#352 - Actualitat, Videojocs i Novel·la Gràfica: Entre Reptes i Històries

Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugiaras. Benvinguts i benvingudes al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern. Soc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de tarda estarem amb vosaltres aquí al 98.1 FM a Ràdio d'Esvern. I permeteu-me que saludi el Rubén Pérez, que ja el tenim aquí a l'estudi. Rubén, bona tarda. Bona tarda. Com estàs? Doncs una miqueta cansat, és mitja setmana així laboral, però amb energia. Excuses, excuses, excuses. Vinga, va, amb energia, amb alegria, que avui tenim un programa molt xulo. Començarem, com sempre, amb l'Espai d'Actualitat 360, on parlarem de diferents notícies a nivell global i també municipal. Comencem destacant dos titulars. Doncs mira, el primer és, descobreixen una gran ciutat minerador de fa 3.000 anys a Egipte. I a nivell municipal, què destaquem avui? Xerrada amb Joan Basaganyes al Centre Cívic Salvador Espriu aquest vespre. Molt bé, doncs pendents també d'aquesta xerrada amb l'alcalde, al Centre Cívic Salvador Espriu, que es durà a terme aquest vespre a les 8 del vespre, com comentàvem, al Centre Cívic que hi ha al barri Sud. També parlarem de música amb One Direction, que és un grup que és meravellós, i aquest any, doncs, per desgràcia també, amb la mort d'un dels seus integrants, també se n'ha fet una mica més de ressò. Doncs sí, a fer, com t'ho dius, una miqueta més de ressò, i avui, doncs, posarem What makes you're beautiful, com dius, de One Direction. I seguirem amb pregunta, ens entenen la ciència, l'espai d'en Jan Bigata. Avui, quina és la pregunta de la qual parlarem al programa? Doncs avui, la pregunta és, què passa al nostre cos quan dormim? Doncs intentarem resoldre l'ajuntament amb en Jan Bigata. I a la segona hora, espai de cultura pop i videojocs amb l'Amèrico. Doncs l'Amèrica avui ens porta un tema que sorprèn per la gent d'aquest món. Pels gamers, no? Els gamers els mola. Sí, que és el tema de les dificultats als videojocs. Perfecte, i acabarem parlant de llibres amb el Club Literari de la Taneu, amb el Javier, que vindrà a parlar-los de novel·la gràfica. Rubén, queda pendent, demà ens tornem a escoltar, aviam com va el programa d'avui, però aquests ànims amunt, eh? Cap amunt, cap amunt sempre. Que encara queden tres dies de programa. Vinga, seguim! I nosaltres, com sempre, comencem amb Actualitat. Benvinguts! Actualitat 360. Les notícies a prop teu. Descobreixen una gran ciutat minera d'or de fa 3.000 anys a Egipte. La grandesa de l'antic Egipte necessitava grans quantitats d'or i per això comptava amb una gran indústria mineral i artesanal. Després de dos anys d'excavacions, s'ha posat al Descobert un dels centres miners d'or més importants i complets de l'antic Egipte, situat a la conca de Jabal-Sukari, al sud-est de la ciutat de Marsa-Alam, a tocar del Mar Roig. Les excavacions han revelat un complex processament d'or de 3.000 anys d'antiguitat. En aquest cas, doncs, és una de les notícies destacades de la jornada, com també ho és la de que encara estem tocats, 5 anys després del primer confinament per Covid a la conca d'Òdena. Aquest dimecres es compleixen 5 anys del primer confinament per Covid a Catalunya. L'origen d'aquell brot va ser un dinar en un restaurant on s'havien reunit gairebé una vuitantena de persones. El que va començar amb 6 contagis ingressats a l'Hospital d'Igualada, de seguida es va fer gran fins al punt que es va haver de prendre una decisió ràpida, dràstica i inèdita, el tancament perimetral de quatre municipis de la conca d'Òdena, Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbuí i també Òdena. Totes les persones que d'una manera o una altra van estar relacionades amb aquella decisió recorden el 12 de març del 2020 com un dia dur, tens i difícil. I també us volem parlar de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris que ha ordenat la retirada del mercat d'un lot de gel fixador per cabells de la marca L'Oreal, perquè conté botifenil, no sé si ho he dit bé, una substància prohibida a la Unió Europea amb productes cosmètics. Concretament, el lot afectat és el 14K500 del producte L'Oreal Studio Line Fix Style Gel, comercialitzat a Catalunya. L'avís ha estat notificat pel Servei de Control Farmacèutic i Productes Sanitaris de Catalunya, com informa l'organització FAQA, que defensa els drets dels consumidors. I marxem a les notícies de nivell municipal. Avui parlem de la xerrada amb Joan Basaganyes al centre cívic Salvador Espriu aquest vespre. Veïns i veïnes podran parlar amb l'alcalde sobre residus, joventut, equipaments i altres qüestions d'interès municipal. L'alcalde de Sant Just d'Esvern, Joan Basaganyes, participarà en una xerrada oberta al veïnat. Avui, 12 de març, a les 8 del vespre, al centre cívic Salvador Espriu. L'acte és organitzat per l'Associació Amics del Barri Sud, amb l'objectiu de generar un espai de diàleg entre l'Ajuntament i els residents del barri, perquè la ciutadania expressi inquietuds, faci propostes i conegui de primera mà l'acció municipal. Durant la trobada es tractaran qüestions d'interès local, com, per exemple, el sistema de recollida de residus, els viatges organitzats pel Casal de Joves, el futur del centre cívic Salvador Espriu, i també s'obrirà un torn per comentaris i suggeriments del públic assistent. L'accés és lliure i no cal inscripció prèvia. I parlem també que Sant Jús és l'únic municipi del Vas Llobregat on creixen els naixements. L'any 2023 van néixer 175 nadons a Sant Jús d'Esverna, exactament la mateixa xifra que l'any anterior, segons dades de l'IDESCAT. Tot i mantenir-se estable en últim any, el municipi destaca dins del Vas Llobregat per ser l'únic on el nombre de naixements ha crescut en l'última dècada, amb un increment del 63,9% respecte al 2013. Malgrat aquesta excepció local, la taxa bruta de natalitat de Sant Jús ha baixat dels 10,5 naixements per 1.000 habitants del 2013 als 8,5% de l'any passat. L'evolució de Sant Jús contrasta amb la del conjunt del Vas Llobregat, on el nombre de naixements s'ha situat en mínims històrics. I acabem parlant de l'efemèride del dia. Marxem el 2021, quan l'OMS va autoritzar l'ús de la vacuna anticòvic desenvolupada per Janssen. Durant aquests dies anirem recordant algunes efemèrides que tenen una vinculació directa amb la Covid-19, ja que el divendres es celebren aquests 5 anys des del confinament i tota aquesta situació que vam viure i que vam patir durant els mesos posteriors a aquesta declaració del confinament. Ara, si nosaltres marxem a l'espai musical del programa, això és La Càpsula i, com sempre, portem bona música. i avui viatgem una mica amb la música, anem a escoltar una cançó de One Direction, un grup que ho va petar moltíssim fa uns 10 anys, més o menys. Aquesta cançó és What Makes You Beautiful, una cançó del grup One Direction que són aquí a Ràdio d'Esvern. que són aquí a Ràdio d'Esvern. que són aquí a Ràdio d'Esvern. que són aquí a Ràdio d'Esvern. A Ràdio d'Esvern. La Càpsula és la Càpsula és la Càpsula. A Ràdio d'Esvern. Béin the way that you are is enough Everyone else in the room can see it Everyone else but you Baby, you light up my world like nobody else The way that you lift your hair gets me overwhelmed But when you smile at the ground, it ain't hard to tell You don't know, you don't know you're beautiful If only you saw what I could see You'd understand why I want you so desperately Right now I'm looking at you and I can't believe you don't know You don't know you're beautiful That's what makes you beautiful So come on, you got it wrong To prove I'm right, I put it in a song I don't know why you're being shy And turn away when I look into your eyes Everyone else in the room can see it Everyone else but you Baby, you light up my world like nobody else The way that you lift your hair gets me overwhelmed But when you smile at the ground, it ain't hard to tell You don't know you're beautiful You don't know you're beautiful And if only you saw what I can see You'll understand why I want you so desperately Right now I'm looking at you and I can't believe you don't know Oh-oh, you don't know you're beautiful Oh-oh, that's what makes you beautiful Na na na na na na na Na na na na na na na Na na na na na na na na Na na na na na na na na na Na na na na na na na Na na na na na na na na Baby, you light up my world like nobody else Fins demà! Fins demà! Un autor al refugi Avui a l'espai d'un autor al refugi no ens movem de casa. Avui parlem d'Albert Espinosa. Espinosa és un reconegut autor, dramaturg i guionista català nascut el 1973 a Barcelona, a la ciutat Comtal. És conegut sobretot pel seu treball com a creador de sèries de televisió i pel seu èxit internacional amb la novel·la El món groc. Albert Espinosa ha destacat per la seva capacitat de connectar amb el públic a través de les seves històries sinceres i emotives. Aquestes històries estan inspirades en les seves pròpies experiències de vida, incluent-hi la lluita contra el càncer que ha superat en diverses ocasions. La seva obra es caracteritza per un estil narratiu directe i una profunda humanitat i ha aconseguit guanyar el cor de molts lectors i espectadors arreu del món. Des de la mort de la seva mare havia perdut la il·lusió, però ara almenys tenia l'excusa perfecta per demostrar a tothom que, que si no aconseguia arribar a l'elit era perquè s'havia trencat els creuats. Ningú li retrauria. Al poble entendrien que no havia complert el seu somni per mala sort. Estava al futbol des de ben petit. Ell se l'estimava, però amb el pas del temps la pilota es va acabar convertint en una obsessió. Tot girava al seu voltant. Els nois amb qui compartia equip eren els seus germans de cuir. I sovint se sentia molt sol. No tenia més que 8 anys quan va arribar a aquella residència. Els primers mesos es va acostumar a plorar en silenci a la seva habitació, perquè ningú pensés que era dèbil. Quin bé que em fas quan em fas bé, d'Albert Espinosa. Els ulls se t'il·luminen com les nits de París. Mil tambors de guerra que es desperten dins el pit. I de sobte te n'adones que tu també tens dret a ser feliç. Si aturem tots els rellotges i estirem fins l'infinit, aquest breu moment de pausa entre rutines i neguits, si oblidem el que s'espera de nosaltres i fem cas al que sentim... Queda't amb mi aquesta nit, perseguirem l'albada fins a Rússia. I més enllà, creuant el mar, et despertaré a Tòquia amb un petó a vora del nas. Si és un càstig o és un premi, encara està per decidir. A vegades val la pena arriscar-se a patir. Tota nit de borratxera, deixa pas a la ressaca pel matí. I digue'm qui és el jutge dels amors i dels instints. Potser tots som culpables d'ignorar el que portem dins. Però en algun lloc, en algun moment, haurem de començar a escriure el destí. Queda't amb mi aquesta nit, perseguirem l'albada fins a Rússia. I més enllà, creuant el mar, et despertaré a Tòquia amb un petó a vora del nas. Queda't amb mi aquesta nit, perseguirem l'albada fins a Rússia. I més enllà, creuant el mar, et despertaré a Tòquia amb un petó a vora del nas. És el d'anirí més gran. El pols que ens fa moure endavant. Queda't amb mi aquesta nit, perseguirem l'albada fins a Rússia. I més enllà, creuant el mar, et despertaré a Tòquia amb un petó a vora del nas. Queda't amb mi aquesta nit, perseguirem l'albada fins a Rússia. i més enllà, creuant el mar, et despertaré a Tòquia amb un petó a vora del nas. El refugi recomana. I tornem a estar aquí, al refugi recomana, un espai on dediquem a presentar opcions d'oci, cultura, art, gastronomia, a l'abast de tothom. I avui ens en volem endinsar en els millors museus per visitar en família a Barcelona. Sabem que molts de vosaltres teniu criatures i en aquest cas els caps de setmana a vegades a casa tancats es poden fer tadiosos. Però a Barcelona hi ha moltes oportunitats d'oci i de lleure i en aquest cas els museus és una combinació perfecta d'educació i també de cultura i entreteniment. En aquest cas avui us volem presentar aquests museus i centres d'art que deixaran que la canalla i els grans es quedin amb la boca oberta. I aviam, primer volem trencar un mite. És fals que els nens no vulguin anar a museus. El secret és que s'ha de saber escollir bé el lloc. A Barcelona la varietat i la qualitat dels museus és excepcional. Així que no hi ha excusa. Teniu centenars de llocs on explorar, obres d'art per admirar, exposicions per recórrer i activitats per gaudir en família. Ara bé, perquè aquesta experiència sigui realment profitosa, cal que el museu escollit s'ajusti als interessos dels més petits. Si els agrada dibuixar durant hores, podeu anar al Manac o a la Fundació Miró, que són opcions perfectes. Si prefereixen estar a l'aire lliure, doncs trieu museus amb activitats relacionades amb la natura o la ciència, com per exemple el Cosmo Caixa o el Jardí Botànic, o també el Museu de la Ciència. I si no sabeu per on començar, aquí ve un consell. Anar a un museu no hauria de ser com fer-los menjar verdura. És a dir, que escolteu els nanos i també trieu junts aquest espai per gaudir i per descobrir. I arrenquem amb aquesta llista amb el Cosmo Caixa, un museu interactiu de ciència que és un paradís pels més petits i pels petits científics. Des del famós bosc inundat fins a les exposicions interactives, ens permeten tocar, veure i experimentar amb ciències. Ideal per a totes les edats. A més, el planetari ofereix un viatge fascinant per a l'univers. I un altre museu que també agrada a petits i grans, i que també ja hem portat aquí al programa, és el Museu de la Xocolata. Aquest espai dolç explica la història i el procés de fabricació de la xocolata des dels seus orígens fins avui. Hi trobareu escultures fetes de xocolata, i també els nens poden participar en tallers on esdevenen xocolaters per un dia. I marxem cap al Museu Blau, on, situat al Parc del Fòrum, esdevé un museu dedicat a la història natural, amb una espectacular exposició sobre la biodiversitat del planeta. També els nens poden veure de prop escalets d'animals, fòssils i altres meravelles del món natural que els fascinaran. També poden visitar el Caixa Fòrum, que és un dels clàssics de Barcelona, un centre cultural que ofereix exposicions que canvien constantment, sempre amb una proposta per a totes les edats. A més, també programen tallers, activitats familiars i visites guiades que estan adaptades pels més petits i que fan una visita i una experiència cultural i educativa assequible per a tots els gustos i també per a totes les edats. Marxem al Museu del Disseny, perquè si la creativitat i l'art són el que motiva la canalla, aquest museu és una visita obligada, amb exposicions que van des del disseny gràfic fins la moda, el mobiliari i la decoració. Els nens poden gaudir d'exposicions dinàmiques que faran explorar el món del disseny d'una forma lúdica. I marxem al Museu de la Música. Aquí els nens podran veure, escoltar i fins i tot tocar alguns instruments d'arreu del món. Aquest museu ofereix una àplica col·lecció d'instruments històrics i permet que els visitants experimentin amb sons en una activitat perfecta per a famílies amb petits músics amb potència. I marxem ràpidament al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, situat a Terrassa, un museu que ofereix una immersió en el món de la ciència i la tècnica, amb una col·lecció de màquines antigues interactives que permeten comprendre l'evolució industrial i científica. És perfecte pels nens interessats en com funcionen les coses i la seva història. I si el que voleu, doncs, és aventurar-vos en la història de Catalunya, heu de visitar el Museu d'Història de Catalunya, un museu que, d'alguna manera més divertida i educativa, doncs podem introduir els nens a la història de Catalunya, des dels seus orígens fins a l'actualitat, amb exposicions interactives i recreacions històriques. Els petits poden aprendre mentre juguen. I també una altra de les oportunitats per conèixer, en aquest cas, el món marítim, és el Museu Marítim de Barcelona. Situat a les antigues Drassanes Reials, aquest museu és una porta d'entrada a la història marítima de la ciutat. És un dels meus museus preferits de Barcelona, un museu que, a més, també està en un espai únic, i els nens podran descobrir vaixells antics, models d'escala i fins i tot pujar a bord d'una rèplica del famós vaixell Santa Eulàlia. I acabem amb una visita ineludible al poble espanyol. No és un museu convencional, sinó que és un poble que recrea diferents regions d'Espanya amb tallers artesanals, activitats culturals i espectacles ideals per a tota la família. Els nens poden córrer per les places i aprendre sobre les tradicions espanyoles d'una manera més interactiva. A més, també, aquest espai ofereix moltes activitats tematitzades en funció de l'època de l'any. I bé, amb aquestes opcions, Barcelona ofereix una àmplia varietat d'espais culturals per explorar amb els més petits. Esperem que us hagi agradat aquest nou capítol del Refugi Recomana. Ens veiem a la propera edició. Segueix-nos a Instagram arrobaelrefugi98.1 Es clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. A casa de feina i al carrer Quan anem de festa o al taller Parla'm amb el teu accés Només hem de començar Aprovem-ho en català Tu per mi i jo per tu pur I quan vulguis tots plegats Molt per parlar, molt per parlar Molt per parlar, molt per viure Generalitat de Catalunya Sempre endavant Hola, sóc la Mireia Belmonte En la natació la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental Si notes un canvi brusc en una persona Com ara, pèrdua de força a una banda del cos Canvis en la parla o en l'angès de la cara Truca ràpid al 112 No t'ho pensis Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 Generalitat de Catalunya Segueix-nos a Instagram arrobaelrefugi98.1 Preguntant S'entem la ciència Amb en Jan Bigata Jan Bigata, bona tarda Molt bona tarda, Daniel Com estàs? Com a tot? Jo bastant cansat, la veritat Home, avui ja t'hem vist Has vingut mega, ultra, hiper puntual Sí A part d'això has vingut amb energies bastant slowly És a dir, vens bastant fluixet d'energia Però bueno, no passa res Bastant baix, bueno, m'ajudaràs avui pel programa d'avui Ho faig jo, si vols, vinga Ja posats Vale, vale No, no, és broma, és broma Que jo no en tinc ni idea d'això No, home, no Posem primer la pregunta a sobre de la taula La pregunta de l'espai d'avui és Què passa al nostre cos quan dormim? Moltes coses Passen moltes coses Si em permets, volia abans fer una petita entrada Volia recuperar una pregunta que em vas fer al programa anterior Jo és que no sé per què parlo Jo a vegades no sé per què parlo Què vaig preguntar? Em vaig preguntar que per què a vegades sentim el pas del temps de forma diferent Ah és veritat, sí, sí M'agradaria ficar com Si algun dia fas una pregunta que no el tinc en el moment de resposta Jo te la busco pel segon programa Sí, a veure, posem en context, no? La situació era, rotllo, jo què sé He tingut un molt mal dia M'acaben de donar una notícia terrible Jo què sé, estic esperant en candeletes Sortir de la feina perquè me'n vaig de viatge I aquelles hores es passen lentíssimes Doncs per què, no? Per què la percepció del temps pot variar tant? Volia utilitzar aquesta per recuperar i fer com una mica de memòria Que vam parlar a l'últim programa Vam parlar d'aquest rellotge circadial, no? Com aquest rellotge que tenim intern al nostre cos Que una de les coses que fa és donar-nos la percepció del temps Doncs bé, aquest rellotge no és un rellotge mecànic No va sempre acte tan igual Està, per exemple, està molt regulat a nivell hormonal I també a nivell emocional Aleshores, veiem que hi ha diferents factors Com, per exemple, l'atenció que estiguis posant O, per exemple, la motivació No és el mateix fer aquest programa Que es passa ràpidíssim perquè m'encanta O estar a una classe de matemàtiques Que se't fa a última hora que dius No queda ni la vida O també, per exemple, el nivell d'estímuls Aleshores, simplement això Recordar aquesta idea del rellotge intern I com el nostre estat emocional O com diferents coses que puguin passar Poden afectar Amb això, entrem en la pregunta d'avui Què passa en el nostre cos quan dormim? Vaig a llegir una introducció interessant A un article I et deia això El son és un patró conservat dintre dels animals Què vol dir amb això? Veiem que el son, si ho pensem Ho veiem en totes les espècies d'animals que veiem Veus un gat, veus un gos, veus un asa o un dofí Tots dormen És on diuen Si tots els animals amb entorns tan diferents Tenen la mateixa funció Fan aquest procés igual Ara tenen una funció superimportant En les últimes dues dècades S'ha descobert que no és una Són moltíssimes Aleshores, mencionaré algunes Com poden ser Regulació metabòlica Tot el tema de la digestió Consolidació de memòria Aquest en parlarem més Regulació emocional Reparació i manteniment celular Per exemple, durant el dia Les teves cèl·lules formen alguns residus Que poden ser inclús tòxics Això es fa una neteja A nivell inclús celular O sigui que neteges tot Després reparació i manteniment Mantenir el cicle circadià No només el del cos Així connecto el programa Així queda això netíssim Sí Però a més Les cèl·lules també tenen Un ritme circadià I una cosa que em va semblar Molt curiosa És que quan parlaven Un article de càncer Vèiem que Alguns presos cancerígens El ritme d'aquestes cèl·lules Està desincronitzat Del ritme circadià regular Aquesta desincronització Pot també portar malalties Ok I després funcions cognitives Això ho veiem tots Quan el dia que dones molt poc Que el dia següent Com jo ara mateix Tens falta d'atenció No rendeixes igual De fet I una cosa que em sembla curiosa Jo quan surto de festa Sí Jo puc veure i dormir bé Estic genial el dia següent Jo no bec una gota I no dormo Estic desastrosament O sigui Jo vull proposar Que el son És molt pitjor que el que van És una merda No, no Però entenc el que vols dir Que al final també El descans és importantíssim I quan no descansem bé Quan dormim malament Quan tenim mals sons Perquè jo pel que tinc entès El malson No sé si estan així Però tinc entès Que els malsons És a dir Somia somiem sempre El que passa Que quan tenim mals sons I ens en recordem d'ells És perquè no estem dormint bé Perquè l'efecte rem Diguéssim Bé No ho sé explicar molt bé Però jo crec que va per aquí la cosa Mira Ja tenim un altre contingut Per un altre programa Però Però la cosa és una mica així Que al final és Perquè no descansem bé Llavors Quan no descansem bé Tenim com un peu dormint L'altre Que no està dormint I llavors és quan ens en recordem De tot allò Que està passant pel nostre cap No Però francament No li donem la importància Que té El fet de descansar bé En absolut En absolut Per res Per res O sigui És super super important Amb el temps dels somnis Sincerament No volia entrar Perquè a nivell sentímic Em dóna molta por Perquè és un terreny super pantanós El tema de malsons Sí que ara parlarem de Quan recordes més un son I quan no Això sí que podrem parlar després Però el tema de malsons Una de les idees que es proposava Això Repeteixo És una idea Que O sigui Demostrar això a nivell científic És més complicat Que digui que aquesta cèl·lula Fa que X procés Però una hipòtesi Que m'agrada bastant És que Els somnis Són un procés És una forma de processar Les emocions Que has tingut durant el dia O emocions Que el teu cos Creu que necessites processar Fa com una altra És com veure un capítol D'una sèrie de por Perquè veus sèries de por Perquè Hi ha una part del teu cervell Que li agrada Que ens enganxa allò No? Aquell I que treballes coses Et prepara Per el dia a dia Però bé Això no tinc tampoc Pei per darrere O sigui que Per saber-me de següent tema D'aquestes funcions Que hem dit del son Volia destacar dues Potser la selecció Sembla una mica curiosa Però el primer tema és Quina és la relació Bidireccional Entre el son I la microbiota Aquest sona això Del son La microbiota No és de l'intestiu De no sé què Sí, sí, sí I ara Per què anem a això? És De cop i volta La microbiota És que és un tema Que últimament M'està semblar molt interessant Perquè és una cosa Que tenim completament oblidat Tu penses en una bactèria I dius Malaltia Infecció Tenim bactèries al cos Tenim aquesta dita microbiota De fet és un ecosistema De diferents organismes Que és molt important I regula moltes funcions Aleshores És una cosa que En els últims anys S'està tenint cada cop Més en compte Com aquesta microbiota Regula funcions del cos Començarem amb el primer punt clau La falta de son Provoca una desregulació D'aquesta microbiota Això vol dir Per exemple Que augmentin unes espècies Respecte a altres Hi ha algunes espècies Que per exemple Poden estar més relacionades Amb malalties I si augmenten unes Simplement per competició De recursos Es disminuirà La població d'altres I a vegades Aquesta disminució Podien ser unes bactèries Que al final Eren positives Perquè hi ha algunes bactèries Que per exemple Regulen processos inflamatoris O temes d'immunitat Per tant Aquesta desregulació Microbiana Té molt Afecte A nivell de malalties Ok I amb aquest estudi Que estàvem fent Explica'm Ratulins Però sí que s'han fet Després Proves clíniques Amb humans Trobaven que la desregulació De la microbiota Portava augment De marcadors Inflamació Es veia que Quan aquesta microbiota Estava regulada Trobaven molècules Que són presents també En processos De per exemple Quan et fas un cop Que si t'inflama I se't fot Tot una bola Sí Això bàsicament El que és És que s'inflama I comença a portar Un munt de sang Per tenir un munt De cèl·lules Que puguin Tant reparar teixits Com protegir-te Aquesta infecció És un procés Que és molt important Però quan es fa De forma descontrolada I es fa A nivell constant Pot provar problemes Per tant Per exemple L'alergia L'alergia És una reacció inmune Que no t'interessa Això també pot portar problemes Ok Vale Tenim aquest punt Vaig veure que també Que la microbiota També està afectada Pels cicles circadiaris És que està tot relacionat Està tot lligat Tot connectat Un altre cop Desregulació D'aquests cicles circadiaris Pot portar A una desregulació De la microbiota Hi havia un experiment Que volia destacar Que era molt interessant Que agafaven Humans I els feien Impedien Que tinguéssim Un son correcte Agafaven La microbiota D'aquests humans I la implantaven A unes rates Vèiem que aquestes rates Que tenien La microbiota Dels humans Que no havien dormit bé Tenien Més marcadors Aquests d'inflamació Inclús No és el cervell Que és un tema Important I en el cervell I a la mecanismes. Però podria ser que una part d'aquesta, aquesta sensació d'afectes cognitius del mal dormir, podria ser per la deregulació de la microbiota. Carai, carai, carai, quantes coses ara de cop i volta. Interessant també el fet aquest de la microbiota, de com també pot afectar amb tot plegat i si seguíssim avançant una mica amb el tema d'avui, aprofundint, parlaríem de la relació del son amb la memòria. Sí. Què ens has de dir d'això? Jo crec que aquest sí que és una mica més conegut. Potser no sorprèn tant com la microbiota. El son és molt important per la memòria. Sempre t'ho han dit que quan estudis, dormis molt bé aquella nit. Aleshores, trobem que el son, o sigui, el procés d'aprenentatge es divideix. Una part es farà durant la vigília o quan estàs despert i una part es farà en les hores que estàs dormint. Quan tu estàs despert hi ha una gran activitat neuronal perquè estàs reconeixent patrons adquirint tota aquesta informació. Tota aquesta informació després haurà de ser processada d'alguna manera que es farà principalment quan dormis. Aleshores, primer de tot, una de les coses que es fa quan dorms és que seleccionarà tots aquests records del dia i es agafaran aquells que són més importants i relevants i s'estabilitzaran. Aquests records es portaran a una altra regió del cervell on, diguem-ne que ho afegim als records de llarga memòria, de llarga duració. Per no ser tots un dori, per poder recordar-te el dia de després, s'ha de fer aquest procés neurològic que es fa durant el son. I a més, durant aquest procés es reforçaran els camins cap a records que s'hagin utilitzat molt aquell dia. Si hi ha informació, per exemple, si jo m'ho haig de preparar molt aquest discurs per avui, això m'ho... a demà m'ho recordaré i ja t'ho prometo que moltíssim. Un moment, aquella informació que està molt relevant, o sigui, que està molt relacionada amb coses que fas diàriament, es reforçaran molt. Sí, jo de petit ho feia servir i ara de gran ho he tornat a fer servir quan burgeix el fet d'aprendre amb alguna cosa al dedillo, que es diu el castellà. Jo m'estudiava les coses a última hora, abans d'anar-me'n a dormir. És quan feia aquell repàs perquè tenia la sensació que em llevava sabent la lliçó o sabent aquell text o el que fos. Quan ens feien aprendre un poema a classe o el que fos, doncs me l'aprenia... Primer, me l'aprenia a última hora perquè sempre ha sigut un desastre i me l'acabava aprenent a última hora de la nit. I llavors he de... Però a més també és que m'ajudava, perquè era el fet aquest que me n'anava a dormir, m'imagino que ho païa i el dia següent me'n recordava molt de tot. I ara també ho faig servir. Abans d'anar a dormir doncs llegeixo allò que m'haig de memoritzar i a partir d'aquí doncs també m'ajuda molt. La veritat, sí, sí. Ho hem dit inclús... O sigui, dormir després d'aprendre és superimportant perquè millora la retenció d'informació, el rendiment d'habilitats, per exemple, més... com diria... Per exemple, memòria muscular o quan toques una cançó. Tot això que és més procedural, que és més de memòria muscular, també es millora molt durant la nit. Aleshores, havíem parlat d'aquesta selecció de records, no? Quins records es seleccionen més? Perquè això m'interessa perquè dic, jo vull aprendre d'això, no vull recordar-me de... jo què sé, el número de la quiniera l'any passat. Aleshores, quins records es seleccionen més? Vaig veure que hi havia tres característiques importants. Una, que costi més codificar-ho. Per tant, l'aprenentatge requereix esforç. Tots aquests vídeos que et diuen aprendre esto sin esforzo és mentira. Si tu vols aprendre alguna cosa, necessites que el teu cervell s'hagi d'esforçar perquè després ho vulguis recordar. Perquè així és com un establiment treure, com dir-ho, ha d'utilitzar menys energia. No? Ara m'he ligat amb aquella idea. Sí, un ahorro d'energia. Ai, gràcies. Un ahorro d'energia com els mòbils, tu. Estalviar energia per tal de fer-ho ràpid. Així estem. Després, una altra cosa que em sembla curiós és que és una cosa que ja hagis après, però que no la tinguis molt ben apresa. vull dir. Ok. Per exemple, estàs aprenent un idioma i et diuen una paraula, una frase. El dia següent vas i dius, escolta, no me'n recordo. La segona vegada que te la diguin, el teu cervell dirà, ostres, m'he intentat en recordar alguna cosa que ja vaig aprendre i no he aconseguit recordar-ho. Per tant, ara es reforçarà molt aquell record. Per tant, aquest segon pas és molt important perquè farà que s'aprengui d'una forma molt més concisa. Això està molt present a tots aquests patrons dels Pace Repetition, que són tècniques d'estudi que són bastant interessants. I per últim, destacaven també aquell coneixement que és relevant per al comportament. Ok. Ho veiem, per exemple, amb la recompensa. Sí. Sí, per exemple. o ho veiem amb l'entrenament d'un gos. Si aprendre a fer la petita, a donar la petita, et donarà una recompensa, el teu cervell dirà, ostres, això s'ha d'aprendre. Aleshores, aquests són algunes idees de com podries fer, com pots recordar el que tu vols recordar i podries utilitzar aquests consells. Doncs, interessant. Avui estem parlant de què li passa al nostre cos quan dorm i ho estem fent amb en Jan Bigata a l'espai de Preguntar-nos en té la ciència. Quatre minuts d'arribar a les sis de la tarda. per on continuem, Jan? Acabarem donant alguns consells per dormir. Aleshores, el primer, recupero un del programa passat. Vam parlar de la llum. Te'n recordes que vaig dir de la llum? Sí, és veritat. Que, de fet, crec que ho vas provar, no? Sí. Ho vas intentar. Ens has d'explicar una mica la teva aventura amb la llum. Parlaves, comentaves, no?, que el fet de llevar-nos amb llum natural era molt sa i molt positiu, que les pantalles que es llumblava abans de dormir era lo peor de lo peor, però és que, a més a més, ens vas dir que et vas comprar com una bombeta que tenia com un temporitzador, no sé quina història, que d'alguna forma s'anava regulant, no?, anava augmentant la seva intensitat de llum a mida que, doncs, que anava passant el temps i això ho feia en el moment que t'havies de llevar, és a dir, que funcionava com a alarma, en comptes de sentir aquella alarma que ens desperta així com, a vegades, amb ansietat i tot, no?, que dius, ostres, hi ha gent que té galls i tot, no?, l'alarma, galls i sorolls molt estridents que jo crec que no favoreixen gaire a despertar-se de forma agradable, però bé, això ja és un altre debat. La qüestió és que aquesta llum ens permetia llevar-nos d'una forma més agradable, és així o ja el segon dia t'ha deixat de funcionar i t'has quedat dormit. A veure, el tema de la llum, primer, el tema de la llum és molt important per espartar, és molt important que quan et despertis tinguis molta llum natural i quan te'n vagis a dormir tinguis la mínima llum possible. Això és despertador de llum, si tens diners i tens temps, fes-ho, però no és una solució màgica, o sigui, hi ha coses que jo posaria per davant d'això. Que t'has quedat dormit, vaja. No, jo em posaré una alarma després d'això. Ah, vale, per si en cas, no? Però és que també depenia molt quan havia dormit perquè si jo em posava la llum però no havia dormit suficient no servia de res. Clar. Aleshores, s'han de tenir moltes coses en compte. Interessant això. Parlarem. Què es recomana per dormir? Aleshores, vam dir, per aquests beneficis neurològics s'havien parlat de vuit hores com a mínim per la nit, mitjades d'una a dues hores, després pots veure que la NASA recomana vint-i-sís minuts, no és una cosa específica, dejo-hi el dató. Vint-i-sís minuts. Vint-i-sís minuts. Clar que sí. Has de tenir també en compte però bé. Inclús parlaven que sis minuts de micromigiada pot ser beneficiós per la memòria. Jo això ho poso aquí com... A mi em maten. A mi em maten. Hi havia una anècdota que deien que... No sé si crec que era Einstein. Potser és un buló, però està graciós. Que deien que agafava una cullera i aleshores s'estirava i quan es quedava dormint se li queia la cullera i es despertava amb el so i aleshores feia microsiestes. Vale. Bueno, torturar-se està bé de tant en tant. No sé si a tu t'aporta alguna cosa a torturar-te jo no em torturaré. O puc dormir la meva hora de migdia, d'hora i mitja o no la dormo. Jan Bigat, ens queda menys d'un minut. No sé si vols afegir alguna cosa més. Poc més. Recargar la importància de dormir. Dormim, sisplau, per favor. Jo hem parlat. Dormim perquè si no, mira, us passarà com el Jan que avui ve sense dormir i està fent un sobresforç aquí el pobre. No, que és broma, que ho estàs fent molt bé. Gràcies, Jan, per venir avui al programa. Ens sentim d'aquí dues setmanes. Moltes gràcies, Daniel. Cuidat, avui veuràs aviat. I amb vosaltres, tornem aquí a Ràdio d'Esvern. D'aquí res, perquè a les 6 i 10, què passa a les 6 i 10? Doncs que a les 6 i 10 tenim més refugi aquí a Ràdio d'Esvern. Fins ara. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Sergi Molero. Àustria suspèn temporalment el dret de reagrupament dels refugiats que ja no es podran retrobar amb les seves famílies en territori austríac. El govern del conservador Christian Stocke ha pres aquesta decisió malgrat que les peticions de reagrupament han baixat dràsticament el darrer any. El mes passat van sol·licitar aquest dret recollit a la legislació europea 60 famílies, mentre que ara fa un any ho van fer un miler. Tot i això, el canceller austríac ha insistit que cal prendre mesures que ha qualificat de profilàctiques per aturar el flux d'immigració. L'Agència de l'ONU pels refugiats, l'ACNUR, ha criticat la mesura, mentre que pel líder de l'extrema dreta del país que va guanyar les darreres eleccions, el govern ha fet massa curt. Més notícies, Marta Cristià. L'expresident Filipí Rodrigo Duterte ha arribat a l'aeroport de Rotterdam des d'on serà traslladat a l'AIA per passar a disposició del Tribunal Penal Internacional. Se l'acusa de crims contra la humanitat comesos pels esquadrons de la mort que va crear quan era president per lluitar contra el narcotràfic i que van assassinar desenes de milers de persones. Duterte va ser detingut ahir a l'aeroport de la capital filipina, Manila, quan tornava d'un viatge a Hong Kong i va ser embarcat immediatament amb destí a Europa. Això, malgrat que estava pendent el resultat d'un recurs que havia interposat davant la justícia del seu país per evitar l'extradició sol·licitada pel Tribunal Penal Internacional de l'AIA. En els últims 8 anys s'han duplicat les operacions per extreure implants mamaris a l'estat espanyol. Aquest augment es deu d'una banda al boom que hi va haver fa 20 anys de dones que es posaven pròtesis per augmentar els pits, però també, segons els experts, el fet que al cap de 10 anys aquests implants es desgasten i provoquen problemes de salut. El doctor Jaume Macià, cirurgià plàstic de l'Hospital de Sant Pau i també de l'Hospital del Mar alerta les dones que cal canviar-se les pròtesis al cap de 10 anys. El que desgasta el mateix implant pel portes tu i el porta una companya teva i potser tu se desgasta abans. El que hem après és que a partir dels 10 anys hem d'estar pendent quan tots els implants recomanem. Encara que surtin bé a la ecografia o a la mamografia recomanem que s'haurien de canviar. Les accions del grup Inditex han caigut amb força a la Borsa Espanyola. han perdut gairebé un 8% i en alguns moments de la sessió l'han superat. Aquesta davallada coincideix amb la publicació dels resultats d'aquest any que s'acosten als 6.000 milions d'euros. És una xifra rècord que suposa un 9% d'increment respecte de l'any anterior però que està per sota de l'increment de beneficis obtinguts en els últims anys. Pel que fa a les vendes el grup va facturar 39.000 milions d'euros amb Zara com a marca estrella i amb un creixement del canal en línia del 12%. L'exploració tecnològica en el món de la cultura tindrà un capítol destacat la tardor vinent al Centre d'Art la Panera de Lleida. L'artista Pep Vidal hi estrenarà a l'octubre una exposició amb obres seleccionades per una intel·ligència artificial. Lleida Estela Bosoms. Bona tarda. Serà la primera vegada que el xat GPT assumirà la tasca de comissari d'una mostra individual d'un artista. Pep Vidal ens ha explicat com hi treballa. Li he passat també tots els meus dossiers totes les meves peces i a partir d'aquí hem començat com a parlar-ho a veure cap on ho podem enfocar etcètera veient a veure com podem anar articulant aquesta exposició i el contingut que aquesta exposició pugui tenir també contingut nou a partir d'aquest diàleg. I Roser Sanjuan és la directora en funcions de la panera. Ens venia de gust explorar-ho també advertint perills o buscant possibilitats. L'exposició s'estrenarà el mes d'octubre. Estela Bosoms Catalunya Ràdio Lleida. Esport Sònia Oleart. A les 7 el Barça femení a jugar a ser a la final de la Copa davant al Madrid amb un 0 a 5 del partit de Nadal. Aquest partit el podeu seguir en directe per TV3. El Vilarreal ha presentat aquest matí al·legacions a la Federació Espanyola contra la decisió de disputar el partit pendent de Lliga de Val l'Espanyol el pròxim 9 d'abril com ahir va establir el jutge únic del comitè de competició. A 3 quarts de 7 comença el partit entre l'Illa i el Dortmund a la Champions d'aquesta eliminatòria que està empatada a 1 en sortirà el rival del Barça als quarts de final de la Champions masculina. A les 9 l'Atlètic de Madrid rep el Madrid amb 2 a 1 a favor dels blancs el partit comença a les 9 amb transmissió a l'antena digital de Catalunya Ràdio amb Ricard Torquema del capdavant. L'Arsenal juga a casa contra el PSV Indóven i l'Eston Villa rep el Brujes. Ja són a quarts de la Champions el Bayern de Múnich que s'enfrontarà a l'Inter de Milà i el PSG que ha eliminat el Liverpool a banda del Barça. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia us informa Mariona Salas Vilanova. L'Associació de Gent Gran de Sant Just ha programat pel 14 de març a les 5 de la tarda la presentació de l'exposició Papallones de Collserola al Centre Social al Milenari. La sessió anirà a càrrec de l'ecologista Olegui Ferraz Gené autor de les fotografies i continguts de la mostra que ja s'havia pogut veure fa anys a Sant Just i al Centre d'Interpretació de Collserola. L'exposició ofereix una visió divulgativa de les prop de 60 espècies de papallones diurnes que es poden observar a la serra de Collserola inclou-hi dades sobre el seu cicle vital, plantes nutrícies, períodes de vol i estratègies de defensa. També s'hi destaca la importància d'aquests insectes com a bioindicadors ambientals així com la presència de papallones nocturnes molt més nombroses i diverses però menys conegudes. L'activitat compta amb la col·laboració del Centre Social al Milenari i de l'Ajuntament de Sant Just i vol fomentar la sensibilització sobre la biodiversitat local i els valors ecològics del Parc Natural de Collserola. L'any 2023 van néixer 175 nadons a Sant Just d'Esvern exactament la mateixa xifra que l'any anterior segons dades de l'IDESCAT. Tot i mantenir-se estable en l'últim any el municipi destaca dins del Vas Llobregat per ser l'únic on el nombre de naixements ha crescut en l'última dècada amb un increment del 63,9% respecte al 2013. L'evolució a Sant Just contrasta amb la del conjunt del Vas Llobregat on el nombre de naixements s'ha situat en mínims històrics amb 5.462 nadons l'any 2023 un 4,6% menys que l'any anterior i gairebé un 30% menys que fa 10 anys. També s'hi observa un envelliment progressiu de la maternitat amb una edat mitjana de 32,8 anys al primer fill i una caiguda del nombre de dones en edat reproductiva. A més només un 25% de les mares són de nacionalitat estrangera tot i tenir una fecunditat més alta i més primerenca. Aquestes dades reflecteixen una tendència sostinguda de baixa natalitat a escala comarcal influenciada per factors com la inestabilitat econòmica els canvis de model familiar i el retard en la maternitat. La Sant Justenca Rosemora coneguda a les xarxes socials com la valena lectora ha posat en marxa un nou projecte literari al municipi adreçat a infants i joves. El projecte inclou clubs de lectura tallers creatius i activitats de lectura en veu alta que combinen el foment lector amb la creació artística. Tot plegat es desenvolupa a la botiga l'Avient Papier en col·laboració amb la propietària Irene i compta amb la implicació de diverses editorials. La iniciativa va arrencar el gener amb un taller literari de creació de llibres pop-up que va tenir molt bona acollida i va exaurir places. El 19 de febrer es va presentar el primer club de lectura juvenil ara s'han programat tres noves sessions. Una presentació de llibre amb autora adreçada a infants d'un a cinc anys i dues sessions de club de lectura juvenil amb llibres com la Júlia i el Tauró, l'Estrella de les Mones i l'Illa dels Murmoris. Cada sessió es complementa amb un kit de lectura i una activitat plàstica relacionada amb la temàtica del llibre. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això és tot tot. Tornem amb més informació als butlletens horaris i a l'informatiu complet. Fins ara! Seguim al Refugi al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. Ara parlem de videojocs. I ho fem amb l'Américo que ja el tenim aquí als estudis de Ràdio d'Esvern. Américo, bona tarda. Bona tarda, Dani. Què tal? Com estàs? Doncs molt bé. Amb ganes de parlar de videojocs i de les seves dificultats perquè el tema d'avui és aquest, no? Parlar una mica de les dificultats en un videojoc quan a vegades ens costa passar de pantalla i que a vegades està fet expressament per incentivar també una mica aquest repte, aquesta superació que ha d'assumir al videojugador en aquest cas, no? Sí, efectivament. Una de les coses que hem tractat últimament són, o bé, algunes coses que hem tractat vull dir són temes més d'actualitat, hem estat parlant d'algunes notícies o d'alguns esdeveniments que han passat últimament però hi ha alguns debats que són recurrents en el món dels videojocs i un d'aquests és el tema de la dificultat, no? Doncs a vegades genera polèmiques o genera podríem dir que opinions diferents entre les diferents jugadores i doncs a mi em sembla una cosa interessant el fet de poder parlar una miqueta primer de quina ha sigut la percepció de la dificultat a la llarg de la història dels videojocs per part de les jugadores i després potser també posar alguns arguments a favor i en contra sobre la taula, no? Comencem per aquesta primera part el que deia per com s'ha anat desenvolupant la dificultat en els videojocs a la llarg de la seva història tindríem que inicialment els videojocs eren difícils per antonomàcia diríem al final estem parlant d'una idiosincràsia del medi que és que els videojocs van començar o en màquines recreatives o en consoles que tenien uns cartutxos amb molt poca capacitat d'informació per tant ja fos per aquest incentiu que tu hi tiressis més monedes a la màquina recreativa als arcades o bé un tema més comercial per dir-ho d'alguna manera més econòmic exacte o bé per allargar artificialment la durada dels videojocs que com ja dic eren cartutxos que tenien molt poca informació i per tant no podien incloure moltes pantalles doncs es feien poques pantalles però molt difícils perquè duresin molt a mesura sense és a dir a mesura que les arcades es van anar quedant una mica endarrerides i les consoles de casa van agafar més potència també el que es va anar veient va ser per exemple a través de formats com el disc el CD o més endavant fins i tot el Blu-ray és que cada cop aquest límit d'informació que es podia transmetre a través a través de la pantalla desapareixia i per tant també pensant de cara ampliar el públic objectiu d'aquests videojocs el que s'han de fer era d'alguna manera reduir la complexitat de les pantalles o dels enfrontaments o d'aquesta part d'habilitat que molts cops podia suposar una barrera d'entrada per jugadors i per jugadores que potser era la seva primera experiència amb un mando a les mans Avui estem parlant de les dificultats als videojocs que són un tema molt interessant perquè afecten directament l'experiència del joc i la manera també de com els jugadors es relacionen amb el mitjà i és que hi ha molts enfocaments sobre com s'implementa aquesta dificultat en els videojocs i cadascun té els seus defensors i els seus detractors dins del món dels videojugadors i videojugadores entenc que també hi ha gent que deu ser més fan d'aquestes dificultats d'aquestes traves i d'altres que el millor prefereixen gaudir dels gràfics gaudir d'altres qüestions que no està pendents de superar un obstacle Sí, Mics mira, de fet precisament a partir de la a principis de la dècada passada et diria va passar una cosa que és que va ser això crec que ho hem comentat en algun altre episodi que és que el 2010-2012 va ser una mica la revolució independent dels videojocs van començar a aparèixer un munt de títols que en comptes d'estar desenvolupats per grans companyies doncs estaven ja et dic fets per equips petits o fins i tot per persones individuals i això el que va permetre va ser que s'obrís molt l'espectre de les dificultats és a dir doncs teníem propostes com per exemple Proteus que és un joc molt contemplatiu que pràcticament no té cap tipus de dificultat habilidosa perquè el que ens proposa el joc és simplement passejar per un espai i disfrutar però també teníem jocs com el Super Meat Boy per exemple que és un joc molt més exigent amb unes plataformes i amb uns reptes diguem d'esquivar obstacles i de fer salts superapurats molt exigent per tant d'aquesta manera es va anar doncs el que deies tu mateix també fent una espècie d'espectre on ja no era una qüestió tant de la manera de ser del mitjà dels videojocs imposa això o això altre sinó que van començar a aparèixer videojocs per tots els gustos i això és molt important pel que tu deies perquè a través d'aquest punt on hi ha videojocs per tothom comença a aparèixer aquest debat de estem a favor o estem en contra que els videojocs siguin difícils al final una cosa que genera la dificultat doncs és efectivament aquesta sensació de superació i d'aconseguir un repte i de tota l'emoció i l'adrenalina que s'ho posa però també és una barrera d'entrada i una dificultat de cara a l'accessibilitat i que persones doncs potser amb menys habilitat puguin puguin disfrutar dels videojocs que si ens agraden a les persones que portem més temps jugant Sí, de fet hi ha molts portals digitals que parlen del tema i una de les qüestions més destacades és el fet dels tipus de dificultat perquè hi ha molts que defineixen que hi ha tres tipus de dificultat hi ha la dificultat ajustable aquells jocs que ens permeten seleccionar un nivell per dir-ho d'alguna manera el fàcil el normal el difícil etcètera cosa que també dona certa llibertat al jugador per adaptar l'experiència després la dificultat dinàmica que alguns defineixen com aquells jocs que s'ajusten a partir automàticament a partir del rendiment del jugador i la dificultat i la dificultat fixa que és un tipus de dificultat d'agudar a aquells jocs que ofereixen un únic nivell de dificultat pensat per a una experiència concreta que és el que comentaves tu una mica el fet d'aquí ja depèn una mica del nivell de cadascú no és el joc que s'adapti sinó que la mateixa persona ha d'esforçar-se una mica més si no arriba si no és capaç de superar aquell nivell i a vegades també poden apareixer sentiments o emocions com la frustració per exemple sí, totalment i mira em sembla molt bé que comentis precisament això perquè és veritat que existeixen tots aquests tipus de dificultat i que a un nivell diguem de programació del joc funciona així és a dir el nivell de repte per les habilitats de la persona que està jugant es pot regular d'aquestes tres maneres però sempre estem parlant fixa't d'una dificultat mecànica estem parlant de com de complicat és superar aquesta pantalla o com de difícil és fer aquest salt sempre estem parlant des d'una òptica diguem d'habilitat motriu un dels videojocs que més es parla en aquest sentit acostuma a ser el Dark Souls el Souls-like no sé si tu has jugat algun Dark Souls i coneixes la franquícia Dani no la conec la veritat però té pinta que en aquest cas és un exemple molt clar per definir una mica tot això sí, exacte els Dark Souls són d'una companyia que es diu From Software i que precisament en aquesta època també que deia 2008-2010 quan estava aquest punt àlgid diguem de fer els videojocs senzills perquè arribessin a quanta més gent millor aquesta gent es va parar i va dir ei no nosaltres farem videojocs difícils i els farem difícils i molt complicats i amb batalles super complicades i amb enemics finals que costin molt de derrotar i amb molta vida i amb molta força i això va suposar doncs un canvi de percepció molt important de cara a com diguem els jugadors de sobte en tenien aquesta dificultat i es va crear una o des d'aquest punt i cap endavant es va començar a crear com una espècie d'elitisme dins els videojocs que sota el meu punt de vista és bastant nociu que genera com aquesta aquesta dinàmica de casa de l'arbre molts cops de dir tu no ets tan jugador com jo si tu no t'has passat un videojoc tan difícil com és aquest que jo sí que l'he superat al final això el que ens dona és una visió molt penso molt reduccionista del que són els videojocs i del que és l'experiència de jugar a videojocs però els videojocs són molt més que el repte d'habilitat són històries són sentiments són fins i tot el que tu deies percepcions artístiques hi ha molts jocs que potser no tenen un repte a nivell d'habilitats però que la pròpia experiència de viure'ls doncs ja és una experiència en si que val la pena però el discurs que generen molts cops no el propi joc no el propi Dark Souls el joc no vull dir que promogui aquest discurs sinó que les persones que el juguen molts cops sí que es refugien en aquestes idees per tal de d'alguna manera validar les seves habilitats com a jugadores cercant una mica per internet he trobat efectivament aquest exemple que tu esmentaves el Dark Souls i molts videojugadors el descriuen com un joc conegut per la seva dificultat exigent però justa fomentant una mica l'aprenentatge mitjançant l'assaig i error és una mica això? tu estàs d'acord amb aquesta opinió? sí exacte o sigui a mi els videojocs d'aquesta gent de Front Sower a mi m'agraden jo trobo que són són reptes per això mateix perquè són justos són molt complicats però no són impossibles exacte de fet proposen una manera de jugar que molts cops és molt interessant perquè tu comences i doncs això potser trobes un enemic final o trobes una fase que és especialment complicada i doncs penses guau això és increïble això no ho aconseguiré superar mai però a mesura d'intentar-ho i d'aprendre sobretot d'anar entenent què és el que el joc t'està intentant dient o quines són les oportunitats que has de saber utilitzar se'n desenvolupa molt la paciència com a jugador també quan has de saber moure't quan has de parar quan has de protegir-te quan has d'atacar a través d'entendre tots aquests codis doncs vas entenent i al final arriba un punt en el que doncs t'ho passes i es genera doncs aquest aquest tirallarronsa diguem amb el videojoc en el que és una conversa d'igual a igual no és només un intento de subyugar el videojoc i de fer-lo estar sota teu sinó que el videojoc també té la possibilitat de respondre't el videojoc o la persona que l'ha fet en aquest cas i es genera aquesta conversa justa jo crec que està molt bé altres usuaris també destaquen el joc de l'estofàs per dos que té una dificultat altament personalitzable que permet ajustar aspectes com l'agressivitat dels enemics o els recursos disponibles tu has jugat aquest joc? sí de fet ara fa poc l'estava tornant a jugar fixa't quina casualitat perquè a mi és un joc que m'agrada molt i té raó en que una de les coses que més es va destacar en el seu moment quan aquest joc es va publicar a l'estiu de 2020 si no recordo malament era precisament això que tu dius que tenia un ventall d'opcions de dificultats personalitzables que és molt ampli des d'opcions per gent amb problemes de visió per exemple o amb dificultats motrius fins a coses molt més específiques com per exemple el tamany dels subtítols o regular de quina manera es veuen els enemics perquè siguin més vistosos o fins i tot censurar diguem algunes parts que poden ser molt sensibles de cara a algunes persones alguns esdeveniments que passen durant el joc i que poden ser molt viscerals diguem doncs també està l'opció de rebaixar una mica aquesta condició més extrema per dir-ho d'alguna manera home jo el joc no l'he jugat però sí que he vist la sèrie la primera temporada amb en Pedro Pascal i ara ja esperant amb Candeletes la segona que les trenin ja HBO Max i la veritat és que a veure hi ha molta hi ha una petita controvèrsia però sí que és cert que normalment els fans estan elogiant bastant la sèrie tot i que realment doncs si has jugat el joc entenc que potser doncs pots entendre aquesta controvèrsia però a mi ja la sèrie de per si ja em genera doncs aquesta angoixa aquesta sensació d'ostres al final són sèries apocalíptiques no sé és una ficció que sigui la sèrie o sigui el videojoc és una ficció que està molt lligada a un apocalipsis que també nosaltres que hem passat la pandèmia fa uns anys doncs també la podem lligar una mica a tot això i al final també doncs entenc aquesta sensació d'estrès o d'angoixa que et pot agafar la ficció amb aquest tipus de narratives deixem que torni una mica aquest debat que hem començat a generar a l'inici del programa amb aquesta accessibilitat versus autenticitat parlant una mica de la discussió constant sobre si els jocs haurien de tenir sempre opcions de dificultat per fer-los més accessibles o si la dificultat forma part de la seva identitat d'una banda algunes persones defensen que tothom hauria de poder gaudir d'un joc independentment de la seva habilitat d'altra banda hi ha qui considera que alguns jocs han de ser difícils per mantenir la seva essència i oferir una experiència específica què en penses Américo? Mira jo estic d'acord amb que hi ha una cosa que és la visió de l'autor i al final quan una persona està fent un videojoc decideix moltes coses decideix des de quin estil visual vol fer servir o la música que vol que soni en diferents escenes fins i tot això la dificultat o els reptes que la persona que està jugant ha d'alguna manera assumir per superar la història i per tenir l'experiència que qui està fent el joc vol transmetre això és diguem l'experiència base l'experiència original l'experiència que la persona que ha fet el joc o les persones l'equip que han fet el joc volen transmetre al públic què passa? això no treu que jo com a persona que juga vulgui potser doncs tenir una experiència més senzilla que no s'adapti tant al que originalment estava en les ments creatives que el van originar però que doncs potser o perquè no tinc l'habilitat que requereix en aquell moment aquella fase en específic o simplement perquè no em ve de gust esforçar-me tant perquè no m'agrada però jo potser vull disfrutar de l'experiència de a disfrutar la història i doncs en aquest sentit també està bé incloure totes aquestes accions opcions d'accessibilitat que comentàvem i fins i tot et diria ja no només per una qüestió de gustos sinó perquè per qüestions de discapacitat o per no sé gent que potser no pot tenir totes les habilitats necessàries per complert coses així de complicades doncs també està bé que els jocs donin opcions d'accessibilitat en aquest sentit i jo ja crec que no és una cosa de discapacitat o d'una dificultat diguéssim més vinguda d'una malaltia o del que sigui sinó que senzillament moltes vegades jo per exemple a mi em costa molt la psicomotricitat els dits o no sé com explicar-ho però a vegades és com em costa molt sobretot el joc aquest de la càmera de la visió del meu personatge amb les accions que està realitzant aquest em costa moltes vegades doncs portar portar una partida diguéssim amb certa normalitat i és perquè jo penso penso que és perquè mai he jugat tant els videojocs com per agafar-li el truc i llavors doncs com que jugo de forma esporàdica quan hi jugo doncs em sento una mica com com un pulpo en un garaje una mica que em sento perdut per aquest aspecte per tant és interessant també que existeixin jocs que ens facin gaudir d'una bona estona com pot ser un Mario Kart per exemple que sí que és cert que pots triar una mica la dificultat dels teus adversaris però aquí doncs pots gaudir de les curses pots gaudir també d'aquests piques entre entre els contrincants i trobo que també fan molt molt interessant i molt accessible a tothom el videojoc que és jo crec que és el més important també l'accessibilitat fem un petit repàs perquè m'ha agradat molt aquesta evolució que hem fet a l'inici parlant una mica que l'evolució de la dificultat dels videojocs va néixer per primera instància a l'era arcade com ens comentaves aquesta dificultat artificial que als anys 80 molts jocs arcade eren extremadament difícils per disseny la raó principal hem esmentat que era bàsicament comercial i a partir d'aquí va arribar també l'era de les consoles i els dissenys més accessibles amb l'arribada de les consoles domèstiques la dificultat es va anar ajustant per oferir experiències més llargues i també equilibrades jocs com The Legend of Zelda jo recordo la meva germana jugant al Legend of Zelda i que a vegades li costava molt passar-se alguns capítols algunes pantalles i que a mesura d'anar-t'ho intentant d'anar-t'ho intentant ho acabava aconseguint inclús a vegades també aquell recurs de buscar algun vídeo per YouTube per dir ostres vaig perdut en aquest pas havíem què haig de fer i també jocs com el Super Mario Bros que al final també tenen aquests desafiaments però permeten progressar amb l'estratègia i amb la paciència i ara l'era moderna podríem dir que potser tenim opcions per tothom però m'agradaria que m'ho esclarissis una mica tu creus que és així que tenim opcions per tothom o que encara hi ha una mica això una mica aquest tancament aquest buit amb la dificultat dels videojocs sí mira t'agafo una cosa que deies primer que m'ha semblat molt interessant el tema aquest de la dificultat a l'hora de moure la càmera i de molts cops aquesta psicomotricitat exagerada que cal per controlar un joc no sabia com explicar-ho però jo crec que els oients que sentin com jo m'entendran perfectament què vull dir és això a vegades has d'anar molt lligat molt acompassat amb alguns passos i jo em perdo amb els joysticks són molts botons i de fet fa poc llegir un llibre que es diu l'estètica de la dificultat de Mateo Terrassa que el que explicava aquest noi era que una de les moltes coses que explica en el llibre que m'ha semblat molt interessant és que al final quan parlem de l'habilitat jugant videojocs o d'aquesta gent que juga videojocs molt complicats el que tu denotes realment demostrant que pots jugar un videojoc molt complicat és simplement la quantitat d'hores que li has dedicat és a dir al final el que deia aquest noi és no tant que els videojocs siguin molt complicats de jugar de base sinó que requereixen tot un tot un procés d'entrada i tot un procés d'adaptació que sí que de vegades és complicat perquè s'han d'entendre moltes coses i s'han de mecanitzar molts sistemes doncs el que tu dius des d'un senzill punt que has de poder pitjar botons sense mirar-los perquè tu ho has d'estar mirant a la pantalla però les mans han de funcionar també doncs això ja genera una barrera d'entrada que molts cops requereix això no tant una habilitat innata sinó dedicar-li una sèrie d'hores doncs que hi ha gent o que no té el temps perquè doncs per la seva vida o que ha començat a jugar potser una miqueta més tard i a aquesta típica època quan pot jugar molt que és a la infància doncs no li ha dedicat totes aquestes hores i en el sentit de l'altre que deies fixa't que en el sentit de com està ara mateix el tema de la dificultat en els videojocs primer primer jo crec que estem arribant a un equilibri molt interessant on hi ha propostes una mica per tothom és a dir tenim doncs jocs que com deia doncs aquesta ludografia diguem de From Software on tenim jocs que són realment desafiants i totes les propostes que han sortit arrel d'aquestes d'aquests jocs que feia aquesta gent a principis del 2010 fins doncs això jocs molt més accessibles propostes independents que fins i tot busquen una relació més artística amb el videojoc i no cal o sigui no hem d'oblidar tampoc que amb els videojocs igual que amb totes les arts tenim el que no és l'avantguarda ara mateix tenim tot una tot un catàleg de videojocs que han anat sortint pràcticament des dels 70-80 que alguns una mica més complicats nosaltres una mica més senzills però també són accessibles i també es poden jugar i aquí també tenim molt on escollir de tots els tipus de dificultat fins i tot et diria i aquesta és una cosa que m'havia apuntat com a reflexió però crec que és interessant també plantejar ara que no existeix només un tipus de dificultat nosaltres molts cops pensem en la dificultat com a repte mecànic repte d'habilitat però també tenim dificultats d'alguna manera ètiques per exemple hi ha jocs que potser en les mecàniques són molt senzills jocs de prendre decisions per exemple de dir sí o no però que ens plantegen una dificultat moral de dir hòstia què diria jo realment en aquesta situació és que si dic això potser m'està plantejant una cosa que aquest personatge que li tinc tant d'estima doncs li passa alguna cosa dolenta jo no vull però clar tampoc vull escollir l'altra opció perquè saps vull dir són reptes també però que no depenen tant de l'habilitat com del vincle emocional que podem tenir amb els personatges o també penso en reptes fins i tot a nivell textual o polític o filosòfic o de coneixement per exemple hi ha un joc que es diu Disco Alissium no sé si el coneixes que és un joc on hem de llegir molt i no és un joc especialment complicat el mecànic que és com una espècie de joc de rol però on la densitat de les coses que se'ns explica i el complex de la història el molt que es va desenvolupant i totes les direccions que pot prendre al final proposa una dificultat que a mi em recorda més a llegir una novel·la de Tolstoi que és una cosa densa i molt llarga i molt rotunda més que no pas a jugar un joc molt complicat com pot ser un dels últims nivells del Mario Bros que són molt complicats però són molt complicats per motius diferents és molt interessant aquest debat que generaves entorn al videojoc i també els dilemes més morals i ètics que et pot generar aquest perquè és així vivim ara en una societat on també avui per exemple la ràdio escoltava una persona que deia estava a casa estava a casa després d'una estona d'estar amb el mòbil i em sentia com malament com fatigat i aquesta persona aquest locutor de ràdio que comentava aquesta anècdota personal deia vaig haver de parar un moment i calmar-me i analitzar què és el que m'estava passant perquè realment el que li estava passant a aquesta persona era que de tanta informació que tenim de les xarxes i de tot estava com generant una relació emocional amb allò que estava veient a les xarxes i això a vegades també ens pot passar en un videojoc linkar les nostres emocions amb aquell videojoc i després tinguem ressac emocional perquè ha mort un dels nostres personatges preferits perquè ens han tret una trama que ansiava i que al final no hi és el videojoc llavors aquí també ha d'haver com una espècie encara que sembli potser una tonteria a aquella gent que no juga a videojocs o que no té tanta vinculació directa amb aquesta indústria per una banda és una responsabilitat per aquella gent que produeix el videojoc perquè sap que també està jugant amb coses que moltes vegades estan desitjades per l'altra banda per la banda de l'usuari i l'usuari també ha de saber que un videojoc s'ha de jugar s'ha de gaudir en calma i s'ha d'entendre com això com una ficció com el fet aquest que no interfereixi tant a les nostres vides com poden ser a vegades les xarxes socials o tot el tema tecnològic perquè al final podríem englobar-ho com això com les noves tecnologies i com tot això també acaba implicant-nos emocionalment i això no sé crec que és un debat també francament interessant sí total a mi em sembla interessant quan generem aquest vincle tan fort amb una obra de cultura però no penses que ha d'haver com un límit com un cert nivell de dir clar que no em deixim aixecat si per exemple tinc un moment que no he fet una bona partida o que no he pogut salvar el meu personatge o el que sigui no creus que hauria d'haver com un nivell i que nosaltres mateixos també hem de posar aquest topall per dir-ho d'alguna manera fixa't jo crec que has donat ara amb el clau jo crec que és més una qüestió de responsabilitat de les persones que juguen de per una banda les persones que juguen i de l'altra és realitat que ha d'haver-hi una oferta suficientment variada perquè tinguem on escollir si totes les propostes jugables són el que tu dius són aquest vincle que ens pot portar a una espiral de bogeria i de caure en pensaments horribles doncs tampoc no és la idea però sí que és cert que existeixen propostes doncs el que parlàvem just abans d'aquesta varietat que tenim ara mateix a la indústria i que potser també depèn una mica de les persones que juguem saber escollir què és el que volem jugar una mica en cada situació jo recordo doncs això alguns llocs que en algun moment he volgut jugar i he dit això no m'està agradant gens no sé per què la gent diu que és tan guai si a mi no m'agrada i després potser l'agafes en un altre moment doncs que tens el que tu deies el cap més més obert o no més obert però més clar que no el tens tan atapait de núvols i d'estrès i de la rutina diària d'entre setmana i tal i potser te'l poses en una època de vacances i dius hòstia doncs mira aquesta proposta que en un altre moment m'havia semblat molt més densa i molt més difícil d'entrar-hi o de connectar doncs ara m'està entrant molt millor però això passa amb els llibres també amb qualsevol ficció amb les pel·lis a vegades et poses una pel·li i aquell no era el teu moment per veure aquella pel·lícula la veus després de 10 anys i dius ostres aquesta pel·lícula és brutal i fa 10 anys quan la vaig veure no la vaig saber valorar i amb els llibres passa el mateix que a vegades comences i dius ara aquest llibre no el necessito perquè estic passant per una situació dolorosa a la meva vida per exemple se m'ha mort el gos i aquest llibre va sobre un gos que es mor llavors clar això també et pot generar tu doncs una vinculació directa amb allò que t'està succeint que no ho necessites i és això això no vol dir que el llibre no sigui bo això vol dir que no és el moment per agafar aquest llibre amb els videojocs entenc que deu passar a una cosa similar exacte al final quan parlem de videojocs hem de recordar sempre que estem parlant d'un altre mitjà cultural com poden ser doncs com tu deies els llibres les pel·lícules el teatre la música o l'escultura fins i tot no? o l'arquitectura vull dir són qüestions artístiques i poètiques i això enllaça molt bé amb el que parlàvem al principi que és de nou la dificultat totes aquestes situacions que tu plantejaves ara doncs de no puc afrontar la trama d'aquest llibre perquè ressona massa amb una cosa que m'ha passat això és una dificultat també a l'hora d'entendre un repte de lectura o una pel·lícula doncs que potser ressoni molt amb alguna cosa que t'ha passat o al contrari o que et sembli massa densa i que digués a mi ara el que em ve de gust és mirar una sitcom no sé per què estic mirant una pel·li de David Lynch doncs potser és una dificultat una dificultat d'habilitat perquè realment tot el que ha de fer és seure al sofà i mirar-la però sí una dificultat més de percepció o cognitiva que també són altres variables que entren dins d'aquesta equació deixem que tanqui amb una petita de llista de l'impacte de la dificultat en els jugadors perquè aquesta dificultat pot afectar a cada jugador de forma molt diferent ara parlàvem d'això precisament i de fet moltes d'aquestes dificultats poden afectar per exemple a la satisfacció personal el fet de superar un repte difícil pot ser molt gratificant però també pot haver l'altra cara de la moneda la frustració i l'abandó una dificultat mal equilibrada pot provocar que molts jugadors deixin aquell joc per altra banda hi ha també la rejugabilitat que són aquelles dificultats que desbloqueixen nous reptes per als jugadors més experimentats i que per tant permeten jugar aquell joc diverses vegades i també en funció de l'estil de joc podem trobar un mode més complex de fer front a aquell joc i que per tant el jugador hagi d'explorar diferents estratègies o mecàniques que no autoritzarien un mode més senzill en conclusió si tanquem una mica ja el capítol d'avui hauríem de dir jo crec Américo que no hi ha una única manera correcta d'abordar la dificultat en els videojocs que cada títol té una intenció darrere el seu disseny i és important també respectar tant la visió dels creadors com també la diversitat dels jugadors exacte i jo crec que si hem d'extreure una conclusió de tot és que t'anava a dir no hi ha una manera correcta de jugar però jo et diria que totes les maneres de jugar són correctes doncs ens quedem amb això Américo gràcies una abraçada molt gran i merci per aquest capítol d'avui on hem afrontat aquestes dificultats jo crec que hi ha hagut aquesta dificultat de fer l'espai però ho hem aconseguit i l'hem fet i hem aprovat amb nota una abraçada que vagi molt bé que vagi molt bé que vagi molt artig que vagi i deixiổ Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! amb bici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te' de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambbici.cat Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. canalsalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Un dia t'aixeques i dius vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tots. Sé tu mateixa. I estimar a qui vulguis. Com el pas de trobar el que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar aficions. Natros per gaudir la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de crec en mi i crec expressar-me vinga. Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer cim i dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no. Al de viatjar més. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat a CaixaBank o a Imanegint. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del Pac Jove 2024. I ja per anar tancant el programa d'avui dimecres ens anem al micròfon de l'estudi en Javi del Campo i el Javier del Campo que ja el tenim aquí. Javier, bona tarda. Hola, bona tarda. Com estàs? Molt bé, i tu? Seguim parlant de novel·la gràfica per tant bé perquè ja saps que ens agrada molt parlar de novel·la gràfica i nosaltres encantats. I avui ho fem amb el Club de Lectura de novel·la gràfica i amb Herba que és la propera cita que tenim el 25 de març a les 8 del vespre a la sala Piquet amb entrada lliure. Recordeu veure a tothom aquella gent que tingui interès pel llibre o se l'hagi llegit i vulgui compartir també pensaments i reflexions. I per fer-ho d'una forma també més dinàmica avui volíem parlar d'aquesta lectura i així també els oients que ens estiguin escoltant i que d'alguna forma ja tinguin previst d'alguna manera participar en aquest Club de Lectura o a lo millor se n'assabentin avui que tinguin temps de fer-ho perquè això és el 25 de març encara teniu dues setmanetes i us podeu preparar. Comencem parlant d'herba si et sembla? I tant en primer lloc dic que dues setmanetes és el temps perfecte per llegir-se'l per tant si teniu Sí, és un llibre bastant tocho Sí, sí però es llegeix ràpid comparat amb l'anterior que vam fer al Club de Lectura que va ser From Hell que també era tocho però requeria un temps considerable Herba es llegeixi força ràpid i si algú i si algú l'interpel·la el que direm avui o ja només pel títol o l'ha vist en alguna banda ja té una mica d'interès en llegir-se'l que ho faci i que vingui a comentar-ho amb nosaltres perquè val molt la pena Que bé Explica'ns una miqueta de què va Herba perquè pel que tinc entès és la història real d'una supervivent de la guerra del Pacífic Aviam Herba és una novel·la gràfica coreana l'autora és Keom Suk Jenji Kim m'ho he pronunciat suposo que malament però no hi ha cap coreà al meu voltant per corregir-me per tant ho deixarem així que és una autora que està basada a França una autora coreana que va anar a viure a França on ella treballava com a traductora d'obra coreana al francès i té certa influència del que seria la van dissenyar el còmic francès d'acord Ok Però ella el que fa en aquesta obra en Herba és explicar-vos la història de la Lyok Sun que és una dona que va viure en l'època de la Guerra del Pacífic de la Segona Guerra Mundial i que era el que es coneixia el Japó com a una dona de conort que era un eufemisme per parlar de les esclaves sexuals que donaven serveis sexuals als soldats japonesos en diferents punts del que llavors era l'imperi japonès d'acord és una història molt ben explicada explicada amb molt de tacte amb molta sensibilitat però és una història molt dura és una història dura perquè la vida d'aquesta dona que certament és una supervivent que és una roca que és una dona que és molt forta és una història real vull dir en el còmic apareix la història seva però també apareix la intrahistòria de l'autor entrevistant en aquesta dona per tal de crear aquesta història i és admirable llavors ens explica què és el que van viure aquestes dones com arribaven a caure en mans dels japonesos i tots els abusos que patien a molts nivells a part dels que ja havien patit prèviament com a dones interessant el punt de vista que ens explicarà aquesta novel·la i a més a més també hem de partir de les entrevistes que va mantenir l'autora amb la Lee Oksun perquè pel que tinc entès va haver una mica també d'exploració i d'investigació al final quan estàs escrivint materials tan tan biogràfics com aquests doncs també vols partir d'aquesta base m'imagino no parlem una mica d'això i també de la de la de la situació d'aquella època perquè pel que comentes el llibre ho relata molt bé el llibre ho relata molt bé el llibre tu aprens o comprens el per què els coreans i Corea té una dimensió bastant forta envers el Japó perquè et mostra una part de la història conjunta d'aquests dos països que va ser molt crua sobretot per part dels japonesos en el tractament en els coreans en general i en particular les seves dones en aquest cas les entrevistes que l'autora té amb la Lee Ok-sun tenen lloc en un espai que el govern coreà va crear per a aquestes supervivents per a aquestes dones de Conor a les quals se'ls permetien anar a viure allà provenents de qualsevol part de l'Àsia perquè moltes es van quedar atrapades en certs per exemple en el cas de la Lee Ok-sun ella es va quedar atrapada després de la guerra es va quedar atrapada a la Xina i després hi ha altres dones que van quedar atrapades en altres llocs o que potser estàvem a Corea que tenien aquesta història i podien anar en aquest espai en aquesta casa per a aquestes dones i convivien els seus últims anys de la seva vida i allà és on l'autora va conèixer la Lee Ok-sun on la va entrevistar i on va recopilar la seva història Carai Déu-n'hi-do interessant i comovador també alhora al final és una obra mestra com la qualifiquen alguns un còmic biogràfic i històric de la mateixa magnitud inclús que Maus la comparen amb aquesta obra que també hem parlat alguna vegada aquí al programa amb Persepolis amb l'art de volar que són altres novel·les gràfiques amb què et quedes d'herba si t'haguessis de quedar amb alguna cosa què és allò que destacaries crec que ho he comentat abans però jo destacaria la delicadesa amb la que l'autora tracta un tema tan dur sense restar-li duresa és a dir hi ha una elegància en la manera en què ella ho plasma en les vinyetes que et permet sentir el dolor sense que sigui molt gràfic el que et mostra no gràfic en el sentit de sense que sigui molt literal és molt gràfic és a dir et transmet el dolor i et transmet la cruesa però sense que sigui literal i sense que hagis de veure certes imatges que potser serien potser podrien ser més viscerals no? una cosa una cosa una cosa que per exemple en el cas de Frommel era tot visceralitat també aquí potser és el fet que en el cas de Frommel són dos homes fent un còmic que tracta sobre un senyor que assassinava dones i aquí és una dona entrevistada una dona que ha patit una història molt dura una sèrie d'abusos i llavors també hi ha una sensibilitat diferent jo crec que també hi ha un aspecte del gènere de qui crea aquesta obra que també aboca en la sensibilitat en què aquesta obra és creada i és tractada a la història i tant les vinyetes com és a dir tant la il·lustració com tota la història estan fetes per la mateixa persona us comentes? sí en aquest cas tot està fet per la Kim Suk Jandri Kim que ella es va formar en art a Corea i després va desenvolupar la seva carrera com he dit abans a França aquesta obra jo no sé si serà un Maus sí que té hi ha paral·lelismes en Maus en dues obres es parlen de la història de supervivents d'una guerra de fet de la mateixa però en dos bandes diferents del planeta és el mateix tipus de novel·la biogràfica i en dues s'han guanyat molts premis Herba ha guanyat el Premi Harvey que és un dels premis més prestigiosos dels Estats Units ha guanyat altres premis a Europa ha estat nominada pels Premis Eisner que també és dels més prestigiosos del món amb la qual cosa potser estem una mica massa a prop del moment de la seva publicació per determinar si passarà a ser una de les novel·les gràfiques històriques de quan és aquesta novel·la que no t'he preguntat diria que és del 18 però visc del 19 també no me'n recordo és que no tinc les dades les dades exactes no la tinc però que és una obra recent que no estem parlant és del 18 espera un moment és del sí, bueno el 18 o 19 o 17 mira 17 encara més és molt recent no és com Maus que és dels 80 interessant interessant també a punt per tenir-ho en compte doncs d'alguna forma potser la que veu és a dir seria herba la que podria veure una mica i inspirar-se de Maus i no el contrari sinó que en aquest cas potser la que parteix no de fil conductor però la que parteix amb aquestes similituds vindria a ser aquesta que és més recent sí però jo no crec que s'inspiri necessàriament en Maus és un el tipus de novel·la gràfica que és Maus n'hi ha hagut moltes després és tot una corrent de novel·les gràfiques que parlen de que parlen de biografies en el context de conflictes totes tenen certes similituds però no crec que herba vegi necessàriament de Maus sí que és veritat que comparteixen aquesta vinyeta fosca una vinyeta molt fosca amb un traçat també molt peculiar i molt concret i vinyetes amb molta potència és a dir marxem d'aquesta visceralitat que comentàvem abans a From Hell per exemple però tenen molta vida no? aquestes vinyetes són molt potents tenen un estil també una mica més semblant al que seria el manga o el manga o tot el que seria el còmic oriental no és tan és més narratiu i no és tan simbòlic com és Maus Maus té molt de simbolisme té molt missatge d'algú entre les vinyetes aquí és la vinyeta serveix per la narració per explicar la història i també per reflectir amb delicades aquests moments tan durs i això trobo que ho diferencia força de Maus però de nou hi ha molts paral·lismes pel fet que en dues parlen de la història d'uns supervivents en el context de la segona guerra mundial doncs recordem la data serà el 25 de març a les 8 del vespre la teneu Sant Justenc amb entrada lliure obert per tothom i en aquest club de lectura conduït per Javier Del Campo descobrireu aquesta intensa i acomodadora història a través del còmic de la novel·la gràfica i també de totes aquelles persones que també d'alguna forma s'involucren en el debat perquè com comentem és un debat obert que s'hi fa tertúlia i també això enriqueix molt la trobada amb tot el grup i tant i tot el que es dirà allà serà molt més interessant mai perdó molt més interessant que el que jo hagi pogut dir avui aquí per tant us convido a tothom a que vingueu i recordar-vos que podeu trobar herba a la biblioteca i també podeu trobar herba a Calibreter si encara els queden exemplars que bé perfecte doncs ja ho tenim en compte Javi alguna cosa més abans de tancar l'espai d'avui res més que us espero a tots doncs queda dit ens esperem també al proper espai de novel·la gràfica que puguem parlar amb tu i comentar la següent novel·la ja la tens al cap ens vas comentar que ja tenies bastant bastant idea sí, sí, la propera ja està planificada si voleu ja us la dic doncs vinga és la balada de la marçalada que és la primera el primer còmic del corto maltès d'Ugo Prat un clàssic del còmic europeu doncs vinga ja ho tenim gràcies Javi una abraçada molt gran cuida't molt moltes gràcies i properament adeu-siau adeu-siau i fins aquí el refugi d'avui moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dimecres 12 de març del 2025 avui hem tingut preguntant s'entén la ciència menjant vigata també hem parlat de cultura pop i videojocs amb l'Américo i hem acabat el programa d'avui amb el Javier del Campo i la tertúlia literària del Clu Litari de la Taneu avui en especial hem parlat de novel·la gràfica hem parlat d'herba nosaltres com sempre tornem demà de 5 a 7 aquí a Ràdio d'Esvern no us perdeu el programa de demà dijous que estarà carregat com sempre d'actualitat de música d'entrevistes i també d'humor aquí estarem esperant-vos a Ràdio d'Esvern adeu-siau a les contes a Ràdio d'Esvern no l'entra m'incorrent