#346 - Actualitat, Vins i Visibilització: Una Tarda al Refugi

El refugi Aquí i ara comença El refugi amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugeres! Benvinguts i benvingudes al Magassin de Tardes de Ràdio d'Esvern. Soc Daniel Martínez i des d'ara, a fines 7 de la tarda, estarem vosaltres aquí, a Ràdio d'Esvern. El programa d'avui el començarem, com sempre, amb l'Espai Actualitat 360, on destacarem notícies com, per exemple, la de Trump, que ordena suspendre l'ajuda militar ucraïna després de la discussió amb Zelensky. També parlarem, a nivell municipal, de Sant Jus, que treballa en una guia local per prevenir els maltractaments a les persones grans. A l'espai musical del programa La Càpsula, avui destacarem un clàssic del grup AHA, Take On Me, una de les cançons preferides meves, personalment, ja us ho dic, a mi m'encanta, i avui ballarem aquest Take On Me d'AHA aquí, a Ràdio d'Esvern. També a la primera hora parlem de vins amb en Jordi Clavero, parlarem de denominacions d'origen a Catalunya i ens descobrirà una experiència amb el vi, que segur que no ens podem perdre. A la segona hora tindrem una entrevista molt interessant amb Maite Serrat, doctora de la Vall d'Hebron. I acabarem el programa d'avui dimarts amb la vida d'estudiant, amb en Rubén Pérez. Expectativa versus realitat. Aquest és el titular que ens portarà avui en Rubén a la seva secció. Benvinguts i benvingudes. Una tarda més. Comencem aquí al Refugi, el programa de tardes d'aquesta emissora, com sempre, amb actualitat. Actualitat 360. Les notícies a prop teu. Trump ordena suspendre l'ajuda militar a Ucraïna després de la discussió amb Zelensky. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ordenat suspendre l'ajuda militar a Ucraïna després de l'atensa trobada amb Vladimir Zelensky divendres passat al despatxuval. Segons fons de la Casa Blanca, consultades pels mitjans nord-americans, Trump ha deixat clar que està centrat en la pau i demana que els seus socis també s'incomprometin. Estem aturant i revisant la nostra ajuda per assegurar-nos que contribueix a la solució. Han declarat les mateixes fonts. La pausa s'aplicarà a tot l'equip militar que encara no estigui dins del territori ucraïnès, inclòs el material que estava en trànsit i encara no havia travessat la frontera. Segons han explicat, aquesta aturada podria cancel·lar-se si Zelensky demostra un nou compromís amb les negociacions per posar fi a la guerra ucraïna. Adrian Brody, pat el rècord del discurs d'agraïment més llarg en la història dels Òscars. Aquest rècord ha estat 82 anys imbatut, però és que han sigut 5 minuts i 40 segons. Aquest ha estat el temps que l'actor Adrian Brody ha necessitat per fer tots els seus agraïments als Premis Òscar, després de rebre el Premi Òscar a la millor interpretació masculina per The Brutalist. Fins ara el rècord al discurs més llarg l'obstentava l'actriu anglesa Greer Garson amb un discurs de 5 minuts i 30 segons l'any 1943, que va guanyar el Premi a millor interpretació femenina pel seu paper protagonista a Miss Miniver. En aquest cas, un rècord oficialitzat pel Guinness World Records i que han mantingut durant 82 anys, fins que Adrian Brody ha pujat per segon cop a l'escenari del Dolby Theatre de Los Ángeles per recollir un Òscar. Ja ho va fer fa 22 anys amb el pianist a l'emoció del moment, li va fer oblidar que portava un xiclet a la boca i a mitja escala va tornar a baixar per llançar-lo a la seva dona, que era a la primera fila. Sens dubte, un dels moments icònics d'aquesta gala dels Òscars que es va celebrar la passada nit del diumenge al dilluns. Ara marxem a una notícia de l'actualitat a Sèrbia i és que hi ha hagut molt de caos al Parlament de Sèrbia pel llançament de bombes de fum i gasos lacrimògens. L'Assemblea Nacional de Sèrbia s'ha convertit en l'escenari d'un enfrontament entre els diputats del partit de govern i els de l'oposició, després que els que no donen suport al govern hagin llançat bombes de fum i gasos lacrimògens a l'hemicicle. El fum ha arribat a cobrir completament la cambra on s'han desplegat banderes sèrbies i pancartes contra el govern. Marxem a les notícies a nivell municipal. L'Ajuntament de Sant Just està treballant amb la Diputació de Barcelona en l'elaboració d'una guia local per fer front als maltractaments a les persones grans. Aquest document tècnic té com a objectiu aprofundir en el coneixement d'aquest tipus de violència i establir criteris i circuits per prevenir-la, detectar-la i intervenir-hi de manera eficaç. Des dels serveis municipals i entitats del municipi s'hi està treballant de ple. La guia es desenvolupa en col·laboració amb diversos agents implicats en l'atenció a les persones grans. I acabem parlant també que durant el mes de febrer es van dur a terme diverses actuacions de pintura viària a Sant Just per la millora de la mobilitat i la seguretat dels vianants. S'han pintat i repintat passos de vianants als carrers Todona, Can Candeler i Baptista i Roca reforçant la visibilitat i la seguretat en aquests espais, en aquestes zones de pas. A més, també s'han instal·lat dos coixins berlinesos a la carretera reial a l'altura del carrer Comerç i davant del Gualden en direcció a Esplugues. Aquests elements tenen com a objectiu reduir la velocitat dels vehicles i millorar la seguretat dels vianants que també travessen aquesta via. Les intervencions formen part de les accions municipals de manteniment i millora de l'espai públic amb l'objectiu de garantir una mobilitat més segura i eficient al nostre municipi. I acabem parlant de l'efemèrida del dia. Tal dia com avui, però de 1678, avui hem anat lluny, va néixer Antonio Vivaldi, compositor italià que tots coneixem per les estacions de Vivaldi i aquesta música meravellosa, música clàssica d'aquest compositor. Avui destaquem el seu naixement el 1678. I seguirem parlem de música, però no de música clàssica, perquè ara és l'espai de la càpsula i avui us portem un tema que a mi precisament m'agrada moltíssim i que de ben segur molts de vosaltres també us apassiona. La Càpsula Música sense límits I com dèiem a l'inici del programa, avui sentirem una cançó de Ha, és Take On Me, una cançó que té un videoclip oficial molt particular i que s'ha guanyat doncs al cor de molts perquè és un videoclip preciós on els personatges surten com d'unes tires de còmic. Sentim doncs aquesta cançó meravellosa, Take On Me, de Ha, a Ràdio d'Esvern. de Ha, a Ràdio d'Esvern. de Ha, a Ràdio d'Esvern. de Ha, a Ràdio d'Esvern. de Ha, a Ràdio d'Esvern. a Ràdio d'Esvern. a Ràdio d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. d'Esvern. Don't go! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! T'hi esperem! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Cada tarda de 5 a 7, al 98.ufm i al www.radiodesvern.com parlem de cultura, oci, de moltíssimes coses més i ho volem fer al teu costat. Escolta'ns cada tarda a Ràdio d'Esvern. En Next, con Yermi de Jesús, te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo. Cada martes a las 19.30 horas, te espero a través de Radio d'Esvern en la 98.1.fm. Cinema sense límits Cinema sense fronteres Cinema sense mesures En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La societat ha evolucionat molt en els últims anys. Cal lluitar contra els discursos i les pràctiques que minven els drets, les llibertats i l'esperança. El feminisme ens ha fet avançar cap a una societat més inclusiva i justa. Que no t'enredin. El feminisme suma. Suma't al feminisme. 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Diputació de Barcelona. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. I seguim a les tardes de Ràdio d'Esbert. Seguim al refugi. Ara és moment d'encendre el micròfon de l'estudi número 1 de Ràdio d'Esbert, de l'estudi Emilio Escazóquio, el nostre estimat Jordi Clavero, que avui, com cada tarda a la setmana, una tarda a la setmana, a vegades són els dimarts, a vegades són els dimecres, ens ve a parlar de vins. Jordi, bona tarda. Bona tarda, què tal? Com estem? Aquí, amb ganes d'escoltar-te, de parlar una miqueta de vins. Avui també amb un tema que em sembla superinteressant. i bé, al final, tu ets enòleg, avui parlarem d'enoturisme, parlarem de les denominacions d'origen, de tot una mica, però on vols començar amb el tema d'avui? Bé, doncs jo primer començaré a introduir-vos una mica en el món de les denominacions d'origen. Primer de tot, sóc dir-vos que el 1999 es va crear la DEO Catalunya. No és la primera, d'acord? O sigui, aquesta DEO va servir per incorporar algunes de les zones que es quedaven excloses de les 11 denominacions d'origen que tenim, on també s'elabora vida qualitat, d'acord? Ja que alguns vins es quedaven fora de denominació d'origen i això suposava un problema a l'hora de vendre a altres mercats. O sigui, hem de pensar que nosaltres tenim 11 DEOs sense comptar la DEO Catalunya. I una d'elles és la DEO Cava, que des de fa molts pocs anys ja no és exclusiva a Catalunya, sinó que en algunes zones de l'Ebre, doncs que estan fora de Catalunya també n'hi ha parts on s'elabora Cava. I també trobaríem algunes parts de denominacions d'origen Cava que estan fora del Penedès, que estan per l'Alella i altres llocs. Per això va sortir Clàssic Penedès i Corpinat. Però, bueno, amb això podríem tirar un altre capítol i avui no vull parlar aquí de les disputes de la DEO Cava i el que ha passat amb la seva gestió. Ok. Avui parlarem, doncs, d'una DEO que és més petita i més petita, però la més petita de l'Estat, Dani. Ah, sí? Ostres, Déu-n'hi-do. Sí, sí, és molt petita. Alguns li diuen que és el jardí de Barcelona. Està relativament a prop de Barcelona. O sigui, bastant a prop. Us deixo pensar una mica a veure si sabeu de quina part. Es pot confondre amb un altre que també està bastant a prop de Barcelona. Dani, tu què diries? Aviam, jo no me la vull jugar, però m'imagino que... A veure, amb les pistes que ens has donat, és una denominació d'origen que està a prop de la ciutat Contal. Per tant, si vas tetxant, jo crec que acabes descobrint una mica, no? Però seria difícil. No me la vull jugar i et deixo que ens ho diguis tu, Jordi. Doncs la DEO Alella. No te l'has volgut jugar. Déu Alella. Molt bé. Interessant. Interessant, interessant. Denominació d'origen. Explica'ns una mica més d'aquesta denominació d'origen. La DEO Alella sols té 200 hectàrees, o sigui, poc més de 200 hectàrees. Això és bastant poc. I, concretament, es situa en el Maresme i el Vallès Oriental, d'acord? O sigui, tenim aquestes dues subsones. També és una de les DEOs més antigues, ja que porta des del 1932-100, denomem el seu d'origen. No que es faci via allà, sinó que porta des del 1932-100 DEO, d'acord? I té una varietat estrella, que és la pança blanca. Bàsicament, la pança blanca, perquè no ens mengem el cap, és el nom que rep la varietat xalelo. O sigui, el xalelo, com el coneixem en el panadès, doncs aquí es diu pança blanca. Ok. I els de l'Ella se l'apropien. Diuen que és autòctona d'allà. Sempre hi ha una discussió per això, no? Que l'esculpa s'apropia que és autòcton per ells, no? I a la DEO, l'Ella, trobem un altre cas perquè podríem dir el mateix de la varietat mataró, que també li podien dir monestrell, d'acord? La qual, sobretot, s'utilitza en la zona per fer vins dolços i alguns vins ancestrals negres o rossats, ja que és una varietat negra. En canvi, la pança blanca és una varietat blanca que s'utilitza més de cara a elaborar vins blancs i també fer, potser, alguns caves, d'acord? També cal destacar la identitat del sol predominant de la zona. Bàsicament perquè conté molt de saulor i aquest saulor li dona moltíssima personalitat a aquest sol i també la lluminositat i salinitat del Mediterrani. Que això veureu, que no és mentira, que a vegades... No sé, Dani, si tu has escoltat algun cop en una cata la paraula mineralitat. L'has escoltat algun cop? Sí, alguna vegada, alguna vegada. Ara no et sabria dir on concretament. A mi em ressona més, potser, els vins blancs, però no ho sé si és així, eh? Potser en els vins negres també pots trobar mineralitat. Ho desconec. Doncs ho pots trobar en els dos perquè és un reflexe, molts cops, del sol i també una mica del clima. I aquí a l'Ella ho trobarem. I sols dir-vos, bueno, això, el que us havia dit, que hi ha la divisió d'aquestes dues subsones, ja que hi ha una vessant que és més mediterrània que és la del Maresme i hi ha una vessant més fresqueta i més humida que és la del Vallès Oriental. En temes d'elaboracions, a la de Oleia trobarem totes les versions, no ens quedarem curts. Tindrem rossats, negres, dolços i també vins escumosos. Recordar que allà també es fa cava. El seu denominador comú és la mineralitat que he explicat abans. Que la mineralitat què és? Bàsicament és el sabor que ens dona el sol de la zona. O sigui, el terrer ens dona un sol. I el seu olor, que és abundant a l'Ella, a part que els sols tenen una estructura aranosa amb una alta porositat, com els sols de la xampanya o els de Jerez, que també fan servir molts cops aquestes notes de salinitat, mineralitat en boca, doncs són un perfil semblant als d'Ella. I això ens dona aquestes notes que poden recordar la salinitat en boca. No sé si has provat algun vino de Jerez o algun de l'Ella. Sí. T'ha vingut això? Què t'estic dient? O et sembla una cosa massa bèstia com per trobar-ho? No, sí, sí, sí. Sí que ho puc reconèixer una mica. El de Jerez, per exemple, sí que és veritat que té una tonalitat molt dolça, no? Per exemple, o què? Depèn una mica de com s'hagi fet. O sigui, no és el mateix un manzanilla, un oloroso... Saps? O sigui, això depèn de l'elaboració. Però, teòricament, els sols d'allà doncs també aporten aquesta salinitat, saps? I el clima també dona a aportar aquests factors, d'un terrer semblant al de l'Ella o al de la xampanya. Bàsicament, també vull diferenciar-vos les dues subsones, ja que vull explicar-vos una mica que cada lloc, doncs, té unes maneres de fer. I aquestes maneres de fer, doncs, varien segons el clima que tu tinguis i com et madurarà el raïm. I això ho podem veure amb la de oleia que els vins de la part del Varesma doncs trobarem més aquesta salinitat i aquesta mineralitat en boca i, en canvi, els de la comarca del Vallès Oriental no ho trobarem, ja que té un altre tipus de sol i el clima és més fresc, és més húmit i, per tant, els vins són més àcids i amb més salinitat, d'acord? D'acord. Bé, ara podríem dir que hem parlat una mica de la fase més teòrica, d'acord? Ara ens podem relaxar una mica, inspirar, respirar, que passarem a l'anoturisme de l'Ella. Primer de tot, dir-vos que hi una d'aquestes activitats l'he fet, l'altra no. L'altra, bé, sé que és un celler que allà es fan bé les coses, d'acord? Jo us portaré aquí, últimament, algunes activitats que seran una mica de ser que m'han parlat bé. El celler Boquet és una massia del segle XIV que està situada a tocar del casc urbà de l'Ella. Més o menys us ubiqueu. T'ubiques, Dani? Doncs la veritat és que l'Ella no la ubico gens. Vull dir, per mi és territori com a enxer. No hi ha anat mai. Però, evidentment, aquí al monitor tinc les imatges, em sembla un paratge preciós i que realment val la pena anar-hi, fer una escapada de diumenge i moltes vinyes, veig moltes vinyes també, és molt vinícola en aquest aspecte i un poc modernista, no? En algun de les cases, tal. Tot això amb imatges que vaig veient ara in situ, eh? No està preparat d'abans, això. Això ho estic deduint, també, a mida, doncs, de totes aquestes imatges que vaig veient. Doncs bé, a partir d'això ens podem imaginar que l'experiència, com a mínim, serà culturalment interessant, no? Perquè l'espai ja promet bastant, la veritat. O sigui, en un espai que promet bastant, si no ho aprofitem... Malament, malament. Malament, no? Doncs, ells ho aprofiten. A Poquet de Leia, a part de fer visites a la vinya, que seria el típic, fan calçotades entre les vinyes, esmorzar de forquilla i també tallers de poden verd. M'encanten els esmorzars de forquilla. Soc tan fan. Doncs... Per tant. Doncs, en aquest esmorzar de forquilla... Can salada, botifarra, pam-tomàquets... Sí, sí, sí. Jo soc d'aquest, eh? És això. Mira, primer... Un cot de vi... Primer podes en verd i després fas l'esmorzar de forquilla. O sigui, primer, gastes una mica d'energia... Vas allà traient els pàmpuls, traient les fulletes... Fas una mica de feina manual... Et fan treballar una mica, doncs. Sí. Ah, no està bé, està bé. Però perquè agrada, perquè és feina manual, sense massa estrès... Bueno, i perquè coneguis una mica la realitat, no? D'una mica... Exacte. Interactuïs. Que tinguis tu una bona experiència que no sigui sols provar, sols provar uns vins, sinó tenir una experiència més, que connectis amb l'entorn, que sàpigues també més de com funciona aquest món, perquè té un valor, allò que tu t'estàs prenent, perquè tu pagues 10 euros per aquesta ampolla i que tu interactuïs, d'acord? M'agrada com ho denominen, eh? Taller de poda en verd, bàsicament, per treure l'excés de massa vegetativa. Jo crec que és bastant identificatiu, això, no? Sí, sí, sí, ho he posat jo, eh? Ells a la web no t'ho diran així, però és perquè s'entengui... Està molt ben dit. Està molt ben dit perquè t'entens perfectament per què s'ha de treure aquest excés de verd, no? Exacte. Sí, això es fa normalment, doncs, a la primavera, ja ha passat l'hivern, a l'hivern es faria la poda normal i a la primavera es faria aquesta poda en verd que és per treure l'excés de vegetació. I aquí ho farem, bueno, amb una mica d'oci. I també ofereix una mica de maridatges al boquet de l'Ella. Podrem visitar el celler i a part fer un tast de vi, amb formatges i amb diversos plats. Amb quina et quedes, Dani? Quina t'ha agradat més? L'esmorzar a forquilla, el maridatge... Home, sens dubte, l'esmorzar a forquilla. Sí? A mi l'esmorzar a forquilla és que em torna boig i hi ha pocs llocs aquí a Sant Jus, per exemple, hi ha pocs llocs que et facin un bon... Bueno, un esmorzar a forquilla perquè, bueno, suposo que és més donat a altres espais, doncs més, on potser passen ciclistes o fan esport, saps? La gent que fa l'esport al cap de setmana demanda molt aquest tipus d'esmorzars i aquí a Sant Jus sí que és veritat que hi ha un parell de restaurants que sí que en fan però encara no m'hi ha costat a tastar-los però és que sóc fanàtic, fanàtic de les esmorzars de forquilla. I si no, un pinxo de truita que, bueno, que més o menys, doncs se li pot assemblar perquè necessites forquilla per menjar-t'ho, per tant, bueno, però... Que un bon vi. I tant, i tant, però on estigui la botifarra, les seques i una mica cancel·lada, aquest aquí té el bailau. Sí, home, i a part si ho combinem amb un bon alcohol, doncs molt millor, que a vegades bevem cerveses dolentes, que... No és dolenta la cervesa, sinó algunes cerveses que dius, ostres, amb això no combina. Poses un bon vi blanc, un bon vi negre i ja està, i un cava per fer l'aperitiu. Així juguem més, juguem amb coses del territori. Doncs ara marxem a un altre celler, en aquest cas, celler romà i centre no turístic i arqueològic de Vallmora, i fer un apunt, i és que aquí a l'època romana a Sant Jus, no sé si ho sabies, però teníem fabricació de vi, es feia vi, i de fet es pot conservar encara algun espai aquí en el municipi, de fet, davant del Gualden veureu una zona que es va disposar d'aquesta manera, on hi ha doncs uns lacos i zones on es realitzava doncs vi en l'època romana. I tot això que veus per aquí doncs eren molts, hi havia, estic ensenyant una mica la zona del Veïsoleig al Jordi, que no s'ho coneix tant potser, aquesta zona d'aquí doncs moltes vegades tenia nom d'això, de tenir vinyes i aquestes coses. Sí, sí. I avui ara parlarem d'una proposta que m'ha recordat això bàsicament. Doncs més o menys és una cosa semblant del que volia parlar jo, l'únic que no ens sortim de la Veoleia. Clar, i està portat diguéssim a l'actualitat, no? Exacte. Està una mica més modernitzat, per així dir-ho. O sigui, si nosaltres anem a Masnou i anem cap a la part de Tallà, que seria la part de Masnou i entraríem a un altre municipi, que ja he estat, eh? Has estat? A Tallà sí que he estat. Però està molt maco Tallà. Tallà sí que m'ho conec, és molt maco, és molt maco, sí. I gent molt maca, molt simpàtica i molt bé, m'agrada molt. Sí, sí. És bonic, és bonic. Té un centre maco i molt natural, està molt bé, molt bé. Sí, sí. Doncs parlem de Tallà, i tant. Trobarem un celler romà i centre naturístic, d'acord? I arqueològic que es diu Vallmora, d'acord? I bàsicament aquest complex, engloba un jaciment arqueològic d'època romana i té un edifici adjacent que compta amb un espai per a la recepció de visitants. O sigui, en l'altre edifici, a part del complex arqueològic, primer, bàsicament, la ruta estarà ubicada d'un vídeo on ens explicaran una mica què es feia allà, com es portava aquell celler i quines tasques tenien les diferents esclaus i la persona que va portar aquell celler. O sigui, hi ha una persona, sobretot, que agafarà molt de protagonisme en aquest vídeo i en aquesta visita, ja que va ser l'esclau que va aconseguir la llibertat gràcies a ser un bon cellerista. O sigui, també tenim aquí una història de superació. No sé si us agraden les històries de superació, doncs, bueno, hi ha una història de superació amb aquesta persona. I és curiós perquè també veiem una mica alguns plats de la gastronomia dels romans, com combinaven el menjar mediterrani i també com feien el vi. I aquí trobarem moltes curiositats de l'elaboració, com clarificaven, com filtraven, ja que abans les coses no es feien seguint una ciència, es feien per experiència, d'acord? Anaven veient i diuen, hòstia, això, què ha passat aquí? Provem amb això i això i això. I us optarà segons quines coses es feien en l'elaboració, d'acord? O sigui, és una visita per als que els agrada la història i als que els agrada el vi. Si t'agrada una cosa, ja t'agradarà. Que bé, que bé. Molt interessant. A més, tenen una web que és molt didàctica i que podreu trobar totes les activitats veureu tota la info de la que ens està parlant avui en Jordi i realment, doncs, s'hi fan moltes coses, no? Perquè s'hi fan també com visites així teatralitzades i una mica de tot, no? Explica'ns una mica les activitats. Mira, al Centre Vallmora, a part de visites teatralitzades, també s'hi fan tastos de celler i també alguns grups poden organitzar una mica doncs el que seria doncs festes o esdeveniments, d'acord? Però jo el que els volia parlar és del primer que hem comentat que és de la visita teatralitzada que parla de l'epictet, que és l'esclau grec que abans us he parlat jo. Aquest esclau grec treballava a la cella binària i és qui t'explicarà en primera persona la feina que desenvolupava el celler romà. Acompanyat de l'arqueòleg Narcís i doncs ell també ajudarà a explicar bastant d'aquest centre d'arqueologia ja que és un expert del món romà. I això no es farà d'una manera sèria sinó que es farà amb un bon polsing d'humor. O sigui, gaudiràs d'una visita guiada diferent. No estarem veient coses tècniques ni parlant de coses que ens costin sinó que ho farem fàcil, t'ho passaràs bé, pots anar amb els nens, pots anar amb la família, pots anar amb els teus amics i a part de fer aquesta visita com sempre al final de la visita tastaràs una copa de vi una copa de vi de la teo a l'ella. O sigui, sols per 7 euros preu d'adults sols per 7 euros doncs tens visita teatralitzada i copa de vi. Em sembla estupendo. Em semblen molt bé. I si voleu també us dic les dates que cauen el 16 de març d'aquest 2025 òbviament a les 11 al matí i el 12 d'abril també a les 11 del matí. D'acord? O sigui, ja us deixo una mica d'activitats a fer al cap de setmana. Hem pensat una mica en vosaltres per si voleu fer alguna cosa lúdica, entretingut. I sols dir-vos això, que a aquest espai a part de comptar amb el centre arqueològic també n'hi ha recreacions de com es plantaven les vinyes i de quines diferents maneres les plantaven. D'acord? perquè no totes les vinyes estan plantades en la mateixa formació. I això és curiós perquè ho fan d'una manera senzilla i una persona que no sàpiga massa pot arribar a comprendre una mica perquè les plantaven d'una manera, perquè les orientaven mirant cap al sol i això dona gust veure-ho. Doncs ja ho sabeu aquestes dues opcions que pinten interessants. què anaves a dir, Jordi? Perdona. O sigui, no es fa complicat i és entretingut de veure-hi a part és un espai que està molt bé és tranquil no està molt massificat gràcies a Déu o sigui no no us donarà alguna cosa per veure tant de turista que a vegades això s'agraeix que no estigui molt molt ple els jocs on anem i falta descobrir-ho perquè la Déu leia molts cops peca que li falta donar-se més a conèixer perquè és aquest jardí a Barcelona que no es coneix tant com la Déu Penedès no sé si a tu també et passa el mateix que no la coneixies tant la Déu a l'ella Dani Sí, efectivament la tenia doncs molt anomenada però no no l'ubicava gaire tampoc i ja et dic tallar sí que sí que ho ubico en espai i a l'ella doncs no no hi havia no hi havia estat mai i de fet ara doncs m'estan entrant en ganes perquè he entrat també al web de deboquetdeleia.com i allà doncs també estic veient doncs el que ens comentaves aquesta masia preciosa aquests espais també molt verdosos amb el mar de fons Sí em sembla molt màgic i crec que també és una molt bona idea de cap de setmana per anar amb uns amics doncs a aprendre uns vins a xerrar una estona a gaudir d'aquest en no turisme i en aquest cas doncs en un espai únic com és el de l'ella no? i gaudint d'uns vins únics com són els de denominació dirigent a l'ella Sos dir-vos que el normal allà és que ve gent d'altres països que ve de Barcelona i es fan visites guiades normalment per ells i que ells intenten fomentar que vingui la gent d'aquí i intenten posar preus més barats per la gent d'aquí i que provi els vins de denominació d'origen perquè pràcticament tots es venen fora de Catalunya saps? i altres països i també els interessa aquest comerç de proximitat i acostar-se una mica més al públic català Jordi Clavero moltes gràcies per aquest espai de Parlem de Vins aquí a Ràdio d'Esverna avui hem estat parlant d'aquesta denominació d'origen a l'ella i res agrair-te aquest apropament als vins que tinguis molt bona setmana i ens sentim molt properament moltes gràcies que vagi bé adeu i amb vosaltres oients tornem després dels bolletins informatius de les 6 recordeu que tindrem el bolletí informatiu de Catalunya Ràdio també els de la casa de Ràdio d'Esvern abans però un nou espai de l'autor al refugi una miqueta de música i tornarem a les 6 i 10 amb més refugi aquí a Ràdio d'Esvern fins ara un autor al refugi avui a l'espai d'un autor al refugi us portem Paulo Coelho Paulo Coelho és un escriptor brasiler conegut per les seves novel·les que exploren temes com l'espiritualitat el destí i la recerca del significat de la vida amb obres com l'alquimista o 11 minuts Coelho ha aconseguit inspirar milions de lectors a tot el món amb les seves històries simples però profundes la seva capacitat per connectar amb el públic i transmetre missatges universals sobre la naturalesa humana l'ha convertit en un dels autors contemporanis més llegits i estimats i avui en aquest espai us portem un fragment del llibre El Alquimista de Paulo Coelho en vez de encontrar a un hombre santo nuestro héroe encontró en una sala y vio una actividad inmensa mercaderes que entraban y salían personas conversando en los rincones una pequeña orquestra que tocaba melodías suaves y una mesa repleta de los más deliciosos manjares de aquella región del mundo el sabio conversaba con todos y el joven tuvo que esperar dos horas para que lo atendiera El Alquimista de Paulo Coelho Prometo guardarte en el fondo de mi corazón Prometo acordarme siempre de aquel raro diciembre Te meto a encender en tu día especial una vela y soplarla por ti Prometo no olvidarlo nunca Tenía tanto que darte tantas cosas que contarte Tenía tanto amor guardado para ti Tenía tanto que darte tantas cosas que contarte Tenía tanto amor guardado para ti Camino despacio pensando volver hacia atrás No puedo en la vida las cosas suceden nomás Aún pregunto qué parte de tu destino se quedó conmigo Pregunto qué parte se quedó por el camino Tenía Tenía tanto que darte tantas cosas que contarte Tenía tanto amor guardado para ti Tenía Catalunya Rádio Les notícies de les 6 Bona tarda us informa Sergi Molero Els països afectats pels aranzels nord-americans es revolten contra Donald Trump El Canadà portarà els Estats Units a l'Organització Mundial del Comerç pel que considera que és una mesura il·legal El primer ministre del Canadà Justin Trudeau ha assegurat que plantarà encara l'ofensiva de Trump i ha anunciat que ells també implantaran aranzels del 25% sobre productes nord-americans desvalorats en 155 milions de dòlars Avui també desafiarem aquestes accions il·legals i elevarem una queixa a l'Organització Mundial del Comerç i també a través de l'acord comercial trilateral amb els Estats Units i Mèxic Mentrestant els nostres aranzels es mantindran vigents fins que desapareguin els dels Estats Units Mentrestant la guerra comercial provoca una jornada negra a les borses a Europa l'índex Eurostock 50 que inclou els valors més capitalitzats del continent ha caigut més d'un 2,5% una caiguda similar ha tingut el selectiu de la borsa espanyol l'IBEX 35 arrossegat sobretot pels valors bancaris ha estat la pitjor ha estat la pitjor sessió de l'IBEX des del mes de novembre Més notícies Natàlia Ramon El president d'Ucraïna Volodymyr Zelensky proposa una treva marítima i aèria amb Rússia com a primer pas per començar unes negociacions amb l'objectiu d'acabar la guerra entre els dos països Zelensky també planteja en paral·lel alliberar tots els presoners dels dos bàndols en un missatge a la xarxa X el mandatari ucraïnes lamenta la discussió de divendres amb Trump i diu que està disposat a tancar un acord sobre les terres rares de seguida la proposta arriba només hores després que la Casa Blanca confirmés que ha aturat l'enviament d'armes a Ucraïna com a mesura de pressió perquè Zelensky accepti negociar el final de la guerra i mentrestant Egipte està en la mà Donald Trump durant la cimera de països àrabs on s'està discutint el futur de Gaza els egipcis i han presentat un pla de reconstrucció valorat en 53.000 milions de dòlars que mantindria els gaseans a la franja en contra de la idea dels Estats Units Jerusalem Jordi Brescó Bona tarda els països àrabs estan reunits al CAIRE per acabar de discutir la proposta egípcia per al futur de Gaza un pla de reconstrucció a 5 anys vista que es presenta com la gran alternativa a la idea de Donald Trump de convertir la franja en la riviera d'Orient Mitjà pels països àrabs expulsar els gaseans és creuar una línia vermella però no descarten poder-se posar d'acord amb els Estats Units ho ha dit el president egipci Abdel Fatal Sisi Ha arribat el moment d'adoptar un procés polític seriós i efectiu que comporti una solució justa i duradora a la qüestió de Palestina i que estigui d'acord amb les resolucions del dret internacional estic convençut que el president Trump és capaç d'aconseguir-ho Jordi Brescó Catalunya Ràdio Jerusalem El Saló d'Emprenedoria 4 Years From Now que es fa dins el Mobile World Congress operarà per primera vegada les mil empreses són start-ups que busquen inversors per impulsar els seus projectes Fida Gran Via Carme Montero bona tarda Bona tarda del Saló ja 900 inversors amb una cartera de 60 milions de dòlars Catalunya està representada per unes 300 start-ups i gairebé la meitat són de l'àmbit de la salut com destaca el director del 4 Years From Now Pere Durant És el més present que el tenim al Pavelló 8.0 amb aquest any una representació d'unes 120 start-ups per tant és un sector molt punter un sector que la intel·ligència artificial està creant moltíssimes oportunitats i on Catalunya juga un paper molt important també Carme Montero Catalunya Ràdio Fira Gran Via El Barça s'entrena aquest vespre a les 7 a Lisboa la sessió previa al partit de demà de la Champions contra el Benfica de l'anada dels vitens de final de la Champions masculina el tècnic Hansi Flick ha convocat tots els jugadors disponibles inclòs en Sofati i demà n'haurà de descartar un d'aquí a un quart d'hora començaran les rodes de premsa del tècnic i del defensa Pau Covarsil l'entrenador del Benfica ha confirmat les baixes per demà d'Àngel Di Maria i Florentino avui jugant 4 partits d'aquesta ronda 3 quarts de 7 Bruges-Eston Villa les 9 Madrid-Atlètic de Madrid Borussia Dortmund Lilla i PSB Arsenal el Madrid-Atlètic de Madrid el podreu seguir en una edició especial del programa Tot Costa a l'app i al web de Catalunya Ràdio i també a la plataforma 3CAT el Granollers d'Embol ha de guanyar la pista del Gut Madanès a 3 quarts de 7 si vol passar als vuitens de final de la Lliga Europea en cas d'empat l'equip Ballasà depèn del que facin els rivals directes per seguir endavant Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda us informa Mariona Salles Vilanova L'Ajuntament de Sant Just està treballant amb la Diputació de Barcelona en l'elaboració d'una guia local per fer front als maltractaments a les persones grans Aquest document tècnic té com a objectiu aprofundir en els coneixements d'aquest tipus de violència i establir criteris i circuits per prevenir-la detectar-la i intervenir-hi de manera eficaç des dels diferents serveis municipals i entitats del municipi La guia es desenvolupa en col·laboració amb diversos agents implicats en l'atenció a les persones grans com la policia local els Mossos d'Esquadra professionals de l'ABS de Salut hospitals de referència el servei de teleassistència i d'atenció domiciliària el centre social al mil·lenari i personal tècnic municipal Tots aquests serveis tenen un paper clau en la detecció de possibles situacions de risc i en la protecció de les víctimes Amb aquest projecte el municipi busca dotar-se de protocol clar i eficient per abordar els maltractaments a les persones grans reforçant la coordinació entre els diferents agents implicats i garantint una resposta més ràpida i efectiva davant possibles casos Durant el mes de febrer s'han dut a terme diverses actuacions de pintura viària a Sant Jús per millorar la mobilitat i la seguretat dels vianants S'han pintat i repintat passos de vianants al carrer Todona Can Candeler i Baptista i Roca reforçant la visibilitat i la seguretat en aquestes zones de pas A més s'han instal·lat dos coixins berlinesos a la carretera Reial a l'altura del carrer Comerç i davant del Gualden en direccions plugues Aquests elements tenen com a objectiu reduir la velocitat dels vehicles i millorar la seguretat dels vianants que travessen aquesta via El Sant Justenc Pol Torró presenta avui el seu llibre És capa de les tinibles a la Biblioteca Joan Margarit de Sant Just L'acte, organitzat en col·laboració amb l'Associació de Salut Mental del Baix Llobregat compta amb la participació de l'educadora social Núria Boquera L'obra recull el testimoni i personal de Torró sobre la seva experiència amb el trastorn bipolar l'addicció al cannabis i els intents de suïcidi i es planteja com una història de superació Durant l'entrevista a Ràdio d'Esvern Torró ha explicat que el llibre va sorgir com una necessitat terapèutica en un dels seus processos de recuperació en una comunitat terapèutica L'autor ha relatat com va passar de ser un jove emprenedor d'èxit al Baix Llobregat amb diversos negocis en funcionament a enfrontar-se a una addicció descontrolada i a diversos ingressos en hospitals psiquiàtrics Segons ha explicat va decidir escriure la seva història per donar visibilitat a la realitat de la salut mental i trencar tabús al voltant del suïcidi Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern I això ha estat tot Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca l'informatiu complet de les 7 de la tarda Fins ara Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota Tornem amb tota L'ex Sync La societat ha evolucionat molt en els últims anys. Cal lluitar contra els discursos i les pràctiques que minven els drets, les llibertats i l'esperança. El feminisme ens ha fet avançar cap a una societat més inclusiva i justa. Que no te'n redin. El feminisme suma. Suma't al feminisme. 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Diputació de Barcelona. Tan senzill com que el meu cos és meu. Tan senzill com feminisme. Tan senzill com tenir les mateixes oportunitats. Tan senzill com tornar a casa tranquil·les. Pròxima estació, feminisme. Tan senzill com compartir les tasques de casa. Les dones cobren un 27,8% menys de pensió. Tan senzill com feminisme. 8M, Dia Internacional de les Dones. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. Sabies que al teu municipi tens el servei d'Ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tot. Sé tu mateixa. I estimar a qui vulguis. Com el pas de trobar el que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar a aficions. Natros per gaudir la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de Crec en mi i Crec Expressar-me Vinga! Aprendre coses noves. Ok! Estar al de fer cim I dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no. Al de viatjar més, lluita. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagin. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pac jove 2024. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Treu la llengua. Esclar que s'ha de treure la llengua. Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? No treu la llengua. O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el fals. A cada la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per tinguis jo per tu pu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per viure. Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat a Catalunya. Sempre endavant. Doncs seguim aquí al Refugi, al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. Ara és moment de saludar a la Maite Serrat, doctora de la Vall d'Hebron, amb la qual parlarem al llarg d'aquests 15-20 minutets aquí a l'emissora municipal de Sant Jus. Maite, bona tarda. Hola, molt bones, bona tarda. Com estàs? Com va tot? Molt bé, molt bé. Doncs avui et volíem convidar aquí al programa perquè volíem parlar una miqueta sobre la teva trajectòria com a doctora i també, doncs, que et va portar a especialitzar-te en malalties invisibles i que ens expliquessis una mica els projectes que t'han portat a dia d'avui a consolidar-te com a doctora i com a professional en aquest camp tan meravellós que jo crec que els oients també estan intrigats per descobrir una mica més el teu perfil. Molt bé, doncs, sí, soc doctora però no soc metgessa, soc fisioterapeuta i psicòloga, d'acord? i llavors la meva especialitat, la meva expertesa està en la unitat, que és una unitat especialitzada en fibromialgia i síndrome de la fetiga crònica a l'Hospital Vall d'Hebron i llavors a partir d'aquí vaig poder demostrar, vinculat a la meva tesi doctoral, que és el que m'ha donat el títol de doctora, com la mateixa teràpia, que és la teràpia fibrogol, feta dintre de l'hospital, millorava l'eficàcia en un entorn de naturalesa jo soc una apassionant de l'alpinisme, he fet cims fins a 7.000 metres, com pot ser la Concaua, Kilimanjaro, Elbrus i moltes expedicions a l'Himalaia i llavors jo sabia que la natura té molts beneficis i realment vam poder demostrar com milloraven l'eficàcia d'aquesta teràpia i vaig decidir, aquest és el vincle, muntar una entitat sense ànim de lucres, que som un club de muntanya, que és Simproject on poden venir qualsevol persona, ja no és exclusivament per persones amb fibromialgia, sinó qualsevol persona tinguis o no tinguis una discapacitat o una diversitat, doncs fem sortides adaptades, accessibles, absolutament per a totes les persones. Explica'ns una miqueta més com va néixer el Simproject i també quina és la seva missió principal. Sí, doncs Simproject neix aquí de donar resposta a persones en aquest cas que venien amb fibromialgia i jo els deia, bé, més enllà d'un context hospitalari, terapèutic, ara que estem aquí envoltades de natura si realment féssim una sortida a la muntanya vosaltres vindríeu i la gran sorpresa va ser que sí que eren persones que tenien aquest interès d'anar a la muntanya. I per això neix Simproject per donar resposta a aquesta necessitat, perquè evidentment les persones amb fibromialgia, moltes d'elles, o sabem que és una malaltia molt complexa, és una malaltia incapacitant, invalidant, que emporta doncs moltes complicacions, inclús a les tasques de la vida diària i per fer aquesta accessibilitat a la muntanya havien de ser sortides, adaptades, tenint en compte doncs les preferències, les necessitats, les limitacions de totes les persones. Nosaltres com a entitat sempre diem que no anem a trencar límits, en tot cas els límits socials, però no anem a trencar barreres ni límits, sinó que tot el contrari, hem de conèixer i reconèixer quines són les nostres limitacions i llavors veure com a entitat quins recursos, quins suports hem de posar perquè aquelles limitacions no suposin un impediment per aconseguir, com nosaltres diem, somnis mai abans imaginats, perquè ens han acompanyat persones. L'última gran expedició que vam fer va ser el Tocal, que ja era molt, anar al sostre de l'Àfrica, a més de 4.000 metres, però era de preparació per aconseguir el gran repte que vam fer l'any passat, que és anar al camp base de l'Everest, als peus de la muntanya més alta del món, com un simbolisme del que han de lluitar totes les persones amb fibromiàlgia i amb altres condicions, i en aquest cas moltes d'aquestes condicions invisibles, neurodivergències, que físicament o aparentment amb els ulls no són detectables, però que realment comporten un gran patiment per a les persones que les pateixen. I per això és aquesta reivindicació de visibilització, de dir, mira, si t'assembla que és una gran pruesa i un gran esforç arribar al camp base de l'Everest, doncs és més o menys el que aquestes persones pateixen diàriament simplement per poder fer les tasques de la vida diària. Llavors és reconèixer i conèixer limitacions i sobretot potenciar al màxim les capacitats, veure quines capacitats tenen les persones i poder donar aquests recursos i aquest suport per maximitzar les capacitats de tota la persona, sempre de forma individualitzada, veient també si realment és una persona que té malalties, té altres patologies, discapacitats, i adaptant-ho molt bé a les seves preferències i amb el que més en l'àmbit seminitari diem aquestes decisions compartides, no? Que sigui realment una cosa que és que la persona vulgui i desitgi fer. I expliquem una miqueta com va ser aquesta experiència, no? de portar persones amb discapacitat al camp base de l'Ebrés, perquè em sembla apassionant, no?, també aquest viatge. Sí, sí, la veritat és que ha sigut una experiència brutal. Jo ja vaig dir abans d'anar-hi que hi hauria un abans i un després com realment ha sigut, però sí que el nostre model no és... Hi ha un grup de persones voluntàries, no?, o en aquest cas jo, doctora, fisioterapeuta, psicòloga, que porta unes persones amb discapacitat a fer qualsevol repte, aquest no és el nostre model, sempre és un model de bidireccional i d'ajuda mútua. És a dir, som un grup, en aquest cas eren un grup de 30 persones, i com deia abans, reconèixer les limitacions de tot el grup, amb independència de la discapacitat o diversitat que puguis tenir, i quines capacitats podem potenciar. Per tant, no és un grup de voluntaris que acompanyen a un altre grup de persones, sinó que és tot un grup que fem aquesta ajuda mútua per aconseguir un objectiu, que era aquest repte tan important d'arribar als peus de la muntanya més alta del món. Maite, per què creus que encara hi ha tant desconeixement i estigma al voltant de malalties com la fibromialgia o la fatiga crònica o les clares vis múltiples? Perquè, malauradament, fa ja uns quants segles, que no és del nostre segle, es van relacionar aquestes malalties com amb trastorns psicològics, coses psicosomàtiques, que encara es diuen psicògenes, pel fet que també a dia d'avui ens falta aquest biomarcador. No hi ha una prova que digui mira, si tens el que sigui, segur que tens la malaltia. Hi ha uns criteris diagnòstics de consens internacional, però no n'hi ha diferents i al final és un diagnòstic clínic, en funció de la simptomatologia. I això, malauradament, a dia d'avui, li resta credibilitat que no hauria de ser així. És a dir, són persones que pateixen molt, que són malalties que ja s'hauria de desterrar i per això agraeixo tant als mitjans de comunicació que em feu una difusió correcta, perquè ja hem de desterrar d'una vegada per totes que són malalties. I tornem a posar el focus d'atenció. quan diem malalties psicològiques també cometem un viatge, també cometem un error, perquè classifiquem com que allò psicològic és no real. Algú que la persona s'imagina, algú que la persona s'inventa, i no, no. Hi ha, per desgràcia, hi ha trastorns i hi ha malalties psicològiques i psiquiàtriques que són absolutament reals. Hem de deixar d'associar allò psicològic amb no real. Però, a més a més, amb fibromialgia fem una doble mala associació, que és associar-ho amb alguna cosa psicològica i, a més, associar que no és real. Per tant, ni són malalties psicològiques que ho podrien ser i continuaré sent exactament igual de reals, però, a més a més, són malalties que provoquen un gran patiment a la persona i, a més a més, tenim moltes proves a nivell biològic de quines són aquestes afectacions. El que passa és que encara no t'haurem aquesta prova que hi hagi una alteració biològica en tota la població que pugui ser aquest biomarcador que diem, no?, fida digna que realment tens la malaltia. Sabem que la natura, tot el que és la muntanya, tot allò que ens rodeja, doncs, moltes vegades ens ajuda, no? També a nivell personal, doncs, ens aporta molts beneficis, no? I ara voldria encetar aquest meló, no?, voldria parlar una mica de com afecta la muntanya, l'activitat física a persones amb aquestes condicions que hem esmentat i també quins són els beneficis científicament provats perquè penso que també és interessant que la gent ho sàpiga, no? Sí, sí, ens beneficia totes les persones, eh? Està claríssim. Tinguem o no tinguem una discapacitat universitat. De fet, hi ha molts estudis que diuen, eh?, que 30 minuts de la simple exposició a la natura ja porta molts beneficis. Llavors, nosaltres, a més a més, fem una utilització de la natura, no? Fem algunes activitats que no és només, entre cometes, aquesta exposició. És a dir, si algú té un jardí o un parc a qualsevol ciutat o poble, doncs tens allà un parc, t'asseus o passeges i això ja té molts beneficis físics i psicològics. Això ho maximitzem o ho potenciem si, a més a més, fem algun tipus d'activitat i si és un tipus d'activitat física, no? On s'involucra tot l'organisme amb activitats on hi ha cardiovasculars, aeròbiques, tot això maximitza molt els beneficis, però, com dic, absolutament per a totes les persones i no només per a les persones que tenen un tipus de discapacitat. Sí que és veritat que, malauradament, depèn de quina discapacitat o diversitat tinguis, doncs a dia d'avui la muntanya no és accessible per a totes les persones i és el que des de SimProject intentem fer, no? Poder oferir aquesta accessibilitat, adaptar al màxim totes les activitats perquè qualsevol persona pugui gaudir de la natura dintre de les seves possibilitats, capacitats i limitacions, però amb independència, com dic, de nou, de la discapacitat o la diversitat que tinguis. Abans ens comentaves, no?, aquesta gran aventura que va ser arribar al Camp Base de l'Everest, d'entre d'altres projectes, doncs, que ha impulsat SimProject i, clar, jo m'imagino que en algun moment, doncs, hi ha moments que les persones que hi participen d'aquests projectes troben moments en els que han d'aprendre a gestionar el dolor i la fatiga diària, no?, m'imagino. Quines estratègies dones o recomanes per gestionar aquestes situacions? Sí, sí, clar, malauradament les persones que van vindre ja hi comptàvem amb això, eh? Les persones amb fibromialgia que van venir sabíem que inclús hi havia opcions que no poguessin venir finalment a l'expedició perquè els dies abans, previs, agafar l'avió, doncs, tinguessin un brot, no es poguessin aixecar del llit perquè això, doncs, malauradament és una situació en què conviu en dia a dia, no? No s'ha de confondre que perquè una persona doncs hagi aconseguit venir amb els suports i les ajudes necessàries en una expedició així, primer, no és representatiu del que les persones amb fibromialgia de forma habitual doncs poden fer, tampoc és una activitat que recomanaria a tothom a fer, sinó que és una cosa excepcional dintre d'un context on algunes d'aquestes persones doncs ja havien fet prèviament aquesta teràpia Fibrowalk per intentar ajudar en la mesura del possible doncs a la seva funcionalitat qualitat de vida i va haver-hi una preparació prèvia de dos anys per poder poder donar resposta a què passa quan em trobi malament poder gestionar els brots poder gestionar també doncs les frustracions tota aquella part no? que podia suposar de porto dos anys il·lusionant-me d'aquest projecte he arribat i no puc seguir perquè per molts suports i ajudes la malaltia ha dit que fins aquí he arribat tinc un brot i no m'aixico del llit i van viure moments complexos moments molts dursos en què aquestes persones algunes d'aquestes persones doncs van tenir aquestes crisis però qui va primar doncs la força del grup les ganes de tirar endavant la il·lusió que hi havia darrere i un sobresforç descomunal per part d'aquestes persones per dir estic aquí segurament no ho tornaré a fer mai a la vida i ho faig com un crit de reivindicació i per visibilitzar no? o maltractades que a dia d'avui encara estem les persones anfibromials i l'estigma que cau sobre sobre aquestes persones i és el que va donar forces de dir hem de continuar i hem d'arribar per seguir reivindicant i visibilitzant aquesta lluita tan bèstia que el pateixen doncs pràcticament totes les persones aquí en el seu dia a dia amb les activitats de la vida diària avui estem parlant amb la Maite Serrat estem parlant d'aquest Simproject i de tota la seva trajectòria com a doctora com dèiem psicòloga i fisioterapeuta i que realment doncs és apassionant no? tota una vida dedicada als demés i que avui doncs l'estem resumint en aquests 15-20 minutets aquí a Ràdio d'Esvern deixem que et pregunti també sobre a banda doncs d'aquest projecte de Simproject que evidentment doncs vull que ens avancis alguna coseta sobre projectes futurs també saber quins altres projectes o iniciatives has engegat a part d'aquest Dintre de Simproject tenim moltes iniciatives sortim cada setmana cada setmana hi ha activitats hi ha activitats mensuals també sempre adaptades accessibles a totes les persones en funció de les seves preferències i tenim altres grans reptes per seguir visibilitzant i donant veu sobretot a aquestes malalties o discapacitats diversitats que són invisibilitzades no? i que pateixen tant d'estigma aquest any per exemple ens en anem al Teide i Dolomites per a algunes de les persones que venen doncs és un gran repte ja el simple fet doncs de sortir de casa d'agafar un avió de desplaçar-se de dormir fora de casa i llavors el 2026 tenim el gran repte de ens anem a Chile ens anem a Ojos del Salado que és el volcà més alt del món a quasi 7.000 metres i això també ja ho estem gestionant per anar cap allà i tenim altres projectes hi ha un Kilimanjaro que estem buscant data bueno altres projectes que anirem fent la idea és treure com a mínim un gran repte anual tot i que ara de moment ja anem a dos a dos grans reptes per any que bé i per altra banda alguna altra iniciativa doncs que vulguis destacar iniciativa dintre del projecte dius? o de forma paral·lela altres projectes que hagis engegat o de moment amb aquest projecte de 5 projectes ja t'absorbeix t'absorbeix no? al 100% entenc sí, sí penso que entre la meva feina a l'hospital estic a més de 22 grups de treball tot és focalitzat en dolor crònica específicament fibromialgia llavors estic en diferents societats científiques col·legis professionals dirigint tesis doctorals fent estudis d'investigació estic a universitats llavors crec que ja amb el que faig efectivament això ens volíem referir una mica també conèixer una mica més aquella part més no sé si docent però també pedagògica que és interessant conèixer de la Maite Serrat deixem que et pregunti també pel fet que has participat en diversos programes de Catalunya Espanya i ara vull parlar de la visibilització abans deies i ens agraïes també que poguessis formar part del refugi nosaltres encantats que et refugís aquesta tarda de dimarts amb nosaltres però la meva pregunta és si creus que els mitjans estem fent prou per donar visibilitat a aquestes malalties jo us agraeixo moltíssim clar sempre es pot fer més això és evident i sobretot més te diria en tot el respecte millor saps? explicar millor perquè de vegades es donen visibilitat a malalties per exemple com fibromialgia però no s'acaba de donar la informació correcta i de vegades encara es perpetuen estigmes o es perpetuen errors a l'hora d'explicar la malaltia per això jo us agraeixo tant aquests espais de difusió perquè és molt necessari per desgràcia són malalties molt prevalents que segurament de tots els oients que estan escoltant aquesta entrevista la gran majoria o coneixen algú directament o saben algú de segones que pateix aquest tipus de malaltia i ja no dic si obrim més el ventall i ja ens anem a neurodivergències jo per exemple soc autista acabada de diagnosticar l'any passat el juliol del 2024 i bueno afronto també el meu gran repte personal d'explicar què és l'autisme en aquest cas d'una dona adulta amb 50 anys el que representa el que ha representat fins ara la meva vida i com ha troncat evidentment el fet de no saber aquest diagnòstic fins a l'edat dels 50 anys i totes les repercussions que estan tinguent que són molt bèsties i això aparentment no es veu també moltes vegades s'associa que les persones amb autisme tenim dificultats de parlar ja es veu que dificultats de parlar no en tinc però tinc moltes altres limitacions que és el que m'han portat doncs a quasi 40 anys de la meva vida a no voler viure tenir 4 intents de suïcidi i que a dia d'avui segueixo dient que per mi la vida no mereix ser viscuda a pesar de tots els reptes que tinc les ganes i l'il·lusió la societat i el que m'han inculcat m'ha fet molt de mal a mi personalment i per tant encara més amb aquest diagnòstic la lluita encara més personal que ja ho era però ara encara amb més força per seguir reivindicant que ens queda molt per ser realment una societat inclusiva i ja no parlo només de malalties del mal tracte que es rep perquè no és un bon tracte el que moltes d'aquestes persones a dia d'avui reben i jo soc estic en aquest estament mèdic sanitari no fem una bona atenció ens queda molt i ja si passem de la part patològica perquè l'autisme per mi o a dia d'avui per mi és una condició no és un trastorn aquí encara ens queda molt ens queda molt per una plena inclusió i per realment acceptar que la diversitat és motor de canvi i que bueno porta més complexitats però és quelcom que és necessari si realment volem seguir prosperant com a espècie animal i com a humans Maite Serrat quin missatge donaries a aquelles persones que lluiten diàriament amb aquestes condicions que hem esmentat al llarg del programa i que potser senten que no tenen esperança o que els costa seguir endavant en alguns moments Parlar-ho visibilitzar-ho a mi se m'ha criticat o recriminat moltes vegades perquè jo mateixa he mostrat la meva part amb mascarada he mostrat la meva part a mi a més soc una persona que tinc moltes capacitats i per tant quan m'he interaccionat quan m'he relacionat amb les persones he anat amb la part amb mascarada amb la part apresa i amb la part de saber gestionar i de tenir moltes capacitats per fer moltes coses la part més de patiment aquesta part més interior de no poder connectar amb la societat aquesta no l'he mostrada tant per tant també forma part de la meva responsabilitat mostrar això que les persones ho sàpiguen i que sàpiguen que no estan soles que hi ha moltes persones que patim que patim en silenci i que per tant hem d'alçar la veu allò que no és visible ha de ser audible no es veurà amb la vista però se'ns ha d'escoltar tenim veu i per tant i és per això doncs que també agraeixo tant aquesta difusió i sempre dic que sí a qualsevol entrevista de ràdio de televisió de premsa perquè jo me'l poso al capdavant d'explicar a cor obert la meva vida com a exemple perquè pugui servir doncs a més persones però és necessari que les persones que ho patim ho visibilitzem expressant i explicant allò que ens passa si no la societat continuarà cega perquè com que no es veu no ho sabran Maite Serra t'ha estat un plaer parlar amb tu al llarg d'aquesta tarda d'avui dimarts també una forta abraçada digital perquè ens estem veient aquí a través de Google Meet també meravelloses les noves tecnologies que ens permeten estar connectats a tanta distància una abraçada molt gran Maite que tinguis molt bona setmana i esperem que hagis estat a gust aquí amb nosaltres i tant moltíssimes gràcies i reitero el meu agraïment a tots els mitjans i en aquest cas a vosaltres especialment per fer-ne difusió moltes gràcies salutacions adeu-siau a todos i a b a a a a I nosaltres ara fem una breu pausa i tornarem de seguida amb l'espai de la vida d'estudiant amb el nostre estimat Rubén Pérez que ja està aquí també als estudis a punt de donar-ho tot amb l'espai estudiantil del programa Tornem en 3 i no res, fins ara Sabies que el teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona Per moure't bé, millor amb bici Dona't d'alta ara a ambici.cat Doncs jo no separo la brossa Em fa mandra Tu sí? Esclar Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar Reciclar és massa evident per no fer-ho Envasos de cartró i paper el contenidor blau o el covell del porta-porta Generalitat de Catalunya sempre endavant Un dia t'aixeques i dius vinga, que avui faig el pas I sents que pots fer-ho tot Sé tu mateixa I estimar a qui vulguis Com el pas de trobar El que et fa sentir bé El de fer barri O el de cuidar el planeta Nosaltres el fem per connectar aficions Natros per gaudir la colla Jo per parar Per fer un nou pas amb més força Està el pas de Crec en mi I crec Expressar-me Vinga Aprendre coses noves Ok Està el de fer cim I dormir a prop de les estrelles Està el de viatjar No, no El de viatjar més I oi Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat a CaixaBank o a Imanagint Fes el pas Baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del Pac Jove 2024 Treu la llengua Treu la llengua fora al carrer Al carrer Al carrer Al carrer Esclar que s'ha de treure la llengua Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina a l'escola a la universitat quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua Ei, vinga, som-hi ja És el moment de fer el pas A casa, a la feina i al carrer Quan anem de festa o al taller Parlem amb el teu acer Només hem de començar Aprovem-ho en català Tu per tinguis jo per tu I quan vulguis tots plegats Molt per parlar Molt per parlar Provem-ho en català Molt per parlar Molt per viure Generalitat de Catalunya Sempre endavant La vida d'estudiant Amb en Rubén Pérez Rubén Pérez Bona tarda Bona tarda Tornem a estar aquí a un nou espai de la vida d'estudiant Avui parlarem sobre l'expectativa versus la realitat Explica'ns una mica més Desenvolupa una mica més aquests dos conceptes perquè em sembla francament interessant però així també els nostres oients es podran fer una idea més clara del tema d'avui de l'espai i la vida d'estudiant Doncs mira avui porto un tema molt diferent Avui el programa no serà tan informatiu o aquest punt tan seriós Avui busquem una miqueta la comèdia i al mateix temps veure com podem portar-ho Com bé dius avui porto expectativa versus realitat En aquests aspectes on compararem segurament el que veiem de petits o també amb joves com més la vida millor més audiovisual a pantalla com és la realitat de l'estudiant Doncs vinga comencem un nou espai de la vida d'estudiant I em penso que avui doncs com deies està enfocat a ser un programa més de crítica amb un punt també còmic Doncs sí seria avui la idea principal pel fet d'això que justament em posava quan vaig començar a plantejar idees per aquest programa no em venien I justament t'ho juro és que va ser així va vindre un TikTok de High School Musical i vas dir ostres és que estic veient com aquesta vida estudiantil de tota la vida happy tot això de fer de fer coses i com és la realitat que estem els estudiants molt enfocats als estudis que no tenim temps i tenim aquest estrès normal que portem a terme cada dia I d'aquesta manera avui també volia reivindicar una mica això no entenc? una mica una mica va vindre així i va dir és moment de tractar-ho de canviar una miqueta també aquest format que porto uns dies portant i jo penso que avui és bo per fer-ho i per on vols començar doncs? Doncs mira primer farem una miqueta l'expectativa perquè potser la gent diu aquests punts no jo l'expectativa diré això de tenir èxit sense complicacions i disfrutar sobretot o sigui tenir aquest temps lliure que sembla que aquests protagonistes tinguin sempre i que no tinguin cap preocupació és el que més a mi és el titular jo crec no tenir preocupacions a l'hora de veure quan veiem una pel·lícula o alguna cosa aquesta vida d'estudiant que no tenen preocupacions que solament tenen la seva vida el seu paper diguem-ho així i no hi ha més i després tenim la realitat que és com estem estudiant molts cops la falta de temps i de dificultats per aprendre i tenir el temps de poder establir aquest aprenentatge doncs vinga comencem amb l'espai d'avui parlant una mica de tot això i enfocant aquest fet de l'expectativa versus la realitat que a vegades doncs ens pensem que tot serà idíl·lic i realment doncs acabes de venir en una cosa molt diferent doncs sí mira per començar com he nombrat Hackersky Musical no sé quantes pel·lícules té però si ens donem compte molts cops és en un moment estudiant o sigui hi ha moltes sèries com pot ser de dibuixos animats al fin de si fer que és d'estiu però també em xoco una mica perquè jo per exemple als meus estius era molta diversió molt temps lliure sí però sempre hi havia una part que jo estava amb els llibres de repàs de llegir-me un llibre i mai es veu això als dibuixos jo també penso que no es crida massa però em fa aquesta crida d'atenció que no podem normalitzar el fet que també hi ha de fer un treball fora de l'àmbit escolar i que també podem aprofitar per passar-ho bé doncs sí evidentment evidentment al final hi ha una mica de tot aquest punt de gaudir també de la vida el que passa que quan estem estudiant sobretot primària a vegades hi ha una exigència i després secundària evidentment hi ha una exigència encara més més elevada i tot això és una mica idíl·lic el que podem veure a les sèries a les pel·lícules tot el que veiem a la ficció doncs moltes vegades realment no té res a veure amb la realitat i a vegades ens passa que de petits diem volem ser adults volem ser grans perquè ens pensem que ser gran és una cosa que mola molt i quan som grans volem ser petits perquè és allò de dir ostres ens han estat venint una cosa que no era la que pensàvem que era podria ser perfectament això de petits quan veiem tot el que veiem volem ser grans perquè veiem aquesta llibertat de poder fer de poder desfer de poder somir amb el que vulguem fer i després tenim aquesta perfantaciósa que ens agrada a tothom de petits que volem fer i després quan anem creixent veiem dificultats veiem la realitat i que ser estudiant no s'està cantant 24 hores sinó s'està segurament 8 hores el teu cap rondant que he de fer això he de fer això he de fer això he de treballar més són cosetes que jo crec que fan molt de xoc a la persona perquè no t'esperes aquest canvi que de vegades ho fem a l'ESO molts cops no t'ho esperes hi ha gent que sap reaccionar hi ha altres que potser es queda una miqueta més amb el tracte d'intentar viure una miqueta més la vida sí, sí totalment i a més també hi ha una cosa molt idealitzada que és el fet de la universitat que és el tema aquest idílic que comentàvem abans que a vegades idealitzem aquesta etapa de la nostra vida i aviam jo no he sigut molt xico universitari però aviam jo m'imagino que deu tenir una mica de tot si que deu haver aquest punt de desfase aquest punt de sí d'haver alguns moments quan acaben exàmens que hi hagi una mica més de celebració de festa però la vida universitària jo crec que no tot són flors i violes que hi ha una mica també d'aquesta part dura d'estar estudiant i sacrificant i sacrificant una etapa important de la teva vida pel teu futur és com dir-ho literalment perquè la vida d'estudiant a la universitat justament jo crec que i comptant aquests dies de celebració crec que són un o dos i quan tu ho veus a pantalla veus tot el contrari que cada dia sembla que tinguis un munt de temps i que potser les obligacions com tinc un examen no existeixin deixen el comentari enlaire i com que hi ha una altra obligació que mai jo penso molts cops no és més que a millor aprovar un examen pel teu futur li dóna més importància i aquest punt ja és com a mi em xoca bastant la veritat però entenc que sigui per un nivell audiovisual però volem veure també aquesta preocupació molts cops i com afrontar-ho sí totalment a vegades jo crec que aquestes ficcions haurien de ser una mica més realistes i mostrar-nos realment el que el que passa el que realment acaba succeint en aquests entorns més educatius i tal que ara ara ja també s'està desenfrenant molt ara em venia al cap també la sèrie Elite que és una sèrie que a mi sincerament no m'agrada gaire però també per això mateix perquè han anat a uns extrems ja de mostrar una imatge doncs sí que és veritat que s'ubica a un tipus de gent en concret gent molt adinerada milionaris que viuen la vida de rics i a partir d'aquí doncs passen coses hilarants però certament jo crec que estaria bé també aterrar una mica més les realitats i mostrar-les com per exemple ho fa una sèrie com pot ser Merlí Merlí per exemple és un exemple de com la gent els propis estudiants estan tensos o estan dient o aterra molt a la realitat per mi Merlí és una de les sèries que jo m'he vist vegades perquè m'encanta però no pel fet que sigui entretinguda perquè mostra la realitat de l'estudiant és una realitat on sí que pot tenir el punt de diversió i de còmic i com bé diu de sèrie però és que també et mostra una realitat molt dura i molt de realitat viva perquè els estudiants estan patint hi ha exàmens també cadascú d'ahir es mostra la vida personal d'alguns i com es tracta o sigui comparant per exemple Elite amb Merlí Merlí és molt més realista i Elite jo crec que com bé tu us dius millor no és del gust de tothom a mi per exemple m'agraden les dues primeres temporades jo crec que ja es podia haver finalitzat però sí que es mostra que hi ha poca gent que vulgui estudiar de veritat i que tenen altres coses més al cap que facin que surtin cada cop més de festa tinguin més coset tinguin més coses a l'aire i això és un acte molt fictici que la gent moltes vegades creu que serà així ja sí sí no efectivament efectivament seguim esmentant més qüestions del tema d'avui i comentem una mica doncs per sobre alguns exemples més si et sembla doncs mira jo he posat una pel·lícula també de Disney que a mi personalment no sé si la gent l'ha vist perquè cada vegada que parlo d'aquesta em sorprèn és la de Teen Beach Movie que així molt resumida són uns estudiants també que es fan ficar en una pel·lícula i succeeixen moltes coses traient d'aquesta part que seria com la història a mi em fa gràcia com no tampoc hi ha aquesta preocupació i hi ha dos personatges principals la noia del noi en aquest cas que és el noi que té el seu hobby i viu per ell i després hi ha la noia que a la primera pel·lícula perquè tenen dos no es veu massa preocupada es veu que és intel·ligent i que vol estudiar però a la segona sí que es mostra llavors jo per exemple la primera la puc gaudir més però és que a la segona ja veig la realitat de com pot ser per exemple en aquest cas una parella dins de l'àmbit estudiant i com es tracta pel fet que tens unes bases tens unes idees i tens unes coses a treballar com els altres estudis i l'altra part com que no és passota però li dona més importància a altres esdeveniments que no siguin aquests sí no certament és un és un exemple clar que la la teva generació doncs evidentment segurament doncs vinculi vinculi ràpidament al final és una mica veure aquests estils de vida no contra contra la dura realitat de la vida real no el fet aquest de comparar una mica en tots els sentits què és allò doncs que ens mostren moltes vegades en aquestes ficcions amb el que realment doncs acabes de venir no això és el problema perquè hi ha gent a la meva edat que encara pensa que pot viure un élite d'anar a l'escola no explicar en què fan però una vida juvenil sí és una vida una mica desenfrenada clar desenfrenada i que no té tope que encara que justament aquesta succeeixin grans episodis que una persona normal hi pondria punts a la seva vida dona igual perquè arrenca una altra temporada arrenca un altre capítol i ja està el mateix esdeveniment de festa amb la mateixa idea de en aquest cas veure divertir-se i deixar els estudis com una introducció que sí que estan al col·legi i després nosaltres estem vivint el fet de no és tot festa o millor dit hi ha de controlar-se per portar-lo a l'extrem i no fer aquesta comparació perquè no és realitat perquè no podem ser els personatges molts cops que nosaltres assumim hem d'ajustar-nos a ells si volem i si ens agraden però jo penso que la realitat és tot el contrari i que sí que hem de tenir temps per fer aquestes bogeries de joves en el nostre cas però també hem de tenir clar que aquestes bogeries ja ha de tenir la control i hem sobretot marcar-les per la nostra vida personal i com és per tu la realitat d'aquesta vida d'estudiant per mi la realitat és que primer de tot cadascú té la seva això ja comparteixo sigui d'una part o d'altra tot això té la seva penso que la vida d'estudiant és que tu tinguis el teu horari que estudis facis un titular però aquesta part que sigui estudiant i una vegada tu surtis d'aquest àmbit tinguis les dues opcions de poder gaudir una miqueta perquè sempre com diu per exemple la meva família hi ha temps per a tot però tampoc pots dedicar molt de temps a una cosa o sigui si jo surto del col·legi i sempre sempre sempre vaig a casa i he de seguir fent coses doncs sincerament això per mi no és una realitat d'estudiant perquè realitat d'estudiant jo penso que hi ha de tenir temps per tot per ja estudiar-s'ho i sí que hi haurà molts cops que hi haurem de donar més temps a un punt com pot ser els estudis com pot ser diversió depenent al moment on estiguem però seria això el trobar temps per tot i quan toqui fer una cosa com són els estudis com és gaudir-ho o com és descansar es facin avui estem parlant amb en Rubén Pérez a l'espai de la vida d'estudiant sobre aquesta reflexió entre l'expectativa versus la realitat aquelles situacions que moltes vegades ens han generat i ens han posat al nostre cap ens han inculcat com aquestes experiències idealitzades per dir-ho d'alguna manera del que és ser un estudiant universitari per exemple versus aquesta realitat que és realment ser un estudiant universitari que moltes vegades no tens caps de setmana perquè també has de compaginar aquests estudis amb feines perquè a vegades també doncs necessites també aquest espai doncs per estudiar per dedicar a estudiar a les tardes el que sigui aquest horari tan marcat que a vegades és tan asfixiant acaba asfixiant una mica l'estudiant perquè moltes vegades aviam és que també necessitem temps per per lo nostre i temps per nosaltres mateixos molts cops i a vegades hi ha casos que el propi estudiant no pot més perquè no pot treballar-se a si mateix perquè té un cúmul de coses que no li permet ni el fet d'un break com jo li dic molts cops un kit-kat de hem de parar hem de fer una altra cosa perquè al final si agusem d'un d'un tema molt cop molts cops al final patem perquè no podem més i a vegades penses que ens estan intentant vendre un estil de vida i que realment doncs això ho poden fer mitjans com la televisió com les xarxes socials? jo penso que sí però també entenc en molts casos que és per l'entreteniment de l'audiència jo comparteixo com hem dit abans l'exemple de Merlí Merlí és un entreteniment increïble del meu punt de vista que pot donar molts peus i que jo crec que li ha agradat a molta gent i que potser en comparació amb altres sèries que s'han fet del mateix estil doncs home jo crec que agafar l'exemple de Merlí i portar-lo als joves d'avui dia seria molt millor la veritat i pel que fa doncs per exemple altres qüestions quines voldries esmentar? mira jo vull desmentar alguna que m'ha fet molta gràcia perquè hi ha hagut podcast de gent de gent que hi ha parlat i a mi m'agradaria són aquests romans que hi ha des dels 14 les sèries i pel·lícules dels nois petits que estan allà en aquest punt de primària ESO i després aquests romans jo per exemple hi havia un podcast no me'n recordo quin però hi havia una noia que deia quan va ser el meu primer pató i el seu primer pató va ser als 14 anys perquè a les sèries el pató que es donava als nois el seu primer pató i el seu primer novio per dir-ho d'aquesta manera era als 14 jo crec que és una influència que no hem d'agafar en cap moment i que per propi estudiant això no hauria de ser com una meta en aquesta edat en aquesta etapa de 14, 15, 16, 13 anys no crec que hagi de ser molt vista perquè arriben aquests casos que la noia deia és que com jo veia tanta sèrie això veia la sèrie i em fixava que als 14 era això jo em vaig posar com a meta que als 14 feia això i ho va aconseguir doncs també interessant no? aquestes aquestes històries que a vegades els joves tenen dins seu i que els costa també expressar-les o portar-les a doncs això a la oralitat no? perquè moltes vegades se les queden per ells i són realitats que els joves viuen i que realment doncs també s'ha de fer s'ha de fer ressò alguna cosa més que vulguis afegir abans de tancar Rubén? doncs mira per acabar així ja completament tanquem això del tema d'estudiant i l'expectativa de realitat per al públic que ens estigui escoltant sobretot les expectatives estan molt bé ens hauríem de fixar molt més o millor en com ho passa en aquesta etapa amb la llibertat amb la diversió però calma no pot ser cada dia no podem viure com ells perquè això és ficció saps? que al moment ens pot agradar però si portem una vida tan seguida d'aquests esdeveniments d'aquests casos que ens donen no sabrem ni com gestionar-ho al final arribarem a un punt on nosaltres mateixos segurament no siguem ni com som perquè tindrem moltes coses i mai ens centrarem en la nostra vida com a estudiant o com a estudiants propis i això pot derivar a molts punts i com bé he dit abans hem de viure la nostra realitat hem de viure el temps que podem tenir temps per to amb una gestió correcta i amb aquest temps que és gestionable per a tothom Rubén Pérez moltes gràcies per l'espai d'avui ens tornem a sentir demà amb el sumari que tinguis molt bona tarda i que vagi molt bé també aquesta setmana gràcies El Refugi el magazín de tardes de Ràdio d'Esvern Ara escoltes Ràdio d'Esvern Sintonitzes Ràdio d'Esvern La Ràdio de Sant Just 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 I fins aquí El Refugi d'Avui Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dimarts 4 de març del 2025 Avui hem parlat d'actualitat de música de vins amb en Jordi Clavero el nostre anòleg que avui doncs ens ha referit a la denominació d'origen a l'ella i també a la segona hora hem entrevistat a Maite Serrat doctora que ens ha explicat sobre aquestes malalties silencioses tot seguit hem fet un repàs també de la vida d'estudiant amb en Rubén Pérez i acabem amb aquest comiat que fem sempre a tots els nostres oients gràcies per acompanyar-nos una tarda més i demà de 5 a 7 tornem a estar aquí al Refugi al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern amb una abraçada i que sigueu molt feliços de Ràdio d'Esvern odinat n'hi 되어 tot acompanyar-se tot em es Christi vin