#337 - Actualitat, Cultura i Veus d'Emigrants: Un Viatge al Cor de Catalunya

Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugeres. Benvinguts i benvingudes al Magassin de Tardes de Ràdio d'Esvern. Soc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de la tarda us acompanyaré aquí al 98.1 FM a Ràdio d'Esvern. I qui també ens acompanyarà durant aquesta primera part del programa és el Rubén Pérez, que ja el tenim aquí a l'estudi. Rubén, bona tarda. Bona tarda. Com estàs? Doncs molt bé, amb molta energia avui, el programa que tenim molt carregat. Sempre ho vens amb energia, eh? Està bé, està bé. Home, a la ràdio he de venir amb energia i amb moltes ganes d'escoltar. Molt bé, i tant, i tant. I nosaltres en aquest cas també de xerrar, perquè nosaltres ens encarreguem d'entretenir-te a la tarda. No només a tu, Rubén, que ja donem prou feina, sinó també als nostres oients, que ens entretenim de 5 a 7 cada tarda de dilluns a divendres. Comencem avui amb el sumari, parlant de l'actualitat 360, l'espai de notícies del programa, on avui volem destacar un parell de notícies en sumari. Tot seguit destacarem 5 notícies, 3 a nivell global i 2 a nivell municipal. Quines són les triades avui que són destacades per aquest sumari? Doncs mira, primer, el català ja només és la llengua habitual d'un terç de la població, tot i que encreix el coneixement. Molt bé, i a nivell municipal? A nivell municipal tenim l'alcalde de Sant Lluís de Desvert, Joan Basaganya, ha abordat diverses qüestions d'actualitat en l'entrevista mensual a Radio Desvert. Doncs també matisarem aquestes qüestions que ha mencionat avui en Joan Basaganyàs a l'emissora, parlarem també de música amb la càpsula, avui quina cançó escoltarem? Avui l'has escollit tu, avui el Dani porta Bruno Mars i Rous amb la cançó APT. Molt bé, i seguim, seguim perquè avui també tindrem molta cultura al programa, avui us portem una crònica de Cap Butaca Buida. Explica'ns una mica què és aquesta iniciativa. Doncs mira, és una iniciativa pionera que busca convertir Catalunya a l'epicentre mundial de les arts escèniques durant la Setmana Mundial del Teatre. Molt bé, a la segona hora, Transbaix Power, ens tornen a visitar, la Rosa Maria Maristany ens visitarà per parlar d'un parell de qüestions. Sí, la primera ens va parlar de l'anàlisi de la llei 11-2014 i les seves actualitzacions, i la segona, la revista de Transbaix Power. I acabarem el programa amb veus d'emigrants. Sí, avui la Consol i el Jordi ens porten a parlar amb migrants d'arreu del món. Molt bé, doncs, Rubén, queda dit. Demà tornem a sentir-nos, que vagi molt bé la tarda, i nosaltres comencem el nostre espai, com sempre, amb Actualitat. Benvinguts al Refugi. Actualitat 360. Les notícies a prop teu. El català ja només és la llengua habitual d'un terç de la població, tot i que creix el coneixement. Aquest és el titular amb el que arrenqueu l'Espai Actualitat 360. Us volem parlar que el català ja només és la llengua habitual d'un terç de la població, però cada cop hi ha més gent que coneix la llengua. És una de les conclusions que s'extreu de l'enquesta d'usos lingüístics de la població que la Conselleria de Política Lingüística i IDESCAT han presentat avui dimecres. L'estudi es fa cada cinc anys amb l'objectiu de descriure quina és la realitat lingüística de la societat catalana. Si a l'enquesta de l'any 2018 el percentatge de persones que habitualment s'expressaven únicament en català era del 36,1%, aquest 2023 la xifra va baixar al 32,6%. Hi ha 94.000 persones menys que parlen en català de manera regular. Per contra, pujan lleugerament les persones que tenen el castellà com a llengua habitual i hi ha un augment de persones que asseguren que senten bilingües. Han passat del 7,4% el 2018 al 9,4% el 2023. Com dèiem, una enquesta realitzada en aquest període d'anys del 2023 al 2025 amb resultats que s'extreuen a partir d'aquestes enquestes i que s'han donat a conèixer tal dia com avui. Si ens fixem en dades dels últims 20 anys, l'ús habitual del català ha disminuït un 30%. El 2003 la xifra situava al 47,2%. Les dades coincideixen amb un augment de la població. De fet, entre la primera edició de l'enquesta l'any 2003 i aquesta última, la població nascuda a l'estranger ha passat de ser del 9,3% a ser el 22,5%. De les persones nascudes a Catalunya, la meitat tenen el català com a llengua habitual. I una notícia que coneixíem aquest migdia que hem escoltat també a través dels bolletins de Catalunya Ràdio. Termomix alerta de la filtració de dades d'usuaris del seu web de receptes per un ciberatac. L'associació de consumidors FACWA ha informat que el web de receptes Termomix, receptario.es, ha patit una fuga d'informació confidencial dels seus usuaris. Borwerk, l'empresa que comercialitza aquest robot de cuina, ha informat d'un incident de seguretat a través d'un correu electrònic que ha enviat els seus usuaris. La fuga de dades ha afectat un servidor secundari d'un dels seus proveïdors externs. Segons blocs especialitzats en ciberdelinqüència, hi hauria 3 milions d'afectats, una xifra que l'empresa no ha confirmat. Ni contrasenyes ni informació financera entre les dades compromeses i el nom complet dels usuaris, l'adreça, l'aniversari, el número de telèfon, l'adreça de correu electrònic i la informació sobre preferències de cuina i Termomix. Segons Borwerk, per això, la filtració només afecta el portal de receptes i no els sistemes interns de Termomix, les botigues o cap altre servei. Tampoc s'ha accedit a les contrasenyes dels usuaris ni a la informació financera. I ara marxem a parlar de Donald Trump, que a menys d'una setmana ha de complir-se el tercer aniversari de la invasió russa, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha carregat contra el mandatari ucrainès Vladimir Zelensky davant el malestar d'equip per la seva exclusió de la taula de negociació. En una compareixença, ahir dimarts a la seva residència de Mar-a-Lago, a Florida, Trump ha culpat Zelensky de la guerra. No l'hauria d'haver començat mai, podria haver arribat a un acord abans. Després de la primera cimera diplomàtica entre els Estats Units i Rússia ha riat, el mandatari nord-americà ha dit que un negociador principiant hauria arribat a un acord fa anys sense la pèrdua de tant territori. I és que he estat seguint aquest conflicte durant tres anys i és una guerra que no hauria passat si jo hagués estat president. Aquesta és la frase que assenyalava Donald Trump també en el seu discurs. Hores després de la reunió del nivell entre Washington i Moscú, en la que dues parts han acabat acordant obrir un procés negociador. Després de les reticències inicials, el Kremlin ha canviat la seva posició i ara Vladimir Putin estaria disposat a reunir-se amb Zelensky i permetre-li l'accés a la Unió Europea, però no a l'Aliança Atlàntica. Des de la seva residència privada, el president dels Estats Units també ha suggerit a Zelensky que convoqui eleccions i doni veu al poble ucrainès. 7 minuts per dos quarts de 6 de la tarda, marxem a les notícies a nivell municipal. L'alcalde de Sant Just d'Esvern, Joan Basaganyes, ha aportat diverses qüestions d'actualitat en l'entrevista mensual a Ràdio d'Esvern. Un dels temes centrals ha estat el projecte de recuperació de la Riera de Sant Just, especialment en el tram comprès entre el pont de Can Mèl·lic i el pont de Can Pedros. Actualment, aquest espai es troba canalitzat sota una esplanada que s'utilitza com a aparcament. L'objectiu és restaurar aquest corredor ecològic per millorar la connectivitat de persones i fauna, així com solucionar els problemes d'inundabilitat que afecten l'Institut i el complex esportiu de la bona aigua. L'actuació forma part d'un projecte més ampli que inclou la creació d'un parc fluvial, diferent del parc urbà que plantejava inicialment el projecte. Aquesta iniciativa també s'integra a la proposta del corredor verd que connectarà el parc de Torreblanca amb la vall de Sant Just, mitjançant un dels trams diferenciats. Sentim, doncs, aquestes declaracions que feia avui en Joan Basaganyes a Ràdio d'Esvern. El que plantegem en aquests moments és que no sigui un parc tan urbà, de fet, que no sigui un parc urbà i que sigui un parc fluvial, que versi al voltant de la Riera i per això poder-ho fer, doncs, el primer que cal és recuperar l'antiga Riera i traslladar els vehicles que actualment aparquen a l'esplanada que hi ha a sobre de l'antiga Riera en un altre emplaçament, no? El corredor verd el que pretén és unir el parc de Torreblanca amb la vall de Sant Just i l'hem plantejat amb tres trams diferents. El primer tram és un tram la veritat és que és difícil d'anomenar corredor verd però per algun lloc s'ha de començar i aquest és el tram comprès entre la ITB i la carretera reial. Estem parlant d'una zona molt dominada per el polígon industrial. Per tant, en aquest punt concret el que es farà en aquest tram és facilitar el pas sobretot de bicicletes i de vianants amb una mica d'arbrat perquè no sigui un trànsit tan dur l'arribada fins a la ITB. Després hi ha un segon tram... En matèria d'habitatge l'Ajuntament també ha iniciat la licitació per la construcció de vuit habitatges de protecció oficial a la plaça dels Estudis Vells amb lloguers d'entre 600 i 700 euros mensuals. A més, qualsevol nou plantejament urbanístic a Sant Just haurà de destinar el 50% dels habitatges a protecció oficial una mesura que busca frenar la dificultat d'accés a l'habitatge al municipi. Pel que fa a la seguretat, l'Ajuntament i els Mossos d'Esquadra han detectat un increment de robatoris dins de vehicles, sovint vinculats a persones en situació de marginalitat. Tot i això, les dades generals indiquen una millora respecte a anys anteriors. El que hem tingut en els darrers dies ha estat un increment de robatoris dins de vehicles. Aquest tipus de robatori està molt vinculat a persones que viuen amb una certa marginalitat, que necessiten disposar d'uns diners ràpids. Per tant, estem parlant d'un delicte que és de baixa intensitat, però és veritat que és molest i que afecta molta gent i pot generar una certa sensació d'inseguretat o de malestar. Hem tingut ahir mateix reunió amb Mossos d'Esquadra i es va comprometre que farem alguns dispositius de reforç per prevenir aquest tipus de delictes. Però jo, permeteu-me també que hi hagi un missatge de tranquil·litat. Les dades de Seguretat Ciutadana del 2024 han estat molt bones. hem millorat en tots els indicadors respecte a l'any anterior, que ja havia estat un any en què havíem millorat respecte a l'any 2022 i, per tant, Sant Just és un municipi segur. Com que és un municipi segur, doncs segurament aquests fets que són delinqüència... En l'entrevista, Joan Bassaganyes també ha parlat d'educació, ha parlat de l'ampliació del CAP, entre altres qüestions. Si voleu recuperar l'entrevista completa ho podeu fer al portal del www.radiodesvern.com. I acabem les notícies a nivell municipal amb aquesta notícia, doncs, que vol commemorar el Dia Internacional de la Dona Treballadora al nostre municipi. Sant Just d'Esvern commemorarà el Dia Internacional de la Dona Treballadora amb una programació d'activitats que es troben a terme del 4 a l'11 de març. El programa inclou conferències, exposicions, activitats esportives i espais de reflexió amb l'objectiu de promoure la igualtat de gènere i destacar el paper de la dona en diferents àmbits socials i culturals. Les activitats ofereixen espais de debat i formació amb xarxes i també amb xerrades a càrrec d'expertes en lideratge i activisme. Exposicions que visibilitzen realitats de dones en contextos d'opressió, propostes de benestar emocional i activitats lúdiques com zumba o concursos participatius. També es representarà una obra de teatre que reivindica la trajectòria d'una figura femenina destacada de la història. Per tant, que a la programació s'ha organitzat una reunió oberta per començar a preparar les cinquenes jornades feministes durant aquesta continuïtat al treball per la igualtat de gènere al municipi. Podeu consultar també tot el programa a l'enllaç que trobareu a web de ràdio d'Esvern. I acabem l'espai de notícies d'avui. aquest espai d'actualitat 360 amb l'efemèrida del dia. Avui es celebra 19 de febrer la commemoració del dia en el que va néixer el futbolista Justin Fashaun, el primer jugador professional en actiu a acceptar-se públicament com a homosexual el 1990. A partir d'aquesta efemèrida ja fa uns anys que s'està celebrant el Dia Internacional contra la LGTB fòbia a l'esport. Malauradament la discriminació i la pressió social van tenir un fort impacte en la seva vida i va acabar suïcidant-se el 1998. Per tant, avui un dia per commemorar aquest Dia Internacional contra la LGTB fòbia a l'esport. i marxem a l'espai musical del programa. Això és la Càpsula. La Càpsula. Música sense límits. I avui una cançó que durant el final d'aquest 2024 ens va donar molt bons moments. Una cançó molt marxosa que també les xarxes socials com per exemple TikTok han acollit molt bé amb molts trends i amb molts vídeos que s'han fet virals. estic parlant d'APT aquesta cançó de Roser i de Bruno Mars que és tot un èxit. Música i'm trying to kiss your lips for real red hearts red hearts that's what I'm on yeah come get me something I can feel don't you want me like I want you baby don't you need me like I need you now sleep tomorrow but tonight go crazy all you gotta do is just meet me at the get me great to i go a Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar o bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia. Fins demà! Fins demà! Fins demà! és com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. aquí, a Ràdio Desverd, amb 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i analitzat perquè us parla. Meneu gausats! De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda, smooth jazz club. T'hi esperem. 012. La Generalitat al teu costat. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones. 012. La Generalitat al teu costat. Ara escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just. 98.1 Ràdio d'esvent, 98.1 Ràdio d'esvent, 98.1 Passen 5 minuts de 2.45 de la tarda. Seguim aquí a Ràdio d'Esvern, al refugi. Un espai que pretén ser això, un refugi per a tots vosaltres els que els esteu escoltant des de casa i també per a aquella gent que ens estigui escoltant des dels seus dispositius mòbils, des del cotxe, des d'on sigui. Nosaltres avui no només ens volem refugiar amb els nostres col·laboradors sinó que també ho volem fer amb un art amb un art que a mi especialment m'encanta que és el teatre avui ens volem refugiar també amb la cultura i amb la cultura de casa nostra, de Catalunya avui us volem portar al projecte Cap Butaca Buida aquí a Ràdio d'Esvern volem parlar d'aquest projecte en format crònica, amb una crònica que us hem preparat per explicar una mica de què serveix aquest projecte quina és la seva finalitat i també quin serà el proper pas, la propera edició que es realitzarà d'aquí molt poquet i la veritat és que tinc ganes de poder-la gaudir l'any passat va ser tot un èxit avui comentarem el Cap Butaca Buida, d'on neix i també quin és el seu viatge vital un viatge vital que és importantíssim per defensar la cultura d'un poble i també per defensar el teatre de Catalunya aquesta iniciativa és una iniciativa pionera que busca convertir Catalunya en l'epicentre mundial de les arts escèniques durant la setmana mundial del teatre i és per això que l'any passat es va començar a realitzar aquesta iniciativa el que es busca és que sigui com l'equivalent a Sant Jordi amb els llibres, amb les roses on estem donant espai a que tots els nostres floristes a que tots els nostres llibreters i llibreteres tinguin aquest espai comercial també per vendre llibres i per al final fer propaganda i obrir-nos els ulls en aquest món que és el món de la lectura que és meravellós aquest vindria a ser l'equivalent però en aquest cas a nivell de les arts escèniques l'objectiu principal és omplir totes les butaques dels teatres catalans en una jornada especial fomentant així la participació massiva del públic i celebrant la riquesa cultural del territori la segona edició tindrà lloc el dissabte 22 de març del 2025 amb participació de 192 sales de tota Catalunya i comencem destacant la història i l'èxit de la primera edició La primera edició del Cap Butaca Buides va celebrar el 16 de març del 2024 aconseguint un èxit rotund amb més de 55.000 espectadors i una ocupació del 92% és a dir, que en un dia concret 55.000 persones es van reunir a tots els teatres de Catalunya per gaudir de les arts escèniques aquesta fita va demostrar l'entusiasme del públic català per a les arts escèniques i també va establir les bases per a futures edicions en aquest cas, en el 2025 es celebra la segona però estic convençut que també serà un èxit evidentment des de l'organització busquen superar aquesta fita però de ben segur que ho aconseguiran jo també recomano i ho aniré fent al llarg d'aquest espai que visiteu el seu lloc web l'espai de Cap Butaca Buida on trobareu tota la informació que necessiteu saber sobre aquest projecte i també on podreu comprar les entrades de tots els espectacles perquè són 192 sales per tant estem parlant de més d'uns centenars d'espectacles dels quals podreu gaudir aquell dia el 22 de març d'aquest 2025 bé, després de parlar una mica de la història i de l'èxit d'aquesta primera edició a mi m'agradaria també comentar-lo els objectius de la segona edició perquè aquest any també s'ha buscat un lema per l'edició del 2025 Cap Butaca Buida aspira a superar les xifres anteriors consolidant-se així també com una cita imprescindible en el calendari cultural català amb el lema El teatre t'omple la campanya busca no només omplir les sales sinó també expandir-se més enllà de les fronteres catalanes i ara parlarem de la programació destacada la jornada comptarà amb una àmplia varietat d'espectacles per tots els públics i gustos i entre les propostes destacades n'hi haurà doncs com dèiem un fotimer un centenar de propostes però avui en portem sis en total sis propostes que esperem que siguin del vostre gust hem intentat buscar algunes produccions més independents d'altres més comercials perquè tingueu una idea de referència de tot el que podeu trobar en aquest projecte Cap butà que buida en aquestes funcions que es donen a terme al llarg del 22 de març del 2025 comencem amb la primera És gris que arriba al Teatre Tívoli de Barcelona L'adaptació del famós musical ambientat als anys 50 que narra la història d'amor entre Dani i Sandy dos joves amb personalitats oposades que intenten superar les diferències socials i personals per estar junts arriba al Teatre Tívoli de Barcelona També trobareu Dones de ràdio una obra que retomenatja a les dones pioneres en el món de la ràdio Sentim ara doncs el tràiler d'aquest Dones de ràdio Arriba a la Villarroel Dones de ràdio de Cristina Clemente Una obra per riure pensar i emocionar-se dirigida per Sergi Balbel i protagonitzada per Àngels Cunyalons Sara Espíbul i Sara Diego Tres dones Tres vides Tres històries que convergiran en una mateixa realitat Com dèiem l'obra vol destacar la tasca de les dones pioneres en el món de la ràdio destacant també les seves contribucions i els reptes que van afrontar en una època dominada pels homes Marxem una altra proposta aquesta és la tercera i de fet en el títol també porta aquest mateix número el 3 perquè es diu Tres desitjos és la història que centra en Dani un dissenyador gràfic diagnosticat amb una variant minoritària de la malaltia d'Alzheimer la seva parella Lara decideix ajudar-lo a complir els tres desitjos restants d'una llista que ell havia creat durant la seva infància en un intent per mantenir viva la seva essència davant la malaltia ostres ostres perdona'm joder que guapo tot comença així tot canvia amb un sí la nostra sort en sorriu i ens fa sentir tan viu vaja no sabia que tenies una llista de desitjos si només te'n queden tres doncs doncs aquests són fragments de tres desitjos una obra que gaudireu moltíssim que de ben segur disfrutareu si la aneu a veure jo la vaig veure fa un parell de temporades i em va encantar tot seguit parlarem d'un dels clàssics del teatre català és Maricel de Degoll de Gom un musical molt emblemàtic i que tots vosaltres coneixereu de Barcelona cur de diner honrat bona persona hem navegat des de l'illa per celebrar les bodes de ma filla em van ferrant algun rescat no gaire podrem doncs jo ens sumo la flaire d'un gran botí quin festeig que en fan els cristians reneguen de Déu i tots els cens quin castell tindrà aquest pecat excel·lència marquès i virrell Maricel un musical emblemàtic de la companyia de Goll de Gom que explica la història d'amor impossible entre una jove cristiana i un curserí morisc al segle XVII l'obra aborda temes com la intolerància i la incomprensió entre dues cultures i religions enfrontades doncs ja sabeu també és una bona opció pel cap butaca buida anar a veure al teatre victòria aquest Maricel de Degoll de Gom margem a una altra proposta teatral és el mantens o t'ho explico una obra de teatre en aquest cas comèdia de la qual vam parlar també aquí al programa fa uns mesos arriba la comèdia més divertida de l'any se te va caer el pelo mas mas m'entens o t'ho explico ambientada a la Barcelona del 1992 aquesta comèdia segueix en Pol propietari d'una taverna gallega en crisi després de ser abandonat per la seva dona i acumulat deutes els seus amics li proposen transformar el local en un pub d'ambient gai desencadenant situacions còmiques i políticament incorrectes hola carinyo no amb l'Anna Salan el David Olivares l'Octavi Pujadas i en Miquel Sitjar pensat que podríem convertir i acabem parlant també d'Eurodrama una obra que presenta la companyia Mare meva Sia que ja sabeu que és una companyia Sant Justenca i de fet doncs és un musical que podrem veure a l'Ateneu de Sant Just d'Esvern per tant no només és un projecte que podem veure a Barcelona sinó que també el podrem gaudir en el nostre mateix municipi i ara doncs parlarem una miqueta més d'aquest projecte perquè també doncs volíem acostar-lo aquí a la misura tot i que quan s'acosti una mica més al dia de l'estrena evidentment doncs ja farem també aquesta informada passarem també per informar doncs d'aquesta obra però senzillament destacar que la companyia Mare meva Sia estrenarà aquesta obra una obra doncs que arribarà en Marc del Cap Butaca Buida una obra relacionada amb el Festival d'Eurovisió i com dèiem a l'inici de l'espai per obtenir més informació i informació també amb més detall sobre aquest projecte recomanem visitar el lloc web oficial del Cap Butaca Buida ara parlem també de la participació i l'expansió perquè en aquesta segona edició la iniciativa ha crescut significativament passant de 145 espais escènics en la primera edició a les 192 sales adherides a tota Catalunya a més la participació de teatres d'altres regions i països també reforça l'objectiu de convertir el Cap Butaca Buida en un esdeveniment de referència internacional en el món de les escèniques com dèiem les entrades per als espectacles del Cap Butaca Buida es poden adquirir a través del lloc web oficial de la iniciativa on també es pot consultar la programació completa i les sales participants També recomanem a tot el públic que vulgui participar d'aquesta iniciativa per a les arts escèniques en reservar les seves butaques perquè a part d'assegurar-se tenir lloc en aquesta jornada única dedicada al teatre i a les arts escèniques també és una manera que l'organització pugui assolir aquest repte que és omplir el 100% de les butaques de tota Catalunya de totes aquestes sales adherides En conclusió el Cap Butaca Buida és molt més que una campanya és una celebració de la cultura i una crida a la participació ciutadana per omplir els teatres i gaudir de la màgia de les arts escèniques amb una programació diversa i la implicació de sales de tot el territori aquesta iniciativa es consolida com una cita anual imprescindible per tots els amants del teatre i fins aquí aquest espai aquesta crònica del Cap Butaca Buida tornem en uns instants després de la publicitat fins ara amb tots vosaltres veus de la parròquia compartint notícies actualitat experiències socials i espiritualitat ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí veus de la parròquia els dimecres a les deu de la nit fabricants de cançons un programa de converses amb artesans de la paraula cantada amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar o bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia fabricants de cançons una hora conversant sense presses com si estiguessin prenent una copa sobre cançons aquí a Ràdio Desver a un 98.1 de la freqüència modulada un programa conduït i realitzat perquè us parla meneu gauzats Sabies que el teu municipi tens el servei d'en bici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona Per moure't bé millor en bici Dona't d'alta ara a enbici.cat Nicotina Arsènic Cianur Poloni 210 Naftalina Botà Quitrà El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen Fem un entorn lliure de fum per a tothom CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa Em fa mandra Tu sí? Esclar Marcel Cada cosa em toca, eh? Esclar Reciclar és massa evident per no fer-ho Envasos de cartró i paper el contenidor blau o el covell del porta a porta Generalitat de Catalunya Sempre endavant Un dia t'aixeques i dius Vinga que avui faig el pas I sents que pots fer-ho tot Sé tu mateixa I estimar a qui vulguis Com el pas de trobar El que et fa sentir bé El de fer barri O el de cuidar el planeta Nosaltres el fem per connectar aficions Natros Per gaudir la colla Jo per parar Per fer un nou pas amb més força Està el pas de Crec en mi I crec Expressar-me Vinga Aprendre coses noves Ok Estar al de fer cim I dormir a prop de les estrelles Estar el de viatjar No, no El de viatjar més Llull Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat a CaixaBank o a Imagin Fes el pas Baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pack jove 2024 Des dels estudis centrals de Ràdio d'Esvern El refugi El magazin de tardes del 98.1 FM 7 minuts per arribar a les 6 de la tarda Molt bona tarda Estiguis escoltant Des d'on estiguis escoltant Estàs escoltant Ràdio d'Esvern I nosaltres et volem acompanyar Et volem acompanyar al llarg de la tarda avui dimecres I ho fem ara en els propers minuts amb l'agenda d'aquesta setmana que també la podeu trobar al santjust.cat al web de l'Ajuntament del nostre municipi Avui parlarem doncs d'aquelles notícies d'aquelles activitats que es duran a terme al llarg d'aquesta setmana de febrer Començarem parlant d'aquesta tarda a les 6 de la tarda En escassos minuts es durà a terme el Consell de Prevenció Vialitat i Mobilitat 2025 on es tractaran diferents temes de mobilitat L'ordre del dia tracta des de l'aprovació de l'acte de la sessió anterior fins també les novetats en el transport públic I a partir de dos quarts de set de la tarda a les escoles trobareu el Club de Lectura com cada tercer dimecres de cada mes podreu tenir doncs aquest viatge en el món literari en aquest cas amb cara de pan de Sara Mesa és una activitat que cal inscripció prèvia i que està organitzada per la Biblioteca Joan Margarit I seguim parlant de més activitats com per exemple la de Freud i Jung els inicis de la psicoanàlisi i el surrealisme en l'apassionant ambient de la Viena de Sigmund Freud que va estudiar el tractament per malalts d'histèria els seus resultats van revelar la profunditat de la ment humana i és que aquesta xerrada que es durà a terme a la sala Isidore Consul i Giribera Can Ginestà que es durà a terme avui 19 de febrer es podran parlar de totes aquestes qüestions realitzada per Marcos Lláñez també amb inscripció prèvia en aquest cas una xerrada que començarà a tres quarts de vuit del vespre Demà a partir de les 9 del matí a les escoles a l'aula 3 es celebra el Dia Mundial de la Llengua Materna la celebració amb l'alumnat i voluntariat lingüístic del Dia Mundial de la Llengua Materna on tothom ha de portar una paraula interessant de la seva llengua materna i es penjarà al voltant del mapa mundi que hi ha al Passadís és una activitat organitzada per el CLC de Sant Just interessants aquestes iniciatives i també relacionant-la amb una efemèride com és el Dia Internacional de la Llengua Materna passem a una altra activitat perquè l'AUJA també organitza una conferència exposició de la pintura amb Núria Ruano Palou fins al 24 d'abril tots els dijous abans i després de les conferències es podrà veure aquesta exposició també demà a les 6 de la tarda hi haurà la conferència de l'extrema dreta i la nova dreta radical europea destaca per altra banda també l'espai dona a les 6 de la tarda demà 20 de febrer del 2025 a Can Ginestat un espai de i per dones per compartir crear xarxa i créixer amb la coach Joa Sobera la sessió centrarà en aquest cas amb el cos com a mirall mental i emocional també un altre club de lectura que es realitza demà és el de teatre en aquest cas es parlarà de l'aranya d'Àngel Guimarà a carrer de Roger Cònsul al centre cívic de les escoles a partir de dos quarts de 7 de la tarda també tindrem demà a la tarda la inauguració de l'exposició Espais compartits atenció plena d'Aïma Boronat es podrà fer aquesta visita des del 20 de febrer fins al 28 de març amb visites guiades els dies 26 de febrer 5 i 12 de març a dos quarts de 6 de la tarda perdoneu a dos quarts de 7 de la tarda a carrer de l'artista aquesta exposició que s'estrena demà com dèiem Espais compartits atenció plena d'Aïma Boronat es pot recuperar també l'entrevista que es va realitzar ahir a Ràdio d'Esvern a l'artista i per tant esbrinarà una mica més també de per on aniran els trets d'aquesta exposició que promet ser inoblidable una exposició molt maca d'aquesta artista Sant Justenca I passem a les breus passem a les breus perquè també volem parlar de les campanyes de donació de sang que es realitzen al nostre municipi de forma bastant constant de tant en tant cada dos o tres mesos es realitzen al Casal de Joves aquestes campanyes de donació de sang de 10 a 2 i de 2 quarts de 5 a les 8 del vespre us heu d'animar a ser donants amb inscripció i també amb col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just al Casal de Joves i al Banc de Sang i Teixits això serà el dia 21 en aquest cas el divendres a partir de les 10 del matí a la sala utopia del Casal també doncs comencen a arrencar els preparatius del Carnestolta recordar que en aquest cas es celebrarà l'1 de març al nostre municipi recordeu que també teniu tota la informació al portal de santjust.cat Nosaltres tornem a les 6 i 10 ara us deixem amb una miqueta de música amb els bolletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern i tot seguit tornarem amb la segona hora del refugi ja sabeu si voleu també acabar d'investigar aquesta agenda d'activitats ho podeu fer al portal santjust.cat Tornem de seguida fins ara Catalunya Ràdio les notícies de les 6 Bona tarda us informa Sergi Molero Comencem amb una informació que hem conegut fa poca estona una persona ha resultat ferida a causa d'una explosió de gas en un habitatge de Tarragona els bombers diuen que l'edifici no té danys estructurals Última hora a Tarragona Ricard Boigués Bona tarda els Fits han passat al carrer Tenerife al barri de Torreforta de Tarragona poc abans de dos quarts a quatre de la tarda per causes que s'estan investigant s'ha generat una bossa de gas a la cuina i ha acabat explotant la persona ferida ha patit cremades de primer grau i ha estat traslladada a l'hospital l'explosió ha arrencat una finestra dels afrets i l'ha expulsat cap al carrer sense causar més ferits Ricard Boigués Catalunya Ràdio Tarragona Més notícies Marta Cristian S'agreuja l'enfrontament entre els Estats Units i Ucraïna Donald Trump qualifica el seu mòleg ucraïnès Volodymyr Zelensky de dictador i l'avisa que si no actua ràpid es quedarà sense país Trump ha escrit a les xarxes socials que Zelensky actua com un dictador sense eleccions i ha afegit que la Casa Blanca està negociant amb èxit la fit de la guerra a Ucraïna Washington Francesc Garriga bona tarda Bona tarda en una publicació duríssima a la seva xarxa social Trump arrenca dient un humorista modestament exitós va convèncer els Estats Units de gastar-se 350.000 milions per anar a una guerra que no podia ser guanyada que mai hauria hagut de començar i que sense mi Trump no es podria resoldre mai acusa Ucraïna de ser incapaç d'explicar on ha anat la meitat dels diners enviats per Biden per acabar qualificant Zelensky de dictador que no se sotmet a eleccions tot dient-li al president ucraïnès que més li va espavilar-se o no quedarà res del seu país per acabar Trump diu que estima Ucraïna però Zelensky ha fet una feina horrible amb un país destruït i milions de morts innecessaris Francesc Garriga Catalunya Ràdio Washington primera reacció de Salvador de Salvador Illa després del no de Junts ha desbancat l'alcaldessa de Ripoll Sílvia Oriols amb una moció de censura el president de la Generalitat ha advertit els de Carles Puigdemont que en la defensa dels valors democràtics afirma no s'hi valen excuses a Brusseves a Barcelona o Ripoll sigui on sigui no vaven excuses o s'està amb els valors europeus o s'està amb els qui les ataquen o s'està amb els valors humans o s'està amb el racisme o s'està amb la defensa de les institucions o s'està en postures d'extremisme Des de Junts Salvador Vergés diputat i membre de l'executiva ha posat en dubte l'eficàcia dels cordons sanitaris a l'extrema dreta Primera reunió entre el ministre espanyol de Justícia i el nou orocomissari de Justícia Michael McGrath Enmig d'un intent més del PP de portar a Brussel·les les polèmiques de la política estatal Fèlix Bolanyos ha afirmat que no han parlat del cas que afecta el fiscal general de l'Estat però sí de la llei d'amnistia que ha defensat davant del liberal irlandès Brussel·les Bona tarda Primera trobada del ministre Bolanyos amb el nou comissari de Justícia l'endemà que el PP va enviar una carta a la Comissió Europea demanant-li que estudiï la imputació del fiscal general de l'Estat amb l'argument que és una desviació de l'Estat de dret El titular de Justícia Espanyol surt de la trobada assegurant que el seu homòleg comunitari no li ha mencionat ni aquesta qüestió ni altres queixes dels populars sobre la justícia espanyola No han calat de ninguna manera al Partit Popular Espanyol se le conoce bastante y no hace mucho caso la verdad las cosas que dice el PP Bolanyos també nega que hi hagi qualsevol inquietud de la Comissió Europea sobre l'amnistia i assegura que ha estat ell qui ha volgut plantejar la qüestió a l'eurocomissari de Justícia Jordi Baró Catalunya Ràdio Brussel·les Avui sabrem els quatre últims equips que disputaran els vuitens de final de la Champions Masculina de Futbol es juguen per tant els quatre partits de tornada de la Repesca tres quarts de set Borussia Dortmund un esporting de Portugal a les nou Madrid Manchester City París Sant Germán Brest i PSB Indovén Lloventus El partit del Madrid el podreu seguir en directe a partir de les nou amb la transmissió en una edició especial del Tot Costa a l'app i al web de Catalunya Ràdio i a 3CAT El Madrid Judt Bellingham ha estat sancionat amb dos partits per l'insult a l'àrbitre del partit al Camp de l'Ossassona de dissabte en bàsquet l'Uni Girona rep l'Esbel de Lió a les 8 a l'anada als quarts de final de l'Eurocup femenina a la Champions d'Hockey Patins Barça Reus al dos quarts de nou i en tenis Paula Badosa ha quedat eliminada per Helena Ribaquina als vuitens de final del torneig de Dubai Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda us informo a Mariona Salas Vilanova Sant Just d'Esvern commemorarà el Dia Internacional de la Dona Treballadora amb una programació d'activitats que es duran a terme del 4 a l'11 de març El programa inclou conferències exposicions activitats esportives i espais de reflexió amb l'objectiu de promoure la igualtat de gènere i destacar el paper de la dona en diferents àmbits socials i culturals Les activitats ofereixen espais de debat i formació amb xerrades a càrrec d'expertes en lideratge i activisme exposicions que visibilitzen realitats de dones en contextos d'obresió propostes de benestar emocional i activitats lúdiques com zumba o concursos participatius També es representarà una obra de teatre que reivindicarà la trajectòria d'una figura femenina destacada de la història Per tancar la programació s'ha organitzat una reunió oberta per començar a preparar les cinquenes jornades feministes donant continuïtat al treball per la igualtat de gènere al municipi Es pot consultar el programa complet a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern La Taneu de Sant Jus acollirà un concert de jazz el diumenge 23 de febrer a les 6 de la tarda a la sala del cinquantenari L'actuació anirà a càrrec de l'Esplugues Big Band una formació intergeneracional de l'Escola Municipal de Música d'Esplugues que aposta per divulgar el jazz escrit i arrenjat per a grans orquestres Amb músics d'entre 14 i 60 anys la banda combina talent, passió i aprenentatge per oferir una experiència única en directe El seu repertori inclou grans clàssics del gènere interpretats amb energia i ritme en un concert que promet transportar el públic a l'essència del jazz L'acte està organitzat per la Taneu de Sant Just i l'Escola Municipal de Música d'Esplugues de Llobregat i les entrades tenen un preu de 10 euros pel públic general i 7 euros per a socis i menors de 30 anys L'alcalde de Sant Just Joan Basaganyes ha abordat diverses qüestions d'actualitat en l'entrevista mensual a la ràdio d'Esvern Un dels temes centrals ha estat el projecte de recuperació de la riera de Sant Just especialment en el tram comprès entre el pont de Can Mèlic i el pont de Can Pedrosa Actualment aquest espai es troba canalitzat sota una esplanada que s'utilitza com a aparcament i l'objectiu és restaurar aquest corredor ecològic per millorar la connectivitat de persones i fauna així com solucionar els problemes d'inundabilitat que afecten l'institut i el complex esportiu de la zona L'actuació forma part d'un projecte més ampli que inclou la creació d'un parc fluvial diferent del parc urbà que es plantejava inicialment Aquesta iniciativa també s'integra en la proposta del corredor verd que connectarà el parc de Torreblanc amb la vall de Sant Just mitjançant tres trams diferenciats Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern I això ha estat tot Tornem amb més informació als bulletins horaris i a l'informatiu complet Fins ara Un autor al refugi Avui a l'espai d'un autor al refugi no ens movem de casa Avui parlem d'Albert Espinosa Espinosa és un reconegut autor dramaturg i guionista català nascut el 1973 a Barcelona a la ciutat Comtal És conegut sobretot pel seu treball com a creador de sèries de televisió i pel seu èxit internacional amb la novel·la El món groc Albert Espinosa ha destacat ha destacat per la seva capacitat de connectar amb el públic a través de les seves històries sinceres i emotives Aquestes històries estan inspirades estan inspirades en les seves pròpies experiències de vida incluent-hi la lluita contra el càncer que ha superat en diverses ocasions La seva obra es caracteritza per un estil narratiu directe i una profunda humanitat i ha aconseguit i ha aconseguit guanyar el cor de molts lectors i espectadors arreu del món Avui al refugi us portem un fragment del llibre Quin bé que em fas quan em fas bé Des de la mort de la seva mare havia perdut la il·lusió però ara almenys tenia l'excusa perfecta per demostrar a tothom que si no aconseguia arribar a l'elit era perquè s'havia trencat els creuats Ningú li retrauria Al poble entendrien que no havia complert el seu somni per mala sort Estava al futbol des de ben petit Ell se l'estimava però amb el pas del temps la pilota es va acabar convertint en una obsessió Tot girava al seu voltant Els nois amb qui compartia equip eren els seus germans de cuir I sovint se sentia molt sol No tenia més que 8 anys quan va arribar a aquella residència Els primers mesos es va acostumar a plorar en silenci a la seva habitació perquè ningú pensés que era dèbil Quin bé que em fas quan em fas bé d'Albert Espinosa i la seva habitació Fins demà! Fins demà! El dia en commemoració del Dia Internacional contra la LGTB i fòbia a l'esport. Llavors, a partir d'una efemèride que hem comentat al programa, que és que tal dia com avui va néixer el futbolista Justin Fashaun, no sé si ho dic bé, que va ser el primer jugador professional en actiu que es va acceptar públicament com a homosexual el 1990, s'ha agafat aquesta efemèride com a punt vehicular aquest Dia Internacional. Perquè també, com hem esmentat, malauradament, la discriminació o la pressió social van tenir un fort impacte en la seva vida i va acabar suïcidant-se el 98. Aquesta jornada serveix per visibilitzar la discriminació que encara pateixen les persones del col·lectiu en l'àmbit esportiu i per promoure valors d'inclusió, respecte, igualtat. Encara avui molts esportistes viuen la seva orientació sexual o identitat de gènere en secret per por a represàlies, insults o pèrdua d'oportunitats professionals. I a partir d'aquí, entenc que hi ha uns objectius clars. Per una banda, denunciar la discriminació i la manca de referents del col·lectiu en l'esport professional, fomentar també un esport més inclusiu, lliure d'estereotips i prejudicis, també donar visibilitat als esportistes del col·lectiu perquè puguin expressar-se lliurement, sensibilitzar aficions, clubs i institucions esportives i, per últim, promoure mesures concretes com codis ètics, protocols, etcètera, etcètera. A partir d'això, Rosa Maria, et pregunto una mica com està la situació actual. Entenc també que estàs posada una mica amb el tema. També la setmana passada, si no m'equivoco, vas participar d'alguna forma en un partit que es va realitzar també amb motiu una mica de tot plegat, d'aquesta visibilitat. Com es posiciona Transbaix Power en tot això, en aquest Dia Internacional? Bé, nosaltres sempre hem dit que com a associació trans, la nostra problemàtica és d'una visió molt més àmplia, no? Perquè, per exemple, el que són les persones de col·lectius com les gais, les lesbianes, les bisexuals, inclús, us ho diria, que les intersexuals no tenen per què donar la visibilitat. En principi, no hi ha ningú que pugui dir pel carrer, a no ser que si tinc una clara expressió de gènere molt pujada de to, per dir-ho d'una manera, una mica pluma, tot i així, la pluma no és sinònim que sí del col·lectiu, ja ho hem dit diverses vegades. Sí. Aquesta pressió, doncs, amb aquests col·lectius només hi és quan ells es declaren, quan aquestes persones es declaren dintre el seu equip de futbol o el seu esport, doncs, es declaren que són d'aquest col·lectiu i llavors poden arribar a tindre aquest tipus de discriminació, no? Però en el cas de les persones trans, la cosa càpia. I més les trans que són visibles, doncs, esclar, llavors, per molt dones que siguem, eh?, per molt dones transsexuals que podem arribar a ser, vull dir, la mirada és, la mirada respecte a qui som i com ens presentem, la mirada dels estirotips és tremenda, no? Aquí llavors, però és que, clar, també hem de partir d'una base que les persones, les dones nascudes dones, per dir-ho d'una manera, si mirem un factor biològic, l'estructura òsia i muscular d'una persona nascuda dona i l'estructura òsia i muscular d'una persona, d'una dona trans, doncs, difereix una miqueta, no? Llavors, aquesta... Hi ha activitats esportives, doncs, que poden arribar a dir que tenim unes certes avantatges, però jo això ho vull desventir-ho. Vull desventir-ho perquè les dones transsexuals ja van estar regulades pel COI, pel Comité Olímpica Internacional, que sí que podien participar les dones transsexuals sempre i quan tinguessin un nivell específic de testosterona al cos, que era el límit oral a plat de 10 nanograms per molt. I aquests... I que haguessin pogut demostrar que portaven un tractament hormonal durant els dos últims anys, el que són els astrogens i els antiandrogens, o si estaven operades només amb astrogens, no? Evidentment. Recordo que ho vàrem comentar també en l'època de les Olimpiades a París de l'any passat, també en vam fer menció. Exactament. Vull dir, és que... A partir d'aquí, doncs, esclar, tota aquesta boxejadora argelina que va tombar amb una italiana d'un cop de pull i va trencar el nas, bueno, aquesta noia és intersexual, o sigui, ella va... Se sent dona, és dona, perquè sempre ha socialitzat com la dona, però sexualment té els dos sexes. És una persona que té els dos sexes. O sigui, que va néixer... Antigament se'n deien hemafrodites, però se'n diuen intersexuals perquè hemafrodites s'utilitza per plantes i per animals, no? Però no pas pels humans. Els humans sentien intersexuals ara, no? Hi ha molts tipus d'intersexualitats, però aquesta és un cas flagrant d'intersexualitat clara que té un cromossoma més... que eren... XXI, em sembla, m'entens? Té un cromossoma més, però aquest cromossoma és el dominant d'aspecte físic, tot i que internament té els dos aparells reproductors humans, però atrofiats tant un com l'altre, no són funcionals. El problema és que la intersexualitat té això, però clar, la seva formació física, el desenvolupament físic, era molt més elevat i després que era molt androgènic, o sigui que tenia un nivell de testosterona molt elevat. Potser estava al límit dels 10 nanograms per molt, això no ho sabem, però el que sí que també et puc assegurar és que moltes corredores, moltes atletes, porten el límit de la testosterona permesa per al coi. La testosterona és una hormona molt potent que dona molta potència muscular i els atletes d'elite, moltes d'elles et xuten testosterona precisament per muscular-se i per tindre més potència muscular amb les carreres, amb el que sigui, amb natació, amb tot això que vingui, no? Vull dir que hi hauria molt que parlar, però clar, que ho faci una dona no passa res, una dona nascuda dona, però que ho faci que sigui una dona trans, i llavors, clar, les dones transsexuals es deixen participar a les olimpiades sempre que perdem. quan guanyem és quan ve el cacau. Ja. Per acabar tancant una mica el tema, et volia preguntar sobre l'augment d'iniciatives com lligues inclusives, equips LGTB, campanyes de sensibilització, creus que tot això ha ajudat a visibilitzar, està claríssim que ha ajudat a visibilitzar, però és, ja està? És a dir, amb això ja en tenim prou o s'ha de seguir? No, no, no, jo estic molt conforme que es facin equips d'homes trans, molt conforme que es facin equips de personal LGTBI i que hi ha associacions, com és el cas de Panteres Roles, que tenen els seus equips de futbol, els seus equips tant d'homes com de dones gais i lesbianes, vull dir, així de clar, però aquesta no és la solució. O sigui, tancar-nos el gueto no és la solució. Això és tancar el gueto, no deixa de ser un gueto. Gais contra gais, lesbianes contra lesbianes. Ja em diràs tu que guanyem aquí. Aquí l'important seria la mirada de la resta, la població, que sense importar la seva identitat sexual es poguessin compartir els equips i els jocs, no? Perquè en fi cap són persones. Es que arriba un punt això que ja clama el cel, però clar, com que tenim aquestes visions tan reaccionàries de les coses, ens anem sempre als extrems, perquè, mira, quan parlem dels extrems sempre és més fàcil que la gent entengui les coses, però el que és el treball, el dia a dia, el quotidià, la gent a això li cansa i l'avorreix tu. Només es fixa en els desastres, en les coses, però amb el treball continu que hi ha per tirar endavant tots aquests projectes que són, a fi, al cap, de respecte, respecte cap a les altres persones, entre totes les persones, doncs, això ja els cansa una mica tu. És que és curiós, això, eh? A mi això em fa besarda, sincerament. Si et sembla que en veiem de tema perquè hi ha un parell de temes sobre la taula que m'agradaria comentar avui. Primerament, ja ho vam fer en programes anteriors, però m'agradaria actualitzar una mica la notícia, que és l'anàlisi d'aquesta llei 11-2014, una llei que va ser aprovada el 10 d'octubre del 2014 amb objectiu de garantir els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere, intersexuals, LGTBI+, a Catalunya. Així també com a erradicar l'homofòbia, la bifòbia, la transfòbia... Aquesta legislació busca assegurar que la diversitat sexual i efectiva es pugui veure, doncs, es pugui viure en plena llibertat dins del nostre territori. La meva pregunta és, estem veient, doncs, que estan fent, doncs, a partir dels partits polítics, aquests amagos, doncs, d'intentar actualitzar aquesta llei. com està la situació, en quin punt es troba ara mateix? Molt bé, està molt bé. L'altre dia es va presentar al Parlament, els partits polítics del Partit Socialista de Catalunya, els Junts per Catalunya, bueno, Junts, Esquerra Republicana i la CUP van donar el suport, doncs, per tirar endavant aquesta reforma de la llei, doncs, el 2014. Ara, en aquests moments, ja es comencen a treballar les comissions, poques, perquè van caràcter d'interrogència, és una reforma, bàsicament, és el, el que més es toca aquí és el règim sancionador, que s'ha extret una mica de la llei de la llibertat de tracte i no discriminació, però la realitat és que ara, també, des de les entitats, amb els punts que hi ha esmanats, no amb els altres, perquè els altres ja tots hi estem d'acord, sinó amb els punts que sí es poden esmanar, doncs, ens han demanat a les entitats, que fem a través del Consell Nacional L'EGTV unes esmenes que s'envien al Parlament i després, algunes entitats formarem part d'aquestes comissions també per argumentar les esmenes que han posat, entre altres coses, vull dir, no solament aquestes esmenes, sinó altres coses, altres visions de la llei, sobretot amb el que és la trajectòria política d'aquesta llei. Clar, perquè hem de tenir en compte que es van establir aquests mecanismes per denunciar, sancionar actes discriminatoris, així també com programes de formació per professionals en diversos actors, no ho estan a això, informes com el del síndic de Greuges, dos anys després de la implementació de la llei, assenyalaven la necessitat de millorar l'aplicació efectiva de certes mesures i en la coordinació entre institucions. Penses que amb aquestes actualitzacions s'està arribant a resoldre aquests dubtes i a resoldre aquests forats que s'hi han anat trobant al llarg dels anys? Els forats que tinguin caràcter social es poden arribar a tapar, però després hi ha altres fons polítics. Malauradament, a la conquesta dels drets estem en una democràcia i no tots els partits seran conformes a totes les propostes que anem fent. Però intentarem per tots els mitjans que les esmenes que anem posant posin una mica de llum sobre la foscor i que siguin aprovats amb el màxim possible de partits polítics. I Rosa Maria, l'espai d'avui el volem tancar parlant de la revista Transbaix Power, la vostra publicació electrònica i en paper impulsada per l'associació Transbaix, que en aquest cas teniu seu a Sant Feliu del Llobregat, amb una periodicitat que va començar a ser bimensual. Ara hem vist que això s'ha modificat una mica, també amb un inici amb una extensió d'unes 24-36 pàgines, això també ha anat augmentant en les darreres edicions. I comentar una mica que la revista té com a objectiu oferir informació rellevant sobre temes que sovint no són coberts pels grans mitjans i també aportar una perspectiva única des del col·lectiu però tocant temes molt transversals. Anem a parlar una miqueta sobre el nou número que ja s'està cuinant i aviam si ens podries destacar algun article o algun espai o alguna coseta que ens puguis avançar. Bé, la veritat és que estem molt, molt, molt, molt orgulloses d'aquesta revista que estem traient que n'hem tret de molt potents perquè l'anterior ja ho era i l'anterior també vull dir ens anem superant de mica en mica però aquesta és que ja sobrepassem les 60 pàgines Carai. Vull dir és un tema complex vull dir ha fet un efecte crida o sigui amb la mida que aquesta revista s'ha anat descarregant descarregant descarregant a través de les xarxes també la imprimim és cert però fer una tirada petita petita però dirigida a les persones que ens han escrit com a agraïment diguéssim hi ha alguna biblioteca alguna cosa un compromís que tingueu exactament vull dir bàsicament és això però bàsicament les grans descarregues han sigut a través de la web la veritat és que aquesta última revista avui la directora de Macatació la Susana Canet sempre em deia Rosa diu haurem de fer selecció d'articles perquè ens anirem més enllà de les 60 pàgines jo dic no les 60 pàgines si són 64 tot se'n són 64 el que no podem fer és adquirir un compromís de fer els articles perquè perseguir les persones que et facin articles en dècara cuesta i quan tens l'article dius mira ara no t'ho publico t'ho publicaré la següenta això jo crec que es poden arribar a ofendre les persones és un número perdó que talli és un número complex perquè també plantejaves una pregunta i a partir d'aquesta pregunta també entenc que generaran molts debats moltes respostes i per tant també el gruix significatiu podria venir derivat d'això sí jo he fet una proposta de models sobre la sostenibilitat de les pensions i l'entrada demogràfica de la generació dels baby boomers és una cosa que ja fa temps que em plonda pel cap porto 3 mesos treballant-hi i ara aquesta vegada us ho he evocat en un article evidentment és personal vull dir l'he fet jo i pot ser que m'equivoqui mostrant aquest model però vaig fer una pregunta molt ben construïda molt complexa de respondre amb molt de compromís polític i jo em pensava que doncs que la gent seria reticent a respondre-la i escolta podríem fer una revista només amb les respostes és bestial hem pregut una avalanxa de respostes però tremendes amb fort compromís polític això sí és important això que també els polítics del nostre territori del nostre país s'involucrin també amb aquestes revistes una revista que a l'inici pretenia ser local i que de mica en mica també deixant-se emportar també per la bona acollida ha anat creixent i també comentar-ho a l'oient que ara també creixerà amb llengües perquè passarà a editar-se amb 3 llengües diferents Bé la veritat és que l'anterior ja va ser descarregada a Xile, Argentina Ecuador al Brasil i a Mèxic ens hem quedat fins com de pedra o sigui que hi ha catalans que viuen a l'estranger m'entens o ja són o són d'origen català vull dir això no ho sabem però s'ha descarregat la revista el nostre en català i efectivament ara digitalment la trobarem amb 3 llengües amb català en castellà i amb anglès perquè d'Europa ens han demanat a les organitzacions de l'EGTV que les poguéssim enviar en anglès perquè perquè és molt més fàcil per a ells i així ens ho estem fent per cert hi ha una novetat i la novetat és que aquí el nostre director del programa de la ràdio ens ha escrit un article que la veritat és que a mi m'ha agradat molt un article d'aquests que dius saps hi han venen uns quants d'aquests articles a la revista però és que aquest article és un article fresc un article que torna quan començaves a tindre aquella capacitat de reflexió ja no us explicaré el que llegiu l'article del Dani M.Tarafaga gràcies gràcies no la veritat és que ha sigut un plaer escriure per la vostra revista jo tenia una mica de por perquè clar era un compromís i també no sabia cap on afrontar també és veritat que si una cosa tens Rosa Maria és que saps donar molt bones directrius per tant a l'hora de donar-me diguéssim l'encàrrec va saber també dir-me molt bé el que volies i a mi m'ha resultat com a eina molt útil a l'hora de treballar l'article procurem sempre demanar als articles que les persones se sentin un pèl còmodes i la veritat és que ja ho he dit sempre a mi els articles que ens envien que no considerem que siguin bons doncs aquests ho sé tu molt però ja aquests no els publica han de tenir certa qualitat Rosa Maria Maristany gràcies per l'espai d'avui no hem pogut tenir tertúlia però sí recordar els nostres companys de la tertúlia Transbaix que col·laboren amb nosaltres de forma quinzenal el Jordi l'Àlex la Bea la Natàlia que avui no hem pogut estar amb nosaltres però també el recordem tenim un record des d'aquí l'emissora Rosa Maria ens sentim d'aquí 15 dies gràcies per tot i que vagi molt bé amb la revista moltíssimes gràcies fins la propera adeu-siau i seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern seguim al refugi ara és moment de canviar de terç marxem amb una miqueta de música i d'aquí no res tornem amb veus d'emigrants avui fem un viatge a Moldàvia fins ara a Moldàvia a Moldàvia a Moldàvia i c'est parti de laże a Moldàvia Bona nit I got you crazy You're nothing but a womanizer Boy, I'm trying to run, I know just what you are Boy, I'm trying to run, I know just what you are Womanizer, woman, womanizer You're a womanizer, oh, womanizer, oh You're a womanizer, baby Veus d'emigrants I avui encetem un nou espai de veus d'emigrants amb la Consol i el Jordi que ja els tenim aquí als estudis de Ràdio d'Esbem Consol, Jordi, bona tarda Hola, bona tarda Avui tornem a fer un viatge a Consol molt apassionant i que jo crec que ens interessarà molt, oi? Molt, a Moldàvia, exactament Tenim aquí a la Rodica seva filla també, Anna i, bueno, parlem una mica de Moldàvia És un país situat a l'Europa de l'est entre Romania i Ucrània Té una població d'uns dos milions i mig una mica més d'habitants i la seva capital és la ciutat de Chisinau Lo digo bien? Sí, sí, sí Chisinau El país té una etnologia mixta amb una majoria de Moldaus que parlen una llengua romans i una minoria de russos i ucraïnesos Moldàvia té una riquesa cultural i històrica amb monuments i esglècies impressionants La indústria és una de les principals fons d'ocupació juntament amb l'agricultura Moldàvia també és coneguda pels vi de la regió de Kodru i pel seu folclore ric Aquest vi, què tal? Tu l'has probat alguna vegada? Sí, sí Qué fama Sí, sí, sí Los vinos son Los vinos son vinos conocidos, buenos ¿Vinos blancos, vinos tintos o todo tipo? Hay todo tipo Hay blanco, negro, rosado Rodica, ¿cada cuánto tiempo vas a Rumanía? Rumanía, Moldàvia Moldàvia Bueno, una vez al año Tienes allí a tu familia Sí Sí ¿Qué son tus padres? Sí, mis padres Bueno, tengo un hermano allí y ya mis suegros ¿Y tu hija también va, también? Sí, sí, siempre vamos juntos ¿Tu hija ha nacido aquí o ha nacido...? No, ha nacido en mi país Ha nacido en tu país Y la hemos traído con siete años Con siete años ¿Qué edad tienes, Ana? Diecinueve Diecinueve años Bueno, una edad preciosa, ¿eh? Una edad divina Escúchame A ver, ¿tienes raíces tú? ¿De verdad? ¿O te has acostumbrado ya a nuestro país? A ver A Barcelona A ver, sí que estamos ya como... Claro, llevo aquí 17 años y es como media vida pero sí, sí que las raíces y yo muchas veces sí que quiero volver volver y... pero no Pero volver, volver a vivir Sí, sí, sí, sí A vivir, a vivir, sí, sí Es curioso Cuando digo lo de las raíces es porque realmente son importantes Porque ves personas que llevan a lo mejor se han estado 50 años en Francia y luego dicen No, no, es que cuando me jubilé soy español y me iré a España O sea que esto está ahí dentro, ¿eh? Eso no se va Yo sí, yo sí Siempre digo que volvería Cuando me haré mayor quiero volver ¿Ves? Sí, pero bueno Aquí ya mis hijos no quieren ir ¿Cuántos hijos tienes? Dos Ana y... Alex Ana y Alex Pero ellos volverían ellos irían a instalarse también, ¿tú crees? No Ahí está un poco el dilema, ¿eh? Por eso, por eso ya es como bueno, los hijos quieren quedarse aquí y es como que ya queremos estar cerca de... ¿Tu marido también es de Moldavia? Sí O sea, realmente eso es toda la familia ¿Por qué viniste? Bueno, por el tema de una vida mejor Viendo primero él y luego yo le seguí y aquí estamos Muy bien O sea, estabas convencida de que aquí podías vivir mejor que allí Eh... A ver Cuando... Bueno, la idea era esta y... Sí, hemos tenido suerte y aquí estamos Pero hay mucha gente que lo ha probado y ha vuelto Es verdad Eso te iba a decir pero tú consideras que realmente ha sido un acierto haber venido, ¿eh? Sí, sí ¿Estás contenta? Sí ¿Estás bien? ¿Tienes tu pisito? Sí Estás muy bien ¿Y qué estás estudiando, Ana? Yo ingeniería química Bueno, está muy bien eso, ¿eh? Ingeniería química Faltan ingenieras mujeres Sé que siempre dicen que es más una carrera de hombres y mira, aquí tenemos ya a una mujer ya con ingeniería química Cuidado, hay que estudiar, ¿eh? Para ser ingeniera química Vamos a ver, Jorge ¿Qué nos puedes decir tú de lo que son las lenguas? Sí, bueno Has comentat que hi havia una població important de russos i ucrainesos Això té unes rails històriques perquè Moldàvia va formar part durant temps, primer de l'imperi rus, després va tornar a Romania i després va tornar a la Unió Soviètica I aleshores, clar, la llengua principal és el romanès, el romano, ¿eh? Pero també es parla en algunes minorías, llengües minoritàries, el romano és la llengua oficial i les minoritàries són el rus i el ucraïnès I també parla en un dialecte del turc que es diu gagauzo o algo així Sí En algunes zones que és la població d'un origen turco De fet, de hecho, moldavo i rumano prácticamente és el mateix idioma, ¿no? Aunque a veces lo llaman diferent, ¿no? Son idiomas latinos, ¿eh? Como los nuestros, igual que los de portugués, el italiano y el español son lenguas latinas, ¿no? Como dijimos el día de Rumanía también Y, pero que parece ser que tienen más vocabulario de influencia rusa, ¿no? Seguramente en el Moldavo más que en el rumano por las razones históricas, ¿no? Sí, sí, sí, sí, es más porque como ha sido la Unión Rusa, Unión Soviética Soviética, sí Sí, y claro, de allí hay mucha gente, por ejemplo, en mi país que hablan ruso Y, bueno, no tienen ningún interés Pero si tú vas a Bucarest, te entiendes bien allá perfectamente con la gente Sí, sí, sí, y tanto, y tanto, aún que a nosotros nos cuesta un poco mantener el acento y... Es el acento, sobre todo Sí, el acento y... ¿Y vocabulario? ¿Hay palabras que se confundan a veces o que tengan un significado diferente en un sitio que en otro? A ver, depende uno como está acostumbrado a hablarlo, pero no, no, el rumano es el rumano, pero claro, nosotros no lo hablamos correctamente como tiene que ser y es únicamente esto, pero claro, yo si hablo con un rumano yo me entiendo y me entiendo perfectamente Claro, claro, es como si uno habla castellano o andaluz, ¿no? Sí, sí, sí, no, es... sobre todo es eso porque, claro, nosotros ya estamos acostumbrados a hablar de una manera y... Sí, o castellano y valenciano, que también tiene sus palabras diferentes, ¿no? No, no, pero sí, sí, es... Rodica, ¿cuáles fueron tus mayores dificultades al llegar aquí? ¿Tuviste dificultades? A ver, dificultades ha sido el trabajo Exacto, fue una dificultad muy importante o enseguida pudiste... No, no, estuve, estuve como un medio año Buscando a ver... Buscando, sí, sí, claro, sin papeles y no tener a nadie aquí porque, claro, nosotros cuando hemos venido, es que nada, solamente unos conocidos y ya está y claro... ¿Unos conocidos de aquí o también de Moldavia? No, no, de mi país porque mi marido, claro, compartía un piso, vivía un piso compartido y, claro, de ahí ya la señora, porque era también de mi país, Me llevó a varios sitios, me enseñó dónde puedo ir para buscar trabajo y... Exacto, eso te iba a decir, es importante que alguien cuando llegas, además, te reoriente un poco Sí, sí Y tu familia, cuando tú, hay un momento que hablas en casa a tu padre, tu madre y les dices, me voy de aquí, ¿qué pasa ahí? Me voy, ¿saben que vas a tardar en volver a verlos, que a lo mejor no es tan rápido? ¿Cómo hay este vínculo familiar? ¿Qué pasa? Es doloroso porque, claro, ellos ya... Es que te vas, pero no sabes cuándo vas a volver, porque yo, claro, he venido... ¿Y sin papeles? Y sin papeles y estuve aquí casi cuatro años sin poder volver hasta que me arreglé los papeles Y, claro, luego dejando a mi hija con ellos, porque mi hija, claro, la dejé con un año y diez meses con mis padres ¿Diez meses? Y cuando vuelves a verla tiene cinco años casi, ¿no? Cinco años, sí, sí, sí, sí, sí, y es fuerte ¿Es fuerte? Es fuerte, sí ¿Pero ya te la trajiste entonces? No, no lo pudimos traer porque le hemos tenido que arreglar papeles Y, claro, ya... Ya... Ya... Después de un tiempo, sí, bueno, ya tenía, sí, los siete años, siete años Pero, bueno, tú con papeles o así ya podías entrar allí y volver O hasta esto ya estaba arreglado Entrar y volver, sí Entrar y volver Entrar y volver, sí Es duro, ¿eh? Es duro, sí Me imagino que ahora ya está esto completamente... Claro, es que como que pasó tantos años y ya como es que está olvidado Está olvidado, naturalmente, además estáis bien, estáis completamente adaptados Y ahora ya está, vas viendo a tu familia, de tanto en tanto, ningún problema ¿Cómo celebráis las festividades? ¿Qué tipo de festividad allí hay conocida, importante? ¿Algo que tengamos que conocer? Bueno, a ver, así... O en Navidad o fin de año, que ahora estamos preguntando a todo el mundo ¿En fin de año cómo los celebran? A ver, fin de año hay mucha gente que también en el centro del Chisineo Hacen conciertos y cosas así Luego los juegos de artificios Fuegos artificiales, ¿no? Sí, sí Es una locura y, bueno, hay mucha gente, por ejemplo, que lo hacen saliendo Bueno, tú ya sabes que aquí, no sé si te las conozco Tú te las comes, pero aquí nos comemos doce uvas Sí, sí Tú te las comes Sí, sí, sí En mi casa... ¿Tú también, Ana? Sí, sí Esto ya... Y la Navidad, porque claro, la religión es ortodoxa, ¿no? Sí, sí Entonces, ¿la Navidad qué día se celebra ya? A ver, en mi país ya lo hicieron como oficial el 25 Vale, porque era el 7 de enero, ¿no? Antes... Pero hay mucha gente que lo celebran aún el 7 de enero Hay como una parte lo hace el 25 Y hay otra parte que... Pero yo creo que está ahí... Una parte lo hace el 25 y luego todos lo hacen el 7 Ah, vale Bueno, pues una buena excusa para hacerlo dos veces, ¿no? Sí, sí, por ejemplo, mis padres aún lo hacen el 7 Escúchame, ¿esta locura que hay aquí de regalos, de compras, de todo, existe allí también? ¿Es lo mismo venga regalos el día de Navidad, venga así? A ver, yo no sé cómo, pero en mi casa no hay tanto, no hay regalos Pero sí que los padres, ahora los hijos, sí que les hacen detalles Y hay el Santo Nicolás, creo que le dice Que no sé qué fecha es, porque yo ya me perdí con... San Nicolás, ¿es ahí? Creo que es por el 8 de diciembre o por ahí, ¿no? Sí, yo creo que es en diciembre, pero no sé exactamente la fecha Porque ya hay varios años que la gente es cuando regala los regalos a los niños Sí, en Alemania lo celebra también el 8 de diciembre Ah, sí, el 8, tan pronto, el 8 de diciembre En San Nicolás sí, lo celebra el 8 de diciembre San Nicolás es el 6 de desembre 6 de desembre 6 de desembre, en aquest cas, cau en dissabte, aquest any 2025 Per si ho voleu agendar Perfecto, eh Per si voleu agendar Perfecto Bueno, aquí a San Nicolás le llamamos Constitución Ah, ya, ya Sí, sí, es... Ya, ya, bueno, es que... Caen las mismas fechas, mira, coincide que... Caen las mismas Sí, sí Escucha, Rodica, ¿qué extrañas más de tu país? Bueno, primero la familia Primero la familia, indiscutiblemente Y luego, claro, las costumbres de las fiestas, las comilonas y todo esto es estar con la familia y es eso lo que más extraño porque, claro, aquí estamos y yo con mi familia, bueno, que son yo, mi marido y mis hijos Pero no has hecho vínculo con más gente aquí? Sí, pero es que al final la familia es la familia y, bueno, sí que hacemos alguna fiesta así con conocidos, pero últimamente ya estamos como más... Bueno, eso tú, pero Ana tendrá un vínculo también de amistades de la universidad y de todo Bueno, sí, bueno, sí, ¿verdad? Que igual te van a casa, ¿o no? Bueno, no, la verdad que no es de traer gente a casa, así que por este lado... No es de traer gente a casa, de momento, ¿no? De momento ¿Cómo ha sido tu proceso de integración cultural y todo, lingüística, lo que decíamos al principio? O sea, ¿te costó realmente adaptarte? ¿Cómo te hacías entender? ¿Cómo diste unos cursos? ¿Te apuntaste a algún sitio? ¿Cómo fue? Sí, sí, al principio sí, hice unos cursos, mi marido me dejaba palabras escritas en casa y me decía que durante el día que me las aprenda e hice un curso en un colegio de castellano y luego cogiendo diccionarios de la biblioteca y así aprendiendo ¿Cuánto tiempo tardaste, por ejemplo, en decir, mira, un año, dos años, en realmente salir a la calle e ir a comprar y entenderte o que te entendieran? A ver, a comprar enseguida Lo ves Sí, lo ves Pero hablando ya, yo creo que más o menos después de seis meses encontré trabajo y sí, sí, ya me podía defender Es curioso lo que decimos, el rumano Sí, pero claro, es una lengua latina, ¿no? Como decíamos Sí, sí, sí, sí, pero para un rumano, ¿qué creéis que es más fácil si viene aquí, aprender español o catalán? Español Sí, ¿por qué? Pues no sé, a mí el tema catalán, yo por ejemplo lo entiendo No, no, ya, ya No entiendo y eso, pero hablarlo cuesta, no sé, las palabras, la pronunciación El tipo de pronunciación, ¿no? Sí, sí, más cerrado Sí, sí, más cerrado, pero yo lo entiendo y hay cosas, por ejemplo, me mandan del colegio del niño y yo voy leyendo Y bueno, alguna cosita no la entiendo, pero en general y hablarlo cuesta, no sé por qué, pero el castellano ha sido más, lo he podido aprender rápido Sí Y el catalán cuesta, cuesta Bueno No sé, poco a poco Todo se hará, ¿eh? Todo se andará Todo se andará, igual tú sí que hablas algo del catalán, Ana Sí, sí, bueno, doy clases particulares en catalán, sí que sí, sí En la universidad debe haber asignaturas que lo hacen en catalán, ¿no? Sí, pero bueno, hay profesores que son internacionales, entonces hablan castellano Ya Sí, también, claro, estos profesores ya no se les pide tampoco el catalán, claro Bueno, bueno, pero en fin, poco a poco se anda Escúchame, ¿qué es lo que más te gusta o qué cosas te gustan de nuestra cultura de aquí? O te han sorprendido, para empezar también, ¿qué te ha sorprendido, qué te gusta? A ver, a mí en general me gusta todo Lo único que me ha sorprendido es el San Juan, la fiesta San Juan, la fiesta de San Juan Sí, San Juan, sí, sí, sí Ah, sí De los pitardos Por los fuegos Sí, sí, sí ¿Nada parecido allí? No, bueno, allí solamente en alguna fiesta, algún cumpleaños a lo mejor, pero así como aquí, de tirar pitardos toda la noche y los fuegos, eso no Eso sí que me ha sorprendido ¿Y la sardana? ¿La sardana? ¿La has visto? ¿La has visto? ¿La has oído? A ver, sí, y es algo como parecido a un baile de mi país ¿Ah, sí? Sí, es como la jora en mi país, sí, sí, es una cosa que... Se llama jora, ¿cómo se escribe? Porque lo miraremos, ¿eh? Hora H-O-R-A Sí ¿La jora es un baile parecido que se cogen varios? Sí, sí, sí, sí, sí Pues mira, es de los pocos que hay que se cogen varios, ¿eh? Porque la mayoría de bailes, o de dos en dos, o de tres, o uno, allí también se cogen Ah, pues mira, ya lo miraremos Sí, es un baile que se, por ejemplo, en las bodas es algo, en las fiestas se bailan como aquí, ¿sabes? Pero depende de la canción ya, del ritmo y eso Ya, ya, ya Pero sí que... Jo que estava buscant una mica a l'hemeroteca he trobat que es veu que fa uns anys al Festival d'Eurovisió va anar representant Moldàvia una jora Llavors podeu trobar la imatge i veureu com dansaven en l'escenari del Festival d'Eurovisió Y entiendo que esto es algo más moderno, ¿no? Pero va por aquí la cosa Ah, muy bien, o sigui, en Eurovisió, ¿eh? Una pausa a Eurovisió, la jora y ya está, ah, muy bien, y la estás mirando allá, la miraremos también Curiós Curiós, ¿eh? Está muy bien Y si tú tuvieras que dar consejos a alguien de allí que dice, me voy para España, a ver, de entrada, ¿qué le dices? A ver... Lo primero, que estén seguros y lo segundo, que tenga a alguien aquí que les pueda ayudar Es importante, ¿eh? No, es importante tener a alguien que... Que te encauce un poco Sí Tengo que decirte que, bueno, yo trato con... porque hago un voluntariado, trato con inmigrantes Y realmente, la mayoría, pues están contentos como tú de estar aquí y todo esto Pero de lo que más se quejan es de la burocracia, de lo difícil que son los trámites, los papeles, esto y lo otro en este país Y que consideren muchas veces que todos los trámites son más complicados en este país que en sus países de origen ¿Tú compartes esta punta de vista o no? A ver, yo creo que todos los países tienen que tener sus reglas Sí, sí, pero que aquí las reglas son más... A ver, pero todo lo bueno se espera Y no, no, a ver, sí que a mí no me ha costado... bueno, claro, espero y tampoco le he dado importancia mucho Yo he tenido los trámites que he tenido, he esperado, sabía más o menos lo que se espera Tarda, sí, pero sí es lo que hay Encima que estamos en un país que no es nuestro, es que tampoco podemos, en mi opinión, no pueden pedir muchas cosas, no sé Pero sí, sí, tarda, tarda, eso sí, yo ahora... Que se han encontrado con más dificultades aquí que en otros países a donde han emigrado en general Yo, por ejemplo, es el primer país que desde cuando he salido de mi país ha sido España Así que no he conocido cómo es el tema de los papeles en otros países Pero yo, todo lo que he podido... sí que es verdad que hay cosas que tardan Tardan, pero... Sí, sí ¿Qué le vamos a hacer? ¿Y la comida? ¿Te sorprendió al principio al venir aquí? Sí Sí ¿Qué te sorprendió? Sí, casi todo Casi todo Sí Es muy diferente Hay cosas... sí, sí, sí, sí, sí Pero, ¿tú qué tipo de comida haces ahora? ¿Sigues teniendo tu alimentación? ¿La has traído, la que teníais allí? ¿O estás adaptando? No, es que ahora ya estamos con la dieta mediterránea Bueno, intentamos, intentamos No está mal, ¿eh? No, no, no, intentamos Como sana lo es, de eso de entrada No, no, intentamos, por ejemplo, el brócoli o lo que sea, verdura Nosotros verdura ahí comemos, pero de otra manera, y a lo mejor mis padres tampoco comen tanta verdura Pero no, la verdura me costó, me costó al principio el sabor y todo, pero ahora ya la verdura la como Pero allí hay verdura, ¿hay? Sí, sí, hay verdura, sí, pero sí Se elabora de otra manera De otra manera, sí, sí Claro, no, así, venga, hervida y con una patata y ya la... No, no, no, ahí está muy elaborada Mi madre cuando me escucha lo de como verdura, pero, ¿qué se pone? Madre mía, ¿cómo puedes comer eso? Ah, sí, está diferente Pero aquí tienes alguna tienda donde tú puedas ir a comprar alimentos de tu país Sí, sí, sí, hay un... Sí, existe Sí, hay rumanas y también hay alguna rusa Porque hay un almacén grande y más o menos como son, más o menos comemos, tenemos la misma comida, sí Sí, o sea, la dieta es parecida a la rusa y a la ucraniana Sí, sí, sí, sí, sí, hay comidas que son parecidas o las mismas, incluso, sí, sí, sí ¿Y hay restaurantes moldavos? Pues eso no lo sé Ah No, no, no, no, rumanos sí que hay, creo que hay alguno en Barcelona, pero moldavo no me suena Bueno, pues puedes poner uno tú Hombrecita, sugerencia que se hace No, no, no, ya, pero eso es dedicarle mucho tiempo y... Nosotros vendremos, ¿eh? Vendremos a nosotros Sí Ya, ya, ya, yo, pero es mucho trabajo Tendría que ir mucha más gente además de nosotros Sí, sí, eso sí También llevaríamos a gente No, no, es mucho trabajo, es mucho trabajo y dinero y no nos queremos complicar ¿Qué proyectos tienes tú para tu futuro? Si piensas en más cosas, o sea, ¿qué tienes? ¿Te pasa algo por la cabeza? Aparte del restaurante que te está proponiendo él Bueno, yo la verdad es que soy muy tranquila y no quiero buscar así cosas grandes Vale, estás bien Sí, estoy bien y sí, sí que estoy mirando un trabajo así como más, que me dure mucho hasta que me jubile y que tenga buenas condiciones y eso sí, eso sí que lo estoy mirando, pero es que no, no hay manera Es difícil, ¿eh? Es difícil encontrar siempre El tema trabajo aquí El tema trabajo, bueno aquí, y fíjate que justamente decía, leía yo que ahora el trabajo, hay muchísimo más trabajo que hace la tira de años Pero aún y así es difícil Cuesta, cuesta, nos cuesta Estamos hablando de mejorar, ¿no? Siempre Nos cuesta a las dos y digo, vale, pues yo a lo mejor que no sé, pero digo mi hija que ya, digo, también está mirando y no hay manera Fíjate, bueno, pero tú cuando acabes la carrera vas a tener, ¿eh? Sin ninguna duda, eso ya te lo digo No sé si querías igual preguntar algo, Daniel Doncs jo us estic escoltant amb molta atenció, la veritat és que realment està sent una entrevista d'aquelles en les que podem explorar una mica més, ¿no? En la vivència de la persona convidada I en aquest cas, doncs, a mi m'agradaria preguntar-li també per la música, ¿no? Perquè hem tingut música durant tota l'estona Ara, per exemple, tenim el Valentín Nica, amb aquest, un par de cubín, no sé si lo digo bien Pero, ¿qué? ¿Esta canción que te transmite? ¿Por qué no nos la has traído aquí a la radio? Cuéntanos un poco A ver, esta canción es, bueno, lo he traído porque le gusta, le encanta a mi hijo Y es algo como, no sé Me acuerda mucho de mi país y como a mi hijo le gusta, digo, pues nada Pero así en concreto no Es el ritmo que me gusta Sí, ¿no? Sí, el ritmo, sí I a més que un sol, quan després vegis el vídeo, si no l'has vist ja Té una estètica que transmet una mica la vida quotidiana d'allà, no? Pots veure una mica la vida quotidiana d'allà Sí I també alguns paisatges molt daus, per tant, jo crec que també és una estètica bastant curiosa La cultura ens ensenya molt, no? La cultura al final ens ensenya moltes coses d'una... Sí, ens parla d'un país moltíssim, sí que és veritat Sí, sí I en aquest cas ens està parlant del teu Mira, ho mirarem bé, eh? Sí, sí I quan arribem a casa m'hi pico jo allà i miro la... Has dit, però, a veure si me'n recordo... Hora? Hora Hora H-O-R-A Hora Com si hi posessis hora Hora Com si hi posessis hora Sí, sí, és veritat, sí, és veritat Hora Hora L'hora L'hora Després la pronúncia va per una altra banda La pronúncia la deixarem al Jordi, que per això és el nostre home de llengües Ah, sí, sí, sí, la pronúncia que la diguin Ja la deixem Això ho decideixo jo Exactament, exactament Doncs, molt bé Doncs, jo crec que és un bon moment ja per anar a tancar una mica l'entrevista Moltíssimes gràcies per venir, moltes gràcies Consol, et deixo a tu, doncs, que facis els honors tancant una mica aquesta entrevista Doncs sí, mira, moltíssimes gràcies també, us ho dic, perquè ha estat molt bé Anava uns quants dies també a darrere teu perquè vinguessis Ja pot ser possible I, a més, amb la teva filla, que no l'esperàvem O sigui, que sorpresa total I molt agraïda de Kashi Svingut, totes dues I que siguin felices Ai, gràcies Os deseo que seis molt felices Aquí, en nostre país i en el vostro, per descontat I aparte tenéis una cara de felicidad Me encanta La verdad, no nos podemos quejar Pues ya está Estamos bien, estamos bien, no nos podemos quejar Y, a ver... Muy bien ¿Qué más se puede pedir? No, no, no, no No se puede pedir Es que... Es lo... A ver, estamos muy agradecidos Pues muy bien Pues muy bien Y... Muy bien Me alegro muchísimo Gracias Muchas gracias Gracias Gracias a vosaltres ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! I fins aquí, el refugi d'avui Moltíssimes gràcies per escoltar-nos a la tarda d'avui Nosaltres tornem, com sempre, dilluns i divendres aquí a Ràdio Desvern Les tardes de l'emissora municipal de Sant Just Sóc Daniel Martínez i ha estat un plaer acompanyar-vos al llarg de la tarda d'avui Que vagi molt i molt bé i ens sentim molt aviat Adéu-siau A ver, estamos aquí a Ràdio Desvern A les contres, Ràdio Desvern Dura d'avui Dura d'avui