en aquest any i mig. La doctora Torrent, ginecòloga de la Unitat d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Mollet, remarca que a moltes dones això, però, els hi suposa un autèntic conflicte. Però sí que és veritat que falta cada mes un dia o dos, sobretot en ambients masculins, posar un estigma de dir mira, ja té la regla, ja no ve, no? I això tampoc no agrada, no? La revista El Temps deixarà de ser setmanal i passarà a publicar-se un cop al mes. L'últim número setmanal es publicarà la setmana que ve i el nou mensual apareixerà el 3 de febrer. Els responsables de la revista diuen que no volen anar remolc de la immediatesa i l'urgència informativa que marquen les xarxes socials i han optat per oferir un tractament encara més en profunditat, analític i crític de l'actualitat. Sentim l'editor Eliseu Climent en declaracions a Catalunya Ràdio. El semanari no acaba de ser ni una publicació que estigui suficientment distància de l'actualitat per poder tractar els temes en la profunditat que ens interessaria des de la redacció i al mateix temps tampoc estem enganxats a l'actualitat del tot, no? Aleshores va ser una mica aquesta motivació de dir bueno, hem fet 40 anys potser és el moment de repensar una miqueta aquesta fórmula. Hora d'actualitzar la informació de la mobilitat Equip Vieri Marilús García bona tarda. Hola, bona tarda destaquem les cues a la P7 a l'Hospitalet de l'Infant en direcció Castelló per un accident que talla un carril també cues a la mateixa P7 de la Roca del Vallès amb un maló en sentit sud i de Castellbisbal amb Arturell també direcció Tarragona i per obres la C58 i C16 de Terrassa Sud a Terrassa Ouest en direcció Manresa i l'autovia A2 a Abrera a direcció Lleida. Marilús García Equip Vieri de Catalunya Ràdio. I ara actualitzem els esports amb Roger Bosà. L'Espanyol obre avui la vintena jornada de primera a casa contra el Valladolit un rival directe en la lluita pel descens els blanc i blaus són tercers per la cua amb 16 punts el Valladolit per últim amb un punt menys el partit serà a les 9 a 3 quarts de 9 començarà el Totgira. Demà a les 2 Girona-Sivilla i a les 9 Getafe-Barça el Madrid Club de Futbol serà el rival del Barça als quarts de final de la Copa de la Reina serà partit únic Madrid-Barça el 12 de febrer a l'Urliga de Bàsquet avui el Barça Reble fes a 3 quarts de 9 el partit en directe a l'app de Catalunya Ràdio i a la plataforma 3CAT i al Dakar després de l'última etapa victòria de l'Australia Daniel Sanders L'Edgar Canet campió de Rally 2 ha acabat votar a la General. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda us informo Mariona Sales Vilanova. L'autora Sant Justenca Irene Pujadas reconeguda per haver publicat el seu conte Els desperfectes a la prestigiosa revista The New Yorker llançarà la seva primera novel·la el 29 de gener. Amb el títol La intrusa aquesta obra hilarant i original explora el viatge interior d'una jove que decideix endinsar-se literalment en el seu propi cos descobrint un món ple de criatures insòlites i situacions inesperades. La protagonista Diana es veu impulsada per l'opinió d'amics i família a resoldre certs desequilibris interns. Lluny de trobar una experiència catàrtica es topa amb un univers ple de burocràcia persecucions i personatges extravagants que l'obligaran a buscar una manera de sobreviure i escapar del seu interior. La novel·la carregada d'ironia i sentit de l'humor combina la crítica a la impostura amb una prosa agil i neta fidel al segell de l'autora. Amb la intrusa Irene Pujadas ofereix una mirada fresca i irònica a la literatura contemporània consolidant-se com una veu singular i prometedora dins del panorama literari català. El nou Institut Escola Maslluï de Sant Just ha iniciat aquest gener les classes als mòduls provisionals després d'una primera etapa al Centre Cívic Soledat Sants i Serafini. Amb un total de 30 infants d'Infantil 3 dividits en dues aules aquest nou espai ha estat ben rebut per famílies alumnat i docents que destaquen la qualitat de les instal·lacions. Sergi Rico director del Centre ha comentat a Ràdio d'Esvern que els mòduls són nous i estan molt ben recondicionats amb parquet aire acondicionat i amplis espais que estan molt millor que algunes escoles. El projecte educatiu encara en desenvolupament prioritza una educació centrada en la tranquil·litat i el respecte combinant metodologies diversificades per adaptar-se a les necessitats de tot l'alumnat. L'equip docent format per cinc professionals treballa per mantenir aquesta essència pedagògica mentre el centre creix progressivament amb l'arribada de nous cursos. Segons Rico les dues tutores de cada cursa seleccionen d'acord amb aquest model cosa que assegura la coherència del projecte educatiu. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Sant Jus Solidari ha col·laborat en la producció del documental El viatge a Ditza que aborda la realitat de les persones exiliades de Nicaragua a Costa Rica. L'obra impulsada també pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament s'estrenarà el 13 de febrer a les 7 de la tarda al Cine Baix de Sant Feliu amb un col·loqui posterior on participaran la directora la protagonista i Xavier Ruiz veïda a Sant Jus i exregidor de la Solidaritat de l'Ajuntament. El documental produït per l'Associació de Periodisme Fora de Quadra reflecteix la greu crisi de drets humans a Nicaragua sota el govern de Daniel Ortega i Rosauro Murillo. A través de la història d'Itza una jove nicaragüenca exiliada a Barcelona explora tres viatges la recerca dels motius de la revolució traïda del Frente Sandinista la situació dels exiliats a Costa Rica i la relació entre Itza i una periodista catalana que comparteix aquest recorregut. Lluís Casals president de Sant Jus Solidari serà l'encarregat de presentar l'acte. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'Actoritat Sant Jus Tenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda. Fins ara. Ara escoltes Ràdio d'Esfer se bastasse una bella canzone a far piovere amore si potrebbe cantarla un milione un milione di volte. bastasse già bastasse già non ci vorrebbe poi tanto a imparare ad amare di più. se bastasse una bella canzone per convincere gli altri si potrebbe cantarla più forte visto che visto che sono in tanti fosse così fosse così fosse così fosse così forse così non si dovrebbe lottare per farsi sentire di più. se bastasse una buona canzone a far dare un milione a far dare un amore si potrebbe trovarla nel cuore senza andare lontano basta asseggiare basta asseggiare basta asseggiare non ci sarebbe bisogno di chiedere la carità dedicato a tutti quelli che sono allo stando dedicato a tutti quelli che non hanno avuto ancora niente e sono ai margini da sempre dedicato a tutti quelli che stanno aspettando dedicato a tutti quelli che rimangono dei sognatori per questo sempre più da soli se bastasse una grande canzone per parlare di pace si potrebbe chiamarla per nome aggiungendo una voce e un altra pol si che diventa di un solo color Ero Ramazzotti Ero Ramazzotti ens dona aquest punt per entrar a les 6 de la tarda aquesta segona hora queden 3 minuts per arribar a un quart de 7 de la tarda i a nosaltres Ramazzotti i a nosaltres Ramazzotti doncs ens agrada molt també et dic una cosa és un dels únics artistes italians que coneix l'Aina del Pino que la presentarem a continuació però que m'ha fet molta gràcia perquè ha reconegut aquest artista que per lo jove que és l'Aina que no té ni 18 anys i avui parlarem d'això Vinga, acompanya'ns a la segona hora del refugi I ara sí conèixer-te amb Aina del Pino Aina del Pino, bona tarda Bona tarda, Dani Com estàs? Doncs la veritat, molt bé molt relaxada aquí com sempre Amb el Ramazzotti de fons que m'has dit fora dels micròfons que és un dels únics o dels pocs artistes italians que coneixes Sí, jo crec que aquí al programa he perdut una mica la vergonya perquè sí que el conec perquè els meus pares a vegades jo crec que és de la seva generació però no és una música que jo escolti sovint i és per això perquè no coneixia la cançó Bé, però tu ets una persona que per lo jove que ets que ho dèiem abans, no? Encara no tens ni 18 anys que els fas la setmana vinent Sí Doncs per tenir 17 anys Déu-n'hi-do la de cançons i de gèneres que escoltes que a mi em flipa molt perquè hem fet programes aquí parlant de l'afroguit hem fet programes parlant del flamenco que són gèneres que moltes moltes vegades la gent de la gent de l'afroguit que no tens la gent de l'afroguit jo la veritat i ara és que estic molt contenta però no tant amb el meu spotty rap d'aquest any perquè em va decepcionar una mica I això per què? Perquè em van sortir coses que són les típiques que et surten quan a vegades saps què em va sortir? Això és una cosa que com a estudi em va sortir el primer pel d'any diguéssim el primer nivell que escoltava molta música amb piano de covers i això és perquè estudio amb la música A mi em passa també I potser m'havia fet no sé com dos mil minuts o alguna cosa així escoltant aquesta música llavors m'ha sortit això llavors no estic gens representada amb la llista que m'ha sortit Estic molt d'acord perquè a mi també m'han passat coses similars i jo quan llegeixo em poso música instrumental perquè si no no puc llegir A mi també em passa Si llegeixo amb música amb lletra no puc vull dir aviam si estic llegint en català i em poso música no és que si em poso música castellà és igual no no hauria de ser música anglès si em poso música en anglès o en un altre idioma cap problema però com sigui música que jo reconegui la lletra em costa moltíssim llavors el millor que puc fer és això agafar i dir vinga va doncs em poso música instrumental avui no parlarem d'això sinó que avui parlarem sobre reflexions avui estem molt reflexius en el programa d'avui del refugi i volia centrar el programa en reflexions abans de fer 18 Sí o sigui jo crec que l'any passat es va notar molt doncs les meves diguéssim pors pel fet de complir els famosos 18 tu ho vas notar no? una mica jo crec una mica i llavors he volgut fer un programa ara que el 25 faré 18 doncs una mica el que ha canviat des de la perspectiva de l'any passat jo crec perquè si és veritat que sento que he canviat molt durant la meva etapa dels 17 també perquè quan vaig complir 17 ja era com el compte enrere pels 18 per tant avui parlarem una mica de tot això i de tot el que engloba i res que em queda res per complir 18 i és una cosa que que em fa una mica de por però com il·lusió a la vegada molt bé doncs vinga comencem parlant parlant d'això parlant d'aquest tancament de cicle per tu què significa fer 18 anys doncs la veritat és que jo des de ben petita no sé per què suposo que com com tots els nens no jo sempre volia ser gran no i em fixava molt en la gent i amb la gent del meu entorn que era adulta i tal i jo pensava uau vull ser gran doncs no sé en aquell moment era per poder votar però ara mateix és més com per poder tindre no sé treballar per exemple tinc molta il·lusió de treballar o sigui això és una cosa molt estranya la gent flipar molt amb mi en aquest sentit però tinc moltes ganes de treballar com d'estar entretinguda a fer coses home amb 16 anys ja podies començar a treballar sí sí ho vaig intentar dir però no va sortir bé no cal córrer les coses com són no cal córrer millor trobar una feina que t'agradi i que puguis gaudir-la sí que és veritat que quan comences el fet aquest de ser autosuficient no el fet de guanyar-te diners pels teus gastos doncs és xulo és molt reconfortant però clar també té una part xunga que és que bueno que t'estàs fent gran i has de començar a assumir responsabilitats sí totalment jo crec que aquesta és la com part que més m'ha donat sobretot aquests 17 anys perquè jo me'n recordo que va ser aquí a entrar a la ràdio i d'alguna manera com que la ràdio també o sigui tu m'has vist créixer saps o sigui jo vaig entrar aquí amb 16 i ara quasi ja tinc 18 no llavors sento que he fet com una evolució dins el programa que ja ho vam dir perquè s'ha notat molt sobretot en els temes del programa de Corèixet sobretot aquesta evolució d'una eina doncs més petiteta diguéssim amb més pors a temes més diguéssim durs i reals de la vida i jo crec que això jo sempre he sigut d'una persona molt madura això sí que sí que s'ha notat i els meus pares sempre m'ho han dit però sí que jo crec que els oients i tu Dani justament has pogut veure tot aquest procés fins ara saps sí sí totalment aquella eina que va entrar a fer el primer programa pilot amb aquella veueta que gairebé no se la sentia a l'aina empoderada i en veu absoluta que tenim ara a l'estudi doncs evidentment hi ha hagut un canvi també donat a agafar confiança a agafar-li també molt de carinyo a aquest mitjà de comunicació que és la ràdio una emissora jo sempre dic que la ràdio és molt romàntica i també ens fa romàntics a nosaltres i ens fa viure la vida d'una forma molt diferent i tota la gent que hem fet ràdio doncs jo crec que la sentim com part de la nostra casa i de la nostra família és un mitjà més com pot ser la tele com pot ser la premsa escrita el que sigui però al final per mi la ràdio doncs té aquest punt d'apropar-nos més a les persones només amb la veu i jo crec que això és una màgia absoluta i també part d'aquesta màgia doncs acaba contagiant-nos a nosaltres i ens acaba generant doncs aquesta confiança de poder fer el que fem doncs cada setmana en el meu cas cada dia que és fer ràdio no només per mi sinó també pels nostres oients i d'alguna manera acabes vinculant una història que és el teu dia a dia amb un munt de gent coneixer gent nova també doncs fas moltes amistats coneixes punts de vista diferents t'enriqueix molt la ràdio tant escoltar-la com fer-la i això crec que també és molt maco sí, jo crec que en aquest sentit estic d'acord i més bé per mi la ràdio en aquest sentit va simbolitzar una mica com vindre aquí fer teràpia o sigui com parlar amb els micros era com parlar amb una persona que no conec de res i endreçar les teves idees sí, totalment per això dic que també sento que vaig créixer en aquest sentit perquè venia aquí parlava de la meva vida m'anava però m'anava com amb una sensació de felicitat per dintre per tant no només jo crec que la part de poder divulgar informació poder parlar sobre temes de joves que jo crec que la funció l'hem complert amb total èxit sinó més bé també tot el que m'ha portat a mi a nivell personal i també totes les amistats de la ràdio que hem fet aquí amb l'equip i tal doncs me les emporto parlem de l'ansietat perquè jo crec que és una paraula que està molt al dia a l'hora del dia del jove sobretot que no sé al final a mi és una cosa que em preocupa moltíssim quan un jove li preguntes com està i et diu que tinc ansietat tinc no sé què d'alguna forma creus que tenim el detonant com molt com molt fluix és a dir que ens posem ansiosos molt ràpidament els joves jo crec que sí però crec que també hi ha molta diguéssim com sobreposar-se una etiqueta no sé com explicar-lo o sigui jo sí que sento que hi ha gent amb l'ansietat i tal però a vegades per qualsevol cosa ja diem que tenim ansietat saps jo crec que és una cosa que està tan normalitzat que ho mirem per xarxes o alguna cosa i ho mirem pel tiktok ho busquem al cercador i ja diem que tenim ansietat la paraula d'alguna forma està perdent el valor que té per tant jo aquí tinc una disputa interna o sigui ja ho veureu al llarg del programa però ara m'estic trobant amb molts diguéssim grisos en la vida i és una paraula o sigui per mi clar ara que estic anant a teràpia i tal estic entenent més bé la importància i el valor del que dius però sento que a vegades la paraula ansietat s'enfoca en aspectes com per exemple no sé tinc deures o quina ansietat no potser és estrès per tant moltes vegades ens equivoquem en aquest tema i referent al que has dit jo sí que penso hi ha una frase que vaig escoltar i potser algun dia me la tatu però bueno i és tot passa no i és una frase que al principi com no la tenia com no li posava l'atenció que necessitava no però en veritat o sigui jo per exemple ara estic pensant en l'examen de la setmana vinent però després d'arribar el dilluns si ja ha fet l'examen ja estic més relaxada per tant a la nostra vida sempre hi haurà dates límics coses a entregar o m'explico com treballs o citacions i a aquestes hi ha vegades això ens genera molta ansietat però després o sigui arriba el dimarts i t'adones que ja has fet aquell examen saps i és una mica això el que estic aprenent que no hi ha de donar-li tant valor a les situacions ni generar-se por ni sobrepensar tant és una mica el que estic aprenent en aquesta etapa de la meva vida l'ansietat per aquella gent que ens estigui escoltant o que s'hagi incorporat recentment ara al programa es defineix com una reacció instintiva normal d'autoprotecció que també desencadena davant de situacions de perill estimula el nostre organisme impulsant la nostra capacitat d'esforç per lluitar o fugir què vol dir això que en una situació que nosaltres necessitem actuar ràpid a vegades el cos s'acaba bloquejant l'ansietat és una emoció igual que la felicitat o la tristesa però en certs moments pot arribar a ser patològica l'ansietat també té un rol molt rellevant relacionat amb la supervivència juntament amb la por la ira la tristesa o la felicitat què vull dir amb això doncs que dit això no podem dir quina ansietat doncs que per exemple no ho sé no no surten les notes no? quina ansietat no surten les notes aviam calma si no surten les notes ja sortiran exacte que l'ansietat que l'ansietat l'hem de és a dir hem de saber detectar quan és ansietat i quan són nervis angoixa situacions que són normals és a dir no li traiem ferro a les coses que passen que si tu estàs sentint un unes situacions de nervis perquè no estàs per exemple rebent la notícia que te n'esperes com per exemple poden ser unes notes de final de curs doncs estàs nerviós i és totalment lícit però d'aquí etiquetar-ho ansietat exacte l'ansietat és un perfil molt concret molt com autoproclamar-se diguéssim una etiqueta i això és una mica el problema que estic veient en la gent de la meva generació la veritat però jo per exemple tinc ansietat des dels 12 anys i si és veritat que jo sento que ha avançat molt durant tots aquests anys i sobretot no sé abans em feia moltíssima por per exemple els transports públics i tal o sigui em donava molta por anar en transport públic no anava si no era la meva àvia o amb alguna acompanyant i vaig aconseguir superar això per exemple ara ja vaig a metro que em feia moltíssima por i mai anava i ho evitava i el tramvia no sé no sé no tens no tens cap no tinc cap cap relació no t'ha passat cap cosa a la vida no no si és que de petita tampoc anava ni res o sigui senzillament que era desconegut per tu i potser doncs això et generava un rebuig clar i llavors o sigui aquest any jo crec que he crescut molt com de persona i tal per aquest fet no d'haver pogut avançar i ara puc anar en metro tio o sigui és que és un regal poder superar aquesta fase diguéssim doncs avui ja estem parlant de tancar cicles i també d'obrir-ne de nous i per això avui estem fent una mirada al passat i parlant de l'agraïment de la valoració d'aquest últim any diguéssim sent menor d'edat ara ja passaves a ser major d'edat amb 18 i volia que també féssim una petita immersió abans de marxar a l'espai musical en l'educació en el teu punt educatiu que tu estàs fent batxillerat que és això per tu que simbolitza i també com has vist l'evolució del fet de ser petita inspirar-te amb els grans i ara tu també ser part d'aquesta inspiració podent inspirar nens petits i més joves que tu a fer un camí similar al teu o senzillament a viure la vida com tu la vius perquè al final si tu a l'hora del pati et fixaves en nens més grans ara hi ha nens petits que es fixen en tu Aina sí o sigui jo crec que és molt guai quan ets petit i tens com un referent no sé per exemple els grans al col·le sempre eren com ostres quines ganes de ser gran per ser ells i acabar al col·le i anar-te però ara ho veig des d'una perspectiva diferent perquè ara sí que soc una mica més model i he de donar exemple diguéssim això és el que sempre diuen cap als petits però ara ho veig una mica com que em fa una mica de por això de deixar diguéssim com el sistema educatiu perquè en el fons batxillerat o sigui la meva escola segueix com un altre curs saps però ara simbolitzar l'haver de deixar aquella escola i anar-me a un altre lloc desconegut per tant per mi tinc aquesta sensació si és veritat d'una mica de por jo crec i una barreja també de molta il·lusió i de ganes d'anar-me i que s'acabi ja que queden quatre mesos i acabar batxillerat perquè també és un curs amb molt de contingut i molt ràpid però uf pesa molt o sigui és complicat en aquest sentit per això dic que tinc moltes ganes també que s'acabi però també tinc aquest sentiment d'ostres és que em fa una mica de por al món exterior diguéssim com el començar a treballar o no saber o sigui no saber ubicar-me no sé aquestes coses parlàvem de la presa de decisions del fet d'assumir responsabilitats i també d'acceptar reptes creus que d'alguna forma això canviarà a partir dels 18? jo crec que sí perquè cada cop les decisions que apareixin a la meva vida seran més relevants és a dir tindran més pes a la meva vida i potser m'afectaran més i formaran part del teu camí fins ara moltes decisions les prenen els teus pares per tu ara ets tu la que ha d'agafar una mica la batuta i dirigir aquesta orquestra per tant a mi em fa una mica si és veritat que ja per exemple si em poses A o B hi ha vegades que en segons quins casos ho tinc superclar però hi ha uns altres en què potser m'arrepenteixo ara no sé què fer saps? o sigui tinc les coses molt clares en uns aspectes però després també sóc una persona jove i tinc els meus grisos i no sé on posicionar-me ni què fer llavors és aquest sentit jo tinc la sensació que aniré dia a dia i a poc a poc aniré fent el meu camí intentant sempre no perdre'm a mi mateixa Són dos quarts de set de la tarda seguim aquí al refugi Aina et sembla que fem la pausa ara musical? Perfecte Doncs vinga presenta'ns la cançó d'avui Avui porto una cançó que és un cover és Hoy tengo ganas de ti d'abrir en Mateo i m'encanta us la deixo perquè l'escolteu Doncs vinga Abra en Mateo a Ràdio d'Esvern Fuiste ave de paso y no sé por qué razón me fui acostumbrando cada día más a ti los dos inventamos la aventura del amor llenaste mi vida y después te vi partir sin decirme adiós y yo te vi partir quiero en tus manos abiertas buscar mi camino y que te sientas mujer solamente conmigo hoy tengo ganas de ti hoy tengo ganas de ti quiero apagar en tus labios la alza de mi alma y descubrir el amor junto a cada mañana hoy tengo ganas de ti hoy tengo ganas de ti no hay nada más triste que el silencio y el dolor nada más amargo que saber que te perdí me busco en la noche el sonido de tu voz y donde te escondes para llenarte de mí llenarte de mí llenarte de mí Quina versió més xulaina, no? Sí, la vaig descobrir crec que va sortir el septembre o cosa així, no fa molt Jo no l'havia sentit a mi és una cançó que m'encanta És que em vaig enamorar, eh? Ara vull anar a veure per a Mateo en directe Ah, sí? Sí, home Sí, sí I tant, i tant Doncs vinga, amb aquesta cançó de fons, hoy tengo ganas de ti amb aquest cover d'Abram Mateo seguim parlant al voltant del tema plantejat avui Què simbolitzen els 18 per tu, Aina del Pinó? Doncs jo crec que simbolitzen un canvi d'etapa sobretot de creixement diguéssim com introspectivament i jo crec que també em canviarà una mica la vida perquè començarem a fer moltes coses però fins que no acabi batxillerat, diguéssim com que no notaré el canvi, no? Això és el que sento I ja després doncs, bueno seguiré estudiant o sigui, la vida com a tal no em canviarà molt però per a mi els 18 simbolitzen això, no? Aquest canvi d'una mica de maduresa Sí, és veritat que hi ha uns altres canvis com poder no sé, votar veure x, x, x però en aquest sentit jo em focalitzo més en aquest canvi transcendental a mi mateixa, saps? Per on enfocaràs els teus estudis a partir d'any que ve? Ho saps ja? Sí, tinc pensat fer alguna cosa tipus un cicle superior i coses així vull estudiar cinema o sigui està una mica fotut però si és veritat que veig molta gent amb el tema de uah a les salides no sé què perquè ara és molt freqüent sobretot en aquestes dates que la gent està escollint carrera i tot sí però bueno és que ja m'ho solucionaré jo mateixa quan arribi el moment però és que si no lluïto pel que vull estudiar o sigui és que no vull estar en una oficina allà tancada o sigui és que no puc necessito moure'm necessito fer coses inspirar la gent i seguir seguir fent el que jo vull hi ha una llista aquí al guió de preocupacions o de reflexions que has anat fent aquests dies per preparar el programa d'avui em semblen molt interessants perquè per una banda parles sobre les teves pors com per exemple el fet de ser més conscient del que costa viure que els estudis són cars dels lloguers i de diferents somnis parla'ns d'això perquè em sembla molt interessant que amb 17 anys ja t'estiguis preocupant per aquestes coses és que jo soc la persona més anticipada tu t'anticipes a tot això em precipito molt diguéssim i inclús ja tinc com comptes d'ahor bé ja tinc comptes per futurs pisos i coses així saps? o sigui no soc ahorrativa diguéssim perquè m'ho gasto tot per tant ho estic fent per prevenir que no em gasti més del que tinc llavors doncs això m'he adonat una mica de tio o sigui jo inclús visquent a la meva casa i tal ja noto que doncs si surts no sé què ja estàs gastant si no sé què no sé quantos i jo ho noto perquè jo soc estudiant i jo vivo amb el que tinc i amb la paga que em donen visc i ja està per tant m'estic adonant del que costa viure no? clar llavors si no tens o sigui si no estàs treballant ni res doncs vius una mica amb el que et donen i ja està diguéssim no? i en aquest sentit sí que m'estic adonant doncs per exemple doncs que aquí si hi ha el carnet que costa molt que no sé què que no sé quantos llavors són molts gastos i has de prescindir d'algunes coses saps? i què és això de viure a Sevilla? sí és que vull viure allà però com a experiència de vida és a dir vols anar allà uns mesos uns anys no no vull viure viure viure i quedar-me vols viure a Sevilla i fer les arrels les teves arrels exacte vull ser d'aquestes dones grans que viuen en casetes d'aquestes de poble i que tots els meus nets vinguin a veure'm al pueblo bàsicament vull ser així a les set a les vuit del vespre treuen la seva cadira a l'estiu allà a la porta de casa a fer saparets i coses ja et veig ja et veig interessant parlem d'altres coses vacances perquè l'altre dia em vaig adonar a compte que teniu la ment molt enfocada ja amb l'estiu amb aquesta recompensa d'haver estudiat tant durant l'any tens ganes de fer vacances amb les teves amigues? doncs sí moltes i també forma part una mica d'aquest objectiu d'estrenar els teus 18 envoltada de la gent que t'estimes? sí exacte o sigui jo crec que doncs per exemple jo ho vaig dir l'altre dia però l'intel rail i tal és una cosa que a mi no o sigui no va en línia amb mi perquè o sigui no vull estar de viatge no no tu vols una cosa com més controlada jo vull estructura organització home a l'intel rail també hi ha molta organització molta estructura sí però em sembla una mica caos a les dues has d'estar allà a les tres has d'agafar un tren clar exacte això és el que no m'agrada ja prefereixo anar-me a una muntanya agafar una tenda de campanya i dormir allà a la nit t'ho juro o sigui no sé jo crec que és un tu vols anar a la teva clar vols anar a la teva gaudir una mica d'això també exacte i també per altra banda estic veient que d'alguna forma ja vas deixant anar una mica el fet de començar a fer coses sola no? sí és una cosa que que vaig començar a fer l'any passat perquè per exemple em donava moltíssima vergonya i jo crec que és una tonteria en una casa eh anar a menjar sola anar al cinema sola mira crec que va ser fa un mes que vaig anar al cinema per primera vegada sola i què vas veure? Baiana i tres persones al costat ja està Baiana 2 sí sí vaig anar perquè em feia molta il·lusió i doncs tenia festa a l'escola i tal i vaig dir vinga com ningú pot perquè tothom estava estudiant i què et va semblar l'experiència d'anar al cinema sola? uf increïble és guai o sigui em donava vergonya per el fet de ua no estic amb ningú saps? és una cosa però ningú se n'adona que va sol clar allà tothom anava sol per tant no sé va ser una experiència molt guai a més a mi m'encanta el cinema sí sí sí és veritat que és una cosa que no puc fer sempre perquè costa diners però però va ser la primera vegada que vaig anar sola i vaig estar super tranquil·la o sigui jo anava quasi en pijama ja ja em donava igual tot i i va ser una experiència molt guai la veritat i sento que abans no feia aquest tipus de plan sola perquè em donava vergonya doncs que la gent veiés que no estava sol o sigui que no estava amb ningú o etcè etcè també parles del fet de de perdre una mica diguéssim la vergonya que això no ho acabo d'entendre vull dir tu tens vergonya sí mira tu saps quan demanes el compte perquè estàs a un restaurant i que és la cuenta doncs mira això jo no ho faig em fa molta vergonya fas el gest aquest del garabato no no m'aixeco i me'n vaig a on està la barra tipus perquè em canvien però és que és que ho peso o sigui hi ha situacions que em donen molta vergonya però jo crec que és perquè sóc jove i ja està o sigui el meu pare em diu que quan sigui més gran ja canviaré i me deixaré d'hòsties no clar perquè fins ara tu ho hem fet no això clar és una mica jo crec que que també aquests que també simbolitzant això de que ja no tens els teus no tens els teus pares com a tal que t'estan com o sigui que sí que et recolzen i tal però no estan fent les coses per tu volar del niu una mica ja comences tu a fer coses per tu mateix per tant és una mica com desprender-se clar això és la part jo diria més complicada sobretot per mi a nivell mental perquè no estic acostumada d'això t'anem a preguntar la preparació psicològica que estàs fent suposo durant aquests mesos o potser no potser no estàs fent cap preparació però el fet aquest d'abordar una nova etapa a la teva vida també canviar d'estudis etc penses que d'alguna forma també encara que no ho vulguis t'estàs preparant mentalment i psicològicament per aquests 18 sí jo crec que sí perquè per exemple ara ja vaig al metge sola que era una cosa que mai anava sola també jo crec que per exemple les coses que també em donen vergonya és no sé anar a una cosa que em fot molta vergonya és anar no sé a demanar alguna cosa i que després pel que sigui tipus un paper o el que sigui després no no t'ho puguin resoldre o algú llavors ho passo malament i i doncs no sé ara estic com fent documents o fent coses de papereo hi ha moltes coses que hauràs d'anar agafant pràctica ja hauràs d'anar agafant pràctica al final no ho has fet mai hauràs d'anar pillant-li el truquillo i entenent les coses jo a vegades també quan vaig al cap encara doncs em trobo això no? que arribo allà a l'ambulatori i hi ha moltes coses doncs que clar també com que són espais que els trepitges molt poc freqüentment és a dir que són coses com molt puntuals doncs llavors tampoc tens el costum i també vas perdent una mica però a mesura que vagis aprenent doncs a fer aquestes gestions que te les feien abans els pares i et toca a tu doncs assumir-les ja veuràs com perdràs els nervis perdràs la por i ho perdràs tot sí, totalment i a part jo personalment crec que també la meva personalitat afecta molt perquè a mi o sigui a primera vista i o sigui el primer contacte sóc tímida en veritat o sigui sóc reservada per tant em costa molt per exemple quan hi ha una persona que desconec com per exemple pot ser en una gestió que dius o alguna cosa així doncs em fot vergonya parlar saps però això és una cosa que és el que tu dius quan vagi una mica doncs fent les coses perdré la vergonya i ja està Aina anem tanquant la secció d'avui amb un propòsit vull que et planteixis un propòsit per aquest 2025 i també doncs per aquests 18 anys un desig d'alguna forma per acabar doncs complint en aquests 18 en aquesta nova etapa no sé alguna cosa que tinguis en ment de dir mira aquests 18 m'agradaria molt que passés això o lluitaré perquè passi l'altre doncs no perdre tantes amistats és maco és un desig maco però ja he perdut moltes per això no vull perdre més és una cosa que jo crec que també és llei de vida i t'haig de dir que durant aquesta època es perden moltes amistats perquè cadascú tria el seu camí llavors això és difícil però bé esperem que es compleixi aquest desig que perdis les menys amistats ni famílies per favor exacte exacte Aina del Pino gràcies per l'espai d'avui una abraçada molt gran gràcies nosaltres ens veurem la setmana vinent per tant et desitjarem l'aniversari la setmana vinent que vagi bé cuida't molt i ens sentim la propera setmana d'acord adeu marxem a publicitat i tornem en un minut amb l'infermer de Guàrdia fins ara Bet aquí una vegada un programa de contes que es realitza el grup Marc mestres àvies recuperadores de contes de l'associació de mestres Rosa Sensat els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí us hi esperem a tots Sentiu és la sintonia del benvinguts benvolguts i bentrobats prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes i les curiositats d'aquí i d'arreu fem ràdio amable parlogent tranquil i culturalment curiós benvinguts convidat i amanitat benvolguts viatges història ben trobat cultura tot això ho escoltareu en el benvinguts benvolguts i bentrobats aquí a Ràdio d'Esbert ara escoltes Ràdio d'Esbert sintonitzes Ràdio d'Esbert la Ràdio de Sant Just 98.1 Ràdio d'Esbert 98.1 Ràdio d'Esbert Ràdio d'Esbert Ràdio d'Esbert Ràdio d'Esbert Ràdio d'Esbert 15 minuts 15 minuts per acabar el programa d'avui divendres 17 de gener del 2025 seguim aquí al Refugi el magazín de tardes d'aquesta casa de Ràdio d'Esbert i saludem en Daniel Morales Daniel bona tarda Bona tarda Dani com estàs? Ja tenim aquí el nostre infermer de guàrdia per encetar un nou espai més aquí al programa avui Daniel de què ens parlaràs? Doncs avui vull explicar un article que he llegit aquests dies que va publicar el país sobre la situació que viuen les infermeres actualment a Espanya Molt bé, parlarem doncs de dades alarmants també de testimonis personals i de com aquesta situació pot impactar en tots nosaltres com a societat Aquest primer bloc, Dani, l'hem titulat dèficit d'infermeres Per què? Doncs avui començar amb una dada important i és que segons informa el país Espanya té un dèficit de 100.000 infermeres Aquest problema estructural no és nou com ja hem parlat algun cop aquí al programa portem molts anys amb un dèficit estructural d'infermeres però que especialment s'ha greujat després de la pandèmia Amb 625 infermeres per cada 100.000 habitants Espanya se situa a la cua d'Europa i un de països com Alemanya o França Això té conseqüències directes tant en l'atenció dels pacients com en la salut física i mental de les professionals I ara parlarem també dels sindicats perquè realment juguen també un paper molt important i segons ells la situació no és casual No, com hem dit denuncien anys de retallades en sanitat contractes precaris i una manca d'inversió en formació Amb tot això jo vull plantejar aquí una pregunta a l'aire Què passarà si no posem remei a això? Jo crec que la resposta per desgràcia és que cada cop el sistema sanitari serà més fràgil i a més ara tenim una altra crisi oberta com és la possible FIDAMUFACE i que tots els mutualistes hagin de ser absorbits pel sistema públic nacional de salut I clar, aquí se'ns planteja cap a on anem si en joc d'enfortir la sanitat pública i tenir una sanitat cada cop millor si estem retrocedint augmenten llistes d'espera i cada cop amb menys recursos disponibles per a la població Dani, tu creus que estem parlant d'un possible col·lapse del sistema sanitari? Home, jo crec que de fet hi ha dades sobre la taula més que també per la manca d'infermeres que d'aquí uns anys com estem veient s'està greujant cada vegada més en relació amb el que he comentat ara de FIDAMUFACE si finalment no hi ha un acord entre les companyies privades i el sistema i el govern és central i aquests mutualistes han de ser absorbits pels sistemes de cada comunitat autònoma jo crec que ja hi haurà un dèficit important perquè si ara mateix tenim llistes d'espera llargues si afegim ara mateix no sé quanta gent és però crec que, per exemple, són uns quants milions de mutualistes que han de ser afegits clar, augmentarem aquestes llistes i això no es traduirà en un augment de professionals treballant Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do la situació és alarmant com comentàvem des de l'inici de l'espai però ara anirem també posant més dades sobre la taula i veurem que aquesta situació doncs és realment preocupant com dèiem si al primer bloc doncs l'hem destacat i l'hem volgut dedicar al dèficit d'infermeres ara parlarem sobre les infermeres que ja no poden més, Dani Sí, també relacionat amb això aquest article que he comentat fa uns minuts del país comentava que una de cada quatre infermeres està pensant en abandonar la professió Bàsicament, les raons són baixes remuneracions condicions laborals precàries i una sobrecàrrega que sembla no tenir fill Important també destacar aquesta menció Doncs relacionat també una mica amb això aquest matí el periodista de la cadena Serjos i Luis Sastre feia una publicació a la xarxa Social X abans Twitter on compartia una carta al director publicada també al país fa uns dies Aquesta carta com tu has dit portava el títol de Les infermeres no podem més Aquesta frase contundent i colpidora resumeix el sentiment de moltes professionals del sector Si us sembla a continuació és una carta una mica extensa no gaire però sí que en portarà uns minuts Si us sembla us lleieixo les paraules que Marta Marocco Juez ha escrit al país Sentim doncs aquesta carta La gestió dels hospitals és cada cop pitjor Hi ha manca de personal que no es contracta Recursos i un cribatge adequat dels pacients La primera línia de defensa l'atenció primària no funciona perquè no es donen cites cosa que fa que els pacients arribin directament als hospitals i s'aturin el sistema Aquesta situació sumada a la baixa ràtio infermera-pacient i els ulls estancats fa que les infermeres se sentin no només desbordades sinó també menyspreades Haver d'atendre una mitjana de 12 pacients alhora amb el risc que diversos s'empitjorin és una situació insostenible i la resposta a les seves peticions d'ajuda sovint és un buscat la vida Això planteja una pregunta urgent Fins quan es portarà el límit a aquestes professionals? Fins que es neguin a atendre o hagin de migrar per ser avaluadores fora del seu propi país? Les infermeres no necessiten aplaudiments ni halogis sinó recursos per exercir dignament la professió que tant van estimar quan van començar És imprescindible apostar per una sanitat digna per a tothom I amb aquesta carta que ens llegia el nostre infermer de guàrdia en Daniel Morales destacar diferents punts la gestió dels hospitals que cada cop va pitjor aquesta és la primera frase amb la que obria la carta i també parla dels ràtios Déu-n'hi-do aquest ràtios que diu també una xifra esfraïdora haver de tindre una mitjana de 12 pacients alhora això és insostenible Daniel Sí i precisament això va relacionat amb el que dèiem que hi ha una manca d'infermeres estructural i que tot i que recentment per exemple aquí a Catalunya les universitats públiques han augmentat les places perquè de fet l'any que ve ja sortiran ara no et sé dir però per exemple a la meva universitat el curs que té un any menys que jo hi ha una línia més i el que suposa que l'any que ve sortiran només de la meva universitat 80 infermeres més però clar aquestes infermeres se les ha de cuidar se les ha de contractar i se li ha de donar condicions laborals perquè com deia aquesta infermera no vulguin marxar del seu propi país per anar a una altra on siguin més valorades i tinguin millors condicions Clar, la situació realment és preocupant i aquestes notícies es van sumant i es van també apilant perquè no és una notícia aïllada sinó que són molts casos els que estan apareguent de disconformitat amb el sistema i de fet aquí al programa ho hem parlat molts cops és un tema que va sortir entre tant i que cada cop les dades són més alarmants i tampoc veig que es faci res per millorar dèiem fa uns mesos portava aquí una notícia al programa que l'administra de Sanitat Mònica la Mònica sí s'havia compromès amb les infermeres que abans que acabés el 2024 serien recategorades dintre l'administració com el nivell que li correspon pel grau universitari que és infermeria ha acabat el 2024 i les paraules les han dut al vent les paraules de Mònica García la ministra no me l'he volgut jugar però sí tranquil era Mònica García millor dic només Mònica en joc d'equivocar-me aquí tenim l'equip de producció que està per això per acabar de completar aquestes frases aquestes dades com dèiem Mònica García és l'actual ministra de Sanitat i en aquest cas les dades no han estat diguéssim complides aquells missatges que s'havien comentat que s'havien promès de requalificar les infermeres això no s'ha dut a terme de moment Dani no i és una cosa que jo crec que trigarà com tot són molts calés i a més també hi ha por de fet jo vaig llegir un article fa uns mesos que els metges ja havien dit que si les infermeres eren recatalogades ells també volien pujar per no tenir el mateix nivell vull dir que com dèiem és un problema estructural que s'ha de lluitar per canviar però no sembla gens fàcil però aquest canvi de nivell efectes pràctics quin canvi seria doncs per les infermeres o sigui també per exemple ara mateix una infermera no pot ser directora d'un hospital pel nivell que té podria ser podria tenir càrrecs o sigui més alts o sigui càrrecs més alts i alhora una remuneració econòmica que també és d'alguna que porten que porten reclamant molt de temps càrrecs de gestió i direcció de grans espais com per exemple hospitals i per altra banda també aquesta remuneració adequada per dir-ho d'alguna manera acorda a aquest nivell i a les tasques que porten per exemple però en canvi les responsabilitats augmenten perquè estem parlant que cada vegada les responsabilitats són més elevades les que han de subir les infermeres això no va dir per exemple ara mateix s'està empoderant molt la prescripció infermera però clar la prescripció infermera no s'està fent en per sota el meu punt de vista sinó no s'està fent perquè les infermeres estiguin preparades que ho estan perquè a la universitat tenim creïts de farmacologia i estem perfectament capacitades ho estan fent per treure feina a un altre col·lectiu que també està desbordat efectivament i no s'està remunerant en aquesta responsabilitat cada vegada major bàsicament volia destacar això el fet de més responsabilitat els ingressos són els mateixos Déu-n'hi-do Déu-n'hi-do amb les dades que estem donant avui Dani estem donant a conèixer una mica més de prop la situació que viuen les nostres infermeres i realment darrere de cada dada de cada titular hi ha persones que dediquen la seva vida a cuidar-nos i sovint també es deixen la pell però qui cuida d'elles Dani aquesta aquesta és una pregunta molt bona de fet és molt important el que es diu normalment de cuidar el cuidador perquè per poder cuidar tu has d'estar bé i malauradament hi ha moltes infermeres que agafen la baixa per ansietat per depressió i això s'ha greujat com dèiem des de la pandèmia Déu-n'hi-do Déu-n'hi-do la ficció s'està fent realitat i en marxes forçades veiem moltes pel·lícules moltes sèries catastrofistes i les tenim molt integrades en el nostre conscient en el nostre diguéssim imaginari i també en la consciència global totes aquestes ficcions però és que realment s'estan duent a la pràctica al final també tot allò que veiem a la ficció és perquè realment en molts casos està passant Sí a la realitat moltes vegades la ficció arriba a la realitat per desgràcia i la realitat acaba superant la ficció Exacte Daniel Morales moltes gràcies per l'espai d'avui et desitgem un bon cap de setmana i desitgem una mena més que vagi bé Ens anem sentint Adéu-siau I seguim aquí al magasin de tardes de Ràdio Desbem seguim al Refugi en dos minuts i mig acabarem el programa d'avui divendres però abans com sempre volem posar una miqueta de música que voleu escoltar va aviam aviam avui escoltarem una cançó abans d'acabar el programa i com que hem escoltat una de Bram Mateo abans afegirem a Vico que és una gran artista i que ja la tenim també aquí sonant a Ràdio Desbem aquesta cançó es diu Te quiero i és una cançó que van treure a Vico i a Bram Mateo fa qüestió d'uns mesos Avem Un viento que me dice disfrutar el momento Porque quizás mañana no estarás Y de todo lo que quiero aunque la gente me diga Que de los noches no va a funcionar en la vida Dime si tú también lo sientas porque yo Yo sé que te quiero aunque todo cambie Porque mañana puede que estés en otra parte Yo sé que te quiero y no escucho a nadie Hoy tengo la suerte de poder besarte Yo sé, sé que te quiero, quiero, quiero, quiero, quiero, quiero Te quiero, quiero, quiero, quiero, quiero, quiero, te quiero Te quiero, quiero, quiero, quiero, quiero, te quiero Menys d'un minut per acabar el programa d'avui I ara fem una petita menció a l'agenda d'aquest cap de setmana Tenim els tres toms de Sant Just que tindran lloc el 19 de genera La festa inclourà la benedicció d'animals i la tradicional cavalcada pels carrers del municipi Per tant, si no sabeu què fer aquest diumenge Els actes començaran a les 11 del matí Amb la missa a l'església del Sant Just i Sant Pastó I seguida la benedicció dels animals a les 12 a la plaça Jacint Verdaguer La cavalcada iniciarà a un quart d'una del migdia Fins aquí el refugi d'avui, moltes gràcies Una abraçada molt gran a tots els oients que ens heu acompanyat a la tarda d'avui divendres Tornem dilluns, com sempre, una abraçada molt gran I que vagi molt bé el fin de... Tornem d'avui, moltes gràcies