Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugiares. Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. Benvinguts al refugi, sóc Daniel Martínez i des d'ara, fins les 7 de la tarda, estaré amb vosaltres aquí al 98.ufm, a Ràdio d'Esvern. Al llarg del programa d'avui tindrem molta actualitat, tindrem notícies, tindrem música, tindrem espais de vins, perquè parlarem avui amb en Jordi Clavero, el nostre anòleg de capçalera de vins. També parlarem de cuina, parlarem de la vida d'estudiant, amb en Rubén Pérez. Tot això i molt més ho trobareu aquí a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm. Començarem ara i fins les 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí, al 98.1 i al www.radiodesvern.com. Comencem! I ho fem com sempre amb Actualitat. Actualitat 360. Les notícies a prop teu. Activat el Pla Inuncat per acumulació de pluges aquest dimecres al sud i al nord-est de Catalunya. Protecció Civil ha activat el Pla Inuncat per perill d'inundacions provocades per les precipitacions previstes en les pròximes hores. S'esperen acumulacions de 100 llitres per metre quadrat, sobretot durant la nit de dimarts i tot el dia de dimecres. Les pluges començaran al sud de Catalunya, sobretot al massís del port, i arribaran fins al nord-est del país, on es registrarà un grau més alt de perill. I seguim amb més notícies, perquè el temporal ha deixat un mort i dos desapareguts a Andalusia pel temporal Laurence, que també afecta Múrcia. A Sevilla, els bombers han trobat un cadàver a la zona on una parella va ser arrossegada quan anava en cotxe, mentre un altre home conduïa. Continuava desaparegut des de dilluns a Còrdova. En aquest cas, el temporal Laurence ha deixat pluges torrencials, inundacions i rius i rieres desbordades a aquestes últimes hores a Andalusia i Múrcia. A la província de Sevilla, els bombers han localitzat el cos d'una persona. Tot apunta que podria tractar-se d'un dels membres del matrimoni que hauria estat arrossegat per l'aigua. El cotxe on anaven ha aparegut buit en una riera de la població de Constantina. En aquest cas, també, una persona ha estat desapareguda any hora a la província de Còrdova des de dilluns a la tarda que va sortir a passejar amb bicicleta. I seguim amb les notícies a nivell municipal. Avui parlem de Janira Romero, que porta el seu univers íntim a l'escenari de la Virce. El concert amb el guitarrista Carles Gutiérrez tindrà lloc el 30 de març a l'Ateneu de Sant Just i combinarà temes propis i versions personals. La cantautora i artista santjustenca, Janira Romero, actuarà el proper 30 de març a les 6 de la tarda a l'Ateneu de Sant Just dins del cicle de concerts de la Virce. El concert inclourà quatre cançons pròpies i tres versions que Romero ha adaptat al seu estil íntim i personal. L'acompanyarà a l'escenari el guitarrista Carles Gutiérrez amb qui ha desenvolupat aquest projecte musical. I acabem parlant de l'escriptora Sant Justenga Paula Vidal, que ha estat nominada al Premi Menja Llibres de Vilanova per la seva novel·la juvenil Inversemblant, que ja acumula tres edicions en només un any. El guardó, organitzat per biblioteques, llibreters i docents del municipi, el decideixen més de 300 alumnes voluntaris de primer i segon d'ESO. I seguim amb més qüestions. Ara marxem a l'espai musical del programa. Això és La Càpsula. La Càpsula. Música sense límits. I avui a l'espai musical us portem una cançó d'Elvis Presley que segur que us encanta. A mi, personalment, és una de les meves preferides. I tot seguit tindrem l'espai de cuina amb l'Anna Pobeda. No us ho perdeu. Música sense l'espai musical. Música sense l'espai musical. Wise men say only fools rush in But I can't help falling in love with you Shall I stay? Would it be a sin If I can't help falling in love with you Like a river flows surely to the sea Darling, so it goes Some things are meant to be Take my hand Take my whole life too For I can't help falling in love with you Like a river flows surely to the sea Darling, so it goes Some things are meant to be Take my hand Take my whole life too For I can't help falling in love with you For I can't help falling in love with you Tarda de refugi, tarda de foodis, amb Anna Pobeda Anna Pobeda, bona tarda Bona tarda, Dani Tornem a estar aquí al refugi una tarda més per parlar de cuina I avui ens portes un tema, anava a dir molt dolç, però... Un tema d'actualitat, ja crec que és dolce No sé jo, exacte, perquè avui parlem dels sucres Sí, avui parlarem dels efectes del sucre, sobretot els efectes nocius D'acord Però també venir a plantejar i a demostrar que es poden fer postres sense utilitzar sucre Clar, clar, clar Porta algunes receptes dolces Sense utilitzar aquest sucre refinat que està present en moltes coses del dia a dia I que ens en podem sortir perfectament sense viure amb sucre És curiosíssim, eh, la de postres que es fan sense sucre I que de cop i de volta es substitueixen amb dàtils O amb altres fruites que d'alguna forma doncs ens compensen amb aquest sucre, no? I mira, jo l'altre dia vaig tastar un pastís de pastanaga Sí Que l'exemple, més que del sucre, posaríem l'exemple doncs de que ho hem parlat moltes vegades, no? Era un pastís que no tenia lactosa, que no tenia farines, diguéssim, que vinguessin del blat Per tant, era apte per celíacs, era apte per gent amb problemes amb la lactosa o amb el que fos I a més era com una bafarada d'aire, no? Te l'estaves menjant i semblava que t'estiguessis menjant aire, no? Perquè era, tenia tot el gust d'un carrot cake normal, però no te'n bafava gens, no? Era que de dir, ostres, anaves menjant aquell pastís i tenies aquesta sensació de... Més pesat Sí, curiós, no? És curiosíssim Entenc que amb el sucre pot passar alguna cosa similar, no? A l'hora de fer servir, diguéssim, doncs, substitutius, no? En aquest cas, el dàtil no ens aporta aquesta... ens en bafa més, perquè el dàtil és una frita que en bafa Però que també és veritat que dóna aquest joc de dir, ostres, estic menjant una cosa que no porta sucre, però que alhora és dolça, no? Sí, o sigui, podem jugar moltíssimes coses per buscar aquesta dolçó i al final, moltes vegades quan estic a foodies ja em preparo mis batidos de todo, vale? Ja ho he comentat algunes vegades, que agafo tot el que hi ha per allà i m'ho fico al blender i del que surti m'ho veig No he posat mai sucre, perquè al final quan utilitzes una fruita que està madura o una fruita que és natural o alguns ingredients que ja porten alguns sucres en el seu sabor, no? Et pot donar un resultat igualment dolç sense ser aquest sucre que el notes a la boca durant temps, perquè és aquest sucre artificial i que serà molt més saludable per al nostre cos El que venia a dir avui una mica és això, que més enllà del que pensem que el sucre ens pot tenir problemes relacionats amb el pes, o sigui, la nostra imatge sempre la veiem molt reflectida en dir No prenguis massa sucre o si no agafaràs pes ràpid, no? El sucre no només fa que hi hagi un sobrepes i moltes vegades infantil, sinó que hi ha altres coses que estan associades al consum de sucre que també no són del tot beneficioses, vale? O sigui, al final hem de pensar que el sucre sí que el veiem directament en alguns llocs, per exemple ens tirem sucre al cafè o veiem sucre amb un dolç, no? Vull dir, el veiem, però moltes vegades el sucre, aquest és el més perillós, pot estar com a ingredient ocult, vale? El que li diuen sucre fantasma, per què? Perquè nosaltres estem consumint el que dèiem, no?, un tros de pastís i potser no entenem tot el sucre que hi ha darrere d'aquest pastís, vale? O ens estem prenent una Coca-Cola i no ens estem adonant que estem prenent el doble de la quantitat diària recomanada de sucre, només bevent una Coca-Cola normal, no? Llavors, tot aquest sucre que hi ha darrere d'aquests aliments, d'aquests ingredients, no?, és el que hem de vigilar moltíssim perquè és el que ens farà pujar el consum de sucre diari a nivells que no són gens saludables, vale? Ok. Un excés de sucre no només porta, doncs això, una pujada de pes, sinó que porta problemes amb la hipertensió, amb la diabetes, amb el càncer, vale? Poden tenir diferents problemes amb un consum excessiu de sucre, vale? El que sí que està clar és que si reduïm el sucre serà tot benefici, per exemple. S'ha estudiat que hi poden haver problemes entre el consum de sucre d'un nen, vale? Amb la pèrdua de memòria d'un adult, vale? O sigui, si hem consumit moltes quantitats de sucre quan érem nens, pot ser que tinguéssim aquest deterior cognitiu quan siguem adults. Podem tenir problemes de memòria. I moltes vegades, jo ara que em quedo pensant lo que m'entén, ¿dónde he dejado las cosas, no? Dic, ostres, a veure si saps les bosses de dolços que em menjao que era petita, saps? A veure si m'estan fent afectar. Però vull dir que sí que al final el sucre té una relació molt directa amb el cervell, vale? I també podem tenir menys percentatge de patir Alzheimer, si reduïm el sucre, perquè també està relacionat amb que un consum de sucre excessiu et pot portar a patir una malaltia degenerativa com és l'Alzheimer, vale? O sigui, el que explica és que amb el consum de sucre s'incrementa la diabetes, vale? I la diabetes al final el que fa és que tinguis molt més probabilitats de patir un desgast cognitiu i la malaltia que més està present d'aquest desgast cognitiu és l'Alzheimer, vale? Sí. També han hagut estudis que s'han relacionat que el sucre pot estar relacionat amb l'ansietat i la depressió, vale? Aleshores, no se saben si va ser l'ou primel o la gallina al principi de l'estudi, vale? De dir, escolta'm, l'ansietat i la depressió m'han portat a consumir més sucre o és el sucre que m'ha portat en aquest estat depressiu, no?, i d'ansietat. Llavors van determinar que al final, sí, era el sucre el que havia portat aquestes persones a tenir un estat molt més d'ansietat i de depressió. Per què? Perquè al final el sucre el que fa és que també genera unes hormones, vale? Que el que et fan és que et donen la sensació que no estàs saciat i que et fan seguir menjant, no? Aleshores, a mi m'ha passat moltes vegades que he menjat potser un paquet de, diré la marca perquè no ens importa, diré un paquet de donetes, vale? I potser m'acabo el paquet i dic, buah, me'n menjaria un altre. I dius, però com pot ser si m'acabo de fer aquí 200 grans de... És com una espècie d'addicció, no?, que generen aquests productes. Però igualment no et sens saciat, aquest és el tema, vull dir que jo després d'un paquet de donetes em podria haver menjat un altre i un altre, no? Aleshores, el que fa aquest sucre és això, que genera aquestes hormones que el que fan és això, que no et sentis saciat i segueixis menjant. Llavors, això és perjudicial per dues vies, perquè una, t'estàs menjant uns sucres que són perjudicials i, per altra banda, aquestes hormones t'estan dient, no, no, menja, menja, que encara no estàs saciat, no? Llavors et fa menjar molt més del que menjaries si aquestes hormones no s'estiguessin segregant, no? Aleshores, aquí aquesta dualitat de prendre el sucre, què fa, doncs això, aquests problemes d'ansietat, aquests problemes de depressió. I no només això, sinó que també l'aspecte de la pell podria millorar si reduïm el sucre, perquè també està demostrat que si hi ha un consum de sucre molt elevat, la pell al final, doncs, s'envelleix, es veu més apagada i pateix una miqueta, d'acord? Es veu més seca i apagada amb aquest consum de sucre, d'acord? Des de la meva humil opinió, d'acord? El que faria és seguir uns consells que són superfàcils de seguir per evitar, doncs, això, que se'ns dispari el consum de sucre i que tinguem tots aquests problemes que hem anat anomenant que podrien ser perjudicials per la nostra salut, d'acord? Perquè a vegades no ens en adonem o estem superacostumats a tirar-nos un sobre sencer de sucre al cafè, però potser si l'anem reduint cap a la meitat, el cafè ens sentarà igual de bé, o sigui, li trobarem el mateix gust al final i serà molt menys perjudicial per a la nostra salut. Tindrem el mateix resultat, però estarem fent un procés més beneficiós, d'acord? No estic dient de tallar el sucre al 0% i no menjar res de sucre, d'acord? Jo sempre, quan dono aquí els consells, els dono des de la meva humil opinió i el que demano és que, doncs això, els oients que s'estiguin escoltant intentin aplicar el major del consell, però sense tornar-se a vot, sense generar ansietat, sense que això li suposi un mal tràngol, no? Al final el que estem buscant aquí és petits hàbits que el que ens ajudaran és tenir un estil de vida més saludable a través de l'alimentació. És el que des d'aquí proposem. Aleshores, com a consells que jo donaria, d'acord? Sobretot, mirar el sucre de tot el que comprem, que estigui ja envasat o preparat i que allà hi hagi un sucre declarat, no? Perquè moltes vegades, això, ens trobarem que en els ingredients, potser en el primer o en el segon ingredient, hi trobem el sucre, d'acord? Els ingredients de qualsevol aliment que comprem, d'acord? Estan anomenats de major a menor, d'acord? Aleshores, si comprem un suc de taronja i veiem que el primer ingredient és sucre i després és taronja, no? Volia dir que porta moltíssim més sucre del que em portaria de taronja, d'acord? Doncs això és el que ens hem de fixar bé. Hem de mirar molt bé, doncs això, que el sucre no estigui entre els primers ingredients a l'hora de comprar qualsevol aliment, perquè volia dir que és un sucre que té quantitats molt elevades. Ok. Després, el segon consell que donaria seria reduir de manera intencionada el sucre que estem consumint, d'acord? Si, el que deia, si ens estem prenent un cafè amb un sobret de sucre de 10 grams i en podem ficar-ne 5, doncs moltíssim millor. No serà el mateix cafè, per suposat, perquè en comptes de ser un caramel de cafè serà un cafè normal, d'acord? Però el que ens ajudarà és això a reduir les quantitats de sucre, perquè com a màxim, el que es recomana és no passar els 25 grams de sucre al dia. Ok. I hi ha moltes vegades, doncs això, que et fas dos cafès amb un sucre, amb un sobret de 10 grams i ja estàs. Ja has arribat al tope. Exacte. I no pots consumir més sucre. Només amb dos cafès, vull dir que et queda molt just, no? I queda molt dia per disfrutar del sucre, no? Clar. Aleshores, aquí proposo com a segon consell, no només el primer, mirar els ingredients dels aliments que consumim, sinó com a segon consell, deliberadament, reduir el sucre que estem consumint en les coses on ens fiquem sucre. I el tercer consell que donaria seria picar sense sucres. És a dir, hi ha moltes vegades que a mig matí i a mitja tarda tenim aquest com el gusanillo, que diuen aquestes ganes de picar alguna cosa, i el primer que se'ns passa per davant és dir, em prengui una mica de xocolata o em prengui una mica de, jo què sé, algú dolç, no? Un croissant i m'equito les ganes. Intentem picar entre hores que no siguin aquestes coses, sinó que ho substituïm per coses que ens saciaran i seran molt més bones, com ara la frita, inclús la frita seca, o sigui, podem menjar les pances o els orellons o aquestes coses que no portin sucre, sobretot perquè hi ha fruites que s'han deshidratat amb sucre, podem picar inclús fruites i verdures, o sigui, jo a mig matí m'emportava pastanagues que estaven rentades i pelades i me les menjava com a snack també. Llavors la pastanaga és una verdura molt dolça, una hortalisa, que també ens proporciona com aquest xip de menjar alguna cosa dolça i el cos em senta molt millor que no si ens prenguéssim un croissant o qualsevol cosa que portés sucre. I també satisfà, no?, perquè et deixa ple. Et deixa ple i, clar, menges la pastanaga i et satisfà si tens, doncs, una miqueta de gana, no?, allò de dir a les dotze i mitja del migdia que encara no toca dinar però ja fa hores de l'esmorzar i estàs allà, doncs vinga, va, menja una mica de pastanaga i així. I a més amb una bosseta d'aquestes de cip, doncs la pots portar, la pots deixar a la navareta on sigui. Es conserva molt bé i tant i no ens embruta perquè al final... Exacte, pots seguir treballant si estàs fent alguna cosa i... Sí, és un finger food molt còmode. I com a últim consell que donaria seria, doncs, això, aprendre a cuidar sense sucre. Ara estàvem comentant això de que tots els postres haurien de portar sucre, però moltes vegades ho podem trobar un substitutiu a nivell de fruita, a nivell de farines, inclús a nivell de llets. Vull dir, les llets vegetals, la llet d'arròs, a vegades s'utilitza també per postres, perquè ens dona aquesta textura, però alhora no em va fer tant com altres llets, no? Vull dir, busca, i no porta tant de sucres, busca aquestes alternatives sempre que ens permetin cuinar de manera una mica responsable i no ficar-hi tant de sucre. Que bé. Aleshores, des d'aquí portava algunes receptes per això, per cuinar alguns dolços, sense que impliqui el sucre. Perfecte, doncs comencem amb aquestes receptes, després de sentir els consells, que ja ens hem fet una mica la idea, no?, d'aquells substitutius, d'aquelles formes més saludables de consumir sucres, que són sucres, diguéssim, que estan incorporats en aquells productes moltes vegades, no?, que no estan afegits, no?, allò de sin azucars añadidos, doncs una mica buscar això. I ara ens anem al receptari de l'Anna Pobeda, aviam què ens porta, i també, doncs, jugant una mica amb el tema d'avui, que és, doncs, evitar una mica aquests sucres afegits. Exacte. Així com a termes generals, es pot substituir els sucres amb molts ingredients, per exemple, si trobem els plàtans, dàtils, les maduixes, el que comentàvem abans, no?, aquestes fruites que són més per endolcir, que no tan el sucre, però a l'hora de fer un postre, igualment podem utilitzar verdures, que siguin dolces, a nivell de pastís de pasta naga. La pasta naga li donarà aquest toc dolcet que també busquem al pastís, no?, que dèiem abans. Vull dir que un postre sense làctics, sense glutens, sense sucres, ara ja pren molta més forma que potser fa uns anys que no s'estil·lava tant aquests temes, no?, però ara ja s'estem molt més en compte tots aquests ingredients que els hi fiquem a un postre, no?, un healthy indulgence, que es diu, que és picar de manera saludable. Doncs la primera recepta que porto és com un pastís de flan i xocolata, un dos capes, sense sucre. Quedaria com un flan i per sobre una maqueta de xocolata, amb una base de galeta, i seria superfàcil de preparar, però també seria molt resultant. Perfecte, comencem. Llavors, per fer aquest pastís necessitaríem 200 grams de galetes sense sucre triturades, en els supermercats també venen aquestes galetes maries que són sense sucres, que porten les farines. Necessitaríem 80 grams de mantega o margarina, això és el que vulguem nosaltres, 25 grams de maicena, 100 mil·lilitres de llet, ho podem fer de llet de vaca, llet de cibada, llet d'arròs, el que més ens agradi a nosaltres, perquè això és a nivell de buscar-li aquesta textura més humideta, no tant pel sabor en si. Necessitarem la pell de mitja llimona, una mica de canyella, i llavors ja passarem a 3 gemes d'ous, dues cullerades de mel, podem utilitzar un sirop que nosaltres estiguem prenent natural per buscar-hi aquest substitutiu del sucre, o utilitzar una mica de mel, en aquest sentit es pot fer servir, o no ficar-hi res. Ok. Necessitarem també 800 grams de xocofondant, 200 mil·lilitres de nata per muntar, i 30 grams de nips de cacau, que són els que farem servir per decorar el pastís. Ok. Llavors, és molt fàcil, és com si féssim una crema catalana o una d'aquestes coses, però amb diferents passos. Primer de tot, necessitem la base, que llavors agafaríem les galetes i la mantega, ho barrejaríem tot, i li ficaríem com a la base ben xafadet. i ho ficarem a la nevera 30 minutets perquè solidifiqui aquesta mantega o aquesta margarina que hem picat a la base. Després ajuntem la maicena, la llet i la llimona, i li fiquem també les quatre, he dit gemes, però no, clar, no són gemes. Clar, no, són els robells. Són els robells, clar, i jo aquí he ficat la gamba aquí. Doncs a mi m'ha colat perfectament, jo ja estava... Sí, sí, les gemes, les gemes. Jo estava aquí a tope. Ho expliques tan bé i tens una veu tan dolça, Anna, que és igual... Mira, avui parlem de dolços, que és igual que t'equivoquis, vull dir, no... Jo no ho hagués dit, eh? Tu dius gemes i ja està. Perdó, pupeu, Fabra, que ho haurà dit. Baixarà, baixarà i dirà no aneu a fudis a menjar. Doncs agafem aquests robells també, els fiquem a la mescla anterior i hi fiquem la mel i ho barregem tot, d'acord? Aleshores, ho fiquem en un cacito que cogui una miqueta, d'acord? Cassó, cassó. Un cassó. Ah, si ens estem posant... Si ens estem posant tiquis-miquis, aquí ja per tot, aquí ja per tot. Ara tinc por, ara tinc por a parlar. Vinga, com una espècie de crema, no? Ho fiquem en un cassó, exacte, fins que faci una mica de bull i ho fiquem en el recipient, d'acord? Aleshores, ho fiquem en la nevera una hora més que descansi, perquè com que estem fent capes... Anem solidificant les capes, no? En les capes. Súper. Després, com a última capa, agafem la nata muntada i la xocolata, ho juntem tot, que juntin la xocolata desfeta i la nata muntada, ho fiquem sobre el motlle, ho deixem a la nevera i quan... Deixem una altra hora més i quan ja s'hagi solidificat la capa li podem ficar els nips de cacau i ja ho podem servir. Llavors ens quedaria com... Doncs això, un flan amb una mica de xocolata que quedaria com un pastís així mixta, de capes. Que bo, que bo, que bo. Però no hem utilitzat sucre i la xocolata també ens donarà com aquest fals pensament que estem menjant alguna cosa dolça, no?, de postre. És la sensació de xocolata. Abans de passar, entenc que passarem a una altra recepta. Sí. Deixa'm que et pregunti una cosa perquè l'altre dia vaig provar foodies al cheesecake que teniu, que està boníssim, i et volia preguntar pels sucres d'aquell cheesecake. Són... De quin tipus? Clar, aquest sucre porta... Nosaltres fem servir sirop d'agave, que és d'aquesta planteta. Sí. És que es diu atzabar en català, però molt poca gent la coneix. tothom la coneix com a xome, sirop d'agave. Aleshores... Que no és el d'arce. Són siropes diferents. Són siropes diferents. D'acord. Exacte. Venen de plantes diferents, al final, però surten més o menys així. És un sucre que prové de la pròpia planta. No és un sucre refinat. Per tant, aquí... Pels tès és boníssim. Sí. Sirop d'agave, pels tès... S'utilitza moltes coses. Oh, boníssim. Queden molt bons. Ho fiquem a les llimonades. Molta gent que ens diu escolta'm, és que la trobo molt àcida o molt... Nosaltres, de base, sempre li fiquem una mica d'aquest sirop d'atzevara, el xarrub d'atzevara, en principi. Exacte. Però no fem servir sucre refinat. Sí. D'acord. Per evitar tot això, aquests problemes que comporta el sucre. És que està molt bo, eh? Sí. Està molt bo, aquest cheesecake. I nosaltres li vam posar una mica de dulce de leche per sobre, de dolça de llet. Això sí que em porta, eh? I això sí que em porta, però, clar, estava allò... Sí. Molt bo, molt bo. I, a més, ara que a tot arreu es fan cheesecakes, que era bé, no? A molts restaurants. Sí, moltíssims. Vull dir, ara està com de moda, el cheesecake. Però aquell és que està molt bo. Sí. Bons és difícil, eh? Clar, nosaltres donem l'opció de la maduixa, que aquesta maduixa també és triturada al 100%, no hi porta res, però és el que et comentava abans, que tant el plàtan com la maduixa són fruites que endolcen molt allà on les posis, no? Perquè tenen aquest contingut una mica dolcet, que el que et fa és, doncs això, quan estàs menjant un pastís que potser no és aquell dolç d'intens del sucre, però li fiques la maduixa et dona aquest contrast que al final en el teu cap és com està dolcíssim i està boníssim, no? Sí, sí, sí. Però sense implicar tots aquests sucres que porten darrere les coses, no? Que fort. Sí. Que fort, que fort. Són aquests petits truquillos. Vinga, va. Ara sí, després d'aquesta pausa publicitària anem a parlar de la recepta d'avui. És que t'ho havia de preguntar, perquè, clar, avui parlem dels sucres, t'havia de preguntar per aquest cheesecake. Hem fet aquesta primera recepta que implicava xocolata, que implicava aquesta crema, que implicava aquesta galeta molta i que ens ha semblat espectacular. I ara marxem a una altra que també serà dolça i que en aquest cas, un altre cop, amb la mateixa premissa, de no incorporar aquests sucres afegits. Sucres afegits, exacte. En tinc dues més de xocolata, però passem a la una que no sigui de xocolata per trencar una miqueta. Vinga. I porto un pastís de taronja, també sense sucre. D'acord? Aleshores, aquell que necessitaríem és una mica una massa d'aquestes de pastís, que la podem comprar sense sucre perfectament als supermercats o fer-la nosaltres. Al final és com fer una massa de galeta com hem fet abans, però es pot comprar feta perfectament. D'acord? D'acord? Necessitem una mica de mantega, sis taronges, dos ous, tres robells. Ben! Robells d'ou, vinga! 30 grams de maicena, 100 mil·lilitres de sirop d'hàgave o de mel o del que volem utilitzar com a endulxar una mica més natural, d'acord? I ja està. Amb tot això, precalentem el forn i cuem la massa, perquè si la massa la comprem al supermercat està crua, si la fem nosaltres amb galeta i mantega com hem fet abans, doncs ja està cuita i ja no estarem a fer res més. D'acord? El que fem és ratllar les taronges i treure el suc, i culem aquest suc de les taronges. després fiquem en un bol gran els ous, els robells i la mel, i ho barregem tot i després afegim la maicena, el suc de les taronges i la ratlladora de les taronges i ho barregem molt. Súper! Ho portem a un cassó al foc, també per coure aquesta crema que hi ha, que estem fent, i quan ja s'espeix una miqueta que els ous estiguin cuits amb tota aquesta massa, la fiquem a sobre del molde i la deixem refredar i és un pastís que es menja fred, que no requereix de forn, i queda com una textura així suaveta, com si fos com una crema amb una mica més de sabor de taronja, que queda una miqueta més líquida, que es necessitessin prenent un flam o una crema catalana. Com una espècie de lemon pie, però amb taronja? Sí, exacte, més o menys. Orange pie. Orange pie. Orange pie. Però exacte, no necessitem sucres per fer aquest orange pie, i el que ens donarà de posar això és aquesta sensació de menjar un postre que sigui totalment saludable perquè utilitzem també la fruita i el suc de la fruita. Ens encanta, ens encanta, boníssim, boníssim, boníssim, molt bo, molt bo, molt bo, i ara que també ve de gust, no?, època de taronjes, època de fruita cítrica, que ens aporta també molta frescor i que aquest punt d'amargor també es mola. a mi la Marc m'agrada molt, quan hi ha aquest punt d'amargor en els postres també l'agraeixo perquè dic, ah, mira, és guai, és guai. No, no, està molt ben pensat. Anna, ho hem de deixar aquí, ens portaves alguna coseta més, però si et sembla, un altre dia ja seguirem amb més receptes. Una abraçada molt gran, cuida't molt i que tinguis bona setmana. Adéu-siau. Igualment, adéu. i seguim a les tardes de Ràdio d'Esverns, seguim al refugi. Un minut per arribar a tres quarts de sis de la tarda, seguim parlant d'aliments, seguim parlant una mica de gastronomia, però ara ho farem amb una bona copa de vi. Jordi Clavero, bona tarda. Bona tarda, com estem? Molt bé, aquí una tarda més de dimarts amb una miqueta de vi, xerrant del món de l'enologia amb tu, un plaer també que ens acompanyis una tarda més. Tot i així, avui canviarem una mica de terç perquè no parlarem estrictament del vi, sinó que parlarem del cava i per fer-ho, avui ho farem amb el nostre divulgador de capçalera, divulgador del vi, en Jordi Clavero, que, aviam, hi ha molta gent que li diu vi escumós, no? Sí. Vull dir que, d'alguna manera, estaríem parlant de vi igualment, no? Estem parlant de vi igualment, però un tipus de vi que és escumós, com diu el seu nom. I per què li diem vi escumós, Dani? Home, doncs, perquè té escuma, no? Perquè escometa, no? I perquè té les bombolletes d'agulla aquestes que piquen una mica. Agulla no, eh? Agulla no hem de dir. D'agulla no? Perquè agulla és normalment bombolla afegida. Ah, vale. Vale? Agulla no hem de dir. Xungo, xungo, xungo. Els vins que són d'agulla normalment és bombolla afegida. Vale. I les bombolletes del cava són generades, saps? De forma natural. I quan no són de forma natural són aquestes que diem que són una mica més estalloses i que tenen aquesta connotació d'agulla. Doncs mira, ja hem après una cosa més. Comencem parlant de vi escumosos i avui, doncs, explicarem d'on sorgeix el cava i com es va consolidar com a vi escumós de referència. Doncs, bàsicament, el cava podríem dir que ve del xampany, no? Vale. O sigui, el cava no és el primer, no? Nosaltres aquí ens hem apropiat d'una història, però ens hem de remuntar en el passat per parlar de la història dels escumosos. Va començar el segle XVII amb en Don Perignon que va descobrir com es feia el xampany ja que era un monjo que realment controlava, no? temes d'enologia i era bastant intel·ligent i avançat per l'època. No va ser fins al segle XIX que aquí a Catalunya es va començar a fer cava, d'acord? I es va estendre molt el fet de fer cava gràcies que a França van tenir una gran crisi que no sé si us sona la filoxera sona? Sí, sí. Doncs la filoxera va arribar abans allà el 1861 i ells necessitaven el seu xampany el necessitaven d'un lloc i on podrien ajudar-se? Doncs bàsicament de Catalunya com sempre i un dels pioners va ser Josep Reventós que va produir un dels primers vils escomossos de Catalunya el 1872 i amb el temps el Penedès es va convertir en el centre de producció per excel·lència gràcies també al seu clima que és un clima idònic per fer cava ja que no tenim gelades que tenim sol i el fruit pot madurar adequadament i també gràcies a les seves varietats ideals per a l'elaboració de vils escomossos Ara marxem als anys 80 quan es va produir un camp important en el sector del cava Què va passar Jordi? Bàsicament que Espanya va entrar a la Unió Europea i això va tenir uns costos i un dels costos van ser a l'agricultura perquè França com sabem és un país molt important dins de la Unió Europea i això que Espanya entrés amb un vi que feia escuma com el xampany i que no tingués un nom exactament i que sempre ens hem tingut una mica de pel·loci i una mica de pel·loci ja saps no hi ha hagut mai un respecte molt mutu doncs va fer una mica de ràbia un veja però té un sentit també el Junts ens ha favorit i gràcies a això es va crear la Deo Cava el 1986 hem de pensar que Espanya entra a la Unió Europea i a l'instant pràcticament es crea la Deo Cava perquè és una cosa molt important per regulitzar el Cava el mètode és el mateix que el del xampany per això també li posem el nom per diferenciar-nos perquè si tenim el mateix mètode d'elaboració que el xampany ens hem de diferenciar d'una manera posant un nom diferent però el que canvia és la zona la zona de xampany és d'una manera i la zona on es fa el Cava és d'una altra manera al final la Deo Cava ha acabat sent interautonòmica que no sol formar part del Penedès sinó que està en diversos jocs de Catalunya i en diversos jocs d'Espanya això ho sabies? no la veritat interessant interessant a punt i de fet ara t'anem a preguntar pel procés d'elaboració perquè penso que a part de la zona de producció també hem de tenir molt en compte el tipus d'elaboració perquè és un tipus d'elaboració molt concret amb el qual n'extraiem n'acabem extraient aquella ampolla de Cava amb la que celebrem festes aniversaris al cap d'any i tot i que gaudim moltíssim arreu d'Espanya però aquí a Catalunya amb més intensitat perquè ens ho sentim molt nostre llavors parlem una mica d'aquest procés d'elaboració de les varietats del raïm que s'utilitzen i també d'alguns detalls que anirem puntualitzant al llarg d'aquesta explicació el Cava es fa amb el mètode tradicional que és el mètode que es va inventar el monge aquest d'on perinyon que també li podrien dir mètode champanois també hi ha el mètode ancestral que és un altre mètode que serveix per fer vins escumossos però que no faríem un Cava exactament però també podem fer uns vins de bona qualitat aquest mètode tradicional consisteix en una segona fermentació en l'ampolla i en aquesta segona fermentació perquè la podem obtenir hi haurem de posar en el vi base que nosaltres tindrem hi haurem de posar una mica de sucre i de llevat i gràcies a això tindrem aquesta segona fermentació i quan tinguem aquesta segona fermentació haurem d'anar mirant si la pressió puja per saber si s'està realitzant bé aquesta fermentació i gràcies a que el diòxid de carboni es desenvoluparà dins de l'ampolla i estarà tapat allò doncs tindrem aquestes bombolles tan desitjades normalment les veritats que es fan servir per al cava serien aquestes la primera de totes és la xarelu que ens aportarà la part més aromàtica i també tindríem la macabeu que perdoneu que serà la que aportarà els aromes i en canvi la xarelu és la que ens donarà l'estructura i el cos aquí m'he confós una miqueta i la parellada que és la que afegeix la frescor i l'elegància una diferència que tenim del cava amb el xampany que en el cava la majoria de varietats són blanques en canvi en el xampany fan servir la pinot noir i la pinot menier que són varietats que són negres per això el xampany acostuma a envellir més perquè té més estructura i per tant pot tenir més longevitat comentar que una diferència que també n'hi ha entre la zona on es fa el cava i la zona de xampanya que aquí tenim un clima mediterrani i a la zona del xampanya no hi ha aquest clima mediterrani i el fruit té problemes per madurar i han de xaptalitzar que què vol dir xaptalitzar? què creus que vol dir? m'imagino que deu ser d'alguna forma donar-li doncs sol o no? donar-li sol o maduresa al fruit no? perquè pugui madurar més o menys xaptalitzar és afegir sucre de canya o de remolatge abans de la fermentació i això per què? perquè aquell raïm no ha madurat el suficient i hi ha que afegir aquest sucre i això és alguna cosa molt comú en la zona de la xampanya degut a que no tenen el mateix clima que aquí i han de fer servir això perfecte doncs ha quedat una mica clar jo crec que sí jo crec que sí que ha quedat bastant clar quins tipus de raïm fem servir també les diferències entre el cava i el xampany que també era una cosa interessant a analitzar però ara passem a parlar de les categories del cava segons el temps que es guarda si l'altre dia parlàvem també del vi de gran reserva de reserva el cava també té els seus nivells el cava també té els seus nivells i us diria que és més important que en els vins negres que a vegades entenem jo vull un criança jo vull un gran reserva perquè denota qualitat però en el cava un cava jove normalment acostuma a ser de menor qualitat que un cava de guarda superior per què? perquè en el temps que passa envellint la cava la bombolla es va afinant cada cop és més fineta una bombolla d'un cava jove d'un cava que ha tingut una criança mínima de 9 mesos que seria el cava de guarda normal serà una bombolla més gruixuda més gran en canvi una bombolla un cava de guarda superior que podríem dir un exemple un reserva que serien un mínim de 10 mesos tindrà ja una bombolla més fineta més integrada i això per què? perquè ha estat més temps envellint i la bombolla s'ha pogut integrar d'una millor manera dins del cava també tindríem a part d'aquest reserva de mínim de 18 mesos tindríem el gran reserva que anirien cap als 30 mesos i el cava d'aparatge qualificat que aquí a part d'anar 36 mesos prové d'un indret concret i unes vinyes seleccionades i això bàsicament seleccionen unes vinyes de molta gran qualitat degut a les seves característiques urcanolèptiques ja que fan un fruit molt bo i d'això fan els grans caves com si fossin els grans cru o sigui aquí a part de la guarda també té una importància les vinyes o sigui seria molt semblant al concepte aquest de vila-vila de finca que vaig comentar l'altre dia amb el priorat per donar-li un plus més al producte i això ho podem trobar amb alguns productes de fins i tot les grans cases com Codorniu tenen els seus aquests aquests paratges qualificats que són uns vins exclusius i si hem parlat d'aquestes categories del cava segons el temps que es guarda és a dir segons la criança a l'ampolla també podríem parlar d'aquesta classificació diferent que tenim que és sobre el sucre afegit exacte el sucre afegit no tots els que porten sucre afegit jo us diria que la majoria no en porten però hem de distingir quina és la dosificació de sucre que en poden portar per els gustos de cada consumidor el Brunatur quan veiem una etiqueta Brunatur hem d'entendre que és aquell cava que va sense sucre afegit que ha fet la fermentació i al final de la fermentació hi ha el desgorge que és el que es fa abans que es pugui ja vendre aquest vi que ja donem per finalitzar també l'envi lleïment fem el desgorge no se li afegés cap dosificació amb un licor que porti sucre i hem d'entendre que serà el sucre natural del vi base que pot ser fins a 3 grams per litre o sigui aquest seria el que menys porta sucre després tindríem l'extra brut que màxim seran 6 grams per litre de sucre afegit després el brut que seria màxim 12 grams per litre de sucre l'extra 7 entre 12 i 17 el sec entre 17 i 32 i el semisec entre 32 i 50 i per als que us agradi més el dolç doncs el dolç que té més de 50 grams per litre de sucre això va una mica per gustos jo no us diré no és que els caves brut natur sempre són els millors teòricament però si a tu t'agrada un dolç no et sentis malament o si t'agrada el semisec doncs pren-te'l mira que algú té les seves maneres de prendre's el cava però no et prenguis un brut natur amb uns postres perquè algú àcid i sec amb uns postres no no m'agrada bé pren-ho amb un cava dolç doncs avui estem parlant de caves amb en Jordi Clavero el nostre anòleg del programa i seguirem comentant diverses qüestions perquè ara anem a parlar sobre el corpinat i el clàssic penedès per què van sorgir aquestes categories bàsicament corpinat i clàssics penedès sorgeixen per un conflicte que ja la Déu Cava que es va parlar bastant o sigui això és és sèrio trifurca de vins no una mica trifurca aquí hi ha trifurca però s'entén per què n'hi ha trifurca per donar un valor al producte que això és una cosa que fan els francesos i que aquí diem que nosaltres no ho fem i que hauríem de fer més perquè molts cops s'entén el cava com un vi barato i que no és de gran qualitat i no té per què ser així perquè com veurem en corpinat i clàssic penedès que són vins de gran qualitat ara us explico en què consisteixen aquestes dues denominacions a part van néixer com una necessitat de diferenciació del sector del cava aquestes dues denominacions corpinat agrupa bueno denominacions marques diré corpinat agrupa els sellers que elaboren els vins escumossos exclusivament amb raïms ecològics del penedès i seguint mètodes de qualitat superiors a la nominativa del cava tindríem entre ells noms com Recaredo Gramona Llopart Toralló Sabater i Coca jo crec que algun algun us sona una de les normes bàsiques raïms 100% ecològic i barremat a mà cuidem amb això i estem marcant aquí una una bona marca origen garantit amb això que em refereixo que no només es poden utilitzar-se raïms cultivats dins d'una àrea específica del penedès no poden venir d'unes altres zones d'Espanya o d'unes altres zones de Catalunya estem prestigiant la zona del penedès que té un sentit tens mínim de criança 18 mesos igual que un cava reserva o sigui que el més jove té 18 mesos i tot el procés de la benificació fins al motellat s'ha de fer en el mateix saller prohibició de compra de viva ser que això és una cosa que permet l'adeo cava que tu a l'adeo cava pots comprar viva ser canviem anem a clàssic penedès dins de l'adeo penedès tenim el clàssic penedès o sigui ells no estan dins de l'adeo cava ells serien dins de l'adeo penedès i garanteix la reducció ecològica i destaca per l'aposta pel territori de la sostenibilitat veiem que tampoc hi ha molta diferència amb això amb corpinat i aquí tindríem Albert Inoia Aterroca Masbertran també veieu que són noms amb prestigi el raïm torna a ser 100% ecològic igual que corpinat i que només es permet el curtiu ecològic òbviament i dins de l'adeo penedès doncs això vol dir que formen part de l'adeo penedès com he comentat abans el temps mínim de criança són 15 mesos una mica menys que en corpinat i permet la compra de vivace a diferència de corpinat permet comprar vivace per fer cava que això l'adeo cava també ho permet o sigui això de la compra vivace és un ús bastant real a l'adeo cava o sigui que compren el billafet i s'acaben fent el cava això ho sabies doncs no la veritat interessant també aquest apunt que ens comentaves del vivace com des d'aquesta compra doncs es pot acabar realitzant doncs processos que acaben esdevenint de la denominació origen penedès comentar aquells oients que s'acaben incorporant 98.fm que són les 6 de la tarda avui llargarem 5 minutets l'espai i connectarem directament amb el butllet informatiu de Ràdio d'Esvern a les 6 i 5 seguim amb més qüestions perquè ara hem de parlar sobre la climatologia de la denominació d'origen cava i quines característiques té que també serà important pel producte final el penedès és una zona on la majoria de les vinyes estan la majoria de les vinyes de l'adeo cava i té una gran diversitat de sols hem de recordar que fa molts milions d'anys va ser un mar i té des de sols calcalis i argilosos on zones baixes a les zones baixes i fins a terres més pedragoses a l'interior aquesta varietat de sols permet fer uns vins escomossos amb una gama de matisos molt amplis hem de pensar que la importància que el penedès fa tants milions d'anys fos un mar és molt important a l'hora de fer les nostres caves i aquest sol té un gran prestigi quan parlem del clima destaquem de l'ambient mediterrani que n'hi ha o sigui l'estació estival és molt llarga i amb una elevada insolació i temperatures molt altes tant a la primavera i a l'estiu a més últimament el canvi climàtic podríem dir que s'estan estremant encara més i hem d'acollir més d'hora i això permet teòricament una bona maduració tot i que en anys de canvi climàtic extrem jo us diria que no tant però més o menys permet una bona maduració però les pluges són escases i amb una mala distribuació estacional de manera que durant el període d'activitat vegetativa les precipitacions són escases que això pot ser bo per temes de no tenir problemes sanitaris en la planta però també és necessari una mica més d'aigua i en general l'humitat relativa és molt baixa també és un terme molt important per treballar de maneres ecològiques biodinàmiques per no tenir tant problemes no? amb infeccions a la planta per tot això el dèficit hídric és pronunciat especialment en la fase de maduració perquè a l'agost la planta podríem dir que està gustant però bé bé bé allò està en poca aigua clar si no la veritat és que una cosa sí que tenim que és que a Catalunya a l'estiu fa molta calor i aquesta humitat també que ens caracteritza sobretot a la costa de Barcelona i per tant doncs podríem situar ubicar espais terrenys com per exemple el Garraf la costa del Garraf que és molt nostre i que ens agrada molt però que hem de reconèixer que són temperatures molt altes molt humides i que per tant també la planta en aquest cas el CEP m'imagino que es desenvolupar d'una forma diferent al de la xampanya per exemple que comparàvem abans finalment per a aquells que vulguin visitar la regió quines activitats recomanes que això ja és un espai que ha vingut per quedar-se una mica que al final del programa acabem comentant algunes cosetes què podeu fer el cap de setmana si aneu al Penedès doncs bàsicament es poden fer tastos guiats en alguns sellers podeu anar a Recaredo Gramona i visitar les caves subterrànies que n'hi ha a Sant Saborní d'Arnoia o Sant Saborní d'Arnoia teniu moltes caves subterrànies on triar i fer rutes naturístiques també entre vinyes i mariatges gastronòmics i experiències boníssimes com la de lavarem en directe i també algunes curses que organitzen alguns sellers no sé si m'equivoco si Codorní ho tenia de ser també cursa on hi havia una cursa de sellers on bàsicament t'onaves corrent i passaves per segons quins sellers també molt recomanable la visita a Reventós i Blanc ja que és un seller preciós arquitecticament i on treballen amb biodinàmic i us explicaran una mica en què consisteix aquesta manera de fer i tenen allà els cavalls tenen una granja molt xula al costat del seu seller doncs ens ho apuntem alguna coseta més que vulguem afegir Jordi? no bueno que són llocs molt recomanables perquè a part estan ben comunicats estan bastant a prop de Barcelona i amb el transport públic ens podem plantar en un moment allà perfecte doncs mira ja tenim plan per aquesta primavera que està a punt d'arribar a més també arriba la Setmana Santa que tindrem dies lliures per fer alguna escapada i el món del vi el món del Cava doncs és una bona excusa podeu anar-hi allà perfecte doncs moltes gràcies per compartir-vos aquests coneixements Jordi sobre el Cava avui hem dedicat aquest espai al Cava que ens encanta i que és molt nostra i si et sembla ens retrobem en un nou episodi per seguir descobrint el fascinant món del vi cuida't molt Jordi igualment que vagi bé adeu i nosaltres seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern seguim el refugi ara botllet informatiu de les 6 a Mariona Sales i seguim amb tota la programació del refugi d'avui dimarts fins ara Bona tarda us informa Mariona Sales Vilanova la cantautora i artista Sant Justenca Genera Romero actuarà el pròxim 30 de març a les 6 de la tarda a la Taneu de Sant Just dins del cicle de concerts La Virce el concert inclourà 4 cançons pròpies i 3 versions que Romero ha adaptat al seu estil íntim i personal l'acompanyarà a l'escenari el guitarrista Carles Gutiérrez amb qui ha desenvolupat aquest projecte musical durant una entrevista a Ràdio d'Esvern Romero ha explicat que la música ha estat sempre una passió que havia mantingut en l'àmbit privat fins que va començar a participar en tallers i concerts locals tot i ser reconeguda principalment per la seva faceta d'escultura l'artista ha explicat com ha compaginat les dues disciplines creatives i ha destacat que actualment se sent més lliure i centrada en la música malgrat la dificultat de combinar-la amb la seva feina com a autònoma en l'àmbit museístic podeu escoltar l'entrevista completa el podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern La pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol l'economia europea en el context geopolític mundial i serà a càrrec d'Antoni Castells i Oliveres economista i exconseller d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya l'acte tindrà lloc el dijous 20 de març a les 6 de la tarda a l'auditori de la residència de la Mallola Castells analitzarà l'actual situació econòmica d'Europa en relació amb els canvis geopolítics globals en un moment marcat per la inestabilitat internacional els nous equilibris de poder i les repercussions econòmiques dels conflictes globals i la transició energètica la conferència abordarà també els reptes que afronta la Unió Europea en matèria l'acte és oberta a tothom amb entrada gratuïta pels socis de l'aula universitària i una aportació de 5 euros per als no-socis l'Ateneu de Sant Jús acollirà el pròxim dimecres 19 de març a dos quarts de vuit del vespre la conferència Robots, Identitat i Futur a càrrec de l'escriptor i divulgador Ignasi Llorente la xerrada organitzada pel grup de tertúlies de l'Ateneu i amb la col·laboració de la Federació de Taneus de Catalunya és gratuïta i oberta a tothom i tindrà lloc a la sala del cinquantenari a partir del seu darrer llibre Llorente plantejarà un debat sobre les implicacions filosòfiques ètiques i socials del desenvolupament tecnològic amb qüestions com la possibilitat que els robots desenvolupin sentiments la substitució dels humans per la intel·ligència artificial o com les noves tecnologies poden transformar els conceptes tradicionals de vida i mort l'acte convida la ciutadania a reflexionar sobre el futur immediat i el paper creixent de la tecnologia en les nostres vides I això ha estat tot Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda Fins ara Ràdio 2B FMA 98.1 If I were a boy Even just for a day I'd roll out of bed in the morning and throw on what I wanted and go Drink beer with the guys and chase after girls I'd kick it with who I wanted And I'd never get confronted for it Cause they stick up for me If I were a boy I'd think I could understand How it feels to love a girl I swear I'd be a better man I'd listen to her Cause I know how it hurts When you lose the one you wanted Cause he's taking you for granted And everything you had got destroyed If I were a boy I would turn off my phone Tell everyone it's broken So they think that I was sleeping alone I'd put myself first And make the rules as I go Cause I know that she'd be faithful Waiting for me to come home To come home If I were a boy If I were a boy I think I could understand How it feels to love a girl I swear I'd be a better man I'd listen to her Cause I know how it hurts When you lose the one you wanted If he's taking you for granted And everything you had got destroyed It's a little too late For you to come back Say it's just a mistake Think I'd forgive you like that If you thought I would wait for you You thought wrong But you're just a boy You don't understand You don't understand How it feels to love a girl Someday you wish you were a better man You don't listen to her You don't care how it hurts Until you lose the one you wanted Cause you're taking her for granted And everything you have got destroyed But you're just a boy Les àvies i els avis són sàvies i savis No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit Festa de Bici Sense Edat En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada i depèn de tu que ho facin sols Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran Acompanya'ls a veure el poble on es van criar Dóna'ls vida que tornin a sentir el vent a la cara Et necessiten i tu a ells també Des de Bici Sense Edat et necessitem Festa Voluntari Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out l'smood jazz el funk el sol o la música electrònica més sual 100% música relaxant Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda Smooth Jazz Club T'hi esperem Doncs jo no separo la brossa em fa mandra Tu sí? Esclar Marcel Cada cosa em toca Esclar Reciclar és massa evident per no fer-ho Envasos de cartró i paper el contenidor blau o el cubell del porta-porta Generalitat de Catalunya sempre endavant El Refugi El magasin de tardes de Ràdio d'Esvern I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern seguim El Refugi Aquest és l'espai de la vida d'estudiant amb en Rubén Pérez Rubén Pérez Bona tarda Bona tarda Com estàs? Doncs molt bé la veritat I tu? Doncs bé Amb ganes d'un nou espai de la vida d'estudiant avui amb una convidada molt especial també Doncs sí Avui Que es presenti ella mateixa ara tota la gent del programa la coneix És la nostra estimada Aina del Pino Aina, bona tarda Bona tarda Com estàs? Doncs molt bé Molt contenta que m'hagueu citat aquí Avui canvies de dia També una mica de temàtica Però bé Al final Com que també parlem una mica de nosaltres mateixos i de la vida en general de conèixer Vull dir Al final Portes la teva maleta la teva motxilla i aquí a explicar les teves experiències com a estudiant Rubén Explica'ns una mica com enfocarem el programa d'avui Doncs mira Avui portem a l'Aina que és estudiant de batxillerat Un tema que hem tractat als programes anteriors i doncs res Avui li farem una entrevista perquè ens pugui donar a veure el seu punt de vista i com porta aquesta etapa d'estudiant Molt bé Perfecte Doncs si et sembla Rubén Comencem Per on vols començar Rubén? Doncs mira començaré per l'Aina per preguntar-li com porta fins ara al batxillerat Doncs ara són uns mesos diguéssim com complicats perquè hi ha una mica no sé si ho saps però l'11 de juny ja és la CL Llavors ens queda l'últim tram diguéssim i ens queda el tercer trimestre Per tant ara estic relaxada perquè ja ha acabat els exàmens i tinc el bolletí de les notes i tot però encara o sigui queda a camí saps? No, sí entenc jo m'ho tinc apuntat això de l'11 de juny per la CL però jo et volia preguntar si consideres el mateix que el propi batxillerat és massa difícil portar-ho dia a dia o és que ho exageren massa? Jo crec que al batxillerat hi trobem diversos prototips de persones hi ha persones que són d'hormiguetes com és el meu cas que jo em poso a mi jo tinc una voluntat que madre mia hi ha altres persones que els costa molt mai es posen a estudiar o sigui arriben a casa i no tenen un horari base llavors jo crec que en aquest sentit a mi no m'està tan complicat doncs arribar a casa i posar-me a estudiar però depèn del tipus de persona si és veritat que jo com a estudiant diguéssim sempre els profes et diuen que vagis i et posis no sé acabar la classe i que després a les 5 et posis a estudiar però és que és impossible arribar a tots els temaris perquè hi ha molt volum i a més jo a vegades doncs també vull relaxar-me o vull estirar-me el sofà i doncs no et dóna temps a fer tot clar al final també és important el fet de descansar de desconectar de l'àmbit estudiant però clar aquest temps aquesta gestió de temps que una vegada acabar aquesta jornada estudiantil com l'organitzes tu perquè nosaltres sabem que tu fas moltes hores que de vegades hem de fer alguna gravació o una coseta perquè tu puguis estudiar els exàmens com ho portes això? doncs jo soc com un cas especial perquè la majoria de la gent per exemple a la meva classe tindran totes les tardes lliures en el meu cas doncs no és així jo faig extraescolars com per exemple a BAI també faig el de la ràdio que també m'ocupa bastant temps i doncs als fins ara estic fent un curset si és veritat que em costa perquè clar hi ha dies que o sigui jo al meu cap o sigui vaig estressadíssima en què no ho sembli jo aprofito totes les hores lliures aquests moments on la profe se'n va o no hi ha ningú de guàrdia jo em poso a fer feina i a tot i pleni i m'organitzo molt soc una persona molt organitzada per tant per mi és fàcil però si és veritat que vaig molt atacada a nivell mental de dir és que no arribo a res i tot això però bueno jo intento qualsevol hora que tinc lliure posar-me organitzar-me val ser l'horari que tinc ser el temps que tinc per estudiar o per fer deures o el que sigui llavors m'organitzo em poso una llibreta per exemple em poso les hores exactes que tinc i em poso la matèria i fent així com una espècie de llistat de tot el que he de fer doncs m'ajuda molt sobretot a ser conscient de quines coses he de fer i després com executar-les una clara organització plena és que si em trec les notes que tinc és per l'organització és que no és res més clar estem parlant que l'Aina ja ho ha dit ella estudia moltíssim les notes que també es reflexa molts cops llavors clar és molt sorprenent que tu diguis que ja a nivell de batxillerat ja t'hagis de fer tu la pròpia agenda i calcular tu les teves hores i fer sacrificis que això ja és una part molt important és una cosa o sigui jo crec que la gent es pensa com que el pas de l'ESO a batxillerat és com bueno chill potser primer sí una mica però jo crec que per exemple primer o sigui jo faig l'humanístic i per mi primer va ser cinquè de l'ESO però per la gent de ciències va ser una hòstia ben grande en canvi per mi segon de batxillerat ha sigut l'hòstia clar això és segons també la modalitat i la capacitat de cada persona i la força de voluntat de cada persona però sí que penso que doncs és una qüestió d'organització de poder fer les coses i sí que hi ha sacrificis perquè jo per exemple doncs he perdut vida social diguéssim a molts nivells per haver d'estar estudiant però és el que hi ha bueno al final són decisions que hem d'aprendre també tot estudiant perquè el temps el tenim molt lliure o sigui la gent que en el meu cas per exemple fent pràctiques és un temps que jo podria estar dedicant a fer estudis o a poder treballar millor durant la teva feina però són sacrificis que hem de portar a terme m'agradaria preguntar-te també com està l'ambient de classe com tu bé has dit ja falta poc per la selectivitat és una etapa on molts alumnes de la teva classe m'imagino s'hauran de posar una miqueta més les piles per un futur depenent si volen agafar un grau o una carrera com està l'ambient com ho veus? doncs jo veig o sigui jo sí que és veritat que veig des de primer a segon un canvi bestial en l'actitud la gent està molt més o sigui molt més posada jo per exemple que no faré no aniré a la universitat de moment doncs sí que he notat moltíssima pressió o sigui a nivell de jo no necessito nota però igualment faig la cel·le per fer-la i tot i així sento com aquesta pressió d'haver de treure la millor nota etc o sigui sí en aquest sentit estic molt pressionada per el fet de l'entorn i després a nivell i clima de classe i tal es nota que la gent ja està més posada ja no és tan catxondeo com pot ser l'ESO per exemple la gent normalment doncs sí que fan els deures etc i en el meu col·le per exemple que és una peculiaritat hi ha el tema de l'actitud i la gent doncs pots arribar fins a un punt d'actitud i això és un plus enorme i no passa a totes les escoles hi ha escoles que no premien això per tant a la meva escola per exemple doncs els alumnes es curran molt per aconseguir aquell punt extra perquè pots passar d'un 4 a un 5 saps? llavors és una cosa que fem treballs etc per poder guanyar-nos-la clar al final és també això que tu dius jo crec que ja en aquest punt i amb la sort que teniu jo crec que a vosaltres això d'aquest punt canvia molt les persones de quan estan fora quan estan dins de l'àmbit estudiantil això ja m'impacta això és un punt bastant important perquè com tu veus l'actitud és un punt és massa o sigui jo crec que quan jo feia l'ESO sí que tenia aquest apartat però a complementar-hi amb les diferents matèries però és que no això és com un punt extra que et dona o sigui no està ficat diguéssim en la nota la nota està a 100% llavors et pot subir un punt és una cosa que jo personalment quan vaig entrar a aquesta escola vaig flipar perquè parlant-lo i comentant-lo amb amigues o sigui a ningú els hi passava és un benefici i ha d'avançar això totalment doncs mira també m'agradia parlar-te una miqueta abans d'escollir batxillerat ho hem comentat en diversos programes també el tema del grau i del batxillerat jo amb la meva experiència vaig tenir molt poca informació a nivell dels graus formatius me'n vaig anar a buscar la meva vida per aquest cas la teva situació quan tu estàs a quart de l'ESO que és l'any aquest on has d'aprendre la decisió el propi col·legi on estaves o la gent de fora et va proporcionar la informació per tu saber què decidir de cara a un futur mira doncs t'explicaré una mica més abans perquè jo crec que també és un punt molt interessant jo quan estava a quart de l'ESO si és veritat que jo ja estava a l'escola en la que estic ara perquè vaig decidir anar-me en tercer per poder fer un any i saber com anava el panorama en aquella escola a mi el que em va passar és que no sabia què fer tenia l'inconvenient de quina decisió prenia em feia por agafar cicles perquè com era limitat diguéssim si no m'agradava o saps o m'equivocava o no era el que jo volia doncs finalment per mi en el meu cap és com si hagués perdut un any llavors no estaria amb la gent de la meva edat per tant a mi em feia molta por i doncs el batxillerat era com bueno me jodo perquè és molt o sigui és molt acadèmic i jo no penso que sigui una persona intel·ligent només soc espavilada i punt llavors per mi aquesta decisió va ser molt complicada perquè volia fer un cicle mitjà de confecció de moda llavors clar vaig veure que potser el cicle mitjà doncs no no no sé no m'aportaria tant i vaig acabar agafant batxillerat però sí que he de dir que a la meva escola em van fer una xerrada on no només ens explicaven la part del batxillerat perquè a l'escola hi ha batxillerat i hi ha cicles per tant tinc molta sort en aquest sentit perquè t'expliquen ambes parts explicacions i vivències reals d'una banda el batxillerat doncs t'explicava com funcionava a nivell general també hi havia alumnes que et venien a parlar per tant això va estar molt bé i d'altra banda el tema dels cicles per exemple la meva escola fa integració social fa els d'AD i fa educació primària crec també és un bon repartament llavors està bé però sí que és veritat que jo ho agraeixo perquè en el fons et donen conèixer cicles però clar no hi ha tanta varietat com per poder saber o tastar una mica com són tots per tant en aquest sentit en l'EFP doncs sí que ens van explicar que a l'escola n'hi havia que hi havia tant mitjà com superior i els dos anys de la mateixa família i la veritat és que en aquest sentit molt bé perquè vaig escoltar versions de joves que estaven allà estudiant però sí que és veritat que doncs en el fons a mi després d'aquestes xerrades que van ser molt intenses i estic molt contenta d'haver escoltat aquestes vivències perquè em van ajudar no? doncs no sé al final em vaig quedar amb aquest remou de no saber què fer per on tirar i em va costar bastant prendre la decisió eh? que agafar batxillerat perquè no ha sigut l'única en aquest cas molta gent i segurament amb el que jo coneix de persona i tal agafar batxillerat per aquest punt també amb jo d'aquesta inseguretat de no saber fins a quin punt per on llençar-te al final perquè és una aventura tant si te'n vas campar al batxillerat com al grau mitjà en aquest casos és destinar-te a una educació i una és més genèrica com pot ser el batxillerat i en altres més específica saps? i aquests punts sí que són moltes contraproducents i aquí també tinc una cosa a dir i és que jo per exemple canviava de paracent o sigui d'opinió de què fer cada tres mesos per tant no era fiable o sigui sí me meto a un FP de moda però luego no me gusta coser llavors hi ha aquest punt que si saps del que verdaderament t'agrada doncs llençar-te a la piscina però jo per exemple no ho tenia clar vaig entrar primer de batxi vaig fer cultura audiovisual em va flipar me'n vaig adonar com que era una cosa que se'm donava bé i ja ho vaig resoldre d'una manera al final també i hem de dir que el batxillerat t'obre aquest punt de vista també saber diferenciar que tu has tingut la sort de comunicació visual de dir és el que m'agrada ja el que m'agradaria estudiar aprendre més però no vaig saber fins que no vaig arribar clar és el punt aquest en canvi si hagués per exemple el que dius s'ha agafat moda potser el primer any o els primers mesos ja hagués dit que no és el teu punt fort i que no t'agradaria aquest punt també és bastant interessant perquè t'ha obert el batxillerat molts cops la gent pensa que no t'obre els ulls a obrir altres perspectives però en aquest cas com tu em sorprèn que haguis pogut veure que ara mateix ja tinguis més clar el que puguis dedicar-te sí i estic molt agraïda en aquest sentit però si és veritat que el que tu comentaves abans és que jo crec que hi ha com tres tipus d'alumnat quan estem prenent aquesta decisió de fer batxillerat o sigui un que l'agafa perquè és com l'ovejita que sigui el rebanyo després tenim persones com jo que no sabem per on tirar perquè és que tio som molt joves per escollir o sigui que ho sento i després doncs aquest tipus de persona que ho té super hiper mega clar des de petit i sap que vol fer la carrera no sé què no sé quantos i jo per exemple si és veritat que en el tema de batxillerat m'he sentit molt diferent a la gent del meu centre i tal no a nivell perquè sento que soc molt artística i que batxillerat no és gens o sigui la gent com jo llavors molts cops per exemple el meu itinerari d'aquest any és completament o sigui tinc un itinerari molt diferent del que la gent té saps llavors jo per exemple m'hagués agradat no si pogués retrocedir potser hagués fet el batxillerat escènic però bueno bueno al final t'ha servit l'humanístic per fer això i m'impacta perquè justament vam fer un programa fa temps parlant d'això de si era massa d'hora el fet d'escollir què volíem estudiar què volíem fer en un futur i vam arribar a la conclusió que molt possiblement sí que és d'hora perquè no tenim la informació suficient de la importància de prendre aquesta decisió és que a mi també em passava que jo preguntava coses és a dir preguntava coses de cicle o de batx i ningú em responia clar o sigui era com vale i si després de batxillerat vull fer cicles com arribo o si després vull anar a la uni ningú em responia i ara com em sentia tan perduda i si sé la informació que sé és pel meu germà és que és lamentable que els centres educatius no ens diguin absolutament res sobre aquests temes o sigui està molt bé que en el meu cas t'ofereixin però jo necessito més perquè necessito també parlar-ho amb els meus pares i dir mira jo vull fer això això i això al final el que necessita la gent els estudiants en aquesta etapa és saber saber tot perquè no és una una tria de dir ala ja la tinc i si m'equivoco bé i no per molta gent és una decisió que és de vida i que tant si és de bo com és de dolent es serveix al final jo penso que en aquest cas tant a tu com als altres estudiants li han de facilitar tot el procés de saber dir què pots fer al batxillerat i després anar a la universitat o al grau superior que molts cops això no es diu i que del grau mitjà tu pots fer al grau superior i del grau superior pots anar a la universitat tranquil·lament amb processos esclar perquè en el meu cas jo he de fer la selectivitat saps perquè no em dona nota però si tu fas un grau superior i aquesta nota ja et serveix no fa falta que la facis ja pots entrar tranquil·lament saps aquests punts molts cops les escoles depenent com siguin s'obliden perquè no li s'interessa o millor explicar-les o no donar aquesta informació ja que volen que et quedis en el centre clar a mi també em va passar que per exemple jo he arribat a escoltar o sigui pensa que a la meva escola conviuen diguéssim com batxillerat i cicles i hi ha o sigui batxillerat o sigui la gent va de superior o sigui per fer batxi o sigui ho sento però no és de guai fer una cosa acadèmica o sigui tan rígida a mi no m'agrada i en aquest sentit anar de xulo per estudiar biologia doncs mira oi no sé i si és veritat que jo per exemple en el meu cas que vull fer cicle superior i és la meva primera opció he rebut he rebut comentaris de i per què i per què hi haces la cel·le i per què i són coses que a mi per exemple doncs tío o sigui és la meva opinió és el que jo vull fer per fer pràctiques i perquè en el fons és una oportunitat bestial perquè t'ajuda a nivell laboral diguéssim més que a la universitat estar quatre anys i potser no tenir després treball saps o sigui no sé seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern seguim al refugi avui a l'espai de la vida d'estudiant torno a aparèixer aquí també doncs perquè justament el que el que estàvem comentant també fa al·lusió com deia el Rubén a un episodi anterior de la vida d'estudiant i que aquí al programa també doncs hi ha hagut espais on hem pogut conversar d'aquest tema no el fet de fem triar molt aviat els nostres joves hi ha moltes opinions diverses el professorat en molts casos creu doncs que no que es fa triar l'alumnat quan toca en canvi els alumnes pensen tot el contrari i això doncs és una qüestió que és interessant i que potser algun dia estaria bé doncs posar enfrontar les dues cares per veure de forma pacífica evidentment però enfrontar les dues opinions per veure què traiem de profit de tot això Rubén per on seguim avui està sent un espai molt interessant i estem podent descobrir una miqueta més sobre aquesta faceta de la vida dels joves aquells alumnes que estudien batxillerat aquells que potser es decanten per un cicle formatiu avui doncs amb l'experiència de l'Aina del Pino en aquest cas amb aquests estudis de batxillerat doncs mira seguirem per preguntar-li a l'Aina per una miqueta la preparació però cap a la vida laboral o sigui sabem que a l'Aina del Pino no és igual no és igual que a nivell de pràctic i a nivell o millor d'assignatures que tenim els grans mitjans que a mi jo ens fan una miqueta més laboral jo volia preguntar-te si això ha canviat una mica si ara mateix a nivell de professorat i tot això t'explica una miqueta més el tema de contratacions com enfrontar-te a la vida laboral o segueixen en aquest estàndard de fer classe d'aquesta assignatura t'expliquem aquesta assignatura la desenvolupem molt i això per la selectivitat a veure jo crec que no o sigui és la meva opinió no sí sí aquí és opinió no destaquem això que això són opinions jo crec que no t'ensenyen res per la vida t'ensenyen tot per la carrera tot per la CL però res per la vida a nivell professorat diguéssim com classes després sí que hi ha diguéssim com a la meva escola és una escola religiosa llavors sí que t'ensenyen valors per la teva vida perquè els utilitzis i siguis una persona que actui de manera moralment correcta després també hi ha xerrades i coses per exemple no sé primers auxilis coses així que si és veritat que t'ajuden a la vida però el que diguéssim fer com a un contracte etc només si fas empresa és una realitat o sigui jo per exemple el primer de batxillerat vaig haver de fer empresa perquè no tenia un altre sense voler jo no volia anar a aquella assignatura però finalment vaig haver d'anar-hi perquè no hi havia més assignatures artístiques bàsicament llavors em vaig haver de ficar i allà doncs sí que aprens com fer un contracte no sé què no sé quantos però és que jo penso que tot està o sigui tot el que ens ensenya en el fons és un profe que et comença a parlar sobre l'assignatura de lo que entra a la sele i poc o més o sigui preparació únicament i específicament perquè tu arribis que facis els dos anys i arribis a la selectivitat i tu ho facis clar són aquesta informació clar també m'agradaria saber si tu incrementaries més que assignatura jo diria la possibilitat o un espai diguem-ho així d'especificar-se això de vida laboral i que et puguin també com aquestes xerrades de saber què hi ha darrere doncs jo crec que per exemple sí que ho intenten el tema de potenciar elements o recursos per al nostre futur en la meva escola hi ha seminaris però clar és que em van fer un seminari d'educació emocional i era un seminari d'escriure en un diari tot el que sents i és com vale ho entenc perquè en el fons que és com una manera d'expressar el que a vegades no podem dir però sento que no era gent real i que penso que que un profet expliqui coses d'aquest tema no té o sigui penso que hauria de venir un psicòleg o algo a fer doncs unes teràpies comunes o grupals però però no em sembla com com una cosa que ho hagi fet d'un professor que ha estudiat llengua catalana no ho sé jo em vaig quedar flipant i després jo sé que incrementaria doncs assignatures però però és com una cosa que a segon de batxi no s'aplicaria jo les aplicaria més a primer més que res perquè a primer tenim més temps i és més relaxat llavors segons segon entenc que és més focalitzat a la CL i si és veritat o sigui estàs constantment fent coses per la CL i jo però les posaria primer i sí que incrementaria perquè es necessiten perquè jo per exemple tio o sigui l'altre dia vaig haver de demanar la clave aquesta que no sé ni per a què sirve i que me l'enviessin i no sé què per poder treballar i tot això clar al final són els punts que potser en els grans que tu tolguen per obligació també ho dic perquè com hem de fer feines pràctiques i tot això al final tu has de buscar la vida i tens aquesta part d'ensenyament que t'expliquen però després tu has de fer-ho aquesta practicació hem parlat de la selectivitat així una mica jo vull saber com ho estan gestionant o sigui m'estàs dient que estan anant a sac o no una miqueta ja o com ho estan portant és que el tema de la CL aquest any ha sigut molt controversial o sigui vam arribar a l'octubre i encara no teníem els exàmens per tant vam anar a una protesta i tot o sigui una manifestació perquè no ens publicaven els exàmens de la CL i no sabíem a què ens enfrontaven hi ha molta controvèrsia pel fet que l'han canviat si és veritat que jo penso que l'han modificat o sigui a manera positiva diguéssim però és que sempre estan fent modificacions que realment l'únic que fan és molestar la gent o sigui jo entenc que el contingut s'hagi de canviar que s'hagi de modernitzar però és que no pot ser que comencem el curs sense els exàmens de la CL o sigui que hi ha gent per exemple la meva millor amiga laitana que vol fer medicina o sigui és que saps si hi ha temes o sigui jo per mi no m'importa clar perquè si vull fer un cicle tampoc m'importa tant no però a la gent que realment li va de la nota a mi em sembla a mi em sembla una vergonya i més que res perquè ni els propis coordinadors saben de què van a les exàmens hi ha hagut molts canvis sobretot la que més doncs ha patit ha sigut història d'Espanya que ha sigut la gent es queixa molt si és veritat els profes és que són nos mandados és que fan el que la generalitat demana i ja està no poden fer molt més intenten o sigui jo sí que veig implicació dels professors de volem que tot surti bé però és que no saben ni a què van llavors el problema és del sistema o sigui si la gent que fa els exàmens tinguis una organització digna que la tindrien que tenir més que res perquè són una institució pública doncs tot aniria molt millor sí de veritat o sigui hem de destacar que aquest any justament ha sigut un canvi perquè ha hagut canvi i jo entenc una miqueta aquest retras el que no pot ser és com tu dius que al final arriba un punt que has de tenir els exàmens per saber com tu dius enfrontar-te a això i com preparar-te també és que jo et dic per exemple jo faig història de l'art història de l'art normalment la gent s'estudiava o l'art antic o l'art contemporani llavors sempre era doncs aquesta aposta o m'estudia una part o m'estudia l'altra clar ara t'has d'estudiar 55 obres i això clar t'ho diuen després d'haver començat el curs i els profes s'han d'organitzar i no li es dona a les hores i tio i a mi em fot ràbia per ells perquè els entenc perquè estan amoïnats en el fons però és que després també els que acabem tenim com sufrient no som nosaltres los estudiantes sí perquè al final vosaltres teniu menys temps de reacció igual o sigui és com una cadena ja parlem d'aquí d'alumna de batxillerat però com per exemple la gent que vulgui ara accedir a la universitat també ha de tenir aquesta facilitat de poder tenir aquesta informació de poder preparar-se bé i és una cadena que jo crec que aquest any s'ha fet en la meva opinió molt malament perquè el que tu dius és un material molt important que estan preparant els joves i no tan joves a portar una elecció que arriba ja en la teva universitat 4 anys que s'han de viure s'han de fer i s'han de treballar o d'altra banda el que tu dius potser per sort tu aïna no hauràs de fer potser una selectivitat molt estrella per dir-ho així tenir molta nota a la selectivitat perquè pots entrar-hi però hi haurà gent potser que sí la necessiti i aquesta informació s'ha de tenir el més aviat perquè el que comentem és una ajuda i una facilitat que hauria de tenir cada persona que estigui interessada en poder cursar-ho exacte i a més el tema de la CL és que ha sigut molt polèmic i sobretot el pitjor és que no sabem ni a què anem és una realitat i ja està al final no us ha molt de dir al final tota persona que va a la CL acaba molt rebentada perquè això ha sigut exemples cada any és l'examen de matemàtiques és el de història o sigui al final és una preparació que incluint els alumnes diguem-ho així intel·ligents o que tenen aquesta facilitat per estudiar pateixen molt perquè no saben al final què pot sortir i què pot afrontar-se en aquest moment també així per una miqueta acabar m'agradaria saber la teva opinió perquè justament hem tingut notícies a prop que els graus estan ara mateix amb pujada massiva i que molts alumnes estan ara mateix escollint agafar aquest FP aquest grau per portar la seva vida i deixant el batxillerat una miqueta davant de tu creus que això arribarà a ser una cosa verídica que el batxillerat quedarà en un segon pla? Doncs a mi m'agradaria però o sigui sí, ho penso perquè o sigui FP hi ha hagut molts anys que ha estat imaginat o sigui que ha sigut o sigui a mi hi ha comentaris per exemple de la gent de batxillerat que a FP van los tontos i és que segueix això és increïble perquè m'ho deien a mi i t'estan dient a tu també clar i a mi és el que em fot ràbia perquè tothom em deia tu te sacaràs batxillerat tothom em deia tu podes con batxillerat i jo no em veia cap i m'ho he tret saps però què ara després de fer batxillerat jo soy tonta per elegir un ciclo superior és que a mi això és el que em fot ràbia perquè em sembla com que si vas a FP ets perquè ets tonto o no tens res més una altra solució a la vida i jo penso que no penso que et pot obrir moltes portes donar a donar a conèixer amb altres persones i a més o sigui que fas pràctiques que et fiques que et fiques realment en el món laboral que t'ajuda que t'ajuda també a expandir els teus coneixements i el més important que t'especialitzes en una cosa en concret penso al contrari del que diu la gent o sigui jo penso que a ganar un grau mitjà o un grau superior anem de grau superior millor perquè això ja és més específic és tot al contrari ser tonto no tenir les coses clares és més tens clar el que vols fer el que vols dedicar-te i el fet que ja vols fer pràctic el que tu vols el que a tu t'agrada saps la que no té el batxillerat aquesta part perquè no es pot ara mateix i no es podrà fins que arribi a un punt on vulguin especialitzar-te al final el que agafa ciències té diverses matèries que no pot escollir en el fons no podríem dir que això agafés aquest tema i faci unes pràctiques perquè seria impossible perquè estaria s'afrontant altres temes que no serien ni junts ni argumentatius llavors jo sí que penso que això que la gent que segueix en aquest moment els professors persones diguem-ho així general que segueixen que agafar un grau és de tonto per dir-ho d'aquesta manera de no tenir futur i d'arribar a exagerar moltes coses és tot al contrari s'estan equivocant però és que no volen veure o no li s'interessa veure aquest punt de vista que l'alumnat ara mateix té les coses més clares tenen més facilitat de poder aprofitar els seus anys d'estudiants i seguir estudiant perquè potser agafar batxillerat és una eina de pròpiament de sentir-se que no pot estudiar perquè no arriba i ara està la solució aquesta que ja sabent tu què vols dedicar-te ja pots escollir ja pots fer això pràctiques i si no t'agrada perquè també està aquest marge de començar un grau o un batxillerat i no agradar-te pots canviar-hi i començar de nou no perdre cap res és un error humà com podem tenir qualsevol persona i és descobrir-se a un mateix l'únic que en un sector ja podràs dir 100% que això no m'agrada i en altre jo crec que et podràs quedar en l'aire perquè com tractes massa temes que potser sí que et donen uns títols però no et fan especificar-te en res arribar a un punt com jo no sàpigues ni què fer és que jo penso que si estan triomfant més i hi ha més demanda també és un tema que no sé o sigui jo penso que són tan concrets o sigui hi ha FPs de ramaderia i no sé què saps? o sigui són tan concrets i són treballs que moltes vegades la gent no vol fer per tant com si t'agrada si t'apassiona per exemple vaig conèixer un noi que estava fent un FP no sé si era de fusta no sé i li encantava o sigui jo crec que estan molt bé el que passa hi ha uns diguéssim més visibilitzats que altres això s'ha de dir o sigui tots per exemple tu que has fet audiovisuals i tal doncs és diguéssim el que jo per exemple més conec o el de AD o el de sanitat i tal però la gent ho veu com la segona opció i jo crec que això és el que em fot ràbia que crec que és una oportunitat molt bona a més són graus molt concrets que t'ajuden molt i que t'especialitzen i també molts d'ells doncs són després poden derivar en comerços locals saps i això és una mica els comerços locals és una cosa que s'està perdent per les grans empreses per tant és important també que hi hagi aquests oficis perquè després tots nosaltres podem viure còmodament i sobretot fent el que ens agrada jo crec que és el punt més important de cada persona el fet de com diu per exemple la meva família el meu pare la meva mare sempre m'ho van dir per això he escollit el meu camí és intentar estudiar d'això que t'agradaria després viure d'això que t'agradaria després llevar-te a millor a les 6 del matí però amb un somriure jo crec això és el més important cap a cara de l'estudiant a la nostra edat perquè ara mateix estem en un punt on volem viure la vida en aquest sentit de fer coses però també hem de saber què volem fer d'acord Ara Ina per acabar aquest programa m'agradaria preguntar-te m'agradaria que destaquis 3 coses positives del batxillerat i 3 coses a millorar uf que difícil crec que coses positives diguéssim l'organització perquè en el fons això m'ho ha donat també la voluntat perquè sento que em poso molt més a estudiar abans per el tema del ritme del poc temps que tinc doncs em poso molt més a estudiar i potser l'última cosa és el compromís no? em comprometo a fer això per arribar a aquest punt a aquesta meta a aquest objectiu per tant el dia d'avui doncs tinc les coses més clares també gràcies al batxi i coses negatives o per millorar diguéssim aquests estereotips que hi ha dintre de l'organització que s'acabin ja que s'acabin és que és que art estic i després coses a millorar jo diria per exemple una cosa que a mi no m'agrada gens del batxi és que és tot tan o sigui és com tot tan teòric perdó que jo ho odio perquè jo soc una persona de fer moltes coses i si faig tantes coses a les meves tardes és perquè pels matins no les faig llavors per mi és lo pitjor perquè sempre estic com esperant a no sé fer una obra de teatre a fer morals manualitats mai fem res llavors és un conyazo o sigui a mi estar en una classe constantment atenta haver d'apuntar i fer deures per mi no m'agrada gens i jo el que vull és practicitat és a dir jo vull estar constantment en moviment i això és una cosa que el batxillerat no t'aporta doncs família ho deixem aquí moltíssimes gràcies per l'espai d'avui Rubén també Aina gràcies per haver vingut de convidada a la vida d'estudiant ens tornem a sentir un altre episodi de la vida d'estudiant i Aina a conèixer-te els divendres que vagi bé adeu família adeu Un autor al refugi Avui a l'espai d'un autor al refugi us portem l'escriptora Almudena Grandes Almudena Grandes és una reconeguda escriptora espanyola nascuda a Madrid el 1960 destaca principalment per les seves novel·les que sovint aborden temes com la història contemporània d'Espanya les relacions humanes complexes i els secrets familiars la seva obra més coneguda és la sèrie Episòdios d'una guerra interminable que inclou novel·les com Inés i l'Alegria i el lector de Julio Verne on explora la guerra civil espanyola i les seves repercussions en la societat espanyola amb una prosa detallada i emotiva Grandes crea personatges vívids que captiven els lectors ha rebut diversos premis literaris i es considera una de les escriptores més importants de la literatura espanyola contemporània avui us portem un fragment de la madre de Frankenstein de Almudena Grandes Lo malo es que tenga la vista tan débil porque no le veo bien la cara pero conservo mi cerebro privilegiado superior y he activado todas mis potencias se lo expliqué muchas veces a los médicos al llegar aquí y no me hicieron caso mi corazón mis caderas mis pechos mis nalgas son de mujer pero el cerebro el cuello y los brazos las piernas y la clavícula son completamente viriles y si no se lo creen si no se lo creen que me hagan una autopsia cuando muera y ya lo verán no conseguí transmitirle esta facultad a Hyld ella era mujer de los pies a la cabeza por eso se perdió las mujeres se pierden por el sexo pero a mí ningún hombre me ha hecho sentir nada de la cintura para abajo de ahí proviene mi fortaleza cada vez que él entra por la puerta mientras hago que escucho a la mosquita muerta me pongo en mi postura de pensar la madre de Frankenstein de Almudena Grandes un dia t'aixeques i dius vinga que avui faig el pas i sents que pots fer-ho tot sé tu mateixa i estimar a qui vulguis com el pas de trobar el que et fa sentir bé el de fer barri o el de cuidar el planeta nosaltres el fem per connectar a aficions natros per gaudir la colla jo per parar per fer un nou pas amb més força estar al pas de crec en mi i crec expressar-me vinga aprendre coses noves ok estar al de fer cim i dormir a prop de les estrelles estar en de viatjar no, no en de viatjar més lluny un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas fer-te el carnet jove a carnetjove.cat a CaixaBank o a Imagin fes el pas baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pac jove 2024 sabies que el teu municipi tens el servei d'en bici? bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona per moure't bé millor en bici dona't d'alta ara amb bici.cat començar amb ganes la setmana i que el bon ànim segueixi fins divendres està a les teves mans sintonitza Ràdio d'Esvern al 98.1 de la FM cada matí de 10 a 1 del migdia i escolta la Rambla el magatzin de Segell 100% Sant Justenc presentat per la periodista Núria García Alibau cada setmana l'acompanyen col·laboradors i col·laboradores per parlar d'actualitat de cuina de tendències a les xarxes de psicologia astrologia recomanacions de llibres teatre esport política t'ho perdràs? ni t'ho pots perdre ni t'ho perdràs escolta'ns també des de l'APP de Ràdio d'Esvern o a la web radiodesvern.com i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou o bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arroba la rambla 981 Ràdio d'Esvern 98.1 El Refugi el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern els ulls se t'il·luminen com les nits de París mil tambors de guerra que es desperten dins el pit i de sobte te n'adones que tu també tens dret a ser feliç si aturem tots els rellotges i estirem fins l'infinit aquest breu moment de pausa entre rutines i neguits si oblidem el que s'espera de nosaltres i fem cas al que sentim a l'infinit i no quedeu-te'n a l'infinit i aquesta nit perseguirem l'alba de fins a Rússia i més enllà creuant el mar et despertaré a Tòquio amb un petó vora del nas si és un càstig o és un premi encara està per decidir a vegades val la pena arriscar-se a patir tota nit de borratxera deixa pas a la ressaca pel matí i diguem qui és el jutge dels amors i dels instints potser tots som culpables d'ignorar el que portem dins però en algun lloc que en algun moment haurem de començar a escriure el destí quede't amb mi aquesta nit perseguirem l'alba de fins a Rússia i més enllà creuant el mar et despertaré a Tòquio amb un petó vora del nas t'esqueda't amb mi aquesta nit perseguirem l'alba fins a Rússia i més enllà creuant el mar et despertaré a Tòquio amb un petó vora del nas és el deliri més gran el pols el pols que ens fa moure endavant t'esqueda't amb mi aquesta nit perseguirem l'alba de fins a Rússia i més enllà creuant el mar et despertaré a Tòquio amb un petó vora del nas quede't amb mi aquesta nit perseguirem l'alba fins a Rússia i més enllà creuant el mar et despertaré a Tòquio amb un petó vora del nas i fins aquí el refugi d'avui moltíssimes gràcies per escoltar-nos a la tarda d'avui nosaltres tornem com sempre dilluns i divendres aquí a Ràdio d'Esvern les tardes de l'emissora municipal de Sant Just sóc Daniel Martínez i ha estat un plaer acompanyar-vos al llarg de la tarda d'avui que vagi molt i molt bé i ens sentim molt aviat adeu-siau a la tarda d'avui a les costes a la tarda d'avui a la tarda d'avui a la tarda i a la tarda a la tarda a la tarda a la tarda a la tarda a la tarda a la tarda a la tarda a la tarda a la tarda a la tarda
#356 - El Refugi: Actualitat, Cuina, i Vins de Catalunya
Benvinguts a un nou episodi d'El Refugi! Avui explorarem diversos temes relacionats amb l'actualitat, la cuina saludable, i la cultura vitivinícola a Catalunya. Comencem amb notícies locals que inclouen l'activació del Pla Inuncat per perill d'inundacions a Catalunya, i ens traslladem a la música amb l'espai La Càpsula, on gaudirem d'una cançó d'Elvis Presley. Passarem a la cuina, on parlarem dels efectes nocius del sucre en la salut i aprendrem a fer postres sense sucre amb l'experta Anna Pobeda. I finalment, tindrem un espai dedicat al cava amb l'enòleg Jordi Clavero, qui compartirà el seu coneixement sobre les varietats de raïm i el procés d'elaboració del cava. Així que, si us agraden les bones converses, la música i la gastronomia, no us podeu perdre aquest episodi!
Episode Sections
Actualitat 360
1:33La secció de notícies "Actualitat 360" és un espai informatiu que ofereix una perspectiva completa sobre els esdeveniments més rellevants a nivell nacional i internacional. Amb un enfocament en la diversitat de temes i la profunditat de la cobertura, aquesta secció s'esforça per proporcionar una visió ampla i equilibrada dels fets que afecten a la societat en diferents àmbits, com ara política, economia, ciència, tecnologia, cultura i esdeveniments mundials.
La càpsula
5:12"La Càpsula", l'espai musical que et transporta a altres dimensions a través de la música. És com obrir una caixa plena de sorpreses sonores i deixar-te endur per un viatge emocionant a través dels diferents estils i èpoques musicals. En aquest espai, no hi ha límits: des dels clàssics intemporals fins a les últimes tendències, tot té cabuda. És com una aventura musical que et captiva i et fa vibrar amb cada nota.
Foodis
8:32Cada setmana, explorem temes que abracen tot el panorama culinari, des de les tècniques de cuina més avançades fins a les tradicions culinàries més autèntiques. Discutim les últimes tendències, compartim secrets de cuina i descobrim històries fascinants darrere de cada plat.
Parlem de vins
31:44