#361 - Actualitat, Cinema Clàssic, Vi, Educació i Acollida: Un Viatge Divers a Ràdio Desvern

I ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugeres. Benvinguts i benvingudes al magassin de tardes de Ràdio d'Esvern. Benvinguts al refugi, soc Daniel Martínez i des d'ara a final 7 de la tarda estaré amb vosaltres aquí al 98.ufm a Ràdio d'Esvern. I en aquest magassin d'entreteniment necessitem que ens informin, que ens diguin què passaran a les properes dues hores i per això tenim aquí en Rubén. Rubén, il·lumina'ns una mica. Aviam, què ens portes avui al programa? Doncs bona tarda. Avui començarem el programa amb actualitat 360, on destaquem sempre dues notícies. La primera, la Sagrada Família, triarà entre Barcelona, Iglesias i Marín per dissenyar la façana de la Glòria. I a nivell municipal, què destaquem avui? La Sant Giustenca, Aina Iuso, Eimi P de la Copa de la Reina en el primer títol de l'Osono Global, Jairis. T'haig de dir una cosa de l'Aina. L'Aina i jo som de la mateixa quinta, vam anar junts a l'institut. I me'n recordo que jo era un negat pels esports i no se'n donava gens bé córrer i un dia Educació Física em va ensenyar a córrer. O sigui, imagina't, una crac del bàsquet mundial em va ensenyar a córrer. Mira, coses aquestes que semblen surrealistes però són realitat. I ara, no sé si ho faig millor perquè això de fer running m'agrada, això de sortir a vegades a córrer i a fer una mica d'esport. Però bé, sigui com sigui, ja et dic jo que a mi no em veuran d'MVP ni coses d'aquestes. Rubén, seguim amb el programa d'avui. Tindrem música també a la càpsula. Avui ens visita Lady Gaga. Doncs sí, avui ens visita, com dius, Lady Gaga amb el seu tema Bad Romance. Molt bé, i tot seguit parlem de vins. Doncs sí, avui el Jordi Clavero ens porta un tema que jo sé que a tu t'agrada bastant. Sí. Avui ens porta a parlar de les bodegues Somos. I a més les he visitat jo també, les bodegues Somos. O sigui que farem una bona xerrada. A mi em van encantar, em van fascinar. A la segona hora, la xarxa a les zones. Arriba amb un nou espai de la xarxa educativa. I tot seguit també amb veus d'emigrants. A la xarxa a les zones tindrem els i les alumnes de l'IPF Antoni Algaró. Ens vam visitar l'altre dia l'equip directiu. Avui ens visiten els alumnes per explicar-nos més sobre què s'ofereix en aquest centre de formació professional. I tot seguit amb veus d'emigrants amb en Jordi Laconsol. Avui on viatgem? O avui viatjarem a Ucraïna. Avui parlarem d'Ucraïna, però des de la visió de l'acollida. Perquè ens visita Maika Zulidova, que és acollidora d'ugranians. Rubén, una abraçada. Cuida't molt i ens sentim demà. Adéu-siau. Adéu-siau. Passa un minut d'un quart de sis de la tarda. Comencem amb Actualitat. Actualitat 360. Les notícies a prop teu. La Sagrada Família triarà entre Barcelona, Iglesias i Marín per dissenyar la façana de la Glòria. La Junta Constructora demana als artistes que presentin propostes per decorar l'entrada principal del temple al carrer Mallorca. La Sagrada Família ha seleccionat tres artistes de renom internacional per donar forma a la façana de la Glòria, la que queda pendent de fer el carrer Mallorca i serà l'entrada principal del temple. Els escollits són el mallorquí Miquel Barceló, l'escultora basca Cristina Iglesias i el mexicà Javier Marín. hauran de presentar les seves propostes artístiques abans de finals d'any. I ara parlem de ciència. Una investigació sobre les proteïnes de la granota ha obert una porta per crear antibiòtics eficaços contra els anomenats superbacteris, els que s'han tornat resistents a la medicació que s'ha fet servir fins ara. Aquests nou antibiòtics, en estudi, els han desenvolupat investigadors de la Universitat de Pensilvània. Van voler imitar les molècules de les granotes perquè aquests amfibis generen potents compostos per protegir-se de diversos microorganismes. El que van fer va ser dissenyar al laboratori fragments de proteïnes similars i van veure que podien combatre bacteris molt perillosos sense danyar la microbiota intestinal i amb una eficàcia similar a la dels millors antibiòtics disponibles en aquests moments. I ara parlem d'una espiral blava que s'ha pogut veure des de Mallorca i altres punts d'Europa aquesta nit. Alguns usuaris han compartit aquestes últimes hores a les xarxes socials les espectaculars imatges d'una espiral blava que ha aparegut al cel aquesta nit. El fenomen ha estat atribuït al llançament d'un coet, el Falcon 9 de SpaceX, des de la Florida, per part dels Estats Units. Aquest tipus de coet es separa en dos quan ja s'ha allunyat de la Terra i només una part continua cap a l'espai. El coet es va enlairar a Florida cap a les 13 hores, l'ona del migdia, hora local. És aquest motiu que l'espiral blava es va poder observar amb més claredat en diversos punts del territori europeu, on el sol ja havia deixat de fer acte de presència. Saladó Sánchez, president de la Fundació de l'Institut d'Astronomia i Astronàutica de Mallorca, assegura que les espirals que apareixen com a galàxies blaboses al cel nocturn de forma puntual i de durada tan sols uns minuts es deuen a l'alliberament de gasos de combustible a l'espai després de la separació de la segona etapa d'un coet Falcon 9 de SpaceX a l'òrbita baixa terrestre. Per tant, ja tenim l'explicació de per què es va poder veure aquest fenomen ahir a Mallorca i a altres punts d'Europa. Passem a les notícies a nivell municipal. La Sant Justenca Aina Yusso ha estat escollida MVP de la Copa de la Reina de Bàsquet després de liderar l'Ozono Global Jairis en la conquesta del primer títol de la seva història. L'equip murcià es va imposar el 23 de març del 2025 al Perfumeries Avenida per 67-59 en la final disputada a Saragossa. A Yusso, base i capitana del conjunt, va ser decisiva amb 13 punts, 9 rebots i 7 assistències, culminant un torneig en què ha signat una mitjana de 13,3 punts, 10 rebots, 5,3 assistències i 1,3 recuperacions per partit. Enhorabona Aina, passem a una altra notícia a nivell municipal. Calienta que salis educar per a peregrinar una nova conferència de l'auge amb en Francisco Esteban Barra. El catedràtic de Teoria de l'Educació parlarà sobre l'educació com a camí vital en una xerrada oberta el 27 de març a la Mallola. I acabem parlant de l'efemèrida del dia. Avui destaquem la mort de Fédric Mistral, poeta francès, Premió Nobel de Literatura el 1904. Va morir tal dia com avui, de 1914. I ara passem a l'espai musical del programa. Això és La Càpsula. La Càpsula. Música sense límits. I arrenquem la tarda de dimarts amb aquest Bad Romance de Lady Gaga que sona així. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Parlem de cultura, oci, de moltíssimes coses més i ho volem fer al teu costat. Escolta'ns cada tarda a Ràdio d'Esvern. Gràcies. Te espero a través de Ràdio d'Esvern en la 98.1 FM. Benvinguts a El Refugi del Cinèfil, un espai del refugi on viatgem en el temps per redescobrir pel·lícules clàssiques i excepcionals. Avui ens endinsem en un dels grans clàssics del terror, El doctor Frankenstein, una pel·lícula del 1931. Aquesta va ser una de les pel·lícules que va definir el cinema de monstres de l'Universal i va convertir Boris Karloff en una icona del gènere. Basada en la novel·la clàssica de Mary Shelley, El doctor Frankenstein va ser dirigida per James Whale i produïda per Universal Pictures. Estrenada l'any 1931, la pel·lícula va formar part de la primera gran onada del cinema del terror sonor. Amb un pressupost de poc més de 250.000 dòlars, va aconseguir un gran èxit de taquilla i també va donar lloc a diverses seqüeles. El film segueix el doctor Henry Frankenstein, interpretat per Colin Cliff, un científic obsessionat en donar vida a la matèria morta. Amb l'ajuda del seu assistent, Fritz, aconsegueix crear una criatura a partir de diferents cosos. Però l'experiment es complica quan s'adona que el cervell utilitzat pertanyia a un criminal. La criatura, interpretada per Boris Karloff, escapa i, tot i la seva innocència inicial, provoca el caos i el terror en el poble. Amb una estètica expressionista, el doctor Frankenstein destaca per la seva il·luminació tenebrosa i els seus decorats gòtics. La direcció de James Whale i la interpretació de Boris Karloff van donar al monstre una humanitat inesperada, creant empatia amb el públic. La pel·lícula va establir moltes de les convencions del gènere de terror i va influenciar generacions de cineastes. I ara escoltem una de les seqüències més famoses de la pel·lícula. Oh, it's alive! It's alive! It's alive! It's alive! Aquesta seqüència en la que el doctor Frankenstein crida It's alive! En veure la seva creació cobrant vida és una de les més característiques de la pel·lícula The Whale. I és que l'escena emotiva entre el monstre i la nena Maria també va ser una de les més importants, tot i que acaba tràgicament. La persecució final amb els vilatans, portant torxes fins al molí on s'amaga el monstre, també ha estat una de les escenes que ha marcat la gent que ha vist aquesta pel·lícula al llarg de les generacions. El doctor Frankenstein no només va consolidar el cinema de terror de la Universal, sinó que també va convertir Boris Karloff en una llegenda. La seva interpretació del monstre, amb el seu camí pesat i la seva expressió de desconcert i tristesa, va marcar la imatge popular de la criatura d'en Frankenstein. La pel·lícula va tenir diverses seqüeles, destacant La núvia de Frankenstein el 1935, considerada una de les millors seqüeles de la història del cinema. Si encara no heu vist el doctor Frankenstein, prepareu-vos per viure una experiència única, un viatge al naixement del terror cinematogràfic clàssic. I si ja la coneixeu, mai està de més tornar a gaudir d'un film que continua fascinant generació rere generació. I això és tot per avui al refugi del cinèfil. Ens retrobem en el proper episodi, amb un clàssic o amb alguna pel·lícula que vulguem destacar per la seva espectacularitat o també pel seu calat en la societat. I això sí, recordeu, la ciència, si es porta massa lluny, pot tenir conseqüències inesperades. I took a ride to the end of the line where no one ever goes and it all on a broken train with nobody I know but the pain and the loneliness the same way the dying can now I'm lost and I'm screaming for help but love Relax Take it easy For there is nothing that we can Relax Take it easy Blame it on me or blame it on you It's as if I'm scared It's as if I'm terrified It's as if I'm scared It's as if I'm playing with fire Scared It's as if I'm terrified Are you scared? Are we playing with fire? Relax There is an answer To the darkest times It's clear We don't understand it But the last thing on my mind Is to leave you I believe that we're in this together Don't scream There are so many roads there Relax Take it easy For there is nothing that we can Relax Take it easy Blame it on me or blame it on me Relax Take it easy For there is nothing that we can Relax Take it easy Take it easy Blame it on me or blame it on you Relax Take it easy For there is nothing that we can Relax Take it easy Blame it on me or blame it on me Relax Take it easy For there is nothing that we can Relax Take it easy Blame it on me or blame it on me I seguim de relax amb Mica i també amb els refugios i refugires que aquesta tarda de dimarts ens acompanyen aquí al 98.1 FM. Ara és moment de saludar en Jordi Clavero perquè ara parlem de vins. Jordi Clavero, bona tarda. Bona tarda, com estem? Com a tot? Bé, molt tranquil·let. Com a la setmaneta, bé? Bueno, una mica fastidiat per tanta pluja. Plou molt. Ho has dit amb una pena que m'ha fet gràcies. Em plan, bueno, a veure, és que no parla de ploure. No, la veritat és que, bueno, a Madrid estan farts. Ara sembla que avui a Madrid ha començat a sortir una miqueta més el sol i veien una mica, és a dir, els hi tornaven una mica les ganes de viure. Se'ls estaven traient una mica aquestes ganes de viure que ha estat un mes plovent a Madrid, és que no parava. Un mes. Sí, aquí hem tingut una mica de, bueno, ratxes, no? Dies que més, dies que menys, però a Madrid es veu que ha sigut algo mortal. Bé, doncs, per la gent que us acabeu de connectar, avui portem un nou episodi del nostre espai dedicat al fascinant món del vi. Avui parlarem d'una experiència personal i d'una denominació d'origen que està fora de Catalunya. I per fer-ho tenim avui el nostre divulgador del món del vi, en Jordi Clavero, que, com dèiem, avui ens portes ni més ni menys que molt a propietat de Saragossa, a un lloc que es diu Barbastro, i que a uns quilòmetres d'aquesta ciutat aragonesa, doncs, s'hi amaga un tresor del vi. Sí, bàsicament el Somontano. El Somontano és una zona vinícola i una denominació d'origen situada a la província d'Osca i amb Barbastro com a centre productor. La tradició vitivinícola del Somontano es remunta des de temps immemorials, no? Amb evidències del cultiu de la vinya que daten del segle 500 abans de Crist. O sigui, hem de tirar bastant enrere el passat per veure les primeres accions vitivinícoles del Somontano. Els monestirs van jugar també un paper fonamuntal en la consolidació d'aquesta activitat, amb períodes de guerres entre l'islam i el cristianisme. No obstant això, no va ser fins als anys 60, al segle XX, que es va produir un impuls significatiu en la viticultura de la zona amb la creació de la corporativa comarcal del Somontano de Sobarbe, formada per gran part dels viticultors locals. Aquest esforç col·lectiu va culminar amb el reconeixement oficial de l'ADO Somontano del 1984, marcant l'inici d'una nova era per als vins d'aquesta regió. I és una regió que compta amb més de 4.000 hectàrees. Això no és molt, molt, molt, però, bueno, no està malament. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, està bé. I d'on ve el nom de Somontano? Perquè, clar, m'agrada molt això de dir Somontano i, a més a més, la bodega que avui visitarem també té referència amb aquesta denominació d'origen. Però per què es diu Somontano? Per què es diu Somontano? Doncs, bàsicament, significa el peu de la muntanya. Ah, mira. Descrivim perfectament la seva ubicació geogràfica com a zona de transició entre la Vall de l'Ebre i els Pirineus. El clima és de tipus continental, bueno, continental amb escases pluges, no? No amb masses pluges, però està bàsicament suavitzat per la protecció que ofereixen els Pirineus contra els vents del fred del nord. Els vents són bastant freds i amb freqüents gelades, la qual cosa a vegades dificulta una mica el conreu de la vinya, no? Segons quines gelades. I si arribem a les gelades primeras ja pot ser un gran problema. i els estius poden ser calorosos, però molt calorosos, no? Carai. Hem de pensar en un clima bastant semblant al de Lleida, no? Per fer-nos una idea, on podem regar sense cap problema les nostres plantes, però tenim problemes amb les gelades i amb uns estius molt, molt calorosos. i una gran diferència entre dia i nit, d'acord? Perquè hem de pensar que estem a un clima continental que d'interior que no té la influència del mar, no? I hem de pensar que passa més sovint, no? Que hi ha unes grans diferències de temperatures entre la temperatura del dia i la de la nit. I la plibiotria mitjana anual, bueno, és de 500 mil·límetres, el que proporciona les condicions òptimes pel cultiu de la vinya, tot i que, bueno, també fan servir rec, eh? No, i a més a més, allà també és una zona de molta fruita, no? Sí. Hi ha molta fruita, molt préssec, exacte. Hi ha molt arbre fruité, llavors també, evidentment, entenc que si l'arbre fruité, si està a gust, el cep també està bé. També ja està, també ja està, sí, sí. I quines varietats s'utilitzen en la regió de Somuntano? Entre les varietats de raïm negre que destacen, tindríem la Tempranillo, que està destacada bàsicament a tot el país. Sí, oi? La Cabernet Sauvignon, també una altra, que podríem dir que destaca no a tot el país, sinó a tot el món. La Merlot, la Moristel, que aquí no sé si això és una varietat autòctona o és una varietat amb un nom canviat. La Garnatxa Negra, cuidado amb aquest nom, la Paraleta, no l'havia escoltat mai, bueno, potser és autòctona o potser li han canviat el nom per dir que és una varietat autòctona. La Pinot Noir, que, bueno, està a tot el món, i la Syrah, també, que està a tot el món. I pel que fa a les varietats blanques, s'hi troben la Macabeu, ojo, cuidado, aquesta és nostra, que a la Rioja li diuen viure. La Garnatxa Blanca, que, bueno, està molt estesa a part tot el territori. L'Alcanyón, no l'havia escoltat mai, no sé si això s'ho han inventat, però és un nom bastant graciós. La Chardonnay, bueno, francesa a tot el món. La Deus Traminer, que és a Alemanya, bueno, Alemanya, òstria, que saps d'això que no s'acaba de saber. Una mica com la procedència d'un dictador, que la gent diu que és alemany, però és austriac. Sí, exacte, exacte. I amb molts anys a Viena. Sí, per això, per això. Estudiant art, feria d'arts, o intentant-ho com a mínim, no? Doncs és d'aquest rotllo, saps? Que passa el mateix amb algunes varietats de ceps que dius, ostres, això és Alemanya, però després dius, ostres, no, és d'Àstria. Prefereixo no mullar-me. La Sauvignon Blanc, que és francesa, i el Ressling, que també passa una mica perquè està en aquesta zona d'entre Alsàcia i Alemanya, saps que, no s'acaba de saber si és francesa o Alemanya, llavors diria... Depèn, no? Quin vi més elegant, eh? Surt, el Ressling. Sí, surten molt bons vins. Molt guais. Molt bons vins, i que estan bastant bé. Però anem a grà, Jordi. Anem a grà, perquè estem parlant del Somontano, que és meravellosa, que és una denominació d'origen que a mi m'encanta, però avui volem parlar-vos de la bodega Somos, que casualment tots dos hem visitat. Tu fa escassos dies, jo fa escassos anys, dos o tres anys ja fa que vaig estar Somos, i avui parlarem una miqueta de tot plegat. Per què recomanes la bodega Somos i la visita que vas fer amb què et quedes? Explica'ns una mica. Bé, jo bàsicament la recomano, perquè si us agrada una mica les obres arquitectòniques com el Guggenheim i coses semblants, us agradarà ja primeres. Clar, d'entrada és una visita molt completa, no?, en aquest aspecte. Exacte. Molt completa. Ja no és un tema tant de si m'agrada el vi o no m'agrada, sinó ja és un tema més de ostres, anem a veure un lloc molt xulo, que és pràcticament un patrimoni de la humanitat, no?, podríem dir. Totalment. Per la impressió que ens dona com està cuidat i de les vinyes que està envoltat i que està molt ben conservat, no?, podríem dir. I realment val la pena també per les explicacions que no són excessivament tècniques, perquè en alguns cellers, bé, doncs, parlen molt del material que tenen, de segons quines coses i ens acabem avorrint una mica i aquí també et fan jugar una miqueta i us aniré explicant per què et fan jugar. Dani, no sé si tu et va donar aquesta impressió, no?, que a part d'anar a veure un celler, també anaves a veure una obra d'art, no? Totalment, totalment. Jo quan vaig arribar allà i em trobo amb aquell edifici tan meravellós que té la similitud, doncs, abans deies, el Guggenheim de Bilbao, no?, té una estètica així molt curiosa, molt moderna, amb... també amb tocs molt tecnològics, no?, és una bodega molt tecnològica tant per dins com per fora. Al final, també, doncs, això et marca molt, ja, de primeres, la imatge, la imatge inicial és molt trencadora i quan entres i gaudeixes de la visita t'adones, doncs, que efectivament és un lloc on aposten molt per les noves tecnologies, que aposten molt per qüestions que estan a l'ordre del dia, que estan ara mateix, doncs, són línies temàtiques que tractem molt sovint, no?, el fet aquest d'implantar les noves tecnologies en feines i també en espais com, per exemple, el món del vi. però explica'ns una miqueta perquè, clar, aquesta visita arrenca així, arrenca amb aquesta majestuositat arquitectònica i com segueix? Primer dir que la majestuositat arquitectònica està inspirada en una de les muntanyes del Pirineu Aragonès. Vull dir que no està fet en va, sinó que té un sentit. Té un sentit, com tot, en l'art. I primer vam començar entrant a un auditori, que podria ser un cinema, on ens vam projectar un vídeo que parlar una mica de la filosofia del celler que, bàsicament, ja ens havien donat compte sense entrar, no? Perquè ja veient com eren aquelles vinyes tan ben ordenades i com és des de fora, doncs et dones compte que potser és un celler que aposta per la tecnologia, no? I per la innovació, per elles diferències amb això. I amb el vídeo aquest, bueno, doncs es reafirmen, t'expliquen que, bàsicament, ells en comptes de coller a mà, que és una manera de fer les coses, veremen amb màquines, no? No fan servir de l'ús de l'home, que va tallant amb les tisores i recollint el reïm, sinó que fan servir una màquina que verema. I, per això, bàsicament, orienten les vinyes d'una manera determinada i les espatlleres són més altes i així pot passar a la màquina per recollir-les. També, t'expliquen algun concepte tècnic una mica per sobre, per no liar-te, que, bueno, també verem de nit, això surt en el vídeo, per mantenir les temperatures fresques del reïm, que no els hi fermenti, perquè si verem espat al matí i fa molta calor, doncs, hòstia, se't fot a fermentar el rei... A ple sol, allà, no? Exacte. I tu garamant i allò ja està fent feina, no? I allò ja està fent feina i pots tenir problemes. I també explicàvem que li tiraven la neu carbònica aquesta per baixar la temperatura i que no fermentés. i un cop ho entraven en el que seria el celler, bàsicament el celler, la recepció del celler, hi havia una màquina seleccionadora dels raïms on hi havia unes persones seleccionant cada gra de raïm per veure quina era d'una qualitat idiònia o no. No sé si vas flipar una mica tu amb això. Això no ho recordo, recordo el de la brema nocturna perquè se'm va quedar gravat al cervell i em va semblar fascinant i recordo això que comentaves de les màquines però exactament això que deies de la selecció a mà un en un no ho recordava però és curiós també és un segell d'identitat. Sí, era una taula seleccionadora el que et dona a entendre que és un celler que tampoc és tan gran jo et diria que és mitjà no és molt gran jo n'he vist de grans com Freixenet i no tenen les mateixes capacitats van a coses molt bèsties aquest es quedaria en un punt intermig l'únic que ostres n'hi ha molts diners perquè n'hi ha molta innovació estan ben invertits en aquest aspecte ells diuen que van ser considerats fa uns anys la segona bodega més tecnològica de tot el món junts amb una bodega americana que és propietària del fons inversor de Codorniu també a part què més dir-vos del vídeo que vam veure així que ells treballen d'una manera que no sé si ho he escoltat en altres cellers que és per gravetat bàsicament què vol dir això de treballar per gravetat en un celler doncs que en comptes de prensar amb una màquina prensadora doncs deixen que el raïm caigui a una altura més baixa que caigui bàsicament i amb això es vagi prensant ells tenen 27 metres de profunditat i 4 plantes soterrades i amb això el que fan doncs van fent que es vagi prensant amb aquests canvis no amb aquestes diferències d'altures i també tenen una maquinària molt sofisticada per poder fer això perquè fer això de treballar per gravetat sona molt xulo però és molt car necessites pràcticament material caríssim màquines que puguin transportar els que serien els dipòsits de ser inoxidable que han de ser no suficient fortes i tu ho has de tenir ben estructurat allò i les van movent d'un lloc a l'altre per anar-ho baixant i anar transportant i fer els moviments del vi amb allò van fent baixada van baixant tota l'estona per anar a fer els diferents moviments del vi està clar que en un moment amb el que seria les pallofes i tot que s'obren també ho prensen amb una màquina que prensi però la majoria de cops deixen que vagi caient el gra de raïm que faci la gravetat una mica exacte i s'acniuton haz tu trabajo aquí la llei de la gravetat això és molt antic no és res innovador però l'únic que clar li posen aquest toque així modernillo amb les noves tecnologies estem a la sala de projecció s'ha acabat la pel·lícula de 15 minuts sortim d'aquesta sala i què us hi trobeu? quin és el proper pas que seguiu a l'hora d'aquesta visita a la bodega Somos? va en sortir un moment al que serien les vinyes i ens van explicar que estaven orientades cadascuna d'una manera o altra segons la varietat que era i el més que escollia si escollia si es varava abans o es varava més tard doncs una donava més al nord una donava més al sud bé coneixements bàsics de viticultura i que et fan entendre una mica com estan orientades les coses també va explicar que tenen el que seria el vinyedo experimental que bàsicament allà proven coses diferents parlen d'una manera diferent la vinya provenen noves varietats i juguen una mica sempre a innovar perquè podríem dir que en totes les fases és un celler bastant tecnològic sols li faltaven les plaques solars també allà al costat de les vinyes totalment totalment ojo que l'edifici no en tingui alguna de plaques solars potser potser podria ser totalment i què més vau fer perquè tinc entès que vau visitar també una sala on tenien els dipòsits d'acè inoxidable i allà hi caben molts llitres sí hi caben bastants l'únic que a mi em costa recordar quants llitres hi cabien però no eren quantitats molt molt molt exagerades l'únic que n'hi havia bastants dipòsits i també de fusta hi havia dipòsits de fusta hi havia uns dipòsits de fusta que es diuen fudre que també serveixen per fermentar no sols per fer la criança sinó que pot fermentar allà el vi i aporta menys fusta que el que seria una barrica que és un recipient més petit que aporta més fusta o sigui si vols aportar una mica menys de fusta doncs ho pots fermentar i pots fer que també estigui un temps més envellint el fudre i els tenen per això bàsicament ara no sé si s'han posat de moda ara però ho he vist en diversos cellers que fan servir aquests fudres i també bueno els dipòsits de ser inoxidable normal i corrents l'únic que cridava més l'atenció allà bueno tot l'ordre que tenien i el bonic que era com impressionava que estava tot a baix perquè tu estaves per sobre no estaves a baix no estaves a la sala si no ho veies per sobre i veies també com una espècie de grua que portava la tina a ser inoxidable bàsicament la primera tina no doncs surt el gra de raïm amb el vi que ha caigut allà doncs ho van baixant cap a les altres tines no que hi ha com un dipòsit de recepció que baixa cap als altres i això ho acabes d'entendre quan entres al celler i ho veus i dius ostres això funciona així però això a veure això per mi a vegades no té gràcia el que necessito necessito jugar una mica i gràcies que ens van fer jugar perquè tenien una espècie d'eines no sé si tu també les vas provar que d'una manera artificial no sé com feien doncs provocaven no aquests aromes que surten la primera fermentació alcohòlica que serien potser la poma verda potser també algunes coses com el préssec bueno més o menys per entendre'ns i els anaves olorant un a un i això era graciós perquè entenies una mica hòstia això surt de la fermentació alcohòlica això ostres surt aquest aroma préssec aquest aroma poma després vas a fer la cata però no trobas res però bueno això cadascú al seu nivell no? sí sí totalment però tu ja vas quedar bastant satisfet en el sentit que podies ja fer alguna coseta alguna coseta a més sí sí que et feien interactuar que no era sols vale mira tinc aquí tines tinc així l'altre i també tinc això bueno i després vam passar a la part on estaven les barriques i feien la la criança allà els vins que molts vins dels que tenen fan criança també alguns dels blancs i bueno la gran curiositat d'aquesta sala és que n'hi ha un robot que el programen i que va movent aquestes barriques vale que les va col·locant allà després sí que tenen operaris del celler que fan les remogudes del vi però aquest robot s'encarga d'ordenar-ho tot o sigui que podríem dir que aquest celler d'aquí uns anys potser funcionen dues persones treballant o tres i des de casa i des de casa estaran a Barbastro en un pis de Barbastro allà mirant mirant com es fa la feina a mi em farà por això eh sí sí no és fort és fort em fa por és fort 5 minuts per les 6 de la tarda seguim al refugi estem parlant de vi amb en Jordi Clavero i ara marxem a parlar d'aquells vins que vau tastar home què vau tastar us va agradar com va ser l'experiència de Catà a veure jo ets de dir que em va agradar bastant que normalment no soc d'acabar-me totes les copes això el Dani ho sap que em va conèixer la One Week i va veure que normalment escopia i me les vaig acabar totes no vaig escopir res també anava en un altre estat anava més a gaudir i recordo la sala que és una sala molt xula que tens com unes piques per poder fer les seves vegades d'escopidera també i netejar la copa si s'escau en algun moment era una sala bastant bastant neta llarga i que permetia d'alguna forma tenir també l'orador o oradora davant que t'anava explicant una miqueta la cata t'anaven guiant una mica amb la cata amb això vas quedar satisfet perquè tu també has guiat cates creus que van guiar bé la teva cata? Bé no va entrar en temes molt específics perquè al final és una cata molt comercial però és per 30 o 40 persones tampoc pots fer-ho molt personalitzat jo ho feia més personalitzat quan feia tastos i per tanta gent saps entres una mica per sobre la gent us gusta està tal muy bueno ja està no feia participar la persona parlava ja una mica per sobre i la gent s'acaba el vi i ja està però bé a mi em van agradar els vins i la senyora tampoc ho va fer malament l'únic que era un altre ambient potser al que jo em dedicava i l'únic que vaig trobar falta que em posessin més vins em van posar 3 vins i un era blanc i els altres dos eren negres el blanc era el sauvignon blanc blanc i estava això que tenen de rosats molt bons també a la bodega Somos sí podrien haver posat tenen rosats molt bons allà exacte podrien haver posat un d'aquests rosats que tenen tan bons i també provar-lo i ja pas doncs bueno surts d'allà i compres el blanc i el rosat però bueno jo vaig provar primer el blanc que el sauvignon blanc aquest i em va encantar entrava com l'aigua això passava molt bé i vaig m'hagués agradat una copa més m'hagués agradat una copa més perquè estava molt molt bo és d'aquests vins que te'l prens a copa entrava ràpid i podries anar bevent i bevent i bevent i tindries un problema però bueno estava molt bo estava molt bo sí sí sí sí com es deia aquest? recorda'ns el nom? es diu és el sauvignon blanc que si busqueu Bodega Somos ja sortirà perquè no van bueno els noms que ens van dir ens van dir no t'hi vas quedar de les varietats diuen com els noms de les varietats crec que no hi ha nom d'amponya en sauvignon blanc crec que ja el trobes busques Bodega Somos sauvignon blanc i ja està el segon va ser un vi negre que era de cirà i aquest em va agradar bàsicament perquè a mi m'agraden els negres que no tenen massa cos tot i que tenia uns 15 graus va dir va dir que tenia 15 graus no he buscat exactament si tenia aquesta graució alcohòlica però semblava alguna cosa més lleuger no sé si perquè havia tingut menys criança o més no ho va especificar massa i aquest em va agradar bastant perquè el veia com un vi negre que era més per fer copes per prendre tranquil algú fresquet i que no et fa falta combinar-ho amb algun menjar perquè és massa passat i hòstia em costa molt aquest vi negre sí és un vi negre que li agradarà a la gent jove entre 30 40 però a públics més grans que busquen un vi més cargat amb més cos potser no li agradarà tant un minut un vi ens queda un vi per destacar Jordi tens un minutet i a l'últim que ja acabo en aquest minut era el Cabernet Sauvignon que aquest podien dir que és el que tenia el cos més fort que normalment acostuma a fer vins més forts i aquest no em va agradar tant no és que sigui dolent sinó és que no era el tipus de vi que a mi m'agrada tant a mi m'agraden els vins negres més del nou món que són més suaus i aquest bueno era el típic vi negre d'Aragó del Somontano que té un bon cos i tu veus i dóna d'esmorzar de forquilla sí sí sí no de dinar de forquilla de dinar de forquilla de dinar de forquilla no d'esmorzar molt bé Jordi ens quedem amb aquest sovignon blanc de la bodega Somos que és el que a tu et va agradar més i que doncs ens la notem per algun regalet per alguna compra una abraçada molt gran cuida't molt i ens sentim la setmana vinent vinga adeu que vagi bé gràcies a vosaltres vinga ens actualitzem Catalunya Ràdio les notícies de les 6 bona tarda us informa Sargent Bolero Maria Jesús Montero i Holanda Díaz negocien una fórmula per compensar els perceptors del salari mínim interprofessional que ara hauran de pagar IRPF les converses entre el Ministeri d'Hisenda i el de Treball s'han activat per aturar el xoc entre els socis del govern espanyol provocat per l'última pujada d'aquest salari mínim a 1.184 euros Madrid última hora Paula Brujats bona tarda Bona tarda Montero i Díaz intenten reconduir el xoc i finalment negocien una fórmula que encara no concreten per compensar l'IRPF de l'SMI ho ha anunciat la Ministra d'Hisenda que ha recordat que ara mateix només tributen el 20% dels perceptors del salari mínim als treballadors sense fills que paguen uns 20 euros al mes i en lo que estamos trabajando es en ver si arbitramos alguna propuesta que pudiera compensar a estos trabajadores que como digo son pocos pero que tendrían que tributar con esta nueva subida de l'SMI I Zenda vol arribar a un acord amb sumar abans de divendres per evitar que els de Iolanda Díaz sumin els seus vots amb el Partit Popular i tiri endavant la seva proposta perquè l'SMI deixi de tributar al contrari del que vol Maria Jesús Montero Paula Brujats Catalunya Ràdio Madrid Més notícies Natàlia Ramon Els comuns exigeixen que Rodalies sigui l'única prioritat en infraestructures a Catalunya mentre no es resolguin les deficiències del servei ho diuen en el monogràfic que es fa al Parlament Anem cap allà en directe Jordi Corbalà Bona tarda Bona tarda El portaveu dels comuns David Cid avisa el govern de Salvador Illa que se la juga amb Rodalies i li demana que no es distregui amb l'ampliació de l'aeroport No té ni cap ni peus fent fins que mig millor de catalans que cada dia agafen Rodalies mitja distància o regionals no sàpiguen si arribaran a l'hora que estiguem centrant energia recursos i prioritats a portar 20 milions de turistes més ampliant l'aeroport del Prat La CUP reclama al govern que fiscalitzi Renfa i imposi sancions a l'operadora per incompliment d'horaris El govern en la rèplica no ha entrat en el cos a cos polític la consellera Paneque ha apostat per treballar de manera diu rigorosa i silenciosa Jordi Corbalan Catalunya Ràdio Parlament El govern nomenes Josep Muñoz Luque nou director general de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència la de Gaia el fins ara gerent de serveis socials de la Diputació de Barcelona substituirà Isabel Carrasco que ahir va ser cessada per la Conselleria de Drets Socials conjuntament amb el seu número 2 Joan Mayoral La portaveu de l'executiu Sílvia Paneque ha justificat el canvi per encarar ha dit una nova etapa amb un perfil més gerencial al capdavant d'un organisme diu molt sensible Amb la situació com els dic actual d'estrès per part dels equips per l'increment i tipologia de menors que s'estan atenent requereix d'un perfil diferent No hi ha més qüestió que aquesta i un perfil que permeti aquest impuls aquesta reorganització encarada a un objectiu que es marca en aquest moment Una operació policial conjunta d'Espanya i Portugal ha interceptat un narcosubmarí amb 6 tones i mitja de cocaïna L'aparell era a l'Atlàntica unes 500 milles al sud de les illes Açores La droga es volia fer arribar a la península ibèrica segons ha informat la policia judicial portuguesa dins del narcosubmarí i viatjaven i viatjaven 5 tripulants L'operació batejada amb el nom de Nautilus va començar a partir d'una alerta de la Guàrdia Civil i també ha comptat amb la col·laboració de les agències antidroga del Regne Unit i dels Estats Units I un dia més hem de parlar de Tesla perquè les seves vendes es desplomen a Catalunya han caigut un 56% els dos primers mesos de l'any respecte al mateix període de l'any passat segons dades de la patronal de distribució d'automòbils FECABEM A la Unió Europea el retrocés de la marca és del 49% que contrasta amb la pujada generalitzada de les vendes de cotxes elèctrics Enmig de la introducció d'un nou model de Tesla hem de dir el secretari general de FECABEM Joan Blancafort atribueix però aquesta davallada a la deriva política d'Ilon Musk Realment el programa de marca les derivacions que està tenint a conseqüència de les declaracions les actuacions l'activitat pública d'Ilon Musk té la perduda la condició de referent un progressisme que és el que el lat caracteritza Esport Sergi Andreu S'ha acabat fa una estona la segona etapa de la Volta Ciclista a Catalunya amb poc més de 170 quilòmetres en final a Figueres Anem cap allà Isaac Vilalta Bona tarda Bona tarda Victòria a l'esprint del britànic Keith Anberron en un final molt ajustat en què els homes més ràpids del gran grup s'han jugat la victòria en una nova segona posició de Caden Groves i per segon dia consecutiu que guanya un britàni amb la victòria Dithon Vernon a la General no hi ha canvis i Matthew Brennan que manté el mallot de líder demà arriba a la muntanya a la Volta a Catalunya amb el final d'etapa a la Molina demà probablement hi haurà canvi de líder demà veurem els homes importants de la General Isaac Vilalta Catalunya Ràdio Figueres amb bàsquet de l'eurolliga avui el Barça rep el Bayern de Múnich a dos quarts de nou amb la transmissió del tot gira per l'app de Catalunya Ràdio i la plataforma 3CAT a les 8 el màxim en res ha de guanyar la pista del Tenerife i esperar una derrota de la Regiana d'Itàlia per classificar-se pels quarts de final de la Champions FIBA D'altra banda ha mort l'extenista barceloní Joan Aguilera als 63 anys va ser el tercer català que va arribar al top 10 del tenis mundial Aguilera va ser també una de les grans referències tenístiques de casa nostra als anys 80 entre els seus títols destaca el Masters 1000 d'Hamburg de 1990 Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda us informa Mariona Salas Vilanova La Sant Justenca Aina Ayuso ha estat escollida MVP de la Copa de la Reina de Bàsquet després de liderar l'Osono Global Hydees en la conquesta del primer títol de la seva història L'equip murcià es va imposar el 23 de març al Perfumeries Avenida per 67 a 59 en la final disputada a Saragossa Ayuso base i capitana del conjunt va ser decisiva amb 13 punts 9 rebots i 7 assistències culminant un torneig en què ha signat una mitjana de 13,3 punts 10 rebots 5,3 assistències i 1,3 recuperacions per partit Nascuda a Sant Just d'Esvern el 1999 Ayuso va iniciar-se al Club Bàsquet Sant Just i va continuar la seva formació al Sarrià el Bàsquet Almeda i el programa Cicle XXI Va jugar als Estats Units amb la Universitat d'Oregon abans de tornar a la Lliga Femenina on ha passat per clubs com el Femení Sant Adrià el Manfilter Saragossa el Campus Promete i Olimpiakos Des del 2023 milita a l'Ozono Global Highers on ha estat una peça clau i va renovar el seu contracte al maig del 2024 Amb aquest títol Ayuso afegeix un èxit més a la seva trajectòria i es consolida com una de les bases més destacades de la Lliga Femenina Endesa La pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Calienta que sales educar para peregrinar i serà a càrrec de Francisco Esteban Vara catedràtic de Teoria de l'Educació L'acte té de lloc el dijous 27 de març a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola Esteban reflexionarà sobre el sentit profund de l'educació com a preparació pel camí personal i vital plantejant la idea de l'educació com a pelegrinatge La conferència vol oferir una mirada ètica i humanista sobre el procés educatiu i els valors que l'acompanyen al llarg de la vida L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis de l'aula universitària i una aportació de 5 euros per als no-socis L'Espai Totogori de Sant Just celebra aquest any dues fites importants el centenari de l'edifici que l'acull i els 10 anys de trajectòria del projecte actual Situat al carrer Bonavista l'Espai va néixer el 2014 com una continuïtat renovada d'una saga d'activitats relacionades amb les arts escèniques Sota la direcció de Joana Riba i Ira Peire l'Espai ha anat ampliant el ventall d'ofertes amb circ dansa urbana modern jazz ballet i propostes de salut i benestar sempre des d'una mirada creativa i inclusiva El circ té un paper central especialment entre els infants de fins a 13 anys Aquesta disciplina es treballa des de diferents vessants com l'acrobàcia els malabars o el clown cosa que permet a cada nen descobrir el seu lloc dins del circ segons les seves habilitats i preferències Paral·lelament la dansa clàssica continua present en grups infantils així com la dansa urbana i el modern jazz ballet també per adults A més l'espai acull activitats com yoga pilates i consciència corporal integrant una oferta diversa i pensada per totes les edats Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern I això ha estat tot Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet Fins ara Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern D'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio Despert, la ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio Despert, 98.1, Ràdio Despert, 98.1. I seguim a les tardes de Ràdio Despert, seguim al Refugi, un minut per un quart de set de la tarda. Ara és moment de parlar d'educació a l'espai La Xarxa Les Ones, La Xarxa Educativa, aquí al nostre programa, El Refugi, el magassin de tardes d'aquesta emissora del 98.1 FM. Avui ens visiten des del centre Antoni Algaró d'aquí de Sant Just. Ja ens van fer una visita fa unes setmanes als membres de l'equip docent. I avui ens visita l'alumnat, la Lucía Tomé, la Carla Luque, l'Aran Serrano i l'Antonio Mora. Molt bona tarda, com esteu? Hola, hola. Bona tarda, molt bé. Què tal? Com va tot? Estaven una mica nerviosos i nervioses, però crec que hem aconseguit calmar-los una mica. Natàlia, bona tarda. Hola, bona tarda. Com estàs? Ens vas visitar fa unes setmanes per parlar una mica del projecte docent d'Antoni Algaró. Avui tenim l'altra cara de la moneda, que són els i les alumnes. Sí, els més importants. I tant. Totalment, perquè sense alumnes anem malament, eh? Exacte, no treballaríem. Exacte. Per què has fet aquesta tria? Per què has triat aquests alumnes del centre perquè representin l'Antoni Algaró? Doncs perquè representen itineraris diferents, decisions preses d'estudis diferents, són de diferents cicles i tenen motius diferents per haver triat aquests estudis. Llavors creiem que és molt interessant d'on ve cadascú i quins són els motius d'haver vingut al centre. L'Institut de Formació Professional Antoni Algaró es troba al Parlament Català 1, al carrer del nostre municipi situat a les bases de Sant Pere i avui ens visiten per explicar una miqueta més el funcionament d'aquest centre des de la visió de l'alumnat. Expliqueu-nos una miqueta qui sou i què esteu estudiant, si us sembla. Podem començar per l'Aran i a partir d'aquí anem fent la roda. Arran, digue'ns. Hola, bones. Jo soc l'Aran, que estic estudiant grau superior de disseny i gestió, de la producció gràfica, però jo havia deixat d'estudiar ja fa temps. Vaig estudiar un grau mig de res a veure, d'atenció a persones en situació de dependència i un grau superior d'animació sociocultural. I mai m'havien explicat que existia la rama de les arts gràfiques, error dels que m'han acompanyat. I ara que he descobert aquest grau, vaig apuntar-me i ja estic supercontent, il·lusionat i aprenent moltíssim, la veritat. M'està agradant molt. Que bé, que bé. O sigui, que d'alguna forma has acabat aquí de retruc, no? Sí. Que si haguessis volgut o si ho haguessis sabut, probablement haguessis acabat abans, no?, en aquesta branca. Sí, o sigui, no m'arrepenteixo, perquè crec que he après molt els altres cicles, no?, m'han aportat molt a la meva vida. Però, i també crec que estudiar ara això m'està ajudant. O sigui, crec que en un altre moment no haguessis après tant d'aquest cicle. Ara era el moment per fer. Sí, és el moment, supermoment. Que bé, que bé. Quina edat tens? Perdona la pregunta, eh? Però per ubicar-vos una mica. 24 anys. Clar, ara és un moment en què, vulguis o no, doncs, aquelles preses de decisions, no? Jo t'ho dic perquè tinc 25 i també ho penso això, no? A vegades que dius, potser amb 18 anys, doncs, no hi caus, no?, en aquell moment, perquè estàs en altres coses i de cop i volta, amb 24 o 25 dius, mira, doncs, crec que aquí faig això, no? I és superinteressant, són aquelles decisions que al final t'acaben marcant el teu futur. Parlem ara amb la Lucía Tomé, que la tenim també aquí a l'estudi, Lucía, bona tarda. Bona tarda. Tu ets de Sant Just, ens comentaves abans fora de micròfons. Explica'ns una miqueta què estàs estudiant i per què vas triar aquesta formació. Jo estic al grau mitjà d'impressió gràfica, ja l'últim any, i vaig decidir estudiar això perquè amb l'institut, jo vinc de l'ESO, de quart de l'ESO, vam fer una excursió a l'institut d'Antoni Algueró, ens vam parlar dels cicles que n'hi havien i la veritat és que em va semblar molt interessant i vaig decidir estudiar això perquè jo amb el batxillerat no soc una persona molt d'estudiar molt, no se'm dona bé, a mi se'm dona millor aprendre en pràctica i el grau d'impressió gràfica és tot pràctica, aprendre treballant en aquell moment, llavors vaig dir, provem, i la veritat és que m'està agradant molt. Que bé, que bé, que interessant. Marxem a l'Antoni Mora, que el tenim també aquí. Antonio, bona tarda. Hola, bona tarda. Explica'ns una miqueta què estàs estudiant i també com és el teu dia a dia a les classes, què estàs fent, i així et coneixem una miqueta. Jo soc Antonio, ara mateix estic cursant el grau superior de gestió de la producció gràfica i el meu recorregut ha sigut una miqueta diferent. Jo em vaig sortir de l'ESO, després de sortir de l'ESO em van trucar d'un PFI, vaig fer el PFI d'art gràfics i després del PFI d'art gràfics vaig anar al d'impressió gràfica, un grau mig, i bé, després del grau mig vaig continuar estudiant i aquí estic. Ho has fet tot, Antoni Algaró. Sí, menys el PFI, que no tenien PFI. Ah, no hi havia PFI encara, aquí a Sánchez. Ara sí, eh? Ara sí. Ara sí, ara sí, a PFI, si algú vols. Per això li he preguntat, perquè pensava que havia fet tota la seva formació aquí, veig que vas començar, Antoni Algaró, al cicle formatiu de grau mig, entenc, no? Exactament. Impressió gràfica. I què tal? Com ha sigut aquest viatge de fer el PFI al grau mig, a grau superior? Com ha sigut això? Molt bé, la veritat. No sé. content una mica de trobar aquest camí de les arts gràfiques, t'agrada? Sí, a mi les arts gràfiques m'agraden molt i, bueno, jo crec que és una solució molt bona al PFI, crec que l'AFP és totalment diferent a l'ESO i, no sé, molt content, la veritat. Això t'anava a dir, no?, perquè ens comentaves que vas haver de deixar l'ESO, a vegades també, sobretot des del món de l'educació, esforça, no?, que els alumnes facin sí o sí l'ESO, perquè l'han de cursar i l'han de cursar, perquè si no, no poden estar acceptats a la societat acadèmica ni, no?, és com que si no tens l'ESO, i clar, jo crec que és molt més interessant donar altres eines, no?, donar motius a l'alumne perquè pugui estudiar. En el teu cas, et van donar motius i els vas agafar. Sí, exactament. Jo crec que hi ha moltes solucions i hi ha moltes branques i hi ha una pressió social que potser no es percibe, però hi ha. i que si no, o sigui, que la vida no s'acaba a l'ESO. Hi ha altres vies, altres rames i una d'aquestes és el PFI, que la veritat que va molt bé, que és una opció molt bona i que la vida no s'acaba a l'ESO. Clar que sí. de fet està fent un grau superior a l'Antonio i no tinc l'ESO. Estàvem, per tant, està el mateix que molts. I aquest és l'últim any del grau superior? No, em queda un. Et queda un? Sí. I després d'aquest any si tu volguessis entrar a la universitat també podries fer-ho? Sí, sí, podria. I la idea està allà o de moment encara no? Bé, la idea està allà. La idea està allà? No, no, no descarto res. Clar que sí. Clar que sí. I acabem sentint la Carla Luque. Carla, bona tarda. Hola, bona tarda. Una mica en la línia dels teus companys, preguntar-te pel que estàs estudiant, pel motiu pel qual vas triar aquesta formació i també que ens expliquis una mica el teu dia a dia. Doncs jo vaig, bueno, estic estudiant ara mateix assistència al producte gràfic interactiu i vaig decidir estudiar això perquè, bueno, des de petita sempre m'ha cridat l'atenció molt l'art i totes les branques d'aquest i quan vaig veure aquest grau mitjà bueno, vaig decidir doncs apuntar-me i vaig passar, bueno, jo vaig acabar l'ESO i després me'n vaig apuntar al batxillerat tecnològic però em vaig adonar que això no era el meu perquè realment a mi el que m'agrada és l'art ara després me'n vaig anar i vaig començar aquí i, bueno, jo estic molt contenta, la veritat. Clar que sí, superinteressant. Estic veient aquest fulletó tan xulo que teniu, Natàlia, que està a la web que és un fulletó amb molta informació sobre l'IFP d'Antoni Algaró perquè al final també ara estem ja a puntet de les portes obertes. Sí, la setmana que ve de fet dijous. Això ja arriba. Això ja arriba. Ja arriba, ja arriba. Sí, sí. i com ho prevelleu? Prevelleu que hi hagi bastanta arribada de nous alumnes, d'alumnes interessats de l'ESO, que hi hagi moviment aquests dies? Perquè també, si no és avui, demà comença el Salud d'Ensenyament. Crec que d'aquí molt poquet aquesta setmana se libra aquest Salud de l'Ensenyament. Per tant, també entenc que tot això influirà bastant, no? Sí, nosaltres no estem presents al Salud de l'Ensenyament. Generalment, el Salud de l'Ensenyament és per entitats concertades i privades. Nosaltres som un centre públic i intentem no fer-nos compatència amb la resta d'instituts, però sí que la setmana que ve fem jornada de portes obertes per PFIs i grau mitjus i la següent per gent que vulgui informació del grau superior. I sí que preveiem que aquest any potser hi haurà més afluència de gent perquè com hem fet la fira de FP del Baix Llobregat que ha sigut ara el febrer, que vam parlar el dijous passat, doncs vam veure que molt alumnat que venia a aquesta fira realment estava interessat i no ens coneixia. Potser ha sigut una manera d'obrir-nos a nous alumnes de municipis diferents. Clar que sí. Vosaltres, com viviu aquestes portes obertes, d'alguna forma també haureu de participar activament? Perquè abans sentia fora de micròfons que havíeu d'entragar algunes cosetes, expliqueu-nos una mica com us fan participar des del centre. Normalment participem qui vol, participa i jo en el meu cas agafo un grup de persones i anem fent una guia, anem guiant aquestes persones, resolvem dudes. Clar, tu ja ets veterano, també et coneixes al centre i això també fa molt. Aran, també volies dir alguna cosa? Bé, sí que ens deixen participar com mostrant treballs que anem fent pel curs. Bé, ens ho demanen, ho fem molt bé i ens ho demanen i bé, ja estarem, no? i expliqueu-nos també una miqueta pel fet aquest que heu triat aquest centre que és l'Antoni Algaró, perquè vau començar a cursar aquesta formació en cada cas és diferent, però per què vau triar l'Antoni Algaró, expliqueu-nos una mica. Bé, jo vaig triar bàsicament perquè és molt a prop de la meva casa i el C del Baix Llobregat em costava una mica anar a desplaçar-me cap a Barcelona cada dia, aleshores vaig veure l'Antoni Algaró, la veritat que em va agradar molt i vaig decidir quedar-me aquí. Interessant, interessant. També us volia preguntar sobre aquest fet de les pràctiques, no? Perquè són cursos molt pràctics, ens ho comentaven abans i realment també hi ha un estat de l'empresa que m'imagino que si no heu cursat ja deveu estar a puntet. En Antonio segur que n'ha fet algun estat de l'empresa, no? Perquè com que has fet el cicle formatiu de grau mig i ara estàs en el primer de superior, expliqueu-nos una mica com és aquesta estada en l'empresa, com funcionen les pràctiques i si us heu sentit a gust en els espais on heu participat. Jo ja he acabat de cursar les pràctiques d'aquest segon any d'impressió i la veritat és que he estat molt a gust. L'empresa m'ha tractat molt bé, m'han preguntat si tenia qualsevol dubte o qualsevol problema que els avisés i la veritat és que molt bé. Hi ha empreses que tu potser penses que vas allà de pràctiques i que no es preocuparan per tu, però estan molt amb tu, et pregunten si vols fer alguna cosa. A mi, per exemple, em van preguntar el cicle d'impressió. Hi ha moltes formes diferents a imprimir. Hi ha diferents diferents formes. Llavors em van dir quina t'agrada més, pots escollir entre les que tenim i la veritat és que m'han ajudat molt i molt a gust. Llavors, jo les he cursat aquest segon any, però ara les pràctiques se suposa que es cursen el primer i el segon any de grau mitjà, al mig de grau mitjà. Molt bé. I la resta, alguna anècdota, alguna cosa que ens vulgueu explicar? També de vivències personals, de les pràctiques, es fa un silenci aquí. Jo vaig fer pràctiques al grau mig, al grau superior i la veritat que superbé. Sí que em van donar l'opció de canviar el grau mig perquè no m'agradava on estava i, bueno, vaig fer dual els dos casos que són pràctiques remunerades. Llavors està superbé perquè, bueno, tenim problemes de vivenda a la gent jove i unes pràctiques remunerades està molt bé. I la veritat que vaig aprendre moltíssim i després sempre em van donar l'oportunitat de quedar-me en contracte. Llavors crec que és una molt bona oportunitat això de fer pràctiques. Home, i tant, pots dir que has tingut una bona experiència, no? Sí, sí, tinc suport. Exacte. De fet, perdoneu, eh, però en un canvi normatiu d'aquest any els alumnes han començat a cotitzar en la seva fase de pràctiques per donar-los a compte com a temps treballat. Un canvi important. Sí, és un canvi important perquè abans això no era així i vulguis o no doncs m'han acumulat l'experiència laboral però també una vida laboral amb, bueno... Superimportant. És un canvi molt important i la veritat és que ho celebrem. Anem tancant una mica aquesta entrevista però abans evidentment us vull preguntar també per aquella gent que ens estigui escoltant què li diríeu a algú que vol estudiar aquestes formacions en disseny gràfic a Antoni Algaró qualsevol de les seves modalitats allò que vosaltres esteu estudiant com l'hi explicaríeu a aquella gent o com li diríeu a algú que vol estudiar aquest cicle doncs que ho faci que es llenci la piscina que trobarà aigua i que podrà nedar tranquil·lament que podrà gaudir d'aquesta formació perquè vosaltres mateix ara mateix esteu gaudint molt d'aquesta jo bàsicament li diria que ho provi perquè això les arts gràfiques no és una cosa que tu et soni d'escoltant no és com ser metge o arquitecte o advocat no és el mateix això fins que no ho veus tu amb els teus ulls i ho proves no saps què és jo per exemple això no en tenia ni idea de què existia aquest món i ens envolta moltíssim el tema de les arts gràfiques tot el tema de publicitat anuncis o sigui bàsicament cosa del dia a dia o sigui això ho necessitem vulguis o no i la veritat és que està molt bé molt sol·licitat i només puc dir que ho provi perquè és una experiència que bé si ens un consejo que hay que ser curioso en esta vida y yo digo esto porque las artes gráficas hay mucho desconocimiento y de verdad que si buscas encuentras algo que te gusta o sea uno no se tiene que encajonar uno se tiene que quedar solo con la primera cosa que encuentre hay que buscar hay que ser curioso en esta vida y seguro que encuentras algo sí porque tiene muchas sortides la verdad las artes gráficas moltes que bé ostres m'esteu deixant m'esteu deixant molt tranquil no perquè a vegades quan hi ha gent que està formant-se que està estudiant veus que a vegades hi ha molta resignació perquè a vegades els estudis poden ser feixucs es poden portar d'una manera o d'una altra i vosaltres heu triat la manera de portar els estudis bé allò d'estudiar allò que vull i de gaudir-ho al màxim i jo crec que això és la millor forma d'estudiar i de nutrir-se perquè al final també acaben absorbint tots aquells coneixements que aneu que us van ensenyant dia rere dia perquè al final són dos anys de formació en cada cicle i mira en el cas de l'Antonio doncs ha tingut un bagatge una experiència brutal i que és això és el que ens comentava ara l'Antonio el fet aquest d'agafar les regnes de dir vinga va anem a portar-ho per un camí que a nosaltres ens agradi que a vegades està molt lligat al fet d'estudiar amb el patir haig de patir perquè doncs com es diu en castellà hem de estar allà estudiant no sé què i a vegades no estem fets per això estem fets per fer alguna cosa més pràctica que ens ho deia abans la Lucía alguna cosa molt més pràctica des de la practicitat de fer un disseny de treballar aquell disseny després amb la implementació d'aquest disseny en diferents formats i tot això també ens dona que pensar el fet que una altra educació és possible i també el fet d'anar a estudiar el que ens agrada és el més important família no sé si voleu afegir alguna coseta més nosaltres aniríem tancant aquí l'entrevista agrair-vos moltíssim que hagueu vingut Lucía Tomé Carla Luque Aran Serrano Antonio Mora i també a la Natàlia Gràcies i que vagi molt bé ens vol dir alguna cosa? si puc fer una aportació que crec que és important i visibilitzar també a les dones i a la comunitat trans en tots els curros i llocs del món i és que m'ha escrit un petit speech em dóna temps i crec que per trencar estereotips al lloc de treball hem de deixar de veure les feines només d'homes o aquelles feines de dona o d'home perquè això sigui real necessitem educació polítiques d'igualtat reals protocols que no es tinguin només al calais sinó que es portin a la pràctica i és que la diversitat de gènere no pot ser només un discurs bonic a les empreses o a les escoles sinó que és una realitat no es tracta només d'obrir espais a les dones en sector masculinitzat sinó de garantir que les persones trans i no binàries també puguem treballar sense haver de justificar quins som tota l'estona i això no crec que sigui demanar massa i perdó però és que simplement exigir el mínim per poder treballar sense port sense comentaris tòxics i sense haver de demostrar tota l'estona qui som per què som i que existim llavors vull donar veu a totes les dones i a totes les persones trans i no binàries del món aquí ara mateix a la ràdio que són super importants i sempre se'ns amaga tota l'estona i el disseny gràfic i el món gràfic també ja està moltíssimes gràcies Aran per compartir això i no demanis perdó perquè aquí és un espai obert per dir aquestes coses per això estem els mitjans de comunicació a més nosaltres també cada 15 dies dediquem un espai de 45 minuts al col·lectiu TransLGTB amb TransBashPower que és una associació d'aquí del Baix Llobregat i estem aquí de forma molt intensa doncs dedicant també aquest espai de comunicació que és tan important gràcies per aquestes paraules i a tots i a totes sembla que ara s'estan animant ara es queden aquí ara es queden aquí us dono dos minuts que ara sí que ets anar tancant gràcies Jo vull donar un llamament a tots els joves que no ho tinguin clar que no que tinguin dudas que no que no saben para dónde ir doy un llamamiento para que vengan las puertas abiertas para que se atrevan i para que busquen que sean curiosos como ya he dicho y que si todo va bien que allí los espero el 3 de abril ¿no? Sí de fet no jo crec que no existeixen mals estudiants sinó persones que no han trobat el que volen fer a la vida i és així vull dir persones realment molt intel·ligents en un lloc que no els motiva exactament poden ser realment mediocres però no és que ho siguin és que no s'hi troben no estan realitzats llavors al final els processos d'orientació són importants com ha dit l'Aran ha dit no em van orientar bé o no vaig saber-ho trobar doncs hi ha serveis municipals al Casal de Jogues hi ha punts d'informació juvenil i s'ha de donar una mica de visibilitat a això que no és un fracàs escolar és un fracàs d'orientació pur i dur total per tant seguir buscant fins que trobis alguna cosa que t'agradi com ha fet l'Antonio quan creia que no ho trobava sí, sí totalment jornada de portes obertes a l'IFP Antoni Algaró 3 i 10 d'abril també podeu trobar la informació a la seva pàgina web i a partir d'aquí posar-vos en contacte amb l'IFP Antoni Algaró moltíssimes gràcies a tots i a totes per venir i que tingueu molt bon final de curs vosaltres i fem una petita pausa i estem de nou aquí amb vosaltres en Veus de Migrants fins ara aixem 20 de abril de 90 Hola, chata ¿cómo estás? ¿Te sorprende que te escriba tanto tiempo o es normal? Pues es que estaba aquí solo Me había puesto a recordar Me entró la melancolía Y te tenía que hablar ¿Recuerdas aquella noche en la cabaña del turmón? Las risas que nos hacíamos antes todos juntos Hoy no queda casi nadie de los de antes Y los caballos han cambiado Han cambiado Pero bueno, tú qué tal Lo mismo, hasta tienes críos Qué tal te va con el tío ese Espero sea divertido Y ahora, la verdad, como siempre Sigo currando en lo mismo La música no me cansa Pero me encuentro vacío ¿Recuerdas aquella noche en la cabaña del turmón? Las risas que nos hacíamos antes todos juntos Hoy no queda casi nadie de los de antes Y los caballos han cambiado Han cambiado Bueno pues ya me despido Si te mola me contestas Si te mola me contestas Espero que mis palabras Desordenen en tu conciencia Pues nada, chica Pues nada chica, lo dicho Hasta pronto si nos vemos Yo sigo con mis canciones Y tú sigue con tus sueños ¿Recuerdas aquella noche en la cabaña del turmón? Las risas que nos hacíamos antes todos juntos Hoy no queda casi nadie de los de antes Y los que ahora hay Han cambiado Han cambiado ¡Suscríbete al canal! Un autor al refugi Avui a l'espai d'un autor al refugi Portem Mercè Rodoreda Una de les escriptores més importants de la literatura catalana És coneguda per les seves novel·les Que captiven Amb la seva prosa poètica I la seva capacitat Per retratar Les emocions humanes En profunditat La seva obra mestra La plaça del diamant És un clàssic de la literatura catalana Que narra la vida d'una dona Durant la postguerra civil espanyola Rodoreda Rodoreda va ser una figura clau En la recuperació de la literatura catalana Després de dècades de repressió I el seu llegat Continua sent Admirat avui dia I amb aquests versos comença la plaça del diamant La Julieta va venir expressament a la pastisseria A dir-me que abans de rifar la tolla Rifarien cafeteres Que ella ja les havia vistes Precioses, blanques Amb una taronja pintada Partida En dues meitats Que ensenyava als pinyols Jo no tenia ganes d'anar a ballar Ni tenia ganes de sortir Perquè m'havia passat el dia Despatxant dolços I les puntes dels dits Em feien mal De tan estranya Cordills daurats I de fer Nusos i agafadors I perquè coneixia la Julieta Que a la nit No li venia de tres hores I tant li feia dormir Com no dormir La plaça del diamant Mercè Rodoreda I de fer I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern Seguim al refugiu I ara és moment de canviar de terç Perquè ara marxem a veus d'emigrants Consol, Jordi, bona tarda Com esteu? Hola, bona tarda Molt bé Molt bona tarda Avui arrenquem amb un nou espai Després de dues setmanes Avui parlem d'Ucraïna I de la tasca De la gent que fa L'acollida de la gent d'Ucraïna Parlem una miqueta de tot plegat Situen-nos una mica Ubica'ns, Consol Sí, molt bé Mira, moltes gràcies, Maya Sabem que estàs una mica compromesa avui Entens? Vull parlar en català també? Ho entens o no? Cap problema Cap problema? És que també ho parles Val Sé que t'han entrevistat alguna vegada més també aquí Ahir m'agradaria fer-te Perquè tu fas acollida d'Ucranians Des de fa temps, oi? M'agradaria, a més a més, sobretot Tocar l'aspecte humà teu És a dir, quan jo vaig veure la teva Vaig mirar també les entrevistes I vaig veure la teva història d'acollida Vaig pensar A veure Com és aquesta persona? Com ha arribat aquí realment Per aquesta generositat Agafar Perquè igual estàs agafant En aquest moment Tens acollida també? O com va? Bé, fins ara sí Tinc encara família a casa Tinc dues persones Que malgrat de tot Estaré aquí Tres anys Més de tres anys ja No han aconseguit Fer-se l'economia I la documentació Bfeta Amb tema de contrat I tot això Que encara no han aconseguit La independència Diguem-ne Del seu espai De la seva vida I han d'estar a casa teva Sí I encara estan a casa meva I això Suposo que T'agrada Moltíssim O sigui Tu ho fas Perquè realment No és que et siguis compromesa Amb Ucraïna Ni res a fer-re Perquè Ho portes dins teu A acollir Els teus contemporanis No? A acollir Bé No sé si això Es porta a dins O Les situacions Que se'n posen Per fora Però sí Nosaltres Perquè Jo sempre dic Que som nosaltres No només jo Clar Jo tinc una família I una família Bastant gran I Sempre hem dit Que som una família Molt oberta Sempre venien nens Amics Família de vacances I tal Però clar Aquesta situació És molt diferent No és només Passar una estoneta És la convivència És compartir l'espai I la teva vida Cada dia Exacte I Bé Doncs a veure Es fa per gust Sí Perquè jo no veig Una altra manera De fer-ho D'acord Quan ha començat això Jo he donat Totes les possibilitats Als meus amics Socis La gent de feina I la família Sobretot Que poguessin vindre Quant temps Portes aquí a Espanya Tu? Jo gairebé Ja estic més de 30 anys Aquí Sóc de les Estàs més de 30 anys Sí De les més antigues I que vas decidir Que acolliries gent Quant temps va ser això? T'ho van proposar? Va ser tu que ho vas proposar? Com va ser? Va ser arreu de la guerra o no? Sí Arreu de la guerra Totalment Totalment Perquè el primer impuls I la primera necessitat Diguem-ne Digues que els estan allà Els està cremant la casa I què passa? I la gent sortint Caminant Pràcticament Sense res De la casa seva I on van Clar Hi havia moltes opcions De cuida Polònia, Alemanya Tot allò Però dius Vale Si tu te'n vas a fora No? I tens un amic O una família O algú Vale? És molt més fàcil Clar Estària família Sí, sí Doncs vaig repartir Ja ho sabien Clar Una cosa és saber-hi Però ja des del primer moment Hem repartit la informació Les trucades Les grides Els missatges A tots I diguem-ne A veure El que té més possibilitat Veniu Tenim casa Tenim espai I doncs estem aquí Alguna vegada has tingut algun problema? Amb els teus acollits? No Alguna vegada Alguna cosa Suposo que tots parlen Són de parlar ucraïnesa O sigui De fet Tot això està salvat Exacte Al cuinar Doncs la cuina que fas També normalment O sigui Es poden trobar Una mica com a casa A veure Nosaltres a Ucraïna Tinguem un Una frase feta Com un dit Que deia Bé Estàs convidat Però no Estàs a casa teva Que et sentis a casa teva Però no oblidis Que ets convidat I la veritat És que A veure Fàcil no és Fàcil no és Perquè hi havia nens petits I cadascú té El seu caràcter La seva forma de ser Però tothom Amb la condició D'entendre Que tots hem de Col·laborar I tots hem d'ajudar I hi ha coses Que em costa Diguem-ne Jo A la meva cuina Soc la jefa La dictadora I el que s'adapta sí El que no Clar, tu decideixes Sí, sí Però clar Quan estàs cuinant Per 18 Doncs tota la feina Per quant? Hi havíem en un moment D'arribar Hi havíem 18 persones 8 persones 18 has dit A casa teva La meva família La meva família I els Tots plegats Entre cometes Hem arribat a ser-hi 18 Després 12 Després 10 Després Bueno La gent Anava ja Algunes d'aquestes persones D'acollida S'han tornat també Ucraïna? Sí Sí Perquè no s'han adaptat O perquè la gent d'allà Perquè volien anar-se'n Perquè deien A veure, és la meva terra Jo aquí ja he estat suficient I jo me'n vaig cap allà Sigui com sigui Ho has clavat Ho has clavat És així I sempre ho repeteixo Això no No té res a veure Res Absolutament Amb les condicions Que tens aquí Amb la fantàstica Cuida Que mantenir I unes Ajuda En portar El que aprofito De dir gràcies A l'Ajuntament I tota la gent Del poble No té res a veure Que puguis estar aquí Fantàsticament No té res a veure Amb que tinguis Mitjans econòmics O no tinguis D'acord? És una cosa Molt, molt, molt forta A nivell emocional D'acord? Amb la ment L'ànima L'estat Anímic Sobretot D'acord? I Hi ha hagut gent Molta gent Dels que han estat a casa I del nostre entorn Que han tornat Fins a tot Amb fils Perquè no hi podien I una pregunta Tu Quan la guerra S'acabi Que algun dia S'haurà d'acabar Aquesta guerra Tu tens la impressió Que les persones Que han vingut aquí Majorityàriament Tornaran O que Hi haurà Molts que arrelaran aquí I s'organitzaran Una vida futura Aquí Quina és la teva A veure No sóc estadista Però hi haurà Hi haurà de tot Sí, sí Lògicament I la veritat I la veritat És que Jo crec que El molt gran Porcentatge Jo crec que La majoria De la gent Marxarà Tornarà Tornarà A casa I hi ha I sobretot Jo crec que La gent La gent que té Molta gana I la gent Jove també De la meva edat I Hem parlat Amb molts amics D'això I més a més Tenen moltes ganes De tornar I aportar Allà Totes les coses Que han viscut I han emprès Aquí Jo he vist Una pauta Molt interessant Que Estàvem parlant Abans de la gent Que ja havia marxat Perquè emocionalment No han aconseguit Adaptar-se I viure I han tornat A casa seva Malgrat de la guerra La gent Que s'ha quedat aquí Ha tingut Amb els dos anys D'estància Ho hem vist Una crisi També emocional Brutal Absolutament Perquè hi havia molta gent Que estava dia a dia Bé Això ja s'acabarà I tornem Això ja s'acabarà I tornem Els nens al col·leg I aprenent Viscut No feien vida Els costava molt Els costava molt Trobar feina Perquè a les feines També dèiem Mira aquesta gent Marxarà No puc agafar Una persona Que potser D'aquí una setmana O dos mesos Marxarà Hi havia moltes dificultats I era com una mena D'estamp De dir No fem vida Perquè marxem Però clar Quan han passat dos anys I hem vist Una pila de gent Que deia Hòstia Això no acaba Què fem I ha passat I ha passat el mateix Hi havia una avalança Tremenda De gent Que ha tornat Que ha dit No puc I ha hagut Un canvi També Molt gran Amb la gent Que es va quedar Han començat A obrir botiguetes Negocis Buscar feina Posar-se Una altra vegada Amb un tema De l'idioma I ha dit Clar Els nens Són els primers Que s'adapten La gent Com nosaltres Ja és una altra història I sí Sempre quan estàvem parlant Amb ells Dic Bé A veure Farem calés O farem feina O prendrem coses O alguna cosa s'ha de fer Per esperar més temps Però amb tots Amb tots Amb tots Parlàvem Que la experiència De viure fora De fer aquest intercanvi De forma de vida De forma de comunicar-se De conviure Tot allò que s'ha après fora Això és molt Ganes de tornar a casa I portar-lo Clar I jo estava pensant I dir Hòstia Perdona Imagina't Quina riquesa Sí, sí Això se'n surte Tornarà ja Sense dubte I no parlem de la riquesa econòmica No, no Parlem de riquesa Cultural Cultural Emocional D'aquesta aportació Que han rebut aquí I aquest suport I aquest aprenentatge És molt gran A veure Dues preguntes Més que m'agradaria A veure Per on van Tu decideixes En algun moment Que vols fer acollida Ho parles Amb els teus familiars A casa Ho parles a casa I dius Bueno, he pensat això A veure Perquè Si estigui bé a tothom Igual, no Tothom que pensi És per tu Quan acolleixes Acolleixes per tots Els que esteu allà també I això per una banda I per altra banda Parles amb les institucions D'aquí O sigui Parles amb l'Ajuntament O generalitat A veure Explica'm una mica Aquestes dues coses Com funcionen Te l'agradeixo molt Aquesta pregunta A veure Soc una persona Molt impulsiva Suposo que és la part positiva També molt emocional I la veritat És que això De Com dius tu De pensar De parlar No hi havia Ni marge de temps Ni N'hi havia Pràcticament res D'aquesta gestió Jo tinc la sort Que tinc una família Superbona Una gran família No només Nomenicament No I I ha sigut un impuls De dir Ostres Passa això Què fem I sí, sí La resposta és Sí, sí Quan vulguis Allò que vulguis I tota la gent Portant Fins i tot Amics i tot Colxons La ropa de cama El menjar I tot Això Ha sigut Res Un moment Sí, sí Que vingui Que vingui Qualsevol que necessiti Vale Doncs Ens hem quedat així Això El nivell de família I sempre coordinat Sempre d'acord I sempre Sí, ja ens ho farem Ja ens ho farem Ja aguantarem Imagina't Si ens hagués passat a nosaltres Vale Sí I ja està I ho deixo aquí La meva família És el més gran que tinc En el món Molt bé I després Immensament I eternament Agraïda Jo Personalment La meva família I tots Que han estat I encara estan En casa meva Molt agraïts A la gent de Sant Just Als veïns de carrer Sobretot No tenim temps Per posar tots els noms Però tot el carrer Sobretot El carrer D'haver ser sensat Quatre minuts Vale I I L'Ajuntament Ha sigut Increïble Perquè De pocs dies D'arribar La família A veure En primer lugar Tenia que notificar Digue A veure És que aquí tenim Hostal Maria Amuntat Amb una pila de gent Vale I tinc que posar El coneixement De la gent I més a més Què fem Quin és el següent pas Vale La gent arribava I les institucions A nivell de l'Estat Encara no hi tenien Ni idea Com Es farien Els documents Per als immigrants D'aquest tipus Com es farien Acollides No hi tenien Ni idea No hi havia Encara posada En marxa La xarxa I la màquina De fer la documentació Acollides Ajudes I tot I Doncs tot Mira La Montse Riverola El senyor alcalde Tot el primer dia Que ha arribat He explicat Mira Soc ucraïnesa Tinc família aquí Què fem Necessitem registrar-vos O què fem Vale I Doncs El procés ha sigut Molt fàcil M'han apujat tant Han trobat Manera Encara que no hi sabien com Vale S'ha fet el padró A una pila de gent Que estaven a casa Vale Després Amb aquest precedent Ja ajudàvem a més gent Amb el padró I la inscripció A casa meva Vale Que estàvem tots empadronats Els nens De seguida Els hem posat En contacte Als col·legis Al cap La securitat social Clar Pels nens També Pràcticament En qüestió D'una setmana Deu dies Estaven ja Coberts de tot Molt bé I jo Fins ara Estic al·lucinant I no només jo Perquè tots els amics Amb els que parlo M'estan dient No puc ser No pot ser No pot ser Perquè No hem vist A ningun altre lloc Aquesta gestió Tan positiva Tan ràpida I tan de suport A tots els nivells A tots els nivells La burocràcia és tremenda I en canvi aquí Ha anat molt àgil Ha sigut Tu saps si ets tu L'única persona Que ha fet acollida Aquí a Sant Just Això ho saps? No, òbviament No soc l'única No ets l'única És més que D'ucraïnesos O d'ucraïnesos O del que sigui Perquè clar Es pot ser acollida De més I sempre Si heu parlat Ha sigut Igual de bé O tu especialment Has notat Una agilitat Molt especial Bé, jo he notat Moltíssima Agilitat No conec Ningun cas Que hagi tingut Un problema Perquè després Han arribat Més famílies Després Ja suposo Que et consta Hem posat en marxa El tema De De protecissació Aquí amb l'Institut D'Esvern Prostètic Que fem ajudes A nois Que han perdut Mans i peus Que també El procediment De l'Ajuntament De suport A tots nivells Absolutament D'allotjament Voluntaris Que fan acollida D'empadronament De tot Absolutament de tot I sempre Per tot Hem trobat un sí I una ajuda I A veure Tant agraïts Com pot ser ningú Doncs mira Exemplar Absolutament Perfecte Que hasís trobat també Aquest ajut de tot Perquè sobretot L'ajuda la teva I després El que més han ajudat Bé Hem de tancar avui Perquè clar Ara ja Oi Dani Ja passem Se'ns ha acabat el temps Avui he estat calladet Per poder aprofitar una mica més Aquesta estona I sentir la nostra protagonista Moltíssimes gràcies Per passar Pels micrògons De ràdio d'Esvern Tant a tu Com a en Jordi La Consola Gràcies A vosaltres Gràcies A vosaltres Moltíssimes gràcies I fins aquí El refugi d'avui Moltíssimes gràcies A tota la gent Que ha fet possible El refugi D'avui dimarts 25 de març Del 2025 Nosaltres Com sempre Tornem demà Aquí al 98.ufm De 5 a 7 Al refugi Al magassin de tardes D'aquesta emissora Soc Daniel Martínez I us desitjo Una molt bona tarda I us desitjo I us desitjo A getsay A las gotas Radio Master Durate a mi