#327 - El Refugi: Actualitat, Educació i Noves Masculinitats

El refugi Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugieres! Benvinguts i benvingudes al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern, benvinguts al refugi, sóc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí al 98.1 FM a Ràdio d'Esvern, gaudint d'aquesta tarda de dimecres, avui 5 de febrer del 2025, i ensenem ja el micròfon al nostre productor, Rubén Pérez. Rubén, bona tarda. Hola, bona tarda. Com estàs? Doncs amb molta energia avui pel programa que tenim. Doncs sí, la veritat és que la necessitem perquè avui hem d'estar actius fins a 7 de la tarda, com cada tarda dilluns a divendres, però és que avui, a més a més, també encetem nous espais, hi haurà molt de moviment aquí a la ràdio avui. Comencem parlant d'Actualitat 360, quines són les dues notícies que destaquem avui, Rubén? La primera que destaquem és que neix un tauró als Estats Units en un aquari amb només femelles. Hi ha dues possibilitats que es poden explicar aquest fenomen. Val, doncs veurem a veure què ha passat. Després, tot seguit, parlarem d'educació, també en la notícia a nivell municipal. Exacte. Per l'educació, triu Sant Just, la campanya de preinscripció dels centres educatius de Sant Just. Molt bé, i amb música avui tindrem una cançó que a mi m'agrada molt. Aviam, aviam, aviam. Sempre porto una música més activa, avui porto una miqueta més relaxada. Avui porto el Miqui Núñez amb la cançó Escriurem. Perfecte. I acabarem la primera hora amb Jan Session. O ja veurem com li diem a aquesta secció, perquè encara no... És una secció nova, comença avui, està nerviós però té ganes. Ell és el Jan i ens parlarà de què ens parlarà el Jan. Doncs, com bé diu el nom una miqueta... Bueno, no el diu, no el diu, encara no. Clar, no el diu encara. És una secció de Ciències on avui farà la seva presentació i al mateix temps la seva primera participació on, com ell ja hem comentat, aquest nom s'adavaria una mica, ja ens dirà ell. Ja et dic una cosa, la primera cosa que li preguntarem avui serà pel nom de la secció, perquè ens va dir que Jan Session era un nom que havia fet servir per altres espais, per altres qüestions, i era un nom que li agradava però que no defineix per res la secció de la qual parlarem avui, que serà Ciència. O sigui que un nou espai aquí al Refugi, que també ens agrada tant en tant inaugurar noves seccions. I acabarem el programa d'avui amb Transvash Power. Sí, i com sempre tindrem a la Maria Rosa i amb tot el col·lectiu, no podem dir-ho, que avui parlarem sobre les actualitats, com cada setmana, que sempre ens va molt bé recordar-ho. Doncs sí, un espai quinzenal de tertúlia on parlarem del col·lectiu trans i del col·lectiu LGTB. Gràcies, Rubén. Fins demà. Et donem descans... No, és broma. A treballar. A seguir treballant. Fins ara. Fins ara. I nosaltres comencem, com sempre, amb Actualitat. Actualitat 360. Les notícies a prop teu. I com ja ens avançava el Rubén, avui parlarem d'una cria de tauró inflat, que ha nascut aquest mes de gener a l'aquari de Servent Port. a l'estat de Louisiana, als Estats Units. El naixement ha generat molta expectació perquè es dona el cas que a l'aquari només hi havia familles, segons ha informat el centre en un comunicat. L'equip de cria de l'aquari va identificar l'ou fa uns vuit mesos, però és possible que fos allà un o dos mesos abans. Ara bé, els cuidadors asseguren que els dos taurons família presents al tang no han estat en contacte amb un mascle en els darrers tres anys. Tot això, llavors, l'ou ha estat monitorat per descobrir, no?, per veure què acabava succeint i també aquesta eclosió que va ser el 3 de gener es va poder seguir i es va poder veure la cria de tauró com sortia. Però hi ha dues opcions d'explicar aquest fet. I és que fa quatre anys hi va haver un cas de la partenogènesi, en grec significa naixement de verge, precisament amb el naixement d'una cria de tauró de l'espècie mussola en un aquari de la sardenya. Per tant, per una banda, podríem parlar d'aquest fenomen, una forma rara de reproducció asexual, o també de la fertilització tardana, que en aquest cas la fertilització passa molt després de l'aparellament. I parlem també del robatori de 100 cabres al Picat. Avui parlem d'aquesta notícia que de la nit del 30 al 31 de gener un centenar de cabres van ser robades d'una explotació ramadera al Picat, al Segrià. Dos dies després, una vuitantena van aparèixer a 70 quilòmetres en un recinte tancat d'una masia abandonada a Vilaberta, a la conca de Barbarà. Els caps del bestià van poder ser identificats gràcies als cròtals que portaven les cabres que estaven embarassades. En lloc dels fets, la policia també hi va trobar una furgoneta robada amb la qual els lladres haurien transportat els animals. I ara parlem d'un asteroide que ha obligat a l'ONU a activar el protocol de seguretat planetària. Les agències espacials, l'europea i la nord-americana, no treuen l'ull de sobre del 2024 IR4. Un asteroide descobert fa molt poc, el mes de desembre passat concretament, i que podria arribar a convertir-se en una amenaça per al planeta d'aquí a 7 anys, el 22 de desembre del 2032. El motiu d'aquest seguiment exhaustiu és que ha pujat el grau d'alerta per a un possible impacte de l'estaveida amb la Terra. Si fins fa poc es parlava d'una possibilitat d'un 1,2%, aquest percentatge ha pujat ara fins a l'1,5%. I davant d'això, Nacions Unides han decidit activar per primera vegada el seu protocol de seguretat planetària. I seguim amb més notícies ara a nivell municipal. Per a l'educació triu Sant Just, campanya de preinscripció dels centres educatius de Sant Just. Els centres educatius públics i concertats del nostre municipi han consensuat l'eslògan per a l'educació triu Sant Just per difondre la informació sobre les preinscripcions del curs 25-26. Segons les dades facilitades, les escoles del municipi presenten els seus projectes educatius i serveis amb l'objectiu d'ajudar les famílies a triar l'escola més adequada pels seus fills. Aquestes dates de presentació de sol·licitud són les següents. El segon cicle d'educació infantil de 3 a 6 anys és del 12 al 26 de març. En canvi, per a l'educació primària, del 12 al 26 de març també en el mateix termini. I sí que hi hauria diferència amb l'ESO, que és del 14 al 26, dos dies després. L'inici es faria com esmentàvem, dos dies després, amb diferència amb els altres cicles educatius. Parlem ara també dels centres educatius que ofereixen informació detallada, perquè podeu trobar aquesta informació detallada sobre els seus projectes pedagògics i serveis complementaris, com ara activitats extraescolars i també atenció a la diversitat, per tal d'orientar les famílies en la seva decisió. Tota aquesta informació la podeu trobar al www.radiodesvern.com. I acabem parlant de dades, en aquest cas, a l'Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat. Sant Josep Bern ha registrat 521 persones en situació d'atur el gener del 2025. Una taxa d'atur del 5,3%. Aquesta xifra suposa un increment de 13 persones respecte al mes anterior. En aquest cas, un augment de 9 persones respecte al gener del 2024. Aquest increment es produeix malgrat que el municipi manté una taxa d'atur relativament baixa en comparació amb altres municipis de la comarca. Segons les dades, el nostre municipi mostra indicadors d'estabilitat respecte al creixement de l'atur sense variacions dràstiques en el context de l'evolució segons el mercat laboral local. En el conjunt de les Llobregats s'han registrat 33.310 persones, concretament en atur, amb una taxa del 8%, i la qual cosa representa un increment mensual de 407 persones, però una reducció interanual de 994 persones. Aquestes dades reflecteixen un patró general de l'entiment en la millora de l'ocupació a la comarca. I acabem felicitant el nostre meteoròleg de capçalera, en aquest cas el Carlitus, el nostre Carles d'aquí de l'emissora, que avui és el Dia Mundial de l'Home del Temps i ell és la persona encarregada en el magazín de Matins de donar el temps i també de tenir la població informada del temps que succeirà a Sant Jus. I és que avui, 5 de febrer, es celebra el Dia Mundial dels Homes i les Dones del Temps, aquelles persones encarregades de pronosticar i d'informar-nos també d'aquell temps que farà en el dia d'avui. I ara sí, seguim amb música. I nosaltres som molt de parlar, perquè al final aquest és un mitjà d'àudio, és un mitjà radiofònic, per tant som molt de xerrar, de parlar, per tal de transmetre els missatges i també l'entreteniment que volem causar en les vostres vides. Però és que ara parlarem d'escriure, perquè aquesta cançó es diu Escriurem, més de Miqui Llúñez, i també la importància d'escriure és meravellosa. En aquells moments que necessitem treure alguna cosa, que necessitem també posar-ho en paper, ho fem, allò d'escriure i de transmetre sentiments i emocions. I ho fa molt bé en Miqui Llúñez amb aquesta cançó. Escriurem aquí, a Ràdio d'Esvern. Un nou dia ha començat, em llevo al teu costat, respires lentament. Un nou dia t'ha abraçat, et lleves i no saps que enyorarem aquest moment. Les casualitats són les que ens han portat a viure aquest present. Que jo no en sóc conscient, si m'esperes, allà fora et cantaré. Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper. Marxarem amb els dies regalats, i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser. Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper. Marxarem caminant per les estrelles, i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser. I ara que tot ha acabat, que no tinc al meu costat, et sento diferent. Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper. Marxarem amb els dies regalats, i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser. Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper. Marxarem caminant per les estrelles, i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser. t'escriurem que tot no va ser fàcil. T'escriurem que sí que va ser fàcil. T'estic cantant la nostra història en un paper. Marxaré recordant tots aquells dies i amb el somriure que tu sols havies fet. Escriurem que tot no va ser fàcil. Cantarem la nostra vida en un paper Marxarem amb els dies regalats I amb el somriure dels que ja no hi puguin ser Escriurem que tot no va ser fàcil Cantarem la nostra vida en un paper Marxarem caminant per les estrelles I amb el somriure dels que ja no hi puguin ser Escriurem que tot no va ser fàcil Cantarem la nostra vida en un paper Marxarem amb els dies regalats I amb el somriure dels que ja no hi puguin ser Escriurem que tot no va ser fàcil Cantarem la nostra vida en un paper Marxarem caminant per les estrelles I amb el somriure que tu sol sabies fer El Refugi Recomana Avui ens trobem en un altre espai del Refugi Recomana On dediquem a presentar opcions d'oci, cultura, art, gastronomia A l'abast de tothom I a l'espai del Refugi Recomana d'avui Us volem parlar de teatre En concret d'una obra que la podeu trobar al Teatre Gaudí de Barcelona Estic parlant de Barcelona 24 hores Arribaré a la reunió Al llarg de l'espai d'avui podreu anar sentint fragments d'aquesta banda sonora de Barcelona 24 hores Us volem parlar d'aquesta obra de teatre Que la veritat és que és molt i molt interessant Perquè el musical parla sobre la vida de quatre joves a la ciutat Contal A la ciutat de Barcelona Les seves trobades, desafiaments i històries d'amor Són el fil conductor d'aquesta peça teatral L'obra es centra en una fotògrafa que acaba de trencar amb la seva parella I coincideix a la sala Apolo amb un noi romàntic Obsessionat amb les pel·lícules de Hugh Grant Paral·lelament una noia de Sarrià decideix independitzar-se I buscar pis per sota la diagonal Mentre un jove ambiciós que només pensa en la feina Fa una pausa per comprar un Kinder Bueno Al pa aquí 24 hores de sota l'oficina Cap d'ells pot imaginar-se Ni per un instant Que tot podria ser possible En aquesta ciutat Fa unes setmanes vam tenir el programa en Didac Flores El seu director musical I ens va parlar sobre aquest musical Que ja està estrenat al Teatre Gaudí de Barcelona Les funcions Ara comentarem quins són els seus horaris Però recordar que les funcions seran al llarg d'aquest mes de gener i mes de febrer I els preus els podreu trobar al web del Teatre Gaudí de Barcelona Els horaris són divendres i dissabte a les 8 del vespre i diumenge a les 7 Recordeu que estan del 16 de gener fins al 23 de febrer del 2025 I l'obra té una durada de 70 minuts El musical es va estrenar el 2 d'octubre del 2020 al Teatre Gaudí de Barcelona Després de l'èxit internacional va tornar a la nostra ciutat aquest 2025 A principis d'aquest mes de gener Amb novetats per celebrar el cinquè aniversari de la companyia Les funcions com hem destacat estan previstes per aquests dos mesos Però qui sap potser acaben allargant Barcelona 24 Hores ha estat molt ben rebuda pel públic Destacant la seva frescor, proximitat i capacitat de reflectir situacions quotidianes Amb les quals molts espectadors s'identifiquen També recordar que les interpretacions dels actors i la música en directe Han estat especialment elogiades Interessant destacar també que d'aquesta obra n'hi ha una versió de Madrid Madrid 24 Hores Que es va dur a terme pocs mesos després de l'estrena a Barcelona de Barcelona 24 Hores També que sapigueu que està en castellà i que es va estrenar també a la capital espanyola Aquesta obra, com esmentàvem, està ja disponible al Teatre Gaudí de Barcelona No us l'heu de deixar perdre I ara parlarem sobre l'equip artístic d'aquesta obra Tots sentint una altra cançó d'aquest musical Recordem, Barcelona 24 Hores Un musical barceloní que realment val la pena visitar I també gaudir de les cançons que les teniu ja disponibles també al YouTube de la companyia I ara sentim una cançó que està molt relacionada amb un dels personatges Això és Hugh Grant I ara destaquem els intèrprets d'aquesta obra Tenim en Jaume Casals, l'Anna Piqué, l'Alexandre, la Mireia Hòrit, el Carles Polido i l'Elisabet Molet En direcció al Marc Flint i en direcció musical en Didac Flores En el text i la música original estan signades pel Pau, Barbarà, Mir I també la coreografia i l'ajudantia a direcció per Rubén Juste Aquesta és una producció de Suèrte en mi vida Però què passaria si un cop a la vida pogués ser tot com la ficció? Tindria un diàleg sempre intel·ligents i la llum perfecta per casa I com dèiem, després de ser exportada a Madrid per Madrid 24 hores i l'Argentina com a Open 24 hores Ha tornat a Barcelona aquest musical al teatre on va ser estrenat Aquest 2025 en motiu del cinquè aniversari de la companyia Suèrte en mi vida Torna com a reposició 2.0 amb una nova imatge i amb novetats Però sense perdre la seva essència Barcelona 24 hores, aquesta obra que ja teniu disponible al Teatre Gaudí de Barcelona I acabem aquest espai del Refugi Recomana amb aquesta cançó Hugh Grant que us deixem gaudint d'aquesta cançó i això sí, dient aquesta frase també tan significativa del nostre espai Fins aquí, el Refugi Recomana i us esperem en un altre episodi Que la vida pogués ser tot com la ficció Sé que Barcelona no és Nova York Que la torre amb la fre no és l'Empire State I la ciutadella no és com s'entra el parc No, no, no, no Però a les pel·lis hi ha après que tot és possible Abans dels crèdits finals Per això quan pregunten Nen, tu què vols ser de gran? Dic, jo vull ser el Hugh Grant Aviam, no sé, tampoc no crec que demà ni tant No? Busco una noia simpàtica, maca, trempada i amb una feina de lo seu Que vesteixi bé, que tingui estil i una casa a la costa per fer-hi els estius Que escolti Manel, que anirem a Cap Roig Que li agradi el cinema, el teatre, l'esport Ai, que vulgui fills Un nen i una nena I que sàpiga fer massatges a l'esquena Però, sobretot Que caigui bé els sogres Que agradi els amics I que els sopars d'empresa Es preguntin com és que està amb mi Que llegim de costat Estirats en el llit I que ens fem Petonets De bona nit I que ens seguim estimant Quan passin el llit El refugi recoman El refugi recoman El refugi recoman El refugi recoman El refugi recoman El refugi recoman El refugi recoman El refugi recoman El refugi recoman El refugi recoman El refugi rec sleeps Quroom Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! la ciència té aquestes com dues vessants. La més fosca, que és el tema econòmic, hem sentit moltes vegades, o de les farmacèutiques, no sé què, no sé quant. I després també hi ha la vessant altruista o la vessant més d'investigació, d'ajudar. Facis el que facis, al final també és el que t'ho comentes, no? T'acaben nutrint més si creus que pots aportar un granet de sorra a la societat amb la teva investigació. Efectivament. Sí que és veritat que no és una aplicació que ho veuríem tan directa. Moltes vegades em pregunten ostres, i què feies? Clar, jo no puc dir, estic trobant la cura per aquesta malaltia, però és una cosa que potser ser més, quan fas més química, farmacològica, pots fer medicaments més aplicats. Principalment, jo no m'obsessiono tant amb això, jo m'obsessiono amb què, realment, què m'apassiona, perquè crec que és el més important quan escrivies, què t'apassiona perquè li has dedicat tantes hores i tanta formació i tant esforç i encara així, jo sé que aportar coneixement per entendre malalties, és el que en el futur et donarà peu a generar tractaments. Doncs avui estem fent aquesta presentació del nou espai que acollirà el refugi, aquest preguntant s'entén la ciència, amb Jan Bigata. En aquest cas, avui, a moda d'introducció, ens està parlant una miqueta dels seus estudis, del seu camí fet fins ara i també del camí que vol recórrer en Jan a nivell, doncs, de la ciència, però també explicar una mica als oients com funcionarà l'estructura del programa. Serà una estructura on, com el seu propi nom indica, farem una pregunta i a partir d'aquí aquesta pregunta anirà desencadenant en un debat o en una espècie de diàleg en el que, doncs, anirem posant, no?, pa dretes fins a acabar construint un algo, no sabem què acabarà sortint, perquè si una cosa t'ho dius és que la ciència no és única ni absoluta. Exacte. Sobretot, creiem que molta gent... Bueno, et faré la pregunta a tu. Tu què opines? Quan penses en ciència, quina idea et ve de la ment? Cosmocaixar. Perdó, era la resposta ràpida. Bueno, m'encanta. Vol dir que fan un molt bon treball. Sí, sí, m'encanta. M'encanta el cosmocaixar. No, aviam, jo quan penso en ciència, doncs, bàsicament, amb el fet de provar, de testejar coses, no?, tot arreu hi ha ciència. Jo, per exemple, vaig a estudiar un cicle de cuina. Jo, pels oients que encara no ho saben, jo tinc aquell títol de... Bueno, encara no m'ha arribat, però bueno, tinc la titulació aquesta de cuiner i a la cuina hi ha molta ciència, no?, també, per exemple. Un munt, un munt. Jo vull parlar d'això, em donarà por, perquè sé que m'estarà escorregint tot el que digui malament, més a nivell de tècnica. Què va, què va. Però tinc un parell de temes de cuina que són bastant potents. De fet, puc avançar al pròxim tema, no ho diré exactament tot, però comencem a parlar de la cafeïna. Crec que és una cosa que... A mi m'agrada molt, crec que hi ha molta gent que és una mica adicta a la cafeïna. Sí, jo sóc un d'aquests. Al matí, un bon cafè amb llet, és meravellós. Però clar, sí, sí. Inclús, ara això, faré recomanacions de coses que podeu escoltar. Hi ha gent, no desarremblaparem molt aquesta idea, però és un podcast que hauria d'escoltar amb el que parlen com el cafè va afectar la revolució industrial i tots els processos de la revolució científica. Carai, carai, si el cafè, a nivell cultural, ja té un bagatge, una potència bestial, no?, que hi ha molts països, hi ha també continents, no?, que s'especialitzen molt en la producció del cafè i tots els tenim en ment. Però realment és molt interessant si a sobre li poses aquesta capa científica i acabes desvetllant aquests temes. Doncs ja sabem que la setmana vinent parlarem d'això, de la cafeïna, però ara anem una mica amb el que parlàvem, no? He tret una mica aquest tema, el de la ciència, que no és única ni absoluta. De fet, tu també comentes que es basa en el consens i que això pot generar debat i també acabar trobant un constant canvi, no?, perquè en busca del consens acaba generant tot això també un canvi d'idees, d'opinió. Es va actualitzant, no?, la ciència, a mesura que també es descobreixen noves qüestions. Per tant, la ciència tracta de donar la millor resposta amb l'evidència que es té en el moment. Això són paraules teves. Aquí, en aquest espai, què trobarem de tot això? És a dir, nosaltres podrem trobar també la clau, doncs, per conèixer més també els temes que posi sobre la taula a partir també d'aquests dogmes o d'aquestes idees que generes avui en el primer espai? Clar, primer de tot, com he dit abans, el que jo vull, primer de tot, és fomentar la creativitat i la curiositat, sobretot la curiositat. Aleshores, ja hauré dies més endavant. Jo, presenten preguntes que a mi em semblen interessants, però també m'encantaria que si els oients tenen qualsevol pregunta ens les puguin enviar tant per xarxes, tant per les xarxes de la ràdio com a la meva xarxa. És una mica difícil el nom, és Jan Sessions, amb dues ceses i dues as, però això sí, qualsevol té alguna pregunta, jo encantat de portar-les al programa. Presentarem aquestes preguntes, intentarem donar algun element pràctic que puguem aplicar a la nostra vida, volem donar, segurament, o sigui, evidentment, també donarem un concepte científic per augmentar la cultura i després, donar una visió més global a partir d'aquest concepte i intentar connectar la ciència amb la societat, que és una cosa que sempre, crec que s'ha fet una mica malament amb la divulgació històricament, que sempre és un ent completament aïllat de la població i de la societat i són gent superllesta i superestranya, no?, que fan les seves idees i vull portar-la perquè, al final, els científics som persones, som gent com tu i com jo que ens agraden molt unes coses molt friquis, però res més. Al final, és apropar una mica, no?, aquesta ciència, baixar-la una mica d'aquest pedestal que comentaves i fer-la més propera, no? Evidentment, ja també parlarem més en futur de què és la ciència ciutadana, no només la ciència, però l'esperit científic jo crec que és una cosa que podem tenir tothom. Al final, l'esperit científic és ser curiós, ser crític amb les idees que et porten, no creure-te a la primera de canvi, preguntar-te molt el perquè de les coses i també té molt a veure, sí que és veritat que la ciència es basa una mica en un mètode molt metòdic, curiosament, però que és molt específic i ha de tenir uns nivells de seguretat molt alts, però sobretot es basa en el contrast de la informació que porta moltíssima gent. Per tant, jo crec que és important transmetre que la ciència no te l'has de creure perquè t'ho digui que és molt llest, sinó perquè és el treball de moltíssima gent que contrasta contínuament i aporta informació nova per donar el que seria la resposta més adient amb la informació que tens fins al moment. Per tant, inclús això pot evolucionar amb el futur. Doncs, al final, és el que estàvem comentant fa uns instants, el fet d'anar posant capes, d'anar també resaltant en el que en aquell moment és clau també per entendre aquell concepte, però que moltes vegades pot ser variant i pot ser amb aquest procés de metamorfosi acabi generant en un futur altres definicions d'aquell concepte científic que comentàvem. A mi em sembla que d'aquesta manera també estàs apropant que tothom pugui parlar de ciència, perquè moltes vegades el que passa és que quan no sabem d'alguna cosa ens quedem com en segones... ens quedem en un altre pla, en segon pla anem a dir, perquè, ostres, aquest tema, per exemple, quan estàs amb els amics i algú parla de política i no tens ni idea de política i és allò de dir, ostres, jo em callo i escolto, crec que també pot ser interessant que la gent pugui opinar, donar la seva i dir el que pensa de la ciència i què sap de la ciència, perquè al final és això, resulta interessant el fet que cadascú s'ho pugui apropar i portar al seu terreny i que cadascú amb el grau d'intel·ligència que tingui o el grau de domini que tingui d'aquell tema pugui arribar a portar alguna cosa, que no quedi només per aquells erudits que comentàvem abans, aquells savis que viuen que viuen en un monestir, no? Efectivament, jo crec que al final molts científics per portar tants de temps especialitzant-se en una cosa, vulguis o no, creix un ego que acaba sent bastant dolent, creix un ego de dir, ostres, jo sóc un expert en aquest tema, per tant, tinc més putestat que la resta del món d'opinar, sí que, obviament, tu confiaràs més en una persona que ha estudiat cada vegada 10 anys de la seva vida això, que una persona que això ho acaba de llegir a Twitter, però crec que també hem de tenir una mica d'humilitat, vull dir, amb la informació que tenim, compartir, escoltar a tothom i veure, i sobretot no intentar tenir la raó, sinó veure amb la informació que tenim què és més pràctic i útil pel moment. Jo només, amb aquesta conversa que estem tenint ara, que està a punt d'acabar, que ens queden 4 minuts, ja se m'estan generant una de preguntes, una bateria de preguntes, perquè al final també, ara estem en un moment molt tecnològic, estem en un moment amb les intel·ligències artificials, com tot això també pot ajudar la ciència, al final, t'acaba, no sé, l'actualitat t'embriaga, una mica és allò de dir, al final, acabes veient i consumint tanta actualitat que es pot portar moltes vegades a molts terrenys de la nostra vida, que al final, no sé, haurem de fer monogràfics d'alguns temes concrets, perquè al final jo crec que s'acabarà generant en aquesta secció doncs això, un espai de tertúlia en el qual a vegades potser en algun capítol no podrem acabar un tema, sinó que potser l'haurem de disseccionar i portar-lo en trosset, sigui com sigui, crec que també és una manera interessant d'apropar-nos una mica a la ciència. I per què ràdio, Jan? Perquè podries haver triat altres més maneres d'arribar a la gent i tu en canvi doncs has decidit he fet algú de premsa escrita, no? Em vas comentar, he fet algú de premsa escrita i a partir d'aquí ostres, m'interessa també fer ràdio, tocar aquest mitjà, no? A veure, primer de tot és que jo no em callo ni sota l'aigua. Això és el primer de tot. Això està bé, això està bé. Per fer ràdio és essencial. A veure, des de molt petit vaig tenir un amor molt gran per a l'estand-up comedy i jo tot el que era el club de la comèdia m'ho patillava, però tot absolutament i una mica a partir d'aquí tinc grans referents com són Berto Romero, Andreu Buenafuente i crec que van ser aquests personatges que em van portar a escoltar més el món de la ràdio. Sí que és veritat que últimament fa uns pocs anys que s'ha ja fet un superbum dels podcasts i m'encanta. Em da una mica enveja perquè dic jo volia fer-ho primer. Però sí, sí i aleshores des d'aquest punt sempre he tingut com molt amor a aquest contingut de la comunicació i després va ser sobretot a partir de YouTube amb tots aquests personatges de divulgadors científics que podien apropar-te. Evidentment quan tu veus un vídeo d'una cosa és molt més tragable perquè pots estar rentant els plats i pots estar escoltant i no has d'estar llegint de 15 papers que són en anglès i en vocabulari i per tècnic. Aleshores és que sempre m'ha atret moltíssim això i ja et dic m'agrada molt parlar no et mentiré. Doncs això ja és és essencial ja t'ho deia que al final també el fet de xerrar de treure els temes i de comentar-los ja tenir la predisposició per fer-ho ja és magnífic. Ja no hem de deixar aquí però bé emplacem els nostres oients a la setmana vinent que dimecres tindrem el segon capítol d'aquest espai de ciència que hem titulat Preguntant s'entén la ciència i en aquest cas tornarem a sentir el Jan Bigata aquí als micròfons de Ràdio de Ferns. Gràcies. Moltíssimes gràcies. setmana setmana i ens sentim la setmana vinent. Fins la setmana vinent. Adéu-siau que vagi bé. El Refugi el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern. I nosaltres ara us emplacem els bolletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern tot seguit després d'aquests bolletins informatius nosaltres tornarem aquí a Ràdio d'Esvern al 98.1 FM per oferir-vos la segona hora del refugi. Avui tindrem al programa l'associació Trans Baix Power parlarem sobre els temes d'actualitat del col·lectiu trans i del col·lectiu LGTB i a partir d'aquí doncs també farem una mica de debat i de tertúlia envoltant d'aquests temes. Com dèiem en 15 segons connectarem amb Catalunya Ràdio amb el bollet informatiu de les 6 de la tarda i tot seguit amb el de la casa amb Mariona Salas. Fins ara i ens sentim re en 10 minutets. que vagi bé. Catalunya Ràdio Les notícies de les 6 Bona tarda us informa Sergi Molero. El servei postal dels Estats Units ha reactivat l'entrada de paquets procedents de la Xina i Hong Kong menys a 24 hores després de suspendre el servei per l'escalada arancelària entre els dos països. La suspensió de l'entrega de paquets hauria causat retards significatius en l'entrega d'enviaments dels minoristes xinesos i del comerç online. La mesura anava adreçada sobretot a aturar el negoci de Shane i Temu dos gegants xinesos de la distribució global que han aprofitat l'excepció d'una manera nord-americana a les trameses de poc valor per vendre massivament roba i altres articles als Estats Units en aquests petits enviaments que no paguen arancels. Aquest tipus de tramesa conegudes com a mínimis ja estaven també en el punt de mirar per la possibilitat que en ser objecte d'inspencions més laxes podien representar una via d'entrada del fentanil i de substàncies químiques bàsiques per produir-lo des de la Xina. Més notícies Marc Ruiz. Suècia afronta entre el dol i el desconcert el dia després del pitjor tiroteig massiu a la història del país. Un home va entrar en una escola d'adults a la població d'Orebrú, va matar 10 persones i en va fer 6 més. El sospitós també va morir. La policia no ha revelat cap hipòtesi per evitar especulacions. A la roda de premsa només s'ha informat que la investigació està en marxa i que tots són indicis. Sembla que l'home va actuar sol, que no estava fitxat, que els motius no serien ni ideològics ni terroristes ni criminals i que el més probable és que es va suïcidar. Roberto Ait Forrest és el cap de policia d'Orebrú. He de dir que quan els agents de policia van arribar a l'escola van sentir trets. Al principi semblava que els havien disparat, però quan van poder entrar a fer les comprovacions pertinents es van trobar l'automort. L'actriu espanyola Carles Sofía Gascon ha estat apartada dels actes i de la promoció de la pel·lícula Emilia Pérez als Estats Units i pocs dies abans que se celebri la Gala dels Goya Granada encara no se sap si l'actriu hi assistirà al costat de l'equip del film de Jacques Audiard que és qui opta al guardó. Fons properes a l'equip de premsa del Film Espanya han assenyalat a Catalunya Ràdio que encara no saben si l'actriu hi assistirà. Tota la polèmica respon a una sèrie de publicacions antigues amb contingut racista, ofensiu i catalanòfob al seu compte d'ICS. Precisament a aquestes piulades s'hi ha referit avui el ministre espanyol de Cultura Ernest Hurtasso. Creo que estos tuits no representan la sociedad española los tengo que lamentar y lo lamento particularmente porque era una candidatura que era muy ilusionante para el país y estos tuits pues l'han empañado y tengo que lamentar. Davant l'allau de crítiques que van rebre els polèmics missatges Carla Sofía Gascon va emetre un comunicat per demanar disculpes pel contingut d'aquests missatges. Aliança contra la pobresa energètica denuncia males pràctiques de l'empresa Tredibel subcontractada per Naturgí. Alguns clients en situació de vulnerabilitat asseguren que l'empresa els ha amenaçat de tallar-los el gas amb operaris despenjant-se pel saló obert de les seves finques. Ho ha denunciat David López vaia de Cornellà de Llobregat que s'ha posat en contacte amb la bústia de queixes i denúncies del matí de Catalunya Ràdio. El que em van dir va ser si no ens deixes entrar tu com som una empresa d'escalada i de treballs verticals ens ens penxarem i entrarem. Si voleu entreu que aquí òbviament esteu fent una cosa que és il·legal. I la Barcelona Wine Week tanca una edició de rècords consolidada com el saló de referència mundial del vi espanyol de qualitat. Durant tres dies 1.266 cellers de 81 a denominacions d'origen de tot l'estat han mostrat els seus millors vins a grans compradors nacionals i internacionals. Les empreses catalanes del vi i el cava que hi han assistit han explicat a Catalunya Ràdio la importància que té l'enoturisme per al sector. Sentim Mercè Sumarroca cap de turisme als cellers Sumarroca. Que la gent entengui quina és la importància de tots els animals a la vinya. Si un celler té una plaga de conill necessitarà un rapinyaire perquè netegi. Evidentment acabem després amb cava amb vi i amb botifarra amb un bon pen tomàquet. Som-hi ara amb els esports. Arriba Sònia Olear. Bona tarda. Bona tarda, Sergi. A les 9, Leganers Madrid de quarts de final de la Copa. El primer semifinalista és l'Atletico de Madrid que hi va golejar 5 a 0 al Getafe. El Barça jugarà demà a Mastalla contra el València a la Copa. Avui el tècnic blaugrana, Hansi Flick, ha descartat Gabi per aquest partit mentre que Dani Olmo podria disposar de minuts. Qui no jugarà segur serà Iñaki Peña a la porteria. Ara a les 7, d'aquí una hora, primera semifinal femenina de la Copa Catalunya de Futbol entre l'AM Lleida i el Barça Pere Romeu. El tècnic blaugrana farà jugar a l'11 titular 6 jugadores del primer equip. A l'Euroliga de Bàsquet el Barça rep el Maccabi Tel Aviv a dos quarts de nou. A la mateixa hora la Peña rebrà el Baxter Seixir Turk i a la Champions FIBA a tres quarts de nou Manresa Tenerife. Tercera jornada del judici a Luis Rubiales qui ha renunciat que les seves filles tasifiquin el judici contra ell pel petó no consentit a la futbolista Jennifer Hermoso. Avui al judici Rafael de l'AMO exresponsable del futbol femení de la federació ha admès que van intentar pressionar Hermoso i el seu entorn un fet que també ha confirmat el germà de la futbolista. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. Els centres educatius públics i concertats de Sant Just han consensuat l'eslògan per l'educació Trius Sant Just per difondre la informació sobre les preinscripcions del curs 2025-2026. Segons les dades facilitades, les escoles del municipi presenten els seus projectes educatius i serveis amb l'objectiu d'ajudar les famílies a triar l'escola més adequada pels seus fills. Les dates de presentació de sol·licituds de preinscripció seran pel segon cicle d'educació infantil i educació primària del 12 al 26 de març i l'ESO del 14 al 26 de març. Els centres educatius ofereixen informació detallada sobre els seus projectes pedagògics i serveis complementaris com ara activitats extraescolars i atenció a la diversitat per tal d'orientar les famílies en la seva decisió. Segons les dades de l'Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat, Sant Jus d'Esberna ha registrat 521 persones en situació d'atur el gener del 2025 amb una taxa d'atur del 5,3%. Aquesta xifra suposa un increment de 13 persones respecte al més anterior i un augment de 9 persones respecte al gener del 2024. Aquest increment es produeix malgrat que el municipi manté una taxa d'atur relativament baixa en comparació amb altres municipis de la comarca. Segons les dades, Sant Jus mostra indicadors d'estabilitat respecte al creixement de l'atur sense variacions dràstiques en el context de l'evolució general del mercat laboral local. En el conjunt del Baix Llobregat s'han registrat 33.310 persones en atur amb una taxa del 8%, la qual cosa representa un increment mensual de 407 persones, però una reducció interanual de 994 persones. Aquestes dades reflecteixen un patró generalment de l'entiment en la millora de l'ocupació a la comarca. El ple municipal de gener va aprovar l'autorització perquè l'empresa IG Sport, concessionària del Polisportiu de la Bonaigua, construeixi una piscina exterior de 6x6 metres i reformi la zona verda. Aquesta actuació, que serà finançada íntegrament per la concessionària, no comportarà cap avortació econòmica de l'Ajuntament. Isabel Darder, portaveu del PSC, ha valorat aquest projecte destacant la seva rellevància pel municipi. La nova piscina busca solucionar els problemes de gestió i seguretat derivats de l'ús compartit de la piscina actual per activitats de bany i natació. Segons Darder, el nou espai estarà destinat principalment als infants, cosa que permet una distribució més eficient i segura dels diferents usos de les instal·lacions esportives. El projecte forma part de l'adaptació de la bona aigua per respondre a les necessitats de la ciutadania. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda. Fins ara. Un autor al refugi Avui a l'espai d'un autor al refugi no ens movem de casa. Avui parlem d'Albert Espinosa. Espinosa és un reconegut autor, dramaturg i guionista català nascut el 1973 a Barcelona a la ciutat Comptal. És conegut sobretot pel seu treball com a creador de sèries de televisió i pel seu èxit internacional amb la novel·la El món groc. Albert Espinosa ha destacat per la seva capacitat de connectar amb el públic a través de les seves històries sinceres i emotives. Aquestes històries estan inspirades en les seves pròpies experiències de vida incluent-hi la lluita contra el càncer que ha superat en diverses ocasions. La seva obra es caracteritza per un estil narratiu directe i una profunda humanitat i ha aconseguit guanyar el cor de molts lectors i espectadors arreu del món. Avui al refugi us portem un fragment del llibre Quin bé que en fas quan en fas bé. Des de la mort de la seva mare havia perdut la il·lusió però ara almenys tenia l'excusa perfecta per demostrar a tothom que si no aconseguia arribar a l'elit era perquè s'havia trencat els creuats. Ningú li retrauria. Al poble entendrien que no havia complert el seu somni per mala sort. Estava al futbol des de ben petit. Ell se l'estimava però amb el pas del temps la pilota es va acabar convertint en una obsessió. Tot girava al seu voltant. Els nois amb qui compartia equip eren els seus germans de cuir i sovint se sentia molt sol. No tenia més que 8 anys quan va arribar a aquella residència. Els primers mesos es va acostumar a plorar en silenci a la seva habitació perquè ningú pensés que era dèbil. Quin bé que em fas quan em fas bé d'Albert Espinosa. Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Els dimecres a les 10 de la nit fabricants de cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia. Música Fabricants de cançons una hora conversant sense presses com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí a Ràdio d'Esvern a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat perquè us parla. Meneu gausats. Sabies que el teu municipi tens el servei d'Ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat Bicicletes i seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern seguim al Refugi avui doncs amb moltes ganes de tenir una tertúlia més amb Transbaix Power amb el col·lectiu Trans que també doncs parlarem sobre aquesta temàtica amb temes referents al col·lectiu LGTB també i també a temes referents a l'actualitat. Salutem doncs ja els nostres tertulians avui tenim doncs a la meva dreta avui estic a la peixera gran amb vosaltres perquè doncs per temes de material tècnic avui tenim una entrevista a l'altre estudi i mira ho hem facilitat així jo crec que també fa una mica més de família estarem vosaltres aquí compartint Rosa Maria Maristany bona tarda molt bona tarda com estàs bé molt bé es fa estrany eh aquesta situació però bueno està bé veure't a mi no no sí sí perquè veus el vidre normalment em veus allà a la peixera l'ordinador i amb els cascos posats que ens sentim tots plegats d'una manera diferent però bé avui ho farem ho farem així no hi ha problema tot i que estan arribant els micròfons però bé comentem una miqueta temes de l'actualitat que al final també doncs és el que el que hem vingut a comentar saludem també l'Àlex de Droques i el Jordi Salgado bona tarda com esteu? hola bona tarda avui bona tarda bona tarda Jordi Àlex ja feia una temporada que no et vèiem que no et sentíem com estàs? com va tot? com va la vida? com va l'any? bon any? bon any primer de tot coses típiques que es diuen res com estàs? com va tot? doncs molt bé molt bé vaig començar a treballar i bueno la vida del treballador i de l'estudiant és molt dura però molt bé la veritat que molt bé què estàs estudiant perquè em consta que estàs fent alguna coseta bastant interessant sí estic estudiant el postgrau de Polítiques de LGTBI a la gestió pública que es fa a la Universitat de Lleida és molt intens però també és molt interessant clar doncs mira enhorabona per aquest projecte també personal a nivell estudiantil a nivell laboral com ho portes això de compaginar feina i estudis? a vegades no és fàcil eh? no aviam bé perquè com el postgrau també és LGTBI moltes coses me les conec de carrer l'únic que és més a nivell acadèmic i compaginar-ho realment és senzill són dos dies a la setmana les classes virtual l'únic que sí a l'hora de fer els treballs les activitats doncs són hores això però bé els caps de setmana a casa perdona Rosa Maria que li estic dedicant tant de temps a l'Àlex però és que no estic gelosa no estàs gelosa? d'acord és que a vegades se li ha d'anar preguntant perquè així no no estic gelosa que no endavant amb el Jordi caramba sí ara anem cap al Jordi Jordi com estàs? com va tot? com va la vida? i també a nivell de feina com estàs? molt bé molt bé doncs a nivell de feina bé i ara estem retomant el tema de la revista ja estem començant a rebre els números que sortiran ja estem començant a maquetar i també preparant per l'acte del 8 de març a Sant Feliu 6 és el bueno és l'acte del 8 de març l'international de les dones però es farà el 6 el farà el 6 de març i estem preparant doncs totes les ponents que vindran i organitzar una mica l'escaleta els continguts també si l'Alex i jo també tindrem una taula i parlarem de les noves masculinitats o aquestes masculinitats igualitàries anti-masclistes inclusives no? per incorporar els homes dins de la lluita feminista doncs també tindrem una taula serà una jornada el 6 de març molt jo crec que serà molt maca sí, molt interessant que bé doncs també interessats sobre aquest projecte comentàveu el 6 de març a Sant Feliu del Llobregat mateix o? sí a Sant Feliu encara no tenim la sala perquè en principi teníem dues sales reservades però resulta que bueno aquestes coses administratives doncs resulta que ja estaven agafades ah bueno realment no estaven agafades però sí que estaven agafades conspiraciones exactament no? bueno en fi les entitats locals t'expressionen i jo també soc una entitat local el nostre àmbit és més comarcal diguéssim tenim una mirada més àmplia i bueno serà un acte molt potent perquè la veritat és que tenim volem centralitzar el que és l'acte amb les violències masclistes però amb el que és la mutilació genital llavors portem l'STU Diallo que és la presidenta de la ACAMA que és l'entitat de les dones subsaharianes mutilades genitalment parlant i la vols buscar per internet i després a la mateixa taula també hi haurà les gemelines que és una feminista amb posicionaments una mica de vegades estranys però bueno com a dona feminista és una dona molt potent les coses com siguin i després la tercera ponent que serà la primera taula serà la Leticia Moreno em sembla que es diu Moreno com nom sí que és el cap de policia bueno no és cap de policia és la policia de policia municipal de Sant Feliu que col·labora amb el SIET la segure integral d'ajuda de les dones i la segona taula doncs com bé us han explicat és que estic molt nerviosa perquè soc una persona molt tímida i em costa molt parlar avui comentàvem això precisament fora de micròfons deixa'm que et comenti una cosa sobre el tema de les dones que han patit mutilacions perquè avui s'entén a la ràdio i m'ha semblat una xifra brutal de 200 milions de dones i nenes sí i a tot el món a tot el món a tot el món a Amèrica Llatina a països com la Xina vull dir he estat extesa a tot arreu a Xina no ho sé sí ho va dir ella ho va dir la Xina sí a Xina també hi ha certes regions del món que continua sent una pràctica bastant habitual no és únicament estar extesa a l'Àfrica sinó que estar extesa també a altres regions del món clar però la qüestió és s'ha volgut centralitzar aquest tema pel tema del 8 de març engany perquè hi ha molta gent hi ha molts espais en els que s'està parlant d'això no ara bueno sí perquè demà hi ha un altre acte que surten els mateixos ponents a més que va ser convocat just després que jo contractés amb ella o sigui van aprofitar la rebual no és que demà el 6 de febrer és el dia internacional contra la mutilació exactament llavors coincideixen una mica en el temps exactament en temps, forma i ponents les coses com siguin però bueno Sant Feliu això no s'ha fet mai la nostra proposta és que ens passaran un documental que diuen que és en francès perquè no està traduït jo no tinc cap problema amb el francès i molta gent que és allà doncs no sap doncs que una imatge val més que mil paraules però bueno el cas és que serà un acte molt potent i després la segona taula com hem dit parlant de les noves muscularitats en principi hi hauria d'haver una altra noia de l'associació de parlar de les de les motos de les dones en moto que volien fer un club i es veu que per circumstàncies personal m'ha dit que no podia ser m'imagino que passa com a molta gent li passa que al començament en un acte d'aquests que serà multitudinari doncs els agafa una mica de por escènica i bueno de mica en mica aquestes coses s'han d'anar llimant i pulint perquè al cap el missatge que volem donar és a nivell global i bueno doncs també m'hi posaré jo a la taula per emprenyar una mica aquest parell que tinc aquí a la dreta però bueno ja està parlarem de la revista també com està avançant que ja tenim força números ja sí la revista té un eix principal aquesta vegada que és ja ho avanço un article complex que és la sostenibilitat de les pensions amb l'arribada demogràfica de la generació dels baby boomers clar un tema que està a l'ordre del dia per tot el moviment que hi ha hagut amb l'omnibus que si sí que si no que si ara l'aprovem ara no l'aprovem exactament i també amb tota la situació que això ha generat aquí al programa de fet hem parlat sobre el tema de les pensions en diferents àmbits perquè afecta en molts àmbits però també evidentment parlant avui doncs amb gaire doncs del col·lectiu evidentment també té una repercussió important no? Bé de fet l'enfoc que hem fet a la revista jo mai parlo en privat en particular sinó que parlo en plural l'enfoc que hem fet a la revista és bueno hi ha una dada significativa aquí a Catalunya un de cada quatre catalans és nascut a l'estranger per tant hem d'esperar que aquest volum de gent migrant que ve col·labori ajudi a mantenir aquest sistema de pensions amb feina però tot això passa per molta educació passa per moltes l'article és extens l'article està molt treballat hem treballat conjuntament hem fet les coses molt ben fetes inclús hem fet una pregunta molt heavy que ens la respondran diferents polítics diferents polítics de diferents àmbits i de diferents partits les coses com siguin però el tema principal de la revista serà aquest també farem un article que serà la segona part de l'UVH una visió més humana diguéssim una visió més no tan tècnica com la primera part sinó que serà una visió diferenta per raons ètiques hi ha parts d'aquest article que no es poden publicar evidentment per les connotacions que poden arribar a portar tot i que són dades contrastades no es poden publicar però bé de fet les coneixem perquè les tenim i altres articles molt interessants aquests dos glifardeus que tinc aquí a la dreta també descriuen el Jordi ens escriu un article molt potent l'Àlex també també tenim una dona lesbiana que ens ha escrit del col·lectiu de les lesbianes està molt bé el director general de polítiques públiques també al final també ens ha escrit i bueno i anirem fent ja tenim articles ah sí un molt important que també és un article vindrà del del llenguatge de signes aquest és molt interessant aquest article quan el vaig llegir em va agradar molt la veritat és que és un article són d'aquests col·lectius que s'assimilen a diguéssim el que és l'Àlex i TVI clar parlant d'inclusió social al final és un tema que també és vertebral pel col·lectiu exactament aquesta revista serà molt potent i els avanço vindran tres llengües en català castellà i anglès en format digital i empresa com sempre en català molt bé doncs també anar innovant anar canviant també cosetes que està molt bé serà una revista que tindrà un gruix com l'anterior una mica més més gran o reprenem pot arribar a superar sí jo crec que arribarem a les 64 pàgines és que han de ser múltiples de 4 aquest és el problema perquè el plegar són 4 menys fotos a cada article no les fotos s'han de seguir posant perquè si no es converteix en una revista molt densa de llegir perquè els articles són molt potents sí però porten molta lletra m'entens obliga la gent a reflexionar sobre els articles has llegit la revista no van dir les fotos bueno he vist les fotos i el el que necessites nosaltres estem fomentant com hem dit sempre l'ús i la lectura del català no però ostres també convé que la gent llegeixi el contingut perquè és un contingut potent les coses com sí escolta Dani la revista ha sigut llegida a Xile a Mèxic a Brasil a Argentina a Ecuador com ho veus això i ara que la farem anglès a tot Europa clar clar la repercussió serà serà serà important per tant també doncs coincidint amb l'acte del 6 de març també volem fer un petit reportatge no amb totes les conclusions que es puguin estreure amb fotografies per tant serà una revista bastant potent curiosament que amb l'article de l'UBIH no va haver-hi cap interacció del col·lectiu és una cosa que em va extreure moltíssim però té una raó de ser perquè inclús parlar de l'UBIH estigmatitza o sigui donar-te un posicionament sobre l'UBIH estigmatitza a no ser que apartagis amb una entitat que es dediquen exclusivament a l'UBIH avui va ensenyar per exemple per Instagram un article de la gent gran amb l'UBIH és curiós però aquest tema també l'hem abordat nosaltres o sigui que no estem tan lluny estem fent una bona feina entre els projectes o sigui que estem creixi que estem fent una bona feina és un tema que s'haurà d'abordar sobretot en el nou protocol que ara el Departament de l'EGTV i de la Generalitat desplegarà què fan aquestes persones grans que tenen UBIH com se'ls ha de tractar si s'ha de formar el personal perquè no tinguin aquest estigma a l'hora de donar la medicació de la gent gran als centres de gent gran o als que se'ls havia tot aquest personal d'infermeria que estiguin totalment capacitats i estiguin lliures d'aquest estigma per poder doncs entrar a donar la medicació adient a cada pacient la clau Jordi com sempre hem dit és la formació la formació sensibilització però bàsicament la formació perquè la formació comporta la sensibilització també per tant és un tema dur de fet jo ja vaig fer dintre de l'article de l'OBIH vaig fer una part que no el publico perquè és la part dedicada a les residències i l'he passat a l'àrea he passat a l'àrea d'aquesta part per si em poden extreure alguna cosa doncs per afegir-lo al protocol que ja existeix però com que és ampliable i convenient doncs de vegades l'he enviat perquè es puguin arribar a extreure aquestes coses jo ja no farà falta publicar-lo perquè publicaré la cosa des d'una manera més poliàdrica en el sentit que holísticament més àmplia amb una mirada diferent i també vull comentar que com la revista sortirà cap al mes d'abril més o menys també no sortirà a final de març sí doncs jo crec que ho apostem apostem jo crec que sortirà a final de març ho sortirà perquè també m'heu dit que sortiria a finals de gener aquesta passada i us vaig fotre canya i va sortir bueno per reis per reis impresa però el 25 de desembre va sortir en digital doncs com aprofitant el 26 també si no metem mos canya aquí no aquí la gent no el dia de la visibilitat lèsbica també he fet un un article basat en una obra de teatre que s'estrenarà el maig que es diu el fil invisible i parla doncs és una obra de teatre de dramaturgues locals de Santa Coloma de Gran Manet i parla del patronat de les dones no el patronat de les dones que ens han anat a parar totes aquelles dones que eren mares solteres divorciades lesbianes i bueno he fet un petit jo crec que unes 4-5 pàgines que acompanyaré amb fotos de l'assaig per promocionar perquè crec que és una obra que tothom tothom hauria d'anar d'anar a veure deixeu-me que comenti un parell de coses que han anat sortint i les tinc aquí endotades al cap abans que se m'oblidin clar parlàvem ara la revista molt probablement agafarà una magnitud doncs que podrà arribar a més gent també permetent arribar a altres parts d'Europa com comentava Rosa Maria també espereu que d'alguna forma hi hagi algun moviment en les files dels col·laboradors és a dir que hi hagi alguna persona de fora que també doncs ara s'interessi per la revista inclús també escriure per la revista no ho descartem evidentment sí perquè la ILGA ens va demanar la revista i jo ja tinc l'enllaç per enviar-li i quan tinguem amb anglès ja l'inviaré a la ILGA suposo i ho demanaré doncs que si hi ha alguna entitat de la ILGA que vol escriure'ns nosaltres estarem encantats de publicar-la perquè clar de fi al cap de la nostra revista tot i que va començar sent un projecte comarcal reduït aquí i tal ja ho coneixes en principi doncs era una revisteta que bueno li posaven més il·lusió i ganes que no ens pensàvem mai la dimensió que podia arribar a agafar va ser amb l'entrada de l'equip de mecanació del Jordi doncs que la Susana doncs es va animar també a tirar endavant el projecte perquè clar crema bastant estar treballant sobre un tema i que veus que no hi ha resposta per part de la gent que s'hauria d'implicar i la veritat és que ara amb aquest equip que tenim format doncs la revista és un projecte potent i tal i suposo que en breu encara farem encara més un segon abans no? Clar per tant jo també el que acabava doncs plantejant-me una mica és aquesta situació no? que si es dona el fet que hi ha més col·laboradors internacionals que també doncs d'alguna forma hi hagi també un font d'ingressos que no sigui només la de l'associació sinó que en un futur també es pugui plantejar tot això donaria un peu no? a les condicions de la revista doncs siguin siguin unes altres a nivell de no estic parlant de qualitat de la revista sinó estic parlant de la gent que ho feu no? que esteu treballant allà incansablement i al final també doncs arriba un punt doncs que bueno que si tens més eines i més recursos per facilitar-te la feina i per fer les coses que t'agraden doncs d'una forma més còmoda més ràpida més senzilla més d'agrair hem tingut ja portem 7.000 descàrregues de l'anterior per tant aquesta altra que serà encara més potent i que la farem en tres llengües l'objectiu mínim seran 10.000 això està més clar que l'aigua vull dir que i també seria bo que si és algun industrial algun comerciant que ens volgués fer d'esponsors doncs també la podríem afegir a una pàgina de les col·laboracions que puguin haver en revista de moment només posa ajuntament de Sant Feliu i ajuntament de Sant Just però no per col·laboració directa sinó per les formacions que donem a les escoles aquí al Baix Llobregat m'entens? al final això són alocubracions perquè no sabem què passarà però quan tens el paradigma obert és a dir tu quan obres una porta com és aquesta el fet d'editar en un idioma com és l'anglès que és universal et permet que al final acabi arribant a més gent però jo crec que arribarà més gent pel castellà per tota la resta de l'Estat i Amèrica Llatina també hem de rebre articles de Castellà la manxa les coses com siguin també perquè en aquest aspecte nosaltres estem molt contents perquè rebrem articles de diferent gent però no de la més coneguda gent sinó de la gent que té pensaments crítics també que poden ser interessants per la revista ja saps tu que el moment que nosaltres escollim els articles doncs han de ser articles que tinguin un cert equilibri un cert nivell perquè per escriure un pamflet per això ja en totes les xarxes clar efectivament passen cinc minuts de dos quarts de set de la tarda seguim aquí al Refugi al magasin de tardes de Ràdio d'Esverna avui estem fent pata la xerrada amb la gent de Transvash Power estem parlant amb l'Àlex Darocas amb el Jordi Salgado i amb la Rosa Maria Maristany deixeu-me que introdueixi un tema que hem passat molt per sobre i em sembla fascinant que és el tema de les noves masculinitats com plantejareu la conversa la xerrada Àlex aquesta taula bueno això més bé que pot dir el Jordi però el tema de les noves masculinitats en el meu cas a mi m'agrada enfocar-ho en la pressió que tenen els homes ho dic així com si no estigués dins del sac perquè no ho estic vull dir abans era dona i tenia la pressió i ara bueno penso que parlant de la meva experiència i del que he viscut i de com veig la masculinitat en si hegemònica fer veure tant els homes com les dones que sobretot les dones que els homes també tenen pressió social i canviar això saps? o sigui com dir-ho dialogar sobre sobre és que no sabria dir-ho Jordi ho hem de preparar jo estava pensant parlar que el títol del gènere no té violència però la violència sí que té gènere parlant del tema sobretot de les actituds de violència que tenen els homes la Rosa m'està distraient perquè jo em mouc molt perquè som una persona molt inquiet doncs tu ho fes tu ho fes tranquil hi ha diferència en focs ja podem abordar-ho des de les des de les violències i parlar totes les violències que exerceixen els homes tant a les dones com als altres homes perquè no ens hem d'oblidar que els homes que exerceixen violència masclista o de gènere a les dones s'acostumen a ser les seves parelles o del seu cercle més proper però també altres homes que acostumen a ser homes més desconeguts tot el tema de les màfies tot el tema de robatoris i fins i tot tot el tema de les presons que el 92% de la població penitenciària siguin homes doncs evidencia que hi ha un problema darrer que va molt més enllà que la violència masclista que evidentment és molt important però hi ha una relació i una violència com es relacionen els homes de quina manera es relacionen entre ells i de quina manera es relacionen també amb les altres dones què poden fer els homes que volen canviar o que volen incorporar-se dins d'actituds més corresponsables o més inclusives o més antimesclistes també ho podem abordar d'aquesta manera ho hem de treballar ho treballarem perquè sí que és cert que l'experiència de l'Alex és molt molt important tota la seva experiència de la seva transició que trenca aquestes normes de gènere doncs també és molt important que tant homes com dones la puguin escoltar la meva experiència també com a home gai com pot ser que un home gai pugui defensar que estiguin dins del feminisme que defensi la lluita de les dones o que sigui antiracista i que per altra banda també pugui defensar la seva masculinitat exacte sí perquè sí que és cert que jo jo no vaig tenir cap pressió social vull dir jo potser vaig tenir una pressió social però com era de la manera que soc doncs m'importava m'importava res i poc bueno m'importava res i poc tot i que em van marginar em van fer de costat no però jo prioritzava no el que jo sentia o les meves actituds envers no encaixar dins d'un d'un patro masculí hegemònic no a vegades doncs has de fer com t'ho dir a vegades has de decidir mirar més per tu i fer el que tu vols fer el que tu sents entrar en patrons que no són normatius i veure i rebre violència perquè és cert tot aquest el racisme tot el tema de l'homosexualitat i fins i tot sent endinser-se més cap a la igualtat quan tu surts d'aquesta norma doncs reps pals per tots els costats simplement aquests pals per domar-te perquè et comparteixi perquè et comportis com la societat o la norma vol les persones homosexuals doncs reben pals perquè han de ser heterosexuals i aquesta pallissa aquesta violència és una manera de dir tant a elles mateixes com a les altres vigila no et comportis d'aquesta manera perquè si et comportes rebràs aquesta sanció no et comportis com una dona perquè no pot ser que la masculinitat o sigui la masculinitat només n'hi ha una l'home fort el que no plora del que tal i qualsevol que surt d'aquesta línia ja no és la típica masculinitat hegemònica sinó entra dins dels paràmetres sinó entra dins dels paràmetres que diu la societat i això es nota i això prové des de la més mínima paraula el mínim comentari la mínima broma que ja fa referència que si ets algú ets un pussy per exemple aquesta paraula en anglès ho diuen diuen i en comptes que ets un cagat o et fa por diuen això i això penses per què ho dius per què relaciones aquesta paraula petites coses que no es dona compte i això s'ha de canviar s'ha d'obrir els ulls als homes que almenys volen canviar o volen veure la situació sí perquè penso que hi ha homes i de fet jo anava a entrar aquí d'una reflexió que porto dies fent que és que penso que hi ha una escletxa molt petita que cada vegada s'està fent més gran en aquesta escletxa està entrant una mica de llum i l'escletxa jo crec que és tots aquells joves heterosexuals que descobreixen la seva heterosexualitat descobreixen també la relació amb el seu entorn i accepten tot això vull dir hi ha pocs hi ha pocs exemplars per dir-ho d'alguna manera d'aquest tipus som exemplars exacte no no no però és interessant perquè clar jo ara volia redirigir una mica el discurs i fer un discurs més aviat esperançador tot i que no faria falta fer-lo però el faig pel fet que penso que hi ha un punt dels joves que sí ja evidentment ho hem comentat aquí moltes vegades al programa la joventut ara mateix a nivell d'estadístiques confia en l'extrema dreta doncs en molts casos confiaria en moltes coses al seu dia a dia en l'extrema dreta i per això també apliquen el vot a aquesta opció política però també per altra banda encara que siguin minoritaris hi ha aquells joves que tot i seguir el paràmetre diguéssim establert hegemònicament com comentàvem abans intenten buscar un espai de diversitat un espai on tothom on hi ha de tot i això ho anem trobant mica en mica cada vegada més o potser sóc un estat terrestre i acabo de dir quan parles que els joves descobreixen la seva heterosexualitat això no existeix no no existeix heterosexualitat no ens enganyem avui ho comentàvem amb el Jordi per WhatsApp ho comentàvem perquè diu parlem sempre de les heteros parlem sempre de la llei de vi però no parlem mai de les persones bisexuals perquè no últimament els articles com les dones certament només diuen dones lesbianes però també hi ha dones que són més sexualitat i aquí és on anava a entrar jo una mica el fet aquest de trencar tot això veig que m'has entès no ho he sabut explicar bé potser però anava per aquí el fet aquest de trencar soc heterosexual no ho soc no hi ha cap persona no hi ha cap persona cap persona que sigui persona de ment raonada que no hagi tingut un somni romàntic no dic físic sinó un somni romàntic una fantasia sexual amb persones del seu mateix gènere són heteros i vols una prova doncs bueno tots aquests homes que es fiquen a lliure amb altres homes m'entens? ja els homes que s'acquesten con hombres que són heteros todos casados con hijos i els homes que s'acquesten con hombres de cara a la societat són heteros però amb la seva parcel·la íntima i personal doncs són bisexuals però no es pot parlar obertament que jo no estic tan d'acord en això no jo crec que la bisexualitat és més política vull dir quan algú s'autodenomina una persona bisexual va molt més enllà del estic d'acord amb tu a nivell d'opressió però estem parlant a nivell biològic diguéssim a nivell biològic tu fas un enfoc polític que és correcte però jo faig un enfoc biològic biològicament les persones heteros 100% pures no no hi són no dius que jo soy solamente hetero bueno és hetero perquè jo crec que sempre sent homosexual sí n'hi ha però també n'hi ha i biològicament la bisexualitat jo no la trobo però ja no ets hetero no perquè està però estem parlant de les heteros estem parlant de les heteros no de les homosexuals però estem parlant del mateix gust ser hetero és que no t'agrada l'altre gènere sexe és igual homosexual és igual l'únic que canvia la paraula l'únic que això polític sí que és polític igual que en molts termes més però també és de la persona hi ha moltes persones que són bisexuals però l'estar amb un home ja són heteros o l'estar amb una dona ja són lesbianes però no s'autodeterminen com a bisexuals però és que a més l'acrònim L-G-C-B-I bé que us surt la B però clar efectivament políticament no se'n parla sí que se'n parlava perquè hi ha hagut una alcaldessa de Barcelona doncs que ella es declarava obertament bisexual i em sembla que hi ha algú més que també es declara obertament bisexual sí però homes no veus? no homes no l'home costa més a l'home machito al machito li costa han assumit la seva sexualitat les dones han assumit la seva sexualitat d'una manera més natural sobretot perquè no hi ha tanta pressió social en canvi amb els homes si ets gay o etc però això que siguis que t'agradin les dues és com el vici ja reus comentari que és viciós és que tot és vici amb les noies també també passa si ets lesbianes perquè no has provat un bon home amb altres paraules més obscenes i si t'agraden les dues coses ja no et dic la paraula però sí, sí, sí i la pressió la portes sempre vull dir encara que ara estigui molt dificilitzat faci el que facis tens una etiqueta i al final dius orientació sexual que tinguis si no ets hetero malament i amb les dones som pecadors som pecadors som pecadors no, sí la bisexualitat està molt amagada és un tema que s'hauria de parlar i s'hauria de naturalitzar perquè tothom pot tenir atracció cap a ambos sexes gèneres és igual s'ha de separar molt bé el que és el sexe del gènere estic amb aquesta separació molt acull és veritat i s'hauria de naturalitzar i no és res no és res dolent vull dir s'ha d'anar explorant no pots dir que ets hetero si no saps i no has provat o no has tingut intenció o no t'has deixat portar però el que passa és que és el que t'ensenya els heteros quan proven la bisexualitat ja no la deixen anar bueno sí tant noies com novis això sí és diferent clar perquè la manera de relacionar-se que hi ha homes i dones doncs és diferent que dos homes i és diferent que dos dones al final això es nota quan trenquen aquesta normalització que hi ha o la masculinitat sí el tabu aquest i surten que dius tu que no és acceptar que si no ja es explora més la diversitat i no aquest camí allà es nota quantes dones casades amb fills s'han divorciat i han agafat una parella dona sí moltes moltes i viceversa i viceversa la Cristina Pallaràs per exemple diguem noms no s'hi va dir ella ah ho va dir ella ho digui ella és una cosa però ho diguis tu a la ràdio potser eres una altra jo què sé ho digui ella en una xerrada i després són etiquetes perquè no no efectivament la primera era molt millor amb dones que amb els homes sí però ara fixa't ara soc hetero sí i abans era lesbiana és que ja veus tu això són etiquetes vull dir t'agrada que era el mateix el mateix que m'agrada però l'etiqueta cap a mi doncs jo abans era hetero i abans era hetero i segueixo senyor hetero o mira he volgut un canvi de sexe tu o sigui per tu en el documental no perquè vull dir que al final són etiquetes el documental que surt amb la fina d'aquest pansexual sí èpoques no és època jo sempre ho he dit jo no em tanco a poder m'enamorar d'una persona independentment del gènere que expressi o de sexe que expressi si la pansexualitat va referida al gènere doncs sí soc pansexual la bisexualitat també és el gènere també? sí els bisexuals hi ha una lluita aquesta de bisexuals i pansexuals perquè en realitat la definició és la mateixa el que passa dels bisexuals diuen que és més el gènere i realment les persones bisexuals que conec diuen que és la persona i realment és igual és igual que però bueno també hi ha preferències sexuals amb els bis amb els heteros i amb tot i això és vàlid per no deixar de ser vàlid no significa que con la comienda la comienda y la jodienda no tienen enmienda no? no ho diuen així això? no sé com és la dita però sí per quina hora és l'atracció no? sí exacte a la persona vull dir quines ganes de posar etiquetes a tot sí i de fet hem tret un tema que és molt interessant perquè vivim en un món en el que sembla que ho hem d'etiquetar tot no? jo crec que això també passa per un punt de buscar control no? tenir control sobre un mateix sobre allò que sents sobre allò que que és o deixa de ser i després també sobre el control sobre l'altre o sobre la situació que està desenvolupant amb l'altra persona la relació del tipus que sigui no? i al final això el que acabes fent és entrar en un encursetament bestial no? i al final crec que que ha arribat un punt en el que això doncs explotarà en un moment o altre explotarà perquè no tenim l'olfacte lo suficientment desenvolupat com poden tindre els gossos no? que solen el cul tantes lletres a l'avecedari i escolta ja saben si això hi haurà tomàquet o no hi haurà tomàquet és així és clar sí sí ho fan fàcil els animats ho fan fàcil nosaltres ho fem molt complicat això és complicadíssim sí sí salvant les distàncies de l'humor del que planteja la Rosa Maria sí que és cert que a vegades hem de tornar una mica a tocar terra com a mínim el fet fa dos anys abans hem tocat aquest tema en un programa aquell de ràdio jo faig sempre la mateixa reflexió el meu avi que en Pau Descansi doncs sempre em deia jo quan érem joves a la que veiem un turmell ja ens posaven frenètics un turmell clar doncs ara tothom va despullar i dir ha d'haver-hi una cosa més ha d'haver-hi una química diferent ha d'haver-hi una situació diferent per activar tot el que és la sexualitat en si tot m'ha estagat es per una mica d'il·lusió per tant és així no sé tot això hi ha massa de tot hi ha massa de tot doncs empatxa hi ha massa confusió amb els termes la gent no sap etiquetar no se sent bé amb un altre no se sent còmode amb l'altre i això també fa que es difumini la lluita que hi havia i que la gent no sàpiga què és ni què deixa de ser i anar buscant i anar buscant això cap a la gent de fora que no entén què és el col·lectiu o no ha entrat mai doncs això encara crea més confusió és curiós i més rebuig aquest programa de ràdio és interessant perquè parlem des de la mutilació genital de les etiquetes del col·lectiu això és increïble sí, sí hem sigut molt transversals avui i no hem tret a Donald Trump perquè no ens dona temps que si no si no si no si no si no si no si no si no si no si no Trump pot dir missa tot el que vulguis però ha de passar tot això per la càmera legislativa i allà se li tombaran ja però és que no pot incendiar el país perquè a mi li doni la gana doncs mira sí que tenim temps 5 minuts sí que tenim anaves a comentar alguna cosa sí, no a mi em fa gràcia el Trump perquè diu solo habrá hombre y mujer vale però les persones trans en realitat van a la transició de sexe i no de gènere així que ja està la majoria hi ha matisos els transexuals vull dir qui s'hormona i qui fa una operació és canvi de sexe llavors hi ha dos gèneres vale no hauria d'afectar tema hormones però com també es confonen de termes no perquè l'Amèlia va al càrcel en un programa que va sortir amb el Youtube una dona que estava malacta va dir l'Amèlia va al càrcel va dir que el tercer sexe no existe i una dona va sortir i les mujeres transsexuales diu bueno les mujeres transsexuales són de sexe contigu és una persona que també com el Donald Trump si no li ha de donar tanta importància que ho tenen perquè parlem molt als Estats Units però als Estats Units a veure jo no n'hi diria mai perquè allà passa qualsevol cosa trec un turmell i la sanitat i tot és molt molt dolenta però sabeu que allà és on més està estudiada l'operació de la faloplastia dels nois als Estats Units és pioner ara potser es fot i tal enviarem una recomanació el Donald Trump realment és una pena a més que ho he d'acabar de confirmar però sí que diuen que està sent més complicat per les persones trans demanar hormones i tal i el Trump a vegades sabem que ho fa llavors ho veurem la veritat que aquí al nostre país a Catalunya tenim molta sort tenim molta sort tenim molta sort que entri a la seguretat social i que sigui també molt bé hi hagi un acompanyament tan psicològic administratiu jurídic que et posis els cascos té sí sí sí no no sí perdoneu perdoneu que estàvem estàvem dialogant amb el nostre tècnic d'avui d'urgència però però res Jordi comentaves que no s'ha gravat el programa no no encara ens queden dos minuts tranquils que encara ens queden dos minutets bueno millor la part del sexo contiguo no no ha d'acabar gravat hombre ja t'ho dic jo que ha d'acabar gravat sí que a vegades per ser oh Estats Units el país no el país és un país que la veritat que no hem de tenir enveja del nostre però Jordi tot l'Europa diu el mateix el Trump aquest pot dir missa sí però ha de passar això per la Càmera Legislativa per robar tot el que són aquest tipus de lleis tu penses que en un any i mig crec que la legislatura podrà assolir-ho ni hablar un any i mig no? si acaba de començar sí però les van avançar és com diferent sí han de ser de 4 anys igual si tu les avances s'han de complir exactament 4 anys ah ostres sí sí sí sí sí per tant en un any i mig no podrà avançar no podrà fer cap canvi a la legislatura en mal sentit per tant pot dir missa pot bordar pot cridar pot... sí sí però el primer dia jo estava voy a expulsar voy a expulsar a todos los chicanos voy a expulsar a todos sí que han enviat avions i els arancels i tota però ara ja i els arancels s'han tirat enrere els arancels s'han tirat enrere des de fa uns dies enviarem uns 10.000 soldats aquí perquè no passi nadie però ja ja les deportacions ja no ho veu tan clar això ja ja s'ha frenat per tant és més boc 4 anys més i fora és un boc és un boc sí sí podem parlar també el 6 de març sobre aquest tipus de perfils de Donald Trump Putin el de Corea del Nord que sempre són el mateix tipus de perfil que acaben tenint molt poder al món i són el mateix el filo més grans blancs heterosexuals amb molt de poder no? que acaben tenint que la Corea no pot riure la Corea està provint riure ningú pot riure només pot riure el cap d'estat ningú més ojo és molt boc riure riure et ven rient pel carrer a la presó ostres sí una censura una censura bastial total total bastial i sí podem parlar d'aquest tipus d'homes que al final acaben tenint tanta influència i tant de poder vull dir que un perfil així sigui votat per tant milions i milions de persones també ens fa un discurs interseccional que no el tenim aquí ja ho vam parlar aquell dia té un discurs interseccional que agrada a la gent parlar de tot encara que sigui negatiu igual que aquí el partit perd fa igual i arriba perquè parla de tots els temes que s'haurien de parlar i són els únics que hi parlen llavors guanyen el Trump els verds d'aquí igual però aquí no hi ha discursos positius però aquí no hi ha totes les interseccionalitats però aquí no hi ha els discursos positius cap a aquestes interseccionalitats els toquen a puntertas no volem tocar perquè aquest tema no es pot parlar perquè això fa mal això fa pupa que no hi ha privilegis així de clar en efecte a les persones migrades que porten molts anys aquí que no volen perdre els seus privilegis si altres persones no vincudes venen llavors parla d'això de mantenir els privilegis que tenen i fa entrar la por aquesta gent dient que els perdrà si nova gent entra o si noves lleis s'aproven o si és la mateixa por que tenen aquí canviant d'aquest tema amb l'article de les pensions ens hem atrevit a fer un model matemàtic per donar dades sí us dono un petit abans una pista dono una pista i amb això tanquem i amb això tanquem amb la pista tanquem està mirant des d'una perspectiva inclusiva no hem de no hem de mirar el que és la migració com un problema sinó com una solució doncs aquí i ahí lo dejo aquí ho deixem Rosa Maria Maristany Álex de Roques Jordi Salgado gràcies gràcies a vosaltres que vagin molt bé molt bona tarda ens sentim d'aquí 15 dies i amb vosaltres ara tornem de seguida per tancar el programa fins ara de la Media Fins demà! I fins aquí, el refugi d'avui. Nosaltres, com sempre, demà tornem a estar aquí gaudint d'aquesta ràdio, d'aquesta afició, d'aquesta feina que tant ens agrada. Un abraçada molt gran i fins demà!