#370 - Actualitat, Literatura, Cinema Terror, Gastronomia de Setmana Santa i Cavalls

I ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugeres. Benvinguts i benvingudes al magazín de Tardes de Ràdio d'Esvern. Soc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí al 98.ufm Ràdio d'Esvern. Avui, en el programa d'avui dilluns, ens acompanyaran els companys de l'Espai Aprendatge Servei, els alumnes de l'Institut Sant Just i del Madre Sacramento, que ens faran viatjar pel món. I també, a la segona hora, tindrem l'espai de foodies amb l'Anna Apoveda, la secció de cuina del programa. I acabarem el programa d'avui dilluns amb l'Espai Aixova de Cavalls, l'Espai de Quinoterapia de Gemma Jané. Però abans de tot això, comencem, com sempre, amb Actualitat i Música. Benvinguts! Actualitat 360. Les notícies a prop teu. Sonora escridassada a Mazón en arribar a un acte a la Universitat Politècnica de València. Un grup d'estudiants ha rebut el president valencià en crits de Mazón dimissió i pancartes amb lemes com el president a Pinquesent. En aquest cas, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha estat rebut aquest dilluns amb una escridassada en arribar a la Universitat Politècnica de València per assistir a la presa de possessió del seu nou rector. La protesta l'han fet desenes d'estudiants que, entre crits, han demanat la dimissió d'Amazón per la gestió de la dana del 29 d'octubre del 2024, que va deixar 228 víctimes mortals. Reduir el cafè o deixar el gluten o els làctids pot ajudar a alleujar el dolor d'endometriosi. L'efecte podria estar relacionat amb canvis en la microbiota intestinal, apunta un estudi de la Universitat d'Edimburg. Restringir el consum de certs animals pot reduir el dolor que experimenten gairebé la meitat de dones amb endometriosi. Segons revela l'estudi més important fet fins ara sobre l'impacte de la dieta sobre aquesta malaltia. A partir d'una enquesta feta amb més de 2.000 participants de 51 països, investigadors de la Universitat d'Edimburg han pogut observar que disminuir o abandonar el cafè i la cafeïna, el gluten, els làctics i l'alcohol comporten millores en la qualitat de vida de les persones amb aquesta afecció. Tens 18 anys i vols viatjar un mes gratis per a Europa? Com pots apuntar-te al programa Discover EU? Hi ha temps fins dimecres dia 16 i cal respondre a un qüestionari per poder optar a aconseguir una de les 35.000 places d'enguany. Els joves nascuts entre l'1 de juliol del 2006 i el 30 de juny del 2007 poden demanar un bo per viatjar gratis per a Europa durant un màxim d'un mes entre el juliol del 2025 i el setembre del 2026. És una nova edició del programa de la Unió Europea Discover EU i cal apuntar-se abans del migdia del dimecres 16 d'abril al Portal Europeu de la Joventut, omplint un formulari i responent un qüestionari. Aquest qüestionari són preguntes de coneixements generals sobre la Unió Europea i cal respondre-les correctament per poder entrar en la llista dels potencials seleccionats per obtenir el bo. I acabem aquest espai de notícies, com sempre, amb les notícies a nivell municipal. La Sant Justenca, Imma Periques, narra un abandonament matern real a licor d'aranyons. Imma Periques, veïna de Sant Just i presidenta de la Fundació Nou Xanfra, ha publicat la seva segona novel·la, Licor d'aranyons, amb l'editorial Trípode. L'autora, apassionada per l'art i la literatura, torna a situar la història a la Vall d'Aran, escenari que també va ser el de la seva primera obra, Nocturn Aranès, que ja ha arribat a la tercera edició. En aquesta nova novel·la, Periques explora temes com l'abandonament, l'adopció i la maternitat a través d'un relat inspirat en fets reals viscuts de prop. Periques, ha explicat a una entrevista a Ràdio d'Esvern el significat d'aquest títol. Mira, la primera novel·la em va costar molt, molt, molt trobar un títol, no em sortia de cap manera, i en canvi aquest em va sortir de cop. I és que, bé, en la trobada de la mare amb la filla que ella havia abandonat, que ara m'estic anticipant als fets, però bé, doncs hi ha un moment en què s'explica com a la Vall d'Aran es fa Licor d'aranyons. I aleshores, sí, ho explica la Leo, que és la cuinera, que és un personatge que a mi m'encanta de la novel·la. I, a més, es basa en un personatge real... Finalment, Inma Periques ha recordat amb efecte la presentació del llibre a l'Ateneu de Sant Just al costat de Pilar Carceller i Marta Balada. I seguim amb més qüestions. Parlem ara del nou pla municipal d'acollida a persones refugiades i immigrades a Sant Just. L'Ajuntament de Sant Just ha aprovat un nou pla municipal d'acollida a persones refugiades i immigrades. El document elaborat amb la col·laboració d'ONG i entitats expertes vol garantir una resposta integral, rigorosa i coordinada a les persones que arriben al municipi fugint de conflictes armats, situacions de pobresa o vulneracions de drets humans. Amb aquesta eina, el consistori pretén posar els foments legals i operatius per a l'acollida i reforçar el compromís del municipi amb la inclusió i la defensa dels drets de tothom. I acabem, com sempre, amb l'efemèrida del dia. Avui, 7 d'abril, volem celebrar el Dia de la Salut i el Dia Internacional de Reflexió sobre el genocidi comès a Urranda. Són dies mundials que es celebren tal dia com avui, 7 d'abril. I avui a l'espai de música del programa, a l'espai de la càpsula, sentirem una cançó dels Beatles. Això és Here Comes the Sun. Here Comes the Sun Here Comes the Sun Here Comes the Sun Here Comes the Sun Here Comes the Sun And I Say It's All Right Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Inma Rubiales és una jove autora extremenya que va néixer al març del 2002. La seva passió per la literatura va sorgir quan només era una nena i després de passar anys llegint les històries d'uns altres, va decidir que ja era hora de crear les seves. El 2019, amb només 17 anys, la seva primera novel·la va fer el salt al paper després del seu èxit en la plataforma Wattpad. Ha publicat Un amigo gratis, Hasta que nos quedemos sin estrelles y el arte de ser nosotros. Actualment, Inma cursa els estudis en publicitat i relacions públiques mentre treballa en les seves apassionants novel·les. A continuació, sentim uns fragments de les seves apassionants. A veces, tomar un camino no significa renunciar a otro. Solo tardas más en llegar. Y garantiza que cuando lo hagas, estarás completamente preparado. Un amigo gratis. Me dijo que creía que el cielo es como un espejo y que las estrellas son los reflejos de las personas que habitan en la Tierra. Consideraba que esas luces que iluminan el firmamento por las noches no provienen del espacio, sino de nosotros. Que son nuestras, que las tenemos dentro. Un autor al refugí, Inma Rubiales. Un autor al refugí, Inma Rubiales. Un autor al refugí, Inma Rubiales. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! El refugi del cinèfil! Fins demà! Benvinguts a El refugi del cinèfil! Un espai del refugi on viatgem en el temps per redescobrir pel·lícules clàssiques i excepcionals! Avui ens endinsem en un dels grans clàssics del terror! El doctor Frankenstein! Una pel·lícula del 1931! Aquesta va ser una de les pel·lícules que va definir el cinema de monstres de l'Universal i va convertir Boris Karloff en una icona del gènere. Basada en la novel·la clàssica de Mary Shelley, el doctor Frankenstein va ser dirigida per James Whale i produïda per Universal Pictures. Estrenada en l'any 1931, la pel·lícula va formar part de la primera gran onada del cinema del terror sonor. Amb un pressupost de poc més de 250.000 dòlars, va aconseguir un gran èxit de taquilla i també va donar lloc a diverses seqüeles. El film segueix el doctor Henry Frankenstein, interpretat per Colin Cliff, un científic obsessionat en donar vida a la matèria morta. Amb l'ajuda del seu assistent, Fritz, aconsegueix crear una criatura a partir de diferents cosos. Però l'experiment es complica quan s'adona que el cervell utilitzat pertanyia a un criminal. La criatura, interpretada per Boris Karloff, escapa i tot i la seva innocència inicial, provoca el caos i el terror en el poble. Amb una estètica expressionista, el doctor Frankenstein destaca per la seva il·luminació tenebrosa i els seus decorats gòtics. La direcció de James Whale i la interpretació de Boris Karloff van donar al monstre una humanitat inesperada, creant empatia amb el públic. La pel·lícula va establir moltes de les convencions del gènere de terror i va influenciar generacions de cineastes. I ara escoltem una de les seqüències més famoses de la pel·lícula. Aquesta seqüència en la que el doctor Frankenstein crida It's Alive, en veure la seva creació cobrant vida, és una de les més característiques de la pel·lícula The Whale. I és que l'escena emotiva entre el monstre i la nena Maria també va ser una de les més importants, tot i que acaba tràgicament. La persecució final amb els militants portant torxes fins al molí on s'amaga el monstre també ha estat una de les escenes que ha marcat a la gent que ha vist aquesta pel·lícula al llarg de les generacions. El doctor Frankenstein no només va consolidar el cinema de terror de la Universal, sinó que també va convertir Boris Karloff en una llegenda. La seva interpretació del monstre, amb el seu camí pesat i la seva expressió de desconcert i tristesa, va marcar la imatge popular de la criatura d'en Frankenstein. La pel·lícula va tenir diverses seqüeles, destacant La núvia de Frankenstein el 1935, considerada una de les millors seqüeles de la història del cinema. Si encara no heu vist el doctor Frankenstein, prepareu-vos per viure una experiència única, un viatge al naixement del terror cinematogràfic clàssic. I si ja la coneixieu, mai està de més tornar a gaudir d'un film que continua fascinant generació rere generació. I això és tot per avui, El refugi del cinèfil. Ens retrobem en el proper episodi, amb un clàssic o amb alguna pel·lícula que vulguem destacar per la seva espectacularitat o també pel seu calat en la societat. I això sí, recordeu, la ciència, si es porta massa lluny, pot tenir conseqüències inesperades. Let us be wrong and let's begin. Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música I connectem ja amb ells, que els tenim aquí a l'estudi. Bona tarda, família, com esteu? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. L'Ajuntament de Sant Jús ha aprovat un nou pla municipal d'acollida a persones refugiades i migrades. El document, elaborat amb la col·laboració d'ONGs i entitats expertes, vol garantir una resposta integral, rigorosa i coordinada a les persones que arriben al municipi i fugint de conflictes armats, situacions de pobresa o vulneracions de drets humans. Amb aquesta eina, el Consistori pretén posar els fonaments legals i operatius per a l'acollida i reforçar el compromís del municipi amb la inclusió i la defensa dels drets de tothom. El pla dóna continuïtat a la moció aprovada l'any 2015 en suport a la població refugiada, així com a iniciatives per implicar la ciutadania en la xarxa de suport a les persones nouvingudes. Sant Jús d'Esvern forma part des del 2021 del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, coordinat pel Fons Català de Cooperació i el Desenvolupament. La iniciativa dóna suport i visibilitat a persones defensores dels drets humans i compta amb la participació de 30 municipis. El Casal de Joves de Sant Jús ofereix una sessió oberta d'iniciació a l'Exxon Banting aquest divendres 11 d'abril, de 6 de la tarda a 8 del vespre, a la Sala Trobada. L'actuïtat ha d'estar a joves d'entre 12 i 18 anys i totalment gratuïta, i forma part del cicle mensual Divendres d'Art. La proposta permetrà experimentar amb aquesta tècnica artística centrada en el gest i el moviment, mitjançant exercicis pràctics i l'ús de materials i eines no convencionals. Els participants podran crear una obra pròpia basada en l'espontaneïtat i l'expressió personal, sense necessitat de tenir experiència prèvia. L'activitat busca fomentar la creativitat i l'exploració artística entre el jovent del municipi en un espai lliure i obert a la participació. Ima Periques, veïna de Sant Just i presidenta de la Fundació Nou Xanfrà, ha publicat la seva segona novel·la, titulada Lícor d'Arañons, amb l'editorial Trípode. L'autora, apassionada per l'art i la literatura, torna a situar la història a la Vall d'Aran, escenari també de la seva primera obra, Nocturnaranès, que ja ha arribat a la tercera edició. En aquesta nova novel·la, Periques explora temes com l'abandonament, l'adopció i la maternitat, a través d'un relat inspirat en fets reals viscuts de prop. La trama se centra en la relació entre una mare, Amèlia, i la filla que va abandonar, Cecília, i que posteriorament retroba. La història toca com a punt de partida un fet real viscut per l'autora, una dona contractada per la seva mare com a ajudanta domèstica, que va donar llum a la seva criatura a casa seva en una època en què ser mare soltera suposava un greu estigma social. A partir d'aquesta experiència, Periques ha construït una ficció que combina memòria i creativitat per reflexionar sobre les conseqüències emocionals de l'abandonament. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb tota la informació, els informatius complets i els butlletins. Fins ara. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Tarda de refugi, tarda de fudis amb Anna Pobeda Anna Pobeda, bona tarda Bona tarda, Dani Estic molt feliç d'aquesta temperatura d'aquest solet ja està, ja estic bé Una passada encara aquests dies acaben d'aprofitar les últimes oportunitats per fer les últimes calçotades de la temporada que jo l'altre dia vaig fer l'última jo crec que ja no em faré més allò de dir el calçot ja pobre estava a xuxurriu una mica a xuxurriu vaig anar a la botiga a comprar-los i dic, mare meva, com es nota que s'està acabant la temporada perquè, clar, ja són els últims calçots però bé, encara així hem pogut fer aquest comiat i arrencar una nova temporada més primaveral amb més sol, amb més hores de dia i això també s'agraeix i ens agrada molt i tal el programa d'avui cap a on l'enfocarem, Anna? el programa d'avui l'enfocarem cap a destinacions de Setmana Santa les més típiques i la gastronomia que podrem trobar en aquestes destinacions perfecte en la temporada anterior ja vaig estar parlant de les tradicions de Setmana Santa i de totes les tradicions al voltant d'Espanya i avui porto un episodi una mica més... bé, diferent està dividit entre els destins que podem escollir si són destinacions de costa destinacions més religioses o destins més amb caloret o destins a l'estranger o sigui, faig com el top ten de destinacions on va la gent per Setmana Santa i explicar una mica els plats típics d'aquestes destinacions perfecte turisme gastronòmic, ens encanta turisme gastronòmic, exacte espero que a algun dels oients que viatgin a algun dels llocs li serveixi per dir vaig anar a Setmana Santa aquí per menjar això i ja està vull dir a mi si a la gent li serveix això ja, perfecte estupendíssim perfecte doncs vinga, per on comencem el nostre viatge? doncs comencem per els destins de costa de costa Espanya el primer destí que tenia pensat és València que ens queda bastant a propet no tant com la costa Brava però ens queda a propet i de fet és la meva destinació ah sí, eh? sí, sí, sí me'n vaig a València per Setmana Santa t'urna a preguntar però és com a pregunta trampa perquè si preguntes què fas per Setmana Santa i et diuen res amb cara de resignació ok, no hauria d'haver preguntat o si et diuen me'n vaig a Punta Cana i dius no hauria d'haver preguntat exacte és millor a vegades que de ser callat i llestos però t'ho dic jo t'ho dic jo perquè ja que has tret el tema t'ho dic jo sí, sí me'n vaig a València t'he d'haver moltes ganes veurem la ciutat de les esdes de les ciències farem una miqueta de cultureo perquè a mi la cultura i tot el tema de museus m'encanta i res i a gaudir de València de la seva gastronomia perfecte em penso que ja n'han encarregat algun restaurant i alguna paelleta bona sí, exacte perquè clar, hem d'aprofitar la paella les paelles valencianes home, és una tradició típica d'allà és l'original no diuen? sí, sí, sí no, no, totalment i res, que vol dir una miqueta de València no he estat mai a la seva capital no he estat mai a València no és la primera vegada per tant tot el que puguis dir podràs ser fet servir el podré fer servir favorablement favorablement en el viatge o sigui que comença a xerrar aleshores jo tindré un plat típic de cada destinació i un plat típic de Setmana Santa aleshores exacte la paella valenciana és el plat típic que sigues d'aprovació sí però m'és molt curiós perquè un plat típic de Setmana Santa que només es menja a València o sigui anirem repassant com diferents plats que es mengen doncs al sur són bastant extensos o a segons quines zones són bastant extensos però m'ha fet gràcia perquè aquest només és de València per Setmana Santa o sigui que el proves o el proves i ja m'explicaràs què tal aleshores es diu Pepito però no és el Pepito que coneixem nosaltres també es pot anomenar com a ximo o ximet d'acord doncs què és això és un bollo un panet de pa que se li treu la molla de dins i es farxés del que es vulgui el més típic és un que porta tonyina amb tomàquet oudui aquestes coses o sigui és com un barrejat anava a dir vegetal però no de peix sí però allà va per allà que es pot consumir per Setmana Santa perquè recordem que la restricció de Setmana Santa és la carn d'acord aleshores aquest pa aquest pa farcit es pot farcir del que es vulgui també es pot farcir de pollastres es pot farcir de carn es pot farcir del que es vulgui però és molt típic això que s'avui de la molla es farxés del que es vulgui després es mulla amb llet i amb ou i es fregeix t'espluta del cap com? t'esperaves aquest final del Pepito què ha passat aquí és una torrija és un bocata és un mix dels dos no sé m'ha explotat molt el cap perquè jo no el coneixia és super típic valencià per Setmana Santa mare meva i només es menja allà llavors quan he llegit Pepito he pensat sí me lo conozco però no al final m'ha sorprès moltíssim perquè és fregit és que estic intentant fer-me una idea no assimilo encara és una cosa molt rara jo he vist imatges és com una no sé és com una croqueta de pa saps? perquè el farcit està a dins però després es queda com fregit no? per fora sí és molt curiós té molt bona pinta aleshores a València es pot menjar tant calent com fred també aleshores podem agafar un dia fer dos mil Pepitos i congelar-los i tenir-los per la setmana o deixar-los a la nevera i es pot fer per esmorzar o per berenar és típic per esmorzar però berenar no seria aplicable a un àpat principal a un dinar o a un sopar és com un picoteo perquè és un entrapa petitet per això es diu ximet del xim o ximet que fa referència al seu tamany que és petitó veig que ho estàs buscant sí, sí estoy ahí estoy living estás mirant les imatges o no? sí, sí és molt heavy és com una espècie d'empanada recorda una mica a les crestetes a les empanadilles així com exacte vull dir al final no deixa de ser algú farcit feta amb pa és una massa de pa però clar l'està sucada amb ou i llet i després fregida et dona aquesta sensació com si entremig d'una croqueta una empanada és un matxembrat entre mig però m'ha semblat molt curiós perquè sí que no ho coneixia i és un plat típic d'aquesta setmana santa per tant has de provar-lo i has de venir amb el review fet d'aquest plat típic sí, sí ja el buscaré ja el buscaré no et preocupis que el buscaré posa'm un ximet a veure si a veure què et diuen a veure em puc intentar fer una mica l'accent i valencià però potser potser potser no s'ho prenen bé potser surt del bar una altra vegada sense menjar el ximet em poten fora em poten fora a mi em passa molt que quan estic en una comunitat autònoma a la que porto ja dos o tres dies se'm queda l'accent i clar a vegades a mi també em passa això és una mica patètic sí, perquè intentes fer-ho com m'estic esforçant però queda com m'estic fent la conya també has d'anar amb una mica de previsió amb això no volem fer el ridícul no volem fer el ridícul d'aquest ximo d'aquest plat típic de Setmana Santa de València tancaríem el capítol de València i marxaríem cap a una altra destinació ara marxem cap a Lacan cap a Lacan el més típic de Lacan per agafar força és un plat típic que es menja a la costa per agafar forces per la Setmana Santa que és bastant over promising perquè jo ho he llegit i he pensat saps això és típic d'allà m'esperava com alguna cosa més és el pa torrat per agafar forces doncs no però bé no és un pa torrat senzill o simple sinó aquest pa torrat es fa amb una cabeça d'alls i una mica de bacallà i aleshores es fa com un entrapà diguem llavors seria una torrada amb oli es ficaria aquest bacallà que està fet al forn es ficaria els alls també fets al forn untats la quantitat que vulguem es ficaria l'altra torrada fet al forn això és important l'altra torrada de pa fet al forn amb oli i es menja com un entrapà doncs seria com un plat típic que fan els pescadors de la zona que inclou el bacallà que és el peix típic també de Setmana Santa després explicarem per què i és molt senzill és molt senzill però molt complet al final el plat aquest seria com el plat típic de la carn aquí no tenim molt més misteri i tampoc ens allargarem molt per tant el deixarem aquí perfecte marxem a la Costa Brava el plat típic de la Costa Brava que a més m'agrada moltíssim és el típic suquet de peix no sé si l'has provat alguna vegada allà però allà no ho sé jo crec que allà no l'he provat però però aquí a casa sí sí exacte aquí sí és un plat típic de Costa el peix al final allà és d'una qualitat és diferent és una qualitat molt bona bueno allà introdueixen també en aquest suquet de peix la gamba vermella tan típica que pot ser de Palamós o pot ser de la Costa al final però s'introdueix la gamba vermella llavors no deixa de ser un guisat de rap amb aquesta gamba i un sofregit d'alls, d'ametlles una mica de pa i oli val? llavors et queda un plat també que és molt complet és ple de peix no? i a vegades califiquen altres tipus de cloïsses o altres tipus de peix també en aquest suquet i et fa un plat com molt variat i molt complet a mi sempre m'agrada suc al pa perquè aquell suc és brutal per això es diu el suquet de peix i és un plat que es pot menjar perfectament per Setmana Santa perquè el guisat recordem-ho és un plat molt calòric però alhora com que Setmana Santa no fa tanta calor com per menjar un plat tan lleuger com l'estiu els guisats triunfan moltíssim per Setmana Santa i recordem que per Setmana Santa fa una mica més fresqueta les que estem tenint últimament però bueno la veritat és que estem en temperatures molt suaus i això et permet doncs això menjar un guisadet que no sigui el sol perquè llavors ja et mors de calor però es pot menjar a qualsevol moment del dia ja sigui a migdia o a la nit ok deixem els destins de costa per anar als destins més religiosos hi ha destins que que s'ho prenen molt en sèrio això de la Setmana Santa que fan les processons que fan inclús aquesta austeritat a l'hora de menjar a l'hora de preparar els plats tenen aquests totes aquestes pautes que les segueixen molt rigorosament val i comencem per Màlaga aleshores de Màlaga el plat típic per Setmana Santa podríem dir que és l'ajo blanco val que no sé si saps qui és l'ajo blanco és com una espècie de sopa podria ser sí és una crema diuen que és com el predecessor del gazpacho val el que va néixer primer llavors és una crema que està feta amb pa del dia anterior amb ametlles amb aigua freda ametlles crues aigua freda all i oli i ja està llavors es tritura tot una miqueta i et queda com aquesta sí podríem dir una crema una sopa freda sí jo no l'he provat mai però diuen que dins de les receptes tradicionals espanyoles aquesta data crec que de l'època medieval sí té un és una recepta molt antiga i que es fa servir molt per esdeveniments així més tradicionals quan fan aquestes fires més tradicionals que aboguen una mica a la cuina d'abans i tot això també doncs i evidentment en els receptaris de l'època també és una de les receptes que mai pot faltar l'ajó blanco exacte és un plat molt tradicional molt senzill és un plat vaga sense saber-ho perquè al final porta ingredients molt bàsics sí i és de l'època perquè és això parlar d'aquesta austeritat que s'havia de fer el menjar dels excessos i aquestes coses bastant lleugera si passem a Còrdoba ja comencem una mica més les calories i parlem de les torrijes allà les torrijes són molt típiques que al final no deixa de ser una llesca de pa que es banya també amb llet i ou recordem el plat valencià es banya també amb llet i ou i es fregeix i després per sobre se'ls hi fica sucre i canyella llavors també és un plat molt senzill que es pot fer és vegetarià perquè porta l'ou però és un plat alhora molt calòric utilitza com a restes de pa que et sobren per tant d'aquí ve l'austeritat i li dones aquest punt de caloria amb el fregit i amb el sucre que també com que hi havia una austeritat per menjar i una restricció alimentària tot el que fos molt calòric anava molt bé per l'època estem parlant fa molt de temps si passem a Toledo es parla del potaje de vigília que és un guisat que també és molt típic de la zona que és com si fos un guisat amb cigrons amb ongetes seques bacallà alts i espinacs i et queda com si fos un potaje així variat que tal alhora té molt de color perquè té verd els espinacs que es fan el xup-xup a dins del guisat té tota aquesta part de proteïna amb els cigrons amb les seques i llavors els pot posar aquest bacallà que és el peix una altra vegada estrella d'aquesta Setmana Santa i et queda un plat tot això de cullera i molt complet abans ens has dit que ens explicaries per què el bacallà és un peix tan reconegut en el receptari de Setmana Santa quan acabem la tradició espanyola que queden molts plats també amb bacallà explicarem per què el bacallà s'utilitza en molts plats de Setmana Santa perfecte estic fent aquí aguantar fins al final no no no ja em veus que jo tinc ganes de saber-ho però no m'ho diràs no ho diré encara m'encanta m'encanta doncs de Toledo marxem a una altra destinació deixem deixem enrere aquesta destinació religiosa també cultural perquè a mi Toledo és una ciutat que m'encanta i si aniu a Setmana Santa aprofiteu aneu a Puig de Full jo no he anat encara és un parc que està dedicat a l'època medieval no sé si el tenies ubicat i bé jo no he anat mai però diuen que és meravellós que té uns espectacles superxulos i que és tot a partir d'això de teatralitzacions de l'època medieval i que a més l'enclau és que és immillorable perquè Toledo és preciós que té la seva muralla i fora de temperatura molt agradable també hi ha molta tradició medieval som alia la llengua hi ha una tradició molt medieval i llavors és molt bonic veure totes aquestes tradicions com s'han mantingut en el temps i com les maneren com les les tenen molt arraigades a dins del dia a dia que tenen aleshores ara passem amb destins amb caloret ja passem a Sevilla de Sevilla allà tenim els espinacs amb cigrons i aquest és un plat que té primer espinacs gairebé el 90% i alguns cigrons es fa una mica amb un sufragit de ceba i all però és un plat que ells tenen molt típic de Setmana Santa perquè els recorda aquesta austeritat aquesta calma a l'hora de menjar i el no introduir doncs això les carns i això que està considerat com un menjar que no es pot consumir durant la Setmana Santa doncs és un plat molt senzillet però que per Setmana Santa a Sevilla és un plat molt típic per menjar que bé que bé doncs sumem també aquest plat sevillà i seguim comentant altres altres destinacions amb els seus receptaris típics d'aquesta Setmana Santa exacte ara ens toquen destinacions que tenen molt de bacallà comencem per Lanzarote que té el bunyol de bacallà boníssim boníssim exacte llavors què explicar-vos del bunyol de bacallà al final és el bacallà amb l'all a la ceba el julivert una mica de farineta i ou llavors es dona la forma del bunyol la que vulguem o la més perfecta o la més imperfecta i es fregeix llavors aquest bunyol típic de Setmana Santa també incorpora el bacallà i és una opció també per fer amb tapes de fer acompanyament o de fer del que vulguem d'aquest bunyol de bacallà estupendo després de Lanzarote passem Almeria Almeria Almeria em falta aquesta sí a mi també no he estat Almeria però em fa gràcia com veure el menjar típic que puc menjar de cada lloc totalment si no t'agrada el bacallà ja l'has liat perquè clar vull dir és bastant típic sempre pots tirar els dorsos que els dorsos sempre estan però bueno el bacallà també està molt present o anar a una altra època de l'any aleshores el bacallà amb tomàquet que és el típic d'Almeria no deixa de ser un plat que incorpora el bacallà i s'acompanya amb un sofregit de tomàquet ceba i all es fa un xup-xup amb el tomàquet de ceba i all i quan està tot ben fet i tot harmonitzat s'incorpora el bacallà perquè faci l'últim xup-xup és un plat també molt senzill al final tots aquests plats típics de Setmana Santa que incorporen el bacallà el que li volen donar el protagonisme doncs és aquest bacallà tots els guisats que hem comentat els bunyols que hem comentat de bacallà aquest bacallà amb tomàquet el que fa és ressaltar la importància o la presència d'aquest peix que era tan típic per Setmana Santa o que segueix sent tan típic per Setmana Santa perquè ara han canviat moltíssim les tradicions ara no està tan de moda en segons quines regions d'Espanya consumir aquests plats però si parlem de tradicions de Setmana Santa hem de tenir en compte que el bacallà és un dels elements principals que hi ha de ser el bacallà els cigrons com hem estat comentant d'acord que també és un aliment molt proteic que es pot incorporar a molts plats i també en tema de dolços els dolços per Setmana Santa són molt importants pel que dèiem perquè porten aporten moltíssimes calories i el que fan és una mica sobreportar aquesta austeritat del menjar de Setmana Santa ara arribem al moment àlgid del programa el moment on desvetllem el gran secret desvetllem el gran secret que espero que no sigui over promising i aleshores per què hi ha tant plats d'embacallà típics de Setmana Santa d'acord perquè l'edat mitjana hi havia escassetat moltíssim escassetat d'aliments d'acord aleshores el peix o l'únic peix que estava més present als destins de costa i que els pescadors tenien més accés era el bacallà aleshores com que tampoc hi havia neveres i manera de conservar-lo es va començar a salar aquest peix perquè durés molt més i aquesta escassetat de menjar pogués ser sobreportada amb aquest peix incorporant aquest peix i mantenint aquest peix salat i conservat per això tants plats típics de Setmana Santa porten el bacallà perquè recordem que és una època on tampoc podem trobar tants aliments que vinguin de la terra perquè hem vingut de moltes pluges molt de fred i els aliments al final de la terra són més aspres anem cap a la primavera que ja tenim tota aquesta floració tots aquests aliments de conreu molt més extesos i per tant el bacallà durant la Setmana Santa era un dels peixos més recurrents i era un dels peixos principals en tots els plats perquè era de l'únic menjar gairebé que podien tenir accés a l'edat mitjana per una banda hi ha el tema de la metodologia que es feia servir per conservar-lo que era important pel fet que tu comentaves que podien mantenir aquell producte durant més temps i a més a més que podia també aguantar llars trajectes sense patir un envelliment ni que es fes malbé aquell producte sinó que gràcies a la seleció es podia conservar bé el bacallà i com diu aquell acudit va callar i no va dir res i nosaltres farem això ara callarem una estoneta però gràcies per la secció d'avui perquè hem fet un viatge pel mapa tradicional de la gastronomia de Setmana Santa aquí al nostre territori i a vegades descobreixes coses com per exemple aquest Pepito de València el ximet el ximet que no me'l podré treure del cap jo crec que avançaré avançaré les vacances avançaré les vacances per anar allà i dir a veure vos animo vos animo a fer-me un ximet us necessito provar el ximet exacte exacte Anna Pobeda una abraçada cuida't molt gràcies tant igualment adeu i seguim a les tardes de Ràdio Desbens seguim al Refugi avui us parlem que aquest cap de setmana els amants del nouè art han tingut una cita ineludible a Barcelona i no han decebut estem parlant del còmic Barcelona que s'ha celebrat en aquesta 43a edició amb una força renovada i una clara aposta per unir generacions amb més de 110.000 visitants l'esdeveniment es consolida com el referent nacional del còmic i aquest any amb més joves que mai els passeguissos de la fira bullien d'energia entusiasme i sobretot de ganes de llegir compartir i descobrir la setmana passada vam tenir aquí el programa a la seva directora Meritxell Puig que també ens va estar desvetllant alguns secrets d'aquesta edició l'estrella indiscutible de la 43a edició del còmic Barcelona ha estat el mestre Chris Ware que ha estat el convidat d'honor d'aquest any i ha deixat una empremta amb cues llarguíssimes per aconseguir la seva signatura i per si no hi hagués prou el seu treball es pot veure també a l'exposició dibuixar és pensar el CCCB amb entrada gratuïta per qui porti el passi del còmic Barcelona fins al 20 d'abril també s'ha lluït el còmic Univers un nou espai que ha costat els artistes el seu públic i també el còmic Kids que ha sigut tot un èxit compta còmics laberins i fins i tot amb Jerónimo Stilton en persona i ara sí acabem aquesta crònica del còmic Barcelona posant data a la propera edició el còmic Barcelona tornarà del 8 al 10 de maig del 2026 o sigui que ja ho sabeu poseu-vos-ho al calendari i així tanquem la crònica del còmic Barcelona 2025 a la propera edició a la propera edició a la propera edició a la propera edició a la propera edició a la propera edició a la propera edició a la propera edició a la propera edició a la propera edició a la propera edició a la propera edició a la propera edició a la propera edició Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Realment són coses que, quan fa bon temps, i ara que han fet el canvi d'hora i que s'allarga la tarda, és el que ens ve de gust, no? Hem de sortir una miqueta de les quatre parets i avui he portat una miqueta això, sortir de les quatre parets, però amb cavalls. Però no anem a Itàlia, no? No, no anem a Itàlia, però saps què passa? Que a mi Itàlia em posa de molt bon humor. I Itàlia sempre em recorda, en plan, una mica aquest, el bon temps, en plan, l'arribada de la primavera i així, i per això he escollit una miqueta alguns clàssics italians d'aquests. Hivern, música francesa, Edi Piaf... Sí, m'he escollit, o inclús, et diria, per exemple, mira, l'hivern, una cosa, ho associo molt també a música electrònica, perquè és molt indoors, de club i coses així, en plan, una miqueta més, tot i que el sonar m'agrada molt, però la música electrònica té un punt per mi d'hivern, m'agrada molt. Que guai. I francès potser seria més tardor, perquè és una miqueta així com melancòlic. Sí, és veritat, és veritat, té raó, t'ho compro. Jo sé. Molt bé, doncs comencem amb el Casal de Setmana Santa, infantils i també per adolescents, al Pony Club, et comprarem cap a casa, perquè al Pony Club Catalunya també hi ha moltes activitats. Exacte, o sigui, jo penso que el fet de fer activitats així a l'aire lliure, dels infants, és un bon moment, aquests casals que es fan al Pony Club durant la Setmana Santa, estan enfocats, ja et dic, són del 14, 15, 16 i 17 d'abril, i estan enfocats i semblen des de nanos de 3 anys a 16 anys, perquè hi ha la petita escola Pony Club que està dedicada als més petitons, que es fan les activitats amb ponis que semblen gossets, en plan, així molt moníssims, i hi ha un que em té el cos robat que es diu Esquitx, un altre es diu Xiclet. Són supermacos i les noies que ho porten també fan, dinamitzen molt bé el Casal. Després, per l'altra banda, és això, són Casals que, per una banda, hi ha diferents nivells, pot haver-hi gent que és el seu primer Casal i, per tant, no hi ha problema de nivell, de començar a conèixer la hípica i com s'ha de muntar el cavall, com s'ha de preparar el cavall, i després hi ha una miqueta de més nivell que utilitzen aquests dies com per ser una miqueta de club social. Però és una bona recomanació. Home, ens encanta, ens encanta, ens encanta. Al final és un primer contacte amb el cavall i està bé. Sí, sí, és interessant. I a més tenim el que diem sempre, Dani, que hi ha la Collserola aquí mateix, el parc de Collserola, perquè també aprofiten per fer activitats de pista però surten a fer excursions, és molt divertit. Doncs vinga, ho apuntem, ho apuntem, perquè sembla molt interessant. També aquí a casa, aquí a Sant Just, el casal de Setmana Santa de la hípica Sol Solet, que també ens el vols portar. Sí. Dues setmanes diferents i també amb un contingut interessant. Sí, sempre són això, activitats divertides. Tenim la sort que a Sant Just tenim moltes hípiques, en aquest cas també la hípica Sol Solet, que està també tocada del Pony Club i que la lidera la Marí, amb molta d'acord, que és encantadora. i el que tenen aquesta hípica, en aquest cas, fan dues setmanes. Fan la primera setmana, que seria com la més habitual de festa per a tothom, que serien aquests dies de l'última quinzena d'abril, però després, per exemple, crec que fan també el 22, el 24, en plan l'última, l'altra setmana que enganxa la tornada de Setmana Santa, amb Sant Jordi i això, també fan un casal. que no sé si pot ser perquè hi hagi algun tipus d'escoles que tinguin aquesta setmana una mica de festa. La Setmana Blanca, potser? No ho sé. Jo també ho pensava, que pot ser escoles internacionals, però el que és important és això, que en aquest cas, les famílies, si decideixen marxar fora per a Setmana Santa, saben que al tornar també tenen aquesta opció, que també és estar aquí a tocar, que tenen els cavalls fantàstics i que també tenen tots els avantatges que trobem en el Pony Club, en plan una hípica, amb pistes, amb activitats, amb diversió, amb joc, i després tenen el parc de Collserola per fer excursions i per divertir-se. I ara passem a la Segarra, jo ho dic bé, que també tenim un espai, un enclau natural molt maco i a més a més, les excursions en cavall, que és meravellós. Sí, aquí seria una miqueta, mira, algun dia t'heig de portar aquí perquè t'encantaria, Dani, és un poble que jo havia treballat en aquesta casa rural, que es diu Calparalló, que està a l'Amella de Segarra, que està a 20 minutets de Cervera, des d'aquí a Cervera s'arriba en una hora, hora i quart, i és una casa del 1634, la casa Pairal és preciosa, és quasi... la casa, Déu-n'hi-do. És quasi un palau, perquè era del senyor Faudal, i ara és un hostal rural, però també el que pots fer, hi ha experiències que és en plan, pots anar a fer una passejada a cavall, o per exemple, tenen una manada que són uns cavalls fantàstics, i després també hi ha una experiència que fan a través d'Airbnb, però també la pots fer directament contractant amb les persones, que és que fas una passejada a cavall, després et fan al dinar, que fan un arròs boníssim, en plan de... pot ser un arròs en plan més de verdures, un arròs de gonill, així, però i ho fan en un jardí medieval, que tenen allà, que és molt bonic, de la mateixa casa, una part com més semi de ruïda, però preciosa, i que a l'estiu té la sort que té una bassa d'aigua que et pots fer, és una piscina natural fantàstica. Carall. Realment és un lloc molt bonic, però sobretot per descobrir, d'abans la gent no coneixem gaire la part de Lleida, d'acord? De la Segarra, així que és... Això està entre Conca de Barberà i a l'Urgell, i realment és una zona molt bonica, que quan fas la passejada a cavall, l'avantatge que té és que no et trobes a ningú. O sigui, és en plan, pots fer totalment sol la passejada, perquè són uns camins rurals que hi ha molt poca població, però realment és molt bonic, passes a vegades per Guimarà, que és un poble medieval preciós, també molt bonic, i poden passar per allà els cavalls, i la veritat és que és una experiència molt maca, a més, de vegades són grups reduïts, perquè tenen com quatre o cinc cavalls, o sigui, de vegades pot ser... Però si vas dos, doncs pot coincidir amb un altre grup de persones, i també és divertit, no?, fer una miqueta de xerrada, també, i de coneixença del territori. En aquest cas, les dues primeres activitats que he proposat eren unes activitats més enfocades a infants i adolescents. En aquest cas, pot ser tant tema familiar, pots anar amb els teus infants, també, a muntar cavall, o, si no, també una escapada, en plan, amb amics, o amb parella, el que sigui, però hi ha més per adults, o sigui, aquesta seria una opció una miqueta per aprofitar la gent que tingui alguns dies de vacances, ara Setmana Santa, jo els hi recomanaria, perquè és preciós, a més, com arriba a la primavera, ha esclatat el camp allà, és una bogeria de colors, els camps de colze, les roselles, és molt bonic. Doncs ja ho sabeu, arroba calparelló a l'Instagram, ho trobareu, jo estic ara ficat en el seu compte, i és meravellós, tenen unes fotografies precioses, a més? Són, a més, el David i la Paula, que són els fills de l'antic propietari, ho porten amb molt carinyo, es nota, es nota. No, no, tenen, són persones molt joves, però al mateix temps amb un sentit estètic, un amor per la terra que els va inculcar el seu pare, que era un enamorat de tot el que és la pagesia, també era picultor, i ells continuen una miqueta al seu llegat, i la veritat és que és una experiència que recomanaria, de debò. i amb música italiana, només amb aquells paisatges, amb la música italiana, amb el cavall, és que és tot, és tot meravellós, eh? Sí, sí, marxem un altre destí, en aquest cas, és una experiència, per dir-ho d'alguna manera, doncs més vivencial, no? Sí, exacte, i que pot ser una miqueta més individual. Avui estic fent una mica d'autobombo cap a casa, amb les experiències de cavall, poni club i picasó solet i cal parelló, i com no podia dir més, m'agradaria recomanar, si algú aquests dies que té lliure vol fer una cosa més personal, més individual, és un moment perfecte per fer una sessió de, sobretot la primavera, que és com un començament, saps, de tot, fer una, contractar, doncs això, una sessió de coaching amb cavalls amb l'Antònia, que tu la coneixes bé, i tant, que ella és experta en coaching, després amb doma natural, també, es pot fer, simplement, un primer apropament al cavall d'una manera com molt més individualitzada i que pots, ja et dic, aprofitant que tenim aquests dies tan bonics, aprofitar una tarda, un capvespre per fer aquesta sessió, també pot ser una bona idea, i per això també les persones que estiguin interessades hi ha el perfil d'Instagram de l'Antònia, que és el que a vegades l'hem dit, en plan, costa una miqueta dir, perquè és Antonia Horse Emotion, que seria en anglès, però que és molt fàcil trobar-la per internet perquè, ja et dic, ella té una llarga trajectòria, i qui vulgui fer-se aquest autocuidado, el propi, més íntim i més personal, jo una sessió de coaching també ho recomano com a experiència per aquesta primavera. Que bé, doncs mira, ens ho apuntem amb l'Antònia Eraud, una experiència més introspectiva, que també de tant en tant ens va bé. Margem al Horse Life Experience, jornades de formació, que en aquest cas es celebren el maig. Exacte, sí, això m'he anticipat una miqueta, no sé si recordes a l'estiu, vam entrevistar en aquest programa a la Gemma Knowles, que organitzava les Horse Life Experience, que ara arriba a la nova edició de 2025, que realment és una formació que va més orientada a persones que estan com més interessades amb els cavalls, però si algú es vol apropar, també és una molt bona manera de conèixer una miqueta el que s'ha de dir, perquè té un programa bastant extens, en aquest cas es fa el 15, 16, 17 i 18 de maig, es fa a Mas Moner, que està a Llagostera, a la província de Girona, i aleshores tenen convidats com per exemple a Lucy Ries, que també ha sortit moltes vegades a l'espai d'això de Bada Cavalls, que és aquesta dona escocesa que viu a Extremadura i que porta un projecte de ponis potoca en Llibertat, que és una etòloga i el que analitza una miqueta és com es comporten els cavalls en Llibertat, però hi ha molts convidats, alguns que parlen de nutrició dels cavalls, alguns que parlen de l'equitació biodinàmica, una mica de la posició, la Gemma que parla també de tot el que té a veure amb aquesta alimentació salvatge que tenen els cavalls i el tema que fan de tallar focs, que fan aquest neteix en el sotabosc dels nostres boscos i poden prevenir incendis també. I aquí, en aquest cas m'ha semblat interessant perquè vaig estar mirant el seu Instagram amb la informació que donaven del programa i una cosa que de cara als joves pot ser molt interessant, algun que es pugui agafar aquests dies o així, és que demanen voluntaris. Demanen voluntaris, llavors els voluntaris tenen gratuït l'estada, l'assistència a les conferències i l'estada per dormir i menjar en el mas. I pot ser una experiència també, doncs, una manera de conèixer i participar en aquests esdeveniments que segur que són com a mínim superenriquidors. Però sí que és veritat que això ja anem al maig, però com m'estan tancant les inscripcions ara, he pensat que era interessant també aportar-ho. I anem avançant, deixem la primavera enrere i parlem dels casals d'estiu, perquè ja està ben anticipar-se. Sí, com a mínim és en plan, ara és veritat que potser hi ha molta gent que a una setmana vista potser ja ha planificat una mica aquestes activitats que farà a l'aire lliure o les seves vacances o inclús de la seva família. Però l'altre dia vaig veure per Instagram jo segueixo una pàgina que es diu el Turó dels Cavalls, que el responsable és el Sergi, que jo havia cursat amb ell el postgrau que vam fer un postgrau junts d'equinoterapia, però per ell és una persona que s'ha format també amb no sé si és Toni Vendrell o Santi Vendrell no me'n recordo, a Califòrnia, a un rancho que té sobretot d'home natural i després també ha fet una certificació a Gala de psicoteràpia i té a la Garriga on ell viu té un espai preciós que es diu el Turó dels Cavalls i en aquest Turó dels Cavalls ell fa sessions de quinoterapia, fa coaching per empreses, fa moltes activitats amb uns cavalls preciosos i a més també té uns tipis allà muntats per quan fan bivac o alguna cosa alguna experiència que ha passat la nit o alguna cosa així molt bonic i a més també treballa ell té també algun pastor gossos d'aquests pastors al Border Collie i a vegades barreja una miqueta la sessió amb els cavalls amb el Border Collie vull dir que realment és com molt especial i ell ja et dic fa sessions cada cap de setmana entre setmana també però em va cridar l'atenció que anunciaven que farien un casal d'estiu que serà del 30 de juny al 25 de juliol i la veritat és que com ja et dic és un espai que és molt bonic la Garriga és una zona que està certament propera i em va semblar doncs molt interessant també donar-li veu que la gent si té pensat un casal diferent doncs que s'informin en el seu Instagram que es diu això turodelscavalls arroba turodelscavalls tot seguit poden trobar informació o hi ha el telèfon del Sergi i de la Lara que és l'altra persona que també portarà els casals i que segur que poden demanar informació i coneixent-lo segur serà molt molt interessant no no totalment al final també hem de tenir en compte que l'estiu està aquí a tocar i molts d'aquests casals d'estiu s'esgoten a vegades en qüestió de setmanes de dies vull dir és impressionant perquè hi ha molta demanda i a vegades hi ha poca oferta també sí i a vegades és en plan i quan hi ha de vegades hi ha casals també que són doncs aquest jo crec que serà també de grups reduïts perquè amb el cavall també s'ha de tenir més controlant l'infant i el turó dels cavalls és com així com ho tenen ho cuiden molt i així llavors és veritat que potser no són places tan grans com pot haver-hi en un altre espai i si la gent com a mínim sempre jo trobo que és molt important i a mi m'encanta estar informada amb temps per poder escollir una miqueta i planificar però sobretot l'objectiu ja et dic del recorregut que hem fet avui a l'espai d'això va de cavalls és perquè aquest bon temps el que inspira és a sortir fora a fer activitats a fora ja sigui amb els nens petits personalment tu mateix de sortir a fer unes passejades ara encara és un temps preciós per passejar per la platja abans que comenci a inundar-se de tovalloles i de radiocassets exacte doncs amb els cavalls passa igual que ara és un bon moment per planificar inclús també que ara no fa molta calor aprofitar aquests casals serà interessant totalment comencem amb el programa en què em feies una pregunta que em deies quins plans de primavera estiu t'agraden a l'aire lliure ara te la reboto i acabem el programa a veure què em respons a tu què t'agrada fer? home a mi realment una cosa que m'agrada moltíssim és que per sort ja tinc de base el cap de setmana a part dels cavalls però a mi el que m'agrada molt és veritat és estar en contacte amb la natura ja sigui inclús agafant un caiac i fent una miqueta t'agrada fer caiac sí, sí, sí m'agrada fer caiac oi, és que sóc dolentíssima amb aquestes coses amb els vaixells no és tan difícil amb els vaixells dic no, però pensa el caiac és una canoa que sí, que sí és un catamaran perquè llavors això sí que no però un caia que és bastant divertit jo quasi volco versalles en una en una de les barquetes aquelles en el barco del retiro en el barco del retiro sí, sí, sí ja em vaig estampar contra un francès i quasi ens matem jo i el meu company quasi ens matem és una manera de saber que això no va per tu sí, sí i el francès saps què em va dir? què? no et preocupis i jo d'on sou? de Barcelona i em diu Barcelona és bona si la bossa sona ah, mira em vaig quedar em vaig quedar molt bé que dic hòstia què vol el francès aquest? sí, sí, sí perquè normalment sou una mica en plan no t'entenc no t'entenc o en plan o molt bé exacte no hi ha xarca que has de venir aquí a la meva barca és veritat però l'important és que vas sobreviure en plan no vam caure no vam caure a mi qualsevol cosa ara que sigui també natura per exemple m'agrada molt fer caminades caminades per la natura però això també tots de confessar eh, pla eh a mi no em donis pujades o sigui ja tinc un edat per les pujades i no pujades maten sí, sí, sí ni baixadetes tampoc que em fa mal el general o sigui pla planet a Sant Just planet hi ha poc eh sí, però vaja és en plan una miqueta més a prop i no cap problema la segarra està molt bé ah mira per això t'agrada tant i tant Gemma Gené gràcies fins la setmana vinent adeu adeu i fins aquí el refugi d'avui moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dilluns 7 d'abril del 2025 hem començat el programa amb l'espai d'aprenentatge i servei amb els alumnes de l'Institut Sant Just i de Madre Sacramento que acabaven avui la seva estada de voluntariat aquí a la missa hora també hem parlat de cuina amb l'Anna Pobeda de Foodies i hem acabat el programa amb això va de cavalls espai de quinoteràpia amb la Gemma Gené nosaltres com sempre tornem demà a la mateixa hora de 5 a 7 aquí a Ràdio Desbem que sigueu molt feliços a Ràdio Desbem a Ràdio Desbem